Són les 9 del matí. A Ràdio Rubí els dilluns toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música.
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-ho de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxar amb Cinghilda, sisplau. Ties, que fort. Us heu assabentat plena per fer a la uni? Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, on dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales.
En el branch hablamos sin filtros de lo que de verdad importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Els envasaments han millorat significativament la seva situació. Estan al 23,5. Encara no tenen data d'inici, però aquesta primera fase... La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. El contracte públic es va formalitzar per primera vegada el 2021, però aleshores... El responsable del centre afirma que estan treballant perquè aquest entrebanc afecti el menor nombre... Tota la informació, cada hora, a la 99.7 de la FM i sempre a radiorubí.cat.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel va preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Sardanes d'autor. Un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinat. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor. Cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí.
Sonido vinilo Espacio musical que rinde tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
Déu rubí. Fés la tema.
I quan passen 6 minuts de les 9 del matí, deixem enrere l'actualitat informativa i encara amb una segona part de la Rubí al dia amb continguts que ens acompanyaran fins al migdia. En aquesta segona hora obrirem el micròfon a la Política Municipal amb l'espai...
Els grups municipals opinen. Avui ens visita la cap de l'oposició, Montse Soler, després de l'anunci fet ahir que el seu grup no continuarà negociant els pressupostos amb el govern. Xerrarem dels motius d'aquesta decisió i de com pot afectar el futur dels comptes municipals a més d'altres temes. Tot seguit.
canviarem de registre amb la secció de Ciència, un espai que ens arriba de la xarxa i que ens acostarà, com sempre, a qüestions científiques i de divulgació explicades de manera molt entenedora. Després arribarà el repàs a l'actualitat esportiva local a la nostra secció d'esports i abans de tancar l'hora escoltarem la recomanació musical del Robert Fernández que avui tornarà a dur-nos una proposta per descobrir o redescobrir.
A les 10 en punt obrirem la tertúlia conduïda per Toni Bravo, avui amb Pepa Adelantado, Isidre Rubio i Conxita Jiménez, amb qui comentarem diversos temes de l'actualitat en clau d'anàlisi i debat i on segurament xerrarem d'aquesta ruptura d'esquerra de les negociacions amb el govern municipal. A partir de les 11, la Belén Tierno agafarà el relleu
amb l'última hora del programa. Entrevistarà Nan Valentí per xerrar d'un muntatge de teatre documental feminista que reta homenatge a Natividad Jarza Plana, la primera alcaldessa de Catalunya mestra activista feminista i miliciana. Un espectacle que també recorda les mestres de la República i les dones pioneres que van rompre barreres en el seu temps. I per acabar el Rubí al dia posarem...
una nota més lleugera amb la secció de la jerga jovenícolà per descobrir algunes de les expressions que formen part del llenguatge dels més joves. Començant!
Nova sessió de l'espai. Els grups municipals opinen, en el qual tenim com a protagonista avui la cap de l'oposició, Montse Soler. Bon dia. Molt bon dia. Moltes gràcies. Un grups municipal que jo ja abans que estarà molt marcat per l'anunci d'ahir de la seva formació, que
s'aixeca de la taula i que no segueix negociant els pressupostos. No puc començar per una altra pregunta. Què ha passat perquè hagueu decidit prendre aquesta decisió en aquest moment?
Nosaltres com a grup municipal havíem posat dues condicions inicials per començar a negociar aquests pressupostos. Una de les condicions era el pla funcional del casino, que l'hem vist, que ens l'han explicat, ens l'han presentat, però l'altra condició, la del pla funcional de l'hospital, que entenem que no depèn del govern municipal però sí del govern de la Generalitat, que està format pel mateix partit que governa la nostra ciutat,
Enteníem que fa massa temps, que fa massa anys que esperem aquest pla funcional, que tot es va endarrerint excessivament i que si tenim en compte que el pla funcional és necessari per començar la licitació del projecte tècnic i després la licitació de les obres, això vol dir que ens anirem una altra vegada a 5-7 anys vista. És a dir, que la nostra exigència era, perquè no pot ser que la ciutat de Rubí estigui...
estigui deixada per part de la Generalitat i no siguem una prioritat per part de la Generalitat que estem veient, que el govern de la Generalitat prioritza altres municipis abans que el nostre. No pot ser que la nostra alcaldessa passi de recollir signatures per reclamar l'Hospital de Rubí a dir que entén que l'Hospital Ernest Lluch, que donarà cobertura a l'altra regió sanitària de la nostra comarca, vagi abans que el nostre hospital, que recordem que tenim fins i tot una primera pedra posada d'aquest hospital.
Entenem que és cert que aquest pla funcional no el redacta l'Ajuntament, però aleshores quin tipus de pressió pot exercir l'Ajuntament, el govern de la Generalitat, que, insisteixo, des de fa molts anys veiem que s'encallen projectes llargament reclamats, llargament demandats, com poden ser l'Hospital i també l'antiga estació, també l'estació de la Llana.
Però no és només això, és també perquè fem una valoració global d'aquests dos anys en els que hem facilitat els pressupostos, dos anys en els que hem aconseguit acords per la ciutat, projectes estratègics de millora per la ciutat i altres millores més del dia a dia, i ens sentim satisfets i satisfetes d'algunes de les coses que hem aconseguit, però és cert que...
que no ha estat fàcil, que arribar aquests acords amb el govern municipal no sempre ha estat fàcil i que molt sovint, de fet ho he dit aquí en altres ocasions que he vingut, molt sovint aquests acords han trigat molt a materialitzar-se o no han avançat com nosaltres hauríem volgut, o ho han fet molt lentament, algunes coses encara estan pendents de concreció, de veures realitzades. I si tenim en compte que alguns acords del 2024 es van acabar complint el 2025,
Alguns encara estan pendents de realitzar-se. Estem a març del 2026, ens aniríem a una aprovació de pressupostos com a mínim d'aquí a dos mesos, perquè és evident que nosaltres tenim una llista llarga i important de coses que creiem útils per a la ciutat i que voldríem incloure en aquests pressupostos, però som realistes, el govern no té capacitat de poder realitzar aquests projectes, aquestes propostes que nosaltres posaríem damunt la taula en aquest any que queda.
abans de les municipals, perquè si no ho ha fet quan ha tingut tot aquest marge de temps, qui ens diu, qui ens garanteix que ara sí, en aquests mesos previs, es podran realitzar i es podran materialitzar els acords que alguns s'han de tancar i alguns que posaríem nous damunt la taula. Per tant, hem fet aquesta valoració, no creiem que el govern tingui aquesta capacitat de tirar endavant tots aquests projectes.
