Són les 9 del matí.
Bolletins informatius de Radio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Radio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen en la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carmen Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, on dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinat. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista.
Una selecció gourmet per pagaràs exquisits. Dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, Love Play, on la música és la protagonista. Ràdio Rubí Ràdio Rubí
Gràcies.
Passant gairebé 4 minuts de les 9 de la matí i començant aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimarts 27 de gener. Avui tenim una primera part de record i homenatge perquè es commemora l'aniversari de l'alliberament del camp d'estermini d'Ausbic-Birkenau i amb ell...
També es fa el dia internacional de record de les víctimes de l'Holocaust i nosaltres volem contribuir un poquet a la memòria històrica i no permetre que s'oblidin les milers de persones que van sofrir aquella barbària per això.
Conversarem amb l'historiador Manel Solé i amb Francesc Bartroli, que és el nebot d'un dels onze rovinents deportats als camps de concentració. Després, xerrarem també amb la presidenta de la sala...
Neus Català, amb la Marta Ribas, perquè ens expliqui l'acció d'homenatge que es farà aquesta tarda a Edra. També tendrem una nova edició de la secció de consum, en la qual xerrarem sobre compres online i quan quedin uns minuts per arribar a les 10 del matí, els nostres companys d'esports ens explicaran l'actualitat esportiva local i, com sempre, acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 el nostre company Toni Bravo conduirà la tertulí que analitzarà l'actualitat amb Adnia García, Martí Pujol, Gerard Moreno i Mari Àngel Ruiz. I de ben segur xerraran dels problemes que estaven a Rodalies i també del dia d'avui, d'aquest homenatge que es fa avui a les víctimes de l'Holocaust. A partir de les 11, Navellén Tierno xerrarà amb l'artista Miquel Bert,
sobre el mural del 25 de setembre, però és que ell també és qui va pintar el mural en homenatge de la Neus Català. Començam!
Avui és el Dia Internacional en Memori de les Víctimes de l'Holocaust. Entre aquestes víctimes hi ha 11 rubinencs que estiguin documentats. I per seguir recordant-los i seguint entenent què és el que va...
implicar aquesta barbari a la societat moderna, tenim amb nosaltres l'historiador Manel Soler i també tenim amb nosaltres Francesc Bartroli, que és nebot d'un dels deportats. Bon dia i benvinguts els dos. Bon dia.
El 27 de gener de 1945, les tropes soviètiques van alliberar Ausbeck Birkenau. Què va representar aquell moment per a Europa i per a la història del segle XX, Manel?
És una edat molt important perquè s'acabava amb el malson que havien suposat sobretot els camps d'extermini alemanys. Precisament perquè veien que s'acabava, els alemanys eren conscients que estaven ja perdent la guerra,
I van accelerar una mica el procés, fins i tot, d'eliminació de testimonis que els poguessin implicar a tots els governaments, a tota la cúpula política de Hitler. I, bueno, clar, és un moment d'alegria, diguéssim, sobretot per la gent que estava encara avió en aquells camps.
Quan xerrem de l'holocaust, sovint es té la sensació que és una història llunyana. Com s'hi vincula el cas dels republicans espanyols deportats als camps nazis?
A veure, els republicans espanyols, la majoria van anar per allà primer perquè fugen a França. O sigui, quan acaba la guerra, el primer de febrer del 39, els últims s'ha passat són els que van encara amb l'exèrcit defensant la república espanyola.
per frenar, diguéssim, l'arribada de les tropes franquistes a la frontera i permetre que els últims exiliats de Barcelona puguin travessar també i puguin escapar del feixisme. Llavors, un cop som a França, la immensa majoria...
són portats a camps de concentració, bueno, camps de... Bueno, de concentració. Camps de treball, que els deien, no? No, no, camps de concentració, en principi són camps de concentració, però perquè estan allà concentrats, no la idea que tenim de camp de concentració, igual a camp de concentració nazi, són diferents. Llavors, en aquests camps, on estan vigilats una sèrie de tropes...
africanes i tal, que té el govern francès, aquí s'estaran molt de temps, però clar, molts d'ells el que volen és poder marxar d'allà, perquè les condicions són pèssimes. Llavors els ofereixen entrar en batallons de treball, que és una mica això que deies tu, i llavors el que fan fer és reforçar la línia Maginot, que era una línia de protecció que havia construït França per evitar la invasió alemana,
I, llavors, estan en camps d'aquests de treball. Alguns d'ells directament van formar part de la resucida del d'atges i el francès. És a dir, quan ve a Alemanya no van anar a construir proteccions, sinó que alguns van directament afiliar-se, a formar part de les tropes franceses de la Segona Guerra Mundial. Llavors, què passa? Un cop estàs en el front, estàs allà a la línia imaginada, construint, o lluitant, o el que sigui, doncs clar, arriben els alemans...
en baixa en França i detenen una pila de republicans catalans. Llavors, aquests republicans van aparar en uns camps de concentració, també. Serien els estàlegs, que són camps de presoners, no camps de concentració. Camps de presoners que segueixen unes normes de la societat de Sant de Nacions, que estan controlats per la Creu Roja, etcètera, on una sèrie de... O sigui, reben un tracte, diguéssim, bastant humà, com a presoners de guerra.
