Passen gairebé 5 minuts de les 9 del matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest divendres 28 de novembre, divendres de Black Friday. Avui conversarem, no xerrerem del Black Friday, conversarem amb Ernest Herrero, coordinador de gestió de pacients i atenció a la ciutadania del Cap Anton de Borja, perquè...
En aquest centre s'ha constituït el primer Consell Consultiu de Ciutadania de Catalunya i ens explicarà tots els detalls sobre la seva creació, l'organització i el funcionament. Després tornarem a tenir una nova edició de Catalunya.
l'escàner setmanal amb el que repassarem l'actualitat informativa. En realitat, avui tindrem una contracrònica del ple que ens durà l'Albert Soler. Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat, sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la nostra recomanació musical per part del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la Tartuli, conduïda per Belentierno, que analitzarà l'actualitat amb Lídia Juste, Carme Pomereda i Joan Manuel Fernández, que xerraran de tot el que es va explicar ahir.
el Play, també del Rubi Sound i de tota l'actualitat informativa de la ciutat. A partir de les 11, la Lídia Martín xerrarà amb Anna Mosset, del Círculo Libre, sobre la paradeta solidària que hi ha aquest diumenge pel Dia Internacional de la Diversitat Funcional. I, a més, també coneixerem quina és l'agenda de la Biblioteca Mestre Martí Tauler per als pròxims dies. Començam!
Fa uns dies es va fer la primera reunió del primer Consell Consulteu de Ciutadania de Catalunya, que s'ha constituït, volíem dir, a un dels nostres caps de la ciutat, concretament el cap Anton de Borja, i per això volem conversar amb el coordinador de gestió de pacients i atenció a la ciutadania, Ernest Terrero, que ens explicarà com ha anat tot plegat. Bon dia i benvingut. Gràcies.
Gràcies per estar avui aquí per explicar-nos com està aquest Consell i com ha estat tot el funcionament i tota la creació. Per començar, si vols, ens pots explicar què és exactament el Consell Consultiu de Ciutadania i quin paper té dins del CAP, Anton de Borja?
Sí, sí. Mira, el Consell Consultiu és un grup de ciutadans que quedarà estable, que seran sempre els mateixos, mentre no hi ha rotació per circumstàncies diverses, i que pretén coquerar amb els professionals qualsevol cosa que vulguem implantar cap a Don de Borja.
fins i tot circuits organitzatius, si s'han de fer obres, si s'ha de posar un aparell per validar les visites aquí o allà, doncs fins ara érem els professionals que decidíem on fer i com fer tot això. I la intenció és posar el pacient també en aquestes decisions, consultar-los i que ell doni la seva opinió.
Per tant, participaran de gairebé totes les decisions que es prenguin, totes les decisions que no siguin sanitàries, o sigui, de metges, que es facin en el cap? Exacte, aquesta és la intenció. Trasladar-li amb ells qualsevol cosa que es vulgui canviar, modificar, implantar i que doni la seva opinió. Després, entre tots, buscarem la millor solució, la elevarem allà on toqui i després es podrà executar o no.
però la intenció és que el ciutadà tingui la seva veu. Aquest Consell és el primer d'aquests tipus a tota l'atenció primària de Catalunya. Què significa per vostès ser pioners? Doncs és molt emocionant, perquè això és fruit d'un projecte personal...
que es va engegar fa un any i mig o dos, perquè porto 32 anys treballant amb l'atenció de la ciutadania i la gestió de pacients en salut, i sempre hem parlat de posar el pacient en el centre de l'atenció, però poques vegades el fem participar. I fruit d'un projecte final d'un itinari de comandaments que el Consorci Sanitari ens proporciona anualment els comandaments, el meu projecte va ser aquest,
i s'ha tirat endavant. Ja no és un projecte, ja és una realitat. Ja vam començar dilluns passat i molt il·lusionats i molt emocionats. El Departament de Salut xerra d'impulsar la participació activa de la ciutadania. Com s'aterra això en el dia a dia del CAP?
Doncs és complicat i precisament el Consell Consultiu és la manera que hem trobat nosaltres de plasmar aquest objectiu, que no només és del Departament, sinó del propi Consorci, en el seu pla estratègic també ho contempla.
I és la manera que hem trobat en el Borja, i espero que després es tingui a altres centres, de plasmar això, de posar el pacient en les decisions organitzatives o de qualsevol mena que puguin passar en el CAP.
Ara xerrabes de decisions organitzatives entre les funcions del Consell i ha d'identificar aquests circuits organitzatius i crear un full de ruta de millora. Va ser el dilluns, si no recordo malament, que vau fer aquesta reunió. No sé si heu començat a treballar allà. Ens pots posar algun exemple de les coses que poden arribar a fer?
