Passant 4 minuts de les 9 del matí, començant aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimarts 28 d'octubre. En uns segonets conversarem amb el Pol Hernández i la Lua Martín, que són estudiants de la Sarreta, per xerrar de la vaca.
que s'ha convocat avui amb alumnes per alumnes d'ESO, Batxillerat i FP que protesten contra el bullying i demanen més recursos a les escoles per poder evitar precisament aquesta xacra. Després estrenarem una nova secció per xerrar de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor i coneixerem
tots els detalls de la seva tasca. Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens explicaran tot el que ha passat a l'actualitat esportiva local, sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Quan arribem a les 10 del matí, tendrem la tertúlia conduïda, com sempre, per la Valentierno, que analitzarà l'actualitat amb Sol Espósito, Gerard Moreno, Martí Pujol i Ània García. I per acabar...
A les 11, la Lídia Martín conversarà amb l'actriu Aida Picón, que ve a la sala el pròxim 5 de novembre. I després serà el torn del Pau Navarro i el seu coach in Canalla, on es xerrarà de la importància del silenci. Començant!
Avui, com vos hem estat explicant aquests dies i durant tot aquest matí, durant tota aquesta primera hora d'informació, el sindicat d'estudiants ha convocat una vaga sota el lema Sandra, no t'oblida amb prou bullying. L'aturada vol denunciar l'assetjament escolar i reclamar més recursos per a l'educació pública i la salut mental de l'alumnat.
a l'Institut La Sarreta. Diversos estudiants s'han sumat i també participaran en aquesta mobilització. Enxerrem amb Pol Hernández i Lua Martín, que són estudiants precisament d'aquest institut, per poder conèixer com s'està vivint aquest convocatori i quina és la seva mirada com a joves sobre aquest tema. Benvinguts els dos. Moltes gràcies. Gràcies.
Aquesta mobilització, com dèiem, neix arran del cas de Sandra Penya, la jove de Sevilla que es va suïcidar el 14 d'octubre. Què vos va fer decidir que havíeu de sortir al carrer com a estudiants?
Bueno, des dels estudiants, jo crec que el primer que vam pensar és que al final sempre vivim el bullying de molt a prop, a les classes el podem veure, i en cas de la Sandra Penya va ser com la gota que va colmar el vas, i per això jo crec que vam voler sortir, vam voler expressar que al final el bullying ha de ser com una arma més així, que s'ha de...
que és viu, que fa mal, i tindre aquesta veu de poder sortir, d'anunciar, de dir que hi ha responsables i que el principal és que els estudiants ens volem sentir segurs d'anar a l'escola dia a dia i podem fer classe amb normalitat.
No vos sentiu segurs anant dia al dia? Aquesta afirmació és dura, eh? No vos sentiu segurs anant a classe cada dia? A veure, a nosaltres jo crec que sí, perquè no ens passa res. Però sí que veiem, sobretot molt a prop, molta gent que li deixen de costat, no sé què, i tampoc és que nosaltres podem fer res perquè aquesta persona ja es sent com la defensiva i no ens deixarà entrar a la seva vida i ajudar-li.
Per tant, a banda que hi hagi agressors que assetgen, la víctima moltes vegades no es deixa ajudar, encara que algú ho vulgueu fer. A qui va dirigida aquesta protesta? Només a les institucions educatives? A tota la societat en general? A qui la dirigiu?
La dirigim jo crec que a tot el món al final, perquè ja ara actualment a les escoles els estudiants ara mateix ho estem vivint, però jo crec que al passat també es va poder viure els nostres pares o vostè o el que sigui. Llavors jo crec que en aquest cas és una vaga convocada pels estudiants, però sí que és veritat que es pot donar...
que tot el món pugui donar veu des d'on sigui i des del punt de mira que tingui. Jo abans he vist que els infermers de Catalunya han donat també suport a la vaga convocada pels sindicats d'estudiants, llavors això...
Jo crec que ha sigut també un punt molt important perquè des de la part de la salut pública es doni veu a la cosa escolar. Ara deies que l'assetjament s'ha viscut relativament sempre, sí que és veritat que quan jo era petita també hi havia assetjament, però l'assetjament t'ha canviat molt.
La veritat és que ara jo diria que és més greu que antigament perquè viviu diferents vessants de l'assetjament. No només el viviu a classe, sinó que ara també... A xarxes socials, sí. Ho traspassam a les xarxes. Com es viu això?
Home, jo crec que nosaltres no hem tingut això de sofrir ciberbullying, però sí que també ho he vivit molt de prop, que moltes amigues li feien burla a classe, però és que no solament a classe, també després deia qualsevol cosa pel grup de classe als deures i no li contestaven que això també és una forma de...
de bullying perquè li estàs ignorant una cosa tan bàsica... El gosting, que es diu. Sí, tan bàsica com saber els deures i poder anar a classe sabent el que tenim. I també, no solament això, sinó que ja va molt amunt les burles, sobretot per...
Que agafes una foto que ha pujat una persona i li fas un sticker, li poses qualsevol cosa i la pujas a xarxes socials, com burla, i això també afecta molt, perquè ja surt del teu círcul de classe i afecta persones a fora, que no conecs i s'està rient de tu.
