Són les 9 del matí.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Passen dos minuts de les 9 del matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimarts 20 de gener. Avui conversarem amb en David Gami, cap de l'àrea bàsica d'Agents Rurals de la Vallès Occidental, perquè ens expliqui què són i com funcionen les reixes metàl·liques que han aparegut a les carreteres, com la C1413 i la BP1503.
Després, els tècnics de Rubí Brilla ens explicaran les intervencions que s'han fet a espais i edificis públics per millorar l'eficiència energètica. I quan quedin pocs minuts per les 10 del matí, els nostres companys d'esports ens explicaran quina és l'actualitat de la ciutat en aquesta matèria. Com sempre, acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
I a les 10 arribarà la tertúlia amb una novetat, i és que avui se posa el capdavant el nostre company Toni Bravo, que analitzarà les notícies de les últimes hores amb Bània García, Martí Pujol, Gerard Moreno i Mari Àngels Ruiz.
I a partir de les 11, na Belén Tierno xerrarà amb Manel Mires i Jaume Escofet sobre una nova edició de l'Explica'ns el teu rotllo de la grup fotogràfic El Gra i després serà el torn del nostre farmacèutic de referència al Martoro. Comencem!
Avui seguim xerrant d'una qüestió que preocupa i ocupa les administracions, que és la crisi provocada per la pesta porcina africana i les mesures que s'estan aplicant al nostre Anton. Per conèixer tots els detalls, avui ens acompanya l'altre...
A banda del telèfon, el David Gamed, que és cap de l'àrea bàsica d'agents rurals del Vallès Occidental, amb qui xerrarem dels passos canadencs instal·lats a diferents vies de rubí i d'altres actuacions per controlar la propagació de la malaltia. Bon dia, David. Bon dia.
Benvingut, gràcies per atendre'ns. Abans d'explicar les diferents accions que s'estan fent per contenir aquesta pesta porcina africana, com està impactant aquesta malaltia en la fauna salvatge del Vallès occidental, i com està implantat en concret a Rubí? Doncs mireu, ja sabeu que des de finals de novembre vam tindre...
un brot de la pesta procina, i vam començar a fer les actuacions. En primer moment, en una emergència, vam actuar buscant sanglars morts per veure quina afectació tenia, i seguidament vam tancar la zona zero, que anomenàvem zona zero,
perquè els senglars no poguessin sortir del focus inicial i no pogués campar la malaltia en altres territoris de Catalunya on ens preocupava perquè ja podrien haver-hi granges de ports i no pogués encomanar la malaltia. Aleshores, vam instal·lar una zona afectada o infectada, que més correctament es diu zona infectada, que està a l'interior de les infraestructures C16,
A P7 i C58 i tota aquesta zona la vam tancar perquè no passés la malaltia cap enfora. Llavors vam iniciar aquestes actuacions d'observació, trobant els morts.
per la malaltia a l'interior d'aquesta zona tancada, però també vam recollir d'altres animals que també estaven accidentats o pel motiu que fos a fora. Com bé sabeu, hi ha una normativa del Departament d'Agricultura que restringeix l'accés a les zones afectades i instal·la dues zones que són la zona infectada d'alt risc
Per tant, aquells municipis en menys de 6 quilòmetres, que restringeix l'accés als boscos, també restringeix els aprofitaments forestals, els prohibeix, de fet, i la caça, i després una zona de baix risc, una zona infectada de baix risc, que arriba fins als municipis que estan situats a 20 quilòmetres, entre 6 i 20 quilòmetres, de la zona 0, que és la zona on va començar aquesta valentia.
En aquest context, les darreres setmanes hem vist com apareixien el que s'anomena passos canadenys, que són exactament aquests passos.
