Són les 9 del matí.
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gourmet per paladars exquisits. Dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista. Quina és la millor cançó de la història?
Jo cap al migdia anava...
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Sonido vinilo Espacio musical que rende tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
amb una bona dosi de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música.
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila.
Bolletins informateurs de Radio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Radio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen en la nova temporada del Cicle Gaudí. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a radiorubí.cat. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Nena, has de rebutar, sorry. Irene, demana'm-ho de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Tia, és que fort. Us heu assabentat plena per fer de la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí. Ràdio Rubí!
Fes la teva Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales. En el Branch hablamos sin filtros de lo que de verdad importa. Salud, bienestar y emociones.
Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti. Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes.
Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hat ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. ¿Te gustaría descubrir nuevos generos musicales y vivir la música como nunca antes lo habías hecho?
Si es así, no lo pienses más. Este es tu programa, Experimenta. El programa de música experimental de Radio Rubí, presentado y dirigido por Adriana Guizábal. Todos los viernes a partir de las 10 de la noche tienes una cita con nosotros. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radioruby.cat Te esperamos aquí en Experimenta.
Fins demà!
Passant uns vuit minuts de les nou del matí, començant aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dilluns 23 de febrer. Avui xerrarem de reciclatge i ho farem amb la Teresa Zamora, que és tècnica del tractament de residus del Consell Comarcal del Vallès Occidental, que ens explicarà els detalls de la campanya Recicle, que també s'està duent a terme al nostre municipi.
Després, conversarem amb el director de l'Escola d'Art i Disseny, Edra, Càndiques de Vall, perquè dijous fan un taller de fabricació digital per a infants i volem conèixer tots els detalls. Quan quedin pots minuts per a les 10 del matí, els companys d'esports en faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 el nostre company Toni Bravo conduirà la Tartuli on analitzarà l'actualitat en Jordi Margarit, David Burillo, Xavier Ribas i Vicenç Rabadana.
I a les 11, avui que es compleixen 45 anys del cot d'estat frustrat d'Antonio Tejero, avui que fa 45 anys que aquest militar va fer trontollar el que començava a ser una certa democràcia, na Belén Tierno conduirà un espacial en el qual podrem saber...
i alguns recordar que va passar aquell 23F a la ciutat i com es van viure les hores d'incertesa, però també els dies següents amb qui era en aquell moment l'alcalde Miquel Llugany, qui ho va explicar des de la ràdio Jordi Margarit i Josep Calvet, i també amb l'historiador Jaume Parras. Començam!
Avui xerrem de la campanya Recicle, una iniciativa que vol millorar la separació de residus i fer un pas endavant cap a una ciutadania més conscient i responsable. Ens acompanya a l'altra banda del telèfon la Teresa Zamora, que és tècnica del Servei de Tractament de Residus del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Gràcies per ser avui amb nosaltres. Bon dia, Teresa.
Hola, molt bon dia. Per començar, a mi m'agradaria que, perquè tothom es situï i sàpiga el que és, ens pots explicar què és exactament aquesta campanya Recicle i per què s'ha impulsat. Bé, aquesta campanya està lligada al repte que tenim de millorar tot el que fa referència a la gestió de residus. En aquest sentit, hi ha una aposta important per l'Ajuntament de Rubí des de fa molt de temps,
i en aquest marc ens hi trobem amb el Consell Comarcal compartint objectius i plantejaments d'actuació. I en concret, l'Ajuntament ja havia portat a terme aquesta campanya en espais més urbans, més cèntrics, i ara durant un parell de mesos s'està fent l'impuls d'aquesta campanya en punts d'urbanitzacions, d'espais més de les afores o dels entorns no tan cèntrics de la ciutat.
Des de la perspectiva comarcal aquesta campanya entenc que respon a una necessitat que s'ha detectat al conjunt de la comarca. Quina és la situació actual pel que fa al reciclatge a la nostra comarca? Bé, el tema del reciclatge, el primer repte que tenim és adaptar-nos als objectius que marca l'àmbit europeu de nivell de recollida selectiva, que vol dir que tinguem, diguem-ne,
uns índexs de separació de residus que permetin un major aprofitament d'aquests residus. Llavors estem pendents que ens marquen arribar a un 60 o 65% al voltant del 2030 i a partir d'aquesta data. Nosaltres a nivell de Catalunya es troba amb un 47 i escaig de recollida selectiva a nivell de percentatges. La comarca la tenim situada al 44%.
