Gràcies.
Passant 3 minuts de les 9 del matí i començant amb aquesta segona hora del Rubí, el dia d'aquest dimecres 29 d'octubre. En uns moments, conversam amb la directora comercial del Forn Cabrianes, Rosa Maria Badal, perquè la Generalitat els ha distingit amb el Premi Nacional de Comerç per la seva aposta continuada pel comerç de proximitat. El Forn Cabrianes té...
una seu aquí a Rubí des d'aquest estiu, i per això xerrarem amb ells perquè ens expliquin com han rebut aquest premi. Després, torna el Rubí Fos, ja sabeu l'espai en el qual en Xavi Mas ens explica els successos més sonats que han ocorregut a la ciutat en els últims anys. Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum
De l'actualitat esportiva de la ciutat, sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robel Fernández.
A les 10 arribarà la tertúlia conduïda per Valentierno, que analitzarà l'actualitat amb Vicent Rabada, en José María Pijó, en Rosalía Viader i Sílvia Castanyeda. I per acabar, a les 11, la Lídia Martín conversarà amb Pere Bel sobre les obres que s'estan fent a l'Ermita de Sant Mús. Després tindrà una nova edició del Shakespeare amb en Xesco Caballero. Començant!
El Font Cabrianes, una empresa familiar amb més de 90 anys d'història i albages, ha rebut el Premi Nacional de Comerç de la Generalitat de Catalunya per la seva aposta pel comerç de proximitat i la qualitat artesanal. De fet, també té una...
també té un forn aquí, també té una seu aquí a Rubí, en aquest forn que li han donat el Premi Nacional de Comerç. Coincidint amb aquest reconeixement, el forn s'expandeix i també obrirà ben aviat a Barcelona. Enxerrem amb la seva directora comercial, Rosa Maria Abadal. Bon dia, Rosa Maria. Bon dia. Primer de tot, enhorabona per aquest reconeixement
Vos donam des d'aquí, des de Ràdio Rubí, vos donam les felicitats perquè segur que esteu molt contents. Nosaltres volíem preguntar-vos què representa per a Voltros i per al Fon Cabriana rebre el Premi Nacional de Comerç. Doncs la veritat és que aquest reconeixement ens omple d'orgull i reafirma els valors que hem agradat dels nostres avis i pares, que és l'amor a l'ofici i a la feina ben feta.
La veritat és que estem molt contents i també la il·lusió de poder-ho compartir amb la gran família del forn de Cabrianes, perquè darrere de cada fornada i de cada pacuït amb paciència hi ha un gran equip de persones. El jurat ha destacat la vostra aposta precisament pel comerç de proximitat i de qualitat. Com es traduís això en el dia a dia de la vostra feina?
Doncs mira, aquest premi la veritat és que ens dona l'oportunitat de poder transmetre el nostre compromís amb el futur de comerç de proximitat, perquè sempre hem treballat per mantenir viu aquest esperit de barri, de confiança, de tracte humà que dóna sentit al comerç tradicional. I la nostra voluntat és aquesta, continuar sent comerç de proximitat, acostar el caliu del comerç de poble al ritme urbà,
i oferir la mateixa qualitat i autenticitat i calidesa que ens identifiquen de sempre. També, Voltos, quan heu rebut el premi també vos he sentit dir que el rebíeu amb humilitat i gran il·lusió. Hi ha algun pensament especial per als fundadors o per a les generacions anteriors a la família? Sens dubte. Com he dit al principi de la conversa, reafirma els valors que ens han transmès avis i pares. Sempre els tenim molt presents.
I també val a dir que la nostra trajectòria no ha estat fàcil. Hem viscut moments de dificultat i d'incertesa. La trajectòria nostra ha viscut moments de tot. I és per aquest motiu que rebem el reconeixement amb humilitat i amb gratitud. I amb el compromís de continuar treballant per mantenir lliure aquests valors
que ens han ajudat a arribar fins aquí. Com transmeteu aquesta cultura, aquest amor per l'ofici, per la feina ben feta? Com ho transmeteu entre les generacions i dins d'un equip que cada vegada és més gran? Sí, però la veritat és que si una cosa ens caracteritza és que el número de persones que som, tothom està molt integrat i tothom creu en allò que fa,
Per què? Doncs perquè els valors que tenim és d'elaborar amb productes de qualitat, amb farines de proximitat, amb masses mare, amb els processos adequats que pertoquen a cada pa que fem per poder garantir aquesta qualitat que també ens identifica i ens faci diferents. Llavors el gran ventall de productes que tenim, de coques, també de pastissos, de brioixeria...
i bé, el fet de poder comercialitzar tots aquests productes que avui dia tots sabem que n'hi ha tants i a cada cantonada, nosaltres volem donar-hi aquest valor afegit d'un producte de molta qualitat i servit a persones que viuen també al món del comerç i els nostres forners també persones que estimen l'ofici, perquè és que si no, no té cap sentit. El tema al dia a dia, com he dit, no és fàcil
I si no estimes una mica allò que fas, ho tens complicat. I llavors el que més hem de valorar és la nostra clientela. Sense clients no hi ha negoci. La confiança que ens donen, en fi, tot això és el que ens ha ajudat a poder estar valorats amb el Premi Nacional de Comerç.
