Són les 9 del matí.
Sonido vinilo Espacio musical que rinde tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, on dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Aquí és on comença tot el perible que han de fer els usuaris. Així que aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. En Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Passant quatre minuts de les 9 del matí, començant aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dilluns 2 de febrer, encetant més. Avui començant, conversarem amb Josep Maria Pijuan i amb Manolo García, que són de la Coordinadora d'Entitats per la Sanitat Pública, perquè estan preparant una manifestació per al 14 de febrer i volem saber com estan aquests preparatius. Entre altres, moltes qüestions relacionades...
amb la sanitat pública i que ens afecta directament a la nostra ciutat, a Rubí. Després serà el torn de la nostra secció dedicada a les empreses, en la qual el tècnic de l'oficina de serveis de l'empresa, Miguel Ángel Segura, ens explicarà el pla de millora de la competitivitat de les empreses que estan duent a terme.
Quan quedin pocs minuts per a les 10 de matí, serà el torn dels nostres companys d'esports que ens duran tota l'actualitat esportiva local i acabarem, com sempre, amb una recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10, el nostre company Toni Bravo conduirà la Tartuli, que analitzarà l'actualitat en Jordi Margarit, Xavi Ribas i David Burillo. I a les 11, Albert Soler conversarà amb Francisco Gràcia i Amador, president integrant del Centre Aragonès, sobre els Premis Santa Agueda d'enguany. Començam!
Avui xerrem de sanitat pública i de la manifestació convocada aquest 14 de febrer a la Vallès Occidental. Ho fem en Josep Maria Pijuan i Manolo García, que són membres de la Coordinadora d'Entitats per la Sanitat Pública, una plataforma que agrupa col·lectius del territori que reclama una sanitat 100% de gestió pública, un hospital públic per a Rubí,
i al final de les llistes d'espera tant a l'atenció primària com també a l'hospitalària, entre altres coses. Josep, Maria i Manolo, benvinguts. Bon dia. Bon dia. Hola, bon dia. Per començar, com dèiem, aquest 14 de febrer ja convocada aquesta manifestació per la sanitat pública, quin és l'objectiu principal d'aquesta manifestació?
L'objectiu principal és expressar la caixa de com creiem nosaltres que funciona la sanitat pública a la nostra comarca. Perquè cal dir que aquest 14 de febrer és el dia dels enamorats. Com que nosaltres estem enamorats de la sanitat pública, vam decidir celebrar-ho fent una manifestació.
la voluntat era que aquell dia sortíssim al carrer, diguéssim, tots els pobles de la comarca. No va poder ser, diguéssim, perquè cada poble té la seva dinàmica, però sí que vam fer, vam lograr que fos el mes de la sortida al carrer de la sanitat pública a la comarca, no? Vull dir, el dia 6 van sortir a... Bé, el dia 6...
El dia 6... El dia 6 serà, encara no ha passat, eh? Encara no hi som. El dia 6 sortirà Aulesa de Montserrat, el dia 14 sortim nosaltres, el dia 21 sortirà Terrassa i el dia 28 sortirà Vila de Cavalls. Vull dir, la idea és que a la comarca es generi tot un moviment
que posi en evidència el que avui considerem la crisi de la sanitat pública tal com s'està gestionant. I que nosaltres no hi estem d'acord des de tots els punts de vista, des de l'atenció primària, l'atenció especialitzada, l'atenció hospitalària, etcètera. I aquest és el motiu. Molta gent es diu que sí, hem de sortir perquè...
Tenim la millor sanitat pública que podem tindre, però, en tot cas, som conscients que s'estan perdent, s'estan tirant passos enrere amb el que enteníem o hem viscut el que era la sanitat pública al nostre país, a Catalunya, diguéssim. I penso que també el rest de l'estat espanyol, no? Clar, vull dir, aquests moments...
A Catalunya, una persona que tingui, una dona que tingui a fer una revisió, diguéssim, a partir dels 70 anys, segons quin tipus de revisió, ja no l'hi fan. Amb un home, diguéssim, que ha de fer una colonoscòpia, a partir dels 70 anys ja no la fan. Diguéssim, això què és?
Això i, a més a més, tot el que significa el retard a l'hora de ser atesos. Vull dir, vosaltres mateixos, com a Reto Rubí, vau treure un informe fa tres setmanes o un mes, en el qual detectàveu i denunciàveu,
diguéssim, el nivell d'atenció especialitzada que tenim i la lliça ens espera tan enormes que hi ha. Nosaltres volem dir una cosa que no s'oblidi i és la lluita, que ara està cada dia pujant més,
dels treballadors, en aquest cas de mútua, perquè les condicions laborals de treball són molt dolentes i cada vegada és pitjor. I llavors recolzem aquesta lluita i dona pas al sentit que nosaltres en tema sanitat no només parlem de l'atenció purament, sinó també de les condicions de treball de la gent que està a dintre treballant. I en aquest moment trobarem que cada dia sortiran notícies perquè...
