Són les 9 del matí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del Cicle Gaudí. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'AFM i a radiorubí.cat.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hat ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche Sonido vinilo Con José Verde
A Ràdio Rubí els dilluns toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música.
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila. A Ràdio Rubí, ara i sempre, cada diumenge de 10 a 11 del matí.
Avui volem començar aquesta segona hora del Rubí al dia d'una manera un poc especial. És 13 de febrer, el Dia Mundial de la Ràdio, i nosaltres que cada matí encenem aquest micro des de la Ràdio Rubí no podem deixar passar l'oportunitat de reivindicar aquest mitjà que ens acompanya des de fa més d'un segle. La ràdio és immediatesa, és immediatesa.
És proximitat, és companyia, és la veu que informa, que explica el que passa al carrer, a la ciutat, al món. És servei públic, és rigor i també és emoció i per a nosaltres sobretot és vocació. Gràcies per escoltar-nos, per fer confiança a la ràdio de proximitat. Començam!
Avui, tot i que sigui divendres, tindrem una nova edició de l'Espai als grups municipals Opinen i en aquesta ocasió comptarem amb la presència del portaveu de Veïns per Rubí, Toni García. Després continuarem amb el nostre homenatge a la ràdio amb una entrevista a un referent del periodisme a Rubí i a
Catalunya, perquè conversarem amb la Rubinenca Purificació Barceló de Catalunya Ràdio perquè ens expliqui la seva experiència i la seva visió de la professió i de la ràdio en particular. Quan quedin pocs minuts per a les 10 del matí, els nostres companys d'esports ens faran el resum de l'actualitat esportiva local i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Després començarà un programa especial fet per alumnes de l'escola 25 de setembre i l'Institut Torrent dels Alous, els dos centres rubinens que fan servir la ràdio com a eina educativa. L'espai que conduirà la nostra companya Belentierno començarà amb la inauguració de l'estudi de l'escola 25 de setembre i a partir
A partir d'aquí i fins a les 12, els joves dels dos centres donaran noticis sobre el carnaval i reportatges sobre actualitat. A més, entrevistaran un personatge destacat de la ciutat i debatran en format tertúlia sobre el pas de primària a secundari.
Comencem una nova edició dels grups municipals Opinen. Ja sabeu l'espai en el qual els partits polítics venen a la ràdio per explicar-nos la tasca que fan. Són els partits polítics que formen part, que tenen representació a la ple municipal de l'Ajuntament i ens expliquen, com dèiem, la tasca que fan dia a dia i també comentar l'actualitat de la ciutat.
Avui és el torn del portaveu de Baïns per Rubí, Toni Garcia. Bon dia, Toni. Bon dia, Pamela, i felicitats pel Dia Mundial de la Ràdio a totes les persones que treballeu en aquest mitjà que és tan màgic i que mai passa de moda i que això que deies, la immediatesa, és un mitjà essencial que ho continua sent després de...
Bé, més de 100 anys. Sí, sí, sí. Un mitjà el que estimen moltíssim, sobretot els periodistes, però també els ciutadans, també l'estimen molt. Moltíssimes gràcies per aquesta felicitació. Anem per feina?
Ahir es va aprovar al Congrés dels Diputats una proposició de llei per endurir les penes contra els lladres multireincidents. La nostra alcaldessa havia d'anar, però per mort de la situació que hi havia amb el Ben va decidir que hi tornava i que volia estar a la ciutat. Com veuen aquesta proposta que s'ha aprovat al Congrés dels Diputats?
Des del nostre punt de vista veiem que és una proposta, un canvi a la llei, un canvi a la modificació del codi penal, que era necessària. Per tant, sí que compartim... De fet, en el Congrés dels Diputats, que és un congrés molt variat i en partits molt diferents, sí que hi ha hagut un ampli consens traient d'alguns grups. Els dos grans partits de l'estat espanyol, en aquest sentit, sí que hi estaven d'acord.
I nosaltres entenem que és una via, que evidentment no és l'única, perquè el tema de multireincidència s'ha de treballar des de diferents vessants, però sí que aquesta sensació que té una gran part de la ciutadania que queden impunes molts d'aquests petits delictes, doncs sí que em sembla que era necessari fer un pensament respecte al Codi Penal, més enllà
que això només, i això ho diuen molts juristes, això no solucionarà el problema de la multireincidència i d'aquests petits furs, petits delictes, però sí que pot ajudar. Des de l'àmbit policial, alguns sindicats policials que s'han pronunciat, ho veuen bé i fins i tot diuen que es queda curt, però creiem que és un pas important, hem de veure com funciona,
perquè d'entrada això també es parla d'alguns sectors de l'esquerra, de populisme, fins i tot acusen els socis de govern, en el cas de Sumar a Madrid, d'això, de deixar-se portar per determinats discursos de la dreta o de l'extrema dreta. Nosaltres creiem que és una cosa que s'havia de fer,
I ara hem de veure els resultats, però ha d'anar acompanyat amb altres qüestions que s'han de treballar i que fonamentalment la base, ho sabem, està en la desigualtat. La lluita contra la desigualtat farà que puguem viure en un món més segur.