Bé, aquests passos segurament la gent que és excursionista ja sap de què li parlo, perquè ho hem vist molt sovint a les zones del Pirineu, en zones ramaderes, tancades perquè les vaques, els ramats en general, cavalls del Pirineu, no puguin sortir de les seves finques. Aleshores, els passos canadencs són unes estructures que hi ha els camins que deixen passar persones i cotxes,
però no deixen passar aquests animals. Per exemple, les vaques a alta muntanya tenen les seves zones de pastura i els ramaders no volen que sortin de les seves zones de pastura i per tant instal·len aquests passos canadens que no deixen de ser més que una mena de barres metàl·liques intercalades al mig del camí
amb forats, que això fa que aquests animals, en aquest cas les vaques, en alta muntanya, no puguin passar a l'altre costat de la zona de pastura, però sí que permeten el pas de vehicles perquè el vehicle pot passar però la vaca s'atura davant d'un forat. Aleshores, en el nostre cas, és semblant. El que passa és que és un pas que anem a una cosa diferent,
No hem instal·lat alguns passos canadencs amb reixa més petita en camins perquè puguin passar-hi persones i vehicles però no hi puguin passar els senglars. El senglar té una paulla semblant a la que té una vaca, són mamífers que tenen aquesta paulla que en el moment en què es troben en un forat el troben inestable
i no s'atreveixen a passar. De fet, hem observat amb càmeres la reacció dels senglars davant d'un pas canadenc d'aquests que instal·lem nosaltres, que són diferents dels d'Alta Muntanya,
i el seu comportament és aturar-se davant del pas canadenc, d'aquesta reixa, perquè no veuen clar de passar-hi i per tant tornen al seu lloc d'origen. No travessen el camí, i això és el que nosaltres volem, que no travessin el camí per no infectar zones exteriors a la zona que nosaltres tenim sota control. Després a Rubí el que hem instal·lat és...
En un parell de punts, sota la C16, sota l'autopista C16, hi ha dues carreteres importants on els vehicles han de passar per sota de l'autopista i, per tant, nosaltres permetem que hi passin, però el que no volem és que hi passin els senglars. I aquí hem instal·lat uns passos canadencs una mica diferents dels que us he comentat fins ara. És una resta una mica més gran, el forat és més gros,
I encara afecta més el comportament del senglar i no li permet de cap manera passar-hi perquè ell arriba en el pas canadenc, es troba un forat i això li resulta inestable. I per tant recula i aconseguim el nostre objectiu que és que els ports senglars que podrien estar malalts dintre de la zona infectada no travessin a la zona que nosaltres no volem que s'infecti.
Per tant, els ports senglars no queden enganxats en aquestes reixes, com podríem pensar els ciutadans? O sigui, directament no arriben a passar? No, no, de cap manera. Ells no s'atreveixen a passar perquè, és el que comentava, ho consideren inestable, la seva paulla està feta d'una manera...
que és prou prima com perquè no li agrada posar-se a sobre d'aquestes reixes i recula. En el moment en què hi posa una pota, no li agrada i torna enrere. Es tracta d'una mesura, entenc que és una mesura contrastada. Al principi, quan sentíem passos canadens, pensàvem que són especialment comuns al Canadà pel nom, però ara ens acabes d'explicar que també a Alta Muntanya s'utilitzen, o sigui, estan instal·lats en molts indrets del país.
Sí, sí, el pas canadenc típic és el que us comentava a l'inici, que és unes barres metàl·liques que estan posades a les zones de pastura d'alta muntanya i són unes barres metàl·liques prou separades perquè les vaques no hi passin i fa molts anys que estan instal·lats.
I en aquest cas, aquest tipus de pas canadent que hem instal·lat, que són dos tipus, un de reixa petita i un de reixa més gran i de fundició, o sigui, la que hem portat a les carreteres és més estable i molt més segura, i aquestes reixes,
estan contrastades i s'han utilitzat en altres països també que han tingut aquesta malaltia que tenim ara nosaltres, també s'ha provat. Però nosaltres la vam instal·lar a l'inici del control que estem fent contra la peste porcina africana i la veritat és que, com us deia, hem comprovat que és molt eficaç i s'està aconseguint la seva efectivitat.
Ens deies que estaven instal·lats a la C1413 i a la BP1503. No sé si a l'entorn de Rubí n'heu instal·lat en altres llocs?
