Passen 3 minuts i busques a les 9 de la matí. Començam aquesta segona hora del Rubi al dia, aquest divendres 21 de novembre. Avui conversarem amb Pau Major, el rubinent que va ser detingut a les manifestacions de l'any 2021 en suport a la llibertat d'expressió després de l'empresonament del rapper Pablo Hasél. Que...
El major havia de ser jutjat el passat 4 de novembre, però finalment s'ha ajornat aquest judici fins al març, atenció, de 2027. Sabrem què no opina de l'ajornament, com se sent i què pensa.
de tot plegat en uns minuts. Després, Albert Soler ens farà un resum de l'actualitat d'aquesta setmana en el seu peculiar escaner setmanal i a les 10 del matí els companys d'esports vendran a explicar-nos què és el que ens espera per aquest cap de setmana. A més, sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Ja a les 10 arribarà la Valentierno amb la tertúlia que avui analitzarà l'actualitat en Germanel Fernández, Carme Pomareda i Francesc Hinojosa. I a les 11 del dematí acabarem el programa amb la Lídia Martín que xerrarà amb l'artista rubinenca Alba Luz que serà una de les encarregades de la lectura del manifest del Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones que se celebra dimarts vinent.
Després, en Germà Mustamante ens aproparà el ciberespai en el seu territori digital. Començam!
Avui volem conversar amb el Rubinet Pau Major, que és un dels quatre joves que van ser detinguts a les manifestacions en suport de la llibertat d'expressió després de l'empresonament del raper Pablo Hasél i que s'enfronta a una pena de quatre anys i mig de prestor, a més d'una multa de 5.400 euros i una indemnització conjunta d'11.500 euros. Se'ls acusa de desordres públics i el judici...
que s'havia de fer el passat 4 de novembre, finalment es va ajornar fins al març de 2027. Bon dia, Pau. Hola, bon dia. Primer de tot, volíem saber com vas rebre aquesta notícia que a la judici s'ajornava fins al 2027?
Doncs estàvem ja dins de la sala del jutjat penal de Terrassa i res, de cop i volta fan tot el procediment d'instrucció i doncs se n'adonen que els testimonis de la defensa, els nostres testimonis que havíem proposat per celebrar el judici, no havien estat citats a declarar. Per aquest motiu el jutge decideix posposar el judici i en aquest moment doncs penses, bueno, doncs a veure quan serà...
I és en aquell mateix moment que se'ns diu que no serà fins al març del 2027. Llavors, doncs aquí una barreja d'indignació i d'impotència, no? Perquè és una cosa que tu vens anticipant des de fa molt de temps i de cop i volta et trobes que has de tornar a programar, diguéssim, pràcticament dos anys vista.
En algun moment has expressat que havies tingut com a sentiments contradictoris. Què vol dir aquests sentiments contradictoris? Bé, d'una banda, és veritat que alguna gent dirà que són dilacions indegudes per part de...
per part del jutge, llavors és una cosa que a priori us beneficia, tot i que nosaltres partim del punt que nosaltres no som culpables i que per tant no en extrem cap mena de benefici perquè l'únic que esperem és l'absolució o en tot cas l'arxivament d'aquesta causa que no té cap mena de sentit al nostre punt de vista. El dia del judici va haver-hi moltíssima gent a fora dels jutjats per donar-vos suport. Com ho vau viure?
Bueno, va ser especial. Sí que és veritat que sense tota aquesta gent tot això seria molt més complicat. Per mi és una de les coses que fa que li trobis el sentit a tot aquest sense sentit, que és aquesta espera, aquesta mena de pena de banqueta, que és un concepte jurídic de...
quan un judici no se celebra i et fa esperar i et fa esperar, d'alguna manera és com si complissis una sentència anticipada. El fet de tenir tota aquesta gent és el que a nosaltres ens ha permès també no baixar el cap i enfrontar-ho d'una manera una miqueta més sencera.
Amb aquest ajornament ens aniríem a que s'allarga més d'un any a poder fer el judici. Quina és la primera sensació que se te passa pel cap quan veus que encara has de tornar a esperar més d'un any?
És una irregularitat molt i molt greu. Nosaltres ho parlàvem fa un moment, fa mal pensar, no? Vull dir, no saps si és un problema de fons o si és un problema de forma. D'alguna manera penses que, ostres, doncs que hi ha una incompetència molt gran per part d'unes institucions...
Al final, que haurien de funcionar d'una altra manera, considerem. I a la vegada, doncs, el que et dic de que et fa mal pensar és el fet de... Nosaltres creiem que no hi ha... No se sustenta de cap manera el relat de la fiscalia i que, per tant, l'única manera que tenen de fer-nos pagar aquesta sentència és per la via de la pena de banqueta. Per tant, creieu que hi ha algú que vol allargar aquest procés?
Algú, alguns, això no ho sabem. Sigui quin sigui el cas, si és un tema d'incompetència o sigui un tema de voluntat o de prevaricació d'alguna forma, en qualsevol cas és indignant. Amb aquest nou ajornament, com afecta el teu dia a dia?
Bé, és evident que afecta d'alguna manera. Hi ha efectes que són psicosocials, estan més que estudiats també de quina repercussió té la vida de les persones el fet d'estar visquent sota la incertesa d'un procediment judicial que ben poca cosa és a les teves mans i que principalment estàs a mans i a voluntat d'altres i sobretot també l'efecte que té l'entorn, vull dir, perquè no és només els quatre
nois que estem dins d'aquesta causa, sinó és també per les nostres famílies, pel nostre entorn, les nostres parelles, els nostres amics. Sí, evidentment, condiciona la vida d'una manera que costa imaginar. Deixes de fer coses? Sí. Com?