Ara ens comentaves que teniu uns forners que estimen l'ofici. Quin paper té la formació dels joves forners i pastissers dintre del vostre projecte? No sé si cercau gent nova per donar continuïtat a l'ofici i partiu d'una formació. Quin paper té aquesta formació per als forners? Mira, nosaltres hem de dir que amb la trajectòria que portem de tants anys,
La veritat és que tenim persones que han crescut amb nosaltres, tenim persones que en aquests moments gairebé se'ns estan a punt de jubilar. També n'hem incorporat de nous, evidentment. Llavors, la nostra intenció, com te deia, és una incorporació al nostre obrador, als nostres punts de venda, fent una formació del dia a dia amb persones de molts anys al darrere,
que també ajuden a estimar aquest ofici que tant ens aporta i que tant ens suma també a la nostra vida. Al fons va néixer l'any 1933 a un petit poble del Bages. Què queda avui d'aquell esperit de poble als establiments actuals? Perquè n'heu obrit uns quants. Què és el que queda d'aquell esperit de poble? Doncs és això, acostar aquest caliu
de comerç de poble, de barri, de confiança, aquest tracte humà que intentem de no perdre. També és cert que el futur que hi veiem, la continuïtat del nostre negoci, evidentment que és fer costat al comerç de poble i de proximitat, però també no podem oblidar i no podem renunciar a la tecnologia. Nosaltres tenim una botiga online que també donem una visibilitat
i una facilitat a l'hora, a tots els clients oferim una compra diària servida a domicili. O sigui, la tecnologia no està danyida també amb la qualitat i amb el servei diari. El que hem de mirar, de mirar endavant i de mirar nous horitzons per poder ser competitiu. I la veritat és que ens en sortim, entre cometes, doncs...
dintre d'aquesta nova etapa i d'aquesta nova faceta, doncs, amb una bona acceptació per part dels nostres clients. En els darrers mesos heu obert botigues a Rubí i a Sant Cugat. Com gestioneu el creixement sense perdre aquest caràcter del que xerràvem, aquest caràcter artesà i de proximitat? Perquè, clar, ara heu començat com una expansió, que diguéssim. Sí...
No hi ha res fàcil, insisteixo molt en això. La formació abans d'obrir un punt de venda, les persones seleccionades passen per una de les nostres botigues uns mesos a fer la formació per conèixer bé tots els productes, com explicar-ho als nostres nous clients, i a partir d'aquí fem també un acompanyament un cop hem obert la pròpia botiga, és a dir, quan hem inaugurat una botiga...
No és només obrir-la i ja dius, bueno, això ja marca sol, no, no, de cap manera. Fan aquest acompanyament a aquestes persones expertes i que són mans dretes de l'empresa en el sentit, doncs, això, de fer aquest acompanyament de formació perquè les persones que representen aquell punt de venda, doncs, ho feguin tan bé com es pugui.
Coincidint amb aquest premi, heu anunciat l'arribada a Barcelona, que ja són paraules majors, que diguéssim, amb una botiga al carrer major de Sarrià, que es rellevarà al Fons Sarrià, que és un establiment centenari. Què significa per vostres ocupar aquest espai tan emblemàtic? Mira, la veritat és que ens fa una il·lusió tremenda.
Però també et dic que ens fa il·lusió arribar a qualsevol lloc. Quan vam venir aquí a Rubí també estàvem molt il·lusionats. I el projecte no és pensar que hi estarem una temporada. Nosaltres venim aquí perquè abans hi, com quan pensem que ho inaugurarem, Serrià. Per una banda, ens fa il·lusió continuar la feina que havien fet els antics forners, perquè és, com deies, un ofici centenari, i poder-hi donar vida aquell espai de nou...
no dona més que donar la conformitat que el forner és un ofici que pot tenir vida als barris i als llocs urbans. Per què? Perquè és un producte diari. Cada dia comprem el pa. Hi ha altres comerços que no hi vas cada dia, que també són igual d'importants perquè donen igual de vida a la pròpia comunitat.
però el nostre article dona una vida especial perquè és un producte del dia. Nosaltres cada dia treballem els nostres obertors centrals, que estan fruitors, treballem de nit, de matinada els nostres camions distribueixen el pa botiga per botiga i a la pròpia botiga en qüestió acabem de fer els acabats i donem aquest servei de les 6 del matí fins a les 9 de la nit.
Per tant, tot arriba des de l'obrador central de Sant Fritós i a partir d'aquí comença la màgia. Sí, senyor. Nosaltres treballem, ens considerem forners artesans, treballem, com no et deia, amb massa esmare, amb farines de qualitat i proximitat, amb uns processos lents i acurats perquè el pa sigui com el de sempre, com el de tota la vida. El pa no vol presses, vol les seves pauses,
i nosaltres tenim molt clar que el que no podem és canviar les elaboracions. També tenim pans com més actuals, en el sentit que les baguettes també porten massa mare i també estan elaborades d'una certa manera, però és un pa que té menys durada, és un pa que acabem de cobre a les botigues, per posar un exemple d'un pa còmode també pel propi client, que a vegades demanen algun tipus de producte fàcil per fer entrepans i tal.
Però els pans tradicionals, el pa de l'avi, el pa del 1973, el pa de Montserrat, la barra de muntanya, tots aquests pans són en uns processos, estan elaborats, que fa que tinguin aquest gust tan peculiar i especial.