I Rubí no arriba al 40%. Per tant, tenim el repte de treballar fort per poder afavorir i ajudar la ciutadania a que avanci cap a una major separació dels residus. En aquest sentit, parlem de separar adequadament no només el vidre i el cartró, el plàstic o els envassos plàstics, que el fet que hi hagi uns
contenidors específics des de fa temps també permet que la ciutadania ho hagi anat incorporant, sinó que tenim un gran repte pel que fa a reduir tot allò que generem de resta i a separar molt bé l'orgànica, perquè l'orgànica, que és un residu, una fracció que permet un bon aprofitament, aquest aprofitament es pot fer quan també tenim una bona qualitat d'aquest residu, d'aquesta fracció. Per tant, el repte que tenim és
millorar aquests percentatges de separació dels residus. Entenc que aquests punts informatius són itinerants. Heu començat, en el cas nostre, en el cas de Rubí, heu començat per les urbanitzacions. En què consisteixen exactament aquests punts? Què és el que feu? Molt bé, doncs la idea és poder tractar al llarg de...
d'unes setmanes, diferents temes quan s'instal·la aquest punt d'informació, dedicant cada dia a una temàtica. Hi ha hagut una de les temàtiques tractades de ser recollida selectiva i els residus especials per poder donar una informació sobre com podem fer de manera correcta
aquesta separació de residus, també posar-hi el focus a vegades en aquells residus que no sabem gaire saber què fer. Per exemple, quan hem pintat a casa o quan estem fent unes petites obres i diem, ostres, això se'ns generen uns residus especials, què fem? Doncs la deixalleria. Diguéssim que no hem de comptar només amb els contenedors que tenim propers a casa, sinó que també hem de tenir molt present el rol que juga la deixalleria fixa o les deixalleries mòbils.
Un altre dia es va dedicar al tema de l'esporga, el residu orgànic i l'autocompostatge. En aquest sentit, l'esporga, quan parlem d'àmbits com les diferents urbanitzacions, agafa molta força perquè és un dels residus que es genera molt. I tot i que a nivell de producte podria anar a l'orgànica, però per volum hem de comptar que...
Rubir compta amb un servei que pugui anar a recollir a la porta del domicili quan s'avissa. És molt interessant també tot el tema d'autocompostatge que es pot fer quan es té condicions, quan es té espai, i pot tenir-se un compostador domèstic que permeti aquest reaprofitament també del propi compost que es genera amb els usos que es fan dintre del propi jardí.
Vam tractar també el tema dels mobles, els voluminosos, tot el que també requereix, contactar amb el servei de la recollida de mobles i, per tant, que no es deixin al costat de les bateries de contenidors. Aquesta setmana tractarem el tema de les taxes que estan associades a la gestió dels residus. Hi ha una taxa municipal i una taxa comarcal.
I també es donarà un impuls a donar a conèixer totes aquelles iniciatives que ja fa l'Ajuntament per promoure la reutilització, la reparació, com són el manetes, la trucalleria, etc. I un dia també ho dedicarem al tema dels residus tèxtils, que és un tema molt interessant en el que també ens hi han de posar molt tenint en compte la magnitud de residus tèxtils que generen al nostre entorn.
i amb el nostre model de consum. Sí, sí. Teresa, i una vegada que la ciutadania separa correctament els residus, perquè en realitat la ciutadania no estem reciclant, el que estem fent és separar els residus, què passa amb aquests residus, una vegada separats, on van, com es tracten? Sí, sí, és el que fem des de la ciutadania,
és separar el millor possible en origen aquests residus que es generen. Llavors, la bona separació en origen permet que allò que es genera de residus arribi amb millor qualitat a les plantes de tractament de residus. A nivell de la comarca tenim una planta de tractament de residus orgànica, que està a Can Barba,
i que permet estar en la confluència entre Sabadell i Terrassa i permet fer tot el tractament de la fracció orgànica, que ens permet obtenir biogàs amb un sistema de tractament que hi ha i també compost. Aquest compost, justament, el podem trobar amb les deixalleries, si volem, perquè ens ofereix, diguem-ne, gratuïtament a la ciutadania.