Doncs, a la fi, has d'anar molt més amb compte, si ho volem dir d'aquesta manera, perquè saps que qualsevol pas en fals pot ser molt més greu, diguéssim, pot perjudicar molt les prospeccions que tu puguis fer de cara al judici, i perquè també hi ha un punt de por.
Vull dir que gràcies a la xarxa que hem tingut i al suport que hem rebut fa que, com et deia, estiguem molt més sencers, però evidentment tu també passes a planificar i organitzar d'una altra manera. Clar, quan t'ho diuen penses, ostres, jo què sé, el 2027 què estaré fent? Tindré la mateixa feina? No? Has posposat coses per mort d'aquest ajornament? Eh...
Inconscientment jo crec que sí. No et sabia dir quines coses, però inconscientment jo crec que tots, o tothom que s'hagi trobat en aquest lloc, d'alguna manera planifica la seva vida d'una manera diferent. I si tens en compte que això s'arrossega des del 2021, jo en aquell moment tenia 25 al punt de fer 26 anys, ostres, doncs són uns anys en què les persones acostumem a desenvolupar-nos, a prendre decisions vitals importants, i aquestes condicions es veuen...
alterades o es veuen condicionades, si més no, per aquest fet. Abans comentaves que hi havia una... que no deixava d'haver-hi una certa por, que això implicava que feies canvis a la teva vida. Això ha fet que et deixis d'anar a manifestacions per por al que et puguin involucrar, per por que pugui passar una petita cosa i t'involucrin en ella?
Jo crec que inconscientment tots, en alguna mesura, sí que actuem d'una manera diferent quan es tracta també d'aquesta militància o d'aquesta idea de sortir al carrer a defensar les coses que consideres que són justes. Perquè és el que et deia abans, vull dir, un pas en fals i aquell dia, potser, de la mateixa manera que ens va passar aquell 26 de febrer, et pots trobar en una altra situació no desitjada i fa que empitjori tota la teva situació en aquest procediment judicial.
Comparteixes això que diu la vostra advocada, que la vostra vida queda al congelador?
D'alguna manera sí, d'alguna manera tu, és el que et deia, és molt difícil poder projectar en el futur si al cap i a la fi tens en compte que s'estan demanant anys de presó. Jo intento que no sigui d'aquesta manera i crec que ho intentem tots, que no es pot viure aturat i a l'expectativa.
però d'alguna manera sí que hi ha molts projectes o coses que potser un planificaria i ja et dic, sobretot crec que més de manera inconscient però que ho enfoques d'una altra manera. Vos acusen per desordres públics i danys que en el vostre cas, voltros, assegureu que no hi vau participar en aquests aldarulls. Per què se vos inclou aquí?
D'alguna manera el relat de la fiscalia, el relat de l'acusació, no diu que Pau Major Vila en un moment determinat va fer aquesta acció o que el company fa aquesta altra acció en aquest lloc, en aquest moment. Una miqueta el seu relat se sustenta sobre el fet que tots vam participar d'alterar la pau pública, em sembla que en diuen, de destorbar l'ordre públic. Clar,
tenim jurisprudència que això no se sosté davant d'un jutge i nosaltres també en fem una altra lectura, de dir, acabaven d'empresonar Pablo Hasél
per les lletres de les seves cançons. Si això no és trencar la pau social, no sé què és. Llavors, és una miqueta estrany que en el moment en què empresonava Pablo Hasél no s'esperessin que hi hagués una resposta. Per tant, nosaltres aquí també anem una mica a acusar-los a ells d'escolta'm, vull dir, se'ns acusen nosaltres d'una cosa, però potser és que hauríem de revisar què va fer que milers de joves a tot arreu sortissin a exigir una cosa tan fonamental, tan bàsica, com és la llibertat d'expressió.
I d'altra banda també la llibertat de Pablo Hasél, que recordem que ja porta des del 2021 a presó i no en sortirà fins a 2027. Perquè quan a vostres vos detenen, vos diuen per què vos detenen? No, en aquell moment no. És després quan vos encausen, no? Exacte.
Què recordes tu d'aquell dia 26 de febrer? Hi ha alguna cosa d'aquell dia que creus que no s'ha explicat? Jo crec que no s'ha explicat que el context és molt important, que no és un fet aïllat i que no només ens estàvem manifestant pel dret a la llibertat d'expressió, com et deia ara, no només ens...
ens manifestaven per la llibertat del Hassel, sinó que també era un moment post-pandèmia de moltíssima, moltíssima desafecció, moltíssima ràbia per part d'unes generacions que estaven veient com totes aquestes projeccions també de les que parlàvem vitals a futur s'anaven a res, perquè les condicions materials de les persones anaven empitjorant, hem vist tampoc
han deixat de fer-ho, però en aquell moment era molt palpable, a l'ambient hi havia molt malestar. I jo crec que aquell esclar de ràbia juvenil, ho he pensat moltes vegades, l'empresonament del Pablo Hasél va ser una gota que va fer basalgot, però el got ja estava bastant ple. A més, la llei d'amnistia no vos inclou. Com ho valores, això?