Bé, aquestes que us comentava són unes reixes més gruixudes, més segures pel pas de vehicles, perquè el que no volem de cap manera és que hi hagi cap accident, i per això són de ferro colat i de pas més gruixut, però n'hem instal·lat d'altres, més petites, més primes, amb un forat una mica més petit, que estan instal·lades en camins, en zones també superiors a la C16, sobretot, que seria el perímetre que no volem que es travessi de cap manera,
La C-16, com us deia, entre la C-16, la C-58 i la P-7 és la zona que tenim infectada i no volem que travessin per sobre de la C-16. Per tant, hem instal·lat, a part de passos canadencs, hem instal·lat tanques metàl·liques
perquè no hi passin els animals. Aleshores, en alguns d'ells que hi han de passar vehicles, doncs hi hem posat aquests passos canadencs més petits perquè hi puguin passar vehicles per casos concrets, perquè són veïns, per exemple, o vehicles d'emergències, però que no hi puguin passar sanglars. Aleshores, a part dels passos canadencs, hem instal·lat moltes tanques
perquè els animals no surtin sobretot de la zona infectada. Però també hem de recordar que a les persones encara hi ha restricció de moviment i per tant les persones tampoc no haurien d'entrar en zona infectada. Ens deies que s'han instal·lat també a camins. Tenim el número de quants s'han instal·lat? Bé, és un número indeterminat perquè ho hem instal·lat per tota la zona del Vallès Occidental
municipis com Sant Cugat, Sabadell, Moncada, Santa Perpètua, Rubí també, Castellà. Hem instal·lat passos canadencs i tanques de protecció per evitar el pas de senglars a tota la zona infectada d'alt risc.
i també fora del baix gris, en zona de baix gris també, perquè la nostra funció és evitar que passin a l'altre costat. El número exacte no us el sabria dir perquè hem posat, per exemple, a la C16 n'hem posat...
una a cada costat, per exemple, hi ha torrents, entrades de les guas que travessen per sota de les infraestructures, a la zona mateixa de Sabadell, per exemple, hi ha la línia de tren que va fins a Manresa,
on s'han reforçat les tanques de seguretat de la via perquè no travessin els senglars tant per sobre com per sota. Per exemple, a Rubí tenim tubs de desguàs que passen per sota de les infraestructures que s'han protegit amb tanques metàl·liques perquè no hi puguin passar els senglars. Per tant, el número...
no te'l sabria dir perquè és superior a 20, segur, entre 20 i 40 podria ser, perquè n'hem posat a cada costat de la infraestructura. O sigui, hi ha tanques en un costat de la C-16, per exemple, i en l'altre costat de la C-16, per evitar que els por senglars ni entrin de fora de la zona infectada ni puguin sortir de la zona infectada. Per tant, el número exacte no el podríem dir, però està en aquesta línia, que us comento.
Els veïns ens han preguntat moltes vegades que també s'han instal·lat els diferents resalts, en el cas nostre, en el cas de Rubí, a la C1413 i a la BP1503, que s'han instal·lat aquests resalts, que entenc que no és una competència vostra, és una competència d'infraestructures, i entenc que això s'ha fet per seguretat, veritat?
Sí, nosaltres vam proposar la instal·lació d'aquests passos canadencs, a part de les tanques que us he comentat,
amb rieres, amb desoassos, amb torrents que passaven per sobre d'infraestructures. En aquest cas, els passos canadencs, com que, i pels que em comenteu, que són carreteres importants on hi ha molt de trànsit, nosaltres el que volíem és que la funció es complís que els senglars no travessessin. Però, clar, en aquest cas, com que són carreteres importants i els vehicles van prou ràpid, doncs...
Els vehicles han de frenar a l'arribar en aquest pas canadenc per seguretat. L'única manera de fer-ho entenc que és amb senyalització de disminució de velocitat o bé amb aquests bams, amb aquests resals perquè els vehicles vagin reduint per evitar accidents.
Els passos canadens estan molt ben instal·lats, estan collats a terra, són massissos, però és clar, si un vehicle passa prou ràpid, evidentment ara no tenim un ferm asfaltat com el que teníem abans i la gent tampoc no ho coneix. Per tant, l'única manera que es disminueixi la velocitat és aquesta.
Per què s'ha optat per aquests passos canadents com a mesura concreta per fer front a la Pesta Porcín, en aquest sentit? Bé, vam estudiar diferents maneres per evitar la sortida dels sanglots i vam començar a treballar amb les tanques
tanques en rieres, zones de rius, és a dir, aquelles autopistes pels senglars, diguem-ho així, que ens haguessin... perquè els senglars es mouen per aquestes rieres i rius de manera molt ràpida i haguessin pogut sortir cap a la zona exterior. Per tant, vam tancar algunes zones que nosaltres prevèiem com a de via ràpida de sortida de senglars,
i després a les carreteres i camins, clar, vam tindre un problema perquè volíem que...
que no sortissin els senglars però que evidentment hi poguessin passar persones i vehicles si era necessari. I vam estudiar-ho com s'havien fet en altres països i això s'havia utilitzat ja en països nòrdics i per tant vam agafar aquesta experiència d'altres països i la vam provar aquí, que és la primera vegada que es prova.
i en aquest cas hem sigut pioners a la instal·lació d'aquests passos canadencs. I nosaltres, és el que us comentava, n'estem molt contents i hem comprovat que són efectius. Aquesta era la meva pregunta. Com estaven funcionant? Perquè m'has dit que havíeu vist com els mateixos senglars no travessaven i al final es complia el vostre objectiu. Per tant, estan donant una resposta molt positiva, no?