Sí, nosaltres a la Sarreta, a primer de l'ESO, crec, el 2022, a Instagram es va crear una conte de burles de nens a la Sarreta, i sí que és veritat que va ser com un trimestre, que va ser crec que el primer trimestre molt...
molts d'aquells professors conscienciaven tot el rato que això està malament, van haver-hi conseqüències per la gent... Bé, no van esbrinar qui va ser, però van intentar conduir les conseqüències cap a les persones que hi creien. I va ser cap al 2022 que es va crear aquest compte i van publicar fotos de la gent rient-se d'ella, o també al col·le. Hi havia després...
hi havia baralles fora de l'institut, arran d'aquesta compte, i jo crec que va ser un punt bastant important del tema del ciberbullying, perquè va ser amb xarxes socials, però també de l'assetjament al moment del col·le. Ara explicaves això que el col·le va posar mesures. Un dels motius pels quals hi ha aquesta gran protesta també és perquè diuen que el col·le on la Sandra...
on anava la Sandra Penya, no es van aplicar els protocols. Ara explicaves que a la Serreta sí que estan aquests protocols. Sí.
Bé, a part del que va passar, jo crec que no s'ha viscut un altre episodi de bullying o de ciberbullying, però jo crec que la Sarreto va fer bastant bé en el moment que quan van veure que va haver-hi aquest ciberbullying o aquesta agressió van respondre al moment. En contra, a l'institut de la Sandra Penya, les irlandeses de Loreto,
no expliquen que no es va seguir un protocol, que la família va intentar dir-los a la junta de l'escola que la seva filla estava una mica estranya,
no parlava molt o que tenia alguns moments d'ansietat o d'aquest tipus de coses. Jo crec que això va... A l'Institut de la Sandra no va activar ningú protocol ni van ajudar-lo en ningú moment.
De fet, en aquesta protesta es demana que es retirin les inversions en aquestes escoles que no protegeixen els alumnes.
no esteu prou, o sigui, vosaltres heu explicat que a la Sarreta sí, però pel que vegeu a altres escoles, no esteu prou protegits contra el bullying? Jo vaig estar a una altra escola, d'aquí també de Rubí, i sí que vaig veure casos de bullying més de prop, però que des de primària.
i no es feia res. Li deies a la professora i solament, com molt, també et canviaven de classe, et diuen no aneu amb aquestes persones, et posaven a una altra esquina de la classe, a les aules, però no et feien res. I jo, clar, no vaig...
sofrir bullying tampoc, però sí que veia també gent que no era bullying directe, però era ignorar, dir coses, com dir alguna cosa de burla sobre el teu nom, alguna cosa física que tinguis, i clar, tu tampoc pots fer res, perquè tu tampoc te n'adones en aquell moment, perquè és un bullying tan indirect que no et dones compte. I al final, per el que dius, el que fan algunes escoles és revictimitzar la víctima, perquè si a la que s'aparen és la víctima...
Sí, jo crec que les escoles el que, o sigui, no ho fa malament, però és com quan tenen el tema, o sigui, l'intenten apartar de tots els altres companys de classe, en comptes de no fer-lo així molt públic, però visibilitzar el que està passant al nostre mateix institut, en aquest cas el qualsevol, i en comptes d'apartar-lo i que sigui un tema com més tabú,
i que es parli només amb l'agressor i el que pateix aquest bullying, es faci consciència a tota la classe i que no cal que surtin els culpables ni res, però que es faci com veure cap a tota la classe i que tingui un punt de mira i que ja hi veu per tots els estudiants. Jo crec que això és una part que podria fer el...
a les escoles, que també el sindicat demana més recursos humans i materials per atendre la salut mental dels centres, que crec que és un dels punts més importants sobre la reindicació d'avui.
Falten aquests recursos? A les escoles teniu aquesta part més psicològica? A la Sarreta sí, a la Sarreta tenim una part més psicològica de problemes mentals, de la salut mental, del cos, del que sigui, i també tenim una part més de salut en general, com algun problema de salut o...
Com una infermeria, que diguéssim, no? Sí, podríem dir. La participació dels estudiants de la Sarreta en concret, que és el que més coneixeu, com s'ha organitzat aquesta participació en la mobilització d'avui? S'ha fet alguna mena de pedagogia? S'ha explicat als alumnes el per què es feia aquesta vaga? Com els heu engrescat?
Per exemple, la directora ens ha enviat un correu parlant del bullying, del que afecta, i per concienciar-nos que això no és un dia a casa, és una protesta contra el que ha passat amb la Sandra Penya. Sí. O sigui, el missatge que ens va enviar va ser que des del nostre col·legi hem posat el focus en un punt molt important, en el bullying. No només hi ha víctima i assetjador, que també hi ha els espectadors, companys que ho veuen, i amb el seu silenci o els seus riures ho permeten.
Llavors també diu que és clau entendre que tots tenim un paper i si veiem alguna cosa no podem callar. Que jo crec que sempre se'ns ha conscienciat que no només és la víctima i l'agressor, sinó que si tu ho veus, rius, ets ja còmplice d'aquest bullying. I això és el que ens ha enviat la directora, jo crec que molt bé per la direcció de la Sarreta, que ens ha conscienciat d'això i que sumi així més petit a la protesta d'avui.
De fet, l'altre dia els Mossos que xerraven d'assetjament i de ciberbullying també ens deien que normalment la clau per solucionar aquests problemes són els observadors, els que no participen d'aquest assetjament, que normalment són els alumnes que acaben ajudant els que són víctimes. Tot i que abans tu deies que moltes vegades no es deixen ajudar.
Esclar, i també moltes vegades no és que la víctima et deixi ajudar, sinó és que també tens por que t'ho facin a ti o també. Perquè tot el que tu facis amb aquella persona, si et juntes ara amb ella, ets també com un bitxo raro. I clar, també et vols ajudar, però és que no vols que a ti et passi, perquè també tens aquesta por. I la solució no és tu ajudar la víctima, sinó separar-la a l'agressor, a tots els que ho fan, i deixar la víctima en pau, que es reconcili amb el món i que es pugui de nou llibarar o...
reentrar a la classe, que és el que vol. La manifestació es fa a Barcelona. A la plaça Universitat, sí. I anau cap allà, a Barcelona? Sí. Aquí a Rubí fareu alguna acció? Aquí avui no es fa res, perquè...
