Són les 9 del matí.
Sonido vinilo Espacio musical que rende tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
Benvenida a la rebel·lió.
Bolletins informatius de Radio Rubí.
Els envasaments han millorat significativament la seva situació. Estan al 23,5. Encara no tenen data d'inici, però aquesta primera fase... La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. El contracte públic es va formalitzar per primera vegada el 2021, però aleshores... El responsable del centre afirma que estan treballant perquè aquest entrebanc afecti el menor nombre... Tota la informació, cada hora, a la 99.7 de la FM i sempre a radiorubí.cat.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxar amb Cinghilda, s'usplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Mila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Passen gairebé 4 minuts de les 9 del matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí el dia d'aquest dijous 5 de febrer. Avui iniciarem el programa amb l'espai. Els grups municipals opinen que en aquesta ocasió ens permetrà conversar amb Juan José Giner, que és el portaveu del PP de Rubí, sobre la tasca que du a terme el seu grup municipal i sobre els projectes de ciutat que s'estan posant
duent a terme actualment i també de l'actualitat que ens afecta directament al nostre municipi. Després tendrem una nova edició de la secció de Ciència Guaita que tenim, que ens proporciona la xarxa. Quan quedin pocs minuts per arribar a les 10 del dematí, els nostres companys d'esports ens duran tota l'actualitat esportiva de la ciutat i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 el nostre company Toni Bravo conduirà la tertúlia on analitzarà l'actualitat amb Sol Espósito, Conxita Jiménez, Isidre Rubio i Pepa Adalantado, on xerraran d'un dia més.
de la R8, de les diferents accions que s'estan fent a la ciutat i també estarà xerrant de les diferents afectacions que hi estiguen també a l'Estatut i també amb altres diferents coses que han passat. Tot això serà a partir de les 10 del matí. Començant!
Un dijous més és moment de l'espai dels grups municipals Opinant. Ja sabeu l'espai que aquesta casa dedica als diferents partits polítics que tenen representació municipal al ple perquè ens expliquin quina és la tasca que fan dia rere dia i poder xerrar amb ells sobre els diferents posicionaments que tenen respecte de l'actualitat que afecta directament.
a la nostra ciutat. Avui és el torn del portaveu de la PP de Rubí, Juan José Giner. Bon dia i benvingut. Bon dia i bons dies i bon dia als rubinencs. No podem començar aquest espai sense xerrar d'un tema de rabiosa actualitat que diuen que és la crisi ferroviària que afecta a tot Catalunya però molt directament també a Rubí.
perquè en principi avui es posava en marxa el servei de mercaderies perquè es podia reobrir el túnel que té en jaque, que diuen les mercaderies de tot el país, però...
no ha estat així, de moment no s'ha reobert aquest túnel i a més això també ens afecta pel que fa als viatgers, tot i que la Renfe no és un servei que s'utilitzi molt pels ciutadans de Rubí, que utilitzen més els ferrocates, no deixa de ser un servei que han deixat de tenir i no sabem quan es reobrirà i quan es reprendrà aquest servei.
Tot això, a més, a les portes d'una manifestació que es fa dissabte precisament per reclamar millores amb el transport ferroviari. Voltros, com veieu aquesta situació que estem vivint i que ens afecta directament? Com has comentat, és una situació crítica per als catalans i ja us comentaré que ja no només per als catalans.
Hay gente que tiene que ir a la universidad, gente que tiene que ir a trabajar, gente que tiene que ir al hospital, que depende de los trenes de cercanía y se ven limitados por el no funcionamiento o por el deficiente funcionamiento incorrecto de lo que es la red de trenes.
Ayer estuve en un acto organizado por la PYMEC sobre los futuros planes industriales que nos derivarán y se están trabajando para Cataluña. Y hubo representaciones de varias entidades, entre ellos grandes proveedores de Cataluña y políticos. Y bueno, tenemos toneladas y toneladas de acero paradas en Portbouc.
Porque no se le puede dar ese servicio a las empresas y eso es peligroso porque las empresas dependen muchísimo de la logística para poder servir a sus clientes, o sea, la relación entre cliente y proveedor.
Supongo que preguntas en relación también a la última moción que presentó también Esquerra Republicana. Sí, volia preguntar-te per això també, perquè en aquesta moció, perquè ho sàpiguen, els oients demanen el traspàs integral de Rodalies. De fet, el PP en aquesta moció va votar-hi en contra. Pensau que no és una possible solució a la problemàtica, per tant...
Exactamente. El que pidas la gestión total de las rodalías no significa que vaya a haber un mantenimiento eficiente o un servicio eficiente.
Se presentó en una moción que se presentó el pleno, era el jueves, la presentaron creo que fue el miércoles por la noche, de urgencia. Nosotros comentamos que esta moción se debería haber trabajado en una junta de portavoces y haber llegado a un consenso. De hecho, el Partido Socialista también se lo propuso. Nos sorprendió que uno de los puntos de la moción comentaran que la culpa de todo el desastre que hay aquí en Rodalías, parte de la culpa era del cambio climático.
Nosotros argumentamos, mire usted, aquí hay una falta de mantenimiento y unos planes de mantenimiento que no se han realizado y aquí no puede ser que todo sea culpa del cambio climático.
