Passen gairebé 4 minuts de les 9 del matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dijous 6 de novembre, dijous passat per Aigo. Avui conversarem amb el portaveu del grup municipal del PSC, amb el Rafa Hueto, dins de l'espai.
els grups municipals opinen, ja sabeu, l'espai en el qual els diferents portaveus dels partits polítics que tenen representació al ple municipal expliquen quina és la tasca que fan dia rere dia. Després serà el ton de la nostra secció de ciència, guaita que tenim, que ens proporciona la xarxa. Arribant a les 10 del matí, quan quedin uns minuts per les 10 del matí, els companys d'esport ens faran un resum
de l'actualitat esportiva de la ciutat i del partit d'ahir segurament i sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la tertúlia conduïda per la Belén Tierno, que analitzarà l'actualitat amb Víctor Ramos, Rosalía Viadé, Pepa Delantado i xerraran, endavant segur, de Rubí Solidari, el Sàhara i també de l'acord de la Unió Europea de reduir al 90% les emissions l'any 2040.
A més, per descomptat, segurament també xerraran de l'avís de pluja que estem vivint avui i de la intensitat amb la que està caient aquesta aigua. A partir de les 11, na Belén continuarà amb el Rubí al dia conversant amb Pau Moniato, integrant de la companyia Total Circ per conèixer...
Els detalls del seu espectacle Hotel Bucarest que es farà a la sala diumenge 9 de novembre. Després, l'activista cultural Carme Pomareda i n'Enric Pallarès del racó del llibre ens faran les recomanacions literaris d'aquesta setmana. Comencem!
Comencem una nova ronda de l'espai. Els grups municipals opinen i, com sempre, ho fem amb el portaveu de la PSC, Rafa Hueto, que ens explicarà els diferents projectes i la visió del seu partit respecte als diferents temes de ciutat. Benvingut i bon dia. Moltes gràcies, molt bon dia a tots.
Vos agraïm que vingueu aquí a explicar-nos la vostra feina del dia a dia, que potser els ciutadans no la veuen tant i aquí tenen l'ocasió d'escoltar què és tot el que feu.
Comencem mirant cap enrere un poc. Ens anem al ple municipal perquè allà es va aprovar per la mínima una moció que demanava la millora de la gestió dels aparcaments. Es va xerrar molt de l'aparcament Salvador Allende. Vostès van votar en contra, però el que és innegable és que a la ciutat hi ha un...
dèficit d'aparcament i que els usuaris potser estan un poc enfadats també amb el tema d'aquest aparcament de Salvador Allende. Que els usuaris del pàrquing de Salvador Allende estiguin enfadats ho entenem perfectament. Tenen motius per estar enfadats i estem treballant per veure quines solucions podem aportar.
Vem votar en contra perquè tenim per norma, quan hi ha mocions, que el que demanen són obvietats que ja s'estan treballant, doncs és votar-les en contra, perquè si no és com molt, molt ventajista, d'alguna manera, el que fan alguns grups de l'oposició, traslladen obvietats de feina que saben que s'està fent, posar-les en un paper, presentar-les com una moció...
i presentar-se com els salvadors d'aquella causa. És un criteri que hem mantingut amb aquesta moció i que també hem mantingut amb algunes altres que van en aquesta línia, que el que fan és posar sobre el paper obvietats de coses que ja s'estan fent.
A més, en aquest ple també es va aprovar l'esperada zona de baixes emissions, que en principi ha d'estar en funcionament el mes vinent. Com està? Perquè, clar, estàvem esperant la licitació de les càmeres, estàvem esperant quatre serrells que faltaven. Com estem? El mes vinent l'atendrem ja? Sí, en
La zona de baixes emissions s'implantarà en el termini que preveu la normativa, que preveu la llei. Ara mateix estem treballant, en gestint dues qüestions importants. Una és el conveni amb l'ATM, amb l'autoritat metropolitana del transport, que el que farà és proporcionar aquesta plataforma única per a tots els ciutadans de Catalunya que hagin de demanar la seva autorització per...
per poder accedir a les zones de baixes emissions. I per l'altre costat, com deies, estem acabant de fer les adjudicacions i les instal·lacions de les càmeres, que venen a reforçar les càmeres que ja estan existents, que són les de l'Illa de Vianants, perquè recordem que la zona de baixes emissions de Rubí, pràcticament en la seva totalitat, contempla la zona d'Illa de Vianants.
L'altre tema estrella dels darrers dies ha estat les escoles Bressol, l'escola Bressol Sol Solet i la Lluna. El govern va anunciar que finalment es municipalitzarien. En principi, aquesta internalització està prevista per al curs 2027-2028, però...
Les treballadores han anunciat que seguiran manifestant-se perquè volen que es faci ja. És una petició raonable? És possible? Es pot fer? Jo també voldria que les coses se solucionessin d'avui per demà, però tots sabem que els processos administratius són com són, que les coses no passen de la nit al dia, que no es pot fer una internalització directa. Tot això ho sabem perfectament. Tot i així, mantenen aquesta actitud de conflictivitat, des del govern no ho entenem, perquè hem expressat la clara voluntat
de fer la municipalització amb el procés que pertoca i la llei és com és i l'hem de complir. I els processos són els processos, tenen tota la informació, la coneixen perfectament i no entenem aquesta postura de conflictivitat quan el que hem dit és que comencem i seurem ja a dissenyar aquest procés que acabi amb aquesta internalització en les escoles Bressol.