Sí que és veritat que va ser una cosa molt ràpida així i de moment no. Sí que és veritat que crec que hi ha durant uns dies més cap endavant ja en alguns tallers així d'aquest tema del bullying que organitza el crack. No ho tinc molt clar però crec que sí.
Quina ha estat la resposta dels vostres companys, dels alumnes de l'Institut de Cara en aquesta vaga? Perquè l'altre dia, a la manifestació que vau fer per Palestina, ens explicàveu que, i de fet engrescàveu els companys,
que els dies de vaga eren per mobilitzar-se i no eren per quedar-se a casa, perquè es veu que molts alumnes no participen de la vaga i ho utilitzen com un dia lliure. Sí, jo crec que aquesta vaga, per Sandra, està tenint més veu cap als estudiants, no sol d'aquí de Catalunya, sinó arreu d'Espanya, que ho hem vist més a les xarxes socials,
ja que hi ha molta gent que no està a favor de la Palestina i tot això, però sí que és veritat que heu vist molts comentaris per les xarxes socials que ara sí que és un motiu de vaga que té sentit, que és aquí d'Espanya, que ho podem... Llavors jo crec que hi ha hagut més veu i que hi haurà més gent a les mobilitzacions.
I ara hi ha més revolta amb això, perquè Palestina era dues bandes també, hi ha molta gent en contra i tot, i clar, no es podia fer un tot i tot, que es nota que ara la Sandra és una víctima i tot el món està amb ella. Fins i tot els agressors.
També, molts agressors, és que s'està veient que estan fent agressors vaga i estan ara amb la Sandra, quan aquelles persones són les que bàsicament farien que Sandra fessi el que va fer. I és una cosa superinjusta, però és que clar, tampoc se li pot fer res perquè tenen dret.
Quines situacions o actituds creieu que es normalitzen entre els alumnes i que poden acabar en una forma d'assetjament? No sé si penseu que hi ha situacions que es veuen com anormals, abans d'elles, que fins i tot no et donaves compte. Quines són aquestes situacions que es normalitzen? Per exemple, que un grup gran de gent que...
Som molt amigables de l'institut i tenim molts amics. S'enfadim amb tu i et facin una mica la vida impossible. O també a classe que visqui com el... Hi ha moltes vegades que jo he vist que quan algun company surt a classe l'altra part de la classe comença a riure o comença a no deixar-li com fer les coses. També a l'hora del pati quan...
quan veuen una persona sola, no està bé que et posis allà tu a riure d'ella, o mirar-la malament, o així o així, baixar a les seves esquenes. Jo crec que són petites coses que potser la gent ho fa, però com que ells no són qui ho estan patint,
al final no s'adonen que estan fent mal i en contra la víctima sí que ho veu, encara que sigui una mirada malament, al final afecta, jo crec.
Penseu que als instituts es xerra prou d'aquest tema o encara s'hauria de tractar més? Jo crec que s'hauria de tractar més perquè, com he dit abans, moltes vegades quan hi ha un problema de bullying o d'assetjament o ciberbullying, els professors el que fan és condueixen aquest problema cap a una part més de...
de direcció, coordinació del centre, en compte de... Sí que és veritat que és important, però com conscienciar tots els alumnes, perquè sí que ens fan moltes classes de salut sexual i tot això, però jo crec que també el bullying, que és una cosa que al final ella o jo podríem fer, que no és el cas, però que és molt fàcil de fer, és...
insultar-li a un company o pujar... I també molt fàcil de patir. Sí, i pujar una foto, jo crec que s'hauria de conscienciar, perquè és al final el que podem començar a fer de molt petits i jo crec que les escoles haurien de fer tallers o portar gent, víctimes que han...
que han sofrit aquest bullying i que puguin explicar per si hi ha alguna víctima a la classe que no vulgui donar-se veu o que ella no sap encara, doncs ajudes també que pugui haver aquí a Rubí o arreu d'Espanya, doncs intentar.
perquè també és una mica injust que siguin els que pateixen bullying, els que hagin d'anar al psicòleg i tot això, patir com aquest procés de salut mental, quan el fàcil és parar-ho des del principi, que ho veiem, que és sobretot des de petits, perquè la gent que fa bullying és perquè segurament ho ha patit o té un problema a casa i necessita s'ho sentir, dir-ho d'alguna manera.
I clar, si es trenca des del principi i tu ajudes aquesta persona, hi ha moltes menes possibilitats que es faci bullying o a una persona li arruïni la vida per als seus problemes. Sí, jo crec que també hauria d'anar al psicòleg a l'agressor, perquè al final sempre es veu com que la víctima és la que sempre acaba de gran, al millor tenint problemes de salut mental més a la llarga, però jo crec que l'agressor és un...
és un personatge d'aquest bullying que es treu fàcilment, que gràcies perquè al final és qui ho està fent malament, però jo crec que també hauria d'anar a ell al psicòleg, saber per què està fent aquesta bogeria i també que recapaciti del que està fent.
El 13 de novembre hi ha una activitat sobre com les famílies poden detectar i actuar davant l'assetjament. Creieu que cal més implicació de la comunitat educativa i de les famílies en aquesta lluita? Sí, sobretot. La família també és una persona...