Y nosotros lo que pedimos en esa moción o argumentamos fue que deberían haber recursos económicos dedicados al mantenimiento, un plan de choque claro para poner al día estas líneas de rodalías y mecanismos fuertes de control y transparencia para la nueva empresa mixta, para que no sea una empresa de colocación.
A més, en aquest ple va haver-hi una declaració institucional perquè no es vinculés, seguim xerrant de trens, perquè no es vinculés la construcció de l'estació de la Llana al desenvolupament urbanístic. Probablement això, en el nostre cas, en el cas de Rubí, això ens ajudaria a tenir una segona estació.
Sí, todo lo que sea mejorar la movilidad en Rubí y sobre todo el acceso de urbanizaciones hacia la segunda estación es positivo porque descongestiones al resto de la ciudad y das un servicio a unos vecinos que están olvidados de hace décadas, como son sobre todo el Distrito 2 y la zona de Canserrayac también.
L'altre tema d'actualitat són les pensions i el bloqueig que hi ha hagut al decret de l'escut social. Els pensionistes rubinencs demanaven ahir als polítics més empatia. Vos falta empatia als polítics? Les guerres polítiques que teniu entre voltros passen per damunt de les necessitats dels ciutadans, de vegades?
Hombre, yo creo que lo que falta, y sobre todo al Partido Socialista, es gestión. Gestión y no mentir a los pensionistas ni a los españoles.
Desde el Partido Popular estamos y lanzamos un órgano y estamos a favor de sí a las ayudas al transporte que se quería llevar en este decreto ómnibus, sí a las subidas de pensiones y no a la moratoria de la ocupación. Hay que explicar también a los rubinenses qué es un decreto ómnibus. Un decreto ómnibus es toda una serie de medidas que son heterogéneas
y que las querían meter todos en un saco y aprobar. Nosotros nos alegramos ahora de que el Partido Socialista haya rectificado y pedimos trabajar las medidas por separado, para poderlas trabajarlas mejor y estudiar caso a caso y luego promulgar, en este caso, si hubieran leyes que se tuvieran que promulgar.
No només abans xerràvem que aquest mateix dissabte hi ha una manifestació pel tema del servei ferroviari, però no és l'única manifestació que hi ha convocada...
aquest mes perquè Rubí també ha organitzat un convocatori per la sanitat pública el dia 14 de febrer i en uns mesos en els quals els professionals també estan fent vaga, que faran vaga diverses setmanes, el febrer, el març, queixant-se de les condicions laborals. I tot això sumat a que nosaltres encara ens han dit que no tindrem hospital. Per tant,
una mancada de recursos a la ciutat. Com veieu tot plegat, tota aquesta situació respecte de la sanitat pública? Nosaltres, des del Partit Popular de Rubí, seguim en la mateixa línia i defendim des de fa anys. Presentem en maig del 2025 una resolució
para volver a estudiar el proyecto inicial de un hospital de referencia comarcal en Rubí. La votamos en enero hace unos días, en enero del 26. A nosotros nos sorprendió que en la mesa de sanidad, cuando se votó, no estaba presente ni en Comú Podem, ni Esquerra Republicana, ni Vox.
Esto demuestra el interés que tienen estas fuerzas políticas en poder volver a estudiar el hospital de referencia comarcal que demandamos desde el Partido Popular. La moción salió aprobada, sorprendentemente. Aquí presentamos una moción para el hospital de Rubí hace un par de años y el Partido Socialista votó en contra.
Y vamos a defender lo que en el Parlamento llevamos y que se tiene que estudiar y seguir, y es la recuperación del proyecto inicial del hospital de referencia del Partido Comarcal. Estau, per tant, en contra d'aquest CAR, centre d'alta resolució. Voltros demanau que l'hospital sigui com era en un principi, per tant.
Nosotros pedimos lo que ha estado defendiendo siempre el Partido Popular y el resto de fuerzas políticas. Tiene que dar servicio a Castellbisbal, a Sancuat del Vallès y a Rubí. Estamos ahora prácticamente rozando los 200.000 habitantes
Está todavía colgada la adhesión, si no sabemos, de Bellaterra con San Cugat también, o sea, podrían ser más habitantes y más ciudadanos que requieren de estos servicios, en la cual también tenemos unos transportes deficientes hacia el hospital de Terrassa. Es una necesidad por parte de Rubí y de los ciudadanos de San Cugat y de Castelllisbal el tener un hospital de referencia comarcal.
Aquest dimarts, canviem de tema, coneixíem els punts en els quals s'instal·laran les càmeres de videovigilància que es van aprovar precisament al ple de gener. Vostès, aquests punts
Si no ho tinc mal entès, els diferents partits ja sabien on es col·locarien i Vots, la setmana passada, reclamava que s'havien de posar càmeres al barri del segle XXI. Vostès creuen que és una bona mesura posar aquestes càmeres de videovigilància i que és adient? A més, també pensen que hi ha mancances, com diu Vots?