Ara ens xerraves del pa, sobretot, però el vostre catàleg també està molt vinculat a les tradicions catalanes, els panellets, les coques, els tortells... Quina importància té mantenir viva aquesta part més cultural i festiva, que diguéssim, dins el vostre ofici? És que nosaltres tenim un compromís, també, amb les arrels, amb les tradicions, i el dolç hi diu molt amb tot plegat. De fet,
estem en una cultura que tot ho celebrem al voltant d'una bona taula, i les postres no poden faltar mai. Llavors, ara aquests dies, casualment, estem a tope amb els panellets de totes les varietats, tenim el compromís també d'una elaboració d'amella marcona, amb pinyons del país, amb el maçapal fem nosaltres, és a dir, un compromís amb fer aquell producte molt ben elaborat,
sí que té un preu determinat, perquè tothom diem, ostres, els panellets és un producte, però no és un cop d'any, ens ho podem permetre, i en tenim de moltes varietats per tots els gustos. I encabat dels panellets, doncs ja comencem amb la campanya del Nadal, llavors els tortells de Reis, la Pasqua, tot, cada mes hi ha alguna cosa a celebrar. I nosaltres tenim aquest compromís de poder acompanyar amb totes les tradicions un dolç que ens identifica com a país.
A més, incorporeu criteris de sostenibilitat. Com incorporeu aquests criteris de sostenibilitat, tant en la producció com en la distribució? Nosaltres aquest tema el tenim també molt arrelat perquè tenim reciclatge de cartró, de plàstic, d'olis, tot el tema d'orgànic. Tot aquest tema ho tenim molt, molt, molt organitzat
a nivell intern. Cada dia, quan arriben els repartidors que porten el pa a primera hora del matí, se n'emporta amb la devolució del dia anterior. I un cop arriba a les nostres instal·lacions centrals, es classifica. Vol dir que aquest tema, ja dic, ho tenim molt interioritzat perquè forma part de l'èxit també de la pròpia empresa. No entendríem que aquest tema no el tinguéssim tan inculcat.
Ara ens explicaves el tema dels dolços, que hi ha alguns dolços que tenen uns preus més elevats, però que és una vegada a l'any. En un moment en què proliferen els productes industrials, en el qual tot baixa tot de preu i la gent dona la sensació que no valora tant aquesta feina artesanal...
que feu vosaltres. Com defenseu aquesta qualitat com a valor diferencial? És un tema de principis. O sigui, nosaltres, si volguéssim vendre molts més panellets, podríem fer-ho, podríem arribar a més número de persones, però no tindrien la qualitat. Llavors, els nostres valors i els nostres principis no serien els que són. És com el pa que fem i elaborem. Ja ho sabem que n'hi ha al mercat poder venut i despatxat
i atès per no professionals, també hi és. El client que també tal n'hi fa i compra, i s'ha de respectar, perquè quan surt el sol surt per tothom. Però nosaltres tenim la voluntat de fer les coses bé, de no enganyar, i el client n'estic convençuda que també ho valora. Perquè al final és que som el que mengem. O sigui, segur que hi ha empanellats molt econòmics, segur que hi ha barres de pa molt econòmiques, segur que ja existeix de tot, avui dia hi ha de tot al mercat.
però el client al final escolleix. I quan ens escolleix a nosaltres no hi ha res a veure que ens pugui agradar més i que puguem ser més agraïts, perquè al final vol dir que la nostra feina té un valor i està reconeguda. El premi vos arriba en un moment dolç, però també en un moment de reptes. Quines són les vostres metes a curt i mitjà termini?
Doncs jo em mantindria amb l'essència i els valors que ens han ensenyat avis i pares. O sigui, fer la feina ben feta, valorar molt el personal, les persones que formem part de l'equip del Forn de Cabrianes, perquè sense ells no arribaríem ni sabíem qui som, sens dubte, i valorar enormement els clients que ens donen confiança cada dia. És que crec que tota aquesta combinació que t'acabo de dir és l'èxit del Forn de Cabrianes.
Intentar de fer les coses bé i en moments de dificultat, humilitat. I ja per acabar, si haguéssim de resumir, això és difícil, eh? Si haguéssim de resumir en una frase l'essència del Font Cabrianes, quina seria aquesta frase? Amor a l'ofici i a la feina ben feta. No t'ha estat tan difícil, eh? No, perquè és que això ho tenim molt arrelat. Això sempre ens ho deia l'Adi.
i ho portem tots molt incol·locat, la veritat. Molt bé, Rosa Maria. Novament felicitant-vos per aquest Premi Nacional de Comerç de la Generalitat de Catalunya. Moltíssimes gràcies per explicar-nos tota l'essència del forn i una altra vegada, mil felicitats. Moltes gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies a Ràdio Rubi.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Me chifla aquesta sintonia, m'encanta. És que només sentir-la ja se l'acabé i ja comença la intriga. Estem a la secció Rubí Fosca amb el Xavi Mas. Bon dia, Xavi. Bon dia. A mi m'assusta, eh? T'assusta? Sí, mira que ja haurías... Però què va acabar? Què passa aquí? José ha fet un gran treball amb aquesta sintonia. Bestial, bestial. Que se la reconozca.