Nosaltres vam començar a treballar, però vam tenir poca estona perquè va haver-hi un acte institucional d'inauguració i després ens va quedar una estona per nosaltres per començar a treballar. Però sí que ho vam fer, vam presentar el pla funcional, o sigui, vam ensenyar de nou als ciutadans què és el que demanàvem d'ells, el mètode que seguiríem per...
per funcionar. I sí que al final, entre tots, vam decidir quin és el tema que tractaríem al proper. I van sortir molts. La llista és d'espera, que és recurrent. Però al final es va decidir que el ciutadà necessita informació. I com necessita informació, ens centrarem en la comunicació,
entre el Borja i Ciutadans, i Ciutadans i Borja. I cap aquí anirem. Buscarem informació, li enviarem, i al proper Consell Consultiu tractarem sobre la comunicació. Quan serà aquest proper Consell Consultiu? Hi ha data? Està... sí, el 26 de gener. Déu-n'hi-do, d'aquí a poquet, eh? Sí, d'aquí a poquet. Ara anem així ràpid, després la idea és fer mínim 4 a l'any,
I si cal algun extraordinari entre mig, perquè entre tots ho decidim, la farem, però a mínim fer quatre a l'any.
Per configurar el Consell es van enviar enquestes als pacients. La resposta ha estat altíssima, 521 respostes i més de 200 persones voluntàries. S'esperaven aquesta implicació? No, no, la veritat és que no. La veritat és que vam convocar o vam enviar l'enquesta als majors de 18 anys, ciutadans que tenen el CAP com a CAP referent,
i quan rebàvem les 621 respostes vam dir, ostres, tenim un problema, perquè, clar, no podíem convocar 621 persones. Després vam fer una segona enquesta on ja acotàvem més les dates, els horaris, la freqüència, i va baixar a 211, però tot i així era molt complicat. Llavors, entre tot l'equip, aquí van participar metges, infermers, sentència del ciutadà,
vam triar els 50 darrers candidats. Aquests els vam convocar fa un mes i mig, aproximadament, a Rubí Forma,
vam fer les dinàmiques participatives i d'allà vam acabar de decidir els 15 ciutadans que serien els membres ja definitius del Consell. Déu-n'hi-do, quin procés de selecció, eh? Sí, any i mig, portem treballant amb aquest tema. Déu-n'hi-do, finalment, com deies, han quedat 15 membres.
Entenc que aquesta selecció és una selecció representativa de diferents perfils dels que vos varen presentar. Heu triat una representació de diferents perfils. Per què és important la diversitat en aquest cas?
Precisament per tenir tot l'espectre de la població que tenim al Borja. Vam marcar set arquetips i crec que hem englobat tot l'espectre de la població que el Borja abarca. He de dir que ens falla un arquetip que són els joves.
normal, participen poc, o clar, estan sants, i potser no va amb ells encara, això, i ens falta l'arquetip del joc, però el buscarem perquè volem que ens falti cap arquetip de l'espectre. Quin paper juguen els professionals del CAP en aquest Consell, si és que juguen algun paper? Juguen, però no està definit. Jugaran, però no està definit. Vull dir, el Consell es reunirà amb les persones que ho dinamitzem,
que som jo, la Jennifer Lallego, que és la referent de benestar emocional, i la Vane Porcel, que és una administrativa del centre. Entre els trots el dinamitzarem i quan arribi un moment que el tema del que es vulgui parlar es necessiti a un clínic, metge, infermer, fisioterapeuta o un altre professional, el convidarem i ell ens ajudarà. I
I aquesta és la dinàmica. Després nosaltres treballarem també als professionals tot allò que es parli del Consell. I és possible que ells siguin els que vulguin participar en el Consell proper. La veritat és que hem començat a rodar ara i tot això és dinàmic, però estan al dia de l'existència, de com funcionem, i poden participar quan vulguin.
Ara explicaves que li comentaria o als professionals el que es xerres de dins d'aquest Consell. No sé si les deliberacions i propostes, a banda de ser comentades als diferents professionals del CAP, seran públiques, si podrem saber què és el que s'està treballant o què és el que està passant.
Això ho hem de dir que hem començat fa poc, però és la idea que tenim. Volem tenir a la web del Consolci Sanitari un espai i allà publicar els membres, publicar les actes i publicar tot el que es faci al Consell Consultiu. Evidentment, la transparència és bàsica també en aquests...
i encara no tenim l'espai, però la intenció és aquesta. I com el primer tema que es tractarà és el de la comunicació, allà ho tractarem i després ho elevarem a qui correspongui i després les decisions... No és un òrgan executiu, és un òrgan consultiu, tal com diu la paraula, i després del que surti allà s'elevarà i després ja que hi hagi de prendre les decisions, ja les prendrà.
Una vegada elevat, no sé quins canvis pràctics poden notar els pacients gràcies a aquest Consell. La intenció és que tot allò que fem o intentem fer o que surti, després fer un report als pacients i informar del que s'ha fet, del que no s'ha fet,
per què s'ha fet i per què no es pot fer. I aquest any l'intensió, tenir, com deia abans, transparència total i dir-la la veritat. Això es farà perquè s'ha considerat que és oportú, hi ha el pressupost, hi ha 50.000 coses darrere que es pot fer i això no es podrà fer per XXX. Però sempre amb la transparència aquesta.