Ahir vam viure un dia complicat a Rubí, però també a tot Catalunya. En el nostre cas, a Rubí, es van fer un centenar d'actuacions. Com veuen la gestió? Com creuen que s'ha fet la gestió d'aquest temporal a la nostra ciutat?
Bé, aquí, en primer lloc, la Generalitat de Catalunya s'ha volgut ser molt prudent i aquesta emergència que es va decretar es va decretar a tota Catalunya fins i tot hi ha alguns alcaldes o alcaldesses d'alguns territoris on no va bufar el vent, que es queixaven. Després de la dana de València, tràgica, ens entenem perfectament que les autoritats més val que pequin d'accés de prudència
que no tot el contrari, perquè, evidentment, només que es pugui salvar una vida, ja valdrà la pena mesures extraordinàries, perquè, de fet, el vent va ser, gran part del territori, extraordinari.
Des del punt de vista de Rubí, nosaltres entenem que un dia així hi ha moltes incidències, bombers estan saturats. Tema de serveis de companyies, ja des de primera hora al matí, però va començar a bufar el vent molt, molt fort cap a les 7 del matí.
Dues obres, segur que estaves pestades per la ràdio. I sí que ens van arribar queixes de seguida de les urbanitzacions perquè es van quedar sense llum ja a la...
els primers moments, primeres hores que va començar a bufar el vent de manera molt forta. Som conscients que aquestes coses passen quan hi ha situacions meteorològiques d'aquest nivell, però una mica el que sempre diem, les primeres afectades sempre són les urbanitzacions. I això va lligar que els serveis o les empreses de serveis
en aquest cas elèctriques, però pot ser de telefonia i altres, no fan les mateixes inversions, no fan el mateix manteniment a les urbanitzacions que a la resta del municipi. I és una miqueta com es van sentir molts veïns i veïnes de les urbanitzacions, que ja és una cosa que van patint en situacions en dies de normalitat, de serveis de xarxa elèctrica, per exemple...
Que ara en xerrarem. Sí, que ara en xerrarem. I és una qüestió que, bé, jo crec que hem d'entendre que des de l'Ajuntament s'ha fet el que es podia fer, no volem aprofitar, han quedat arbres a tot arreu de Catalunya, vull dir que no és una qüestió... I per sort no hi ha hagut incidències greus en el sentit de danys personals, que seria el pitjor que altres llocs sí que ha passat, perquè, malauradament, quan afecta tanta població...
una situació d'emergència per vent, nivell 6 de 6, doncs malament sí que hi ha algun daim personal en algun joc. A casa de la nostra ciutat no ha passat i ens hem de fer llegida per això.
Ara explicava això de les urbanitzacions, que són les principals afectades. De fet, vostès presentaran al ple municipal d'aquest mes una moció per reclamar millores en la distribució elèctrica de les urbanitzacions del districte 2. Aquesta és una demanda que el PP també durarà al Parlament de Catalunya.
Molt bé, és una qüestió que ens alegrem també que el Partit Popular, per una altra via, porti aquest tema al Parlament de Catalunya. És un fet, és una qüestió històrica, perquè això no és nou. Fa molts anys que el veïnat de les urbanitzacions, dels estrictadors, pateixen aquests problemes de la xarxa de distribució. No afecta a totes les cases, no afecta a tothom, perquè depèn de la línia que arribi on arribi,
doncs pot estar més o menys saturada, però sí que és una afectació general, perquè quan comences a preguntar, molts veïns et traslladen, mira, en aquest carrer, en aquest carrer, en aquest carrer, tal. I és un tema que no s'ha tractat...
Nosaltres entenem que des de l'Ajuntament, perquè l'Ajuntament és conenciador des de fa molts anys, al final el veïnat ho trageix el govern municipal, i no sabem ben bé els contactes o les peticions que s'han pogut fer o no a la distribuïdora, distribució, però que és del grup Endesa, i en aquest sentit nosaltres demanem en aquesta moció
que el govern iniciï o reprengui els contactes, si ja estan iniciats, però és un problema de fa molts anys, per demanar, per reclamar. Al final, el tema de la xarxa de distribució, hi ha una llei que ho regula,
I aquesta llei, els distribuïdors, les empreses distribuïdores, els obliga a fer una sèrie de tasques de manteniment i d'ampliació de la xarxa si és necessari. Per tant, això no s'està donant en els últims anys de les urbanitzacions. Sabem, en particular els distritadors, que és la urbanització de les més afectades, perquè són les que no tenen continuïtat amb el nucli urbà,
I en aquest sentit sí que estan obligades. Entenem que des de l'Ajuntament i el ple d'Ajuntament ha de pressionar en aquest sentit, més enllà que també des d'altres administracions ens han d'ajudar en aquest sentit.
per pressionar una empresa potent de l'IBEX, que al final, si no els és sorrendible, doncs invertir més, doncs faran a vista grossa. Per tant, hem de pressionar estar al costat dels nostres béns i veïnes perquè millora aquesta situació, que és un malestar diari.
Més coses, perquè l'alcaldessa anunciava dimecres a l'espai Parlem amb l'alcaldessa d'aquesta casa, que l'Ajuntament ha localitzat diversos punts on ampliar les places d'aparcament al barri del centre i a l'entorn de l'avinguda de l'Estatut. No sé si vostès saben ja on són aquests punts i què en pensen d'aquesta mesura.