Nosotros, cuando llegue el momento, ya presentaremos un pequeño estudio, porque no es solo instalar cámaras en estos puntos donde comenta el equipo de gobierno.
se deberían instalar en todas las zonas que se creen calientes de Ruí. Calientes me refiero a donde los índices de delincuencia son más altos, para que los ciudadanos estén más protegidos. Pero no solo cámaras, sino que también debe ir acompañado paralelamente de una mejor iluminación. Nosotros nos han llegado vecinos del siglo XXI,
Vecinos del Carreart, entre ellos vecinos de Canal Zamora, en los cuales tienen miedo porque los lúmenes, que es la unidad de medida de una farola, son deficientes. Eso crea una inseguridad de cara a los vecinos.
Per tant, demanareu altres coses relacionades amb la seguretat, inclòs en aquest estudi. Quan tendreu aquest estudi, ho saps? Lo estamos estudiando, estamos también en contacto con las... Estamos haciendo una serie de reuniones con las asociaciones de vecinos y urbanizaciones y estamos cogiendo los puntos, yo creo que en semanas lo tendremos.
És un estudi que passarà pel ple, que el presentareu al ple o directament al... Bueno, primero nosotros lo intentaremos presentar a lo mejor en junta de portavoces o si puede ser al pleno, pero estaré al aire, estamos en ello.
Més coses d'actualitat a la nostra ciutat, perquè seguim tenint els pressupostos prorrogats. Ja ens han dit que han començat les negociacions prioritàriament amb Esquerra Republicana. No sé si teniu algun coneixement d'això.
Nosotros no tenemos nada, ni nos han llamado, para comentarnos los presupuestos. Bueno, es un acuerdo... Hay que explicar a los rubinenses que nuevamente íbamos con presupuestos retrasados en el año 2026, que deberían de estar ya aprobados o no. Y bueno, es un acuerdo entre el Partido Socialista, en Comú Podem y Esquerra Republicana, como comentaron,
Pero yo sigo afirmando que igual que el ejercicio pasado hubo este acuerdo en Comú Podem, Esquerra y Partido Socialista, esta lo va a haber, pero es muy posible que también que sea para la legislatura que viene, la próxima legislatura, que es que pueda haber este tripartito también en Rubí.
Però vostres en alguna ocasió també heu estat negociant els pressupostos anteriorment? Nosotros, sí, en el ejercicio pasado presentamos unas propuestas en las cuales no nos aceptaron. Per tant, aquesta vegada tampoc s'han posat en contacte amb vostès i han tirat directament cap a esquerra.
Nosotros no. Nosotros vamos a pedir lo que siempre estamos pidiendo desde que entramos en esta legislatura, que es más inversión en urbanizaciones, más inversión en seguridad, más inversión en mantenimiento en la ciudad, reducción fiscal.
Ante la asfixia que padecen los rubinenses con nuevos impuestos, nuevos tasazos y también nuevos aparcamientos para vehículos porque hacen falta. Aquí no puede ser de que al rubinense se le diga usted tiene que ir en bicicleta o en patinete. No, no. Todavía se utiliza el vehículo, se utilizará bien sea de gasolina o bien sea eléctrico y se necesitan aparcamientos públicos.
De fet, ara xerrava de diferents ajuts, que demanarien ajuts al ple. També se'ls va aprovar precisament al PP una moció per ajudar els autònoms. Exacte, y estamos contentos por ello. Aunque justitos con los votos a favor, el resto nos sorprendió de que no votaran a favor fuerzas políticas como Beisper Rubí, como Partido Socialista...
O incluso como otras fuerzas políticas que seguro que tienen familiares cercanos y de primer grado siendo autónomos como yo. Hay que explicar a los rubinenses que un autónomo es un... A veces se le tacha de empresario, a veces de trabajador. Pues estamos ahí, ahí. Lo que sí puedo certificar es que el autónomo le da la vuelta al reloj trabajando diariamente. La vuelta al reloj. Y aquí hay una legislación europea que se tiene...
que se tiene que cumplir, con la misma celeridad que han impuesto aquí en Rubí el Partido Socialista y Ana María Martínez el tasazo de basuras y la zona de emisiones, de bajas emisiones, pues se debería de también aplicar la...
La demanda o los acuerdos que nosotros pedimos en la moción, como fue rebajar la cuota de autónomos a aquellos que no lleguen al salario mínimo. Y exentos de pago también de IVA a los autónomos que facturen menos de 85.000 euros. Nosotros nos hemos puesto en contacto incluso con la Masia Cancerra. ¿Qué ayudas directas del ayuntamiento recibimos los autónomos? Cero.
Todavía no hay un plan comercial. El último plan comercial de Rubí data del PGO de 1989. Ha cambiado mucho Rubí, ha cambiado la tecnología, ha cambiado la forma de venta. Tenemos un local como es el FabLab que iba a ser para jóvenes o eso le podemos llamar lo que es la milla de oro de Rubí.
Aquí nos demuestra que no hay plan comercial porque allí se va a instalar una oficina de asuntos sociales. Tiene que haber esa oficina de asuntos sociales, pero no es el lugar idóneo en el pleno centro y en ese local. Incluso vosotros teníais como proyecto desplazar también Radio Rubí allí para tener más visibilidad y mejor contacto con la sociedad rubinense. Los opis de Rubí están ocupados
Bona nit.