I, d'altra banda, tenim una planta al centre de tractament de residus a Bequerisses, que és molt important, que permet tractar la fracció resta. Quan el que tractem és la fracció resta, el pas és intentar obtenir o separar allò que pugui ser encara reaprofitable
Tot i que el gran repte és que ja arriba molt contaminat, perquè si en aquesta fracció resta hem posat orgànica, hem posat roba, hem posat plàstics, hem posat vidres, és a dir, tot allò que s'obre, papers, doncs costa acabar, tot i que s'apliquen una sèrie de tractaments tecnològics, costa extreure un producte per poder seguir fent un aprofitament.
i després hi ha les plantes especialitzades de plàstic, d'envasos, de vidre, de cartró, i que llavors aquestes moltes vegades ja veiem algun producte que quan el tenim a casa diuen 100% fet amb material reciclat, perquè ja procedeix d'un tractament molt acurat, específic d'aquestes fraccions.
Avui amb nosaltres també tenim la tècnica del Servei Educatiu de Residus de l'Ajuntament, l'Alba Batalla. Bon dia, Alba. Hola, bon dia. Jo volia preguntar-te quin paper té el Servei Educatiu dins d'aquesta campanya que es fa conjuntament amb el Consell Comarcal.
Sí, doncs mira, nosaltres una mica el que hem fet és fer tot el planteig inicial de la campanya, en quines ubicacions ens posarem, quin és el públic a qui ens volem adreçar en aquesta segona part de la campanya, perquè a l'octubre, com que ja vam fer la primera part d'aquesta campanya Recicle, que ens vam ubicar sobretot al centre, al nucli urbà, vam estar una mica plantejant
quina havia de ser la nova proposta per acostar-nos també a altres ubicacions de Rubí. Llavors, bàsicament és fer tota la part més potser logística de les ubicacions, dels materials a portar, també una mica el planteig de les temàtiques, quins són els temes que volem tractar especialment
en aquests diferents punts i sobretot que ja n'heu parrat una mica, però plantejant també quines són les principals problemàtiques que ens trobem en urbanitzacions que normalment canvien i no són les mateixes que les que ens trobem al centre de la ciutat.
plantejar ben bé quin és el contingut d'aquests punts informatius, quines explicacions ens donaran, quina informació s'explicarà, i això, dividir-ho una mica per setmanes i centrar-nos en cada setmana en una temàtica concreta que considerem que pot ser de més interès en l'àmbit de les urbanitzacions. Llavors, sobretot és aquest veig més inicial de com serà aquesta campanya, quan durarà, on ens posarem...
quina és la informació que es donarà, els materials que repartirem, que també són diferents perquè hem afegit
com ara les saques d'esporga i entre d'altres que també considerem que normalment es fan servir més organitzacions que el nucli urbà. Aquesta era la meva pregunta. Quins materials? Quin material repartiu? Doncs mira, repartim a part de les tres bosses reutilitzables de reciclatge dels envasos del vidre i del paper cartró i també el covell reixat d'orgànica. A més a més hem afegit també repartiment de saques d'esporga, que és una...
és un material que normalment se'ns demana molt més en aquestes ubicacions, més fora del nucli, i també claquis, claquis per l'oli usat, i també les setmanes que treballem l'orgànica, l'autocompostatge, tot plegat, també des del Consell Comarcal s'aporten també bosses compostables pels covills raixats, diguéssim, per fer una mica de reforç en aquest reciclatge de l'orgànica. Teresa? No sé si volies dir...
No, no, justament això, les bosses compostables que d'alguna manera també, igual que algun altre material molt estàndard, encara que en cada temàtica es reforci un tipus de material, s'intenten també tenir a disposició de la ciutadania si necessiten o volen això, els estàndards com les bosses, tricolor o...
o en aquest cas les bosses compostables, que per exemple aquesta setmana també les donarem, tot i no tractar el tema específic de la matèria orgànica. Teresa, des del vostre servei noteu diferències quan hi ha campanyes educatives actives? Es tradueixen en una millora del que arriba el tractament?