Bé, nosaltres no ho sabem, tampoc ho hem preguntat, per ser sincer. Sí que hem vist la notícia, lògicament, i el que ha traslladat públicament la nostra alcaldessa. A nosaltres ens sembla bé, perquè quan hi ha obres, això s'acostuma a fer, i és normal fer-ho, i és...
I és desitjable fer-ho a la mesura del possible. Jo, que sóc del món de la construcció, quan es fan moltes obres que impliquen una reducció molt substancial en un moment determinat de places d'aparcaments, intenten habilitar altres llocs. Per tant, en aquest sentit, em sembla positiva aquesta notícia o aquesta informació que ha traslladat la nostra alcaldessa i les obres generen sempre molèsties
I sí que, de nota una miqueta, em sembla, improvisació, perquè això s'hauria d'haver pensat o s'hauria d'haver tingut en compte des del principi, perquè l'obra, el projecte sabem com és, que implica una pèrdua de places d'aparcament en les diferents fases de l'obra, i em sembla que ha arribat tard, o ha arribat a partir de les queixes de veïns i veïnes de l'entorn, arriba tard, com tot, gairebé en aquesta ciutat,
però més val rectificar temps que no fer-ho. I, per tant, benvingut sigui, benvinguda sigui aquesta proposta, i a partir d'aquí, doncs, bé, en el dia a dia, si s'han de fer més millores per facilitar la vida de la gent, en el dia a dia, quan hi ha una obra d'aquesta magnitud, que és important i que, efectivament, genera problemes o incomoditats, doncs, benvingut sigui, evidentment.
Aquestes obres de pacificació de l'avinguda de l'Estatut ja fa unes setmanes que estan en marxa. Com les veieu? S'estan gestionant bé totes les afectacions? Veieu que és una obra que, a més, des del vostre grup feia molt de temps que demanàveu. No sé com les esteu veient ara que ja fa setmanes que estan en marxa.
Nosaltres entenem que més o menys, i preguntem al dia a dia al veïnat que viu en aquesta via, tan rellevant, més o menys en temes de trans i de més, s'està gestionant raonablement bé, els desviaments estan funcionant més o menys bé, tenint en compte el que em pica una obra d'aquestes característiques que...
talla en un sentit, però fa un desviament que és raonable. Evidentment, no és el mateix que tenir la via sense cap tall, però sí que el veïnat no ens tragi a d'anar al dia a dia que la situació hagi empitjorat en temes de trànsit excessivament. Això vol dir que, malgrat que hi pugui haver partits catastrofistes en aquest sentit, que això pot ser un desastre o no,
la gent ens acostumem a buscar vies alternatives per evitar una via que està en obres i al final hi ha opcions. Per tant, a nosaltres no ens han arribat queixes així molt rellevants tenint en compte que totes les obres generen molèsties.
Per tant, continuarem vigilants, que les coses es facin raonablement bé, si veiem qualsevol cosa a millorar, ho traslladarem a l'equip de govern, sense cap problema, per això, intentar que la gent pugui estar contenta dins de les dificultats que implica una hora així, però de moment no hem rebut queixes així de gran magnitud, creiem que de moment les coses estan fes raonablement bé.
Un altre dels temes que ens va avançar l'alcaldessa en aquest espai, el Parlem, és que reforçaran la inspecció de l'empresa Parquia, que és la concessionària de l'aparcament municipal del mercat, i que reclamarà
que facin actuacions de millora en aquest aparcament, si cal. No sé si vostès els han arribat queixes, com veuen aquesta decisió.
És una decisió necessària perquè evidentment sí que hi ha queixes d'usuaris. Ara sembla que amb tot el que ha passat a l'aparcament de Salvador Allende s'estan posant les piles. És a dir, ha de passar una situació que no hauria d'haver passat perquè, en el cas de Salvador Allende,
perquè malgrat hi ha una concessió, que és qui ha de fer tots els treballs i demés, el seguiment que hauria d'haver fet l'Ajuntament com a titular de l'aparcament, perquè al final és una concessió, però el titular és l'Ajuntament de Rubí,
aquest seguiment, m'agradin que sí, que eren temes estructurals, que no es podien veure, però sí que n'hi havia en el dia a dia queixes d'usuaris que ja d'alguna manera sospitava que hi podia haver problemes en el cas de Salvador Allende. Entem que en aquest cas, com que sí que hi ha queixes d'usuaris, s'han avançat, ja estima que hagin de passar altres coses per arribar a una situació com aquesta, que hagi de passar...
Per sort no és el que ha passat a Sador Allende.
no és una desgràcia en el sentit que no parlem d'una situació d'anys personal ni dret, afortunadament no ha passat res en aquest sentit, però sí que deixa sense servei la part més comercial de Rubí, que no és poca cosa. Si ja hi ha dificultat en l'amic comercial, que això és un traslladant des que va tancar l'aparcament de Saldo Reiende, molts comerciants, sí, desapareix d'un dia per l'altre,
aquest aparcament, i a més, no tenim data que això es pugui obrir, i segurament aquest tema va per anys, perquè s'ha de fer una rehabilitació integral, segurament molt important, i el govern no sap, o feia uns mesos no sabia, quina seria la manera de gestionar aquestes possibles obres, si això es faria traslladar concessió o no, això donarà sensació que trigarà anys...
i és un greu perjudici pel comerç a la nostra ciutat de Rubí. Malgrat que es puguin habilitar, en cas de l'aparcament del mercat, algun tipus d'abonament o descomptes, i a més, el dany que fa el comerç local del centre, que és el més important en quantia i en densitat, és molt elevat.
