Són les 9 del matí.
La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de las 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Nena, has de rebutar, sorry. Irene, demana'm-ho de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Ties, que fort. Us heu assabentat plena per fer a la uni? Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes.
Deixem enrere la informació i obrim ara un nou tram de la rubia al dia amb continguts que ens duran des de la denuncia social fins a la cultura. A la segona hora posarem el focus en una situació que provoca diverses famílies del Vallès Occidental. Xerrarem amb Luismi Pérez sobre la problemàtica del transport escolar
per alumnes amb discapacitat auditiva que es desplacen fins a l'escola Vellaterra, on reben suport especialitzat. Denuncien que a partir del mes de maig, atenció, a partir del 7 de maig,
es podrien quedar sense aquest servei, una qüestió que posa en risc la continuïtat educativa d'aquests infants, tal com la tenen ara mateix. Tot seguit, també xerrarem sobre l'incident que va ocórrer ahir a les piscines municipals de Can Rossès i que vos hem estat explicant durant l'hora anterior en la qual
van haver de traslladar vuit infants a diferents hospitals de la comarca i on van haver-hi diversos afectats i també diversos evacuats d'aquestes piscines. Després serà el torn de la secció d'esports, on els nostres companys ens xerraran sobre l'actualitat dels eclips i els clubs locals, i tancarem l'hora...
amb la recomanació musical del Robert Fernández, que avui ens durà una proposta per escoltar encara. A les 10 obrirem el temps de Tartuli, conduïda per Toni Bravo amb Pepa Delantado, Isidre Rubio i Conxita Jiménez, amb qui analitzarem alguns dels temes més destacats del moment.
I a partir de les 11, la cultura prendrà el protagonisme amb Baelentierno, que entrevistarà Manolo Martín Peña i Calixto Sánchez Illescas, de l'Associació Rociera, juntament amb Isabel, la vicepresidenta de la SECAR, per xerrar sobre el concert del Dia d'Andalusia. I, per tant...
Al programa tornarem a les recomanacions amb l'Arraco Literari, en Carme Pomereda i enric Pallarés, que ens proposaran noves lectures per aquests dies. Començant!
Famílies del Vallès Occidental denuncien que a partir del maig es quedaran sense el transport escolar que els permet, que permet als seus fills que tenen discapacitats auditives poder arribar a la seva escola, a l'Escola Vellaterra, on reben un suport especialitzat. Per xerrar d'això i conèixer bé el cas tenim en nosaltres el Lluís Mi Pérez, que és
un dels pares d'un d'aquests infants que utilitzen aquest transport escolar. Bon dia, Lluís Me, benvingut. Molt bon dia, Pamela, gràcies. Per començar, jo volia que ens expliquessis un poquet amb més detall quina és la problemàtica exacta, perquè hem fet un breu resum, però perquè ens expliquis la problemàtica.
Molt bé, doncs perquè la nostra audiència ho tingui clar, els infants amb sordes, en aquest cas del Vallès Occidental, necessiten de més recursos com a discapacitats que són i sobretot més recursos lingüístics, més recursos logopèdics i més recursos d'aprenentatge.
No tots els col·legis, col·legis públics o concertats, disposen d'aquests serveis i, per tant, des del Consell Comarcal i també des del Departament d'Educació, hi ha uns centres de referència que es diuen centres Cial, que són de suport intensiu d'audició i llenguatge, col·legis que es diuen d'agrupament, col·legis, perquè ens entenguem com qualsevol dels de Rubí, però que tenen a banda més recursos de personal interès,
i de tècniques d'ensenyament per nens que són sords, i hi ha tres centres de referència al Vallès, entre els quals està l'Escola Bellaterra. Nosaltres, els que som pares i mares de nens i nenes amb surdesa, doncs, lògicament, com qualsevol persona, vol millorar la vida dels seus fills,
I, per tant, tot el que siguin recursos que, a més a més, l'administració els aporta, doncs endavant i ens n'aprofitem de la sort de poder disposar d'aquests recursos i aquests serveis. Què passa? Que com a Rubí no tenim col·legis de proximitat perquè vivim a Rubí o vivim a... De fet, som pares de Rubí, som pares de Moncader i Reixac, de Ripollet i també de Sant Cugat del Vallès. Doncs bé, som en total 12 famílies. Com no podem portar el nen a l'escola de sector que ens agafa, imaginem, jo què sé...
col·legi 25 de setembre, o Verdaguer, o Joan Maragall, doncs l'administració ja ens recomana que anem a un d'aquests col·legis d'agrupament i a nosaltres ens toca el de Vellaterra. Clar, també per llei, per llei des de l'any 96, no estem parlant que és una llei de fa dos dies,
Els infants amb sordesa i, de fet, els infants amb discapacitat tenen el dret i, de fet, existeixen els serveis de transport escolar cap a aquests centres que no són del seu municipi. Per tant, en el nostre cas, el municipi de Sardanyola del Vallès.
Això està per llei. Per llei hi ha d'haver un transport escolar. I ara l'administració ens diu que per quedar desert al concurs d'aquest servei escolar, a partir del 7 de maig ens quedarem sense la possibilitat d'anar en transport escolar.
Això és un terrabastall per moltes famílies que no s'ho poden combinar directament i que a més a més es veuen doblement agreujades, primer per tenir un infant amb sordesa, un infant amb discapacitat amb el que comporta i segon amb el tema logístic que a partir del 7 de maig no ens estan posant solució. Al revés, ens estan posant pals a les rodes.
Això volia preguntar-te perquè anem per parts. Primer, com vos van comunicar que vos quedaríeu sense aquest transport escolar? Perquè és bastant immediat, el 7 de maig està aquí al costat.