Aquesta, el dir no, que el pla funcional de l'hospital no estigui en el punt que vostès desitjarien i que hagi passat per davant, com vostè deia ara mateix a l'hospital Ernest Lluc,
Fa unes setmanes, concretament en els dos grups municipals anteriors, en Comú Podem, precisament el regidor Andrés Meidrano, els acusava de posar aquesta condició perquè volien acabar en aquest punt en el que han acabat vostès ara.
Doncs li he de dir, i li asseguro, i parlo en nom de tot el meu partit, que a dia d'avui som un grup força nombrós de persones implicades, els quals agraeixo des d'aquí la seva implicació de manera voluntària en l'executiva d'Esquerra. He de dir que la majoria de les persones que seuen a la taula de la reunió de l'executiva del partit
tenien la voluntat i la predisposició d'arribar a Cors, perquè dediquen el seu temps lliure, de manera altruista, a intentar millorar aquesta ciutat, i per tant ells volen fer coses, no volen venir a perdre el temps, i la voluntat majoritària era de poder arribar a Cors, i com li deia, tenim una llarga llista de coses que havíem començat a treballar, començar a concretar, perquè volíem...
Volíem fins i tot no marcar uns temps màxims perquè no ens tornés a passar el que ens havia passat amb els acords anteriors. Però vam tornar a seure aquest dimarts i vam tornar a fer una nova valoració. Estem acabant el mes de març gairebé i la valoració s'ha decantat cap a no entrar a negociar els pressupostos. Però de debò que les persones que...
que estan participant activament a dia d'avui en el partit, la majoria de nosaltres ens creiem que venim aquí a fer coses per la ciutat i intentar millorar, intentar incidir, i de fet ens costa també assumir que no podrem posar l'empremta d'Esquerra Republicana en aquests pressupostos i no podrem dir això s'ha fet gràcies a Esquerra, això també ens costa, i assumir això no és fàcil tampoc, és a dir, que no és un no fàcil, no negocim els pressupostos i ens quedem tan amples, no, no és això.
és una renúncia també important pel nostre partit perquè deixa de poder incidir, de poder posar la seva empremta i poder deixar coses fetes que d'altra manera no es faran. En la decisió també ha influït que fa uns dies el portaveu del PSC va dir que no només estaven negociant amb vostès, que li obrien la porta a altres partits? Ha influït això també?
No, ells sempre ens han dit això, que si no podien negociar el pressupost amb nosaltres negociaríem altres formacions. És la seva responsabilitat, és la responsabilitat del govern tirar endavant els pressupostos municipals. Qui governa és qui assumeix la responsabilitat i qui ha de fer per negociar i per tirar endavant aquests pressupostos. La responsabilitat no recau en el primer partit de l'oposició, sinó que recau en el govern, que és qui ha de fer les coses ben fetes perquè la resta de partits puguem confiar en la seva acció de govern.
I a dia d'avui no acaba de ser així. I Esquerra Republicana es tornaria a seure a negociar els pressupostos si es posés sobre la taula un calendari clar de l'Hospital de Rubí? O sigui, si aquesta...
línia vermella que diguéssim canviés? És que el calendari ja ens l'han explicat. El problema és que aquest calendari ens l'han explicat tantes vegades que quina garantia tenim que s'acabi complint. Perquè, a més a més, el calendari de l'hospital també va vinculat amb l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat. És a dir, també hi ha un condicionant. Però més enllà d'aquesta condició prèvia que nosaltres ens posàvem per començar les negociacions,
Vull que quedi clara també l'altra reflexió. El fet que ens ha costat molt aconseguir una sèrie d'acords, tant del 2024 com del 2025, que hem estat treballant i lluitant molt, que nosaltres, evidentment, tenim la voluntat i l'interès que aquests projectes, aquests acords, tirin endavant,
Però insisteixo, qui ha de tenir aquesta primera voluntat i aquesta primera predisposició i força i liderar aquests projectes perquè aquests acords es materialitzin és el govern. I de vegades no sempre ha estat així. De vegades hem estat nosaltres que hem hagut d'estar insistint i mirant. Vull dir que no ha estat fàcil.
És així. En el cas d'aquests acords que diu vostè que encara no s'han acabat de materialitzar, està clar que la responsabilitat era de l'Ajuntament, però creieu que tenen marge de maniobra amb el tema de l'hospital? Tenen aquesta força amb el govern de la Generalitat?
Està tan clar que no tenen gaire força amb aquest govern, ni la tenien abans, perquè, com deia al principi, l'estació de la Llana fins i tot es va signar al pacte de Can Serra, ja fa uns anys, portem 15 anys reclamant l'estació de la Llana, han passat diferents grups polítics pel govern de la Generalitat, va ser Esquerra Republicana que...
que va treure del calaix també el projecte de l'estació de la Llana, dient que t'estudiarà, es mirarà si es pot fer un baixador a la Llana, que donaria el mateix servei que una estació, el que passa que una estació implica una infraestructura i una despesa molt més alta, i un baixador és menor, i per tant és molt més fàcil de poder tenir un baixador que no una estació, i al final el que volem nosaltres és que la gent pugui agafar el tren en un altre punt de la ciutat, perquè...
fa molta gràcia quan vens a Rubí i dius Rubí Centre, Rubí Centre com si tinguéssim alguna altra estació i només tenim una, Rubí Centre. Esperem que aquest nom impliqui la voluntat de la Generalitat de realment fer d'una vegada per totes aquesta segona estació tan reclamada, tan necessitada a la nostra ciutat, que no es pot condicionar a res més que el que ja tenim a dia avui, que és un volum de població molt gran en aquella zona de la ciutat, tenint en compte també tota la gent que baixa de les urbanitzacions i que, si volem facilitar el transport públic, l'hem...