Benvingut sigui, encara que sigui tard, doncs prendre mesures preventives en el cas de l'aparcament del mercat. Llàstima que no s'hagués fet en el cas de l'aparcament del Salvador Allende i en el cas que no està tancat en l'aparcament de la plaça 11 de setembre, que Déu-n'hi-do als problemes que hi ha allà també.
Canviem de tema, perquè demà, 14 de febrer, hi ha vaga en defensa de la sanitat pública aquí, a la nostra ciutat. Més enllà de la reivindicació, quin és el vostre posicionament al respecte? Apostau per l'Hospital de Rubí com estava en un principi com defensa del PP, que diuen que no canviï ni una coma del que hi havia, llavors va bé la proposta actual, preferiu que hi hagi
un altre hospital que ja està en marxa. Què en penseu de tot plegat? Idealment, la millor solució per a la ciutat
i per Sant Cugat i per Castellbisbal, que serien també ciutats usuàries d'aquest hospital, seria la primera proposta, perquè és la més ambiciosa. Això jo crec que tothom voldria, m'entenc que també la resta de partits del govern també, doncs que aquella opció amb Gids, que era un hospital de veritat, que no era un hospital de dia, un hospital lleuger, que li diuen on...
o un centre d'alta resolució, que és el nom oficial, doncs la primera, l'opció que ens van vendre els socialistes i el tripartit de la Generalitat i ens van vendre en el seu moment l'alcaldessa de Rubí, l'anterior era l'opció millor per a la ciutadania. A partir d'aquí han passat molts anys.
I més val alguna cosa que res. Això hem de ser realistes. Què volem? Volem la primera opció. Sabem que no serà. I ja veurem si l'opció que ara està sobre la taula la veurem o no. Diuen 2032. Però és que quan es va posar la primera pedra del futur hospital Vicenç Ferrer l'any 2010...
doncs ens deia que en 5 o 6 anys, o és que han passat 15, i des que es va començar a anunciar pràcticament 20 anys. Per tant, més val alguna cosa que res, però també som escèptics respecte al que s'està traslladant, o aquesta proposta de centre d'alta resolució, que no el veiem encara, vull dir, perquè 2032, això implica en política, en un govern de la Generalitat poden passar tantes coses, vull dir, que potser arriba un altre govern i...
i diu que no, que pel 2032 tampoc serà. És tant a mitjà termini que és tirar pilotes fora, d'alguna manera. I així portem 20 anys. I la gent estem ja cansats amb el tema de l'hospital.
que és la promesa electoral eterna, és vivim amb el dia de la marmota, amb aquest tema, i bé, som escèptics respecte a qualsevol cosa que vingui del govern municipal del PSC i dels governs de la Generalitat en aquest sentit, que s'ha plantejat de tot, des de la compra de l'Hospital General a l'època del senyor Toni Comín, el...
el gran hospital, la reducció... S'han fet tantes propostes que el nostre escepticisme és total. I sí que la data aquesta que es planteja, els 1032, em sembla que és un insult a la ciutadania de Rubí, de Sant Cugat i de Castellbisbal.
vostè que és enginyer segons els tècnics d'Adiv, canviem de tema ara que hem tingut tots els problemes aquest també amb Rodalies i jo volia traslladar-li que segons els tècnics d'Adiv una de les teories del per què apareixen tantes esquerdes al túnel d'aquí de Rubí, que és el que ha fet que
tots aquests problemes amb les mercaderies. L'informe diu que un dels problemes és perquè el túnel està encofrat externament, i això és habitual en els falsos túnels, però l'informe diu que no es genera un bon contacte entre el túnel i la terra.
I, a més, nosaltres tenim terra argilosa, que això afegeix més complicació. A banda de la seva més part política, jo volia saber si ens pot explicar un poc més això perquè té una visió professional a tenir en compte.
Sí, ara, clar, és un túnel que va ser de principis dels 80, que ja va ser molts anys, ara els falsos túnels es fan d'una altra manera. Aquí, doncs, segurament s'havia d'haver fet una altra opció, és veritat que ja fa 45 anys, pràcticament, i no es construirà de la mateixa manera. Els sistemes de construcció de túnels o de falsos túnels...
ja de fa anys són diferents perquè es fan prefabricats, es fa d'una altra manera que d'alguna manera no tindríem aquest problema que tenim ara. Seria injust culpar en el seu moment els enginyers que van dissenyar aquest túnel a finals dels 70, a principis dels 80, es va executar a principis dels 80, però vés a saber que segurament el projecte era de molt abans, no?