A més, sovint trobaràs que els pacients senten que no se'ls escolta. Exacte. Creus que aquesta iniciativa pot revertir aquesta percepció que tenen els pacients? Jo entenc que sí. Jo entenc que quan... Bé, avui és una oportunitat que sortim aquí i ho expliquem. Les notícies del departament que també van...
fer palès que érem el primer, si estem a la web... Clar, quan més es conegui a la població, en aquest cas del Borja, l'existència, evidentment que els pacients crec que ho agrairan. Després la intenció és fer enquestes la satisfacció i conèixer la seva experiència.
No sé si al llarg termini... Ara hem dit que aquest Consell estava format per 15 persones. No sé si al llarg termini està pensat ampliar-lo o 15 és el nombre òptim per poder dur-lo a terme. El número i tot, el funcionament i tot, la veritat és que...
L'hem inventat nosaltres. I no sé si serà... Però sí que considerem que més de 15 per deliberar, per parlar, per poder és massa. I llavors som 15 i després la disponibilitat del dia concret no és garantida. Poden passar 50.000 coses personals. Per exemple, el primer van poder assistir 13 persones. Dues es van excusar. Crec que és el nombre de pacients òptim.
Abans dèiem que ens explicaves que en el procés de selecció al final hi havia hagut 200 voluntaris, 211, 211 voluntaris i d'aquests van quedar 50 i al final han quedat 15. No sé si aquests 15, com que
hi havia gent que hi volia participar però que finalment no ha pogut participar. No sé si hi ha alguna manera que aquests altres, els finalistes, que diguéssim, puguin aportar-li idees en aquest Consell. Sí, sí. La intenció és tenir en compte tots els que s'han mostrat en algun moment disposats a participar-hi i demanar-los coses.
Nosaltres, quan enviem una enquesta o volem saber l'opinió dels pacients, no tenim la certesa de la seva resposta. Amb aquests que s'han presentat voluntaris, la possibilitat que ens contestin i ens ajudin és molt més gran. Llavors, els aprofitarem. I ja per acabar, quin missatge voldrien enviar des del cap Anton de Borja a la ciutadania de Rubí sobre aquesta nova etapa de participació?
Doncs la veritat és que el que he dit abans, que aquesta vegada sí, hem fet allò que els professionals portem anys dient de posar el pacient al centre de l'atenció, i jo crec que és un exemple...
pioner, però és portable i que pot donar molt rendiment per augmentar la satisfacció, l'experiència de pacient i que, a més a més, fem les coses als professionals de la manera que els pacients creuen que és millor i llavors la relació, la satisfacció, el resultat fins i tot de salut pot ser millor.
Molt bé, doncs esperant que aquest Consell Consultiu sigui tot un èxit, que ja ha començat sent un èxit, però que continua així i que es pugui exportar a altres centres de salut, et dono'm les gràcies per venir avui a explicar-nos com funciona i com funcionarà aquesta eina. Molt bé, moltes gràcies per convidar-me i encantat de venir quan vulgueu. Molt bé, gràcies. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm el de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxar amb Cingilda, sisplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Mila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí. Quina és la millor cançó de la història?
Però cap al migdia anàvem
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Tots els dilluns de 9 a 10 del vespre escolta Musical Express. Tots els èxits del 70 i 80.
Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. Combinat amb la millor American Music. Musical Express, amb Francesc Vida.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A Bell de Camp. La Unió Esportiva Rubí visita un clàssic del futbol català. Toca viatge a Terres Vinícoles per enfrontar-se al Vilafranca. Serà diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi. A Bell de Camp. Tots fem esport.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiruby.cat. Así que no te lo pierdas. Experimenta. Segona mostra d'entitats musicals de Rubí. Rubí Sound, 14-13 festivals.
per iniciar la jornada sessió matinal amb Jazz Rubí a partir de dos quarts d'una. Actuarà en East Wind en AJR Cats interpretant una sessió de swing and bebop. Activitat conjunta en col·laboració amb Ben Lindy Sant Cugat. A les 20 hores comença la jornada nocturna amb la Societat de Blues de Rubí convidant a la formació de Hicks. A un quart de 10, Rubiroc estrena la banda We Rock Monkey. A dos quarts d'11 és el torn de l'Aurora Brothers Band.
A tres quarts de dotze, Acció Cultural de Rubí presenta la banda de hip-hop Random Fighters. I per finalitzar el festival, a la una de la matinada, la Sònica Presence. Redland Sound System featuring Hugo Otto and Jaime Budokai. Dissabte 29 de novembre, Festival Rubi Sound 1413. Tots fem Rubi Sound!
Ara i sempre, les ballades, les sardanes, els aplecs, la informació sardanista. Ara i sempre, cada diumenge a Ràdio Rubí amb Josep Puigventós i amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí.
M'he quedat sorpresa perquè no és la sintonia habitual d'aquest escàner setmanal, que, de fet, avui Albert, l'escàner setmanal que ja sabeu que fa l'Albert Soler, avui va haver ple, per tant, avui l'escàner no és el resum habitual de la setmana, sinó que és la teva particular contracrònica, precisament, del ple d'ahir.
Correcte, sí, perquè tu i els serveis informatius d'aquesta casa, que van ser ahir al ple, ja heu fet un resum perfecte, seriós, del més important que es va debatre a la sala de plens, i jo us porto allò que els informatius no expliqueu, allò que passa sense que quedi gravat als micros a vegades, a les càmeres, aquells moments divertits que val la pena destacar.