O sigui, no podem demanar a la gent que agafi el transport públic si no tenim transport públic que oferir, i per tant hem de poder disposar d'un aparcament disuasori i que la gent agafi allà el tren i que no es concentrin tots els vehicles a la zona de l'estació, perquè és que no es pot absorbir aquest volum de passatgers.
Canviem de tema, perquè recentment vostè ha estat elegida com a cap de llista per a les properes eleccions, que ja queda molt poquet per a les eleccions municipals. Bé,
Queda molt poquet per nosaltres, queda poquet, tot i que encara queda un any, però ha tornat a ser elegida, a més, per una àmplia majoria dels militants. Sí, és la primera vegada que soc candidata per encapçalar la llista de les municipals a Rubí. És un repte i un...
Una il·lusió molt gran. És per mi, com deia, un gran repte que vull enfrontar amb tota la meva màxima disponibilitat. Donaré el millor de mi mateixa perquè el que vull és recuperar la il·lusió per la nostra ciutat, fer que la gent torni a voler dir...
orgullosa, contenta, feliç, satisfeta, soc de Rubí, visc a Rubí, que la gent s'hi vulgui, que la gent pugui fer el seu projecte de vida, doncs tinc ganes de liderar una manera de fer política més propera, més honesta, més útil i al costat de la gent, perquè sempre ho dic i ho he dit altres vegades aquí, per mi la política municipal té sentit per la proximitat que representa amb la ciutadania, pel fet que trepitges carrer, que escoltes a la gent, que pots donar resposta...
a les seves demandes, i això és el que per mi dóna sentit a la política, el poder fer aquest servei, aquest servei públic, i quan a més a més és la teva ciutat, Rubi és la ciutat on he nascut, on he crescut, on he fet vida i espero morir aquí, i voldria que tothom sentís aquest sentiment que jo sento de pertinença a la meva ciutat, aquest sentiment de és la meva ciutat, tenim una ciutat meravellosa, una ciutat amb un gran potencial, és cert que també tenim grans reptes que hem d'enfrontar com a ciutat, moltíssims,
Però sí que és cert que tothom ha de poder fer la seva vida aquí, que tothom s'hi ha de poder quedar, més enllà que hem de garantir el dret a l'habitatge, que és un dels grans reptes que tenim, però més enllà d'això, la gent ha de poder anar pels carrers i comprar en comerç de proximitat, la vida que això representa pels nostres carrers.
les entitats que tenim, que tenim un teixit associatiu enorme a la nostra ciutat, que la mantenen viva, no només per Festa Major, que és quan és més evident, però també durant tot l'any, amb milers d'activitats, i que gràcies a aquestes entitats la ciutat té aquesta característica i aquest tarannà tan prop i tan únic. De fet, com deia, es veu a la Festa Major perquè respira un ambient que a poques ciutats es respira, i tothom que és de fora ve a Rubí per Festa Major, i això és gràcies a les nostres entitats i associacions.
I ara que estem xerrant d'eleccions municipals, els regidors i ets membres de la Junta d'Esquerra crítics amb la direcció local del partit, que van crear aquest projecte que es diu Rubí mereix més, finalment no han trobat el suport necessari per vestir una candidatura pròpia, que era el primer que volien fer, i es plantegen una confluència amb altres partits. Com veieu aquesta situació?
Tot el que sigui treballar per la millora de la nostra ciutat serà benvingut. És evident que algunes persones han sortit del nostre partit i, per tant, compartirem gran part de les seves inquietuds i gran part de les seves propostes. Nosaltres continuarem treballant perquè tenim un projecte de ciutat, tenim un projecte sòlid que seguirem treballant i seguirem defensant. I totes les iniciatives que impliquin participació, foment del debat,
propostes de millora seran benvingudes perquè la nostra ciutat necessita que la gent s'impliqui en política també. En els darrers dies hem sabut que les escoles i instituts de les urbanitzacions perdran un total de 5 línies al curs vinent.
De fet, el J.B. Foix i el Joan Maragall s'han queixat i insinuen que és un intent de reduir els recursos educatius en aquesta zona del municipi. Vostè és professora. Què en pensa d'aquesta reducció de línies?
Doncs sap greu perquè podríem aprofitar aquest moment de baixa natalitat, que som conscients que no només passa a Rubí, això està passant arreu de Catalunya. A la majoria de ciutats de Catalunya la baixa natalitat està implicant aquests tancaments de línies, però això és una oportunitat per reduir ràtios i per poder millorar la qualitat educativa perquè a ningú se li escapa que una persona per atendre 25 infants...
i 25 infants, cadascun d'ells diferents, és complicat? No. O sigui, el següent. I ara que ningú em vingui a dir és que abans era una mestra o un professor per 40. Sí, però és que abans no hi havia la qualitat educativa que hi ha ara, en el sentit que s'intenta personalitzar moltíssim l'educació, hi ha moltes necessitats educatives especials, estem parlant d'una escola inclusiva sense recursos, que per tant implica que a l'escola ordinària tenim alumnes amb serioses dificultats que no podem atendre com voldríem amb la
amb la rigorositat, amb la qualitat i amb la professionalitat, què voldríem? Perquè no pots una sola persona per atendre 25. Ja no parlo dels que tenen necessitats educatives especials, sinó la resta, que cadascun d'ells és diferent i té unes particularitats úniques que fan que necessitin una atenció personalitzada i no els hi pots donar.