Con el problema de aparcamiento hay que dar una solución a l'aparcamiento de Salvador Allende. No puede ser que vecinos de otras urbanizaciones de Rubí, de l'extraradio de Rubí, nos dicen es que yo no bajo a Rubí a comprar porque no tengo donde aparcar. Y cojo el coche y me voy a un centro comercial o me voy a Terrassa, que allí se puedo aparcar. Esto hay que darle solución porque se está dejando morir poco a poco el comercio en Rubí. I quina seria la vostra proposta d'aparcaments a la ciutat? Perquè no és fàcil posar més aparcaments.
No es fácil poner aparcamientos, hay que buscar espacios para dar salida a todos esos aparcamientos y sobre todo hay terrenos públicos, entre ellos habría que buscarlos para aparcamiento y dar facilidades también. ¿Pero teniu algun exemple, alguna proposta concreta? Lo presentaremos en un futuro.
L'esteu treballant. Sí. Més cosetes, perquè Junts criticava ahir la gestió que ha fet el govern respecte al trasllat de les línies d'alta tensió i els veïns, de fet, mostren desconfiança cap al govern municipal. Quin és el posicionament del PP en aquest sentit? El posicionament del Partit Popular està clar. Tot aquest tendit que hi ha de torres d'alta tensió s'ha de desplaçar.
Pero esto se lleva trabajando de hace años. Bueno, han habido unas... Yo no sé si Junts para Rubí están al día o lo saben, pero han habido unas mesas de trabajo en energía en Rubí. Y se ha presentado un plan de trabajo para las líneas de alta tensión. Creo que fue el pleno pasado, no el anterior. En la cual hay un trabajo excelente por parte de los técnicos de Rubí
en los cuales parece ser que se ha empezado a encontrar la fórmula para ese desplazamiento se pueda llegar a él a través de un plan de barrios. Y bueno, se está trabajando en esa línea. Hay que dar confianza a los técnicos del ayuntamiento
Sí que entendemos el enfado de los vecinos. ¿Por qué no se ha utilizado esta línea desde hace 25 años? Ha tenido que ser ahora.
Eso parece que ha sido una falta de voluntad política y una ineficiencia en la negociación. Y luego también es muy importante que también el equipo de gobierno sepa sentarse con los distintos actores y sobre todo también con los de energía. Decir, vamos a ver, tenemos este problema, ¿por dónde vamos a ir? ¿Ustedes qué quieren? ¿Nosotros qué podemos ofrecer? Y trabajarlo. Y tener voluntad política.
I ja per acabar, jo volia preguntar-li, perquè el govern espanyol preveu aprovar la prohibició de les xarxes socials per a menors de 16 anys, una mesura que afectarà els joves rubinencs. De fet, vostè és pare de nines més petites, que això els hi afectarà. Com veuen aquesta mesura?
Pues es un tema complejo, sobre todo para los que tenemos niños menores. Yo creo que se ha abusado excesivamente del uso de redes sociales por partes de críos, de niños pequeños. Ahí debe haber una combinación entre los padres y también una mínima regulación para que no puedan acceder a esos contenidos, que en muchos casos pueden ser agresivos, sexuales, etcétera.
Sí que choca de que se quiera prohibir, por un lado, por parte del Estado, el acceso a estas redes sociales y, por otro lado, regular.
¿Regular el qué? ¿A quién? Porque no hace mucho Twitter o la antigua Twitter que ahora es X, pues tenía otro contenido en la cual no quería regular. Y ahora el contenido que tiene y con el nuevo dueño, pues parece que sí que quiere regular por ahí. Y ya no solo X, hoy ha salido la noticia que creo que incluso de Telegram.
En Telegram ha sortit la notícia? No. El creador de Telegram ha enviat un missatge criticant les paraules del president espanyol Pedro Sánchez.
donant missatges en contra de tot això que ha proposat fer amb les xarxes. Sí, bueno, està atacant contra la llibertat poder accedir a aquest tipus de redes sociales. O sigui, en canvi, con los niños sí que lo veo, sí que lo veo que se debe regular, se debe prohibir hasta cierta edad, porque, oye, también se vive sin redes sociales como hemos vivido todos nosotros.
Sí, sí, y no vivíem tan malament. No, no, no. Yo a veces le pongo el ejemplo a mis hijas. Digo, a ver, nosotros cuando teníamos que realizar un trabajo en el instituto, en el colegio, pues oiga, teníamos que ir a la biblioteca, tenías que ir a buscar un libro, que estuviera el libro, estudiarlo, resumirlo, picarlo a máquina, fotocopiarlo para luego pegarlo en el trabajo...
Y ahora es que le das una tecla y a veces ni eso, porque no saben ni tienen esa capacidad de buscar el trabajo porque lo noto. Digo, oiga, que nosotros también hemos... Hay que desarrollarse, por otro lado, y hay que dar unas oportunidades a los jóvenes de que puedan desarrollarse no solo apretando una tecla que tengan el trabajo allí.
Doncs ens hem quedat sense temps, Juan José. Moltíssimes gràcies per ser-hi aquí avui i t'esperam en la pròxima ronda. Moltes gràcies, igualment. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche Sonido vinilo Con José Verde
Guaita que tenim. Obrim la finestra per observar i comprendre el nostre entorn natural. Amb Sergi Corral. Benvinguts i benvingudes a un nou Guaita que tenim amb en Sergi Corral. Sergi, bon dia. Molt bon dia, Ona. A veure, de què ens parlaràs avui? Doncs avui haurem d'agafar el microscopi. El microscopi? Sí o sí, eh? I és que deixem enrere aquest món macroscopic, és a dir, les coses que veiem a simple vista amb ull nu.