no s'ha trencat sinó que no han donat passos la mutua per començar a negociar i a parlar de les condicions i llavors el comitè d'empresa ja ha dit que el següent serà una programació de manifestacions i fins i tot potser arriben a algun aturament del treball perquè la situació és realment si mirem
La pujada del salari en general, en el cas sanitari, és de les pitjors. Aquí el problema acabat és el tema de la dispersió en el sentit de demanar condicions de treball a tota la gent que treballa. Fins fa poc, i encara continuen, els metges van pel compte seu a l'hora de reivindicar tota una sèrie de qüestions. L'esembre de l'any passat, de fa un any,
Les infermeres, i això falta, hi ha una divisió que haurien d'arreglar entre ells perquè tothom ha d'empenyar a aconseguir les mateixes condicions, o com a mínim condicions per tot, no només per una part. I això és important, és important perquè no és només...
no el que nosaltres diem, sinó el que la gent que treballa diu, i veritablement vam acompanyar fins a l'estiu, cada dijou em sembla que era, a la porta de Mútua, perquè tancaven plantes, tancaven box d'urgència, i llavors tot això...
endueix a pensar que, bueno, que no estem badats, sinó que, veritablement, tothom es dona compte. I en la conferència que vam fer a la...
a l'auditori de la biblioteca, la gent que venia era un ànim en donar això, que tenim una sanitat que no està malament, però que està perdent pas. Si podíem dir una data, des del moment en què vam inaugurar el tercer cap, sembla que en comptes d'anar pujant anem baixant, no?
I llavors hauríem de tenir un pas més, perquè ho diem en la plataforma, que haurem d'anar ja amb un quart cap, perquè anem amb 80 i escaig mil d'habitants, i a 25 mil ja passem. Però que la gent coincideix, el tema de llistes d'esperes i això, i llavors...
De fet, els metges ja tenen convocades manifestacions per als pròxims mesos. Comencen aquest mes, la setmana del 16 de febrer, ja han convocat aquestes manifestacions per precisament reivindicar això que estaves dient tu ara, Manolo. Jo vull tornar a la vostra manifestació perquè jo recordo...
que quan vau venir fa uns mesos ja vau anunciar que estàveu pensant en aquesta manifestació, finalment no heu aconseguit fer-la el mateix dia tots els municipis. Però, per tant, aquesta manifestació del 14 de febrer només es farà arrobir?
Sí, sí, sí. Diguéssim, ho he dit abans, el 6 s'ha començat a Bolesa, que aunque no és de la comarca, diguéssim, és un servei que també presta mutua de Terrassa, i llavors el 14 a nosaltres, el 21 a Terrassa, i el 28... I per on es desenvoluparà aquesta manifestació, heu pensat? Cada lloc, aquí a Rubí. Aquí a Rubí. Aquí a Rubí sortirem a les 11 del dematí,
diguéssim, de la plaça de l'Estació, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, anirem fins a la motua de Terrassa, i a la motua de Terrassa baixarem fins a la plaça de l'Ajuntament, on allà es llegirà el manifest. Aquí s'ha aconseguit, diguéssim, el que no m'ha aconseguit...
unir amb el mateix dia, però sí que hem lograt unir una plataforma reivindicativa. Diguéssim, hi ha 7 punts d'una plataforma reivindicativa en la qual, diguéssim, compartim tota la comarca. I llavors hi ha, en cada poble, en cada ciutat, cada un ha anat posant les seves pròpies reivindicacions i en el cas nostre tenim una plataforma de 12 punts en el qual els 7 primers són generals de la comarca i els 5 restants
que també ens afecten, són generals, perquè ens afecten a tots nosaltres, i els cinc restants seran de cada localitat. És el que hem lograt, és un primer pas, diguéssim, costa molt coordinar tota la comarca,
Però, en tot cas, és un primer pas que jo penso que pot donar resultats. Perquè després hi ha un tercer pas que es vol fer, és el mes d'abril, fer una convocatòria amb una població específica, diguéssim, de tota la comarca.
que possiblement sigui el lloc on estan les direccions dels consorcis sanitaris que donen servei a aquesta comarca. Bé, a Terrassa, no? Que és el Consorci Sanitari de Terrassa i que és mutua de Terrassa. I que segurament seria Terrassa el mes d'abril està previst. Però això, com que encara queda més lluny, tindrem temps d'explicar-ho.
I de treballar, o sigui... No sé quins són aquests punts que heu acordat. No sé si ens els voleu fer saber.
Què vols? Un a un, set primers, i després la resta fins a... Bé, sobretot m'interessen els de Rubí, que és els que ens toquen més a prop. Rubí són els 12. Rubí són els 12, diguéssim. A nosaltres el tema de l'increment de la sanitat pública, diguéssim, ho demanem per Rubí, però també per tota la Catalunya. L'increment del 25%.
la millora de l'accessibilitat al sistema sanitari, la visita de metgesses amb 48 hores, la reducció de les llistes d'espera amb especialistes, proves, diagnòstiques i hospitalàries, les urgències hospitalàries dignes, diguéssim. El que ha estat una urgència aquests últims mesos a Terrassa realment és bastant vergonyós
que es presti l'atenció als passadissos on es perd tota la intimitat i tot això. Garantir mínim de places obertes i llets disponibles, ràtios diguéssim, sabem que hi ha hospitals en els quals hi ha tancades plantes i hi ha llets que no funcionen.