Exacte, que se la reconegui. Xavi, què ens dus avui? Jo ja saps que m'ha posat molt nerviosa. Sí, perquè la gent no sé si ho sap, però us ho puc dir de veritat, que la Pamela no sap mai de què parlaré. I així la deixo també en la intriga. En la intriga i en la sorpresa. Avui parlarem d'un fet molt macabre. Molt macabre. No sé si dic que m'agrada o que no m'agrada. Bueno, macabre és. Ens remuntem a l'any 2009,
el 12-13 de maig del 2009, vosaltres sabeu que hi ha moltes zones de Rubí, que hi ha horts, i en aquella època... Bueno, aquests horts...
Anava un pare i un fill, el José i el Manuel, a treballar cada dia, com cada dia, a l'hort. Són llorts que no són d'ells, sinó que estan llogats. I tenen estomaquets, les seves plantetes, les seves cosetes. I van anar cap allà. I just aquell dia, quan anaven a les 3 de la tarda cap al seu hort a treballar, es van trobar un cos. Però, tal com t'ho dic... A l'hort. Un cos, en el camí. En el camí. En el camí dels horts. És un camí que és de cabra, s'ha d'anar caminant, no es pot arribar amb cotxe.
I van trobar un cos d'una dona, estava despullada, només portava una calceta, però li faltaven els braços, les mans, les cames a partir del genoll i el cap. Déu-n'hi-do.
per això et dic que és bastant macabre aquest succès, va ser molt macabre. Automàticament, clar, aquest pare i fill es van assustar, van trucar enseguida els Mossos, poden certificar que el dia abans no hi era, o sigui que ha sigut deixat des de les 3 de la tarda del dia abans a les 3 de la tarda del dia que ho descobreixen, i aquí comença la investigació policial, però a més a més portava un tall a l'estómac i se li havia embuidat part dels òrgans interns,
No sabíem molt bé. Tràfic d'òrgans? Estim xerrant de tràfic. M'estic avançant, m'estic avançant. Els Mossos comencen a obrir línies d'investigació molt importants. Tràfic d'òrgans, fins i tot, que tràfic de drogues. Perquè en molts casos, que són portadors de drogues, pot rebentar les bolses de la droga a l'interior i el que volen els traficants és recuperar la droga. I també era una altra línia d'investigació de Mossos, no?
l'únic que tenien clar que el fet que no hi hagués cap, no hi hagués mans i no hi hagués peus, era clarament per no ser identificada. Exacte, perquè no puguin agafar les huelles de tilàs, perquè no puguin... Un tatuatge, la pròpia cara, la imatge, això estava clar i no estaven pels voltants. Al servei d'investigació, Mossos d'investigació, van trobar unes cordes al voltant només, unes cordes de color negre, trenada...
però no havia sang, no havia res. Per tant, ja ben suposa que el cos és traslladat un cop, un cop està amputat, o sigui, mort amputat, etcètera, és traslladat en aquell lloc a Rubí.
Això, si us en recordeu, hi ha una rotonda que era coneguda com la Rotonda de les Monges, perquè hi ha un monestir de monges molt al costat de la rotonda. Això és molt a prop de... Bueno, és a la mateixa carretera 1413, que a l'altra banda d'on està la rotonda hi ha horts que són privats i que els tenen llogats. Allà van trobar aquest cadàver. La línia d'investigació comença a tirar per on deies tu. Possible tràfic d'òrgans, possible tràfic de drogues...
veuen que és o llatina o magrebí, però no tenen cap dada més. El primer que es fa és buscar desapareguts. No hi ha cap coincidència en cap denúncia de desaparegut. Que coincideixi més o menys amb el que es troben. Una investigació molt difícil fins a un punt. Tres dies després d'aquesta trobatlla,
una persona a Badalona posa una denúncia per desaparició de la seva dona.
Però jo tinc una pregunta, perdó, per l'incís, amb proves d'ADN, no es pot sabre quina persona és? Les proves d'ADN, és que no volem donar moltes pistes aquí tampoc, però les proves d'ADN ha d'estar, estem parlant de l'any 2009, i ha d'estar corroborat, o sigui, que jo tregui a tu una prova d'ADN, o sigui, una mostra d'ADN, no em dirà que tu ets Pamela.
a menys que estiguis ja en un banc de dades... Que estigui fitxada. Més o menys. O estiguis en un banc de dades en el qual o tinguem unes altres mostres per poder comparar. O sigui, el fet de tenir una analítica o una mostra no ens diu qui és aquella persona, no estem tan avançats encara. Ha de fer una comparativa. O bé estàs en un banc, o bé comparo amb famílies, etcètera. Mhm.
Si no, no és possible. M'havia emocionat, eh? Sí, i a més és molt cara per anar-les fent el tuntun. M'has CSI i he vist jo. Sí, sí, sí. Hi ha coses que sí, que és real, i coses que no. Que no estem tan adelantats. Molt bé, molt bé. Seguim, tornem a Badalona. Un senyor que denuncia... Un senyor posa una denúncia que ha desaparegut la seva dona. I s'obre una altra línia d'investigació, perquè resulta que Mossos descobreixen que aquest senyor...
que és d'origen marroquí, té diverses denúncies per maltractaments d'aquesta mateixa dona. I tenen dos fills petits. Aquí hi ha un problema en aquesta investigació que s'allarga bastant perquè hi ha un problema afegit, que és que hi ha un senyor que està pres en una presó de Catalunya que diu que ell el dia 12 va sortir de permís
va matar la seva dona, la va esquarterar i la va llençar a Rubí. Déu-n'hi-do. Els Mossos automòticament abandonen la línia d'investigació del marit i tiren cap a aquest home d'aquí. Resulta que aquest home s'entera per notícies, perquè aquesta troballa va sortir a tot arreu. A TV3, als noticiaris, vam sortir i Rubí a tot arreu per aquesta troballa. Clar...