Llavors, mentre estan aquí, quan això van passant mesos, diguéssim, de la invasió alemana, el Ramon Serrano Sunyer, el que és en aquell moment el cunyat de Franco, que és el ministre d'Exteriors, se'n va a Alemanya, es reuneix amb el Hitler, amb el Himmler, que era el ministre d'Interior, em sembla, i això estem parlant del setembre del 40, aproximadament,
I ells li plantegen una vegada més què han de fer amb tots aquests republicans que tenen allà. I llavors el Serrano Sunyer els diu que per ells, o sigui pel govern espanyol, són apàtrides i que per tant no són espanyols. I llavors a partir d'aquí, sembla que ja de forma immediata, quan marxa el Serrano Sunyer, fan un decret llei o el que sigui en aquell moment...
I tots aquests apàtrides els porten als camps d'extermini, als camps de concentració de... Bàsicament els d'Aquil Rubí van anar a parar tots a Mauthausen.
I d'allà molts agussen i, exceptuant els pocs que es van salvar, van acabar tots. Per què Matausen es va convertir en un dels principals camps dels deportats republicans? Això ja no ho sé, no tinc constància. Potser que... El que sí que és cert és que preferien tenir reunits en un diners dels camps
per nacionalitats, o sigui, llavors aquí eren els espànols, la gent que venien d'Espanya però que no eren espanyols i els tenien allà amb el seu triangle de roba, amb uns mercats, però el fet que estiguessin tots junts suposo que era pel sistema alemany, que tot estava ben... Que tot és quadriculat, eh? Exacte, tot estava ben endreçat i si són del mateix lloc els tenim junts, no?
A Rubí hi ha documentats 11 homes deportats en aquests camps nazis. Qui eren i quin perfil tenien?
A veure, els perfils són molt diversos, perquè tothom va anar a parar a França per diferents raons, i tothom va decidir apuntar-se, potser, amb un batalló d'aquests de construccions per diferents raons. Alguns d'ells eren... Bé, la majoria, quan acaben amb el Hausen, estan entre els 25 i els 30 anys, la majoria d'aquests 11. Alguns són més grans, i algun és més petit, n'hi ha un que és el Joaquim Cardona,
que ell hi va... Em sembla que ell era de la Lleva del Bíbaro. O sigui que, d'alguna manera, quan està a França, que s'apunta i tal i igual, deu tenir 19 anys. Va néixer el 6 d'agost de 1919, el Joaquín Cardona. Del 19. O sigui que el 39 tenia 20 anys, perquè segurament s'havia... havia entrat, diguéssim, per Lleva, segurament al...
al front de... potser una mica abans, però devia tenir 18 anys quan la llisten, quan el fan al front.
entre 18 i 19, i ell és el més jove. Els altres són... Llavors ja et dic que hi ha de tot, vull dir que hi ha molts d'ells que han tingut una representació política o institucional, que han format part del comitè de milícies, que se sap que han fet patrulles per robir armats al principi de la guerra...
o que han estat membres destacats en algun dels partits que hi ha de rubir durant la guerra. Llavors, aquests serien, per una banda, n'hi ha un altre que és el Genaro, l'Andreu Borràs, que a la seva biografia no apareix, però que al principi està involucrat...
Penseu que quan dic involucrat o culpat d'alguna cosa no vol dir que ho fessin ni que no ho fessin, vull dir que és el que hi ha escrit en documents. I ell teòricament s'allista marxant de Rubí perquè són un grupet que se'ls acusa d'haver anat a matar una persona aquí a Rubí al principi de la guerra.
Llavors ell se'n va al front, és un xicot que publicarà cartes dins de la revista Combat, cartes amb perfil polític, jo pel que he llegit un tio que la tocava a l'hora d'escriure això, i que acabarà a França i que la seva fi al final és a Mauthausen. Aquest va marxar perquè sabia que si es quedava, com que l'havien acusat,
pocs populi. Al final no era que t'hagués enganxat la policia, sinó que la gent deia, la gent deia. La gent deia moltes coses que jo algunes d'elles he comprovat que eren mentides, però com que les deien...
I això, aquest seria un altre perfil. És que són molts. Són perfils molt diversos. Molt diversos, sí. Molts d'aquests rubinencs hi van morir en pocs mesos després d'arribar en aquests camps. Quines condicions trobaven allà a Matausen i Agusen? Perquè és molt significatiu que no duréssim massa temps. Bé, en aquests camps, o sigui, sobretot...
en determinats moments de la guerra, no sé ara exactament en el moment que són ells, que és als anys 41, més o menys, 41, 42, quan estan allà en els camps, eren camps on, bàsicament, primava per sobreviure que fossis útil. És a dir, si algun d'ells tenia alguna habilitat, d'alguns s'ha parlat, que eren paletes, que tal, llavors això probablement els va donar un plus de supervivència, sobretot els que realment va acabar sobrevivint, no?
Però, clar, hem de pensar que no cal ser molt espavilat només veient les fotografies del que ens ha arribat quan entren les forces soviètiques allà, o els americans en altres camps, per veure que la gent era com una radiografia, pràcticament se'ls veia tota la forma de l'esquelet, perquè patien una gana extrema. Després, les condicions de fred, són regions bastant fredes on estan aquests camps,
i, per tant, el fred també feia de les seves i molta gent moria. Senzillament, només pel fet de viure acabaven morint, sense que hi hagués res especial. Això hi afegim, que si no eres útil, perquè t'havien de tenir en allà, sobretot en un moment en què ja Alemanya començava a tenir problemes d'alimentació per la seva pròpia gent, per què alimentar els presos? Al final acabaven en càmeres de gas i forns crematoris.