Sí, sí, és molt positiu. Com us deia, vam posar càmeres d'observació, de moviment, i hem vist com es queden aturats davant del pas canadent. No els agrada i reculen. I, per tant, l'objectiu s'està complint al 100%. Es preveu ampliar aquesta mesura a altres punts, si fos necessari?
Bé, ara tenim molts punts instal·lats en tota la zona que us comentava, al voltant de la zona infectada, per evitar que aquests animals surtin d'aquesta zona i puguin infectar d'altres territoris. I ho anem valorant progressivament.
Per tant, ara fem una revisió diària d'aquests punts de pas de fauna que els tenim a tota la zona i cada dia tenim agents treballant, així com al principi vam fer recerques d'animals morts, ara el que fem diàriament
és observar aquests punts de passos de fauna que tenim tancats, tant passos canadencs com tanques, en molts punts, i revisar-los perquè no hi hagi vandalisme, que no ens els trenquin,
que els animals no hi puguin passar, els senglars, que siguin afectius. Aleshores, nosaltres cada dia enviem patrulles del cost de gent rural a revisar aquests passos de fauna, que són molts, i és molt costós per les patrulles, perquè estan situats en zones bastant inaccessibles, i si en troben algun que està afectat, que està trencat,
Donem avís i es revisa. Per tant, la nostra feina actualment és aquesta, és revisar aquests passos de fauna per tindre la població de sanglars infectada a l'interior d'aquesta zona que jo he comentat. Entenc que aquesta feina la feu en coordinació amb altres coses i amb altres administracions?
Sí, evidentment, el Departament d'Agricultura és el departament que va fer la resolució amb les restriccions i tota la normativa general sobre l'evolució de la peste porcina i treballem diàriament amb altres cossos com poden ser els Mossos d'Esquadra, com és la Guàrdia Civil, també la...
l'unitat especial de l'exèrcit, la UBE, per tant treballem colze a colze. Tenim patrulles canines, estan les nostres...
com les d'altres cossos, també fent recerca d'animals morts que puguin estar infectats. Per tant, continuem buscant animals morts per fer-los analitzar i veure si són positius o no ho són. Aleshores treballem amb col·laboració amb altres cossos. Nosaltres, el cos dels enrurals,
Bàsicament i principalment ens encarreguem de la intervenció, és un cos d'intervenció, per tant, del control de la malaltia dins del seu perímetre i el cos de Mossos d'Esquadra, el cos de policia local, també hi treballem amb ells, evidentment. La seva tasca és evitar que les persones, que s'incompleixin la resolució del Depredament d'Agricultura, per tant, que les persones puguin accedir al medi natural,
que recordo, vull recordar l'altra vegada, fer vist que és important que les persones mantinguin la restricció i no accedeixin a aquestes zones infectades pel motiu que no volem que, primer, que els senglars es moguin, per tant, que estiguin quiets i no puguin accedir a altres zones, i segon,
perquè qualsevol persona a la sola de les sabates o amb una bicicleta o amb la roda d'un vehicle podria transportar aquest virus a l'exterior de la zona infectada. És un virus que és resistent, vull dir que és un virus que pot
de l'animal infectat durant més temps del que nosaltres voldríem i es pot enganxar la sola de les sabates i portar-lo a una altra zona on pugui infectar el d'altres senglars. Per tant, una crida a mantindre aquesta restricció, aquest esforç, que s'entén que les persones volen sortir del medi natural, però ara estem en un període de restricció i és molt important que la malaltia no surti de la zona infectada.
Doncs amb aquest recordatori a tots els ciutadans et donem les gràcies per explicar-nos en què consisteixen, que són, com funcionen aquests passos canadens que ens tenien a tots els ciutadans. Molt intrigats. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Bon dia.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Ràdio Rubí Fes la teva
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta. I sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem!
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Vols publicitar la teva empresa a Ràdio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carmen Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat. I que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinat. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí.