Bé, és difícil. Tot es mou amb uns volums que és molt complex establir relacions de causa-conseqüència. És un terme una mica o un plantejament que és més global. Sí que pots observar potser si la campanya està molt lligada al tema de l'orgànica i en aquest cas molt específica i durant més llarg temps. Potser amb aquesta que estem fent ara
Com que de fet cada setmana es dedica a una matèria, seria més difícil que t'ho pugui traslladar. Sí que vam observar que la presència en aquest cas de persones que són els informadors ambientals, que en aquest sentit treballen des del Consell Comarcal i una mica amb les propostes que fa l'Ajuntament, sí que observem que hi ha intercanvi d'informació entre la ciutadania de les urbanitzacions
i aquest fet que una bona combinació entre informació i seguiment de les bateries i de la manera en què hi ha la recollida efectiva genera una certa predisposició a ser més receptius i controlar, no?, allò de ciutadans que diuen, sí, sí, això és veritat, jo no ho estava fent tan bé, ara aquestes saques, val, doncs la propera vegada trucaré perquè m'ho vinguin a recollir, o petits canvis.
perquè t'ho comunica a la ciutadania. És més fàcil aquesta detecció real que poder veure que a nivell de percentatges hi ha una relació directa. Alba, ara la Teresa ens comentava que els ciutadans tenen les seves percepcions. Jo volia preguntar-te, es deixen informar? És fàcil educar-los en el tema de reciclatge als veïns? Sí.
Bé, fàcil, no? Sí que és veritat que normalment el que trobem amb aquestes campanyes informatives sol passar almenys que qui ve i qui s'acosta a la parada són persones que normalment ja tenen certa consciència o certa base, sobretot amb el tema del reciclatge en origen a casa, no? Llavors, normalment venen per veure si tens algun servei que no coneixien, també per renovar materials, no? Mira, tinc les bosses ja molt trencades i tal, o tinc el covell
trencat i necessito canviar-lo. Llavors sí que ens hem adonat, i això passa en moltes altres campanyes, que quan és la ciutadania que s'ha d'acostar a tu, ens sol passar que qui s'acosta és perquè ja ell té un interès. Sí que és veritat que moltes vegades en aquest tipus de campanyes la valoració que fem és que hem arribat només a un sector de la població i que ens faltaria fer altres accions segurament molt diferents d'aquestes,
per poder arribar justament a les persones que n'hi pensen, en separar els residus. Llavors, segurament aquest sector és el més complicat de gestionar, perquè a part que han de tenir la informació, també els has de convèncer que han de fer un sobresforç a la seva vida quotidiana, que a ells no els implica res a nivell personal, almenys a curt termini, o que puguin fer-ne una valoració...
com que els compensi, no?, i això normalment és la part més complicada. També és veritat que hi ha moltes vegades, ara que, per exemple, la taxa ha pujat, no?, doncs moltes persones s'han aferrat, o algunes persones s'han aferrat a això com a justificació de, doncs ara no faig res, no?, quan en realitat és tot el contrari. Llavors, bé, tot això fa falta molta pedagogia al darrere, tenim...
També nosaltres, informadors, que cada dia, per exemple, en el sector comercial, estan fent moltes visites pedagògiques, informatives, sobre el tema del reciclatge. És una feina molt de dia a dia.
i molt d'anar picant pedra. Però senzilla, senzilla, no és la feina, la veritat. Per tant, estaríem xerrant d'intentar fer un canvi d'hàbits a determinades persones que encara no han fet aquest salt i entenc que per això és important l'educació ambiental que feu les dues entitats. I tant, i tant. Al final, els canvis d'hàbits sempre costen en qualsevol sector,
i és una feina que no veuràs un resultat mai el dia següent. Llavors es tracta de pensar i de pensar moltes campanyes, anar-les també fent cada cop diferents per arribar a persones diferents, utilitzant metodologies que vagin d'acord amb els objectius que tu vols aconseguir i anar provant. Al final és un treball molt diari que no es pot aspirar a fer-lo...
a fer-lo ràpid. A més a més, jo penso que això també ha d'anar sovint acompanyat de canvis de model de recollida per ajudar aquells que potser per si sols no farien aquest canvi, doncs ajudar-los i que sí que els hi sigui més senzill. Teresa, des del tractament, que potser això ajuda més a les persones a conscienciar-les, què implica econòmicament i ambientalment que la separació no es faci bé?
De fet, és posar el focus en ser conscient d'una realitat, que és que generem residus en uns volums molt elevats, que els nostres hàbits de vida ens porten cap aquí i ens han portat en els últims anys. I el que estem és al límit d'aquesta capacitat de la nostra realitat, del nostre planeta, del nostre medi natural...