Potser no es refien que pugui arribar en aquest 2027-2028 perquè com que també es contempla aquesta segona pròrroga en cavall de cartró, potser és això.
Aquesta qüestió que no se'n refeguin o no, nosaltres ho hem expressat públicament. A partir d'aquí, quan un comença un procés de negociació, el que ha de fer és seure i parlar, principalment. Podem entendre que en determinades situacions, les situacions de conflicte puguin existir, però en aquesta situació en què en la mateixa setmana que presentem aquest acord...
per la municipalització, l'endemà ens trobem amb aquesta manifestació de la pressa de l'Ajuntament, doncs no s'acaba d'entendre. El que toca és començar a treballar i començar a veure com es pot fer aquest procés que no és gens fàcil. Pot semblar, i a tots ens agradaria, que l'endemà, demà pel matí, ja fos una empresa municipalitzada, un servei municipalitzat, però les coses no són tan fàcils. Quines dificultats trobareu? Ja sabeu quines dificultats trobareu?
Aquests processos el que estem veient també és com s'estan fets en altres ciutats, estem parlant amb molta gent, estem veient com es pot fer de la manera més satisfactòria possible.
la darrera vegada que va venir vostè en aquest estudi li vaig preguntar si ja havien començat les negociacions de les ordenances em va dir que no estem al novembre torna a insistir com està aquesta situació? estem treballant de moment no us puc avançar una resposta concreta respecte a això estem acabant de treballar tant a les ordenances com sobretot en el pressupost de despesa que segurament és el més important
Aquesta era la meva segona pregunta, perquè el govern de Sabadell l'altre dia ja va presentar la seva proposta del pressupost 2025. Jo soc conscient que nosaltres, aquí a Rubí, hem donat Junverda el juliol del 2025, el pressupost de 2025, però l'any vinent haurem d'esperar fins a mitjans d'any per tenir pressupost una altra vegada?
Esperem que no, de fet treballarem perquè no ens allarguem tant com ens hem allargat en aquest 2025, que si no recordo malament el vam aprovar al mes de juny, finals de juny, principis de juliol.
En tot cas, ara la gestió econòmica de l'Ajuntament està centrada en executar aquest pressupost. És important que els pressupostos s'executin perquè tenir pressupost i no acabar fent les despeses en aquells serveis, en aquelles coses que estan pressupostades, no té gaire sentit. Qualsevol cas, estem treballant en paral·lel, presentarem aviat una proposta de pressupostos per parlar amb els grups de l'oposició i esperem que...
No triguem tant com va ser aquest any 2025, que a part de determinades circumstàncies que ja es van poder explicar llargament, es va anar una mica més enllà.
Ahir o abans d'ahir es va publicar l'enquesta de satisfacció ciutadana i coneixement de la ciutat hi ha unes valoracions bastant positives de la gent que està contenta amb el municipi però després també hem vist que hi havia serveis que no es coneixien com per exemple el servei de mediació o no es coneixia l'alcaldessa als barris i
Com podem solucionar això? Aquesta és una gran pregunta i estem buscant la resposta. Fem un esforç molt important de comunicació, amb moltes coses. Fem campanyes, fem moltes coses perquè la gent conegui
perfectament tots els serveis que fa l'Ajuntament i totes les activitats que fa l'Ajuntament. Però és un tema que es repeteix en d'altres ciutats, també. Hi ha una part de la població que no vol ser informada, això també ho diu la pròpia enquesta, i hi ha coses que no acaben d'arribar. No sabem ben bé el per què, però és una qüestió que hem de treballar, una pregunta molt pertinent i una resposta que estem cercant.
A banda d'això, l'enquesta, quina valoració feu des de govern d'aquesta enquesta? En termes generals pensem que és una enquesta positiva. Tots els indicadors de qualitat de serveis i de satisfacció de la ciutadania respecte a la ciutat evolucionen positivament. Hi ha elements que preocupen la ciutadania i el govern. Comentàvem abans del tema dels aparcaments, comentàvem també
el tema de la seguretat, són elements sobre els que s'estan treballant i en els que el govern té fixat en la seva prioritat, que com sabeu és seguretat, és espai públic i és no deixar ningú enrere de les persones vulnerables que tenim a la ciutat.
A finals del mes d'octubre, l'Ajuntament i Puigfell van acordar el tancament i la restauració de l'abocador de Can Canyadell. L'empresa tenia obert un contenciós contra l'Ajuntament i ara la justícia ha d'acceptar aquest acord. Com està la situació?
Jo primer destaca que aquesta és una notícia que ha passat com molt desapercebuda i és una notícia molt important. Hem tancat, clausurem un dels abocadors més grans que ha tingut aquesta ciutat a les darreres dècades. I jo crec que ens hem de felicitar tots plegats. Aquí l'altre dia en el ple fèiem un repàs...
de la gent que ha participat a través de la plataforma, a través dels espais polítics que tenen representació en el ple. Jo destacava també el paper dels tècnics municipals d'aquesta casa, que són uns grans experts en l'àmbit dels residus i així ho han demostrat. I tinc la sensació que aquesta notícia ha passat una mica desapercebuda.
Com deies, teníem un contesions administratiu que suposava una sèrie de riscos, un que és molt evident i que jo vaig destacant al ple, que era que durant 13 anys, si ens obligaven a treure els residus que s'havien abocat allà...