Per tant, aquesta baixa natalitat seria una oportunitat per reduir les ràtios i per realment treballar en la qualitat educativa que ens omplim la boca de si una educació de qualitat pública i de qualitat pública sí, però i de qualitat com? Com ho farem de qualitat si l'únic que fem és tancar línies en lloc de reduir ràtios?
El que ens preocupa i molt és el tema del Joan Maragall perquè es planteja tancar una línia en una escola que té un projecte sòlid de fa més de 50 anys o de fa gairebé 50 anys, un projecte pedagògic potent avalat també per l'Institut de Ciències de l'Educació de l'Autònoma, que a més és una escola que robir.
té aquest projecte educatiu i cap altra escola de Rubí té aquest projecte educatiu tan singular i que, com deia, fa molts anys i per tant és un projecte molt sòlid, molt consolidat i que les famílies es cullen aquesta escola precisament per aquest projecte pedagògic i que l'any passat vull recordar que les dues línies d'I3 es van omplir. Per tant, tancar una línia en una escola que omple
durant la preinscripció escolar del curs anterior, està clar que hi ha una estratègia política del departament de redistribuir i anar reduint aquestes escoles que estan allunyades del nucli urbà. Però no ens oblidem que quan aquesta escola es va construir sí que no tenia potser gaire raó de ser perquè estava envoltada més de camps que de cases, però és que ara no és així. Ara aquesta escola dona cobertura a milers de famílies que viuen a les urbanitzacions i que
Si ja la mobilitat és complicada, si aquestes famílies s'han de redirigir al Ramon Llull, que és la previsió, que el Ramon Llull tingui una altra línia perquè es tancar la del Joan Maragall, això què implicarà a nivell de mobilitat també? Però més enllà d'això, la llibertat de les famílies de poder escollir un projecte educatiu diferenciat de la resta d'escoles de Rubí que no l'ofereixen.
I, a més a més, les famílies de les urbanitzacions, que s'hauran de desplaçar més lluny i que, com deia, estem parlant de 33.000 i 4.000 habitatges a les... M'atreviria a dir que més de 4.000 habitatges a tota aquella zona. Per tant, estem parlant de molts infants que...
deixaran de poder escollir l'escola més propera al seu domicili. I el mateix passa amb l'Institut Foix. Per tant, aquí el departament ha de ser clar amb quina intenció fa aquests tancaments de línies. I entenem que les famílies estiguin manifestant-se, estiguin protestant. És que és evident que aquí hi ha una voluntat clara d'anar tancant aquests equipaments educatius
Però, que insisteixo, potser fa uns anys sí que era necessari tancar-los, o potser fa uns anys sí que no tenia sentit haver-los construït on es van construir, perquè és que allò eren camps. Però és que ara estan envoltats de cases. Per tant, nosaltres esperem que encara... Segurament ja no es pot fer res, però esperem que les pressions de les famílies...
I no només això, sinó que s'ha de treballar també amb els equips directius de les escoles, que això no és tan fàcil, tanco una línia i ja està, és que això no va així, és que hi ha un equip directiu al darrere, hi ha un professorat al darrere, que implica que aquell professorat ja no estarà treballant allà. I això no és fàcil, no és fàcil ni per l'equip, ni pel claustre, ni és fàcil tampoc per als infants que perden els seus mestres de referència.
També feia referència fa uns minuts a la problemàtica que hi ha a la nostra ciutat i a la resta de ciutats amb l'habitatge. A Rubilla hem arribat a xifres rècord pel que fa als preus del lloguer. La mitjana se situa en els 800 euros i Dijuns va obrir un nou establiment de servei d'acolliment residencial d'urgència, vivint, com dèiem, una situació complicada.
i aquests recursos de vegades no són del tot suficients. Hem de fer més? Hem de fer més? Vull recordar que aquest recurs d'emergència habitacional ha trigat 10 anys a materialitzar-se, des del primer anunci. Les primeres presentacions dels plànols, que a més encara els recordo, perquè quan els vaig veure vaig pensar, ostres, està ben pensat, està ben distribuït,
I sempre ho dic, és que recordo perfectament el dia que ens vam presentar aquells plànols de com seria aquest habitatge d'emergència. Deu anys després, ara, març, s'obre l'equipament d'una vegada per totes. O sigui, no pot ser que les coses en aquest municipi costin tant i triguin tant.
i primer les reformes, després de les reformes l'entitat del tercer sector que havia de gestionar aquest equipament, sembla que finalment ja està, ja s'ha adjudicat a l'entitat que gestionarà el servei d'acolliment residencial d'urgència i per tant ja està en funcionament des de principis d'aquest mes, si no recordo malament. És evident que tenim una mancança molt gran pel que fa a l'habitatge, però...
Construint més habitatges no solucionarem el problema, perquè al final el que està passant és un tema de poder adquisitiu i de... Com ara hi ha moltíssima gent que pot teletreballar, hi ha molta gent que ve d'altres països amb molt més poder adquisitiu que el nostre, que compren pisos a Barcelona, que fins i tot gent que ni ve a viure, inversors, que el que fan és pujar el preu de l'habitatge, expulsant la gent de la capital de Catalunya, de Barcelona,
I aquesta gent expulsada de la ciutat va cap a les ciutats properes i veïnes. I això ho veiem a la nostra, que en els últims anys hem crescut en nombre d'habitants d'una manera que ningú s'imaginava. I no només la nostra, sinó que tot el que seria l'entorn de tota l'àrea metropolitana de Barcelona, fins i tot municipis més petits i més allunyats, com són Becari i Cesuell Estrell, també estan petint aquest desplaçament de la població, que veu que en el seu municipi d'origen no es pot posar
ni un lloguer ni, evidentment, una compra d'un habitatge i que, per tant, ha d'anar buscant altres municipis i vas ampliant el radi fins que arribes a un lloc on te'l pots permetre.
calen mesures reals que frenin aquesta especulació perquè el dret a l'habitatge s'ha de garantir. Perquè està molt bé que el recolli la Constitució, però després la realitat ningú la defensa, que és que cada persona té dret a viure en un sostre digne. I això a dia avui no està passant. Cal construir més pisos? Sí. És suficient només construir? No. I ho hem vist abans amb la bombolla mobiliària
del 2008, quan es van construir milers d'habitatges i tampoc no va solucionar el problema d'habitatge. De fet, potser fins i tot estem pitjor a dia d'avui i per tant calen mesures valentes que frenin els preus de lloguer, que frenin l'especulació i que regulin d'una vegada per totes que la gent pugui tenir dret a un habitatge digne.