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts de 10 o 11 del vestre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
I avui tenim una nova secció de la Servei Rubi Brilla per explicar-nos les diferents accions que es fan precisament des d'aquest servei. Avui xerrarem sobre l'emergència climàtica i com s'està actuant a la nostra ciutat. Tenim en nosaltres la tècnica de la Rubi Brilla, Irene Pérez Bort. Bon dia i com estàs?
Bon dia, molt bé. Benvinguda en aquesta primera secció de l'any. Gràcies, molt bé. Com dèiem, Rubí va declarar l'emergència climàtica l'any 2019, si no record malament. Com s'ha traduït aquesta declaració en accions concretes com les que esteu impulsant des del Rubí Brilla?
Bé, l'emergència climàtica requereix de moltes accions, moltíssimes, perquè l'objectiu ha de ser per dues bandes. Una, hem de reduir les emissions de CO2 i, per tant, el que se li diu mitigar canvi climàtic, i d'altra banda, per molt que anem reduint,
el canvi climàtic ja està molt avançat i hi ha conseqüències que ja les estem notant i que les notarem més a futur. Llavors, a banda de mitigar, hem d'adaptar-nos a aquests efectes del canvi climàtic.
Doncs ja portem anys avançant en aquesta feina. Amb temes de mitigació, doncs estem, com crec que ja sabrà tota la ciutadania, estem fent moltes instal·lacions fotovoltaiques per intentar al màxim proveir-nos nosaltres mateixos d'energia neta i, per tant, no cremar combustibles fòssils.
estem reduint consums amb estalvis, amb canvi d'hàbits, millorant tot el tema d'aïllaments, d'equipaments, i aquest darrer any, 2025, ens hem centrat molt també en el tema d'adaptació.
També gràcies a que teníem una subvenció de la Diputació de Barcelona i hem fet un munt d'accions que no sé si vols que ja comenci a llistar-les. Vaig preguntar-te, sobretot, ara que deies això de la subvenció de la Diputació de Barcelona, com ha ajudat aquest suport econòmic a fer les possibles actuacions?
Bé, nosaltres ja teníem programades tota una sèrie d'accions, però el fet d'obtenir 75.000 euros de més, amb els quals en principi no comptaven, ens ha fet que puguem anar una mica més enllà. I alguna actuació que quedava com més limitada, com ara t'explicaré, per exemple, ficar ventiladors a les escoles, doncs hem pogut fer una inversió una mica més gran.
Això dels ventiladors, volia comentar-te, perquè una de les prioritats ha estat actuar en el confort climàtic i s'han instal·lat aquests ventiladors a diferents escoles de la ciutat. En què consisteix exactament aquesta actuació i quins beneficis aporta?
Un dels efectes del canvi climàtic és que cada cop fa més calor, llavors el confort mimba i també les qüestions de salut. Llavors, les escoles que tenen prioritat, que puguin estudiar en confort i que puguin estar a prou a gust, el que hem de fer és millorar...
com està allà l'alumnat. Llavors el que hem fet, a banda que hi ha dues escoles on hem aïllat millor la coberta, hem ficat aïllament gruixut, perquè llavors quan arriba tant el fred com la calor no hi hagi tant canvi de temperatura, hem començat a ficar ventiladors a les zones comunes. Perquè ja et dic, ara mateix el pressupost que teníem era limitat,
El que ens agradaria fer és cobrir totes les aules de totes les escoles de Rubí, però no arribava per això, llavors hem anat a prioritzar aquelles zones que més poden servir com a refugi climàtic, tipus menjadors de les escoles, la zona de biblioteca...
als menjadors, on també hi passen moltes hores. I, bé, hem actuat a onze de les escoles, en aquelles que no tenen aire condicionat ni res, perquè, per exemple, l'escola del bosc, allà no hem ficat cap ventilador, perquè allà, al ser també una escola que estan en mòduls,
tenen l'aire condicionat. Llavors aquesta esperarem també que en un futur es faci l'escola en condicions. Hem actuat a 11 escoles, posant ventiladors de sostre i en aquelles on el sostre no s'hi podia posar, perquè tenen fals sostre o el sostre és molt baix, llavors poden haver problemes de seguretat perquè pugi algun nen i es pugui fer mal, hem posat ventiladors de paret.