El tema, per exemple, a nivell nostre, que potser ens afecta més i entraríem aquí, seria el tema de la salut mental i pediàtrica. Diguéssim, nosaltres aquí a Rubí demanem el fill del col·lapse del que és l'atenció en salut mental infantil i infantojuvenil.
El tema de la pediatria, els especialistes, entenem que avui a Rubí, amb una població de 80 i escaig, hauria d'haver-hi un servei de pediatria permanentment, si no en tots els CAPs, almenys amb un CAP que pugui atendre a tota la població.
També reivindiquem les condicions laborals, és el que deia abans el Manolo, condicions dignes per a tots els professionals, que això possibilita la retenció de talent i el fi de l'explotació, vull dir que en principi la gent, si està ben pagada, per dir-ho d'una forma, aquí no se'n va a buscar una altra alternativa. I els serveis específics de Rubí, nosaltres els situàvem amb personal propi qualificat al CUAP,
recuperació de traumatologia, que s'ha perdut, millora del servei d'ambulàncies, diguéssim que... Entenem que no. L'ampliació immediata del CAP Anton de Borja, diguéssim que és deficitari des de fa molts anys. Hi ha una promesa que fa molt temps això s'ampliaria i no es fa. Hi havia un projecte, de fet. Hi ha un projecte i, en principi, ningú nega que es tingui que fer, però no es fa, no?
el trasllat i ampliació del servei de salut mental i adicions a Sant Genís, que també té un espai per fer-ho, l'estudi d'un O-CAP, com deia el Manolo, la mobilitat i accessibilitat territorial, diguéssim, a veure, s'ha millorat el transport públic per anar a l'Hospital de Terrassa,
l'Hospital de la Muto de Terrassa, el transport públic és adient amb el tren, etcètera, però a l'Hospital de Terrassa, l'autobús, diguéssim, la freqüència és molt dolenta, és molt llarga el camí, l'import, llavors millora el transport públic, més freqüència, menys parades i una integració tarifària,
de Rubí a l'Hospital de Terrassa en una sola zona, aparcaments hospitalaris amb gestió justa. No és normal que un hospital vulgui fer negoci d'un aparcament quan la gent va a l'hospital per una necessitat, ja sigui per una necessitat pròpia o per atendre o per estar al costat dels seus familiars o dels seus amics.
I després hi ha una cosa que, en principi, per nosaltres és bàsica. No posem el primer, no per no donar-li importància, però sí que ho posem, que és l'Hospital Públic per a Rubí. Diguéssim, la construcció, nosaltres reclamem la construcció immediata de l'Hospital Vicenç Ferrer a Rubí, que agafaria Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal. Estem parlant d'un hospital que, en principi, estava ideat per 180 llits per una població de 200.000 habitants.
A veure, això en el 2005, quan això es fa, avui en el 2025 ja som aquests 200.000 i quan es vulgui acabar de fer podem ser molts més. Aquesta seria una mica la nostra taula reivindicativa.
De fet, ara que explicaves això d'aquesta reivindicació, que no és la principal, però que també la teniu, que és la de l'hospital... Sí, sí, és la principal. No ho diem al principi, però és la principal. La Generalitat va assegurar que el pla funcional estaria enllestit el primer trimestre del 2026, però s'han anat donant dates i s'han anat ajornant i donant diferents informacions. Aquesta
quina previsió vos genera confiança? Cap. Vam estar en la direcció del departament a la maternitat, que ja està a la seu del Departament de Salut, i van dir, era a principis del setembre, que a final de setembre tindríem el pla funcional a la mà. Després no ho vareu tenir? Al cap de 15 dies van dir, no ho tindrem.
Després, després, després... I ara l'última, que és la consellera que va dir... No sé si va... S'engugat. S'engugat ho va dir, eh? Sí, sí. I, bueno, evidentment no dona confiança. Perquè no sabem si és que no volen fer...
el que diuen o no saben el que volen fer realment. Perquè, clar, el pla funcional és vital i això determina el que es farà. Però el més preocupant és que l'última reunió que com a coordinadora vam tindre amb el responsable del CAT Salut de la comarca, diguéssim, un tal Rafel, no me'n recordarà el seu cognom, diguéssim, després d'explicar-li tot això, ens va dir que encara estava per definir
Què era el pla funcional d'aquest hospital? D'aquest CAR, diguéssim, de centre d'alta resolució, que nosaltres no acceptem com a hospital, centre d'alta resolució, però nosaltres, tal com ho hem viscut en altres zones, no deixa de ser un cap ampliat, un cap...
com coneixien fa 25 anys, amb els seus especialistes, amb la seva... Un CAP és això, un centre que funciona de les 8 del matí a les 8 de la nit i potser amb més serveis. Però ell mateix va reconèixer en aquell moment, en aquesta reunió, diguéssim, que no tenien definit quin era el pla funcional d'un CAR.
Llavors, clar, vull dir, dono la impressió, és que, clar, després de 22 anys, o 23 anys, o 21 anys de promeses, és evident que no és per fiar-te, perquè cada vegada que surt un nou...
un nou conseller o un nou responsable et diu una cosa diferent. Ell mateix, tu vas estar a la reunió de Barcelona i la sensació que treus és una sensació que et diuen les coses per dir-te.