Doncs jo ja tinc ganes que ens expliquis que és tots aquests, en castellà es diu entresijos, aquests entresijos del que passa a dins el ple i que no es veu tant ni s'explica tant.
Doncs mira, començarem precisament amb una d'aquestes, que és... Va ser un inici de ple una miqueta estrany. Vam començar tard, com un quart d'hora tard o així, i vam arribar, com sempre, amb la Patria, i arribem cinc minuts abans, com que tenim els dos seients els nostres reservats, doncs sabem que no hem d'anar a fer cua, com la resta de ciutadans, i arribem a això, a les cinc menys cinc,
I les portes del ple, estava tothom en aquell mini vestíbul, perquè el ple estava tancat encara, no havien deixat entrar, i estàvem tots allà pinyats, perquè com que feia fred, estàvem allà barrejats, regidors i públic, allà tots... Els regidors també estaven allà fora esperant? Alguns, sí. Alguns estaven més a dins, però els que anaven arribant, en aquella hora també justet, doncs també es trobaven... Ostres, què passa, què passa?
I en aquell moment va aparèixer el Víctor García, a mi em va semblar amb cara seriosa, i va començar a buscar els portaveus dels partits i a demanar-los que l'acompanyessin i pujessin al pis de dalt. Aquí passa alguna cosa. Passa alguna cosa grossa, passa alguna cosa important, ens deixen al cap de res, ens deixen entrar, ens assaiem, no ve ningú. Mentida, els regidors que no són portaveus anaven assaient i tal...
I això, 10 minuts, i llavors quan tornen els portaveus, el primer que apareix li preguntem què, què, què ha passat? Així amb cara de... Diu, res, han afegit dues mocions institucionals més. I diuen, nostres, tu... Un susto. Esperant aquí que fos, vés a saber què, i res, simplement era això. Va tenir transcendència, ara primer que t'explicaré, però vaja, res. I de què eren aquestes mocions tan misterioses?
O sigui, l'emoció que sí que estava a l'ordre del dia era una sobre els 50 anys del vintena, que ja n'hem parlat moltíssim, i les dues d'urgència, una era per al dia de la discapacitat, que és dimecres que ve, si no m'equivoco, 3 de desembre, i l'altra sobre el projecte de ciutats educadores, que aquest dissabte hi ha un acte important a la biblioteca que se'n parlarà.
Declaracions institucionals, per tant. Exacte. Sí, sí, sí, declaracions institucionals. O mocions institucionals, per ser més precisos. I a mi, de fet, sempre m'ha fet gràcia que se'n digui moció institucional a una moció que no subscriu en tots els grups municipals. Però resulta que és correcte. És a dir, ho vaig preguntar i el reglament permet que... O sigui, diu que les mocions institucionals han de ser votades per majoria simple. I, per tant, no passa res si algú se'n desmarca.
I va haver-hi una amb la que no va estar tothom d'acord. Va, adivina quina. Fàcil, eh? M'ho has posat fàcil, eh? Sí, sí. La del vintena. Correcte. I així ho va anunciar Carlos Velarde, de Vox. Comentar que tanto el Grupo Municipal del Partido Popular como de Vox avisamos que no nos adheríamos a la primera declaración para que conste en acta. Sí. El portavoz del Vox i del PP acaba de comunicar, no? Ha hecho de portavoz de usted también, el señor Velarde. De acuerdo.
Fixa't aquí la ironia fina de l'alcaldessa dirigint-se a Juan Jujiner. Ai, sí, sí, molt sutil, molt sutil. Molt sutil. I també aquest tall és important perquè és l'únic cop que vam sentir la veu d'algú de Vox en tot el ple, menys en els pregs que l'altre regidor de Vox va fer dos o tres pregs. No van obrir la boca en tot el ple, res, ni van intervenir, res, res, res. Aquest va ser l'únic moment per desmarcar-se,
de l'emoció del 20N. Ho deixo aquí, ja està. Per cert, va, tu saps què és un running gag? Ni idea. Ni idea. Doncs és un concepte en el món de l'humor que és aquella broma d'una sèrie o d'un programa que es va repetint en diferents capítols o en diferents edicions d'aquell programa. Que a vegades la broma és com molt subtil. Apareix un personatge, una frase, el que sigui, no?
Doncs en el ple tenim diferents running gags, d'aquests que són sempre iguals, i un és el del Robert Massalies d'Esquerra, cada tres mesos posant en evidència que l'Ajuntament sempre paga tard als seus proveïdors. Intervencions, senyor Robert Massalies. Bé, sí, bona tarda a tothom, bona tarda al nostre públic i a la premsa. Bé, ho estàveu esperant, no? Ja és una tradició
Per tercer trimestre consecutiu us heu superat, aquesta vegada ni un sol mes de compliment.