I ens anem directament al microscopi, perquè avui anem a parlar dels virus. Ah, carai, ara ja amb aquesta fred que fa també és temps de virus, eh? És temps de virus, eh? I els últims anys han sigut més que notícia els virus. Podem dir...
que sempre són notícia, perquè fan epidèmies i causen greuges importants de salut comunitària, però venim de fa no pocs anys que, bé, per poc ens n'anem ràpidament, per culpa d'un virus especialment.
I tant, doncs som-hi, anem a parlar d'aquests virus. Mira, primer de tot he de dir que ja saps que sempre fem classificacions i encasillem tot bastant i en el cas dels virus ho tenim molt complicat. Per què?
Perquè, bé, no són éssers vius, podríem dir. Són agents infecciosos a cel·lulars. Carai. A cel·lulars ens diu que no són cèl·lules. Exacte. Que no són cèl·lules, ara veurem el que són. I els científics els han classificat, o sigui, han apartat tots els altres éssers vius, i els han posat dintre un calaix que són els acitota. Llavors estan solets en aquest lloc. Estan solets, estan solets.
La paraula virus, evidentment, té una etimologia llatina i fa referència a barí o substància nociva. O sigui, això ja ens ho diu tot, no? Ja ens diu que aquests virus són dolents per nosaltres, pel nostre cos. Són dolents, són que causen... bé, que causen enfermedats, no? Que causen coses dolentes. Els virus, de fet, de fet, podríem dir que han estat els grans desconeguts de la microbiologia durant...
anys i panys. Per què? Perquè no va ser fins a finals del segle XIX i principis del segle XX, quan els investigadors van posar llum en aquesta...
foscor, no?, en aquest calaix que no se sabia ben bé, ben bé d'on venien. Es considera en Martínus Beigernik com a descobridor del primer agent víric l'any 1899, just a cavall, eh?, del segle XIX i segle XX, el qual va agafar el testimoni del científic rus Dimitri Ivanovski, que alhora es va fer valdre
pel francès Charles Chamberlain, un filtre per poder aïllar aquests virus, aquests agents infecciosos. Els virus, com dèiem abans, han estat un misteri durant molts i molts anys, fins que el treball d'aquests biòlegs i microbiòlegs va descobrir que els virus es tractaven d'unes estructures moleculars compostes per cadenes d'ADN o de RNA, d'àxid,
àcid desoxirribonucleic o àcid ribonucleic, i envoltades de proteïna, d'una estructura de proteïna. Per tant, no són cèl·lules, eh? Com hem dit, són estructures o agents infecciosos, amb una mida que pot variar entre els 20 i els 300 nanòmetres de diàmetre. Per tant, són molt, molt, molt petits. Molt petits, eh? Molt microscopis i molt petits.
Amb la particularitat que aquests agents infecciosos depenen sempre d'una altra cèl·lula, bé sigui bacteriana, vegetal o animal, per replicar-se. És a dir, per sintetitzar nous virus i tornar a infectar noves cèl·lules. És el seu mecanisme de reproducció i d'infecció. És a dir, necessiten una cèl·lula per poder viure.
Carai. O sigui, s'han de posar sobre un animal o sobre una persona? Sobre una cèl·lula bacteriana, vegetal o animal. Pot ser de diferents tipus. Posen sobre la cèl·lula, perforen la membrana celular, no?, i entren dintre del citoplasma o del nucli, fins i tot, per poder replicar-se i poder crear nou virus i així anar infectant noves cèl·lules per ser aquest agent infecciós, eh?
En els virus hem dit que dintre tenien les cadenes d'ADN o d'RNA. Aquestes poden estar formades, les cadenes d'ADN, per dues cadenes o una cadena d'ADN. Hem dit que l'ADN era aquella doble hèlix, que també vam parlar en un guaita que va ser descoberta per l'equip de Watson i Crick, ho posem entre cometes, perquè hi havia una senyora que les havia descobert abans o les havia pogut formar.
fotografia abans. Però això que s'invisibilitza moltes vegades les dones en aquest món de la ciència. En Watson va morir no fa molt, eh?, aquest científic. Per tant, com dèiem, a les cèl·lules
formades per DNA, tenen dues cadenes o una cadena senzilla, i la replicació dels virus es produeix dintre del nucli de la cèl·lula. O sigui, travessen fins al nucli i allà es produeix la replicació. Per què? Perquè el nucli és on està situat el material genètic, és on està situat l'ADN. En canvi, els virus amb ARN
que també poden estar formats per cadena doble o cadena senzilla, la replicació té lloc al citoplasma, perquè l'ARN està situat al citoplasma, no està situat al nucli. I aquí és on entrem, per exemple, cèl·lules animals també, cèl·lules vegetals, però també moltes cèl·lules bacterianes. Per tant, com hem dit abans, els virus no estan considerats com a organismes vius. Perquè no tenen cèl·lules, no?
La majoria dels científics els excloven, per tant, de la classificació biològica. Aquelles classificacions que hem dit abans. Però, de totes maneres, s'han de classificar d'alguna forma. Clar, perquè això és el que us agrada. Alguna mena, no? Ara mateix hi han reconegudes 16.213, entre cometes, espècies de virus.