Evidentment, el sistema de construcció s'ha demostrat en els anys que no era l'adequat i així corroboran tècnics que han estudiat en particular aquest cas. I aquí, clar, idealment s'estan gastant molts diners o s'estan gastant molts diners per adequar aquest túnel quan la solució hauria d'haver estat una altra. Quina creu que hauria d'haver estat la solució?
Clar, l'inicial era fer un túnel més modern, amb mòduls prefabricats, però potser el 81, és que jo en tenia dos anys, era molt petit. No sé en aquell moment, sincerament, si hi havia aquesta capacitat. Potser en aquell moment tampoc es va executar de la millor manera possible, ni amb els controls de qualitat, segur, que ara sí que tenim fins i tot en túnels que s'hagin de fer per aquest sistema, el sistema tradicional, per entendre's, no?
Per tant, que diuen, per quan han estudiat sou els tècnics, que el problema és aquest. Per tant, el sistema de construcció i l'execució en aquell moment hauria d'haver fet d'una altra manera, l'execució.
I a partir d'aquí, clar, la solució ideal seria... Però no podrà ser perquè no pots parar. O fas una obra paral·lela, un pas paral·lel i fas de nou el túnel, que són molts diners, que evidentment és més car que rehabilitar-ho, però no quedaran una altra. Rehabilitar-ho bé...
perquè com a mínim durant 30 o 40 anys no tenia problemes. Sabem que el que hi ha sobre la taula és una rehabilitació integral molt potent i de molts milions d'euros. És la solució, tant de bo s'hagués fet d'una altra manera en el seu moment. Perquè també es reivindica que les mercaderies i rodalies vagin per dues vies diferents. Això també és un canvi complicat. Sí, perquè s'hauria de doblar via...
no sabem si això es justifica o no en termes econòmics seria l'ideal i més quan parlem d'un túnel d'una via on passen moltes mercaderies de Barcelona cap a França és un punt crític és un dels dos punts crítics que hi ha a Catalunya i que implica això que qualsevol problema en aquest túnel genera un grandíssim problema en el transport de mercaderies
Segurament s'hauria de fer una proposta més ambiciosa de desdoblament, però en això en principi el Ministeri de Transports em sembla que no està per la labor. Som conscients també, som més diners, ha d'haver un equilibri, jo això ho entenc, d'un punt de vista tècnico-econòmic, s'ha de buscar la millor solució tècnico-econòmica.
potser serviria per millorar les comunicacions a través de Renfe amb Rubí que tampoc no estan molt bé per aquesta banda perquè Ferrocarrils de la Generalitat sí que funciona bé tot i que estem esperant la segona estació però seria una altra seria molt important que la xarxa de Rodalies l'estació que passa per Rubí pogués tenir un ús més important que no el té
perquè ja sabem com està Rodalies, i aquí sí que has de fer en general a tota la xarxa, i també en particular a la xarxa, a la línia que passa per Rubí, inversions molt, molt importants si volem apostar pel transport públic i pel ferrocarril, que ha de ser la base d'un transport públic eficient. Molt bé, Toni, doncs moltíssimes gràcies per ser-hi avui a grups municipals Opinant. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Adéu.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del supermancat, amb un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo. Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo. Con José Verde.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament en resposta a Ràdio Rubí explica que les persones que ocupaven el Porxo han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis socials. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
Avui, en el marc del Dia Mundial de la Ràdio, volem retre un petit homenatge en aquest mitjà que ens acompanya, ens informa i ens emociona cada dia. I ho fem amb una veu de referència a casa nostra. La periodista ruïnenca Purificació Barceló, que és periodista de la secció de Societat de Catalunya Ràdio especialitzada en ciència...
i responsable de la poma de Newton des de fa més de 10 anys. Amb ella, xerrem de ràdio, de ciència i de vocació. Bon dia, Puri. Hola, bon dia, què tal? Puri, després de tants anys a Catalunya Ràdio, què significa per a tu aquest mitjà? A veure, la ràdio, estiguis a Catalunya Ràdio, estiguis en una emissora municipal, perquè jo, de fet...
vaig començar amb emissores municipals, jo vivia a Barcelona quan encara estava a la carrera i jo crec que són el supergran aprenentatge en la ràdio. Per mi la ràdio són sobretot tres coses i sempre vaig tenir molt clar quan feia la carrera que jo volia ràdio, no premsa ni tele, volia ràdio i per mi són tres coses, que és imaginació, crec que la gent crea imatges al seu cap quan escolta la ràdio i això és molt interessant i molt bonic, crec que és
Acompanyament, i és més important del que en pensem, amb molta gent que se sent sola, amb molta gent que necessita aquella veu familiar al costat, i és servei públic, i crec que els últims mesos ho hem vist claríssimament,
que la ràdio, quan passa alguna cosa com la grana pagada, quan hi ha un fenomen meteorològic, la gent sempre acaba tirant de la ràdio fins al punt que després de la pagada... Un exemple de tot això que estic dient és que fins i tot el mateix govern es recomana que la gent tingui una ràdio o piles a casa. Jo crec que són aquestes tres coses. És imaginació, és acompanyament i...
Ho tenies clar, eh?, des del principi que volies fer ràdio, perquè normalment els periodistes, quan estem a la carrera, hi ha diferents versions, eh?, hi ha el que li agrada tot i el que ho té molt clar. En el teu cas ho tenies claríssim, eh?, volies ràdio des del primer moment.