Ja veus, millor que ens ho prenguem a broma, però... Sí, ens ho prenem a broma, però Déu-n'hi-do, eh? Té tela, això, eh? Sí, sí, sí. O sigui, a més és que quan l'alcaldessa li estava donant pas ja estava somrient, el Güeto estava al costat somrient, perquè com que no hi havia Marta Oliva, que està de baixa, que és qui sempre li respon a Massalies, el Rafa Güeto ja s'havia preparat la resposta perquè sabia que a Robert Massalies li replicaria aquest tema i, bueno, va ser un moment divertit, però d'un tema molt seriós, evidentment, eh?
I un altre tema, a veure, el tema més important que es va votar ahir, que és la cessió de l'antiga seu de la Caixa que havia comprat l'Ajuntament i que la cedeix a la Generalitat per fer-hi la seu de drets socials. Ja ho he explicat molt bé el tema, no entrarem en això, però el portaveu del PP ha recordat que aquest local era un espai molt covejat per altres serveis de l'Ajuntament.
Tampoco podemos obviar que este mismo año el director de Radio Rubí planteó usar este local como nueva sede de la radio municipal. La idea tenía sentido. Un espacio céntrico, accesible y visible que podría haber acercado aún más la radio de los rubinenses. Era como mínimo una propuesta que merecía ser tenida en cuenta.
Xerra del teu projecte i li agrada. I li agrada, això més inclús. A veure, és cert que quan es va votar el meu projecte i el meu nomenament en el ple, es va ser per unanimitat. Per tant, entenc que a tothom li va agradar en el conjunt. Però concretament he vist que a Juanjo Giner aquest punt en concret li va fer gràcia.
Pot ser perquè li quedava més a prop quan havia de venir a la ràdio i havia de caminar menys, eh? Podria ser això, podria ser això. Jo sí que és cert que no hi ha res amagant en aquest sentit. En el meu projecte, que és públic, jo plantejava l'opció, a llarg termini, de deixar l'Escard Dívol, que és un lloc fantàstic, però que ja s'ha fet potser una miqueta vell,
per anar a un lloc més cèntric, que estiguis a peu de carrer, per apropar la ràdio a la ciutadania i que se'ns vegi. Simplement com una idea, vaig proposar aquest lloc i em vaig proposar d'altres. Vull dir que no era l'únic, però en tot cas va donar la coincidència i clar, jo allà a primera fila, escoltant això, els altres regidors també mirant-me, va ser una situació una miqueta estranya, però vaja. Doncs mira, protagonista, ja és la segona vegada que ets protagonista al ple, eh?
Sí, sí, els periodistes no ho hem de ser mai, però vaja, què hi farem? Ja toca. Va, tornem amb un altre running gag. A veure, la portaveu de la U, Marina Dolcet, quan parla dels seus temes d'esquerres, tant d'esquerres, amb aquella convicció que té ella, a vegades veu com els altres regidors el miren...
la miren diferent, en especial un. Des de la U pensem que no només cal prohibir que es compli l'habitatge, ja sé que el senyor Esquiner em va mirant de reull, que la paraula prohibir no li ha gustat, diguem-ho al revés, per garantir que tothom tingui un habitatge cal posar límits al mercat perquè algú ha decidit que especular l'habitatge és superguall.
Això va ser amb l'emoció d'habitatge contra l'especulació. Però després, en l'emoció d'Esquerra per la gratuïtat de les extraescolars i el menjador escolar, Dolcet parlava que ella afegia, a més a més, l'emoció hagués afegit que els productes del menjador haurien de ser de pagesos de proximitat per evitar contaminació i quilòmetre zero i tal. Amb aquest discurs, diríem, que més o menys el que l'hem sentit moltes vegades ja el coneixem, però és molt de la UB, molt d'Esquerres profund,
Deia't més ulls esbatenats mirant-la. Hi ha gent que mira amb cara estranya, però nosaltres creiem fermament en aquesta opció. És que, na Marina, de vegades pareix algú estrany dins un ple com aquest, pobreta.
Doncs sí, i en aquesta mateixa moció d'Esquerra va cridar-me també l'atenció, la intervenció del portaveu dels comuns, Andrés Medrano, que va començar molt bé. Doncs evidentment no podem estar més d'acord amb la necessitat d'aplicar aquests elements que ajuden a la justícia social des de la base. Però la seva argumentació va anar virant a poc a poc, a poc a poc, fins que va acabar. I a partir d'aquí nosaltres ens posicionarem com una extensió en aquest cas.
Déu-n'hi-do. Ostres, comences amb no puc estar més d'acord, dius, va, ja està, pum, abstenció. Deus ser això de que ara hem estat xerrant la darrera vegada que han de començar a marcar el perfil polític, sobretot amb els partits que són frontera, que no comparteixen ideologia i que estan molt lluny.
Correcte, i segur, jo crec que té a veure amb això, perquè aquesta emoció, la de la gratuïtat de les extraescolars i el menjador escolar, i també una altra d'Esquerra, que era sobre millorar l'accessibilitat a la ciutat i en espais naturals, etcètera, les dues d'Esquerra van rebre l'abstenció dels comuns, però el vot favorable del PP.
Sí, sí, va ser un idili tan inesperat que fins i tot Xavier Corbera li va fer aquesta proposta a Jiner. Com a mínim, anem a demanar vostè i jo al concert econòmic per disposar d'aquests recursos.