Sí, sí, pensant que hi ha dies de vaga, lògicament, com aquests, i sobretot ve la Setmana Santa, i després de la Setmana Santa estarem a mitjans del mes d'abril, no hi ha marge de maniobra. Se'ns va comunicar primer per una... o sigui, se'ns va convocar a una reunió a la direcció, o de fet a les dependències de l'Escola de Bellaterra,
Escola que potser alguns dels que es senten ara coneixen, perquè és una escola que està dins, podríem dir, del campus de la Universitat Autònoma. I, de fet, aquell centre de referència que tenim nosaltres, allà és on vam tenir la reunió. Va ser el 20 de febrer.
El 20 de febrer hi va haver una reunió amb responsables d'educació, responsables del Consell Comarcal, també amb direcció de l'Escoleta, se li diu Escoleta de l'Escola Vellaterra, i com no, amb els pares i mares afectades. Després se'ns va convocar a una reunió... Se'ns va dir que aniríem mirant cas per cas, perquè, clar...
cada persona o cada família, de fet, ja la base és que ho tenim bastant magre per canviar tota la logística, sobretot de fenya i de desplaçament fins allà. I, de fet, hi ha alguns pares, alguns de Rubí, per exemple, que directament no disposen de cotxe. Anar en transport públic fins a Vellaterra suposa una hora i mitja.
I més, si vius en algun barri allunyat de l'estació Centre de Rubia i dels Ferrocarrils, encara et dones més voltes i trigues més. Per tant, es va parlar, que clar, que com hi havia moltes casuístiques, que es parlaria persona a persona. Al final no s'ha parlat persona a persona. Se'ns va enviar un comunicat, una carta, el 6 de març, en la qual se'ns deia no hi haurà transport i això se suplirà amb una contraprestació econòmica. I és simplement en concepte de quilometratge.
Perquè la nostra audiència, perquè a mi m'agrada ser molt transparent i perquè de fet són dades que es poden consultar a qualsevol lloc, tenim una mitjana de 6 euros diaris en concepte de desplaçament. Ja suposem que això ho acceptéssim, que no és el cas. No sé si hem mirat com està la situació de la benzina i de com estarà en el futur i de l'energia. Dit això, que això no deixa ser un comentari potser una mica més...
Més de cunya, no? O sigui, nosaltres no s'obten que ens quedem sense aquest transport escolar, i alguns pares ho passaran molt malament, de fet. Això també està creant un neguit a les criatures, perquè, clar, se'ns va dir que tindríem, a partir del 6 de març, que tindríem...
El 6 de març ens va dir que tindríem aquesta contraprestació de quilometratge, però és que, de fet, aquí tampoc es té en compte cap mena d'altra contraprestació, com, per exemple, que alguns pares s'hauran de demanar excedències d'algunes hores o canviar les seves feines, horaris de feina...
I fins i tot això es va veure ressentit en la seva aportació i els seus honoraris com a nòmina mensual. No, aquí simplement és que ens diuen, no és que la llei diu, si no hi ha transport, doncs hi ha d'haver una contraprestació econòmica en concepte de quilometratge. El quilometratge per tot el que haurem de fer és la xocolata del lloro. Però és que, tornem a remarcar, no és el fet econòmic, és el fet que per llei hem de tenir un transport escolar.
I a dia d'avui no se'ns ofereix una alternativa a tenir aquest transport escolar. Molt em temo que simplement el que fa l'administració o les persones gestores d'aquest assumpte és que pensen que no hi ha una empresa que ho pugui fer, ara si vols et donaré més detalls sobre el tema, i com no n'hi ha, ja no es poden buscar més. I mira, si enguany ens surt bé la jugada i ja per l'any que ve no hi ha transport, no es tornarà a fer transport mai més.
I anar retallant recursos quan se suposa que, per exemple, tot això depèn del Departament d'Educació. Retallem recursos per la cara quan se suposa que aquesta setmana estem de vaga per millorar recursos inclusius, entre d'altres coses. Una mica d'hipocresia a tot ple.
De fet, això que deies depèn del departament, però és el Consell Comarcal qui ofereix el servei. De fet, el Consell Comarcal també està reduint transport escolar al J.B. Fox i al Joan Maragall. I a Voltros, concretament, el que ens explicaves abans, vos han dit que les licitacions per a aquest transport...
han quedat desertes. Vostres, com valoreu aquesta explicació? Perquè es poden donar moltes explicacions, però ha quedat deserta, doncs cerca'm una altra, no? Mira, Pamela, justament ahir, ahir dimecres, vam tenir reunions unipersonals o unifamiliars amb les responsables del servei i amb totes les persones que ens poden ajudar o com a mínim formada perquè està succeint això.
a veure, en tot moment l'excusa és, i dic la paraula excusa, potser no és la més adequada, però la raó que se'ns està dient és no, és que no hi ha ningú que ho vulgui fer, és que no hi ha empreses que ho vulguin fer, que tenen un problema, i lògicament després nosaltres, perquè com no hi ha empreses que vulguin fer aquest servei, lògicament no se la poden inventar.
Se'ns excusa que el Vallès Occidental, i això lògicament en som conscients, som molta població, necessitem molts recursos, necessitem molts serveis i aquestes empreses que presten aquests serveis, en aquest cas de transport, arriben fins a un punt. Però aquí també en el fons és tot un tema econòmic.