Comencen a tirar per aquí, però resulta que finalment poden parlar amb la dona, amb l'ex-dona. Ah, però sabrà que deies amb la morta, dic no, no poden. Per tant, automàticament, un cop averiguat que aquest home mentia i no havia matat a la dona ni l'havia esquarterat, perquè estaven parlant, la tenien endavant, es veu que era un problema de gelos, de separacions, que la volia matar, però que no ho va fer, però ella es va autoinculpar d'aquest assassinat quan no ho era.
Tornen ara a veure'ns a la línia d'investigació del marit. El marit, aquell dia que se suposa que des de les 3 fins a les 3 apareix aquell cadàver allà, no té cap trucada, ni amesa ni rebuda. Per tant, havia apagat el telèfon.
un home que també veu programes d'aquest tipus que sap que la localització pel mòbil és molt important. I encara que tu no truquis, el teu mòbil està localitzat cada vegada amb un repetidor diferent. I et va marcar on estàs, la zona com a mínim. Com que ell ho sap, apaga el mòbil quan surt de Badalona i ningú s'entera durant un 24 hores on està i què està fent.
Aquí intervé també Mossos d'Esquadra, fan una investigació tremenda, brutal, parlant també amb una sèrie de prostitutes que treballaven en aquesta carretera, en aquelles rotondes, etc. I un testimoni veu un cotxe petit el dia que se suposa que deixen aquell cos allà i... Però no veus res més. Un altre testimoni a Badalona veu com un home carrega un bulto
més o menys del tamany del cos, sense cap ni braços ni res, amb el cotxe, que coincideix el cotxe amb el que veu l'altre. I la línia d'investigació comença ja directa cap a... S'estrenya al redoll. S'estrenya cap al marit.
Al final, el protagonisme de tot i qui comença a descobrir-ho tot és la germana de la morta, que va a Mossos a declarar que ha rebut agressions constantment, que ella la truca aquella nit, dient que se'n va a dormir amb els nens perquè li té por al seu marit, que l'està agredint, que l'està pagant, etcètera, etcètera, etcètera. A partir d'aquí desapareix, no té notícies de sa germana i està molt convençuda que el marit té alguna cosa a veure.
La línia d'investigació el va cercant, el va cercant, el va cercant, i fins i tot, quan ja comencen a contactar i a contrarrestar totes les dades que tenen, un dels testimonis confirma que és el mateix cotxe que havia vist l'altre. I coincideix amb el cotxe d'aquest senyor. Ja està. No hi ha proves evidents, però al final confessa. I tot ve també perquè...
demanen una ordre de registre del domicili i els Mossos d'Esquadra troben una sèrie de fotos d'aquest senyor a la festa del Cordero quan degullava un Cordero. Això m'a sona, això m'a sona. I què passa? Que el Cordero està penjat del seu pati amb unes cordes de color negre trenades.
Sí, recorda aquesta dada. I aquí comencen a lligar caps. I al final, confessa que la mata. Ah, perquè també hi ha una segona part, que és que ha desaparegut els capsals del llit dels nens. I aquests capsals del llit és que estaven tacats de sang, perquè és on te l'havia matat i decapitat. I fins i tot s'atrevarien a dir que va ser davant dels nens. Uf. La custòdia actualment la té aquesta germana,
els nens ara tindran uns 20 i escaig d'anys, l'home va ser condemnat amb totes les proves, va ser condemnat perquè homicidi al final no assassinat, cosa que tampoc ho entenem. La acusació particular i la fiscalia demanaven assassinat, no homicidi, i a més amb diferents graus d'agraujament. Al final li va caure una condena per homicidi amb agraujaments...
Recordem que la diferència de l'homicidi i l'assassinat és la intenció, la voluntat o la planificació de matar i que comporta també una pena més alta. Per tant, és assassinat? Entenem tots que sí, però va ser condemnat per homicidi amb agreujants. L'advocat ho va fer molt bé, no? Sí.
De totes maneres, un cop resolt aquest cas, aquest home va ser tancat a la presó. L'any va ser dos anys després, crec que el 2011 va ser jutjat i el va condemnar a 18 anys. O sigui que aquest senyor sortirà el gener del 2029.
O sigui, queda poquet perquè torni a estar al carrer. Quatre anys. Déu-n'hi-do, quina por, quina por. Aquesta és la història d'avui. Xavi, molt interessant aquest cas. Avui un cas tancat, l'altre dia teníem un cas obert, avui un cas tancat. Moltíssimes gràcies per explicar-nos un d'aquests succesos que ha ocorregut a la nostra ciutat, que volem recordar que no és que Rubí tingui més succesos que altres municipis, només que són els nostres,
i els expliquem. Igual que podríem explicar els de Sant Cugat, els de Bessona, ja ni té cuento perquè necessitaríem programes especials, vull dir que... com a tot arreu. Molt bé, Xavi. Moltíssimes gràcies i t'esperam al mes vinent amb un altre cas. Molt bé. Gràcies. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Aquí és on comença tot el perible que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
I ja tenim aquí l'Ariel Benavente, que ha vengut molt lent, molt lent, molt lent. He estat cridant per tota la ràdio i no venia, i no venia, i no venia. I he dit, saps què? Entres més tard. I, Ale, entres més tard a fer la seva secció de Casan Fake News. Bon dia. Bon dia, Pam, bon dia. Estic pegant-te una bronca en directe. Això té una excusa, això té una excusa. Potser avui... No la vull sentir, l'excusa. Potser avui...