Has vist? Diu, anem tu i jo a parlar del concert econòmic per tenir més recursos per poder fer això que proposem. Per la qual cosa, això que va dir Corbera, a Giner li va parar els peus a la seva manera i amb un somriure. Rebajen y reduzcan embajadas y ya verás como podremos cobrir los costes.
al final t'explota el cervell, segons quines coses que xerren al ple. Estaven simpàtics ahir i els regidors, i jo crec que això influeix un poc que avui s'encenen els llums de Nadal. Segurament, perquè a més, quan vam arribar al ple hi havia la Marina amb el Juanjo, precisament,
parlant animadament, com divertits. Els hi vaig fer inclús la broma de dir, ostres, ja tinc titular, concòrdia o bon rotllo entre el PP i tal. Sí, sí, hi ha molt bon rotllo. I, de fet, a dins del ple després, a l'emoció del PP l'ha votat a favor la UB i li va dir que no serveixi de precedent, però li va votar a favor. Vull dir que va haver-hi unes combinacions una miqueta estranyes.
Tot i que després sí que va haver-hi un moment que es va trencar la concòrdia, ja t'ho explicaré, fins i tot amb la discrepància van fer servir l'humor. Víctor García, del PSC, per respondre precisament a aquesta moció del PP que et dic, que la UB va votar-hi a favor, que era sobre crear una comissió de seguiment econòmic de les grans obres, el Víctor li va dir això al Juanjo. El senyor Giner?
I su propuesta a Xanantes. Quan sento això, no vaig poder evitar recordar aquest crit. Ganyant! L'Ernesto Sevilla de l'Hora Xanante, que ja hem vist que a la Víctor García també li agrada. També li agrada, i a mi també m'agradava moltíssim. Va ser Hora Xanante, vaig aixecar les selles.
Tu que has vingut molts anys als plens, a mi em fa molta gràcia com els regidors li demanen a la senyo Anna Maria el torn de paraula aixecant el braç. És molt graciós, perquè a més ella és qui t'obre el micròfon, és a dir, li has de demanar i ella t'ha de concedir la vènia de poder parlar. És així com funciona. Faig broma, però el funcionament és així a tot arreu. Doncs em recordava molt quan anem amb l'EGB i aixecàvem el braç, senyo, senyo, jo vull parlar.
Doncs un dels més disciplinats, i diria que el que aixeca el braç més amunt, és Christian Garcia, de Veïns per Rubí. I en la seva intervenció per la moció de les extraescolars va recordar que, tot i estar-hi d'acord, el cost d'aplicar-ho seria gegantí. I va dir una frase que jo crec que la podríem repetir cada vegada en totes, quasi totes les mocions que es presenten en el ple. Que recordem que no tenen cap obligació legal de complir-se, malgrat s'aprovin.
Creiem que és irresponsable, quan no es governa, aprovar mocions d'aquesta envergadura sense concretar com es cobriria aquesta despesa. Al final, les mocions sempre, moltes vegades, acaben sent brindis al sol.
És cert, però Xavier Corbera va defensar la seva emoció recordant que tot és una qüestió de prioritats polítiques. I va dir que si no s'haguessin gastat 1,2 milions en la Superson, 600.000 euros amb l'oficina del FabLab i s'hagués gestionat bé les obres del casino i del Camp del 20 i no s'hagués pagat tant per sobrecostos, potser sí que es podrien fer les coses que ell proposa.
Però Gueto, que ahir va tenir molt protagonisme, la veritat és que va intervenir gairebé en totes les mocions, i és gat vell en això de la política, li va respondre de nou amb un somriure, però amb la llengua esmolada. El convido a aquest debat de propostes en el procés de negociació del nou pressupost. Quan han participat hem fet concerts, hem fet subvencions pel català, també haurem de posar aquest tema sobre la taula i els convido a poder-ho fer ben aviat.
Com va dir Schuster, no hace falta decir nada más. Deixem-ho aquí. I abans t'he dit que la concòrdia es va trencar un moment. Doncs va ser precisament Rafa Güeto que es va enfadar molt amb el redactat de la moció del Partit Popular. I aquestes afirmacions són molt greus, són difamatòries. I jo li demano que les retiri de la seva moció. Si no nosaltres estudiarem amb el servei jurídic si són constitutives de delicte de difamació. Per tant, li demano que les retirin.
Juan José Giner no va retirar res, tot i que li va demanar dues vegades, i suposo que l'escalfament no passarà d'aquí. Però sí que evidencia el malestar que hi ha entre el PSC i el PP, que s'ha plasmat en la retirada, el PSC li ha retirat l'assessor que tenia el PP, sense donar-li cap explicacions, tot i que Giner ahir les va demanar en el ple, però no li van dir res. I suposo que aquest...
Aquesta coseta que hi ha ara entre el Partit Popular i el PSC té a veure amb tot això que està passant. I per acabar aquest escàner del ple de novembre acabarem amb l'home que tanca tots els plens i compte que ahir ens va advertir d'una invasió que no havíem vist venir. Perros tenemos en Rubí, he pedido la cifra, y tenemos ocho millones y medio de... ocho... ocho mil...