I prendre consciència d'aquest fet és una de les necessitats per poder ser més receptius a aquestes campanyes que comentava l'Alba. I és aquest fet de dir que realment això que jo genero cada dia requereix d'un esforç important econòmic per tenir unes plantes de tractament que permetin tractar tot aquest volum de residus que es generen.
i aquest fet va lligat a poder fer-ho i poder-ho fer-ho amb qualitat. Sí que és cert que cada vegada, com que aquest tema està més present, ens hi trobem que anem a comprar moltes vegades a un supermercat i veiem aquelles bosses per posar la fruita, que ara ja no són com les d'abans, perquè moltes t'estan indicant 100% reciclables, 100% procedents de material reciclat, és a dir, que el feedback,
de molts productes ja va en la línia de dir que aquesta és una realitat, que també el sector de la producció, el sector industrial, els sectors comercials van introduint elements de canvi que fan que realment no sigui tan difícil i que aquest canvi d'habits que deia l'Alba sigui possible. Llavors això ens porta a poder fer aquest canvi d'habits
moltes vegades sense grans esforços, és a dir, ho tenim al nostre abast, només cal ser una mica receptiu i pensar-hi, i a la pressa de decisió entre comprar un producte i comprar un altre, doncs decidir-ne aquell que pugui generar menys residus. Llavors, anar cap aquí, doncs, a les plantes de tractament, el fet que arribi un producte amb menys impropis, és a dir, amb menys qualitat, perquè s'hagin separat malament, doncs sempre té un...
plus d'un cost econòmic, que és amb la línia en què quan es treballa en campanyes des dels ajuntaments o el Consell Comarcal també es vol traslladar, que si realment volem reduir el cost que ens suposa tractar els residus, ho hem de fer també des de reduir la generació i des de millorar la separació. I des de tenir, perdona que et diria una cosa, que sovint la diem,
i de tenir la visió que el residu és un recurs, que és una cosa que potser sí que en el nostre dia a dia és inevitable generar, però que si ho fem d'una manera diferent ens hi trobarem que el que tenim és un recurs i aquesta és la finalitat de fer aquesta millora en la separació i de fer un tractament que implica valoritzar aquell residu com un nou recurs.
Ja per acabar, Alba, un consell pràctic per a les famílies rubinenques perquè millorin el reciclatge a casa? Bé, jo sempre dic que el primer de tot sempre és, si no es pot començar fent-ho al 100% bé, no passa res. Comencem fent almenys una fracció separada. Separem l'orgànica, per exemple, que és senzilla de separar.
o el vidre o el cartró, i anem fent. I cada mes podem afegir-ne una de nova. Això és una manera de començar, perquè moltes persones es troben... Ostres, és que no tinc espai per posar de cop els cinc ovells. Comença per una, i quan hi ha una ja et surti sola, ja faràs la segona.
I així, no? També col·locar les papereres en llocs útils, que a vegades, per falta d'espai, es posen molt lluny, estàs a la cuina, estàs cuinant i, clar, no vols anar fins a l'altra habitació a llançar-ho, no? Doncs intentar posar-ho en llocs on ho tinguis molt a mà perquè no et costi gens. Tot el que sigui un sobresforç sempre farà que tiris enrere i ho deixis de fer.
Més aviat, no? També el tema de les olors, moltes persones, és que fa molt mala olor. Bé, doncs el simple fet, per exemple, de llançar-ho més sovint et farà guanyar espai, et farà que no hagis de tenir bosses molt grans i a més a més t'evitarà olors, no? I també, per últim, podríem dir, per exemple, implicar tothom a qui viu en aquell domicili, que no sigui només una persona qui s'hi fixi,
sinó, ostres, doncs explicar-ho a tothom. Mira, farem això, no? I que sigui una tasca una mica entre tots i que no una sola persona s'ho carregui. Això també ajuda que si no hi pensa un, hi pensa l'altre. Molt bé. Alba, Teresa, no sé si volies afegir alguna cosa més? Res, només tot ben d'acord amb el plantejament. A mi hi ha una frase una miqueta aquesta, que és de no cal fer-ho tot, ni tot alhora, però sí que tenir o marcar-te uns reptes per anar fent...
progressivament petites millores en la gestió que es faci conjuntament entre els membres del domicili.