Sí, el que no tenia claríssim era el fet de ser periodista, i ho haig de reconèixer. No, en absolut. O sigui, jo sempre havia crescut amb la idea de dedicar-me a una carrera científica, m'encantava la química, m'encantava la física, però també m'agradava molt escriure, també m'agradava la història. Llavors jo crec que és un problema, quan arribes a l'adolescència i no t'agrada res,
però també és un problema quan arribes a l'adolescència i t'agraden massa coses. I llavors jo sempre havia tirat molt cap a la ciència, des de molt joveneta, era subscriptora del muy interesante, els meus pares m'havien regalat una enciclòpedia d'astronomia als 15 anys, però després era allò de no sé, no sé, no sé, i vaig tirar pel periodisme perquè és veritat que m'agradava molt escriure. No tenia clar...
el fet de ser periodista. No puc dir que sigui vocacional des dels 5 anys ni molt menys, però sí que en el moment que vaig entrar a Periodisme tenia clar que jo volia fer ràdio. I què et genera la ràdio que encara avui et fa il·lusió quan s'encén aquesta llumeta vermella que ens diuen els locutors que han de començar a xerrar? Mira, a mi el que em fa més il·lusió de la meva feina...
És una barreja de fer ràdio i de fer ciència a través de la ràdio. Crec que això és important. Crec que hi ha programes de ciència a la ràdio des de fa molt, però no és tan habitual que es faci ciència des dels informatius de la ràdio per divulgar a tothom. I crec que en aquest sentit m'emociona perquè em sento una privilegiada de poder divulgar...
Una cosa que jo crec que és molt important i que crec que la societat hi està molt més interessada del que pensem moltes vegades des dels mitjans. I em sento una privilegiada també perquè, a diferència dels meus companys, jo normalment dono bones notícies i això també és important.
Sí, sí, sí. De fet, tu, com hem dit abans, condueixes la poma de Newton. A mi m'agradaria saber com s'aconsegueix explicar la ciència, jo que no soc dona de ciència, de manera entenedora i atractiva només amb la veu. Perquè, clar, si fas un reportatge de tele pots mostrar imatges, però a la ràdio és més difícil. Sí, sí, i això fa que, de fet, fa 20 anys...
no hi havia especialistes de ciència a la ràdio. La ciència era com un tema de revistes, de diaris, de les teles, perquè podien oferir imatge, però no de la ràdio, i molt menys en informatius. En aquest sentit, sí que crec que Catalunya Ràdio va ser pionera totalment. No és fàcil, no és fàcil, i t'obliga a pensar molt com dius les coses, t'obliga a baixar molt el nivell. No pots donar...
conceptes percebuts, encara que tu sàpigues què és. T'has de preguntar, aquesta paraula realment l'entén aquest senyor que està passant ara pel carrer? I això t'obliga a fer un exercici de com explicar les coses, bastant complexa, i sempre per mi hi ha una clau, que és, a la que poses una paraula que no saps segur si s'entendrà, l'has d'explicar sí o sí.
Ara, per exemple, poder ja no cal explicar què és el microbioma perquè s'ha posat com de moda i això, però al principi de parlar del microbioma, jo sempre era coma, el conjunt de microorganismes del cos coma, sempre. Però n'hi ha d'altres, perquè, clar, quan estàs explicant ciència, que a vegades és molt complexa,
surten paraules que les has de posar sí o sí, no? Pèptid. Si dius pèptid, el 90% de la gent no sap què és, llavors es diu un fragment de proteïna. Això és un exercici que al final t'hi acostumes, però que sí que has de ser molt conscient que allò que estàs explicant realment arribi, perquè si no, no té cap sentit. Puri, has cobert moments com l'aterratge de l'emissió Roseta o grans congressos mèdits. Quin record tens d'alguna d'aquestes experiències?
Doncs per mi el millor de tot sí que és veritat. Vaig estar amb un esmo de càncer a Barcelona, vaig estar a la presentació de la missió Solar Orbiter a l'ESA de Madrid, però per mi, si n'hagués de dir un, diria el cobriment de l'aterratge per primera vegada en un cometa de la missió Roseta, des de la seu de l'ESA d'Amsterdam. La veritat és que va ser molt emocionant, va ser una mica com a les pel·lícules, hi havia una sala de premsa
enorme amb unes pantalles que podies seguir el segon el que estava passant. Llavors, en directe, el mateix que els tècnics estaven redent el missatge que realment Rosetta seria després, el robot seria després de la nau, ho vam rebre nosaltres en directe. I llavors ja, quan va arribar el senyal que havia aconseguit aterrar en un cometa que era superpetitor, va ser un moment...
súper emocionant i, a més a més, que va donar la casualitat que les dues coses em van enganxar en directe. O sigui, estava en una connexió... Quina sort! De veritat. O sigui, estava en una connexió, en una crònica escrita per entrar en un butlletí, allò, esperem que en els pròxims minuts es confirmi que s'ha desprès el robot i que hi ha la camí del cometa, i en aquell moment...
Arriba el senyal, llavors es tira la crònica, improvisa i explica què està passant amb moltíssima emoció. Però és que després em va tornar a passar en el moment que arribava el senyal que realment la S havia fet història i havia aconseguit per primera vegada aterrar en un cometa.