Bé, nosaltres aquí creiem que hi ha una voluntat per part de la Fiscalia, per part dels Estaments de l'Estat. Clar, l'empresonament és el resultat d'un procés repressiu contra Hassel, però que no el pots desvincular de tot el context del que ara parlàvem. Jo crec que, d'alguna manera, amb el seu empresonament volien acabar la feina. Hem desarticulat tot el moviment sobiranista i tot el moviment independentista. Els Països Catalans, per exemple, vam veure com
Gairebé sempre eren organitzacions, eren col·lectius o moviments sobiranistes, independentistes, que estaven, diguéssim, encapçalant la protesta contra el seu empresonament i a favor de la llei de llibertat d'expressió. I, d'alguna manera, que la llei d'amnistia ens deixi fora és una voluntat claríssima de voler segmentar i de voler fragmentar tot aquest moviment que en el seu moment estava pràcticament en el seu pic més alt de suport social.
Llavors d'alguna manera creiem que no es correspon el fet que no estiguem inclosos dins d'aquesta llei d'amnistia perquè cal entendre també aquelles mobilitzacions com que formaven part de tot aquest context també. Abans explicaves que la vida canvia en certa mesura. Els teus altres companys com han vist aquest ajornament del judici?
Tots ho hem viscut d'una manera similar, amb moltíssima indignació, sense acabar-ho d'entendre, tampoc gaire,
I només podem fer que això, que refugiar-nos en el fet que almenys no ho estem atrevessant sols, vull dir que ens tenim els uns als altres també com per comprendre en quin punt es troba l'altre, però ja et dic, refugiar-nos molt en això, en el suport que hem rebut i en el fet de donar-li alguna mena de sentit a tot aquest calvari, que per mi és veure totes aquelles persones que aquell dia estaven davant dels jutjats i exigint drets fonamentals i al final també exigint que la justícia com a mínim funcioni.
I ara mateix, què és el que més necessiteu? Suport social, visibilitat o només que arribi al judici i que s'acabi tot ja?
A nivell personal seria fantàstic que el judici pogués ser l'assemblada vinent. És veritat que nosaltres una miqueta aquest camí que hem après és de dir, intentem fer que això, mentre es duri, serveixi per alguna cosa que no només serveixi perquè nosaltres estiguem complint una sentència anticipada, sinó que serveixi també per visibilitzar i per denunciar el que és la pena de banqueta i el fet que Pablo Hassel porti més de sis anys a la presó.
I el dia que arribi al judici, quina sentència esperau que arribi? Ens posem en tots els escenaris, sempre de manera inconscient. Jo el que espero és que sigui una sentència absolutòria, perquè al cap i a la fi no hi ha uns fets, diguéssim, que siguin denunciables i no hi ha uns fets que recollir la fiscalia pels quals a nosaltres ens puguin posar penes de presó.
Però tot està per veure, perquè acabem de parlar justament que a vegades no funciona ni en el fons ni en les formes. Esperem que... Que s'arxivi també seria una opció, no? També seria una opció.
I a tu, personalment, ja per acabar, què és el que t'adona més força per tirar endavant? Deies que el que volia o era que això servís perquè no tornis a passar. Què és el que t'adona més força per tirar endavant fins que arribi aquest març del 2027?
Doncs d'una banda ja et dic, el que et dona força és tota la gent que et fa costat i de l'altra també és la idea que tot això no sigui en va.
que si d'alguna manera nosaltres hem de pagar aquesta pena de banqueta, que com a mínim mentre l'estiguem pagant, de la mateixa manera que Pablo Hasél des de la presó segueix escrivint els seus versos, o de la mateixa manera que històricament els exiliats han intentat contribuir a la lluita, a motiu pels quals se'ls havia represaliat, doncs nosaltres intentar fer el mateix des d'un lloc molt més petit, però que és aquest, no?, de denunciar el que considerem que és injust.
Molt bé, Pau, moltíssimes gràcies per venir a explicar-nos les sensacions i com està la situació a hores d'ara. Molts ànims i t'esperem quan ja hagi sortit el judici perquè tornis a explicar-nos com ha anat tot. Perfecte, moltes gràcies. A tu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, Abel de Cama. Nova prova de foc per a la Unió Esportiva Rubí. En el retorn a Can Rosset ens rebrà un baix de la zona alta de la lliga heli. Els rubinecs defensaran diumenge a les 12 del migdia la tercera posició de la classificació i a Ràdio Rubí t'ho explicarem en directe.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat.
Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem. Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales?
Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. Experimenta.
Fins demà!
Per iniciar la jornada, sessió matinal amb Jazz Rubí a partir de dos quarts d'una. Actuarán Eastwind and AJR Cats interpretant una sessió de swing and bebop. Activitat conjunta en col·laboració amb Ben Lindy Sant Cugat. A les 20 hores comença la jornada nocturna amb la societat de blues de Rubí convidant a la formació de Hicks. A un quart de 10, Rubiroc estrena la banda We Rock Monkey. A dos quarts d'11 és el torn de l'Aurora Brothers Band.
A tres quarts de dotze, Acció Cultural de Rubí presenta la banda de hip-hop Random Fighters. I per finalitzar el festival, a la una de la matinada, la Sònica Presence, Redland Sound System featuring Hugo Otto and Jaime Budokai. Dissabte 29 de novembre, Festival Rubi Sound 1413. Tots fem Rubi Sound!
Torna a ser divendres i torna'm a tenir a la secció de l'escàner setmanal de l'Albert Soler. Bon dia, Albert. Molt bon dia, Pamela. Un divendres de molt fred, eh? Molt fred. Avui he sortit del cotxe i el trosset fins aquí ha sigut de uau. He fet curt amb les capes que m'he posat.
I te n'has posat moltes perquè la veritat és que normalment no dus moltes capes, no ets com jo. No, no, no, soc bastant prudent en aquest sentit, però Déu-n'hi-do, sí, sí, avui ha fet fred. Molt bé, molt bé. Aquesta setmana, a banda del fred que estem tots sofrint, ha sigut molt variada informativament xerrant...