8.500 perros. Estos son los enchados.
8 milions de cans. Cans en mallorquí són gossos. Correcte. Mira, tants habitants com té Catalunya. Sí, sí. Déu-n'hi-do. Lògicament, ell mateix ho va aclarir, es va confondre, volia dir 8.500 gossos que hi ha a Rubí. Deixo aquí que cadascú cregui si són molts o si són pocs, però veient les caques que no recullen els amos pels carrers i en especial els camins de Can Oriol, que fa molt de fàstic, podeu imaginar què penso jo.
És que hi ha molt d'incivisme. Albert, moltíssimes gràcies per aquesta contracrònica. Cuidado con la derecha. El senyor Quiñonero amb la seva frase. A veure, tornem-lo a sentir. Cuidado con la derecha. Cuidado con la derecha, sí, senyor Quiñonero. Anirem amb compte amb la dreta, no pateixi. Molt bé, això, anirem amb compte. Adeu, Albert, gràcies. Adeu, fins la setmana que ve.
Fins demà!
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Torna l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la 1 del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
Segona mostra d'entitats musicals de Rubí. Rubí Sound, 14-13 festivals.
Per iniciar la jornada, sessió matinal amb Jazz Rubí a partir de dos quarts d'una. Actuarà en East Wind en AJR Cats, interpretant una sessió de swing and bebop. Activitat conjunta en col·laboració amb Ben Lindy Sant Cugat. A les 20 hores comença la jornada nocturna amb la societat de blues de Rubí, convidant a la formació de Hicks. A un quart de 10, Rubiroc estrena la banda We Rock Monkey. A dos quarts d'11 és el torn de l'Aurora Brothers Band.
A 3.12, Acció Cultural de Rubí presenta la banda de hip-hop Random Fighters. I per finalitzar el festival, a la una de la matinada, la Sònica Presence. Redland Sound System featuring Hugo Otto and Jaime Budokai. Dissabte 29 de novembre, Festival Rubi Sound 1413. Tots fem Rubi Sound!
I arriba el Toni Bravo amb els esports, que aquest cap de setmana ja té car, no? Ja molt. Bon dia. Bon dia, Toni. Bon dia, tingui vostè i tota l'audiència, també, del programa...
que ho farim pels matins en aquesta ràdio. Sí! Explica'ns. Anem a explicar coses. Primer, comencem pel futbol sala, perquè s'ha acabat el periple de la selecció anfitriona de les Filipines, que està dirigida per un rovinen, que és Rafa Merino. Això ha estat el Mundial de Futbol Sala Feminí, que ha estat el primer que s'ha disputat a la història. Han perdut tots els enfrontaments contra Polònia.
Contra Marruecos i el partit d'aquest dijous. Home, és la selecció filipina contra l'Argentina. Però mira, per exemple, contra l'Argentina, que alguns deien, uf, anant de molt, de 10, de 12. No, no, 5 a 1. O sigui, està molt bé. Està molt bé contra Marruecos. Van quedar 2 a 3. Van estar allà. Van estar a punt. Van, contra el Marroc. Van estar a punt.
De guanyar. Van perdre, no passa res, però va estar disputat. Anem pel futbol, perquè la Unió Esportiva Rubí visita el camp del Vilafranca, això serà el diumenge, al migdia. Està...
Està a tope, a tope, a tope. Estava més a tope la setmana passada, que anaven tercers, ara van quarts. Els nostres, la temporada passada, van perdre allà 2 a 0. Et passa alguna cosa a l'ull? Me pica, me pica. Els rovinencs ocupen ara la quarta plaça de la Lliga d'Elit, 17 punts. El rival és 12, suma 3 victòries i un empat en les darreres 4 jornades. Per tant, tenen una dinàmica positiva. Nosaltres venim de perdre contra el Valls,
Recordeu que podreu seguir el partit en directe a Ràdio Rubí. Estàs mirant el rellotge, això significa que has d'anar més ràpid.
Vinga, la mateixa hora, joventut 25 de septembre, que afronta un partit per intentar remuntar des d'aquesta zona vermella. Reben l'Atlètic Vilafranca. Els rivals són dodzents. Els de Santi Fernández, sedzents, necessiten puntuar per intentar iniciar aquest canvi de dinàmica perquè els tenim a baix del tot. S'ho tenim molt a baix. Dual directe per l'Olímpic. Aquesta vegada s'enfronten els dodzents de la segona catalana, que és en Linyola. Linyola ens sona molt de futbol sala femení, però en Linyola també.
Està segona catalana. El partit serà a Can Fatjó, dissabte tres quarts de sis. Els de Cristian López també els tenim a la zona vermella. A veure si per Nadal, o abans de Nadal, anem abandonant aquestes zones. En hockey línia, les noies dels 100 patins visiten dissabte a les set a les Tocans. Les rivals són cinquenes, la Rubinenca són líders i el masculí visita dissabte a les set a l'Espanya. Club de Palma, se'n van cap a Palma de Mallorca. Bon lloc, eh? Un lloc molt xulo. Cinquenes de la Liga Elite.