Clar, diuen que han augmentat un 58% la licitació, o sigui, del preu per contracte per fer aquest servei. Per començar, Pamela, no se'ns diu en base a què. No sabem si l'empresa, o millor dit, l'administració en el Consell Comarcal,
ofereix 100, 400, 9.000, 350.000, no ho sabem. Se'ns diu en tot moment que el portal de transparència està tot. Ja, el portal de transparència, com se'ns deia ahir directament, en el fons, si no és de l'administració pública, no hi accedeixes a les dades. Per tant, això, com es diu vulgarment, no és transparent. Això és molt turbio. Això és molt tèrbol. Per tant, no sé fins a quin punt el portal de transparència és una enganyifa. Dit això...
Han augmentat un 58%. No sabem sobre quina licitació econòmica i, en qualsevol cas, no hi ha empreses que estiguin disposades. A veure, nosaltres posem sobre la taula diverses... diverses...
solucions. La primera, hòstia, igual que vivim en una comarca que és molt poblada, també hi ha molts serveis de tot tipus. Això no la ballaran, això no és el Pallar Sobirà, això és el Vallès Occidental. I d'empreses de taxis n'hi ha agrapats. Per exemple, hi ha serveis de taxis adaptats que es poden encarregar de fer aquest servei. Perquè recordem, nosaltres, clar, som de diversos municipis i són dos autobusos els que van cap a Vallaterra. No és el mateix autobús
que recull a tots els nens, sinó que els del Vallès Occidental Sud, que els del nostre cas i Sant Cugat, van cap a Vellaterra i Vallès Occidental Nord, Ripollet, Cerdanyola i Montcada, van a un altre autobús. Per tant, taxis adaptats, sabem que hi ha d'haver monitor, lògicament això hi ha d'haver monitor, monitora, però és que igualment això n'hi ha. És una qüestió econòmica. El que està molt clar és una cosa...
mitjans de comunicació han dit la xifra de 80.000 euros per la licitació fent un càlcul del que ens pagaran en concepte de quilometratge no arribem ni a 15.000 els altres 65.000 euros on aniran a petar?
doncs si en Jot d'oferir 80 a l'empresa li ofereix 100, potser a l'empresa li sortirà més rendible fer un transport com el nostre, fer un servei com el nostre, i potser no li sortirà tant a compte pujar turistes a Montserrat. Per tant, esteu insinuant que el que vol fer el Consell Comarcal desestalviar Sado PES?
Possiblement. A veure, lògicament és un pensament que tenim, és un comentari que nosaltres compartim, que lògicament no tenim la informació per veure, perquè sí que és cert que nosaltres confiem igualment en la nostra administració pública. L'administració pública està al servei del ciutadà. No creiem, vaja, que s'estigui actuant de mala fe. Però el que sí que està clar és que...
si és parlant simplement d'un tema econòmic, s'estalvejaran calés. Ara, si això serveix perquè hi hagi més recursos a l'escoleta per nens sorts o per nens amb discapacitat, o a l'escoleta, o sigui, si jo parlo de l'escoleta, o et dic al col·legi, no sé, a Montessori, benvingut sigui. Si això és destinat després per fer, per tenir d'altres recursos, per la inclusió, ens haurem d'adaptar.
El que veiem és que, clar, les partides van per vies diferents. Les partides d'inclusió no són les de transport, igual que no són les de jardineria. Per tant, de moment seran uns calés que s'estalviaran. Nosaltres no volem pensar on poden anar a petar aquests calés. Potser, mira, no, simplement no hi haurà aquesta inversió i ja està.
És com, jo què sé, si tu tens una població molt envellida, necessitaràs més inversió en serveis socials de la gent de tercera edat. Si aquella població és per sota de 20 anys, lògicament no necessitaràs uns recursos per la gent gran. El que està clar és que s'estalviaran diners, molts diners. Vostres heu calculat quin cost econòmic i de temps vos pot suposar a les famílies?
Sí, està demostrat fent, clar, amb la casuística de cada família, fent una mitjana, estem parlant que són uns 80 euros diaris que es perden.
que es perden o que hauràs de recuperar d'alguna manera, perquè així lògicament potser una empresa et dirà, vale, si jo et deixo entrar més tard, però és que hauràs de sortir més tard. I si surts més tard, com vas a buscar el nen al col·le? Perquè no tens transport. És que estem parlant que és pel matí i per la tarda. I ja no és tant el fet d'adaptar-se a nivell laboral i a nivell...
a nivell familiar i econòmic, no?, també. Això, a cap i a la fi, o sigui, tot s'acaba arreglant amb paciència i amb diners en algun moment. Però, bueno, no és el que busquem. Nosaltres tenim un altre problema, i és el neguit que estem creant els nens i les nenes. Clar, pensa, Pamela, que se'ns està oferint, o una de les opcions que donen, és fer més cials a la resta del Vallès.
Aquesta era la meva següent pregunta. Es poden fer més cials o posar els nins a col·les ordinaris on els puguin donar la mateixa atenció que estan rebentant ara? A veure, des del CREDA, que és el Centre de Recursos Educatius de Deficients Auditius, és qui gestiona...
o sigui, l'aprenentatge i tot el procés d'escolarització dels infants a Catalunya, des d'allà estan convençuts que es poden fer més cials. Nosaltres dubtem molt, molt sobradament de poder fer més cials. Més cials significa en dues coses. Un espai on fer-ho i personal per fer-ho. Si ara l'administració està retallant, posem un exemple. A la nostra escola...
A l'Escola de Bellaterra hi ha diverses logopedes. Una d'elles està de baixa. I des de l'administració no hi ha reforç, no hi ha substitució. Literalment, els nens i nenes del col·legi que estan sota les directrius d'aquesta logopeda, ara no tenen logopèdia. Si en una escola que ja és d'Acial, manquen recursos...