Qui posa els noms és el Comitè Internacional de Taxonomia de Virus. Els científics d'allò, que són viròlegs. És a dir, un viròleg és el biòleg, és l'especialitat que estudia els virus. Algunes fites dels descobriments dels virus són, per exemple, els anys 30, quan es va aconseguir aïllar, cristal·litzar i fotografiar el virus del mosaic del tabac. És un virus vegetal que aquest virus serveix com a estudi de base dels virus. És el...
allò que ens diu el conefillo de índies, allò que en genètica és la mosca del vinagre, per exemple, en els virus seria el virus del mosaic del tabac, que és el que s'ha fet la majoria d'experimentació. El 1931 es va aconseguir cultivar el virus de la grip, i el 1949 el de la polio. El 1963 el de l'hepatitis B,
i el 1983 l'equip de Luc Montagnier va illar per primer cop a l'UVIH, és a dir, el virus de l'acida. Un dels misteris més importants és l'origen dels virus a la biologia. Carai, d'on surt tant? Perquè, a diferència dels animals o plantes, aquí tenim un problema molt greu, que els virus no deixen fòssils. No, clar, si no tenen una estructura... Estructura celular, no deixen fòssils.
Tot i això, la comunitat científica podem dir que treballa amb tres hipòtesis principals. A veure... I com acostuma a passar en ciència, potser no és vàlida una d'elles, sinó que són vàlides... Carai, això pot ser, no? De totes tres. Doncs va, primer, tenim la hipòtesi del virus.
Sostén que els virus van aparèixer abans de les primeres cèl·lules o al mateix temps i serien descendents de les primeres molècules autorreplicants d'ARN que flotaven en aquella sopa primordial. Coevolució. Després hi ha una altra hipòtesi que se'n diu la hipòtesi de l'escapament, que proposa que els virus són fragments d'ADN o d'ARN que es van escapar dels genòmens d'organismes més grans, com bacteris i cèl·lules complexes.
serien com els gens rebels que van aprendre a moure's entre les diferents cèl·lules. Encara hi ha que... Sí, sí, van dir nosaltres no necessitem una cèl·lula sinó que ens movem per allà mig. Ens ho fem a la nostra bola. I l'última? La hipòtesi de la regressió o degeneració que suggereix que els virus van ser antigament petites cèl·lules que vivien com a paràsits dins de cèl·lules més grans. Perquè, de fet, això dels virus és un model de parasitisme.
a l'anar de cèl·lula en cèl·lula i replicar-se. Amb el temps van anar perdent els gens que no necessitaven, com els de la reproducció autònoma, fins que van quedar reduïts a un simple paquet d'informació genètica. I van continuar aquest parasitisme cel·lular, podríem dir, necessari per la seva replicació. Diem parasitisme perquè necessiten sí o sí les cèl·lules, no poden viure sense el d'allò.
Hem parlat dels virus. Hem parlat del que són els virus, què es consideren, de què estan formats, d'aquella càpsula proteica amb el material genètic al seu interior, que necessiten les cèl·lules per replicar-se, que van a les cèl·lules, aterren, inserten el material genètic, es reprodueixen dintre la cèl·lula i el que fan és que molts cops provoquen l'elisi celular, que trenquen la cèl·lula per deixar escampar els minivirus a través de vegades perquè infectin noves
Noves cèl·lules, eh? Per això és tan nociu i per això un virus, evidentment, ens pot arribar a matar. Ens pot arribar... Clar, però arribem a un punt amb tot aquest descobriment dels virus, tot aquest aïllament, tot aquest... Allò que per combatre aquests virus s'inventen les vacunes. Exacte, les vacunes. I què són les vacunes? Són bàsicament un entrenament militar per al sistema...
Immunitari. Entrenament militar. Entrenament militar, eh? Entrenament militar perquè les defenses, que és els cossos de seguretat que tenim dintre del nostre cos, puguin actuar la propera vegada que entri el virus. Exacte, estiguin entrenats. Estiguin entrenades, eh? Ensenyar el cos a reconèixer i combatre un virus específic sense haver de passar per la malaltia real.
Quan el teu cos reput una vacuna, el sistema immunitari reacciona davant d'unes espècies claus anomenades antígens, que són com la cara del DNI del virus, de què ponen tu DNI, doncs això. I el procés segueix aquests passos. Primer de tot el reconeixement, les cèl·lules immunitàries detecten la presència d'un intrus, que és el component de la vacuna, que normalment són els mateixos virus atenuats, o sigui...
Per tant, una vacuna porta el virus mig mort. Porta el virus mig mort. Tocadet. Perquè no pugui fer molt. Perquè no pugui fer molt de mal. Perquè si no ens estaríem fotent el virus directament. Per tant, el virus ha d'estar una mica tontadet perquè els anticossos aquests, els antígens, els reconeixin i les defenses hi puguin actuar.
El segon pas és la producció d'anticossos. El cos fabrica les proteïnes específiques, anticossos, que són les que bloquegen aquest virus, les que ataquen contra el virus, no? I el tercer pas és la memòria immunitària. El cos crea cèl·lules de memòria, si en el futur el virus ens intenta entrar al sistema i ja sap exactament com és, i l'elimina, evidentment, abans que pugui causar aquests danys.