Sempre va estar a la casa amb la seva família, amb qui treballi, sempre el veuen. I si veuen que el seu fill o filla ha canviat, que ja no vol anar a l'escola, que posa excuses per no anar, és ja una alarma, perquè alguna cosa està passant. I són també les famílies les primeres implicades que han d'ajudar el nen, en compte de dir que són coses de crius, que estan exagerant. No són coses de crius, perquè...
Afecten de veritat i això, al final et queda una ferida sempre dins de tu i tens sempre el por de si em fan de nou i si no sé el què. O fins al punt de suïcidar-te, com va fer la Sandra, que va ser un... Bueno, el cas va ser terrible.
Jo crec que el que has dit tu de les famílies i l'educació crec que és molt important, ja que el sindicat també diu que no pot ser que parlar de com ens sentim un dia, o dia a dia, encara sigui un tema tabú dins de l'aula, perquè al final jo un dia pot arribar trist a classe per un tema, o perquè potser porto patint búlic des de fa 3 anys, però no ho demostro. Llavors...
que l'educació també hauria de posar la vida i el van estar per davant de les notes, perquè al final, si tu estàs malament, no treuràs bones notes, i és una... és una... és un... és un... és una cosa molt important a la salut mental en general. Llavors, també el sindicat d'estudiants diu que la salut mental dels estudiants està en crisi i no hi ha prou recursos, com també denuncien que volen més recursos de psicologia i de salut mental dintre de les aules.
Finalment, perquè ens estem quedant sense temps, quin missatge voldríeu enviar a tots els estudiants i joves que han patit o estan patint bullying? Que si tu estàs patint bullying, no tu callis, és el primer. Si la teva família no et fa cas, parla amb algun professor...
Si no et fa cas algun professor amb la teva família magejana o algun tiet, o amb algun amic, algun cosí, sempre hi ha algú que t'escoltarà i t'ajudarà.
Sí, també que aquesta vaga no és només per la Sandra, que és per tots i totes les persones que algun cop s'han sentit soles, jutjades o ignorades. Que també volem una escola on tothom se senti segur, escoltat i respectat. I que el més important no és mirar cap a una altra banda, sinó que el silenci també fa mal. I com diem sempre, aquesta lluita és col·lectiva i l'hem de fer junts cada dia, no només el dia de la vaga, i reivindicar tots els dies que veiem aquest assetjament.
Molt bé, doncs amb aquests missatges que heu llançat, bona jornada i moltíssimes gràcies per estar aquí. Gràcies a tu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, s'usplau. Ties, que fort. Us ho ha sabentat plena, profe de la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. En Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A peu de camp. Dia de tots sants amb futbol en directe a Ràdio Rubí. Toca visitar Barcelona. La Unió Esportiva Rubí visita un històric com l'Horta a partir de dos quarts de set. T'esperem en 29, potser a l'FM i a la nostra web. A peu de camp. Tots fem esport.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen en la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'AFM i a radiorubí.cat. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista.
Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
Seguim engegant seccions i avui és el torn de l'oficina municipal d'informació al consumidor. Tenim en nosaltres una de les seves tècniques, la Maite Txeka. Bon dia. Bon dia.
Avui volem fer una aproximació dels ciutadans i dels oients en aquesta oficina perquè la coneixin un poquet més i sàpiguen quina és la tasca que feu. Si vols, començam explicant què és exactament aquesta oficina municipal d'informació al consumidor, que la coneixem com l'OMIC.
Exacte. L'OMIC és un servei públic i gratuït que ofereix l'Ajuntament que està a l'abast de totes les persones consumidores de Rubí. Allà proporcionem informació, assessorem a les persones, orientació sobre com encarar un problema de consum i les nostres funcions principals són rebre reclamacions, queixes i denúncies i donar tràmit a aquestes reclamacions, les reclamacions mitjançant la mediació de consum
i les queixes i les denúncies per la via ordinària, les denúncies normalment a l'Agència Catalana del Consum. Quina mena de situacions o consultes arriben a l'OMIC des de la ciutadania?
Bé, ens arriben, sobretot, molts temes de subministraments bàsics. Tema estrella, eh? Electricitat, aigua, gas, temes de telefonia, temes de contractes d'assegurances, de viatges, de compres en línia. Últimament, sobretot, de comerç, de petit comerç, no en tenim gaire bé, de reclamacions, aquí a Rubí. Això s'ha de dir, és una cosa que ens sentim molt orgulloses, del comerç de Rubí, perquè pensem, mira, si generen conflictes...
se solucionen directament amb la persona, amb la clientela, no han de venir, això està molt bé. És un punt molt positiu per part del comerç local. Exacte, i bàsicament aquests són els temes que més... també una mica alguna cosa de transport, de viatges, de sanitat, etcètera.
Sobretot entenc que els subministres i la telefonia són on més queixes n'hi ha, no? Bé, fins ara, des que jo treballo a l'oficina de consum que fa 20 i molts anys, no me'n recordo el 23, era el tema estrella, la telefonia, però tema estrella arrasava, és a dir, era brutal, moltíssimes reclamacions de telefonia.
però ara, darrerament, els últims anys, dos o tres anys enrere, fins aquí, ha baixat molt el volum de reclamacions de telefonia, de tant en cau alguna, però n'hi ha poques. S'aporten millor? Sí. Ara me sorprens, eh? També és perquè han rebut moltes sancions, inspeccions, o sigui, des de l'Agència de Consum i els organismes públics de consum, els hi han tocat la cresta i s'han posat les piles. Llavors, ara, és veritat, és una realitat, no hi ha gaire reclamacions de telefonia.