Fins ara hem estat explicant el context històric i les dades, però darrere de cada nom hi ha una família i, com vos dèiem, avui ens acompanya el francès Bartroli, que és Nebot,
Precisament del Francesc Bertroli Creus, que és un dels rubinencs que va morir al camp de Gusen el 7 de gener de 1942. Francesc, què sabies tu abans de tot això del teu tiet del Francesc?
Doncs no sabia res. No sabia res perquè el meu pare no volia aprofunditzar en explicacions, sinó que quan sortia un tema d'aquests preferia no parlar-ne perquè jo crec que el que volien era oblidar el maltrago que havien passat, perquè ell era...
tal com deia el Manel, ell era molt republicà, molt representatiu aquí a Rubí, es va apuntar de seguida a la guerra, però quan va tornar, que ja s'estava acabant, tot això ho hem anat aprenent a través d'un llibre de la Montserrat Roig, a través de la Pepa, que també va fer un altre llibre, però llavors ells van agafar i ell se'n va anar a França,
junt amb tots aquests d'aquí de Rubí, i allà a França el va capturar la Gestapo, perquè era una persona non grata, i el van portar a Mahausenkusen, i allà va morir.
Tu ara explicaves això, que no sabies res perquè la teva família, el teu pare, perquè era el seu germà, gairebé no en xerrava. Com es vivia aquest silenci entre la resta? Que clar, potser teníeu preguntes. Ells eren bastant germans.
I ells vam... Estaven vivint a Sant Martí Sarroca i llavors vam venir a una casa de pagès allà...
sobre el camp de futbol, sobre el camp de la Petanca, hi havia una casa de pagès, van estar allà, i després van venir a Rubí, estàvem al carrer Sant Jaume... Perdona, el camp de la Petanca i el camp de futbol es refereix a l'antic, on hi ha ara l'edifici de l'IMASD, i a l'aparcament aquell... A Cova Solera, a dalt, hi havia unes vinyes, i ells eren pagesos. A Sant Martí eren pagesos. Llavors van venir aquí...
perquè van ser mesobers d'unes finques i llavors ja quan l'avi Antonio es va fer gran, llavors sí que ja van agafar una casa al centre del poble, al carrer Sant Jaume número 16, que en deien que el Carboner, perquè havia viscut allà un Carboner. Llavors a partir d'allà el francès es va apuntar a la guerra, el meu pare també hi va anar-hi a la guerra, el que no hi va anar-hi va ser el tiet Josep,
Perquè era el més petit de la família. Llavors el meu pare va estar a Madrid i ell amb el tiet el van agafar per anar al front i clar, era molt visible la seva postura i quan va tornar de la guerra ja van marxar cap a França i allà a França el van capturar i el van portar a un camp.
Van marxar cap a França els dos germans, ton pare i el Francesc, o només el Francesc? No, no, només el Francesc. El meu pare va quedar allà a Madrid, però ja el van capturar, ja va anar directament cap a casa, perquè ja era del bando nacional tota la gent que vivia aquí a Rubí, ja va arribar. Va arribar aquí a Rubí. Ell va anar a la guerra, però no... Estava...
el vam fer cap d'una gasolinera que donava la vetxina a tots els cotxes perquè era mecànic i després va ser taxista aquí a Rubí. I va tenir la sort que no va tenir que marxar. I el francès, que en canvi sí que va estar al front i va haver de marxar. Perquè era molt més representatiu el seu tor republicà. Però tot això ens en vam enterar després.
Quan descobreixes que el teu tiet va morir en un camp de concentració nasi, què et genera personalment això? Bé, jo és que com que soc, no m'agrada gens el que va passar, ni la forma que van actuar la gent. Vull dir, em genera un rebuig total i absolut amb aquests feixistes,
i jo també soc republicà, m'entens? Perquè tot el que han fet ho han fet molt malament, molt malament. Llavors també la Mariona, la meva companya, doncs va estar dintre d'allò que has dit abans del centre...
d'aquí de Rubí, de la memòria històrica, la meva filla també, llavors vam anar sabent coses i va ser quan vam entablar també amb la Neus Català perquè nosaltres quan ens vam casar vivíem allà a les torres i estàvem al buit de pis i ella vivia en el quart pis i va haver-hi perquè era una dona molt assequible, molt bona relació i van estar molts anys amb la Mariona parlant i explicant
Tot això i llavors ens passava molta informació, però és vergonyós, és vergonyós el que vam fer.
I el que estan fent ara encara pitjor. Però bueno, parlem del que vam fer. Exacte. Però al final el que vam fer ens ha de servir perquè no torni a passar. I no és el cas. Manel, el testimoni del francès posa sobre la taula un element clau, que és el silenci de moltes famílies. Per què aquestes històries han tardat tant en sortir a la llum? Bueno, crec que si ens parem a pensar-ho és bastant senzill. És a dir...