Jo recordo, a mi vam anar a reclamar un hospital en l'any 89-90.
Jo recordo, vaig estar a aquella reunió a reclamar-ho com a ajuntament de Rubí i en aquell moment hi havia el Trias, que era el conseller, i es va dir, no, no, miri, a Rubí no tindreu hospital. A partir d'allí feu el que considereu oportun. Però ens ho van dir, no tindreu hospital. Vull dir, s'acabem d'inaugurar, es veien inaugurats fa poc a l'Hospital de Terrassa i a Rubí no tindreu hospital.
Aquí tindreu un cap. I llavors és veritat, va ser quan es va muntar el cap Anton de Borja, al cap de pocs mesos.
Però ara, amb el que ens estan explicant, és vendre'ns fum. Estaríem xerrant d'una desatenció política? Per què considereu que Rubí no ha estat una prioritat en matèria sanitària? Jo no crec que és general. Dir només Rubí parlaríem, però sembla que el Baix Obergat està més...
Servit, però també van lluitar per fer un hospital que quan va acabar el tripartit la nova Generalitat no volia omplir-lo de personal, va dir no tenim diners i al final la gent va dir no, això no. Estava fet l'hospital i es va omplir i funciona. És a dir, que és molt lent la maquinària per fer o per augmentar els equipaments, no?
Però no sembla que sigui un cas especial de Rubí. Si parlem d'altres zones de Catalunya, l'únic que tenim és que a menys de 15-20 minuts tens un hospital de casa teva, des de casa teva. Però això no vol dir que estigui servit perquè l'atenció primària on queda?
no existeix, perquè, clar, són dues potes, no? L'hospital, serveis especialitzats, però l'atenció primària, que és la que fa que la gent torni a casa amb un tractament i no tingui que anar a l'hospital. I aquí, el CUAP, és una de les coses que reivindiquem que tingui tot el personal, perquè la gent, a més a més, en la mesentrada diu, no, això cap a l'hospital, perquè aquí no ho podrem atendre. Llavors, vull dir, l'atenció primària, la...
En la xerrada que tenia l'altre dia, una metgessa deia, si perdem allò que té el pacient i és tenir una referència com a metge de capçalera, com a especialista dintre del cap, si ho perdem...
augmentarà la gent a les seves malalties, perquè hi ha estudis que demostren que l'atenció directa de tenir sempre, o sempre que es pugui, el mateix metge de referència, això dona més... Qualitat de vida. Qualitat de vida, no? I qualitat assistencial que això reverteix en una millora de la salut de la gent. I això ja no són especulacions, són realitats d'estudis fets amb gent que tothom reconeix que té la seva capacitat per fer-ho, no?
I llavors, vull dir... Això s'assuma... Jo no crec que sigui un, diguéssim, que Rubí ens tinguin entre Seia i Seia. Diguéssim, per desgràcia, penso que és la política en aquests moments es fa, diguéssim, crear pocs o cap equipament...
i utilitzar al màxim, diguéssim, el que són els serveis privats. A la nostra zona tenim dues entitats que fan una pressió molt gran. Això és el que t'anava a preguntar, o us anava a preguntar ara, perquè això que estaves explicant, Manolo, s'assuma al fet que els nostres caps...
Estan gestionats per entitats externes. Aquest model actual de gestió, penseu que afecta a la qualitat de l'atenció de la ciutadania? Jo no tinc cap dubte. Si això es va considerar en un moment determinat
que era un pas important, jo penso que a la llarga això ha anat nimbant tot el que és la sanitat pública. Diguéssim, en aquests moments, diguéssim, jo tinc una reflexió pròpia feta. Diguéssim, aquí a la comarca s'han de construir dos hospitals. A l'Hospital d'Ernest Lluc, a la zona de Cerdanyola, Ripollet, Moncada i tal...
i l'Hospital Vicenç Ferrer, Rubí, Sant Cugat i Castells Bisbal. L'altra zona, diguéssim, en principi l'hospital tira endavant. Per què? Perquè no hi ha cap competidor privat que impedeixi, diguéssim, la zona aquella depèn de l'Hospital Part Taulí de Sabadell. El Part Taulí de Sabadell és un parc públic. En canvi, en aquesta zona, Rubí, Castells Bisbal i Sant Cugat
Depenem de dues empreses privades. Per un costat, l'intrés que pugui tindre la clínica Quirón a partir de l'Hospital General de Catalunya, que, aunque no es públic, hi ha un tipus de concert entre l'Hospital General i l'ICAS, i després ja està en Muto de Terrassa.
Muto de Terrassa és indiscutible que té un interès en que no es faci un hospital públic aquí perquè necessita rentabilitat al màxim el seu hospital. I aquí, diguéssim, jo penso que hi ha molta pressió per part d'aquestes dues entitats, no?,
i fer el més semblant a un CAP, que és aquest centre d'alta resolució que volen fer, que en principi, com et deia abans, ni la mateixa Generalitat no sabia definir què era això. Ens estem quedant sense temps. Jo volia preguntar-vos a veure si heu consensuat un lema per aquesta manifestació del dia 14 de febrer. El tenim?