Aquest també és el privilegi que tenim els periodistes, que podem explicar la història en el moment que està passant, i de vegades la gent del voltant no ho acaba d'entendre, però per nosaltres és molt emocionant. Sí, sí, sí, i jo crec que és molt important que et dediques a allò que realment sents. O sigui, jo et deia abans, no? A mi m'ha interessat la ciència, l'astronomia, la física des de molt joveneta, i llavors...
Estic convençuda que jo no explicaria una notícia d'economia, que no hi entenc un borrall, igual que explico notícies de ciència que m'interessen també personalment, que hi ha aquell factor afegit, no? I quan vaig tornar de Damstad, ja que parlàvem d'això, hi havia companys que em deien, ostres, és que transmeties aquesta emoció, però és perquè tu també la sents i això també crec que és important.
Puri, la ciència continua sent un sector amb força presència masculina. Ho has notat tu, a la teva trajectòria professional com a periodista? Sí, la veritat és que en el periodisme hi ha moltes dones, però gent que es dediqui a fer ciència potser n'hi ha de periodistes més homes que dones, tampoc és que n'hi hagi molts, però n'hi ha més homes que dones, i el que sí que t'haig de dir...
és que jo parlo amb moltes investigadores. És a dir, n'hi ha moltíssimes més de les que ens pensem, cada vegada més, afortunadament, tot i que no estem a igualtat de percentatges respecte als homes, però n'hi ha moltes, n'hi ha moltes portant grups d'investigació, això és molt important, i jo crec que el problema cada vegada més està a la que has d'arribar a llocs de més decisió.
És a dir, tu te trobes que cada vegada hi ha més investigadores principals d'un grup, però poder al cap d'aquella unitat sí que és un home. I això encara és un sostre de vidre difícil de trencar. Sí. I que poc a poc hem d'anar picant pedra, però jo crec que finalment s'acabarà rompent aquest sostre de vidre. Puri, com ha canviat la ràdio des que vas començar fins ara? Ui!
Molt, eh? És que jo ja tinc uns quants anys. Jo et deia, jo vaig començar, quan encara estava la carrera, en ràdio municipals, jo vaig començar a Ràdio Desver, de Sant Jus, jo vivia a Gràcia, a Barcelona, i vaig conèixer una persona que em va dir, no, tu, si vols, fes pràctiques allà, i m'hi vaig presentar dient, ei, doncs jo vull fer ràdio, i allà vaig fer de tot. Però, clar, penseu que en aquell moment encara anàvem amb màquines d'escriure, amb cartutxeres...
Déu-n'hi-do. Clar, tot el tema ara digital, res de res, fins i tot. Jo després de recórrer una mica municipals vaig estar al que era Radio Miramar Cadena Ibèrica, després a Ràdio Barcelona i després ja vaig entrar a Catalunya Ràdio. Jo quan vaig arribar a Catalunya Ràdio encara anàvem amb teletips, encara anàvem amb... Era l'any 1991 i encara amb màquines d'escriure i just estava fent aquell pas
a substituir les màquines d'escriure per ordinadors, però encara estàvem teletips. O sigui, el que eren les notícies d'agència, que ara ens arriben per correu en pla bombardets cada dia, les veiem per teletips i havíem d'anar a tallar els teletips a veure què era el que estàvem vomitant les agències. Però no només això. Quan tu havies de fer un programa o quan va començar Catalunya Informació, que és una persona sola allà,
entrant tots els àudios, el que ara fas apretant un botó d'un ordinador eren tota una fila enorme de cartutxeres, que cada una tenia un àudio, que si
Algú li donava un petit copet i totes que hi ha a terra les tenies totes desordenades. Jo crec que amb aquesta imatge us podeu fer una idea de la ràdio que jo vaig, quan vaig començar i de la ràdio que tenim ara. A més d'un li pega un infart ara si li passa això. Això havia passat i posar música mentre que ordenaves totes les cartutxeres per l'ordre que tocava. Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Puri, per acabar, si haguessis de definir la ràdio amb una sola paraula, quina seria? Difícil, eh? Màgia. Sí, eh? Jo crec que molts dels periodistes que treballem a la ràdio normalment la definim així, eh? Com a màgia. Sí, perquè crec que agrupa una mica tot el que et deia abans, no?
Màgia és perquè t'acompanya, perquè t'informa, perquè et fa sentir i perquè et fa imaginar. Molt bé, Puri, amb aquesta màgia que ens fa sentir quan ens expliques la ciència, et despedim. Moltíssimes gràcies per ser-hi avui, aquí per celebrar el Dia Mundial de la Ràdio. Gràcies a vosaltres i Feliz Dia de la Ràdio. Adéu. Adéu, adéu, bon dia.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. I arribam als esports amb el nostre company Toni Bravo. Bon dia, Toni. Feliz dia de la ràdio.
Si no anaves a dir bon dia, feliç dia de la ràdio, és que sortia corrents, perquè soc d'esports, eh? Feliç dia de la ràdio, també. Gràcies, gràcies. Aquí estem, fent màgia. Dia màgic. Com et vas enamorar, tu, de la ràdio?