Es xerra d'una reducció de fins a 4 graus de sensació tèrmica? Estem xerrant d'això? Sí, aproximadament. O sigui, el que reduïm no és els graus, si prenguéssim la mesura amb un termomèter, però sí la sensació tèrmica. Perquè produir corrent d'aire, això fa que el teu cos estigui més a gust i que sentis, doncs...
Menys temperatura, quan en realitat la temperatura és més elevada, però tu estàs més a gust. I això suposa que els alumnes puguin estudiar, els alumnes i els professors, que puguin estar millor en aquestes escoles. Sí, està més a gust. I en un futur, el que estem treballant a poder ser aquest any és ampliar això dels ventiladors en segona fase i llavors sí, actuar a totes les aules i a tots els espais on fa falta de les escoles.
Més enllà dels ventiladors, també s'han fet actuacions d'aïllament, que explicaves ara en alguns sostres. Com contribueixen aquestes millores a reduir la calor i el consum energètic?
Doncs, perdó. El que hem fet és ficar en determinades cobertes i aprofitant que anàvem a ficar els panells solars, abans de ficar els panells hem millorat la coberta posant un gruix d'aïllament tèrmic d'entre 5 i 7 centímetres, que és molt, i després impermeabilitzar, també per evitar qualsevol filtració d'aigua. Això fa, doncs, que la insolació a ple estiu...
que el ciment a l'asfalt el fica amb molta temperatura, aquesta temperatura no passi dins l'escola. Llavors, això ens ajudarà, per una banda, que dintre de l'escola no faci tanta calor i a l'hivern també que no faci tant de fred i per tant no haguem de ficar la calefacció tantes hores o a tanta temperatura. Per tant, ens ajuda no només a millorar el confort,
sinó a reduir el consum de gas o d'electricitat que utilitzem per la calefacció. A quantes escoles has dit que s'ha fet això? A l'Aïllament, en dues de les escoles, que són les que estaven en pitjors condicions. I quines són? És el Joan Maragall i el mossèn Cinto Verdaguer.
Un altre eix important és l'eficiència energètica. Quines actuacions s'han fet per reduir el consum i les emissions en equipaments municipals?
Aquí el que hem fet, que és una actuació molt important per al volum de consum que suposa, és passar la climatització, tant de calefacció com d'aire condicionat, a l'edifici del Bullidor.
al Rubí Forma i al centre cívic de Can Oriol, el que hem fet és eliminar calderes de gas i per tant tot el consum de gas que hi havia i passar-ho a que sigui totalment elèctric. Llavors, no només això, sinó que...
Ser el sistema de clima 100% elèctric ens podrem beneficiar de la generació d'energia elèctrica solar que estem produint a les taulades dels nostres edificis. Perquè les instal·lacions que hem fet són per a l'electricitat d'aquell equipament on té els penins solars, però també per repartir entre els altres equipaments de la ciutat.
Per tant, en aquests tres edificis que acabes de comentar, heu tret el gas i heu instal·lat també plaques i heu instal·lat... o no, m'estic fent-ho lió, no? Bé, jo una mica de tot. No t'estàs embolicant tant. Per exemple, el Bullido i el Rubí Forma, fins l'any passat, la calefacció a l'hivern, per exemple, era de gas. Mhm.
Això ho hem anul·lat i ara la calefacció serà elèctrica. A més, aquests dos centres tenen panells solars a la seva teulada. Per tant, aquella electricitat que gastin, en part, se la generaran ells mateixos al propi edifici. Però el centre cívic de Can Oriol no té panells solars a la teulada. Tot i així...
enviarem sobrant de, per exemple, una escola propera que té panells solars, el sobrant de l'electricitat anirà al centre cívic de Can Oriol. Compartim energia. Exacte. També s'han creat espais d'ombra, veritat? Amb la instal·lació de diferents tandals a parts infantils. Per què són tan importants aquestes actuacions?
Doncs una mica pel mateix. Els efectes del canvi climàtic ens porten molta calor a primavera i estiu. Això fa que en els parcs infantils es puguin generar el que diuen...
I ja és de calor, o sigui que el sol s'escalfa molt i el que fa és reflectir tota aquella escalfor i tu no pots estar al carrer ni al parc perquè és irrespirable. Llavors és molt important fer espais d'ombra tant amb vegetació com amb tandals, que és també el que hem fet, posar tandals, per reduir aquí sí els graus de temperatura que hi ha en el propi parc.