Molt bé, Montse, ens hem quedat sense temps. Ens quedaven moltes altres preguntes, però només hem pogut arribar fins aquí. T'agraïm moltíssim que hagis participat avui en aquest Grups Municipals Opina. Moltes gràcies. Ja saps que sempre demano més temps, heu d'ampliar el programa. Gràcies. Ho pensarem. Vinga, adeu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Guaita que tenim. Obrim la finestra per observar i comprendre el nostre entorn natural. Amb Sergi Corral.
Benvinguts i benvingudes una setmana més al Guaita. Què tenim amb en Sergi Corral? Sergi Bendió. Molt bon dia, Ona. De què ens parlaràs avui? Doncs mira, avui us parlarem d'un fenomen... anirem cap a l'alta muntanya. Som bé. A parlar d'un fenomen que podríem dir que està de moda, entre cometes, perquè se n'ha parlat molt els últims mesos i les últimes setmanes,
que és el fenomen del torp. El torp, i tant. Se n'ha parlat molt per la pel·lícula de Balandrau, eh? Exacte, per aquesta pel·lícula de Balandrau ben salvatge, alhora que la pel·lícula, hem de dir, que està basada en el documental de Balandrau, Infern glaçat, i en el llibre d'en Jordi Cruz de Tres nits de torp i un capdent.
I entrarem després en aquest episodi, concretament en l'episodi del Balandrau, però primer voldríem explicar ben bé de què es tracta això del torp, aquesta paraula. Doncs som-hi. Mira, el torp és un fenomen violent que es produeix en situacions de vent molt intens a alta muntanya i quan la superfície, el sol, es troba inhibada, sol amb neu, coberta de neu. El vent pot assolir ratxes de més de 130-150 km per hora,
Aixeca la neu, redueix del tot la visibilitat, fa augmentar el perill de llaus perquè la converteix en més inestable, i normalment també va acompanyat de temperatures molt baixes i sensació de fred molt alta, el que suposa per Montanyenc un risc d'hipotèrmia molt elevat. Per tant, és una situació molt extrema. És una situació molt extrema, és una situació meteorològica de perill, evidentment, situació molt extrema,
que a l'alta muntanya encara es fa més perquè hem de jugar amb això, tant amb la desorientació, amb la hipotèrmia, amb el risc de llaus, amb risc de caiguda, si no veus absolutament res, doncs a l'alta muntanya això és molt perillós. El torp, aquest fenomen del torp, aquí a casa nostra, aquí a Catalunya,
Hem de dir que és un fenomen que passa a totes les grans serrelades del món mundial, eh? No és una cosa limitada d'aquí. De fet, el torb en castellà es diu la Ventisca. Ventisca. És molt diferent, eh, el nom? Sí, és molt diferent. Però parlant d'aquí, parlant de Catalunya i del Pirineu català, el torb va associat la majoria de vegades a situacions de nord i nord-est, és a dir, a tramuntanes, d'acord?
a tramuntanades. Per tant, amb baixes pressions a la zona del golf de Lleó i Gènova i altres pressions cap a l'Atlàntic i al mar Cantàbric. Per tant, és allò de les isobres juntes, un vent perpendicular a la serralada pirinenca que pot assolir aquestes ratxes tan importants a alta muntanya, com dèiem, superiors als 120, 130, 150 i fins a 180 quilòmetres per hora. Aquestes situacions sinòptiques a sobre van acompanyades d'entrada d'aire fred.
de vents del nord, per tant, situacions hivernals i situacions molt fredes. També de nevades, acompanyades de nevades, la típica nevada que normalment és més intensa que ara nord del Pirineu, però salta, si les entrades aquestes de fred són entrades de nord, són molt intenses, i allò que hem dit alguna vegada del jet polar, d'aquest corrent transportador de l'aire fred, passa perpendicularment als Pirineus, doncs encara accelera més el vent,
i encara fa saltar la nevada més a Caressuta. No només és important, com dèiem, la situació meteorològica del moment, sinó també el que ha fet setmanes prèvies. Si te'n recordes, abans hem dit que perquè un tort sigui encara més de risc, el que fa falta és que el sol a terra estigui molt inhibat, que hi hagi molta neu. Per tant, si les setmanes prèvies al fenomen hem tingut nevades importants, i la neu encara no està...
molt assentada, molt ageguda, molt compactada al torn
encara pot aixecar més neu i pot fer més dures aquestes condicions. Això vol dir que el torp només es dona si hi ha hagut unes grans nevades o no? Ho es pot donar encara que aquestes nevades no hi hagin sigut? Aviam, es dona el fenomen del vent fort. O sigui, el vent fort a muntanya és un fenomen en qualsevol època de l'any i és un fenomen en una situació meteorològica de perill en qualsevol moment.
època de l'any, perquè és on el torp ha d'haver-hi neu, perquè una de les conseqüències del torp és que aixeca aquesta neu i que fa que per això es perdi la visibilitat. Ah, carai, per tant sí que cal que hagi nevat, perquè hi hagi aquest corp. Exacte, cal que hagi nevat, potser a vegades no pas que caiguin dos metres de neu, només amb una nevada de 30 centímetres o por ahí, ja n'hi hauria prou, i més sobretot en nevades recents, quan la neu encara no està molt compactada.