Posem el cas del Francesc, el seu tiet, un republicà, que ha marxat a França i tal. La família que intenta, dins d'una dictadura, que a més a més haurà de durar 40 anys, no ser assenyalats i, per tant, quan menys parlem del tema, menys es recordarà per part de la gent, dels veïns d'aquests, dels altres...
que tu tens un tiet republicà, rojo, que està a França, i que per tant pot marcar la família. Llavors, amb això hi ha diferents perfils, evidentment, hi haurà qui d'amagat seguirà lluitant i no sé què i tal,
Hi haurà qui intenta sobreviure, i aquella era una època de sobreviure. En canvi, la Nes Català, quan va tornar a ella, sempre ha fet divulgació i sempre ha fet pedagogia en aquest sentit. O sigui, tenim les dues parts de la moneda, que diguéssim.
Sí, però potser és diferent, o sigui, no vull dir que fos fàcil ni molt menys, però potser és diferent que tu ets el que ho has patit en primera persona i quan arribes tens prou forces per poder-ho explicar i intentar magnificar-ho i que se sàpiga tot bé i que per tant, el que deies tu, intentar evitar que això torni a passar, o sigui, refrescar la memòria de la gent per veure el que es va arribar a fer en aquell moment i que això no torni a passar.
Quan tu ets al revés, que ets la família i precisament la persona que ha donat o que ha portat tota aquesta història d'haver de marxar, d'acabar en un camp de concentració,
és una altra persona i que en molts casos ja no hi és, el que es fa és intentar passar com es pot. Potser aquesta és la diferència. O sigui que els que ho han viscut en primera persona, que són valents, diguéssim, atrevir-se a explicar-ho. També depèn de les circumstàncies. És clar, si la Neus Català hagués vingut aquí als anys 40, per dir alguna cosa, als anys 50,
difícilment hagués pogut explicar-ho a los cuatro oyentes. Sí, sí. Jo crec que el sentit més fort que hi ha és voler oblidar. I la manera de voler-ho oblidar és no explicar-ho ni parlar. Bueno, suposo que entre ells potser en devien parlar, però era una cosa per oblidar, no? Perquè, per exemple, nosaltres vam estar vivint amb l'avi i l'avi no em volia sentir parlar. No em volia.
Vull dir que llavors també era una cosa que anava quedant reduït en un cercle reduït i que no en donàvem explicacions. Ells no donaven explicacions a ningú.
Manel, això són els 11 rubinencs que tenim documentats, però en els teus estudis tu tens moltíssims altres rubinencs que, si més no els tens documentats que hagin anat als camps de concentració, sí que has trobat que van haver d'exiliar-se i es van haver d'anar. Quanta gent de Rubí tens comptabilitzada que va haver-se d'anar?
A veure, hi ha una dada que és molt important. Hi ha una anexa del padró de l'any 30... No sé si és el 39, em sembla, on apareixen com unes variacions. Les variacions que hi ha respecte al padró que s'acaba de fer, per tenir-les en compte, pel tema d'impostos, per empadronaments... Llavors, allà hi ha una sèrie de persones que es donen de baixa
hi ha uns grups que es donen de baixa perquè estan a la presó, és a dir, estan detinguts, etc. Llavors aquests no els contemplen, aquests estan aquí. Però després hi ha tota una sèrie de persones que es donen de baixa per ausència, és a dir, han desaparegut. Llavors, aquestes persones, més les que jo sé que van marxar també, però que no, potser no tenien casa a Rubí, sinó que eren fills d'alguns que tenien casa a Rubí, però que estaven al front i del front van marxar cap a França, és a dir,
no van marxar des de Rubí, sinó que senzillament per la gent de Rubí van desaparèixer, però que estan, o sigui que se sap el seu funcionament, en tots aquests sumats estaríem parlant d'unes 200 persones. Dins d'aquestes 200 persones hi ha grups familiars, és a dir, no sé si hi ha com a mínim 12 o 14 famílies on marxen pare, mare i dos fills, tres fills, un fill...
o sigui, gent que marxa sencera a la família. Molts d'aquests són grups de polítics significats durant la guerra. O sigui, la família mariner, la família roba, que van ser alcaldes de la CNT durant la guerra, doncs aquests marxen en bloc, clar, hi ha alguns amb els nebots, marxen famílies completes perquè saben que si es queden els nebots o si es queden no sé què, patiran les represàlies perquè el seu tiet era l'alcalde, etcètera, i els deixen marxar tots, no?
I llavors tota aquesta gent, o sigui, evidentment van marxar molts més de dos cents i pico a l'estranger de França. El que passa és que la majoria dels que van marxar, que eren molts d'ells militars, o sigui, soldats, que acaben marxant alguns abans perquè deserten i se'n van.
i d'altres perquè marxaran amb les tropes, amb les darreres tropes, diguéssim, que es van retirant cap a la frontera. Llavors, aquests que passen però que no es quedaran a França, el que fan és tornar, o sigui, quan entraven a França els deien Negrin o Franco. Llavors, els que deien Franco...
entraven per Irún i els que deien Negrín entraven per Portbou i tornaven a Espanya a seguir la guerra. Però els que ja es van quedant allà, molts d'ells, acabada la guerra, si estem parlant, acabada en aquest sector de Catalunya, el febrer del 39, el mateix febrer a finals o al març o l'abril, tots aquests, molts d'ells van tornar a entrar. La majoria entren per Irún,
llavors quan entren per la frontera francesa de Magatotis i es presenten a Figueres o a Irún, es presenten allà davant de les autoritats. Les autoritats el que fan és enviar-los a una sèrie de camps de concentració per tot Espanya, és a dir, tu entraves a Irún i potser t'enviaven a Galícia, o entraves per Irún i t'enviaven a Sevilla. Llavors des d'allà la teva feina era espavilar-te perquè algú de Rubí et presentés unes persones que t'avalessin, dues o tres persones que t'avalessin,
dient que no eres mala persona, que tu no t'havies significat políticament, que ets un soldat rasso i ja està. Llavors, en aquests casos és quan tornaves cap aquí, cap a Rubí, et presentaves a l'Ajuntament, et donaven fent el tic de que ets presentat i tal i qual, i ja està. Llavors, a viure com un ex-rojo i ja està. Però una mica el funcionament era aquest. O sigui, moltíssima gent va sortir a França, però la majoria van tornar.