Això està relacionat amb les fake news. Potser avui és l'últim dia de la raça humana. Potser avui ja ens extinguim tots. Bueno, les fake news... No, no, sí, sí, de veritat. Jo no penso morir, o sigui que... Jo quedaré viva. Venen els extraterrestres. Oh, que bé, m'encanta!
Què ha passat? Doncs no sé si has vist, per les xarxes socials, això s'ha fet molt, molt viral. Ja porta un temps sent un tema de seguiment, almenys per mi propi, perquè m'agrada molt i m'interessa. I s'està rumorellant molt que la NASA ha activat un pla de defensa interplanetària. L'has vist? Et sona aquesta notícia? No. Doncs, bàsicament... Només estic esperant que arribi ET.
Bàsicament el que ha passat és que s'aproxima un cometa interestel·lar anomenat 3U Atlas, que ha sigut objecte de seguiment científic i social molt gran des del Jolion. Per què? Doncs perquè per posar una mica en context aquest Jolion es va descobrir el cometa i al principi no sabia ben bé què era, ja que és un objecte interestel·lar, és a dir, no ve del nostre sistema solar sinó ve d'un altre,
d'una altra galàxia, potser, o sigui, no es pot determinar l'origen, tampoc. I aquestes situacions causen molt enigma i molt interès en la comunitat científica, perquè només s'han produït tres cops a la història de la humanitat, ja que gràcies als avenços tecnològics i tal, ara ja podem identificar aquesta mena d'objectes. El primer va ser Ouma Ouma, no sé si et sona aquest,
però va ser també un cometa que es va identificar l'any 2017 i que va causar molt rumor i molta especulació en la comunitat científica. Doncs què va passar? Que quan es va descobrir aquest cometa, el 3U Atlas, el científic Aviloé, un dels científics més importants a dia d'avui en el món de la física, va publicar un estudi on afirmava que es podria tractar d'un objecte extraterrestre
ja que presentava diverses anomalies que eren molt estranyes per ser un cometa o un objecte normal. Aquest rumor va ser com una bola de neu, es va fer més gran i més gran i més gran i va arribar al públic superdescontextualitzat, que no sabia ben bé...
que creure, no?, perquè si des de la part de la física t'estan dient que es pot tractar d'una nou extraterrestre, doncs, què vas a creure? I clar, els rumors amb el pas del temps es van escampar molt. Doncs, avui... No, perdó. Demà és el dia que el cometa passarà més prop del Sol. Mmm...
I el que ha passat és que s'ha fet una campanya de totes les agències espacials, la ESA, la NASA, l'I-1, que el que volen és centrar l'observació directament en el cometa per veure'l més de prop i poder treure més informació d'aquest, que ja està confirmat que és un cometa. O sigui, realment no és cap nou extraterrestre ni res. La comunitat científica ho va descartar al moment.
Només que aquest científic és molt reputat i una mica polèmic respecte a aquests temes. I ell va publicar un estudi basat en estadístiques que podria ser cert o no. Tampoc confirmava que ho era, però ell afirmava que podria ser-ho. I doncs això.
Ens has fet la fake news, tu, eh? Perquè has arribat aquí, dic, que vamos a venir todos, que venen els extraterrestres, ja estava confirmat que no eren extraterrestres. Ja has de confirmar. Però era una mica per... Per donar una mica d'això. Ens has fet la fake news, tu, eh? O sigui, era com a... Bueno, bueno. Següent notícia fake.
Doncs la següent notícia, ara canviem una mica el to, i és per parlar una mica de l'Adana. Ja fa un any, de l'Adana. Fa un any avui, sí. I des de l'equip de Neutral han fet com una recopilació de tota la informació, desinformació, que es va propagar per les xarxes.
I que, clar, és bastant trist i tràgic que després de la mort de 237 persones, a dia d'avui, part d'aquesta desinformació segueix present a la societat i sobretot a les xarxes. I volíem fer com una petita recopilació. Hi ha desinformació i hi ha coses que encara no sabem, eh? Totalment, totalment. També hi ha coses que no sabem i que no s'han confirmat, però respecte a les que sabem...
no podem tampoc mentir o no podem difondre informació que no és ben... I menys en un tema tan sensible. Clar, menys en un tema tan sensible i que ens ha afectat tant de prop la comunitat valenciana que tenim aquí al costat. Doncs comparem realitat i mentida d'algunes d'aquestes desinformacions. El primer va ser un rumor molt extens que afirmava que hi havia molts morts soterrats al pàrquing de Bonaire. Sí, cert. Aquest va ser superviral, o sigui, va ser dels primers a esclatar...