però ara el tema estrella és el tema elèctric, el tema sobretot d'anomalies de comptadors, manipulacions de comptadors, és un tema molt complicat, n'hi ha moltes reclamacions, arriben moltíssimes, i des de consum malauradament no els podem ajudar gaire en el sentit que intentem mediar, en aquest cas la distribuïdora, que és qui...
diu que hi ha una manipulació d'un comptador i, per tant, passa nota a la comercialitzadora que és qui factura una recuperació de consum, a lo millor d'un any, perquè han entès que aquella persona ha manipulat el comptador perquè no passi l'electricitat pel seu comptador i, per tant, no registri el que es consumeix. I llavors és com un càstig, es fa una multa i, a més a més, es cobra un consum, que diu la llei que ha de ser d'X quilowatts, que moltes vegades, a més a més, no coincideix amb el consum habitual d'aquella persona, per tant, es fan unes facturacions molt elevades...
I, clar, moltes persones venen dient jo no he manipulat res, jo no he fet res, no sabia res, i aquí nosaltres no podem demostrar. Aleshores aquí intentem medir amb la distribuïdora, però normalment no arribem a un acord, i aleshores hem d'emplaçar les persones que s'adrecin a la Direcció General d'Energia, la Generalitat, que és qui té la plena competència, i que facin el que puguin des d'allà. Nosaltres des d'aquí poca cosa podem fer amb aquest tema, perquè a més a més parlem que la distribuïdora diu que és un frau, i per tant és veritat que quan ells
que determinen que hi ha hagut un frau, el consum no pot intervindre. Com a molt el que pot fer és intentar mediar, però ja et dic, en aquests casos és molt complicat. Com pot una persona fer una consulta o presentar una reclamació en el vostre servei?
Bé, nosaltres tenim a l'abast molts mitjans que puguin accedir a nosaltres. Poden contactar per telèfon, 93, 588, 70, 32, per fer una consulta prèvia, per dir, mira, tinc aquest problema, què puc fer? I aleshores els hi expliquem el que hem de fer.
però també poden demanar cita prèvia, venir a l'oficina. A l'oficina tenim cada dia tres persones sense cita prèvia, perquè en principi s'ha de donar aquest servei també, s'ha de reservar alguna visita sense cita prèvia. Nosaltres en fem tres al dia. I també per seu electrònica, hi ha persones que ho envien a l'Agència Catalana i des d'allà ens ho traslladen...
Bé, és un servei molt accessible i és molt fàcil de... Poden trucar a l'Ajuntament, a la centraleta, des d'allà també els adrecen a nosaltres. Estem molt a l'abast de les persones. I hi ha una documentació que s'ha de dur a l'hora de fer aquestes reclamacions, sobretot sempre he sentit que diuen has de guardar tots els tíquets de totes les coses per poder fer les reclamacions. Quines coses cal dur sí o sí? Quina documentació és imprescindible?
El tema és, quan hi ha un conflicte, la persona consumidora vol resoldre'l, vol que se li satisfagui la seva petició i perquè l'empresa vegi clar que aquella persona té raó, s'ha de fer una reclamació, s'ha d'explicar uns fets de manera molt fonamentada i s'ha de demostrar. Per tant, sempre demanem, s'ha de guardar tot. Si faig una compra i llenço el tiquet, la prova que jo he comprat, imagina't que és un tema d'una garantia. Compro un telèfon mòbil i està en garantia, té 3 anys de garantia.
Si jo el primer any tinc un problema, si no puc demostrar que aquell telèfon mòbil l'he comprat en aquesta botiga, i el tiquet és la prova. Aleshores, recomana guardar tot. Per venir a nosaltres, evidentment, per fer una consulta sobre una assegurança, demanem que portin la pòlissa, i amb les condicions, esclar, no només el contracte, sinó també les condicions generals. Si és un tema d'una garantia, el tiquet de compra...
Si és un tema que a l'electricitat m'han facturat més quilobats del que marca el comptador, m'has de portar una foto del comptador actual i la factura elèctrica. És a dir, sempre demanem que portin documentació per provar els fets. Clar, proves. Sempre proves per poder demostrar que tenen raó. Des de l'OMIC, com valoreu la sensibilitat al servei?
Com et deia abans, som un servei molt accessible. La gent pot arribar per les vies... Totes les vies estan obertes. Poden enviar, inclús, de moment, perquè tot arribarà. Perquè ara ja sabeu que tot el tema telemàtic s'està treballant molt encara i s'estan fent moltes millores...
Potser d'aquí a un futur mig termini hi ha algunes vies que ja quedaran tancades i anirà tot per seu electrònica, perquè les administracions ens hem de posar les piles amb això. Però fins al moment les persones ens poden trucar per telèfon, el telèfon directe nostre, poden trucar a la centraleta de l'Ajuntament i es passen a nosaltres, poden demanar cita prèvia, venir presencialment. Si alguna persona no s'ha enterat que hi ha cita prèvia, pot venir sense cita prèvia.
pot fer-ho a través de seu electrònica, hi ha persones que presenten una instància a l'Ajuntament, mira, ha tingut un problema, i ens presenten l'explicació del problema i la factura del telèfon, per dir-ho, i ens arriba a una instància, que hem presentat a l'OH, també és vàlid. És a dir, som un servei que estem molt a l'abast. Tenim un horari d'atenció bastant ampli, perquè atenem... Els divendres no atenem, perquè és el dia que dediquem a tramitar les reclamacions i tota la feina que comporta, perquè és un servei que genera molta feina, perquè tenim moltes atencions.