Un no més, un no. Uns quants, no? Sí, sí, el primer hospital a Rubí públic, ara. Això és el primer, no? Sí, sí, però tenim més. Però no sé si en tots els altres municipis de la comarca tindreu un lema comú per a tots els municipis. Sí, és manifest, és una sanitat, però una sanitat 100% pública de qualitat.
Aquest seria, diguéssim, el eslògan del manifest que començarem a repartir a partir de demà, si les coses funcionen bé, dimarts començarà a repartir en els caps, volem repartir-ho al mercat municipal, volem repartir-ho al mercadal, volem repartir-ho...
a zones concretes de Rubí, al centre, a l'estació, etc. D'aquí al 14 volem repartir més de 3.000 fulles per informar la gent d'aquesta manifestació amb els punts que els acompanya.
I al mateix temps fem una crida des d'això, des de tots els mitjans i de totes les xarxes possibles, diguéssim, de participació en aquesta manifestació, en base a defensar aquests punts. No volem que s'inclueixin punts raros, no? Els que estan marcats, els 12 punts aquests, que són 7, que són compartits per tota la comarca, i 5, que creiem que ens afecten més directament a nosaltres per les característiques pròpies de la ciutat de Rubí, no?
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per venir a explicar-nos com serà aquesta manifestació. Recordem el Ciutadans, serà el 14 de febrer, heu dit que comença a les 11... A les 11 a la plaça de l'estació. Perfecte. El dia dels enamorats, per als que estan enamorats de la sanitat pública. Molt bé, moltíssimes gràcies, Manolo i Josep Marià. Adéu. Gràcies a vosaltres.
Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Els envasaments han millorat significativament la seva situació. Estan al 23,7. Encara no tenen data d'inici, però aquesta primera fase... La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. El contracte públic es va formalitzar per primera vegada el 2021, però aleshores... El responsable del centre afirma que estan treballant perquè aquest entrebanc afecti el menor nombre... Tota la informació, cada hora, a la 99.7 de la FM i sempre a radiorubí.cat.
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta. I sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
A Ràdio Rubí els dilluns toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosi de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música. Less strength to love.
Musical Express, els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gourmet per palaràs exquisits.
Dimarts de 10 o 11 del Vestre a Ràdio Rubí, Love Play, on la música és la protagonista.
L'Enjoc és... A l'Enjoc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana, a la una del migdia, i als caps de setmana, a les 8 del vespre.
Antonitza ara i sempre, de 10 a 11 del matí.
I avui tornem a tenir la nostra secció d'empresa, dedicada a tot el que l'Ajuntament fa per millorar la situació d'aquest teixit empresarial que tenim a la nostra ciutat. Avui tenim en nostres...
Miguel Segura, que és tècnic de l'Oficina de Serveis de l'Empresa i amb ell volem xerrar i volem conversar i conèixer millor què és el Pla de Millora de Competitivitat Empresarial que s'ha de dur a terme aquí a la nostra ciutat. Bon dia, Miguel. Bon dia, com anem?
Si vols, per situar-nos, anem a explicar què és exactament el Pla de Millora de la Competitivitat Empresarial que impulsa l'Ajuntament, però que ho fa a través d'aquesta oficina en la qual treballes.
L'oficina de serveis a l'empresa, com bé ho diu el nom, ofereix serveis a les empreses. Dins d'aquest paquet de serveis hi ha un que és de consolidació empresarial, que el que vol és ajudar les empreses del municipi a ser, d'alguna manera, mantenir-se i créixer i ser més competitives. Llavors, intentem cada any oferir el major nombre de recursos possibles...
tan propis com estrenes d'altres administracions, per facilitar aquest camí que considerem superimportant per la ciutat i que ha portat tants beneficis fins al dia d'avui. A qui va adreçat aquest servei i a quina mena d'empreses o professionals autònoms es poden beneficiar d'aquest servei?
Bàsicament el que s'ofereix és un servei a les empreses consolidades. Llavors, hi ha diferents apartats. Per les empreses petites hi ha un servei de mentoria que el que ajuda és...
per consolidar que aquestes microempreses tinguin la possibilitat, en el seu dia a dia, millorar la seva gestió financera, planificació, màrqueting, etc. Després, per les empreses que ja són una mica més grans, el que fem són una sèrie de serveis que són...
d'alguna manera, més propis de les empreses que ja estan creixent i que necessiten, per exemple, internacionalitzar-se, fer una planificació estratègica a quatre anys, millorar les operacions, perquè tenen magatzem, tenen fabricació, tenen màrqueting, llavors tenen que millorar la seva operativa interna, gestió financera, planificació...
és que hi ha un munt de possibilitats. Ara, amb el tema de la intel·ligència artificial, també l'estem introduint. Vull dir, al final, el que volem és totes les empreses a les que podem ajudar, sempre les animem a que vinguin a demanar-nos consells o que ens diguin quines són les seves necessitats per veure cap a on els adresem. Si tenim recursos propis, els ajudem nosaltres.