Llavors, els que es van quedar, o que van marxar a Sudamèrica en molts casos, són entre 200 i 300 persones, calculo jo.
Creieu que avui som prou conscients que l'holocaust també va afectar a veïns dels nostres municipis o no en som tan conscients? Tenim aquesta sensació que és com a tot més llunyà. Jo crec que tot el que és als pobles del voltant, nosaltres perquè estem a Rubí, però jo segur que a Terrassa vivia els meus avis, per part de la meva mare, l'hi estava explicant amb el Manel, i el meu avi també va haver de marxar cap a Argentina.
perquè ell treballava a la fexa de turno i es va significar com a polític republicà i quan va veure maldades va agafar el barco, bueno, va anar a França i de França va anar a Argentina i va estar fins que es va morir el dictador, fins que vam fer l'amnistia i llavors ens va tornar, vull dir, si et significaves tenies que marxar.
Avui, a banda de fer aquest petit homenatge a aquests 11 rovinents que van estar als camps d'Estarmini, també volem xerrar amb la presidenta de la sala Neus Català, perquè aquesta tarda fan un acte també d'homenatge precisament a la Neus Català i la tenim a l'altra banda del telèfon. Bon dia, Marta. Gràcies per atendre'ns.
Què tal? Bon dia. Com esteu? Marta, què és exactament això que feu aquesta tarda, que presentau una llamborda digital? Sí. Sí, és un concepte que ens hem inventat, la veritat. Però, bueno, era una... És una manera que vam pensar, així una mica allò fent volar coloms, i que avui es materialitza, i la veritat és que serà fantàstic, és molt bonic, de poder tenir d'alguna forma...
La llamborda, o sigui, l'estopesteina de la Neus Català, també disponible a Rubí. Evidentment, la llamborda, que és aquesta pedra que tenen els onze rubinencs que estàveu explicant, que van estar en camps de concentració, d'extermini nazis, davant la casa on vivien a Rubí, la de la Neus està davant de la seva casa, als Guillemets. Però la Neus, sabem de la relació que va tenir intensa amb Rubí quan va tornar a Rubí.
de França va viure 20 anys a la nostra ciutat i va ser activa aquí. Durant aquells anys que es va dedicar des del nostre país a muntar la Mical, a matar Hudson aquí, a fer memòria de totes aquelles dones que havien compartit el camp amb ella i que no en van sortir. I volíem d'alguna forma tenir aquest símbol de Llamborda d'alguna forma rubí. I vam pensar, i per què no digital, el núvol?
i vam començar des de fa mesos a fer un treball amb alumnat de l'escola d'art i això és el que avui presentem, és un espai al núvol que serà accessible des d'un mòbil o des d'una tauleta també, que és un...
un espai amb quatre moments molt simplificats d'explicar la història de la Neus, igual que la de la Neus la de molts altres o la majoria dels que es van significar durant la república, dels que van fugir a l'exili, dels que van acabar també lluitant contra el nazisme des de França i van acabar represaliats també pel nazisme i tancats en camps de...
de concentració i, en el cas de la Neus, la feina que va fer després de memòria. I és amb un scroll, diguem, de mòbil, amb un disseny molt bonic que han fet els alumnes d'Edra, que a més vol ser especialment accessible per a la gent jove. O sigui, no és una biografia de la Neus, per això ja n'hi ha.
sinó una simplificació, en pocs minuts pots repassar la seva història i a la qual s'hi accedirà a partir d'un QR. Un QR que trobareu a l'entrada, a la porta, estigui oberta o tancada, del nostre espai, de la sala Neus Català, i que cedim a l'Ajuntament perquè també es pugui posar en un futur, a la plaça Neus Català, al costat del monolit que hi ha, i també, evidentment,
allà on es vulgui, es pugui fer córrer als instituts, fins i tot es pugui utilitzar en altres ciutats. Per cert, no s'hauria pogut fer si no fos perquè la Regidoria de la Memòria Democràtica ens ha facilitat que això es pengi a la web de l'Ajuntament, en l'espai de la Regidoria de la Memòria Democràtica, i per això aquesta voluntat que ara després tingui vida a partir de la pròpia regidoria i de les feines que es puguin fer des de...
des de la regidoria i evidentment no seria possible sense la creativitat i les hores que hi han posat l'alumnat d'EDRA i els professors que ho han fet molt i molt bé, ja veureu si podeu ser avui a la presentació o si a partir d'aquest d'avui algun dia podeu accedir-hi amb el QR, veureu que bonic que és. Jo crec que generem un precedent que esperem que copin molts altres llocs.