Jo, sorprèn-me, eh? A veure com ho has lligat tot i quina és la paraula de setmana. La veritat és que l'actualitat em posa a prova cada setmana i quan acabi la temporada jo crec que hauré gastat la meitat de les neurones que tinc, de l'esforç que faig per veure com puc lligar notícies que aparentment no tenen cap lligam. Però vaja, com sempre, me n'he sortit i aquesta setmana el fil invisible que uneix les 5 notícies que et porto avui és Línia.
Línia, fil invisible, eh? M'ha encantat. Fil invisible. A vegades és molt invisible. Doncs vinga, primera notícia amb la paraula línia.
Doncs aquesta setmana hem conegut la novetat o una novetat en un dels temes eterns de Rubí, aquells que anem parlant periòdicament i que no s'acaben de solucionar mai, que és el desplaçament de les línies d'alta tensió del barri de Can Fatjó. Dimarts es va celebrar la Comissió Municipal d'Energia, dos anys després de l'última reunió d'aquesta comissió, on hi van ser presents les tres associacions dels barris, associacions de veïns dels barris afectats, el de Can Fatjó,
Sant Jordi Parc i els abets. I el govern els va explicar que han trobat una manera de poder accelerar els tràmits per desplaçar aquestes línies d'alta tensió. Això, que semblaria una bona notícia aparentment, que ho farem més ràpid del que us creieu, però implica, entre cometes, començar de zero amb els tràmits que amb l'altre sistema ja s'havien iniciat.
Es tracta d'un tràmit pioner, va explicar l'Ajuntament, que encara no ha fet servir cap altre Ajuntament per fer moviments de línies com aquest. Els presidents de les associacions de veïns, però, els vam consultar tots tres, i la veritat és que no en van sortir gens convençuts d'aquesta trobada, d'aquesta comissió, i segurament el més clar parlant va ser José María Rueda, president de l'Associació de Veïns de Can Fatjó, que va sortir especialment decebut amb tot plegat.
Todo el trabajo, toda la ilusión, toda la lucha de más de 30 años que llevamos, pues partimos de cero. No se ve en el horizonte fecha. La mayoría de los que estuvimos allí, por no decir todos, no las vamos a ver, porque si siguen al ritmo que hemos tenido, pues imagínense. Cuando no hay voluntad de que las cosas se hagan, pues se retrasan. No solo eso, cuando no hay voluntad se crean comisiones.
Aquesta és una gran frase del món de la política, que coneixes bé, que és quan no vols que un tema solucioni, crea una comissió d'estudi i pilota endavant. Pilotes fora, sí. Pilota patada endavant. Doncs en el ple de desembre, no en aquest novembre de la setmana que ve, de dijous que ve, sinó el de desembre, que encara no tenim data confirmada,
debatrà l'aprovació d'aquest nou pla estratègic per als barris afectats. El text serà la base d'un nou conveni amb Rete Elèctrica Espanyola, que és la propietària d'aquestes línies d'alta tensió, i a partir d'aquest conveni es redactarà el projecte executiu per al desplaçament d'aquestes línies. El document necessitarà la valoració de la Generalitat i, una vegada
la Generalitat doni aquesta valoració a la seva aprovació, Rubí podria ser el primer municipi que desplaça una línia d'alt de tensió fent servir, com dèiem, aquesta via administrativa pionera que no requerirà d'altres tràmits urbanístics complexos, que és el que feia retressar. Està previst, el que s'havia acordat el 2023, que aquestes línies elèctriques es desplacin fins a la frontera de Rubí amb Castellbisbal.
Aquesta era la fàcil, la evident, línia, línies d'alta tensió. Bé, Albert, a veure com te'n surts en la propera segona notícia.
on s'ha de traçar la línia de la zona inundable de l'Escardípol? Aquesta està bé, eh? La línia de la zona inundable. Doncs, segons la normativa vigent de l'ACA, de l'Agència Catalana de l'Aigua, aquesta línia no afecta el solar de Correus, on l'Ajuntament hi vol construir tres blocs de pisos. I això s'aferra al govern municipal. És a dir, està complint el que diu estrictament la llei actual de l'ACA, que marca que aquella zona no és zona inundable. Ara, la U...
L'Alternativa d'Unitat Popular, el partit de l'Ajuntament, no hi està d'acord i ja ha presentat un contenciós administratiu contra aquest projecte. Tot això ja ho sabíem, però aquesta setmana hem conegut que l'ONG Ecologistes en Acció ha posat en marxa una campanya a nivell català que es diu Prou Urbanisme Inundable. I han passat pels micròfons de Ràdio Urbí, vas parlar tu amb ells el dilluns, si no m'equivoco, i van alertar dels riscos d'urbanitzar en zones inundables de la ciutat perquè...
Diuen, la normativa de l'ACA no té en compte encara els efectes del canvi climàtic. Escoltem Guifré Bumbilar, el seu portaveu. Aquesta combinació d'efecte d'un urbanisme cada cop més dens i que està ocupant cada cop més espais naturals i fluvials, més la imprevisibilitat i l'acumulació molt més extrema de litres per metre quadrat en menys temps arran del canvi climàtic,
està fent que els efectes, o sigui, que aquests mapes, és evident que estan caducats, que les zones de risc s'han d'ampliar. Pel que sabem, l'ACA està treballant en aquesta actualització i està actualitzant aquest mapa i, en principi, la idea que tenen és que el 2027 estigui ja acabat. Veurem després, quan hi ha aquesta actualització, si la zona de l'escardíbol està afectada o no.