La majoria d'aquests episodis documentats s'han donat en els mesos de novembre i març. O sigui, els mesos hivernals. Final de tardor, hivern i inici de primavera. I excepcionalment a l'abril. Hi ha alguns documentats els mesos d'abril, però excepcional. Destacen condicions de temperatura d'entre menys 5 i menys 15, menys 20 graus. Estem parlant d'alçades...
de 1.500 a 2.500, 2.600 metres d'alçada, majoritàriament. Recordem que la pica d'Estats té alguna cosa més de 3.000 metres, pica d'Estats i l'Areto, per tant, si parlem del Pirineu estem parlant d'aquestes alçades. Temperatures de sensació, o el que s'anomena wind chill, de fins a 30 graus sota zero. Déu-n'hi-do, és gairebé el doble, eh? És gairebé el doble, sí, sí. Perquè les ratxes de vent poden oscil·lar entre els 100 i els 180 quilòmetres.
Quin panorama que ens estàs muntant, Sergi. Sí, sí, sí. Un panorama molt, però que s'ha de ser conscient. La majoria d'episodis, evidentment, s'han donat al Pirineu, i molt més incidència al Pirineu Oriental. Ja sabem que la tramuntana pica molt més en el sector oriental dels Pirineus. Però també trobem, per exemple, que els anirem repassant, un cas al Montseny.
Ah, carai, per tant també es pot donar a altres llocs. A altres llocs, en la condició aquesta que hi hagi neu acumulada. Ja sabem que el Montseny a vegades, en situacions de llevant que porten aire fred, també pot acumular grans quantitats de neu. El turó de l'home està al voltant de 1.700 metres sobre el nivell del mar, per tant ja és una alçada que pot deixar un gruix considerable. I en situacions, per exemple, de nord-est o poraica...
o inclús situacions de l'Oest, perquè al Montseny piquen molt els vents de Ponent, també es pot donar aquest fenomen. Mira, segons un estudi portat a terme per en Ramon Pasqual, que és meteoròleg de l'Agència Estatal de Meteorologia i actual director del Centre Territorial de l'Agència Estatal de Meteorologia a Catalunya, que es troba...
allà a la Villa Olímpica, podríem dir, al costat del Port Olímpic, i hi ha documentats 11 episodis de torb amb conseqüències mortals a Catalunya. Carai, quins són aquests? En fem un repassetllo. Som-hi. El primer està documentat al segle XIX, al Nou Creus, que és el Pirineu Oriental, on en aquest cas van morir nou muntanyens. En aquest cas hi ha poqueta informació, perquè es tracta d'un episodi del segle XIX, sí que hi ha escrits i porai, però encara falta una mica de concreció, no?
El segon episodi és del 17 de febrer de l'any 1930, i es va donar a la Tossa d'Alp. En aquest cas, va morir un esquiador, en aquesta zona. El tercer cas és aquest especial, perquè es va donar al Matagalls, al massís del Montseny, el que dèiem abans, el 6 de març de 1944. I aquí, en aquest cas, hi van morir dos esquiadors, a dalt al Montseny. Amb vent...
Aquest segons està documentat, és una situació de nortés, de vents d'agregal i se suposa que hi havia molta neu acumulada d'alguna llevantada anterior. El següent cas es tracta del 27 al 30 de desembre de 1968, on van morir tres alpinistes a la gorja del Freser. Accident que es va repetir al mateix lloc el 8 de març del 1970, on va morir un altre alpinista.
Quina casualitat, no? Que fos amb res dos anys de diferència. I al mateix lloc. Això vol dir que hi ha determinats llocs que són més susceptibles, més proclius, a que les condicions siguin més dures, a que el torc bufi amb més força i, per tant, més perillosos davant aquesta situació. El 26 de novembre de 1978 van morir tres alpinistes al Costa Bona.
I el 31 de desembre de 1979, és a dir, un any després, tres alpinistes més van morir al Torreneules. Si ho fixeu, és quasi tot Pirineu Oriental, eh? Pirineu de Girona. Mira, el 4 de novembre de 1984, ara fa 41 anys aproximadament, tenim l'únic cas registrat de torb en situació d'est. En aquest cas, un alpinista va morir al Puigmal, al cim del Puigmal.
És l'únic que em situa, ja veiem que totes les altres situacions són situacions de nord. De tramuntar, no? Exacte. El 23 de desembre de 1983 va ser prop de Caralps, on van morir dues persones, i el 16 d'abril de 1992, que és l'episodi més antic, com si diguéssim, més tardà, l'any 92 va ser un any excepcionalment plujós,
També va ser un any fred, un any amb molta neu al Pirineus, sobretot, que va durar fins a primavera, i uns episodis de pluja intensos que van durar pràcticament fins una setmana abans a la inauguració dels Jocs Olímpics.
el maig i el juny destaquen d'entre els més plujosos dels darrers 100 anys a bona part de Catalunya. Per tant, tela la primavera de l'any 1992. Clar, ja s'estava preparant tot aquest escenari perquè es produís un torp. Exacte, perquè es produís un torp. En aquest cas, un alpinista va perdre la vida al massís del Canigó. I ara entrem en el cas que obríem aquest programa. El que ens ha motivat parlar del torp avui
i és que l'accident més important de tots va succeir entre el 30 i el 31 de desembre de l'any 2000, o sigui, el cap d'any del 2000-2001, quan entrava en vigència l'euro, per entendre'ns, al Balandrau, en aquest cim del Pirineu Oriental, zona de Vallters, ja us situeu més o menys, van morir 9 alpinistes,
en la tragèdia més important documentada fins ara al Pirineu. En aquest cas, el pas d'una baixa, una baixa pressió, des del Cantràbric fins al Golf de Llaó, va provocar l'entrada sobtada de tramuntana, que va rodar a superar, tenim la xifra, que va superar els 170 km per hora a Portbou. És, si no recordo malament, és el quart registre, la quarta ratxa de tramuntana més elevada
dels últims 30 anys en aquesta estació meteorològica. Sí, sí, és que ara anava a dir 170 km per hora, això és molt. És molt, estem en un episodi. La ratxa més alta a Port Bou són 202 km per hora del dia del Claus, del 24 de gener de l'any 2009, aquesta és la xifra més important, però en el cas, per exemple, va ser en el cas del novembre,
crec que era 13 de novembre del 2004, no es va poder mesurar perquè va rebentar l'anemòmetre, o sigui, es calcula que va ser... Que va ser encara més forta, no? Encara més forta la ventada, però en aquest cas estem parlant de la tercera, quarta ratxa més elevada en aquesta estació, per tant, ja et dona fe de la magnitud que va tindre aquest episodi de tramuntana. I amb el fet que les setmanes prèvies...