i genera moltíssima feina, perquè no és només l'atenció que t'arriba a l'oficina, sinó que jo penso que jo estic, per exemple, cada dia contestant correus electrònics, és una de les meves tastes, a part de tramitar les reclamacions, òbviament, però la meva informació, jo la informació la dono, soc la persona que es dedica a fer la informació per correu electrònic. Doncs clar, cada dia hi ha un munt, però un munt de mails. Aleshores, entra molta feina. Llavors, d'alguna manera, ens hem de reservar un dia per poder
per generar i gestionar tota aquesta feina i tramitar tot el que s'ha de tramitar, no? Però a part d'això, l'atenció que fem és de dilluns a dijous de 9 a 2, que és un horari bastant ampli, i després els dimecres també tenim una tarda, els dimecres, de 4 a 6, perquè hi ha persones que per tema d'horari no poden venir i tot i que tenen la via telemàtica per fer-ho, hi ha persones que prefereixen venir, no?
Per tant, crec que és un servei que no poden dir... És que no hi ha manera de contactar-hi. Si truques per telèfon de dilluns a dijous de 9 a 2, t'agafen el telèfon. Teniu totes les vies obertes, a més. Totes les facilitat. Abans m'explicaves que les problemàtiques més freqüents eren els subministraments que afecten els consumidors, però ha variat aquest panorama en els darrers temps?
Doncs bé, el tema elèctric ha sigut un tema al llarg d'aquests anys que porto treballant a l'OMIC, des de fa 23 et deia, és un tema recurrent, el tema elèctric sempre hi ha estat, tot i que ara és al top de les reclamacions per tot el tema que et comentava de les anomalies, manipulacions del comptador, etcètera.
Sí que és veritat que abans el tema estrella era la telefonia. I ara la telefonia ja ha quedat com relegada en un segon terme, no hi ha gaires reclamacions, o sigui que una mica ha canviat. Però sí que és veritat que en general els temes que al llarg d'aquests anys veig que sempre hi són,
el tema de les assegurances, per exemple, és un tema que sempre hi és, el tema de l'habitatge, tema sobretot de lloguer. Abans hi havia molt tema, quan ja va haver-hi el boom immobiliari, tot el tema d'habitatge de compra, hi havia moltes reclamacions. Ara és més temes de lloguer, sobretot informació, més que reclamacions, informació dels drets, les persones volen saber. En aquest cas, què he de fer? Puc quedar més temps? Si vull marxar, quant temps he d'avisar? En fi, una sèrie... Aquesta funció també la fa proursa, a banda de...
Sí, nosaltres, en tema d'habitatge, com que hi ha el servei d'habitatge, és un tema que nosaltres, pensa que moltes reclamacions o consultes que ens arriben són sobre lloguers entre particulars, que aquí nosaltres, quan és un tema entre particulars, no podem intervenir.
Que aquest és un tema que ara, després, quan acabem de parlar això, si vols, et diré també què és el que no és de consum, perquè hi ha molta gent que arriba a l'OMIC amb temes diversos que no tenen res a veure amb la nostra competència. És molt interessant saber quines coses són i quines coses no són. Sí, sí, sí. Però el que et deia de l'habitatge, que moltes coses ens venen entre particulars que no és de consum, per tant, nosaltres donem la informació, però llavors ja hem d'adreçar les persones amb un advocat o el que sigui per fer la consulta i ja, per si volen fer alguna reclamació oficial, ja hem d'anar per la via civil, no?
Doncs això. Però el que et deia, que hi ha temes que més o menys van sorgint i que sempre es mantenen, no? Però el que són els temes estrelles van variant. I les compres online?
Compres online és un tema últimament bastant recurrent també. És un tema que, sobretot perquè les persones també és que hem de dir que nosaltres sempre recomanem la informació prèvia, és bàsica. Moltes persones venen a l'oficina i han comprat amb una pàgina web, han donat les seves dades de la targeta per pagar i no saben a qui.
Quan tens un problema, vols reclamar, busques a la pàgina web i no hi ha dades de l'empresa que ha venut. És a dir, que les persones som confiades ja per naturalesa i nosaltres sempre recomanem ser desconfiades. Sempre, en general, veiem que les persones tothom té bona fe i la confiança sempre hi és, no?
Però s'ha de ser una mica desconfiat. Nosaltres sempre ho diem. En temes d'online, el que més porta problemes és no saber a qui li he comprat. És tan fàcil com a la pàgina web buscar l'avís legal, que normalment està a baix de tot, de la pàgina web. O també, si no hi ha l'avís legal, a condicions de la venda...
Algun lloc ha d'haver-hi les dades de l'empresa, i les dades de l'empresa vol dir el nom de l'empresa, el NIF o CIF, si és un titular, a vegades és una persona titular, que té una pàgina web però és una persona física, el NIF o el CIF de l'empresa, un telèfon de contacte, una adreça, per suposat, no sé si ja l'havia dit, l'adreça, i un correu electrònic, si és, millor. Però ha d'haver-hi les dades de contacte i on està aquesta empresa, i com es diu l'empresa.
ha d'estar ben identificada. Si tens algun problema, has de poder adreçar-te per poder fer la reclamació. La confiança és un dels principals errors de les persones? Sí, totalment, totalment. És que el comercial em va dir que l'assegurança incluïa això, i ara em diu que no m'ho inclou. Ja, però vostè abans de signar va llegir una mica, no?, les cobertures. Bueno, no, em va dir que si anés aquí va signar.