No entraré a valorar si és perquè no volen, no es pot, o perquè per burrocràcia administrativa, perquè clar, si està el tema de la contractació de personal, d'oposicions, o de professors associats, o professors que siguin de la borsa de treball de substitució. No entraré aquí. El fet és que no el tenen. Si ara mateix no el tenen des de fa ja ben bé dos mesos, i amb la tonteria ens anem després de Setmana Santa Segur,
Qui ens fa pensar que es puguin muntar cials amb personal si en un que hi ha de cial no funciona ara? Es busquen recursos, s'ha de dir. Aquests nens literalment no s'han quedat sense logopèdia. Però, clar, s'han de repartir més feines la resta de logopedes que no hi arriben. I sí que ens consta, perquè alguns pares ho han fet, alguns pares han hagut de tirar directament per l'àmbit privat, o sigui, per logopèdia privada i particular, que se l'han de pagar ells.
Per tant, ens fa ser molt escèptics el fet de fer més cials. O sigui, fer un cial no és cosa de dir... És que l'any que ve pintarem de blanc la façana del col·legi Pou Casals.
I farem un mural allà de Picasso. Això són dues setmanes fer-ho. O potser un mes per fer el projecte, els dibuixets, i dues setmanes per pintar-ho. Això és una cosa que porta molt de temps. I recursos econòmics. O sigui, estem parlant que aquí no es busca una solució de transport que és el més barat i resulta que s'està pensant en fer més cials des del Departament d'Educació, que costa molta més pasta.
independentment que potser el Vallès, per la seva població, necessitaria un altre cial. El que sí que és una mica cridaner és que ha sortit aquesta idea justament ara perquè falta el transport escolar. Fins ara no en teníem ni idea que es volien fer d'altres cials al Vallès. O sigui, la solució és, jo m'he quedat sense benzina i el que faré és tirar-ho al cotxe i me'n compro un altre. Aquesta és la idea. Així no es fan les coses, més amb recursos públics, teus, meus i de la gent que en sent.
I per vostres, quina és la solució immediata i ideal a llarg termini?
Primer, que l'escoleta continuï sent el centre de referència dels infants de Rubí, en aquest cas, i com us deia també Sant Cugat, Ripollet, Sardanyola i Moncada i Raixac. O sigui, que continuï sent la referència. Al Vallès n'hi ha tres de referència, Col·legi Catalunya, que està a Sabadell, Col·legi El Vapor, que està a Terrassa, i l'escoleta a Bellaterra. Nosaltres se'ns recomanava anar al de Bellaterra. Tenim els recursos que necessitem. Els nens fan una progressió brutal. Et posaré un exemple.
aquests nens necessiten molt de suport perquè si no, no acabaran parlant. Per sort, vivim en uns temps que els nens sorts parlen, parlen i es poden comunicar sense problema. El meu fill, amb 3 anys, no deia ni hola. L'altre dia em va dir que volia ser locutor de ràdio. I parla molt bé. I com el meu fill, tots. Per tant, els recursos que s'han destinat a aquesta escola estan...
donant uns fruits brutals. O sigui, aquesta canalla, quan surt cap a l'institut, surt del tot preparada, vull dir, està a un nivell com un nen o com una persona oient i tenen les mateixes possibilitats. Sempre seran sorts, sempre, però a nivell llocopèdic, des de l'escoleta i a nivell d'aprenentatge, per les malls, per exemple, el que es diuen les mestres d'audició i llenguatge, des de l'escoleta hi ha hagut una feina, s'està fent una feina brutalment bona. Dit això, l'escola de referència ha de continuar sent el Cial de Vellaterra.
I amb un transport, perquè no és que nosaltres vulguem tenir un transport por mis narices, no, és que la lleu ho diu. No hi ha alternatives de transport d'empreses, puja l'oferta, perquè seguirà sortint molt més barat que fer d'altres mogudes administratives o de gestió en un futur.
o bé buscar alternatives en forma d'empreses que no siguin de transport purament dites, sinó empreses, per exemple, de taxis. A Rubí tenim molts taxis, Sabadell i Terrassa tenen molts taxis, Barcelona té moltes empreses de taxi, i al cap i a la fi, Pamela, el servei és tenir el compromís de...
8 i mitja del matí a 9 i mitja del matí està pels nens i de 4 a 5 de la tarda està pels nens. La resta del temps, lògicament, aquestes empreses, com són empreses de transport, poden continuar fent els seus serveis. Vull dir, no és que s'hagin de dedicar només a fer això. I si no...
segur que a l'administració li surt més barat fer com ha fet Renfe. Renfe ja directament diu, com ja no puc arribar a fer els trens millors, directament munto una companya d'autobusos. Això en el fons és bastant vergonyós, però ho han fet. Per què no ho poden fer els consells comarcals? Perquè no som els únics que ens passa. Per exemple, com bé comentaves abans, instituts de Rubí, que estiguin una mica més allunades del centre, ara no tenen alternatives. Sí, anant llaunats a l'autobús.
I sí, des de l'Ajuntament, sí, es posa un servei extra de la línia d'autobús que puja cap a Urbanitzacions, però és posar un pagat, no és posar una solució a llarg termini. El 7 de maig, com dèiem, en principi és quan ja no hi haurà transport. Què passarà? Què fareu?