hi havia, per la Puríssima i després de la Puríssima aproximadament, hi havia hagut una nevada de llevant molt important al Pirineu, com la que va caure aquest desembre, per exemple, que havia acumulat entre un i dos metres de neu.
Déu-n'hi-do. Per tant, teníem aquí les condicions perfectes perquè es produís aquest torp. Exacte. Com si heu llegit el llibre o heu vist el documental o veureu la pel·lícula, no farem molts espòilers del que passarà, però en principi el que relaten els excursionistes, en aquest cas el que va sobreviure, que va ser en Vilar, que va ser l'únic persona, que era una jornada que va començar amb molt bon temps.
Clar, perquè a l'alta muntanya ja passa això, no?, que el temps pot canviar en qüestió de segons. A tot arreu canvia el temps en qüestió de segons. El que passa és que hi ha llocs que és més perillós que canviïn segons que l'altre. O sigui, un pescador també et dirà que dintre mar el temps canvia en segons i d'un moment per l'altre pot venir una onada forta o una ratxa de vent i la barca s'emporta en orris, no?, o pot ser perill, o pot vindre boira, o pot vindre el que sigui. El fet és que el dia va començar estable, va començar clar, va començar d'allò. Aleshores,
Quan passen aquestes borrasques, els trànsits de les depressions acostumen a ser ràpids. I va passar ràpid i només passava la borrasca, aleshores va arribar aquest canvi de temps a partir de migdia de forma sobtada i de cop, de forma violenta. I és això...
el que va sorprendre en aquest cas a la gent que estava a muntanya aquell dia i el que va fer, malauradament, que parlem d'aquest accident tan gran o tan bèstia com és en aquest cas. També dir que és una situació no només perillosa per, evidentment, perillosa pels muntanyens, però també es converteix en una situació molt perillosa pels equips de recerca i els equips de salvament.
Clar, perquè efectuar tasques de salvament en aquestes condicions també és per a les pròpies persones que estan salvant. Exacte, per exemple, helicòpters no poden volar fins que no passi l'episodi. O sigui, van haver de començar la recerca un cop l'episodi ja havia anat a la baixa, que ja han passat, calcula, 24-48 hores. Exacte, moltes persones potser ja s'han mort. I ja no aguanten fins aquell termini. Per tant, hem d'anar al
S'ha de tindre en compte tots aquests aspectes. I també que en aquell mateix episodi van morir 3 persones més. Una a Portainer, al Pirineu de Lleida, una al Pirineu Aragonès i una altra al Pirineu Francès. Per tant, en tot aquell episodi van morir 12 persones a muntanya. És l'episodi de torb i d'accident de muntanya més important de tota Europa i un dels més importants al món que hi ha hagut.
Per tant, ens fem el cas d'aquests fenòmens, moraleja, reflexió, quan es vagi muntanya s'han de seguir molt detalladament les previsions meteorològiques. Tenim sort que les previsions meteorològiques actuals són força millors que les previsions meteorològiques d'aquell any 2000. Han millorat.
No em poso en si aquell any la previsió podia haver estat millor o podia haver estat pitjor. Això no hi veig ser-hi. Clar, això no sabem, no? Si es podria haver predit que passaria això, no ho sabem. Exacte, no ho veig ser-hi. Tampoc en els documentals i les pel·lícules, en aquest cas, tampoc han sortit tècnics de meteorologia donant la seva opinió. No ens hi posarem. No ens hi posarem. Però, sobretot, important, ser conscients de les previsions a muntanya.
ser molt conscients del risc d'allaus, amb el bolletí d'allaus que elabora a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, també a la Vall d'Aran, al Servei de Neologia de la Vall d'Aran i d'Andorra. Són centres molt especialitzats. Per tant, en èpoques, en anys com aquest, on ha nevat moltíssim, on hem tingut molts canvis de temps, moltes situacions de vent, millor no fer muntanya. No passa res per...
no està, ens farà més o menys ràbria, no poder anar-hi, però sobretot, o sigui, no només per tu, sinó només per a aquelles persones que t'han de rescatar. Exacte, no arrisquem la vida nostra i la dels professionals d'emergències que ens han de venir a buscar. Doncs Sergi, moltes gràcies per descobrir-nos aquest fenomen, el torp, que tanta gent ja ha deixat la vida amb aquest fenomen, has fet tot el repàs. Ens retrobem al proper Guaita. Fins la propera.
És hora de fer esports amb el Toni Bravo. Bon dia, Toni, com estàs? Molt bé, fent esports, com tu dius, entre la tertúlia i fent esports, i fent esport també a la vida real, que l'esport ens manté ple d'emocions i ple de vitalitat, com estem aquí, el Sisko i jo.