Per tant, aquestes cèl·lules de memòria s'encarreguen de recordar com s'ha d'eliminar aquest virus. Evidentment. De vacunes n'hi ha de diferents tipus. Hi ha les atenuades, que és, com he dit abans, que utilitzen un virus viu però debilitat perquè no causi la malaltia. Per exemple, la triplavírica, la del xerrampió, paperes i rubeola. Hi ha les inactivades, que el virus està mort o destruït per productes químics, per exemple la de la polio o la de la grip.
I de subunitats, que només utilitzen una part del virus, com la proteïna de la seva superfície, la càpsula aquella que hem dit que venia amb la proteïna, per exemple, la hepatitis B, o el virus del papiloma humà. Hi ha unes vacunes que et sonaran molt, que són les de la RNM17G. A veure...
que aquestes es van posar de moda fa molt pocs anys, el virus de la Covid-19. En aquest cas no porten virus, donen instruccions a les cèl·lules per fabricar la proteïna del virus i generar defenses.
I aquestes es van crear per primera vegada amb la Covid-19 o això n'hi havia abans? Es van crear per la Covid-19, el que passa que d'aquí també tenim aquelles vacunes retrovirals que s'anomenen de retrovirus, que són les vacunes i la medicació que s'utilitza, per exemple, pel virus del Sida, que no és vacuna perquè no existeix encara la vacuna O.
però sí aquests retrovirals per impedir que el virus faci o que es desenvolupi. Un altre tipus, tenim les del vector viral, que aquestes també van sortir amb la del Covid-19, per exemple, la del...
La de l'ARN era la de Pfizer i la de Moderna. Recuperem, eh? Els noms, sí, sí. En aquella època tothom ja sabia els noms de les vacunes, eh? I la del vector viral utilitzen un virus inofensiu com a taxi per portar el material genètic del virus perillós al cos. En aquest cas serien unes altres vacunes, les de l'AstraZeneca, que és la del Covid-19, i la vacuna de l'Ebola, també.
Per tant, aquestes utilitzen un altre virus. Un altre virus. Utilitzen un virus inofensiu, com un taxi, com un missatger, per portar el material genètic del virus a perillós, al cos. Per tant, hi ha molts tipus de vacunes diferents. Hi ha molts tipus de vacunes diferents. Algunes fites, per exemple, en les vacunes, és el 1937 de la de la febre groga, que va ser desenvolupada per Max Taylor, que va ser premi Nobel, la de la grip, per Thomas Francis i Jonas Salk,
la de la polio, que és aquella inactivada que hem vist abans per en Jones Solc, i el 1963 la del Serrampió per John Enders.
Doncs, Sergi, moltes gràcies per aquesta explicació exhaustiva dels virus, les vacunes i ara aquests últims apunts de fites d'aquest món. Exacte, i la importància, evidentment, de la vacunació, per què diem de la immunitat de grup. Ara, per exemple, fa pocs dies, o crec que la setmana o la setmana passada, s'ha donat a conèixer que el xerrampió torna a ser endèmic a Espanya, pels casos que hi ha tan importats com gent del país que no s'ha vacunat.
Per tant, aquesta importància de la vacuna. Doncs gràcies, Sergi. Ens retrobem un altre dia en una altra guaita. Fins al guaita que ve.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Adeu de camp. Adeu de camp.
La Unió Esportiva Rubí torna a la competició després de l'ajornament del partit contra l'Atlètic Sant Just. Aquesta vegada li tocarà rebre a la Pobla de Mafomet. Cita a Can Rosers, però, atenció, dissabte tarda. A les quatre ens posarem en directe a Ràdio Rubí amb la tercera posició de la Lliga Elit en Joc.
I arriben els esports amb Toni Bravo. Com estàs? Bon dia, molt bé. Què ens expliques avui, eh? Sí, sí, ja no queda res pel cap de setmana. Els esports estem mirant ja cap a les prèvies i als partits que es faran aquest cap de setmana, però de vegades entre setmana.
Es disputen partits, és el que va passar ahir. Derrota del Club Natació Rubí masculí a la divisió d'honor, partit ajornat del passat cap de setmana, que era la jornada 12. Els rubinencs van perdre 11-17 davant del Club Natació...
Mataró, un duel que va començar molt bé, va estar molt equilibrat fins a la primera part. De fet, el Rubí només perdia d'un gol al principi de la segona part, però el Mataró, els del Maresme, van fer un tercer període boníssim, parcial de 2 a 6, que va acabar...
d'encantant el partit. Amb aquest resultat, el Rubí es manté a CT, tornen a jugar aquest cap de setmana, tres quarts d'una, de nou tornen a jugar a la piscina de Sabadell, recordem que està jugant aquest any com a local aquí, però en aquesta vegada juguen com a visitants.
contra el Sabadell, que això és molt divertit, que juguen com a locals. Clar, es veuran les cares amb els segons, que són millors, estan empatats, hi ha 3 equips empatats amb 33 punts, un d'ells és el Sabadell, i el femení, doncs, ho té molt més fàcil, perquè són les primeres de primera divisió, se'n van a Barcelona, a la piscina del Club Natació Montjuïc, aquestes noies són les cues d'aquesta primera divisió, per tant, partit bastant fàcilet.