A veure, tenim molt clara una cosa, o sigui, quan abans ens adonem que aquest any ja no tenim transport, aquest any vull dir aquest curs, doncs millor. Som conscients que no tindrem transport. O sigui, d'aquí al 7 de maig no vindrà la de Madrid i ens dirà, mira, una empresa de transports que es digui X o Y i ens farà el servei. No, perquè a banda després ve el tema de... Perquè ho sabem, perquè, a veure, ja ens coneixem tots. L'administració pública, les licitacions, contractació, gestió, van molt lentes. O sigui...
Fins i tot pensem que si hi ha una empresa interessada, ja sabem que el mes de juny no serà. Per tant, ens hem de buscar la vida, literalment. Ara hem d'acceptar el que ens donen, no és prou, ja ho hem parlat,
tema econòmic és que els nens és igual, és simplement que ens haurem de buscar la vida. Hi ha pares que ho tindran molt més difícil. Ens consta que l'administració està parlant família a família per veure cada cas com s'ha d'abordar. Nosaltres tenim clar que la majoria de pares haurem de portar els nens al col·le,
i els haurem d'anar a buscar. De fet, potser molta gent pot pensar, mira què diu aquest, com faig jo, no? Però és que el teu fill no és discapacitat i no té una llei que l'ha d'emparar a l'hora del transport. Això és on nosaltres ens aferrem. Si hi ha una llei que diu que ha de tenir transport, s'ha de buscar la vida de l'administració per buscar el transport. No passar la pilota als pares i amb quatre xavos.
Sabem igualment, Pamela, que el que ens queda d'aquest curs, a partir del 7 de maig, haurem de portar els nens i recollir-los nosaltres. Ara, esperem que el curs que ve hi hagi una solució. Sabem que això és una solució pel curs que ve, no per aquest. Les famílies, vos esteu organitzant. No sé si teniu pensat fer alguna acció a curt termini. Bé, de fet, a veure, hem fet tres accions. La primera és fer-ho això visible a tots els mitjans de comunicació.
Hem tingut una resposta brutal. Sincerament, sort que alguns de nosaltres ens dediquem als mitjans de comunicació i no ens ve de nou alguns pares que els posen una càmera al davant i no saben què dir. Lògicament, no tothom està preparat per parlar en públic. Però dit això, vam fer aquesta crida, la crida ha estat molt bona. Ara continuem, aquesta segona fase és aquest manteniment amb els mitjans perquè estiguin al corrent de tot el que passa. També estem fent aquestes reunions, que aquestes ja han vingut per part de l'administració,
per tenir, de fet, més idea del que està passant i del que pot passar. I tercer, estem ja pensant, ja ens hem posat en contacte amb diversos grups polítics i ajuntaments, per exemple, el mateix alcalde de Moncada i Reixac. La idea és també intentar anar, de fet, podrem anar perquè estem en el dret,
d'estar en els plens municipals i fer saber la nostra problemàtica. Tenim pensat, per exemple, en el proper ple municipal de Rubí, exposar la nostra idea. De fet, alguns pares es van reunir amb veïns per Rubí i mitjançant veïns per Rubí i també l'Alternativa Unitat Popular se'ns proposa poder venir i exposar-ho en el ple municipal. Lògicament, hi anirem i sabem on podem arribar. Sabem que també el sector polític
Tampoc pot dir, ei, que jo tinc un col·lega que te va traer los niños a l'escola. No, però com a mínim que aquesta pressió, i sobretot que els que manen a cada municipi, que al cap i a la fi són els que estan després al Consell Comarcal, doncs sàpiguen de què va el tema, perquè molt sovint estan, i no els cobro, estan allunyats del que passa al dia a dia de cada entitat o de cada poble. Sort que encara hi ha alcaldes i alcaldesses que encara es trepitjan bé als seus carrers.
Però vaja, no està de més que això des del punt de vista polític se sàpiga. Aquesta és la tercera via que farem servir. Hem pensat també en accions més contundents, però no volem perjudicar ningú. Per tant, aquestes accions contundents, que en el fons són les típiques, ens poden ser un tret al peu més que un benefici. No volem fotre la gent que ha d'anar a treballar, per exemple.
Molt bé, Luismi, doncs ens hem quedat sense temps, però moltíssimes gràcies per venir a explicar-nos la vostra situació, la problemàtica, les necessitats que teniu i desitjant que se pugui solucionar el més aviat possible. Moltes gràcies. Gràcies per durar-nos, veu, que vagi molt bé.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Adeu de cama. Adeu de cama.
La Unió Esportiva Rubí continua sense sortir de la zona complicada de la Lliga Elis. Ara toca fer-ho a un camp ben complicat. Visita un manllou que, això sí, tampoc es troba en el seu millor moment. El partit ha de poder-ho seguir al 99.fm i a ràdiorubí.cat aquest diumenge. T'esperem 5 minuts abans de 2.45. Tots fem esport.
Sonido vinilo Espacio musical que rende tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
Con José Verde. Nenas, arribo tard, sorry. Irene, demana'm lo de sempre i ben fred, eh? Venga, Sofi, cap problema. Camarero, marchant sin Gilda, si us plau. Ties, que fort. Us heu assabentat plena per fer a la uni? Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Així que aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local. Quina és la millor cançó de la història?
Però cap al migdia anava.
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinat. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
Vos ho hem estat explicant tot el dematí i part de la tarda d'ahir. Ahir, cap a les 6 de la tarda, una reacció química tòxica a la piscina municipal de Can Rosés va obligar a evacuar la instal·lació esportiva. Els fets van acabar amb 8 menors que van haver de ser traslladats
a diferents hospitals de la comarca. Allà a la zona es van atindre 14 persones i finalment els serveis d'emergència van haver de donar atenció a un total de 22 persones. Fins allà es van desplaçar dotacions de bombers, 11 ambulances, també Mossos d'Esquadra, policia local...
i finalment no hem hagut de lamentar danys més greus dels esperats. Allà, ahir a la tarda, el primer dels periodistes que va arribar a la zona va ser el director d'aquesta casa, l'Albert Soler. Bon dia, Albert.