Bombilar defensa que en casos com el dels blocs de l'escardíbol cal apostar per alternatives segures i sostenibles, com per exemple crear zones verdes que permetin la infiltració de l'aigua i siguin fàcilment evacuables en cas d'emergència. Tercera línia de la setmana.
En el món de l'esport i el futbol en particular, existeix una línia que determina la paciència de totes les juntes directives amb els mals resultats. Aquesta línia no sempre està situada al mateix lloc. Cada directiva té la seva i fins i tot una mateixa directiva pot variar la seva línia en funció de moltes circumstàncies.
Tota aquesta prèvia que té fet és per explicar que els mals resultats del 20, el Joventut 25 de setembre, a primera catalana de futbol, han fet que la directiva hagi arribat a la seva línia de paciència amb el tècnic José Antonio Vargas. L'equip suma 6 punts, és el 14, en zona de descens, una victòria, 3 empats i 5 derrotes en 9 partits.
Ara, la relació de la directiva amb el tècnic no és especialment dolenta, almenys aparentment, perquè simplement busquen un revulsiu. De fet, aquesta relació, ja et diem, no s'ha trencat perquè Vargas passa ara a ser el director esportiu del club, del 20, i és el director esportiu, fins ara, el Santi Fernández, qui ocupa el seu lloc a la banqueta. Simplement un canvi de posició en l'estructura esportiva i ja està.
El món del futbol és molt particular. Encarem al final d'aquest escàner setmanal, quarta nit.
L'Oriol Borés és un dels actors ruminencs amb més reconeixement del panorama teatral actual, en especial en el món dels musicals. Ell, quan va començar l'Esbart i va decidir que volia ser actor, es va marcar una línia a seguir que no sabia on el duria. I el mateix li va passar amb l'espectacle, quan va decidir crear l'espectacle amb el qual ha guanyat dos premis Butaca el musical Ànima. Va tenir un somni de crear un musical de zero i fer-ne el vestuari.
De fet, li va explicar a la nostra companya Lídia Martín que no li va ser gens fàcil poder crear aquest vestuari d'ànima tan espectacular. Doncs sí, perquè l'ànima es va fer al Teatre Nacional de Catalunya, una institució pública, i allà, la gent de vestuari d'allà, li va dir, que ja tenen professionals específics, li van dir que era molt complicat, que...
que no podria fer-ho tot sol, que no tenia experiència, i llavors la gent, i que, a més ho explica així, li van dir literalment, ho faràs, no estarà bé, i t'ho haurem de refer. Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. I diu que ell va haver de treballar amb aquesta ombra del dubte, i que va ser molt dur en aquest sentit,
però que ell va dir no, la meva línia és que jo tinc molt clar què vull fer i la realitat li ha acabat donant la raó perquè ha guanyat un premi butaca al millor vestuari. A més, també va explicar que molta gent de la ciutat, familiars seus,
Dones el van ajudar en un moment en què no arribaven els vestits pel dia de l'estrena, i la seva germana, la seva tieta, i no sé qui més, que tenen coneixements de modista, doncs van estar ajudant-lo a acabar les faldilles i altres elements molt característics de l'obra. La veritat és que és molt interessant l'entrevista i explicar coses com aquesta, i per això tenia una rellevància. Podríem dir, ostres, és que has guanyat el millor actor, el botac el millor actor, i l'altre és de vestuari. Ell...
Per ell era més important inclús la de vestuari que no la d'actor, per això que explico. I, a més a més, Ànima va guanyar 5 butaques més, no directament amb ell, però, clar, l'obra l'ha creada a ell, per tant, també se les podria atribuir. Però Borés, com dèiem, que ja té un nom en el teatre barceloní, és més robinent que l'elefant Bòdum i té un altre somni.
Bueno, això em fa moltíssima il·lusió. Això em fa molta il·lusió, perquè ves el teu al costat de casa, és un equipament cultural que em fa molta, molta, molta il·lusió, que jo espero i desitjo, perquè seré pesat i presentaré un projecte, a mi m'agradaria molt presentar-hi un musical de petit format al casino, que fa molt temps que el tinc pensat al cap, he d'acabar d'ajustar coses,
M'agradaria molt fer un musical i m'agradaria molt fer una cosa, que ho hem parlat 50.000 vegades, però per agenda no ens trobem, però està parlat i ens hem dit que sí que ho volem fer, fer un concert amb el Rubén Juster. Em faria molta il·lusió això, molta, molta. I a sumar-hi també el Víctor Fernández, que és un altre actor meravellós de musicals que està fent Bocafuma a Madrid, i montar-nos un concert als tres així divertit, de coses xules, una cosa desenfada al casino, m'agradaria moltíssim.
No tens ganes de ja veure aquest espectacle? Moltíssimes. És que pot ser espectacular, eh? La veritat. Pot ser molt guai. Però mentre no arriba aquest dia, aprofito per recordar que el musical Ànima es podrà tornar a veure, en aquest cas, al Teatre Tivoli de Barcelona, a partir del 27 de febrer de 2026. I, mentrestant, l'Oriol Borés també el podem veure en cartell amb el muntatge L'Amor Venir en Taxi de la companyia a la Cubana, que s'està fent ara mateix al Teatre Romea.
Un gran actor, una gran persona que és l'Oriol i a més és un bon amic d'aquesta casa de Ràdio Rubí. Acabam amb la cinquena línia.