El que suposava era tenir 13 anys de camions, una altra vegada en el camí d'Ullastell, traient tots aquests residus que no tocaven. Ambientalment, tècnicament, econòmicament, des de qualsevol perspectiva, el més raonable era clausurar i restaurar, que és el que hem aconseguit amb aquest acord.
Aquesta restauració no és fàcil, tampoc, perquè és un terreny que és difícil de trobar-li el què. No sé si des de l'Ajuntament ja teniu en ment com voleu que es restauri.
Aquests abocadors, com d'altres abocadors que s'han fet els plans de restauració i es fan satisfactòriament, el mateix acord contempla que des de la seva assignatura, des de la convalidació judicial, perdoneu, tenen quatre mesos per presentar el pla de restauració, l'empresa. A partir d'aquí, l'analitzarem i autoritzarem aquest pla de restauració...
quan estigui en condicions i que estigui l'òptim per aquella zona. Tècnicament avui dia hi ha solució per tot. Seria una bona opció parcs de plaques fotovoltaiques?
Aquest és un tema que està en discussió. Com sabeu, estem en una modificació de planejament respecte a les fotovoltaiques. És un element que està valorat i, en tot cas, el que calia ara, i això també hem volgut desvincular-ho, no es tractava de tancar i pensar en una altra activitat. El que es tractava era de tancar i de restaurar aquell espai natural i ja en parlarem en el futur. Quina tipologia d'activitats hi pot haver en dipòsits d'abocadors que estiguin clausurats.
Ara que xerraven de les fotovoltaiques, l'altre dia xerravem amb el director de l'Energètica, que la Sarreta s'ha convertit en un referent amb aquest projecte pilot que permet l'energia compartida entre diferents edificis. Aquest és el camí que volen seguir?
Aquest és un dels camins que s'han de seguir. Un dels elements de debat que vam tenir amb el conjunt de grups de l'oposició en el plantejament de la modificació i planejament pel tema de les fotovoltaiques és que el primer que hem de fer és escoltar el potencial de teulades que tenim en aquesta ciutat.
Tenint el sol industrial que tenim, el potencial és molt. Hem de ser capaços d'activar. Abans de consumir terreny per instal·lacions fotovoltaiques, el primer que hem de fer és consumir les taulades que tenim en aquesta ciutat. I és una de les lògiques que implementa aquesta modificació de planejament, que esperem que es pugui aprovar definitivament. Vam fer l'aprovació inicial, falta la provisional i la definitiva, que serà la Generalitat de Catalunya. I tenim data per l'aprovació provisional?
Doncs l'aprovació definitiva ha d'estar abans del juny de l'any que ve. Per tant, l'aprovisional haurà d'anar uns mesos abans perquè pugui anar a la Comissió Territorial d'Urbanisme. Estem treballant amb les delegacions que hi va haver a l'aprovació inicial i en els propers mesos tornaran al ple i després anirà a la Comissió Territorial d'Urbanisme.
També han començat els treballs de millora de les urbanitzacions, uns treballs que han estat molt demanats pels veïns i que fins ara també és un col·lectiu que estava bastant enfadat. Com estan avançant aquests treballs? No sé si teniu previstes reunions amb els veïns per acabar d'informar-los de les inversions...
Sí, un dels compromisos que tenim amb ells és fer un seguiment de totes aquestes feines que s'estan fent, del pressupost que es destinen a les urbanitzacions, perquè és un pressupost important. Les dificultats que tothom pot entendre, no? Un espai tan extens és difícil de tenir uns estàndards de qualitat molt elevats, no? Això no vol dir que estiguin malament del tot, jo crec que...
que si veiem altres urbanitzacions d'altres ciutats, veiem que les nostres no estan tan malament. En qualsevol cas, el que sí que vol fer el govern és un esforç per intentar posar al dia determinades qüestions. Ja han començat els treballs de senyalització horitzontal, en breu hi haurà treballs d'asfaltatge i treballs de millores de voreres, i esperem que aquest esforç tingui el seu resultat i el puguem explicar als veïns.
Molt bé, doncs esperant aquesta explicació que de segur els veïns estan escoltant ara aquests grups municipals, els deixem esperant aquesta explicació que arribarà de ben segur ben aviat. A nosaltres t'agraïm molt que hagis estat aquí avui en aquests grups municipals opinant. Moltes gràcies a vosaltres, és un plaer.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Arriba el gran coco de la Unió Esportiva Rubí. Diumenge al mig dia rebrà un dels pocs equips que mai ha pogut guanyar com a local. Partides a seguir en directe a Ràdio Rubí davant del sempre complicat mengeu. No t'ho perdis!
Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Experimenta.
Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí, presentado y dirigido por Adrián Eguitábal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas, experimenta.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm el de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxar amb Cinghilda, sisplau. Ties, que fort. Us heu assabentat plena per fer a la uni? Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·lar el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Mila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a radiorubí.cat. Vols publicitar la teva empresa a Ràdio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci. Ràdio Rubí amb el comerç de proximitat.
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Guaita que tenim. Obrim la finestra per observar i comprendre el nostre entorn natural. Amb Sergi Corral. Benvinguts i benvingudes a un nou guaita que tenim amb el nostre biòleg Sergi Corral. Bon dia, Sergi. Molt bon dia, on és?