Entenc que des d'avui mateix ja estarà col·locat aquest QR a la sala Neus Català? Doncs sí, sí, sí. No em vull equivocar perquè sé que s'estava imprimint el que pujarem allà a la façana, però vaja, si no és avui, estarà demà. I aquesta tarda és quan obrirem aquest accés de QR,
a que qualsevol hi pugui entrar. S'hi podrà accedir des de la pròpia web també de l'Ajuntament de Rubí, de l'Espai de Memòria Democràtica, i això, i llegint QR des del QR que hi haurà l'accés a la porta de la nostra sala. Fareu aquesta presentació aquesta tarda precisament aquí, a Edra. Exacte, sí, sí, a l'Escola d'Art. I per cert, aquesta tarda no només farem la presentació...
d'això, sinó que a més s'aprofita perquè sigui l'acte que també, com que això és conjuntament, perquè és important la seva col·laboració amb la regidoria Memòria Democràtica, doncs vindran també des de la Mical de Matausen i es llegirà el manifest que han fet per el dia d'avui.
De la Mical. Ens estem quedant sense temps. Jo volia preguntar-vos quin missatge, creieu ja, per acabar, que hauríem de transmetre a les generacions més joves aquest Dia Internacional de Memòria de les víctimes de l'Holocaust? Qui comença? Començo jo. A veure, jo crec que el missatge primordial és que no oblidin. O sigui, no es pot oblidar.
aquests crims contra la humanitat no es poden oblidar perquè, en tantes coses, el fet que s'hagin oblidat fa que es repeteixin. És una frase molt manida, però és que és veritat. Ens trobem avui en dia, abans ho parlàvem també amb el Francesc, un altre cop en guerres on es comenten genocidis horribles i és perquè, no ho sé, no en som conscients o... Llavors, això, que no oblidin.
Francesc? Com a família? Sí, sí. És que el que hem de fer els joves és intentar que això no es torni a repetir de cap manera, tot i que, tal com dèiem, s'està repetint. Però intentar lluitar perquè no torni a passar. Marta, des de la sala Neus Català, vosaltres, quin missatge? Que, evidentment, fer memòria no és un tema de passat, és un tema absolutament de present, és un tema d'humanitat,
i que actualment s'estan traspassant tots els límits morals respecte de la humanitat i dels drets humans amb genocidis o amb el que estem veient aquests dies als Estats Units. Ens recorda massa el que va passar amb el règim nazi. En aquell moment no hi havia mòbils per gravar-ho, però segurament seria molt semblant al que estem veient amb l'ICE, amb l'ICE als Estats Units, o amb el que han estat veient, evidentment, a Gaza. I això als joves, als nens, és essencial que ho coneguin i per això...
Per això també el de la llamborda digital, volem arribar a aquest públic, als joves, que coneguin què va passar, perquè sàpiguen què no s'ha de repetir. Doncs Marta, Francesc, Manel, moltíssimes gràcies per ajudar-nos a fer aquest homenatge avui en un dia tan important. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu. Gràcies. Adéu, bon dia, gràcies. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. A Radio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista.
Una selecció gourmet per paladars exquisits. Dimarts de 10 o 11 del Vestre a Ràdio Rubí, Love Play, on la música és la protagonista.
I ara passam a una nova edició de la nostra secció de consum amb l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. I tenim en nosaltres la Maite Checa, que és la tècnica d'aquesta oficina, que avui ve a explicar-nos i a xerrar sobre les compres en línia. Bon dia, Maite. Bon dia.
Anem per feina, eh? Les compres online formen part del nostre dia a dia. Gairebé molta gent només compra a través d'internet. És també un dels temes que més consultes i queixes genera l'OMIC? No és el que més, però sí que en té moltes de consultes i de reclamacions. Moltes. I abans de comprar per internet, quines són les tres coses bàsiques que hauríem de comprovar sempre i que potser no ho fem?
Sempre. Sovint no es fa i aquí venen els problemes. El primer que s'ha de fer és veure que l'empresa està degudament identificada a la pàgina web. És a dir, s'ha de buscar l'avís legal, que generalment està a baix de tot de la pàgina, i veure que hi són totes les dades de l'empresa, el nom...
el domicili social, el CIF, si és un titular, una persona física, el nom i cognoms amb el seu DNI, un telèfon de contacte, un correu electrònic... Això de vegades no hi és i és un problema quan tens una reclamació a fer. I quin és l'error més habitual que fem?
Doncs aquest és el que més. És a dir, sempre que venen reclamacions de compres online, la majoria de les vegades s'ha donat unes dades, les dades personals de la persona, les dades de la targeta, s'ha pagat un producte i no se sap a qui se li ha pagat. És a dir, s'ha fet una compra i no se sap a qui. Llavors, si, per exemple, no t'arriba el producte o tens algun problema i has de fer una reclamació, no saps a qui adreçar-te. Clar, això és complicadíssim. Gairebé no pots ni queixar-te.
No, si no hi ha dades, si has fet una compra amb la teva targeta i no has rebut el producte, per exemple, si hi ha indicis que pugui ser una estafa, en aquest cas s'ha d'anar als Mossos d'Esquadra i fer una denúncia.