Ahir tots els mitjans de comunicació del país ens vam abocar a fer un exercici de nostàlgia per celebrar els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco i a Ràdio Rubí no és una excepció i també vam fer un programa especial que podeu recuperar. Una de les conclusions que em vam treure...
de tots els convidats, en Joan Manel Tres Serres, l'Armand Carol, en Lorenzo Blanco, els historiadors, els dos professors, és que aquell 20 de novembre de 1975 va marcar un abans i un després en la línia temporal de l'estat espanyol. Tot i que en aquell moment ningú ho sabia...
que seria aquest abans i després. La mort de Franco duria la democràcia a Espanya, ningú podia assegurar-ho al 100%. Així en parlava l'historiador robinenc Eduard Puigventós. Jo crec que ningú tenia la sensació de què passaria a partir d'aquell moment. Uns potser més continguts.
per no demostrar-se o per no mostrar-se en públic massa d'hora i els altres potser per intentar frenar que no hi hagués un canvi molt radical que hagués suposat no una transició sinó segurament una ruptura que hagués estat molt més traumàtic. Doncs si voleu recomparar tot el contingut d'aquest programa especial d'ahir i tots els reportatges que em van fer vinculats podeu entrar a radiorubí.cat i també a les nostres xarxes socials i ho trobareu tot.
Un esdeveniment que ens ha permès viure com vivim avui perquè ni tu, ni jo, ni el tècnic havíem nascut, Valadiro, eh? Per poc, al meu cas, però no hi havia nascut. Però ens ha permès poder gaudir d'unes llibertats per les quals van lluitar i que les estem gaudint nosaltres. De fet, jo crec que segurament ni existiria Ràdio Rubí ni ara estaríem els tres que estem aquí a l'estudi fent aquest programa.
De ben segur que no. Moltíssimes gràcies, Albert. T'esperam la setmana vinent. A veure, sorprèn-me la setmana vinent amb una altra paraula. No, la setmana que ve serà ple. Serà l'escàner del ple. Serà l'escàner del ple. És veritat, és veritat. Molt bé. Moltíssimes gràcies, Albert. T'esperam divendres vinent. Fins divendres. Adéu.
Fins demà!
Ràdio Rubí, la primera en informació local. Sempre al teu costat.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, Abel de Cama. Nova prova de foc per a la Unió Esportiva Rubí. En el retorn a Can Rosset ens rebrà un baix de la zona alta de la Lliga Heli. Els rubinecs defensaran diumenge a les 12 del migdia la tercera posició de la classificació i a Ràdio Rubí t'ho explicarem en directe.
Segona mostra d'entitats musicals de Rubí. Rubí Sound 14-13 festivals.
per iniciar la jornada sessió matinal amb Jazz Rubí a partir de dos quarts d'una. Actuarà en East Wind en AJR Cats interpretant una sessió de swing and bebop. Activitat conjunta en col·laboració amb Ben Lindy Sant Cugat. A les 20 hores comença la jornada nocturna amb la Societat de Blues de Rubí convidant a la formació de Hicks. A un quart de 10, Rubiroc estrena la banda We Rock Monkey. A dos quarts d'11 és el torn de l'Aurora Brothers Band.
A 3.12, Acció Cultural de Rubí presenta la banda de hip-hop Random Fighters. I per finalitzar el festival, a la una de la matinada, la Sònica Presence. Redland Sound System featuring Hugo Otto and Jaime Budokai. Dissabde 29 de novembre, Festival Rubi Sound 1413. Tots fem Rubi Sound!
I abans de passar als esports, anem a conèixer algunes de les activitats que podem fer a la nostra ciutat des d'avui i fins al diumenge, perquè ja sabeu que a l'antiga estació hi ha l'exposició Lletres de Flors i Primaveres Captives de l'artista local Anna Tamayo. Ja sabeu que la podeu visitar durant tot el dia, durant tots els dies, a més,
Aquesta exposició es podrà veure fins al 31 de desembre. Avui, a les 5 de la tarda, a la plaça Miguel Hernández, vos recordem que hi ha les activitats de la celebració del Dia Universal dels Drets de la Infància i que...
Aquestes activitats acaben en la xocolatada per a tothom a les 7 de la tarda. Avui també a les 6 a la Biblioteca Mestre Martí Taulé podeu assistir a Xispes de vida, que és una història real sobre l'amor, la cura i el comiat d'una mare. La presentació és de Josep Díaz Flores, que és un rubinenc,
un lector i locutor del programa de ràdio Gostalgia. El 21 també, és a dir, avui, divendres 21, a les 6 de la tarda, a l'església protestant, tendreu la 22a mostra de cinema espiritual i podreu veure la mà com fer-se milionari abans que mori l'àvia. El 22, és a dir, demà podreu gaudir...
de la visita al centre de tractament de residus de la Vallès. És un ecotallet en clau de re i la sortida es fa a les 9 i mitja del pàrquing de l'Escardíbol. Demà també, a partir de les 10 i mitja, a la plaça Doctor Guardiet i fins a les dues de la tarda podreu assistir a la trocalleria, que
A més, ha ampliat les seves ubicacions habituals durant aquesta setmana. Ja, diumenge... Perdó, perdó, és que està sonant el piolín que has d'anar acabant, perquè jo fa 3 minuts o 5 que estic aquí. No dic res. És que, com que sempre arribes tard, deixa'm acabar perquè la gent...
Sàpiga que el diumenge pot anar a fer la caminada Femxarxa, que és la quarta etapa de la Volta Rubí, a cap amb esports per poder donar-te pas a tu. Aquesta caminada comença a les vuit i quart, a la zona Campi de la Serra i Can Balàs, que és el punt de sortida i d'arribada es farà el Rubí Forma. Digues, Toni, bravo, bon dia.