A veure, de què parlarem avui? Doncs mira, parlarem de muntanyes, però ens anirem a l'arrel, no dels arbres que hi viuen, sinó a l'arrel de com es formen. Per tant, parlarem de roca, no? De roca, de geologia, de moviments de la terra, de forces, de plegaments, bé, de les arrugues, n'hi ha qui en diu que les muntanyes són les arrugues del territori. Amb una mica, no? Sí, sí, n'hi ha un altre que diuen...
determinades muntanyes aïllades, seria com un buny, per entendre el Montgrí o l'altre tipus, doncs avui parlarem una miqueta d'això, com es formen, i bé, veurem els diferents processos, que a cada processos li posen un nom, perquè als científics posem noms a les coses, que ja ho tenim, i classifiquem, i coses d'aquestes, i quan parlem d'aquestes coses, hem de fer una mica de retrocedir en el temps enrere,
però en tornar a aquella escala geològica que és molt diferent de l'escala històrica, de l'escala humana, d'allò, que és quan comencem a parlar de milions d'anys. Ui, doncs som-hi, va, anem a aquesta escala geològica. Exacte, mira, parlarem d'això, de com es formen les grans serralades, per exemple les Ibèriques, les Mediterrànies, les Europees,
les mundials en un procés, que és un procés geològic, aquest de formació de les muntanyes, que se'n diu orogènia. Orogènia. Orogènia. I ens ha sortit del primer concepte tècnic, eh? Exacte. Orogènia, la definició que podeu trobar en diferents diccionaris, és el conjunt de processos tectònics, és a dir, moviments de plaques, que deformen, pleguen i eleven l'escorça terrestre, originant serrelades o sistemes muntanyosos. Ho tenim definit.
Ens hem de fixar precisament en això, en els processos tectònics. Tectònics, pels que recordeu, va en referència a les plaques tectòniques, que són aquelles fractures de l'escorça terrestre que es van movent per les forces interiors de la Terra. Per això és un procés tectònic, és aquell relacionat amb el moviment de les plaques i processos, per exemple, com el de la col·lisió, quan xoquen dues plaques,
també quan es separen i també quan una s'encavalca a sota de l'altra, que és el que en diem la subducció, que és el procés de quan una placa terrestre s'enfonsa en una altra i es fon. Aquesta tensió, aquesta col·lisió, podríem dir, és la responsable de formar les muntanyes. Perquè estan en constant moviment, no? Aquestes plaques mouen molt a poc a poc, però sempre es mouen. Exacte.
com unes plaques com si flotessin, com allò del... No sé si de petits havíeu vist allò de l'humor amarillo, que eren aquelles coses que es posaven a sobre d'un llac o d'un riu o d'un estany que s'anaven movent sobre una superfície viscosa, que és el mantell, que és on hi ha tot, no és líquida, és viscosa, però es van movent sobre aquesta superfície. I en els moviments o freguen o xoquen i tot això allibera forces, allibera
les tensions, les orogènies, és una d'aquestes formes. Fins i tot també hi ha un tercer procés que pot donar lloc a les orogènies, com són els tancaments dels mars, també per moviments d'aquestes plaques, com per exemple va passar aquí, en aquest cas, de la mar Mediterrània. I quines conseqüències tenen aquests moviments? Doncs mira, plegaments i fractures a l'escorça terrestre, com per exemple...
plegaments com podria ser o fractures tota la dorsal oceànica, quan aquestes plaques es separen a dintre dels grans oceans, o sigui, hi ha plaques, hi ha moviments de separació i hi ha moviments de subducció o de col·lisió. En el moment de separació també es formen muntanyes, muntanyes que s'anomenen la dorsal oceànica.
Per exemple, l'Atlàntic, que hi ha tot el mig de l'oceà Atlàntic, des del Pol Nord fins al Pol Sud, hi ha una muntanya interior, però que potser té 2.000, 3.000, 4.000 metres d'alçada dintre de l'oceà, i també té activitat volcànica relacionada amb aquesta muntanya.
Doncs plegaments i fractures de l'escorça terrestre, elevació del terreny, o sigui, creació pròpiament d'aquestes serralades, i metamorfisme i intrusió de magmes en profunditat. Això és el que hem vist abans dels processos de subducció, que és quan una part de l'escorça entra per sota d'una altra i es va fonent, com va arribar en un lloc on hi ha molta més temperatura, va creant nou material d'aquest viscós que hem anomenat abans, perquè...
ja sabem que allò que l'energia ni es crea ni es destrueix, no? No, exacte, es transforma. Es transforma, per tant, si anéssim eliminant catxos de terra i no n'haguéssim de crear més, ens agradaríem, aniríem fent més petits, més petits, més petits, més petits. Aleshores potser sí que arribaríem molt pront de terra, que la terra seria plana, com diuen alguns, però de moment això no és així.
I per tant deies que el xoc d'aquestes plaques ens genera aquesta quantitat d'energia, no?, que se'n llibera. Exacte, mira, el xoc de les plaques, és a dir, quan soquen, llibera gran quantitat d'energia i ho fa de tres modes diferents, o de tres tipus diferents. Energia mecànica, que es divideix entre l'elàstica, cinètica i tèrmica, que bàsicament es tradueix en tota l'activitat magmàtica i volcànica del planeta.