Jo havia estat uns mesos abans allà. Ostres! Sí, sí, sí, la meva família viu a prop i havia estat uns mesos abans allà. Quina por. Doncs, bueno, alguns socials fins i tot van pujar vídeos i fotos, fotos concretament de bombers que sortien, doncs, com aixugant-se les llàgrimes de la cara i tal, i vídeos que mostraven en les proximitats...
tauts, o sigui, tauts i, bueno, cotxes funeraris portant salts. Vale, doncs, des de neutre ja en aquell dia ho van verificar que això era totalment mentida, és a dir, les fotos dels bombers estaven tretes de context, estaven aixugant-se la cara del suor després d'una tasca tan gran i tan difícil,
I els vídeos dels tauts també trets de context. Eren d'una funerària de prop, en un dia de servei normal, no havia passat la dana, etc. Després tenim un rumor que es va fer molt gran també, propagat per Víctor Aldama. Algú que està ara mateix una mica... No, no, el recorda, el recorda aquest rumor. Va dir que hi havia més de mil morts. Una xifra que no quadra gens amb la realitat, no?
Avui sabem que han sigut 237 i... Hi ha desapareguts encara, eh? Però són sis desapareguts. No arribem als mils, per sort, eh? No, no, per sort, o sigui... Però, jolín, afirmar mil morts... I en un moment en què tothom està tan... Doncs tothom s'ho empassa, sí, sí. No, no, o sigui, és deleznable. Però, bueno, també hi havia un altre rumor que... Bueno, aquest s'ha propagat fa poc, que s'ha trobat un cos a Manices...
i el rumor deia que aquest cos no comptava com els desapareguts i que, clar, doncs es confirmava que ens estaven ocultant la xifra real dels morts, tal... Des de Neutron l'han verificat, comptava els desapareguts des de març. O sigui, sí que estava en el registre, podríem dir. Mm-hm.
I, bueno, després tenim un altre rumor molt viral que van propagar el Vice Pérez i Vito Quiles, que va ser el de la roba, no? O sigui, van pujar vídeos allà com a la disalleria on mostraven camions destrossant tota la roba que suposadament havien enviat
a la gent que volia contribuir a la causa. Clar, aquest rumor també es va propagar un munt de com les institucions estan fent això i era totalment mentida. El que passava era que era roba que havia quedat mullada, plena d'humitat i amb mils desperfectes i que no era ni saludable ni sostenible per a la gent. Per tant, s'havia de desfer i...
I bueno, rumors com aquest no... Rumors que en realitat es fan molt de mal perquè hi ha molta gent que se'ls creu i els repeteix com a mantres quan en realitat no és així i de cara a totes aquestes persones que es van veure afectades per aquesta dana acaben fent molt, molt de mal.
Totalment, Pam. Doncs moltíssimes gràcies per dur-nos aquests rumors i desmentir-los una altra vegada, tot i que alguns ja sabíem que estaven desmentits. Moltíssimes gràcies, Ariel. Ens veiem el prochain dia. Ens veiem. Adeu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, a pell de cama. Dia de tots sants amb futbol en directe a Ràdio Rubí. Toca visitar Barcelona. La Unió Esportiva Rubí visita un històric com l'Horta a partir de dos quarts de set. T'esperem al 99.7 FM i a la nostra web. A pell de cama. Tots fem esport.
Sonido vinilo Espacio musical que rende tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
Con José Verde.
Arriba als esports amb el Toni, que xansa, com sempre, perquè no té temps suficient, perquè s'enrotlla com una persiana, el resum no el coneix, ja se queixa que no deixes temps, que no deixes temps, i encara no han sonat els... Sí, és... Perdona, bon dia. Exacte, és obrir la boca i aquí sentir el corre caminos, pip-pip, que el coyote te va pillar. El coyote és el José...
El tenim aquí, el José Malagón. I així no hi ha forma de fer esports. Sembla que estiguem fent els 100 metres... Està bé, fas esports. A l'hora de fer els esports, els 100 metres. Només hi ha una prova. Són 100 metres corrents. Fas esport? T'queixaràs? Cors? Vinga, cor. Vull parlar... Sí, vinga, em poso el cor. Va, no t'enredis. Em poso el cor una miqueta. Va, el programa d'avui, que tindrem... El programa d'esports al dia. Hora? Hora dels esports al dia. Quina hora comença? A les dues i mitja. Dues i mitja?
José! José, por favor, ¿cómo que la tens? No, no, que l'hem canviat. Quina hora, quina hora? Si us plau, o sigui, és que no, és que clar, o sigui, ens posaran. Estic pensant en la temporada de l'any passat. Ens posaran, clar, és que els oients, clar, amb raó no pugem dels esports.
Una i mitja, dos quarts de dues, sisplau! És que, clar, deis les hores molt estranyes, jo no les sé així. Clar, clar, és que... Vaig al programa d'avui... Dos quarts de una, una, dos... Jo no sé si són la una i mitja, les dues i mitja... Una i mitja, programa Esports al dia. Això. De què parlarem? És que m'haig de posar a sèrio, o sigui que no pot ser. Va, cor. Tindrem l'Oliver Ballabriga, el Rubinen, que va ser entrenador de l'equip de futbol de Som Maresme, entitat que, recordem, va acabar desapareixent a principi de temporada i que va...