Perdó, aquests tandals el que fem és, se li diuen estacionals, perquè els col·loquem per primavera i estiu, quan fa calor, i a l'hivern i a la tardor, al contrari, els retirem precisament perquè llavors sí que doni el solet i s'estigui més còmode en el parc, més escalfat, però només hivern i tardor.
Ja per acabar, totes aquestes mesures formen part d'una estratègia més àmplia d'adaptació al canvi climàtic. Com s'integra el treball de Rubi Brilla amb altres serveis municipals?
Sí, això és important perquè al final no ens volem penjar només nosaltres la medalla com a Rubí Brilla, sinó que tot això ho estem fent de forma transversal amb diferents departaments municipals. O sigui, això treballem molt de la mà amb manteniment, el departament de manteniment,
El tema dels tandals, per exemple, ha participat obra pública i els arquitectes d'habitatge, a l'hora de fer els càlculs, com han de ser els pilars per posar els tandals. I el tema de quan fem qualsevol actuació a les escoles anem molt de la mà d'educació.
Ja per acabar definitivament, quin és el missatge que traslladaries a la ciutadania sobre la importància d'adaptar la ciutat al canvi climàtic i al paper que juguen actuacions com aquestes?
Bé, és que és de vital importància. Vull dir, és la nostra ciutat, hem de viure aquí per anys i anys i hem de viure el millor possible. Llavors, entre tots, hem de reduir els nostres consums a lo just i necessari, o sigui, simplement no malbaratar i aplicar mesures d'estalvi, però també ens agrada fer vida a casa i, per tant, haurem de...
començar a aïllar bé casa nostra per poder viure en confort i també fer dels carrers uns carrers més verds i amb més ombres per poder-hi seguir vivint en confort. Molt bé, Irene. Doncs moltíssimes gràcies per venir a explicar-nos totes aquestes actuacions que heu fet des del Rubi Brilla. De res, gràcies a vosaltres. Adéu.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinat. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí.
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts de 10 o 11 del Vestre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous, a partir de les 6, amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión. ¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales?
Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. ¡Experimenta! Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-ho de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Ties, que fort. Us heu assabentat plena per fer a la uni? Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Vale, preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Abell de Cama. Abell de Cama.
La Unió Esportiva Rubí començarà la segona volta amb un clar objectiu. Oblidar la desfeta de diumenge passat a Sabadell. Visita el Martínez diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi a Barcelona.
I ja arribem als esports, els esports amb el Toni Bravo. Bon dia, Toni. Bon dia, Pam. Què ens expliques avui, què tens? Jo avui, al matinal, ja he dit que teníem sensacions confrontades amb el CEP Sant Jordi. Vens a explicar-nos això? Clar, ho fas bé de dir, perquè són dues realitats tan diferents a les noies que estan a dalt, al top 2, i que els partits que juguen els guanyen la majoria,
amb la situació dels nois que estan a Copa Catalunya, que estan a baix del tot i que els costa molt guanyar. Aquest cap de setmana dues lectures pels equips sèniors del CEP Sant Jordi. El femení va tornar a demostrar per què està allà del top 2. Va superar el Sant Cugat 58 a 41 a l'escola Montserrat.
Un cep Sant Jordi femení que és molt efectiu en defensa, és molt eficient també en atac, nova victòria, suma 10 triomfs i es manté al capdavant de la classificació. Castella, amb el bàsquetneus, que té un partit de menys i que en realitat són les primeres perquè tenen una victòria més que les nostres. El masculí va tornar a cap.
72 a 66, aquesta vegada la pista de l'Almeda va començar molt bé, va guanyar els dos primers parcials, van arribar al descans amb avantatge, però a la segona part les coses van canviar molt, van perdre, van tenir dos parcials 19 a 10, 27 a 17 a favor dels locals,
i baixen a Copa Catalunya. Se situen últims, només quatre victòries, la resta són derrotes, però hi ha una nota molt positiva i és que ja milloren el joc. Aquests dos primers períodes van ser molt bons. Per tant, si continuen aquesta línia, no trigarem a veure'l sortir d'aquesta posició que està ocupant.
Anem al futbol, anem a tercera catalana, perquè hi ha hagut de tot. Hem tingut una victòria, hem tingut un empat, hem tingut una derrota. El grup 12, la victòria que ha tornat a fer somriure a Jordi Conesa, l'entrenador del Rubiver, a tot l'equip que va sortir molt content al vestuari. Només sentien crits d'alegria. Va guanyar.