Esperem que guanyin. No, ja saps que jo sempre estic amb el palma, lo siento. Perdona, tu quan estàs aquí, Rubí i 100 patins. Visca els 100 patins masculí i femení davant de Mallorca. La terra m'estira. Més informació al programa Esports del Dia. Escoltareu tota la informació esportiva. Bon cap de setmana. Us espero a quina hora? A dos quarts de dues. Bravo, mallorquina. Vinga, adéu.
I avui, 28 de novembre, Glòria Dalmas, bon dia. De qui és l'aniversari? Què tal, Pamela? Molt bon dia. Doncs mira, avui tenim un còmic, per començar. Sí, el còmic i presentador nord-americà John Stewart, que ell és icònic conductor de Daily Show, compleix 63 anys. Mira...
També fa anys l'actor Ed Harris, que arriba als 75... 75! 75, sí. Harris és un intèrpret ja de... té un recorregut molt llarg, no? I té títols tan destacats com, per exemple, Enemigo a les Puertes, Apolo 13 o The Truman Show. Déu-n'hi-do! 73! 75! 75 anys, ja! Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do! Seguirem amb actor i cantant Adrián Rodríguez, que compleix 37 anys.
Molts els recordareu per lo Serrano, com no, per física o química, aquesta li encantava a la meva filla, o per cançons com Vamonos pa la calle, que jo ara no de la puc traderejar perquè ara no sé qual és. Jo sí, però no pens cantar perquè si no el José me farà fora. Ens farà fora totes. I tancarem la sessió d'avui amb una icona de la televisió espanyola, Ramon García. Oh!
El popular presentador... Ahir t'ho vaig a sorprender. Recordem que era l'icònic presentador, gran representador de Grand Prix. Sí. I també per... Per què? Recordes els programes de Cap d'Any? Ah, clar, sí, amb aquella capa. També, amb aquella capa. I va ell tot on hagan tot. Doncs arriba als 61 anys.
Ah, doncs li posava més. Sí? Sí. Doncs jo t'hi vaig dir que li ponia menys. No, però li posava més perquè és com el de saber-hi ganar, que no s'ha mort mai, doncs pensava que aquest també. Sí, però és que va començar molt jove treballant. I a la tele ha estat molt, llavors poder per això...
Sigui com sigui, per molts anys a tots. Igualment, per molts anys a tots. I que no es morin, que jo he dit que no es morin. No, per favor, no. Que no es morin. Molt d'anys, molt d'anys. Per molts anys. I ara no marxem perquè arriba la tertúlia en la Belentierno i nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Pido perdón por no haber escuchado tus ruegos.
Pido perdón por las lágrimas que hablan de mí. Qui no reconeix aquest gran hit de l'Antonio Orozco? Un dels temes claus de la seva carrera artística. Un tema molt vinculat, a més a més, a Rubí, com ell mateix. Una vinculació gravada a foc per sempre gràcies a relació professional i personal amb el robinent Xavi Pérez i el seu estudi Monkey Sound, ara reconvertit en Isentia Billón Music.
Malauradament, el Xavi Pérez ja no es troba entre nosaltres, però sempre formarà part de l'imaginari de l'escena musical rubilenca. Aquesta vinculació d'Antoni Orozco amb la Ruby City el va portar fins i tot a realitzar el pregó de la festa major de l'any 2016.
I per què punxem avui a l'Antonio Rosco? Si ets seguidor d'ell, ho sabràs perfectament, perquè aquest artista avui torna a les escenaris catalans amb la gira de La meva vida, un projecte que presentarà les cançons del seu pròxim album i, a més a més, commemorarà els seus 25 anys de trajectòria musical.
Aquest tour recorrerà els escenaris més prestigiosos de tot Espanya amb un espectacle que combinarà les cançons del seu proper àlbum amb els seus grans quits de sempre i per sempre. En aquest cas, amb aquesta versió tan particular del Devuélveme la vida. Atenció, doble cita, eh?
Avui i demà, avui 28 i demà 29, les del 29 es van vendre ràpidament al Palau de Sant Jordi i van dir, doncs hi ha tantes ganes per què no cerquem una altra data? I és la d'avui, la del dia anterior a la primera proposta, la que encara em sembla que resten algunes poques entrades. Al Palau de Sant Jordi, Antonio Orozco.
Escoltarem el senzill T'estava esperant, que va ser la cançó oficial al soltrec oficial de la Vuelta 2025. T'estan esperant? Amb candeletes tots els seguidors, avui i demà al Palau Sant Jordi. T'estava esperant, com un incendio a la lluvia, com un poema a tus labios, com un ladrón esperant. T'estava esperant, com el que nunca ha dejado,
como un deseo callado, como la pena un abrazo. Desesperando, el corazón despertando, quiero que sea muy pronto, quiero que sea a tu lado. ¡No lo ves! La letra no habla de mí, habla de toda la mierda y del mundo vacío que vivo sin ti.
Se trata de cada latido y de cada momento que vivo sin ti. Desesperando como un incendio apagado. Desesperando como un lamento.
Estaba esperando, como el que busca encontrando, como el invierno al verano, como el que nunca ha olvidado. Desesperando, el corazón despertando, quiero que sea muy pronto.
Bona nit.