Si veiem que hi ha un recurs que dona la Diputació, la Generalitat o alguna ajuda, també els mirem d'acompanyar en aquest camí perquè rebin aquesta ajuda. Ara deies que voleu que vos diguin quines són les seves necessitats. Quines són, precisament, les principals necessitats que detecteu quan una empresa de Rubí s'adreça a voltros?
Bàsicament, la majoria de les empreses, quan ens venen a demanar algun tipus de servei, ens demanen tema de màrqueting i comunicació. Vull dir, aconseguir més ventes, més clients, que els coneixin més, etc. Llavors, nosaltres aprofitem aquest primer contacte per aprofundir una mica més, perquè nosaltres som coneixedors que moltes vegades...
Aquesta és una necessitat que es veu, però hi ha altres que no es veuen, que són internes, que és un tema de planificació, un tema de gestió, perquè a vegades per créixer s'ha de tenir una bona estructura. Llavors, sobretot el que volem és que les empreses tinguin una molt bona estructura perquè aquest creixement sigui sostenible
i d'alguna manera sigui un camí viable en el temps. Llavors, primer és la seva necessitat, i nosaltres el que fem amb la nostra experiència és ajudar-los en allò que ells no veuen, perquè a vegades no són conscients, les empreses són especialistes en la seva matèria, però hi ha altres matèries que són molt importants per a aquesta consolidació empresarial que s'han de tenir en compte.
El programa es basa bàsicament en un acompanyament personalitzat. Com funciona aquest procés i quines fases té?
Doncs aquest procés comença en el moment que tenim ja els assessoraments decidits de cada any, perquè una mica depèn, com tothom sap, depèn una mica dels pressupostos, llavors en funció d'això ens diuen més o menys quin tipus de pressupost podem tenir per poder destinar aquest servei,
Llavors, una vegada tenim consolidat aquesta part, escollim les assessories que creiem que poden ser les que necessitin les empreses, aquestes necessitats d'escollir aquests assessoraments no es fa de forma aleatòria. Vull dir, hi ha un coneixement intern de quines són...
les necessitats que ens han detectat durant tot aquest període de temps i normalment sempre, sempre, sempre més o menys és el que dèiem, sempre són les mateixes, màrqueting, gestió financera, planificació, millora com internacionalització també en alguns casos, però
en aquest cas és una mica menys, però bàsicament el que fem és escollir aquests assessoraments, més o menys sobre el mes de març-abril enviem una convocatòria a totes les empreses perquè s'apuntin i s'inscriguin o ens demanin quin assessorament necessitarien, així fem una entrevista,
Aquelles que ja ens han demostrat que necessiten que els ajudem i veiem una mica què és el que necessiten i els derivem els assessors. El que sí que també demanem és que les empreses que vulguin participar siguin del municipi i estiguin al corrent de les seves obligacions.
Això és molt important. D'alguna manera per poder participar és un dels requisits indispensables. I després, una vegada ja hem passat tot aquest tràmit i després de fer l'entrevista i veure realment allò que els hi podria ajudar en aquest any,
els derivem als consultors perquè tinguin una altra entrevista i tinguin un feedback, perquè és molt important que hi hagi un entorn de confiança on l'empresa pugui expressar les seves necessitats i el consultor els digui realment...
on es pot ajudar. Si hi ha aquest màxim, d'alguna manera aquesta unió, ho tirem endavant i tenen un període de temps fins als finals de desembre per poder fer aquest tipus d'assessorament.
Un dels àmbits, ara ens explicaves, que heu inclòs l'àmbit de la innovació tecnològica i de la intel·ligència artificial. Les empreses de Rubí demanen cada vegada més el suport en aquest terreny? Molt. Vull dir, nosaltres de forma experimental vam iniciar l'any passat un projecte on vam poder assessorar cinc empreses
Hi havia moltes que ja estaven d'alguna manera iniciant aquest camí, però no sabien com. Llavors vam veure que era una necessitat que s'havia de cobrir, vam investigar a veure com les podíem ajudar, vam tenir la sort de tenir un consultor molt bo que cobria un ventall molt ampli de possibilitats, perquè el tema de la intel·ligència artificial és un...
És un camp, vull dir, hi ha milions d'opcions. El que passa és que tu tens que tenir una persona al teu costat que entengui realment quina és la teva necessitat i prioritzar allò que et pot anar millor. La intel·ligència, al final, intel·ligència artificial, perdó, és una eina. Tu el que has de veure és què és el que necessites i veure quina eina en el mercat
et pot facilitar o et pot introduir en aquest món que ha vingut per quedar-se. Ara mateix, aquest any farem una altra convocatòria i ja abans de fer, d'alguna manera, fer aquest enviament, moltes empreses ens han escrit per demanar-nos que, sisplau, sisplau, es tinguem en compte. Ara mateix, jo crec que és una de les coses que més preocupa a les empreses.
També treballeu qüestions de finançament o de recursos humans. En quin punt estan les empreses locals en aquest sentit?