Les ofertes molt agressives, que moltes vegades ens arriben sobretot per xarxes socials, són una font habitual de problemes? La majoria de les vegades les reclamacions que venen sobre compres realitzades per les quals no han rebut el producte o el producte no té res a veure amb el que han vist a la publicitat, per exemple a Instagram, a Facebook...
solen ser... venen d'aquí. És a dir, les persones reben una publicitat que és molt agressiva, no sé si dir agressiva, és molt... Llaminera, potser? Llaminera, sí, seria una paraula, no? I productes preciosos, semblen que siguin de molta qualitat, amb preus molt baixos, i les persones la majoria de vegades pensen, m'arrisco, no?
perquè aquí no tens dades, i aquí generalment hi ha un telèfon mòbil, parles per WhatsApp, no saps ben bé amb qui, i aleshores la gent fa la compra, paga amb la seva targeta, i sovint això, o no arriba el producte, o el producte que arriba és un producte de mala qualitat, inclús de vegades han rebut productes que no tenen res a veure amb el que havíem demanat. Bé.
Els principals motius de queixa són precisament això, que no els arriben els productes de coses que han demanat, o hi ha altre motiu de queixa més destacat? De motius de queixa hi ha, per exemple, aquest és un, el que han demanat un producte i els hi arriba un altre,
demanen unes esportives, unes bambes, no?, i els hi arriben unes ulleres de sol de plàstic d'aquestes que valen molt baratetes, del besar, diguem, no? Bé, cosetes d'aquestes. I també... Bé...
d'altres coses que solen passar, és, per exemple, que tens un problema amb el producte que ve trencat o que és defectuós i que vols fer una reclamació i no et contesten al WhatsApp, per exemple, desapareix o et bloquegen, aquestes coses. No sé si hi ha alguna mena de producte que generi especialment conflicte.
De compres online? Sí. No, generalment, el que més és temes de moda, sobretot, de roba, de sabates, és el que més. I quan alguna cosa no va bé amb una compra en línia, quin és el primer pas que hauria de fer el consumidor?
Bé, el primer que s'ha de fer en qualsevol tipus de reclamació, sigui en una compra online o sigui de qualsevol altre tipus de servei o de compra, és, si tens un problema o tens un conflicte amb l'empresa, és posar-ho en coneixement de l'empresa. És a dir, el primer que s'ha de fer és fer la reclamació directament a l'empresa, pels canals que hagi posat a la teva disposició, per correu electrònic, sempre de manera a fer feina. Es recomana que per telèfon no és recomanable perquè no queda constància.
per correu electrònic, per carta certificada, amb acusament de rebuda, amb un burofax, etc. Depenent del cas. I si amb això no obtenen una resposta en 30 dies, que és el termini que té l'empresa, o bé la resposta no és satisfactòria, aleshores ja es poden adreçar a l'oficina de consum per poder fer una reclamació oficial des del nostre servei.
I des de l'oficina de consum es fa una mediació? Sí, normalment intentem fer una conciliació. El nostre procediment és extrajudicial, per tant, és voluntari per les empreses. S'intenta resoldre els conflictes de manera satisfactòria per aquesta via, per haver d'evitar la via judicial.
I si no s'arriba a un acord, si l'empresa ha estat derida a l'arbitratge, es porta a la Junta Arbitral de Consum, i si no accepten aquesta via, ja la persona ha d'anar a la via judicial. No sé si ens pots recordar breument quins són els drets bàsics quan compren per internet i especialment quan fem les devolucions.
Sobretot. El primer, la informació. És a dir, hi ha d'haver molta informació sobre el producte, sobre les condicions. Abans de fer la compra s'ha de mirar les condicions del contracte, que tant d'estar publicades a la pàgina web també és una altra cosa. Si no hi ha condicions, si no hi ha les dades de l'empresa...
no recomanem fer la compra. La informació és el bàsic, això és el primer. El segon, un cop ja has fet la compra, hem de saber que tenim 14 dies per desistir del contracte, per la raó que sigui, no ha de ser una raó fonamentada, és a dir, simplement perquè vull.
I llavors tenim 14 dies, hem de posar en coneixement de l'empresa dins d'aquest termini de 14 dies que volem desistir del contracte, de manera a fer feient també per poder-ho demostrar, o sigui, correu electrònic, carta, etc. I aleshores, un cop s'ha fet el desistiment, seguint les condicions que estan penjades a la web o les indicacions del comerç, s'ha de retornar el producte i després han de retornar els diners.
I ja per acabar, quin consell final donaries per comprar en línia amb més seguretat i més tranquil·litat? El consell estrella. El consell estrella és el que he dit abans, que ha d'estar tota la informació de l'empresa, hem de saber qui li estem comprant. Si hi ha un nom sense res més, un nom comercial, i no hi ha un CIF...
A vegades hi ha un nom i no hi ha l'adreça, però no hi ha un CIF. El CIF és imprescindible. És a dir, el CIF és imprescindible. I si es pot fer la comprovació, que hi ha maneres, l'InfoCIF, per exemple, de si és vàlid o no, també millor. És a dir, tenir aquesta informació abans de fer la compra. Això és bàsic. Ens pots recordar als oients on esteu per si tenen alguna problemàtica i volen venir a consultar-vos? L'OMIC estem situats a la primera planta de l'edifici OH,
i estem de dilluns a dijous de 9 a 2 i els dimecres de 4 a 2 quarts de 7. Anem amb cita prèvia i atenem a 3 persones sense cita per temes urgents a partir de les 10 del matí. I el nostre telèfon és el 93588 7032. Poden trucar directament i si entren a la pàgina web de l'Ajuntament trobaran les dades, també hi ha un correu electrònic nostre, també ens poden contactar per correu electrònic.