I també en energia potencial i gravitacional, que és el que fa que s'elevin les muntanyes. Aquestes tres coses. Es calcula que la tectònica, clar, es fa molt difícil, perquè jo vaig buscar a l'hora de preparar el programa, a veure, quanta energia allibera una col·lusió de plaques per formar muntanya.
i això no està ben ben calculat, no està ben ben resolt encara, sí que està resolt o hi ha una aproximació de la tectònica global de la Terra, aquesta tectònica de plaques, allibera de l'ordre de 10 a la bata 13 o 10 a la bata 14 watts de potència mitjana. Una energia que prové bàsicament del que dèiem, de tota la calor interna de la Terra.
que és aquesta transformació. Per tant, és moltíssima energia. Clar, és moltíssima energia. Clar, si us hi fixeu, un 10 a la bata 6 seria un milió. Vale. A la bata 13 seria el doble. El doble. Més del doble. Imagineu la quantitat d'energia. Anem sumant zeros aquí darrere, eh? Un exemple d'aquesta energia, o de la magnitud que podem tenir aquesta energia, que sí que és cert que es desplega puntualment, però es desplega,
És pas quan els terratrèmols. Els terratrèmols al principi es donen sobretot en zones aquestes de subducció, que una placa llisca sobre una altra, empeny, empeny, empeny, i arriba un moment que les plaques estan molt, molt, molt, molt tensionades, i llavors hi ha una petita relaxació de pum. I llavors aquest moviment és el que provoca el terratrèmol, quan ja s'ha arribat al tope. Clar, un terratrèmol de magnitud 7, 8, 9...
com el que vam tenir últimament fa poc per Alaska, si no recordo, desprenen una quantitat impressionant d'energia. Doncs això és una petita part de tota aquesta que hem parlat ara.
Per tant, aquest moviment de plaques genera molta més energia que un terratrèmol d'aquests que nosaltres ens exceixen tant. Exacte, un terratrèmol és un estornut, en podríem dir. Per no dir una altra cosa, però és un estornut de la Terra quan està molt, molt, molt tensionat i el llibera momentàniament. Però és una mil·lèsima, milionèsima part de l'energia que es mou dintre el planeta i que provoca tot aquest atacte.
Doncs anem a les orogènies. Quines hi ha hagut? Doncs mira, anem a parlar, com t'he dit abans, de milions d'anys. Som-hi. Primer de tot, la primera orogènia que es té constància o camp important és l'orogènia caledoniana. Estem parlant d'entre 490 i 390 milions d'anys. Per tant, fa moltíssims anys. Molt antics, eh? Ens estem parlant gairebé, gairebé, gairebé, podríem dir fins i tot els orígens del planeta, no? Les primeres que es van donar.
entre l'Ordovicià i el Devonià, que són els períodes històrics que van entre aquests milions d'anys. Va passar al nord d'Europa, Groenlàndia, i és de l'Amèrica del Nord. I va estar provocada per la col·lisió, podríem dir, entre els antics continents, l'Orientià, el Bàltic i l'Avalonià. Quan van col·lisonar, el moviment van col·lisonar, i es van formar, com a resultat,
la serralada caledoniana, que després es va erosionar, perquè les muntanyes, clar, una vegada es formen, però després, degut a les condicions ambientals, o sobretot condicions atmosfèriques, hídriques, etc., es van erosionant. Clar, no són permanents, les muntanyes. Exacte, no són permanents. És allò que ens explicaven de petits, que quan vèiem una serralada més punxaguda era que era més nova,
I quan vèiem una serralada més arrodonida és que era més antiga, perquè s'ha erosionat durant tot el temps. Clar. Doncs mira, això us sonarà més, són fruit d'aquesta orogènia, per exemple, els Highlands escocesos o els apel·latges als Estats Units, que ja veieu que són muntanyetes rodonetes. Sí.
Sí, exacte, perquè clar, ja fa molt de temps d'això. Exacte, fa molt de temps. Són la primera erogènia que tenim constància. Això mateix, la primera de totes. I per tant estem parlant de, gairebé, gairebé, les roques més antigues, o sigui, aquest tipus de muntanyes.
Per tant, els highlands escocesos o els apel·latges són les roques més antigues de... De les més antigues. De la Terra, podríem dir. Exacte, perquè les restes que ens queden avui en dia, sempre parlem dels que ens queden. Podem parlar d'aquestes orogènies perquè les estem veient. Hi ha moltes altres que, degut a la deterioració dels materials o que els materials queden per sota, actualment no les veiem. O sigui, no veiem aquestes...
Una altra orogènia que hi ha hagut. La segona gran orogènia, en aquest cas molt important, és la herciniana o varisca. Aquesta fa entre 370 i 290 milions d'anys. Anem ja una miqueta més cap aquí, entre el d'abonia superior i el pèrmit.
I aquesta quina zona va ser? Doncs mira, a l'Europa Occidental, sobretot Península Ibèrica, França, Alemanya, Est-Amèrica del Nord, una altra vegada, i Nord-Àfrica. I es va produir per conseqüència de la col·lisió entre els supercontinents, l'Eurasia i Gotwana.
que van acabar formant el supercontinent de Pangea, que és aquell continent tan gran que hi havia. Exacte, que englobava els continents que coneixem avui en dia. Exacte, aquell continent únic. Doncs mira, com a resultat d'aquesta gran orugènia, per exemple, es va crear el massís central francès, que són aquelles etapes dels puís, que a vegades passa el Tour de França pel massís central, que són volcans extints, com si fos els volcans de la Garrotxa, però una miqueta més elevats, perquè...