3 a 1 al Castellbisbal, trenca la ratxa, sobretot de 6 partits consecutius que havien acabat en derrota. Jordi Cunesa, quan li van fer l'entrevista i parlava del partit, se li escapaven les llàgrimes. Sí, estava emocionadíssim.
Els rubinencs pujan fins a l'11a posició, agafen aire. Anem a la penya blaugrana Ramon Llorens, que va tenir una derrota contundent, va perdre 4-0 al camp de la Brera, doncs estava a la tercera plaça, doncs baixa fins a la sisena. I l'Olímpic B és el que va fer l'empat a 3, va ser la romànica, doncs cau fins a la novena posició, i ja fa dues jornades que no guanya, eh? Hem d'estar-hi allà
Una mica que l'ha agafat amb empenta. Anem a l'envol. Derrota del Juventut 25 de septembre davant del Sant Andreu. Bé, 18 a 12. Això és a segona catalana. Els de Valentí Palma, que buscaven també intentar consolidar la victòria de les jornades anteriors, no ho ha aconseguit. Baixen de la quarta a la setena plaça amb 15 punts.
I per fi, un cap de setmana que sigui rodó pel boli i rubí, passa una miqueta com el bàsquet. Els masculins, els nois, van molt bé, estan protagonitzant una temporada excel·lent, jugaven contra els líders, segueixent líders, van guanyar els nostres al Sant Quirza, perquè tenien set punts de diferència, però van fer un partit extraordinari, només el tercer set hi van patir una mica més de desconcentració.
I el femení també va sumar 3 punts importants a la pista del Martorell, guanyen un 7-3, van ser superiors les nostres, abandonen la darrera plaça de tercera catalana i també agafen una miqueta d'aire perquè estan portant una temporada que els està costant molt i penalitzen molt aquests errors individuals que tenen i que s'han d'esforçar i que quan ho resolen, per exemple, en aquest tipus de partits, els resultats arriben.
Doncs Toni, moltíssimes gràcies per tota aquesta informació esportiva. No marxis, queda't aquí, perquè avui tenim novetat, perquè el Toni agafa les regnes de la tertúlia a partir d'avui, o sigui que l'escoltareu aquí als esports, però també l'escoltareu...
analitzant l'actualitat de la nostra ciutat, o sigui que no marxis, nosaltres, jo, marx, però vos deixam en la recomanació musical de la Robert Fernández. Toni, hi ha nervis? Hi ha nervis. Bé, segur que surt molt bé. Adeu, no marxin.
Bona nit.
Donde me dicen de siempre, amor. Estem escoltant un dels compositors més reconeguts i de més èxit de l'escena espanyola del pop. Funambulista és el projecte musical liderat per Diego Cantero i, atenció, figura entre els 18 candidats seleccionats per a participar en la cinquena edició del Venidor Fesca. Recordem que aquest any no porta...
Passaport directe cap a Eurovisió perquè Espanya no es presentarà al festival. Una edició, aquesta, del Benidorm Fest, que tindrà lloc a la ciutat alicantina els dies 10, 12 i 14 de febrer. Això que estem escoltant és Me gusta la vida, un dels hits emblemàtics de Funambulista, com per exemple també El Amor Reyes o Quiero que vuelvas.
Tots aquests kits figuren entre els més reconeguts del cantautor murcià. Me gusta la vida. Doncs ara i avui, la nostra recomanació serà escoltar quina és la cançó que presenta fonambulista per a aquest benignor fèstia i competir, i a veure si aconsegueix, doncs, l'èxit. Todo el mundo dice, échalea.
I llevan de hace pan en la cartera. Todo el mundo dice sigue aquella luz y podrás llegar a donde quieras. Aquest és el seu tema Sobran gilipolles. Així de clar, directe. Un tema que funciona pop, rock i sonoritats independents. Composat al costat de Luis Ramiro.
Diuen que és un petit manifest a favor del diàl·lexar i de la reflexió sobre com el món digital pot allunyar-nos els uns dels altres. Declaracions de Diego Cantero. Sobre soroll i falta conversa. Sobre discursos i falta escoltar el del teu costat. Sobre violència i falten abraçades. Sobre canallots i en faltes tu. Diego Cantero i el seu projecte en funambulista.
Sobran gilipollas.
que no puede entrar la luz sobre ti.
I me faltas tú. Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador al Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Són les 10 del matí.