Bon dia, bon dia. És que t'estic escoltant. Has de fer fer de rates, també. Vinga, fer de rates. Anem a veure. Xispas. Què has dit de xispas? A veure. El llibre que es presenta. He dit que el llibre es presenta avui, a les 6 de la tarda. Qui ho escriu? Perquè no ho has dit. A la biblioteca Mestre Martí Taulé. Qui ho escriu, això? Ho escriu Sagrario Pérez Pérez. Sagra Pérez. I qui el presenta?
El Josep Bibias Flores. Josep Vives. Ai, doncs ho tinc mal escrit, mira. Josep Vives no té una ràdio, ràdio Gostàlgia, no. Té un podcast, que és el canal Gostàlgia. Jo no he dit això. Has dit ràdio Gostàlgia. No, he dit... No, no, no, no. Vinga, vam, anem a veure. He dit que és locutor d'un programa de ràdio i que es diu Gostàlgia.
No, és d'un podcast. És un rubinent. A veure, a veure. És un rubinent que repassa tota la història del Barça, ho fa de forma increïble. És increïble el que fa, que ho recomano totalment. Bon dia, fam. No me facis dir el motiu pel qual estava fent recomanacions als ciutadans perquè tinguin activitats. Perquè si he de recordar que tu no has vengut a explicar-nos les activitats que hi ha aquest cap de setmana, no acabarem bé.
Toni Bravo, què tenim d'esports? Bon dia, fan cas divendres. Som-hi, som-hi, que comencem amb la Unió Esportiva Rubí, que rep diumenge al migdia el Valls, en la desena jornada de la Lliga Arit.
La temporada passada no els van aconseguir guanyar, van jugar tots dos equips. Difícil, eh?, el Valls. Els rubinencs, això sí, arriben amb una magnífica dinàmica, són tercers de la Lliga Elite, 17 punts. El rival, doncs, està a la zona alta, és cinquè amb 14, fet que converteix el duel en directe en aquesta zona privilegiada. Si els de José Solivella es guanyen, seria la sisena jornada seguida que sumen els nostres.
La setmana passada, recordes que estaven a veure si guanyaven, al final van empatar dos, però sí que porten cinc sumant punts. Els tenim allà dalt, eh?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Molt bé, molt bé. Estem molt emocionats. Estem allà a tope, eh? Podreu seguir el partit en directe a Ràdio Rubí. Què més? Sí, clar, no serà a Ràdio Esplugues, serà a Ràdio Rubí. No, clar, exacte. Ni el podcast... També, si es pot... Es pot baixar. Segueix. Vinga, continuem. Juventut 25 de septembre, que afronta dissabte a les 5 un partit per remuntar des de la zona vermella. Recordem que no els ha anat gaire bé. Serà al Camp del Covelles.
Això sí, tenim un adversari aquesta vegada, que és més assequible, perquè el rival és penúltim, té 5 punts, els del 20 són 14-6, necessiten sumar, almenys han guanyat només una vegada aquesta temporada, a veure si es pot sumar aquesta segona victòria, iniciar aquest canvi de dinàmica que ho necessita. Anem a l'olímpic, que recordem que també ha tingut un inici de temporada complicat, però...
La setmana passada s'enfrontaven els líders, que és el Juneda, i els van guanyar. Sí. Els van guanyar. Doncs tenen un altre repte molt important, perquè aquesta vegada s'enfronten els quarts de segona catalana, que és la Siu d'Urgell, té 15 punts, això serà dissabte a les 4, els de Cristian López, una miqueta més avall. Són uns ems amb 10, però és que estan agafant una embrenzida. Escolta, que després de guanyar el Juneda, agafen una confiança... Va, vinga. Suben a casa? Sí, estic bé.
Perquè a les 10 d'Urgell farà molt de fred. Millor que juguin aquí que farà menys fred. En hockey línia, les noies del 100 patins rebent dissabte dos quarts de set al patinaje línia Madrid a la Francesc Calvo. Les rivals són novenes, 4 punts. Les nostres. És l'equip més fiable de Lliga Elite. Són líders, 20 punts. Volen consolidar aquesta primera posició. El masculí, que és tercer, està fent...
Una molt bona campanya. Rep dissabte, un quart de nou, a les Rozas, aquí a la pista Francesc Albo, que són vuitens de Lliga Elite, els nois de Mario Codano, ja ho hem dit, que són els tercers. Anem a capbussar-nos a la piscina. Anem-hi. L'aigua estarà tèbia, o sigui que estarà bé, comparat amb el fred que tenim fora. Doncs anem al Waterpolo. Club Natació Rubí Masculi. Rep a la piscina del Sabadell al Sant Andreu. Això serà dissabte a les 4.00.
Duel directe entre els rubinencs, que són setens de la Divisió d'Honor, contra els barcelonins, sisens, amb els mateixos punts. Per tant, aquí ja us saltaran les purnes de calor. Les noies del Club Natació Rubí, que són líders invictes de primera divisió, reben dissabte. Dos quarts de sis al Ciutat de Ribes. Són madrilenyes. Som, a més a més, penúltimes. Per tant...
Partit assequible, partit també perquè vagi l'afició i pugui gaudir. Finalment, futbol sala. L'esportiu Rubí femení visita dissabte a les 6 la pista del Xantrea, que són desenes de segona nacional, amb 11 punts. La Rubinenca són terceres amb 21. Volem lluitar per intentar estar al top 2, sense estar una mica allò que no podem perdre comba dels dos primers, perquè l'objectiu és promocionar. Clar.