Al final provocar que l'Olímpic de Can Fatjó pogués jugar a segona catalana. Doncs passarà pel programa per veure si ens pot explicar què va passar amb tota aquesta història d'estira i arronsa amb la Federació Catalana de Futbol, que està relacionada amb deutes i que ha estat un dels serials de l'estiu. El tindrem a quina hora? A la una i mitja en el meu idioma, perquè dos quarts de no sé què, no sé lo que és. Gràcies.
La passada jornada esportiva també va ser notícia a l'equip femení de Club Tenis Taula Rubí, que va iniciar la seva trajectòria a la Copa Catalana amb una primera victòria en la competició davant del Club de Tenis Taula Granollers.
Va perdre contra els Falcons, però va ser un partit molt igualat. El de Redwell es va decidir per un ajustat 9 a 11 al definitiu 7. Parlem de futbol, de l'avui l'X7, perquè el Can Mirbé va debutar, finalment, a la segona divisió. Contundent victòria contra el Mirasol per un clar 1-7 en un maig on el domini dels nostres va ser absolutament total. I et parlaré també...
d'una darrera notícia... Ja, ja. Sí, és que no podia ser. Que la Unió petanca les Torres Rubí, que es va quedar sense el títol de Campiones de Catalunya. L'equip rubinenc s'enfrontava al Gran Via amb un empat, en tenien prou, i malgrat començar guanyant la primera de les quatre partides, no van trobar la forma de guanyar la segona que les hagués proclamat Campiones.
José Malagón, que sí, que marxo ja, que marxo. Quina hora? A veure si ho dic bé. Va, dos quarts de dues. Gràcies, gràcies. La una i mitja en el meu idioma. Gràcies, Toni. Adeu.
I avui, 29 d'octubre, a Glòria del Mas, de qui és l'aniversari? Bon dia! Bon dia, Pamela Martínez! Avui tenim l'aniversari de la cantant i compositora sueca Tov Lou, coneguda mundialment per l'èxit Hàbits, que fa 38 anys. Joveneta. Un altre aniversari destacat, el d'avui, és el de Randy Jackson, músic, productor i germà petit de Michael Jackson, que compleix 64 anys. Doncs el petit ja 64. He pensado lo mismo.
En el món de l'esport, Edwin van der Sar, l'agenda naderlandesa d'Ajax i Manchester United, i considerat un dels millors esporters europeus que celebra 55 anys. L'actor nord-americà Ben Foster, famós per pel·lícules com The Messenger, que compleix 45, i finalment l'ex-futbolista francès Robert.
Pirs, campió del món de 1988 i de l'Eurocopa 2000, així com una figura clau de l'Arsenal Invencibles del 2004 i que celebra 52 anys. 52! 52! Per molts anys a tots. Per molts anys a tots. I ara no marxin perquè arriba la tertúlia amb la Belén Tierno i no el tros vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Això que estem escoltant no ens arriba via el Regne Unit ni Nord-Amèrica, s'arriba Made in Catalonia. Des d'aquí mateix, sí, sí.
Estem escoltant el duet català O.K.10, que si ho llegim literalment veuríem una mena d'acrònim. Una O, una K, una D i una B doble. Doncs aquest duet format per la catalana Virs Mertor i, atenció, el Peter Parti, acaba de publicar el seu esperat segon àlbum. Gràcies, molt amable, fins aviat. Així s'anomena.
Després de sorprendre amb el primer treball 08880, doncs aquest projecte nascut el setembre del 2023 es consolida amb una proposta musical que destaca per la seva originalitat, qualitat sonora i una identitat pròpia que trenca mòdios dins de l'escena catalana. Això és el que diuen, com a mínim, a nota de premsa, no?
De fet, la relació que hi ha hagut entre tots dos, entre la Bills i el Peter Party, s'ha enfortit gràcies a això. Doncs ho notem molt d'una forma especial amb aquest nou treball que porta per nom. Gràcies, molt amable, fins aviat. Diuen que demostra una sonoritat i una lírica molt més madura.
Amb aquest nou LP, compost per 10 temes que es barregen, que es mouen entre el grup, l'arambi, el pop i el funky, doncs veiem que tot gira en torn a un eix molt emocional i potent, amb els finals i els nous inicis i tot el que passa entre aquests dos moments vitals. Atenció!
Exploren la nostàlgia, l'acceptació i la il·lusió del present amb una sensibilitat que connecta amb el públic des de la primera escolta. Jo crec que, com a nota de premsa, és bastant referent del que ens trobarem, dels que els vam trobar, ens vam trobar a la passada Festa Major de Robert, quan van actuar, i d'aquest nou disc que no té aquest tema, aquest tema ja és un tema del 2023, sinó que, doncs, com a primer senzill, arriba amb aquest Tu mou-lo.
Ok, adeu. Ok, adeu. No has vist prou bé. Oh, yeah. Funky. Soul R&B. Made in Catalunya, 100%. Per molt que et porti mal. No veuràs que és dolça si no has obert la boca. No té gust de res. Les coses que les perds per anar fent la ruga.
Mai no he viscut la vida molt sense ells.
No hauràs gran cosa, potser és que no et penosa. Perdre't el que tens, quan tinguis un moment, per deixar la cova. T'he fet aquesta nova, no sé si m'entens. Mai no he viscut la vida amb molts il·lècs, però és que tinc algú que ningú més té, amb un tresor escrit.
Molt bé, molt bé, molt bé, tancant el programa d'avui tenim el Déu amb aquest single meravellós.