No com d'altres. No com d'altres que estem... Però tu has fet molt d'esport a la teva vida. Sí, sí, ara he fet una aturada, però tornaré. Et vull veure en barre, també. Aquesta activitat... Sí, clar que sé el que és barre. A una ballarina de dansa clàssica... No t'he vist mai ballar. No li pots xerrar de barre perquè ens indigna un poquet. Anem al Waterpolo, que si no, no tindrem temps. Mira, és el dels millors motius per deixar-te d'indignar perquè això...
plena, t'omple, t'omple de dignitat, t'omple de dignitat, és el Club Natació Rubí Masculic, que viurà aquest cap de setmana, moment històric, això serà
Començarà demà divendres perquè per primera vegada disputa la Copa del Rei. Al programa Esports al Dia escoltarem el capità del Club Natació Rubí masculí, Javi Carrasco. Per què? Perquè ens expliqui com afronten, com veuen, com viuen aquest torneig que és tan especial per ells i que, a més a més, es juga aquí a Terrassa i que el primer partit juguen contra els anfitrions. Això serà aquest divendres a partir de les vuit.
Mentre els nois estan vivint aquesta experiència històrica, les noies continuen defensant el lideratge de primera divisió. Diumenge reben a Can Rosers el club natació Quatro Caminos. És un club madrileny, cinquè classificat.
que tenen la metat de punts que les nostres. Per tant, partit assequible. Anem al boli, Rubí, perquè el masculí recordem que està jugant la fase de promoció. Visita diumenge al Vilassar, això és segona catalana. Rubinencs han milionat, són quarts, cinc punts, els del Maresme són tercers, en sis. Per tant, és un duel directe que podia permetre als nostres intentar pujar al top 3. Les Rubinenques...
Doncs les noies, després de perdre els dos primers partits, van guanyar el darrer, són sisenes...
doncs arriben per disputar el partit contra el Canet. Un partit molt assequible perquè encara no han puntuat. Tenen zero punts. Anem a l'embol. El Juventut 25 de setembre. Visita la pista del Terrassa B. Això serà diumenge a dos quarts de vuit. Els rubinecs són sisens. Tenen un altre partit assequible perquè juguen al Terrassa B. Són penúltims d'aquesta segona catalana. En bàsquet, el CEP Sant Jordi Masculí.
Partit difícil, complicat, visita dissabte a les 8, el Prat B, recordem que els nostres són penúltims, el Prat B són cinquens, part en barratxa de 4 derrotes consecutives. Mira, ojalà no pogués guanyar. Tant de bo. Vinga, diumenge a les 6, el femení, per descomptat.
Així m'agrada. Viure un duel intens a l'escola Montserrat, davant del Club Natació Saúdell Bé. Les rovininques, unes cracks, temporada excel·lent, segones de segona catalana, s'han apropat al lideratge després de l'ensopegada que va tenir el bàsquetneus, que són les primeres. Per tant, estan només a una victòria i, per tant, han de mantenir aquest frec a frec. El bàsquetneus té un partit molt fàcil, per tant, les nostres han de guanyar. Exacte, que guanyin, que guanyin. Toni, moltíssimes gràcies.
Es un quiero. Y ara no marchin perquè arriba la tartulia amb el Toni Bravo i nosaltres vos deixarem la recomanació musical del Robert Fernández. 20 de abril del 90 Hola, chata, ¿cómo estàs?
El reconeixeu, no? Una altra d'aquelles bandes mítiques que continuen actius. I de quina forma? Són els Celtes Cortos. I aquest és el mític 20 d'abril. Per què són els Celtes Cortos? Doncs són els Celtes Cortos perquè aquesta mítica banda ballisoletana liderada per Jesús Di Fuentes està celebrant el seu 40è aniversari i ho fa amb una gira especial de tan sols 10 concerts únics. Un minitour que aterrarà aquest dissabte al Sant Jordi Club.
dissabte 14 de març, al Sant Jordi Club, 21 hores. Aquesta formació és reconeguda pel seu particular estil de rock cèl·ltic i les seves lletres combatives demostrarà que els anys no passen per ells i connectarà una vegada més amb diferents generacions.
Ens prometen que el directe tindrà una producció espectacular i moltes sorpreses que cap dels seguidors del grup ha de perdre. Les entrades per aquesta gira titulada 40 anys comptant contes, 40 anys comptant cuentos, ja estan disponibles i estan al preu de 42 euros. Resten molt, molt poquetes. Podrien haver posat el preu a 40 euros, no? Per poder 40 anys i tot això. Bé, coses meves, no en feu cas.
L'important és que els Cetterscortos visitaran a Barcelona el proper dissabte, ho faran al Sant Jordi Club, i allà interpretaran temes com aquest 20 d'abril i temes com aquest altre, que ara mateix punxarem. Cuéntame un cuento! Aquesta és la versió que van fer el remix del 2025 en companyia d'Ara Malikian.
Diferentes generacions, pares i fills, i fins i tot potser a mi se poden anar a aquest concert i gaudir d'un gran directe, eh? Això no ho dubteu. Beltes cortos al Sant Jordi Club aquest dissabte. Cuéntame un cuento y verás que contento. Me voy a la cama y tengo lindos sueños. Cuéntame un cuento y verás que contento. Me voy a la cama y te
Resulta que era un rey que tenía tres hijas, las metió en tres botijas y las tapó con pez. Y las pobres princesitas lloraban desconsoladas y su padre les gritaba que por favor se callaran.
y verás que con tanto me voy a la cama y tengo lindos sueños.
Las princesas escaparon por un hueco que existía, que las llevó hasta la vía del ten que va para Italia. Y en Italia se perdieron y llegaron a Jamaica, se pusieron hasta el culo de fumar hierba en la playa.
Y tengo lindos sueños Cuéntame un cuento y verás que contento Me voy a la cama y tengo lindos sueños Bailando en la playa estaban cuando apareció su padre Con la vara de avellano en la mano amenazando Fue tres selles como pudo y tropezó con la botella Que tenía genio dentro, que tenía genio final
Y verás que contento Me voy a la cama Y tengo lindos sueños Cuéntame un cuento Y verás que contento Me voy a la cama Y tengo lindos sueños Les concedió tres deseos Y ahora felices estamos Y color incolorado Este cuento se ha acabado Y resulta que este rey Que tenía tres hijas Las metió en tres botijas Y las tapó con pelo
Són les deu del matí.