Molt bon dia, Pamela. Avui entro un dia abans del que em toca. Demà repetirem. Te tornarem a sentir demà. Ja estic esperant la paraula. Exacte. No sé si la canviaré. Ja la tenia més o menys decidida i ara hauré de tornar-m'ho a mirar. Doncs sí, ahir vaig... És aquelles coses que passen a vegades que...
O sigui, puc explicar el que va passar a la piscina des de tres vessants diferents. Déu-n'hi-do, està bé. Com a veí. Contrastat. Exacte, totalment. Primer com a veí, perquè jo visc darrere la piscina i des de la finestra de la cuina veig la piscina. I el meu fill, estàvem ahir a mitja tarda, que devien ser les 6 i dos quarts de... Sí, dos quarts de 7, una mica abans...
El sento que et crida. Papa, papa, que està sortint la gent de la piscina, corrents, corrents. El Dani, que és un dels coordinadors, ja l'explicaré, el meu fill va cada dia a la piscina. Sí, Jan, Jan, vas fer campana. Ahir va fer campana. Bueno, entrava més tard, de fet. De fet, entrava més tard. Està sortint gent...
I jo dic, però què passa, què passa? I a l'instant, una companya que és periodista de Sant Cugat, amb qui jo havia treballat fa un temps, que viu a Rubí també darrere la piscina, i estava al gimnàs en aquell moment, m'envia un missatge i em diu, crec que hi ha hagut una fuita de clor o alguna cosa així, he vist nens vomitant, etcètera, ens han fet fora, tal... I dic, em vaig. I clar, vaig agafar la jaqueta, la primera que vaig trobar, i vaig anar cap allà. Per tant, per un costat, com a veí, després, evidentment, vaig cap allà com a periodista,
Però, clar, també tinc el vessant de pare de la piscina, perquè el meu fill entrena a les 7. De 7 a 9, entrena cada dia a la piscina, i eren poc abans de les 7. I, de fet, abans que el meu fill comencés a cridar que està passant alguna cosa a la piscina, el seu entrenador els havia enviat un missatge i els deia... Avui es cancela l'entrenament, sense cap més informació.
Jo en aquell moment vaig pensar, perquè es cancela pel Barça. Clar, el primer que vaig pensar és, l'ha cancel·lat perquè es puguin veure el Barça, perquè coincidia l'entrenament. Que mono, eh? Els hi deixa veure el Barça. Però res, un minut després, el meu fill cridant a dalt. Per tant, és evident que no era així i evidentment vam fer molt bé de suspendre-ho tot. Per tant, el meu fill no va arribar a patir cap problema, però quan vaig anar cap allà hi havia una pila de pares que conec,
que els seus fills més petits sí que estaven entrenant, perquè entrenen just a la franja anterior. Hi ha molts pares
que quan pugen el nen a l'entrenament, com que són socis, aprofiten i van al gimnàs, van a la piscina i tal, i per tant molts d'aquests pares que conec estaven a fora, me'ls vaig trobar a fora amb el Bernús, posat, el millor dels casos que tenien el Bernús, perquè altres els havien tret de la piscina amb banyador i estaven a fora amb les mantes tèrmiques, aquestes de les pel·lícules que veiem quan hi ha algun accident o el que sigui, que sembla paper de plata, que s'engoliquen de paper de plata. Sí, però és molt calentó, eh?
No me l'he posat mai. No, jo tampoc, però diu que és molt calentó. Sí, sí, i estava tota l'explanada que hi ha entre la piscina, el pavelló i el camp de futbol, aquell espai, els bombers van fer com una mena de cordó perquè la gent no passés i en retirar-los, i estaven tots allà, tots els pares, tothom una mica nerviosos, tenien els nens a dins, etcètera.
Vaja, que va ser una situació molt curiosa. Primer, de molta incertesa i preocupació, perquè, clar, quan passen aquestes coses, d'un bon primer moment no t'expliquen què ha passat exactament, quina és la dimensió del que ha passat, perquè no poden fer-ho. És evident que no poden fer-ho. Els pares preguntem, preguntem, però tampoc et poden dir gran cosa més.
Sí que de seguida que van poder van venir, van tranquil·litzar, van dir els nens estan bé, no patiu, etcètera. Sí que hi havia alguns que no estaven tan bé, són aquests ferits lleus o menys greus que explicaves abans amb les dades. Els que estaven una mica més afectats els van traslladar dins el pavelló, que van fer com una mena de...
no diré hospital de campanya, que seria molt exagerat, però perquè ens entenguem, a dins del pavelló de Can Rosers, estaven allà per ser atesos amb tranquil·litat i sense les mirades de la gent. Estaven molts amb oxigen per netejar les villes aèries, etc. I els que no van estar afectats...
els van situar en uns mòduls, com uns vestidors afegits que hi ha just a l'exterior de la piscina, i estaven allà, tranquil·lament, deixant passar, esperant que els bombers airegessin per poder passar. Clar, en el primer moment, com deia, les primeres persones que hi havia allà fora eren els usuaris que els havien fet sortir. Però, clar, en els grups de WhatsApp dels pares, en els entrenadors, estem els pares en diferents grups,
van començar a enviar, veniu a buscar els vostres fills. Clar, no tots els pares estaven allà. Clar, aquests sí que quan anaven arribant ja se'ls veien molt més nerviosos, molt més tensos, amb cara d'ensurt, etcètera. De seguida els tranquil·litzaven, etcètera, i ja està. Però el moment d'arribar i... Què ha passat? Què ha passat? Clar...