El sistema central francès tenim muntanyes de 1.400, 1.600, 1.800 metres sobre el nivell del mar, però també són muntanyes molt rodonetes. Això ja ens fa senyal que es van formar fa molts anys enrere. Exacte. Per exemple, què més? El sistema central ibèric. Clar, perquè hem dit que això va passar també a la península ibèrica. Exacte. No sé si te'n recordes quan parlaven de les messetes, que vam parlar de la messeta norte i de la messeta sud en el programa de les grans depressions,
ens referíem a aquesta orogènia, l'orogènia ersiniana com a creació de tot el sistema central, que és la cadena muntanyosa, que divideix la submisseta nord de la submisseta sud a diferents nivells, a un eslou, perquè deien que la submisseta nord està més elevada que la submisseta sud. Per tant, la pròpia orogènia va encavalcar i va formar la separació del sistema central.
que va des de l'ESC, començaria quasi la divisió, amb el sistema ibèric, fins a l'ESC, que acabaria la zona de Portugal. Per tant, tota aquesta trajectòria. I també va formar, o va acabar de modelitzar, com si diguéssim,
els apel·latges que ja hem vist abans, i els va donar una miqueta més de forma. Per tant, els apel·latges es formen amb aquestes dues orogènies, la primera i la segona. Primer es formen amb l'orogènia caledoniana i després s'acaben de formar amb l'ersiniana, que l'acaben d'empotxar una mica més cap amunt, podríem dir. Els acaba fent més alts. Exacte, els acaba fent més alts. I després, tal com va passar amb el francès, el massís germànic, que seria l'altre fruit de l'orogènia aquesta.
Molt bé, doncs anem a una altra orogènia. Exacte, molt més recent aquesta. I aquesta sí que ens sonarà una miqueta més. Que és l'orogènia alpina. Aquesta passa, comença el xenozoic, el terciari, i és una orogènia que encara no s'ha acabat. No s'ha acabat aquesta encara? Encara està movent allà... Encara la continuem a dia d'avui. Ostres! Encara ens estem orogenient a sobre, podríem dir, eh? Vull dir, encara no l'hem acabat. I aquesta sí que és...
una eurogènia molt àmplia en el món. Per exemple, afecta Europa, Àsia, Àfrica i parts de l'oceà Pacífic. I què l'ha causat, aquest eurogènia? La col·lisió entre la placa africana, placa aràbica i índiga, per això afecta aquella part d'Àsia, amb la placa euroasiàtica. Si t'hi fixa, són totes les muntanyes que van des de la Mediterrània, el Càuques, Àsia, etcètera. Per exemple,
Les grans cadenes actuals, com els Alps, l'Himalaia, els Pirineus, el Cauques i l'Atles Africà. Tot això ho està formant aquesta origenia alpina que encara està en moviment, no? Exacte, encara està vigent. Si t'hi fixes, això és molt curiós, van recalculant, per exemple, l'alçada de l'Everest. Clar, perquè com que encara està en moviment, encara pot pujar una mica més. Exacte, encara pot variar.
encara està en moviment aquesta orogènia, vull dir, encara estem fregant, no? I un senyal és tota l'activitat sísmica que hi ha en aquestes zones. Si tu te'n vas al Nepal, al Pakistan, al Càucas, a Turquia, tots els terratèmols de Turquia, de Grècia, d'Itàlia, són conseqüència d'aquests moviments tectònics, per tant, és una orogènia encara
encara en formació, també del nord d'Àfrica, perquè la zona del Vorant, per exemple, és molt rica, si m'ho permeteu, entre cometes, perquè no són gaire rics els terratrèmols, però és molt procliu a terratrèmols. Fa uns anys, a Granada, penso que era, que van tenir una multitud de terratrèmols, una multitud de moviments sísmics, precisament per això.
doncs tenim aquesta orogènia que encara està vigent. N'hem tingut d'altres, però. D'altres, mira, l'última també, una escala podríem dir entre mig, es va colar enmig de l'orogènia alpina, podríem dir, és l'orogènia, ojo-t'ho amb el nom, l'aramiana. L'aramiana. Entre 80 i 35 milions d'anys. Per tant, aquesta és una mica més antiga, no?, que l'alpina. Comença una mica abans... I s'acaba al mig d'aquesta alpina. Exacte, i s'acaba al mig.
De l'alpina parlàvem de 65 milions i aquestes són 80 i 35. Exacte. És entre el Cretaci superior i l'EOC, que és l'època on ens trobem ara. El lloc es nota especialment a l'Amèrica del Nord, a la zona occidental de l'Amèrica del Nord. O sigui, si les altres es notaven a la banda oriental, aquesta a la banda del Pacífic, podríem dir. Està causada per la subducció, és a dir, de la placa de Farallón sota la placa nord-americana...
I el resultat, per exemple, això sí que et sonarà més dels westerns, és la formació de les muntanyes rocalloses. Una mica, sí. Les pel·lis dels índios i dels westerns són les muntanyes que sempre sortien. I altres serralades del oest nord-amèrica. Molt bé, doncs amb aquestes quatre orogènies les tenim totes, Sergi? Les tenim gairebé, gairebé totes. Ui. N'hi ha més, no les hem posat per no atabalar una mica el personal, perquè...
quan anem amb noms i tot això, és tindre clares aquestes tres i després, si vols, un volum 2.0. Exacte, en podem parlar de més. De fet, sí que ha sigut un guait així molt tècnic avui, eh? Sí, una miqueta, però ens hem situat. Hem parlat de les muntanyes on ens trobem i sobretot tenir la idea d'això, d'aquests moviments, d'aquestes causes que ho provoquen i de tota l'energia que és necessària per elevar aquestes grans, grans, grans muntanyes.