Com? És bastant llarg, ja t'ho explicaré, perquè vaig tardar en enamorar-me de la ràdio. Vaig començar amb ràdio, però després vaig passar a tele i després he tornat a la ràdio. Ui, l'amant. Moment, moment. L'amant és la ràdio o la tele? Això és important. L'amant és la tele. Ah, vale, perfecte.
Doncs anem, estem amb la ràdio enamorats i enamorats des de... que és molt xulo el que es farà després, des de l'escola, tu, que quan comences a escoltar la ràdio a l'escola i com vindrà després el programa, això serà meravellós. Sí, sí, sí.
Enamorats del seu esport són els nois del Butter Polo, les noies del Butter Polo, que tenen una estructura amateur, estan en la millor lliga i reben, per exemple, els nois, els millors, el millor club d'Europa.
I ho tenen difícil, pobrets. Tenen complicat. Però són aquelles coses que jo crec que fa que encara t'enganxis més a l'esport, no? Perquè quan ve algú que dius, com la Mireia Pons, no? Aquesta atleta nostra rovinenca que va participar al campionat del món d'ultratrail,
amb la capacitat de córrer 86 quilòmetres per la muntanya, i tu dius, això es pot fer? I et diu, no, els primers 40 són de pujada, llavors allà et vas situant, i tu dius, un moment... Toni, va a Terpolo, que te'n vas! Vaig a entrenar... Brutal, brutal.
Doncs això és el que els passa als nois del Club Natació en Rubí, que reben a l'Atlètic Barceloneta, ja sabem que és molt complicat partit, doncs per aprendre, per afinar respecte als altres partits per la permanència estan fent...
a la part mitjana de la taula, estem fent una temporada excel·lent. Les noies descansen, tornen la setmana que ve, dintre de la Copa Federació, recordem que juguen, ja vaig, ja vaig, que juguen a primera nacional.
Quants juguen els nois? El dissabte a les 4 anem al futbol sala. L'esportiu Rubí femení, tercer classificat de segona divisió nacional. Visita amb dissabte dos quarts de 6 la pista d'alcaldes. Intentaran mantenir la pressió sobre les dues primeres. No han de quedar-se despenjades si el que volen és promocionar. Tercera divisió, partit superxulo, aquí al pavelló de la Llana. Dissabte a les 5 reben l'Olímpic Floresta.
La temporada passada van ser partits molt intensos. Els nostres intentaran buscar un triomf que se puguin arrapar el màxim possible a la zona alta. Són 600. L'Olímpic Floresta són quarts. Boníssims. El bàsquet. Partit complicat pel CEP Sant Jordi. Rep diumenge el masculí. Dos quarts d'un al Gaudí, que són, segons els nostres, són últims. Intentaran reaccionar...
5 derrotes en els darrers 6 partits. I el femení que visita el Castellbisbal, això serà diumenge, a dos quarts de 8. Les nostres, recordem, segones. I intentaran mantenir aquest ritme que porten. Ja marxo amb vol. El Juventut 25 de setembre, que visita la pista del Gabà, això serà diumenge, a un quart de 8. Intentaran sumar una victòria que no estan en una bona ratxa, són uns ens. A veure si poden fer-ho contra el Gabà B.
Molt bé, moltes gràcies, Toni, per tota aquesta informació. Que vagi bé el cap de setmana. Que vagi bé. Em tens aquí a 45 revolucions en lloc de 33, eh?
I ara no marxin perquè arriba el nostre especial del dia de la ràdio que fem des del 25 de setembre i nosaltres vos deixem la recomanació musical del Robert Fernández. Molt bon dia! Avui, en el Dia Mundial de la Ràdio, la nostra recomanació musical havia d'anar vinculada a la celebració d'un dia tan especial per nosaltres. Viatjarem en el temps perquè una diva de la música disco posi en valor aquest mitjà màgic. Som-hi? Doncs endavant!
Ens transportem cap a l'any 1979, sí, sí, justament quan Ràdio Rubí començava les seves emissions. Allà viatgem. Ens en retrobem amb aquest mític tema On the Radio, de Donna Summer. Una cançó que va ser escrita per la banda sonora de la pel·lícula Foxy's i que també va ser inclosa en el primer disc en recuperatori internacional de Donna Summer. Estem parlant del Summer on the Radio, Greatest Kids, volums 1 and 2.
Bé, aquest tema on the radio ens parla d'una carta que apareix en els estudis de ràdio, en uns estudis de ràdio, per assenyalar una ruptura que s'ha dut a terme entre dues persones. Aquesta carta va passar donant voltes i voltes per la redacció de ràdio fins que finalment alguns s'hi acut publicar-la i fer on the air on the radio. Se met en directe i aquí comença la història de on the radio.
Gaudim ballant en un dia màgic, el Dia Mundial de la Ràdio, i un dia també molt especial perquè a Ràdio Rubí us emetrà de seguida, des de l'escola 25 de setembre, amb les nens i nenes d'aquesta mateixa escola i del Torrent de Salous, un programa especial. No us ho perdeu. Sí, sí, sí, aquí, des de Ràdio Rubí, on the radio...
Són les 10 del matí. Adeu Rubí!