Déu-n'hi-do, eh? Vull dir, va ser una situació d'aquestes que te'n recordes durant molt de temps, encara que, com diem, per sort, i que ens hagin informat, no hi ha hagut cap ferit de gravetat i alguns ingressats, per precaució, però no ha arribat... No ha sigut tan greu com podria haver passat, perquè és... Pel que van explicar, no sé si va estar uns segons, diguem, l'àcid clorídic, la sortida d'àcid clorídic oberta més del temps, però si arriba a ser 3, 4 o 5...
No sabem què hagués passat. Per tant, va haver-hi molta sort, va reaccionar tothom molt ràpid. Vaig parlar amb el president, que em va explicar que estava molt satisfet de la reacció. És a dir, accidents poden passar a tot arreu. Però l'important és com reacciona la gent que està allà.
I els responsables van ser molt ràpids, es va desallotjar 180 persones en un moment, per tant, clar, al principi també jo vaig parlar amb algun usuari que em deia que pensaven que era un simulacre. Clar, a vegades quan passen aquestes coses, com que no passen mai, ai, un simulacre, un altre cop, tal, no, no, no, no és un simulacre, ui, correm-hi tots.
Però és cert que va reaccionar tothom molt bé i molt ràpid, tant la persona que va cometre l'error humà com la resta de treballadors de la piscina per poder desallotjar i que la cosa no anés més enllà de la mínima afectació.
El que crida més l'atenció o el que fa més gros aquest tema és que aquesta combinació de gasos, aquesta combinació química, aquesta reacció química se produïa a la piscina, la petita, la dels petits, on hi ha els nens més petits, ara no sé quines són les edats dels que hi havia allà, però posa-li 7, 8, 9, 10, crec que 10 ja seria massa, és a dir, 7, 8, 9 o potser menys.
en aquell moment fent els típics corsets de natació que hem fet tots i que els nostres fills han fet també. Per tant, encara que sigui poca cosa, però veure un nen d'aquesta edat, una companya que em va dir veure'ls tossir, vomitar, i que ella, la periodista que em va avisar, em va explicar que després va agafar alguns d'aquests nens, rentar-los els ulls amb aigua, intentant calmar-los, però clar, estaven molt espantats i és obvi i és lògic, però per sort no va passar res més.
Va haver-hi un moment que ja va anar marxant tothom. La gent volia agafar les coses de les caquilles. De dins, per endur-se-les. I sobretot la gent que no anava vestida, pobres. Exacte. Els bombers anaven dient primer les persones i després les coses. M'agrada molt aquesta frase. Hi havia un bomber baterà que va dir... Sí, sabem que heu d'entrar a buscar les coses, però primer les persones i després els béns materials.
però de seguida van començar a entrar a poc a poc, és a dir, van poder assegurar la zona i van poder, per torns, anar entrant a poc a poc, anar a buscar les pertinences de cadascú. Qui tenia més pressa, qui tenia menys pressa, qui va dir jo em puc esperar, no passa res, hi ha gent més nerviosa que potser havia d'anar a treballar o que havia d'anar a buscar els nens a una altra banda, el que fos, cadascú tenia les seves circumstàncies.
I llavors els nens, diríem, els pares dels nens que estaven a dins, els nens els van fer sortir pel carrer Zamora, que és com la sortida d'emergència de la piscina, i com que no podien travessar pel mig, feien fer la volta els pares a través de dins del camp de futbol, i la porta de darrere del camp de futbol donava en aquest espai, i llavors allà van recollir els nens, i llavors els pares em van explicar que a tots els demanaven les dades dels nens.
perquè si veien alguna cosa que podia ser pitjor del que sembla, doncs poder contactar amb els nens o preguntar, o igual, aquí ja és una suposició, o fer un control al cap d'un dia, dos dies, esteu tots bé, cap problema, etcètera, és a dir, tenir contacte de tothom afectat, en aquest cas dels nens, per poder fer les trucades després. Per tant, realment va ser una actuació molt ràpida, o sigui, abans a les 9 del vespre els bombers ja van donar l'actuació per tancada, i això va passar poc després de les 6,
Per tant, menys de tres hores, va quedar tot bastant resolt i bastant bé. Van tancar la piscina, evidentment. Jo pensava que avui la piscina estaria tancada i a les xarxes socials... Han dit que obririen amb normalitat. Tot i haver de buidar la piscina, que entenc que llavors només s'ha buidat la piscina petita. Si haguessin hagut de buidar la gran, no crec que s'obrís amb normalitat. No, perquè la gran és molt gran, eh? La gran és molt gran.
Tot i que no ho és tant, perquè és de les petites. Això ja és un altre tema. Aquesta és una altra història i és una altra reivindicació dels socis del Club Natació. Però, en tot cas, la petita és petita i s'ha pogut reomplir amb rapidesa i avui el meu fill anirà a entrenar amb normalitat.