Perquè vaig confiar en la paraula d'aquella persona. I tant de bo ho poguessin fer. Tant de bo. Però malauradament no s'ha de fer. Perquè per tal de vendre, sovint es donen veritats a mitges. O subvien coses. Llavors sempre recomanem desconfiar i llegir les coses. Llegir-ho tot bé abans de signar.
I ja per acabar, quin missatge voldries adreçar a la ciutadania perquè faci un bon ús del servei i que sàpiga com pot comptar amb vosaltres? Jo diria a la ciutadania que, sobretot, el primer que hem de pensar és que quan tenen un problema de consum, abans que venia a l'oficina de consum, han de fer la seva reclamació prèvia a l'empresa.
Sempre per escrit. Pot ser si és en una botiga amb un full de reclamació, es demana el full de reclamació, s'omple, es dona una còpia, et posen el segell a la teva còpia, l'empresa té un mes per donar-te resposta i si no contesta o la resposta és negativa ja poden adreçar-se a l'oficina de consum.
Si no és una compra en una botiga i és online, es pot enviar un correu electrònic, es pot enviar una carta certificada amb acusament de rebuda, es pot enviar un burofax si es vol, però sempre que es pugui demostrar que s'ha fet aquesta reclamació prèvia. Si amb això no es resol el problema, aleshores és quan venen a l'oficina de consum. I això és una cosa que s'ha de dir perquè a vegades també els serveis públics, si no tens aquesta informació, es col·lapsen o es saturen perquè ve molta gent i han de tornar a venir, perquè a vegades han vingut i els ha faltat un pas, no?,
I val la pena, si no volen venir, o si volen, davant del dubte, poden trucar per telèfon, això sí, o enviar un correu electrònic i nosaltres informem. Abans de venir heu de fer això. Quina documentació necessiteu? Aquesta. Però vull dir, abans de venir, informar-se bé de què necessiten i quin pas prèvi han de fer.
Ràpidament, perquè abans m'has dit que volies dir quines coses són de consum i quines no. Totes les compravendes entre particulars, els problemes de convivència, comunitats de propietaris, els tributs, els impostos, l'Ajuntament, que m'he caído en la calle i no sé què, l'autobús, que el senyor de l'autobús ha marxat i jo estava allà parada. Hi ha molts temes, sobretot tema d'impostos, una multa, una multa no és de consum.
un tema d'una herència, d'una separació, tots aquests temes no són de consum. Molt bé. La resta, tot a vostres. La resta, exacte. Molt bé, doncs Maite, moltíssimes gràcies per explicar-nos com funciona el servei i t'esperam d'aquí quatre setmanes perquè ens expliquis més coses de l'oficina. Aquí estarem. Gràcies a vosaltres. Gràcies.
Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Els envasaments han millorat significativament la seva situació. Estan al 23,5. Encara no tenen data d'inici, però aquesta primera fase... La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. El contracte públic es va formalitzar per primera vegada el 2021, però aleshores... El responsable del centre afirma que estan treballant perquè aquest entrebanc afecti el menor nombre... Tota la informació, cada hora, a la 99.7 de la FM i sempre a radiorubí.cat.
Tot els dilluns de 9 a 10 del vespre escolta Musical Express. Tots els èxits dels 70 i 80. Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. Combinat amb la millor American Music.
Musical Express, amb Francesc Vila.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
I sentim aquesta música, arriben els esports i el desmemoriat del Toni, que la memòria malament, eh?
Bueno, és l'edat. L'edat, exacte. Això passa. I com que diu que ha anat a fer esport per la muntanya, no sé què històries m'acontava, va d'esportista. Vaig d'esportista justament pel problema de memòria, perquè saps que l'esport ajuda a generar cèl·lules també mare nervioses, no sé si són mare o no, perquè diuen que ajuden a... Doncs tu, escolta, de falta de memòria, doncs vés a córrer per la muntanya a generar noves neurones, sisplau. I qui va córrer van ser els del CEP Sant Jordi, no? Sí.
Doncs sí, perquè van córrer fins a arribar al pavelló de la Llana per arribar a temps. I allà jugant també, s'ha de fer via. Un moment. Primer tenien el seu moment estel·lar perquè això va ser diumenge que van fer la presentació dels equips al pavelló de la Llana. Ah. Davant dels seus aficionats. És un moment gran. I després sí, després van córrer perquè va jugar el primer equip masculí del CEP Sant Jordi.
Potser, no sé si van córrer prou, perquè van caure davant del Castellbisbal. No van córrer massa, doncs. 69... Potser sí que van córrer, sí que van córrer, però no va ser tan efectiu, podríem dir-ho així. És la segona derrota seguida dels de Joaquim Sánchez. Pobres. Són segons, que està molt bé. Sí, però no agrada perdre, encara que siguis segon. No, no. I més, portaves tres victòries en els tres primers partits i arriba una derrota i després la de la jornada passada, no?
Les noies, doncs, també van perdre a la pista del Castellà per 58 a 52, però és la primera derrota de les de Miqui Pereira. O sigui que està molt bé, han estat quatre jornades guanyant, ocupen la tercera plaça, doncs, amb aquest partit perdut i les quatre victòries. Anem al futbol? Anem-hi. Anem-hi, a tercera catalana.
Dues derrotes i un partit suspès. És el de la penya blaugrana Ramon Llorens al camp del Castellbisbal. Ara m'has de preguntar alguna cosa. Si han suspès aquest partit, què m'has de preguntar? Com que t'he de preguntar? Quan el faran? Per què l'han suspès? Per què l'han suspès? A mi m'interessa més quan el faran. Guanyaven els nostres 0 a 1 quan es va suspendre el partit al minut 70. L'àrbitre va haver de sortir...
escoltat per la policia arran d'unes decisions que no van agravar als locals. Estem així, eh, encara? Ostres, no millorem, eh? Això del futbol...