A veure com van aquests dos partits, perquè en els darrers dies no són bon temps pel Waterpolo, perquè hem tingut aquesta derrota del masculí i fa uns dies de l'europeu que... Bueno, ha acabat. De fet, ha acabat el Waterpolo, la selecció espanyola, que ha acabat en aquest europeu per sota del que se n'hi ha les expectatives, perquè ha acabat cinquena. S'ha de dir que només ha perdut un partit, eh? Sí, sí. Va perdre el primer contra Hongria, però...
Sí, sí, però són de les favorites i sempre esperes, clar, és el que passa, poses el llistó molt alt i sempre esperam que ho facin tot superbé i que sempre guanyin tot i que tirin i quedin primeres sempre, però és una cosa molt, molt difícil de fer i gairebé ens acostumam i no ho valoram.
De fet, el que sí que haig de dir és que el Club Natació Rubí està fent una temporada fantàstica, i els nois una temporada boníssima, enfrontant-se a clubs amb estructures professionals, i aquí són amateurs, i estan setens. Clar, jugaran contra el Sabadell, que el Sabadell juga a Europa, el Club Natació Barcelona juga a Europa...
I aquí és que, per mi, això té més mèrit que qualsevol altra cosa. I les noies que van primeres de primera divisió, doncs, per promocionar l'any, per promocionar, per ascendir, l'any que ve. Anem al futbol de tercera catalana, duel directe del Rubiver, que rep diumenge a dos quarts de cinc de la tarda al Mirasol Bac Unión. Els rubinents són uns ens. Atenció, perquè només tres punts a les darreres nous jornades han de reaccionar.
Dissabte, a les 6, la penya blaugrana Ramon Llorenç. Setena, visita la penya barcelonista Sant Vicenç dels Horts, que és tercer classificat. I al grup 7, l'olímpic de Can Fatjó. Va molt bé, eh? Cinquè, jugar al camp de la penya deportiva Pajarill, que són 14. Estan a la zona baixa, intentant l'olímpic B pujar cap a la zona alta. Anem al boli. Els séniors rubinincs afronten aquest cap de setmana la darrera jornada, la primera fase. El masculí, que és segon...
aquesta plaça la té assegurada ja. Visita diumenge a les 10 del matí al Terrassa B, que és el tercer, per tant és un duel directe, ja vaig, ja vaig, i el femení, que és sisè, doncs juga dissabte a dos quarts de vuit a la pista del Cunit, que és quart classificat, i deixa'm ja el 20, rep a l'Andorra, el 20 d'en Vol, en Vol estem parlant, eh?
Diumenge a la 1. Uns rivals que són quarts i els nostres són uns ens. Han baixat molt. Fa 3 jornades que no guanyen. A veure si els va millor. A veure si hi ha aquesta victòria. Moltíssimes gràcies, Toni. Moltes gràcies, Pam. Adéu.
I ara no marxem perquè, com sempre, arriba la tertúlia. Nosaltres vos deixem en la recomanació musical del Robert Fernández. Por si acaso el fracaso no nos deja volver No olvidemos la aventura del ayer Malviviendo del cuento Dejando de sentir Aquello por lo que estamos aquí Peliculeamos por no callar Comiendo carreteras sin parar
El reconeixeu, no? Evidentment, són la Pegatina. Això que estem escoltant és un dels seus temes mítics, anomenats Muèrdeme. Atenció, perquè la Pegatina, després d'un any i mig de pausa creativa, torna a escena amb energies renovades i una nova cançó. Aseguren que aquesta nova cançó està destinada a convertir-se en un dels grans himnes del seu repertori.
El grup torna amb l'essència festiva que s'ha convertit en un fenomen internacional, però també amb una mirada renovada i més madura. La nota de premsa que ens han enviat diu... Aquest primer avançament de la seva nova etapa és una celebració de la vida compartida, sent un cant a l'amistat, a la comunitat i aquests vincles que es construeixen en el dia a dia, en els barris, en les festes populars i en els viatges que es converteixen en històries.
La pegatina reivindica la importància de les persones que t'acompanyen en el camí, per sobre del soroll i les aparències, amb un missatge directe, pròxim i ple d'energia. Nou treball, nou senzill, que aventura una nova etapa de la pegatina. Aquest nou treball, primer senzill, aquest avançament, porta per nom, Siempre nos tienes aquí...
I aquesta és la nostra recomanació del dia. Deixar-se'n portar per aquest so clàssic i festiu de la pegatina. Siempre nos tienes aquí. Estamos algo fácil de opinar, algo fácil de creer, algo fácil de olvidar, algo fácil de aprender. Buscabas en nosotros que fuéramos tu timonel, un impulso y un tesón.
Fins demà!
És més difícil de fer, difícil de fer.
Seguimos avanzando sin manual Resolviendo sin saber Desgastándonos y más Delirios que no se ven Seguimos enclaustrados en Relaciones de poder Etiquetas y moral Bendiciones de anteayer Nunca acaba como empieza
Fins demà!
Siempre nos tienes aquí, en cada marrón, en cada momento. Siempre nos tienes aquí, con un camino que seguir. Siempre nos tienes aquí, en cada follón, en cada lamento. Es más difícil hacer... Són les 10 del matí. Radio Rubí...