Doncs en aquest sentit jo crec que és un dels punts que, per mi, és un dels punts més importants que han de tenir en compte les empreses. Hi ha moltes empreses que realment tenen una gestió financera molt bona i altres que, per el que dèiem abans, no tenen els coneixements, potser han anat creixent i han anat fent coses, però realment no han fet una...
una planificació, una gestió financera assessorada, que en un moment determinat es troba en una dificultat per falta de finançament, per un desquadre de la tesoreria, etc. I aquí hem ajudat moltes empreses a millorar aquesta gestió. I és un dels...
serveis que per mi és fonamental per a totes les empreses. És un tema que ho tenim molt, molt en compte. Per això deia que abans les empreses demanen una cosa, que és màrqueting, però moltes vegades abans del màrqueting el que s'ha de tenir és veure que la tresoreria està molt bé, molt ben consolidada, que té una bona planificació i després l'altre ja vindrà.
El cervell és 100% subvencionat. Quin valor real té aquest acompanyament per una empresa si hagués de contractar-lo pel seu compte?
Aquest, quan abans dèiem de subvencionat, vull dir, està subvencionat per una part per l'Ajuntament de Rubí i en molts casos hi ha una altra part important que està subvencionada per la Diputació de Barcelona, que ens dona molts recursos per poder fer aquest servei.
Llavors, depèn una mica del tipus d'assessorament i del nombre d'hores que proporcionem a les empreses, el cost que tindria en el mercat aniria envoltant dels 1.500, 3.000 i inclús algunes vegades més, perquè ja serveix que tenen moltíssimes hores d'assessorament. Vull dir, per poder-los oferir, som conscients de què han de dedicar.
També una de les coses que abans quan has comentat què és el que necessiten fer les empreses per poder participar, una de les coses que els demanem és el seu temps.
perquè és molt important. No és només que un assessor et vingui i et digui el que has de fer o t'analitzi la teva empresa. S'ha de fer feina, molta feina. Llavors aquí hi ha d'haver una participació molt activa per part de les empreses i això és una cosa que moltes vegades els costa. Una vegada ho han fet, ho agraeixen molt. Perquè a vegades només amb el motiu que vingui el consultor a la seva empresa o tinguin una videoconferència, etcètera,
Aquell temps és un temps que paren, reflexionen i tenen un coach o una persona que els diu exactament el que han de fer i després s'adonen del bo que és parar-se a reflexionar sobre determinades situacions de la seva empresa.
Per tant, no es dedica el mateix temps a totes les empreses, va en funció de les necessitats que es dediquen més o menys hores. Ja per acabar, quin impacte acostuma tenir aquest acompanyament en el dia a dia de les empreses? Les empreses que han participat per primera vegada repeteixen
Tenim empreses consolidades des de fa molt de temps, hi ha empreses que han passat per tots els serveis perquè veuen l'impacte que té la seva empresa i com després el compte de resultats es nota. I la valoració, si poséssim entre 1 al 5, que és el màxim que nosaltres diem, els demanem, la valoració en 3 està entre un 4,7. Vull dir, les empreses valoren...
molt positivament el tema de participar en aquest... Els hi costa, vull dir, perquè al final és el que deia, dedicar-se un temps a fer una cosa que en principi no tenien en compte o no li donaven el valor. Una vegada ho fan, ja s'anà acostumant i normalment les empreses repeteixen i sempre, cada any, ens demanen participar.
Molt bé, Miguel, ens hem quedat sense temps, però moltíssimes gràcies per venir a explicar-nos aquest pla de millora de competitivitat per a les empreses. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
I ara arriben els esports i arriben. Sisko Lara, bon dia. Hola, bon dia. Amb una notícia trista, no? Una trista, una altra feliç, o sigui que hi ha com sempre de tot. Tens a tot, eh? Sí, sí, sí. Suposo que et refereixes a la trista a la no classificació, perquè van guanyar, eh? Sí, van guanyar. Van guanyar als Països Baixos. Però és una pena, guanyes i no te classifiques.
És que tot va quedar condicionat amb la derrota davant d'Hongria. Parlem de, per si algú no sap de què estem parlant, de la selecció espanyola de Waterpolo femenia. Ahir guanyava, però els penals, després del 13-13 als Països Baixos, necessitava guanyar-les per més de dos gols, per dos o més, perquè d'aquesta manera superarien a Hongria. Com que no va ser així, els nostres havien perdut contra Hongria, ara jugaran per la cinquena i la vuitena plaça, que avui a les tres tenen el partit davant de França, el primer. Suposem...
Home, Sèrbia potser li pot plantejar algun problema, però probablement que acabarà cinquena la selecció espanyola. Però vaja, s'ha quedat sense la lluita per un títol que el tenia anys enrere. L'anterior edició havia perdut la final contra els Països Baixos, les dues anteriors les havia guanyat, és a dir, que en el palmarès de la selecció espanyola hi ha uns quants europeus i ja el tenen, la Bea i la Helena. L'Arianda, en aquest cas, no.
deies que depenien d'Hongria, per consolar-nos hem de dir que Hongria és molt bona. Home, clar, és que per guanyar Espanya s'ha de ser molt bo, eh? Sí, sí, però és que són molt bones, o sigui, per consolar-nos el manco... La Bea Ortiz va fer set gols ahir i tres l'Helena Ruiz, o sigui que van ser...