Vinga, som-hi. El futbol és passió, és emoció, però això no ho justifica ni molt menys. No. Ni molt menys, eh? No, no, no. Anem al duel del filial del Rubí contra el Sant Vicenç dels Horts B. Va acabar en derrota 0 a 1. Va ser un bon partit dels de Jordi Cunés. Estava molt emprenyat, ho vam entrevistar, estava molt emprenyat amb el seu equip.
perquè durant les setmanes treballen moltes coses i a l'hora de la realitat, doncs no. Vaig tard ja, no? Que vagis tirant, tu, que vagis tirant. Ocupen la novena plaça amb 8 punts. El grup 7, derrota també de l'Olímpic B, al camp del Badia del Vallès, 4-2. Els de Fran Moreno, baixen a la setena plaça amb 10 punts. Què, ja? Faig un mes o no? Vaig un mes. Vinga, anem a l'embol.
Empat del Juventut 25 de setembre a 36 contra l'Egara. Això va ser al pavelló de la Llana. El duel va ser molt igualat fins als darrers 10 minuts. Els terrassencs van marxar... Bueno, no, van marcar 5 gols. 5 gols. I quan quedaven 5 minuts, els nostres... Ja està, ja vaig, ja vaig. Doncs van poder empatar el partit. Doncs pugen a la dezena plaça del grup B de segona catalana amb 5 punts. Més informació, tota la informació, els bolletins d'esportiu...
Ja marxo, ja marxo. I al programa, a partir de la una i mitja, els esports al dia. Vos escoltarem. Moltes gràcies, Toni.
I avui, 28 d'octubre, d'aquí és l'aniversari, Glòria Dalmas, bon dia, què ens dus avui? Què tal? Bon dia, Pamela. Doncs avui porto personatges que ens agraden molt a tots. Ens agradaran anar a dir, no, però ens agraden molt a tots. Comencem amb l'actriu, la Julia Roberts, que celebra 58 anys. M'encanta a mi la Julia Roberts, ja saps tu que m'agrada molt. La Julia Roberts és guanyadora de l'Òscar per Erin Brokowicz, continua sent una de les grans icones de Hollywood. I Pretty Woman. Sempre.
Sempre, però diumem-ho en sempre. Bufarà també espelmes Joaquín Fènix, que en fa 51. Déu-n'hi-do. El recordem per la seva impactant interpretació de jòquer,
que li va valer l'Òscar al millor actor. I tant. Ho va fer superbé. També ha fet altres pel·lícules on també ho ha fet bé. Sí, però jo crec que majoritàriament el recordem pel seu paper. Pel joker. Després tenim l'espanyola Marta Etura, que celebra 47 anys. Ella és coneguda pel seu paper a Zelda 211 i per la saga de Baztan.
L'actriu britànica Gwendoline Christie, que també fa 47, és recordada per la valenta Brittany de Tars. A què no sabes? A què no sabes? De quina pel·lícula... Joc de trons! Hombre, por supuesto. Aquesta dona, a mi, és enorme. Fa 1,91. És enorme, enorme. M'ha costat teu, Pamela. Ui...
El punt i la I. I acabarem amb el nord-americà Bill Gates, que tot i ser empresari ha fet algun cameo cinematogràfic i avui compleix 70 anys. Continua sent una de les figures més influents de tecnologia i filantropònia.
Filantropia. La veritat és que ell i Steve Jobs són els més... Molt bé! Quants has dit? 70! 70 rodorets. Déu-n'hi-do! Una xifra rodona. Sí, però no els aparenta tampoc. No ho sé. Tu els hi posaves? No li posava res, però sí que el feia gran. Home, sí, és grandet.
Molt bé, Glòria. Moltíssimes gràcies. Fins aquí avui. Adéu. I no marxen perquè arriba la Valentierno amb la tertúlia i nosaltres vos deixem la recomanació musical del Robert Fernández. Ho ha tornat a fer.
Reinventar els paràmetres de la indústria musical no està a l'abast de qualsevol, només d'unes poques artistes que, gràcies a la seva gosseria i a la seva intel·ligència, es permeten aquest luxe. La pseudoera reggaetonera del Motomami ha finalitzat.
Ahir, a les 5 de la tarda, en estrena mundial i en directe, es fa presentar el primer avançament de luxe, el nou treball de la catalana Rosalia, que veurà, mai millor dit, veurà la llum el proper dia 7 de novembre. Aquest que escoltareu ara és el primer senzill, el primer avançament d'aquest treball, anomenat luxe i que porta per nom Bergain.
La cantant, acompanyada d'un cor potentíssim de l'Orquestra Sinfònica de Londres, es presenta com una diva de l'òpera que travessa un procés de dol i busca consol en l'espiritualitat. És Bergheim.
Aquest tema és una col·laboració amb la cantant islandesa Björk i el músic nord-americà Ives Tumor. Rosalia ret homenatge a Bergen, un club de Berlín considerat per a molts com el Vàtica de la música tecno. Un mix màgic en aquest senzill on trobem referències religioses, contes de fades al més pur estil ventafocs o blancaneus i tot això cantat en alemany i castellà on Rosalia demostra una vegada més que és una joia única.
Amb vostès, Bergen. Bona nit.
Són les 10 del matí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A peu de cama. A peu de cama.
Dia de tots sants amb futbol en directe a Ràdio Rubí. Toca visitar Barcelona. La Unió Esportiva Rubí visita un històric com l'Horta a partir de Barcelona.