Molt bé, Maite, moltíssimes gràcies per fer-nos aquest resum tan clar de tot el que hem de fer per comprar per internet sense problemes. Molt bé, gràcies a vosaltres. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, on dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Arribem ràpidament als esports amb el Toni Bravo. Bon dia, Toni. Hola, bon dia, Pam. Explica'ns per què avui vens amb un tema trist, no?
Bueno, tema trist per mi és quan ahir les noies dels 100 patins no van tornar amb el títol de la Copa de la Reina. També, també era trist. O sigui, la meva intuïció va ser... Dolentíssima, dolentíssima. Debut amb derrota d'Espanya davant d'Hongria, això és l'europeu, que s'està fent a Funchal, 7 a 9, la Rubinenca Bea Ortiz, màxima notadora, va anotar 3 gols, Ariadna Ruiz, 2, és a dir...
que la majoria de gols, doncs... Tenen marca Rubinenca, regust Rubinenca, m'agrada dir a mi. Avui juguen contra la selecció anfitriona, que és Portugal, entrenada, recordem, per Ferran Pasqual, el seu ajudant, Rui Tiago, del Club Natació Rubí, i que, a més a més, en aquesta selecció hi ha una altra Rubinenca, en aquest cas jugadora, que és la Maria Machado.
Continuem amb Butter Polo. Això, si em preguntes de quina hora, a un quart de 10. Perfecte. A la competició de primera divisió, continuem parlant de Butter Polo femení. Victòria ajustada de les noies del Club Natació Rubí davant del conjunt del País Basc. L'Elloa va ser ajustat 11 a 10. Això sí, eh? L'Elloa. Sí, sí. O sigui que van donar...
Doncs molta guerra. Les noies, les rubinenques, doncs, continuen líders destacades, a set punts de distància de les segones, que és el Club Natació Barcelona. Per tant, van molt bé en aquest camí cap a les 100 de nou a Divisió d'Honor.
Anem al bàsquet, dues cares per el Cep Sant Jordi, com és habitual ja cada setmana. El femení va tornar a mostrar el gran moment, victòria contundent, 64-46 davant del màgic Badalona, Sant Josep, consolida en aquesta segona posició, segona catalana, i en canvi el masculí va tornar a caure 75-70 a la pista del Coll Blanc,
Van arribar, van competir bé, van arribar al descans amb un avantatge de dos punts, però en el tercer període es van imposar els locals i encara que en el darrer van intentar reaccionar, no surt d'on està, que és cué d'aquesta Copa Catalunya, però ens quedem amb les sensacions que són positives de competir.
Anem al futbol de tercera catalana, només una victòria, t'ho dic ràpidament, és la de l'Olímpic B, i vam perdre Rubí B i Penya Blaugranà Ramon Llorens. Calls de cap aquí, escolteu més a partir de dos quarts de dues al programa Esports al dia. Molt bé, Toni, doncs moltíssimes gràcies per totes aquestes informacions. Adeu, fins demà. Fins demà.
I ara no marxin perquè torna el Toni Bravo amb la tertúlia que avui xerraran segurament de Rodalies. I nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández. Si és qüestió de confesar
No sé preparar café y no entiendo de fútbol. Creo que alguna vez fui infiel, juego mal hasta el parqués y jamás uso reloj. Y para ser más franco, nadie piensa en ti como lo hago.
Suposo que l'heu reconegut, és Ismael Serrano. Un dels cantautors més reputats de l'escena espanyola i que, a més a més, contrataca de nou. Retorna a l'actualitat amb un àlbum molt particular, Grabaciones Insospechadas. És el nou projecte musical del cantautor Ismael Serrano.
Una selecció inesperada de versions a les quals l'artista madrileny interpreta i versiona aquestes cançons de la seva forma particular, personal. Per exemple, amb aquest senzill que estem escoltant, que és un tema original, atenció, ni més ni menys de Shakira. Estem parlant del tema inevitable. En aquest nou treball d'Esman Serrano hi podem trobar covers tan interessants com aquest.
O com el que ens ajudarà a fer la cingladura musical del dia i la nostra recomanació, que és una versió... Quantes versions han fet del Paraules d'Amor de Joan Manuel Serrat? Centenars, milers, no sé si milions de versions. Però aquesta també és molt i molt particular i ens ajudarà a introduir-nos una vegada més a l'univers musical d'Ismael Serrano. En companyia de Maria Pasqual.
Paraules d'amor. Ella em va estimar tant Jo me l'estimo encara Plegats vam travessar Una porta tancada Ella, com us ho podré dir
Era tot el meu món llavors, quan en la llar cremaven només paraules.
Paraules d'amor senzilles i tendres. No sabíem més, teníem 15 anys. No havíem tingut massa temps per aprendre. Tot just despertàvem del som dels infants. En teníem.
Tres frases fetes que havien après d'antics comedians d'històries d'amor, somnis de poetes. No en sabíem més, teníem 15 anys. Ella qui sap on és
Ella qui sap on para, la vaig perdre i mai més he tornat a trobar-la. Però sóc vine a fer-se fosc, de lluny m'arriba una cançó.
Belles notes, vers, acords, belles paraules d'amor.
Paraules d'amor senzilles i tendres. No sabíem més, teníem quins anys. No havíem tingut massa temps per aprendre'n. Tots just despertàvem del sol dels infants. En teníem prou en tres frases fetes.
Són les 10 del matí.