Que no tasti l'aigua, per si de cas. Sí, sí, tot i que el meu fello és una mica aprensiu i a vegades es posa una mica nerviós i ahir em feia una mica de... no em passarà res. Potser no hi vaig, eh? No, pateixis, no pateixis. Molt bé, Albert, doncs moltíssimes gràcies per explicar-nos amb més detall i en primera persona perquè vam estar allà el cas d'ahir d'aquesta fuita de clor, àcid clorhídric que hem estat explicant. De res a vosaltres, per això estem. Vinga, gràcies. Adéu-seu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
I arribem al temps dels esports. Bon dia, Toni Bravo. Bon dia, Pam. Feia dies que no te tenia jo aquí, eh? Sí, m'has trobat a faltar. Molt, sempre. Jo també. Els moments que no tenim aquest de parlar d'esports, de com està l'actualitat, i que ho fem en una forma molt divertida, doncs es troben a faltar. Sí, sí, i tant. Què ens expliques avui? Doncs ahir va jugar l'esportiu Rubi Femení. Recordem, va guanyar, eh? Ara ho explicarem. Victòria aquest dimecres a la pista del Sabadell.
Venien baixetes.
perquè dissabte tenien un duel directe, elles eren les terceres, s'enfrontaven a les quartes, que era l'Entre Ríos, equip de Saragossa, es van veure superades, clarament, un a cinc, van perdre, van baixar de la tercera posició a la quarta, el seu entrenador Jordi Arxilla no estava gaire content, la veritat és que l'equip, tant a la primera part com a la segona, no va acabar funcionant, i aquest dimecres havien de recuperar la jornada 21,
Això és dues jornades abans de l'actual. I a la pista del Sabadell van guanyar 0 a 4. Les posiciona en la quarta posició que estaven, perquè s'havien quedat a la quarta. L'Entre Ríos també jugava, l'Entre Ríos també va guanyar. Per tant, l'Entre Ríos continua tercer. Nosaltres a quartes amb 52 punts.
Tornen a jugar el diumenge a dos quarts d'una, visiten la Concòrdia, que és 8N, 32 punts. Per tant, és un partit important per intentar mantenir-se en aquest top 4. La idea, si es volgués promocionar l'ascens, seria intentar esperar que punxi l'Entre Ríos, que punxi en endavant i ells anar guanyant. El masculí, l'equip de David Parrilla.
que és tercer de tercera nacional, 39 punts. Diumenge, dos quarts de set, rep el Pineda, un partit que jo crec que no tindrà gaires problemes, perquè són penúltims, tenen menys de la meitat de punts, que són 15, i una bona ocasió per anar-se reformant i anar mirant, per intentar pujar de categoria. Anem al vòlei rubí, perquè el masculí, que va fer una gran primera fase a estar
en aquesta fase de promoció. Doncs rep dissabte a les 7 al Sant Martí. Són penúltims, són cinquens. Es nota que a la primera fase ho tenien com bastant més fàcil i ara han quedat els millors equips. Però juguen contra el Sant Martí, que són cuers. És un equip que encara no ha puntuat. Zero.
Zero punts. És a dir, és un duel directe entre el penúltim i l'últim. Jo crec que... Però... Ho tindran per... Ho tindran... Haurien de guanyar. Haurien de guanyar, eh? El femení, que la primera fase era molt irregular, doncs...
resulta que enceten aquesta fase de la permanència, porten dues victòries seguides, són cinquenes, visiten diumenge a la una el club volei Andorra, que també és l'últim classificat en zero punts. Queda un minutet. Doncs apa, som-hi. Anem al futbol de tercera catalana, catalana-penya-blograna Ramon Llorenç. Dissabte rep a la Palma de Cervelló, després de trencar la mala ratxa amb tres derrotes. El grup 12, continuem, Rubí B...
Visita l'Incrés Atlético, dos quarts de set, dual directe, per intentar escalar en aquesta zona baixa. Diumenge a les 6, al grup 7, l'Olímpic de Can Fatjó ve rep al Llorençà, intentant allargar una ratxa de 3 victòries consecutives. La veritat és que estan molt bé.
I ja està. I ja està. Ja no arribes a l'embol. Ja no arribo a l'embol. A l'embol a dos quarts d'una. Molt bé. Dos quarts de dues, perdó. Perfecte. Mira, no te saps les hores. No te saps les hores. Moltes gràcies, Toni. Vinga. I ara no marxin perquè torna el Toni amb la tertúlia i nosaltres vos deixem en la recomanació musical del Robert Fernández.
Bona nit!
Oh, quina gran banda! Bon dia, què tal? Com esteu? Sap greu fins i tot interrompre aquest moment de suet i aquest mític Beautiful Ones.
Una mítica banda que, des de la seva irrupció als anys 90, s'ha convertit en una de les més influents del Britpop d'aquella època, que estan en actiu i que, a més a més, atenció, venen a Barcelona. Tornen a Barcelona per presentar el seu DC àlbum d'estudi, Anti-Jepersons, un nou disc.
que ha estat aclamat per la crítica, la revista Mojo li ha atogat 5 estrelles, definint-lo com desafiant, tan emocionant com un memento mori, mentre que la revista Ancat l'ha descrit com el seu àlbum més embriagador i esbojarrat des del coming up.
I per què sonen suet? Perquè ja us ho deia. Formen part del cartell de Cruïlla Hiberna a la sala. Razmetat serà el proper dia 25 de març. No sumiu truites, eh? Les entes estan totes venudes.
Suede faran vibrar, com ells només saben, la sala resmetat dins de la formació, com us deia, del Cruïa Hivern. Una nit que promet ser històrica per als fans de la banda i del Britpop i que, a més a més, s'assuma al Swing School tant com a teloners d'aquest magnètic esdeveniment, recordeu, el proper 25 de març. Si teniu entrades, doncs sou afortunats i, si no en teniu,
Doncs mala suerte, què hi farem? La vida és així. Us deixo amb un d'aquests temes del nou treball del suet. Descalfar una mica l'àmbit.
Fins demà!
Fins demà!