Doncs moltes gràcies, Sergi. Ens retrobem a una altra quaita. Fins la propera. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Adeu de canta. Adeu de canta.
Arriba el gran coco de la Unió Esportiva Rubi. Diumenge al mig dia rebrà un dels pocs equips que mai ha pogut guanyar com a local. Partides a seguir en directe a Ràdio Rubi davant del sempre complicat mengeu. No t'ho perdis!
Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament, en resposta a Ràdio Rubí, explica que les persones que ocupaven el Porsche han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis socials. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'AFM i a RadioRubí.cat.
Tots els dilluns de 9 a 10 del vespre escolta Musical Express. Tots els èxits dels 70 i 80. Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. Combinat amb la millor American Music. Musical Express, amb Francesc Vila.
Arriben els esports i amb ells arriba el Toni Bravo, el nostre company d'esports, que avui segurament ens xerrarà. Vaig a endevinar, vaig a endevinar d'esports. Sí, bon dia. Molt bé, molt bé. Has estat aquí. No te l'esperava.
Aquesta no me l'esperava, molt hàbil. Bones notícies! De bones notícies de futbol, no? Ahir va jugar la Unió Esportiva Rubí, victòria per 3 a 1 en el seu duel contra el Martinenc, en el maig que va tenir lloc a Can Rosers.
Que era el que estava jornat, aquell que tant esperàvem. Exacte. El de la primera jornada, que tantes vegades n'hem parlat, doncs va anar molt bé, perquè els aficionats van gaudir d'aquest segon triomf seguit, que ha situat els de José Solivelles. Atenció, a la quarta plaça. Va superbé. Increïble, eh? Estan empatats.
amb 13 punts, amb un grupet que són els perseguidors del líder, que és el Sant Juan Atlético de Moncada.
Unió Esportiva Rubí, Ciutat Cooperativa, Prat i Manlleu estan tots quatre només a dos punts. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Quina baralla per al lideratge, eh? Clar, jo estava fent aquest matí, estava fent el bolletí i pensava, hosti, és que està molt interessant perquè, a més a més, aquest cap de setmana, el Manlleu, que és un d'aquests quatre equips...
és el rival que visitarà diumenge Can Rosers. És a dir, que la Unió Esportiva Rubí té l'oportunitat de posar terra pel mig amb el Manlleu i continuar a dalt. O d'avançar-li per la dreta, per l'esquerra... O, clar, si perd el Sant Juan Atlético de Montcada, t'imagines que podria ser la Unió Esportiva Rubí aquest proper cap de setmana líder.
Déu-n'hi-do, tot i que... Va falta que passin més coses, perquè hi ha 3 equips més. Però que es posa emocionant, això, molt emocionant. I encara queda molta lliga, que estem al novembre. Però posar-se líder... El complicat és mantenir-se. Clar, però primer és derribar. Per suposat que els partits importants, claus que sumen, són tots, però després, quan arriba final de temporada...
on es demostra la qualitat de l'equip és amb aquests equips que són rivals directes teus, com passa amb el Manlleu. Si guanyes aquests partits, la resta també, però aquests són molt importants, llavors quedaràs allà amb la lluita, potser fins i tot per promocionar. Però això ja és llançar. També és veritat que en aquest partit arribaven molt endollats, a veure si segueixen amb la mateixa força que arribaven en aquest partit de la Unió Esportiva Rubí.
Bé, és el segon partit consecutiu que tenen victòria, no? Que anàvem una miqueta més irregulars, però anem millor. O sigui, molt bé, José Solivellas. Anem al futbol de tercera catalana. Al grup 12, la penya blaugrana Ramon Llorens. Té un partit que està molt bé, molt assequible, perquè trepitjarà el camp dels Ques. Això serà aquest cap de setmana, eh? La Palma de Cervelló serà dissabte a les 6...
aquest partit que també servirà justament per la penya que pugui també escalar posicions. Recordem que la penya va guanyar molt còmodament a la Farga un assís i per tant... Aquí al costadet. Aquí al costadet. A tres quarts de vuit. El filial del Rubí, que és nové, rep a l'Atlético Club de Futbol. Aquest som de Molins. A tres quarts de vuit del dissabte. Continuem dissabte.
L'Atletico Club de Futbol, que estan a la zona baixa. I l'altre partit, de tercera catalana, és el del grup 7. Tenim l'Olímpic B, que serà un duel a domicili, és a dir, jugant fora, per intentar canviar la dinàmica dels darrers quatre partits, perquè acumulen dos empats, dues derrotes. Això són només dos puntets en quatre partits. Necessiten guanyar, necessiten canviar.
ja aquesta dinàmica. Són set ens, es veuen les cares amb el Llorençà, doncs els rivals estan a la zona baixa, també amb un bagatge de quatre derrotes en els darrers quatre partits.
Mira, el Cabedín, el Cabedín ya me está diciendo que me vaya. Sí, vas molt bé, avui. Sí, vaig, vaig. Saps què? José, el Cabedín, perquè és el president dels aficionats, no sé si són seguidors, del Cabedo, d'aquí, de Rubí, saps? Hola. No, o sigui, l'han agafat president, el José, perquè és el més gran de tots.