El masculí juga dissabte, dos quarts de set, a la llana, rep alcaldes, que són novens de tercera nacional, 9 punts...
Robinecs són vuitens, també amb nou. Per tant, duel directe per escalar a la zona mitjana de la taula. Recordem que veníem en un molt mal inici de temporada, que estàvem a la zona baixa, que s'han guanyat els dos darrers partits, que està agafant embrenzida els de David Parrilla i que aquest cap de setmana tenen un partit per situar-se i escalar més a la zona mitjana de la taula.
Déu-n'hi-do, avui... Fins aquí hem arribat, perquè és on t'any ja, eh? Ja està. Moltíssimes gràcies, Toni. Bon cap de setmana. Gaudiu de tots aquests partits, des d'Esports. Demà esperem. I ens veiem dilluns. Fins dilluns. Adeu.
I avui, 21 de novembre, bon dia, Glòria Dalmas, d'aquí és l'aniversari. Bon dia, Pamela. Doncs avui la cantant i compositora canadenca Carly Ree Gebsen fa 40 anys. Va saltar la fama mundial gràcies al seu immens èxit pop amb Call Me Baby. Continuem amb l'actriu nord-americana, Jenna Malone, que compleix 35...
I és coneguda per la saga de Los Juegos del Hambre i pel·lícules de ciència-ficció com Contact. L'has vist? No. I Los Juegos del Hambre, tampoc? Tampoc. Jolines. Me les recomanes? Los Juegos del Hambre, sí. Contact a mi no m'agrada, però perquè... No són de miedo, no? Los Juegos del Hambre... Jo què sé. Los Juegos del Hambre, vale. Seguim. En l'àmbit esportiu, el futbolista Jesús Navas celebra 38 anys. Referent del Sevilla Futbol Club i pesa clau de la selecció espanyola.
Avui també fa anys, Saúl Ñiguez, que arriba als 29. I que jovenets tots avui. El migcampista ha estat una figura destacada de l'Atlético de Madrid i també ha tingut un paper important a la selecció espanyola. I, per acabar, el pilot de motociclisme, Álvaro Bautista, que compleix 38 anys. Estan tots en la mèdia dels 35 i 40. 30 i 40, exacte, molt bé, molts anys a tots. Per molts anys a tots.
I ara no marxin perquè arriba la Belén Tierno amb la tertúlia per analitzar tota l'actualitat i nosaltres us deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández. Si me ves llorando, no es que no seas feliz, tampoco es por amor, a veces uno solo llora porque sí. Yo ya he sufrido por alguien.
Molt bon dia, què tal, com esteu? I em veus que només escoltar-les ja t'adones que s'identifica ràpidament el protagonista. I en aquest cas, sent un mestre del pop nacional de les darreres dècades, doncs encara més ràpidament. Evidentment, esteu escoltant Alejandro Sanz amb el senzill Hoy no me siento bien.
Pero hoy no me siento bien. No quiero ni hablar con la gente. Això que esteu escoltant formava part d'un EP que s'ha publicat fa uns mesos, que portava per nom. I ara què? Doncs prepareu-vos, perquè el proper divendres es publicarà el tretger àlbum d'estudi d'Alejandro Sanz.
I ara aquest plus, sí, punyarga durada que amplia aquest EP que us hem comentat i que arriba quatre anys després de la publicació de Sants, que va ser un àlbum molt introspectiu, molt personal, que va publicar l'any 2021.
Doncs, a més a més de les conegudes col·laboracions del Grupo Frontera, que estem escoltant ara mateix, de Shakira o Manuel Turizo, també s'afegeixen la de Railsby, Cari León, Emilia i Elena Ross.
I per escalfar l'ambient i preparar-vos, doncs, mireu. Escoltarem el darrer senzill publicat que dona la promoció definitiva per al nou treball del senyor Alejandro Sanda.
Cada dia tengo menos, pierdo más. Estem escoltant No me tires flores, una cançó d'Alejandro Sanz amb col·laboració de Railsby. Una cançó que va ser estrenada en directe. De fet, estem escoltant aquesta estrena tan particular
dins d'aquella sèrie de concerts, sis concerts consecutius amb soldats definitius d'Alejandro Sanz a l'Auditori Nacional de la Ciutat de Mèxico. Això va ser el 12 de setembre d'aquest any 2025. Doncs aquí escolteu, no me tires flores, amb col·laboració de Railsby per anunciar el nou treball d'Alejandro Sanz. ...para nunca despistarme algunas veces de tarde.
I ara què? Ara què? Ara què? Doncs Alejandro Sanz. Ara i per sempre. Us deixo amb bona companyia la recomanació del dia. No me tires flores. No, no me tires flores.
Bona nit.
A veces solo necesito estar con los pies de la arena Ya se cumple el sueño de todos juntos casa frente al mar Vimos de todo en esta playa pero nunca las sirenas Aunque con poco de imaginación podría ser verdad Si me pidieran opinión diría que por más caminos no llego al final
Y mi mensaje pa' una mente inquieta es que al final de todo es mejor no pensar. Estoy cerca de ti y aunque no estés en ti, no hace falta que me des la espalda. Las mejores amistades son las que menos se hablan. Llévame a donde todos sean flores, quiereme ser como yo te quiero. Esta vida es demasiado fuerte para andar con miedo.
No te escondas donde Dios se esconde. Tú pa'lante, ya veremos luego. Si al final vendrán todos corriendo, ya no conocemos. No, no me tires flores, que eso es pa' los muertos. No, no hace falta nadie. No, eso ya lo entiendo.