claus en la derrota, però, de la selecció espanyola. La part positiva és la festa de l'Auart, el que es coneixia com la nit de l'Auart. L'han traslladat el nom a la comida de l'Auart, en castellà, però jo l'hi traslladaria més aviat, i ells m'ho permetran, a el tardeo de l'Auart, perquè ahir va ser una festa, va començar al migdia, amb una barbacoa, festa espectacular, un centenar de...
de convidats més o menys, i després a la tarda es va allargar fins a les 9, i després se'n van anar a sopar, s'ho van passar d'escàndol. Va ser una gran festa amb l'entrega i reconeixement dels atletes, dels èxits assolits durant el 2025, per destacar el nou format, que és molt interessant, que ho han volgut canviar amb la nova junta directiva, que va arribar al mes de juliol, va iniciar el seu camí, de fet, ahir li van fer un reconeixement i agraïment a la feina del Fernando Velázquez, qui havia estat president fins llavors.
I apuntem ràpid, no?, perquè em sembla que avui anem una miqueta de bòlit. El 20 va perdre davant del líder, el Martorell 2-0, però continua fora del descens de primera catalana. L'Olímpic també va caure, 0 a 1 a casa davant de l'Alguaire, zona mitja de segona catalana. En Waterpolo va haver-hi citar del Club Natació Rubí, que va guanyar
Sense problemes, una jornada més. És el líder de primera nacional femenina. Aquesta setmana tornen els nois en divisió d'honor masculina. I en hockey patins en línia, victòries dels dos partits a casa en fase regular. Les noies segueixen líders, els nois, que continuen en zona de play-off per al títol de Lliga, mentre que en futbol sala només jugava l'esportiu Rubí masculí. Va caure...
Davant de la Unió, de Santa Coloma, derrota que diguem-ne que no és massa negativa perquè ells es mouen en zona mitja sense problemes en guany en aquest futbol sala d'homes. Les noies descansaven. Molt bé, Sisko, doncs moltíssimes gràcies per aquest resum del cap de setmana. Us esperem demà. A disposar. Vinga, adeu.
I ara no marxin perquè arriba el Toni Brau amb la tertúlia i nosaltres vos deixem en la recomanació musical del Robert Fernández. Molt bon dia. Aquesta matinada s'ha entregat els Premis Grammy. La 68a edició dels Mítics Gramòfons va tenir un clar guanyador. És aquest que escolteu. És Bad Bunny. Nosaltres som ser bonita que veu en Sant Juan.
Disfrutando de todas esas cosas que extrañas los que se van. Doncs Bad Bunny aquesta matinada ha fet història. Sí, sí, sí, el cantant puertorriquen es va emportar el premi principal l'àlbum de l'any per aquest de 20 tirasmes fotos. Aquest senzill, que és el que escoltem, és el que dóna nom a aquest treball que ha aconseguit el premi al millor àlbum de l'any. A més a més, Bad Bunny va guanyar 3 gramòfons més.
Va rebre el premi al millor àlbum de música urbana i el de millor interpretació de música global per EO. No està en això, també podríem dir que Kendrick Lamar va ser el màxim guanyador, en portant-se cinc trofeus que van incloure la millor gravació de l'any per Luther, amb la col·laboració de Ziza, i el millor àlbum de rap pel tema GNX.
Tornant a Bad Bunny, l'artista Porter Kane va dedicar aquest guardó a totes les persones que van haver de deixar la seva terra al seu país per a seguir els seus somnis. Doncs aquí no acabarà aquesta proposta de Bad Bunny perquè recordeu que serà el gran protagonista del Half Time de la mítica Super Bowl que en breu es realitzarà en aquest mes de febrer.
David Tirar-me's Fotos és el primer àlbum, per cert, en espanyol, que guanya en aquesta categoria, la categoria global dels Grammy, des que van començar a llibrar-se fa 68 anys. I, a més a més, coincideix que també va guanyar fa uns mesos el Grammy llatí per aquest mateix treball. Hem dit que heu tingut un altre premi pel tema EO. Doncs EO...
Us deixo en companyia del gran guanyador, de l'home del moment, de Bad Bunny. Ella viene por ahí y nunca llega sola. Ella nunca llega sola. Todos los bandidos salten las pistolas.
Yo se la mamo y se pone contenta. Esta Willie Ay ya cumplió los treinta. Después de las doce no lo cuenta. No la llame en el jangueo si no quiere que mienta. Estoy escuchando el número uno en venta. Por eso con nosotros nadie inventa. Me siento como un bichote en los noventa. Tengo parado, ven pa' que lo sienta. Dale, mami, pégate. Mírate. Si me miras mucho sabes que voy a besarte. Dale, mami, pégate. Mírate.
Mami, yo sé que tú te vuelves loca cuando el perreo te azota, pero obligado tú te acuerdas de mí si me ves por ahí. Mami, yo sé que tú te vuelves loca cuando el perreo te azota, pero obligado tú te acuerdas de mí de cuando te di. Perreo baby, tra tra baby, en la disco baby, vamos a darle baby, hasta abajo baby, no te quites baby, bella que yo baby.
Fins demà! Fins demà!
Són les 10 del matí.