Ah, mira, està bé. Té 24 o 25 anys, no sé què deus, són més grans de tots. Bueno, la cita, anem allà, continuem amb esports, que ens n'anem. Doncs serà a les 6 de la tarda. I què més? Què més ens queda? Ràpid, ràpid, que te fan fora. Va, l'envol, duell assequible pel Juventut 25 de septiembre, per intentar sumar 3 punts, es veuran les cares amb el Terrassa B, rival de la Zona Baixa, que acumula 5 derrotes en 5 jornades.
I el Bòli Rubí, jornada exigent. Equip masculí jugarà diumenge a les 4 a la pista del líder. El Sant Quirza, partit complicadíssim. Les noies disputen dissabte dos quarts de 8 a Can Rosers davant del Martorell, que també és un rival difícil, perquè són els tercers, les terceres en aquest cas, d'aquest grup D de tercera catalana. Molt bé, Toni, doncs vos escoltam aquest migdia amb tota aquesta informació i molta més, que ens dureu a dos quarts de dues del migdia. Molt bé. Vinga, adeu. Adéu.
I avui, 6 de novembre, Glòria Dalmas, bon dia. Qui fa anys en aquest dia de pluja? Bon dia, Pamela Martínez. Doncs avui, 6 de novembre, tenim a la Emma Stone, actriu nord-americana reconeguda internacionalment per pel·lícules com la La Land Easy A, i guanyadora d'un Òscar a la millor actriu, que compleix avui 37 anys.
Ja, 37, molt bé. Joveneta. Joveneta. Avui, bueno, estem tots... Bueno, no. No. Luego he visto. Sandy Witt Newton, actriu británico zimbawense, famosa per les seves interpretacions a Westworld i Crash, així com per la seva trajectòria a Hollywood, que compleix 53 anys.
Sally Field, veterana actriu nord-americana amb una carrera extensa en Cinema Itàlia i que a més a més és guanyadora de dos Òscars. Aquesta compleix 73 anys. Aquesta ja és un poquit més majorcita.
Però té dos Òscars. Té dos Òscars? Home, Déu-n'hi-do. Bueno, hi ha gent jove que també pot tenir Òscars, eh? Sí, sí, sí. A veure, l'edat no té nada que ver. No, no, però l'experiència és un grau. Home, sí. I acabem amb Candelària Lele Tinelli, influencer, model, cantant argentina, amb una gran presència a les xarxes socials i coneguda pel seu estil i projectes musicals. La Candelària compleix 35 anys...
Molt bé. 35 anyets. 35 anyets. Qui els agafes? Molt d'ells a tots. I lo vivido. I lo vivido. I lo vivido. Eso es una frase de viejas, eh? Sí, sí. Ja veig. Adeu, gràcies. Adeu, bon dia. I ara no marxin perquè arriba la Belentierno amb la tertúlia i nosaltres vol deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Atenció, perquè demà es publica Quilòmetre Zero, el setè àlbum d'estudi de Pablo Alborán. Recomanació del dia especialment per tots aquells i aquelles que estan esperant aquesta publicació del cantautor malaguany als seus seguidors. Doncs en aquest nou treball Pablo Alborán s'ha oblidat de les regles que estan al man la indústria musical de l'Stribini i s'ha deixat emportar per allò que ho guiava quan la seva vida va canviar per sempre.
per l'essència en si. Atenció, per exemple, en declaracions a los 40 principales, Pablo Alborán va dir... Parar i respirar i tornar a aquell temps en el qual un es deixava portar per la intuïció sempre és bo, sobretot quan es tracta d'un artista.
recuperar aquella essència pròpia en aquest nou treball, Kilòmetre Zero. Un nou treball que, com no, en aquestes èpoques ve en diferents formats d'autèntic luxe. Per exemple, en el físico de luxe tens el CD juntament amb una llibreta...
amb una brúixola, que funciona, a més a més, i una postal signada pel mateix Pablo Alborán. Hi ha diferents opcions més econòmiques, però aquesta és la de luxe, que jo crec que serà un dels regalassos d'aquest proper Nadal. A més a més, ja té les entrades a la venda per la gira,
del seu tour propi de quilòmetre zero, la gira mundial del 2026-27. I allà diu que no vol que es converteixi en una fila de llums i colors. Fa una referència de quan va anar a veure Adele a Múnich i li va tornar autènticament boig la senzillessa d'aquella posada en escena. Allò intentarà emular, replicar el senyor Pablo Alborán. Demà publica quilòmetre zero. I d'allà...
Rescatem un tema, una balada preciosa, que és el darrer senzill que ha publicat Mís 36. Esto no es solo un atajo Para evitar la guerra que viene después Ni es un domingo cualquiera
Es el previo al adiós más duro de mis treinta y seis Te tomé la palabra Siempre fui de ceñirme alguien Y tú de bailarme el agua Con tal de lograr distraer
Y sabes cuáles son todas mis cartas. Y nunca sentí que peligrara nada. Me enseñaste tus perfiles. Pero de frente siempre me faltabas. Anoche mientras dormía. Sentía una culpa que no era mía. Yo siempre te he sido muy claro.
Al final del camino Puede que al marcharme Haya menos dolor Y que con distancia lo
Si sabes cuáles son todas mis cartas y nunca sentí que peligrara nada. Me enseñaste tus perfiles pero de frente siempre me faltabas. Anoche mientras dormía sentí una culpa que no era mía.
Más alto No quiero hablar más de tus pactos O me quieres como yo lo hago
Són les 10 del matí.