Doncs ens quedem amb això, amb fer petits avanços progressivament. Teresa, Alba, moltíssimes gràcies per explicar-nos en què consisteix aquesta campanya i ajudar-nos a aprendre a separar i a reciclar millor. Moltíssimes gràcies. Perdona, una coseta. Jo també. Només que estiguin a comentar, que estigui la ciutadania al cas, que hi ha...
una divulgació, Alba ho pot comentar també, des de la pròpia comunicació o xarxes socials de l'Ajuntament, que estarem fins durant aquest mes, el mes de març, en diferents punts d'urbanitzacions i que puguin anar a consultar on estem per poder anar a visitar-nos, que estarem molt contents de rebre tothom. I tant, ja a la pàgina web de l'Ajuntament ho poden trobar, a la part de reciclatge. Sí, sí, hi ha tot el calendari. També les xarxes socials al Facebook de...
de robinet, també. Perfecte. Perfecte, doncs, dit queda. Moltíssimes gràcies a les dues. Gràcies. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A veu de cama. Segona cita de 3 en una setmana per a la Unió Esportiva Rubí. Toca recuperar el partit contra l'Atlètic Sánchez dimensos a les 8 de la tarda. I a Ràdio Rubí no hi faltarem. T'esperem al 99.7 de l'FM i a la nostra web radiorubí.ca.
A Ràdio Rubí els dilluns toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock.
Que no perdis l'últim tren de la millor música. Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila.
Fins demà!
Aquest dijous 27 de febrer l'Escola d'Art i Disseny Edra obre les portes del seu espai de fabricació digital amb un taller adreçat a famílies amb infants de 8 a 12 anys i durant dues hores, petits i grans, podran descobrir com funciona una talladora làser o una impressora digital.
3D. Amb l'excusa d'aquest taller avui volem xerrar amb el director d'EDRA, el Candy Casavall, que a més de xerrar-nos d'aquest taller ens xerrarà de moltes altres activitats i de moltes altres accions que potser no tenim al cap, però EDRA en fa moltíssimes coses. Bon dia, Candy. Bon dia.
Començant per aquest taller, que ja és dijous, està aquí a tocar, en què consistirà exactament l'activitat?
Aquesta activitat està dintre d'un programa que té l'Ajuntament, que es diu Efecte E, i va adreçat a famílies. Llavors, el que es fa servir com a vehicle d'aquest taller és tot el que és disseny digital i una primera aproximació dels infants a aquestes tecnologies. Ja fa un temps que anem fent i és un taller que funciona molt bé. Llavors, sempre són infants petits, fins a 8, 9, 10 anys,
acompanyats d'un pare, una mare, i el que es fa és una part de disseny, una part més, que pot ser digital o analògic, i llavors es fa una producció d'un petit objecte a través del que has comentat tu, una talladora láser o qualsevol altre mitjà, tipus impresora 3D, per fer aquest petit record que s'emporten del taller.
Aquesta era la meva pregunta, a veure si se podien endur aquest... Sí, sí, i de fet és el que dona com gràcia al taller, que marxa tothom molt content amb un obsequi personalitzat, perquè la gràcia és que ells participin en el disseny d'aquest objecte. Cal tenir coneixements previs per poder fer aquest taller? No, no, no. Tenim un professor, que és el Xavier Gallego, que és el que s'ocupa d'aquest taller,
i ho posa molt fàcil, perquè té molta experiència en aquest tipus d'activitats amb nens, i bé, sempre és una experiència positiva i que no angoixa ningú. És una experiència fàcil de fer, i jo animo que la gent el demani, tot i que sovint queda bastant ocupat, però vaja, tenim plaça per uns 7-8 famílies cada vegada que la fem, i bé.
Quin valor educatiu penseu que té introduir en infants les tecnologies aquestes d'impressió, de talladora láser...
Bé, per nosaltres és un vehicle només la tecnologia. El que ens interessa és aquesta espurna de creativitat que volem afegir en la formació dels infants, que crec que és un valor que durant l'educació que tenen de manera ordinària sovint es perd, i ens ha passat a tots, que de petits dibuixàvem tots molt bé, érem com molt creatius, inquiets, però amb el temps això es va perdent. Llavors es tracta d'anar plantant aquesta...
aquesta espurna de gust per la creativitat. Creus que amb l'edat es perd la creativitat? Sí, i tant, i tant. Això és una cosa que s'entrena, és una cosa que està com molt clar. Inclús aquesta cosa que es té com un estàndard, és que jo no sé dibuixar. Bé, això no és del tot cert, sinó que dibuixar s'entrena.
I és una cosa que et pot donar molta satisfacció, aquesta mena d'aventura de demanar-li altres coses al teu cervell que habitualment no se li demana. I aquest procés creatiu segurament és la part més interessant que s'ofereix aquí a l'escola, tant a tallers com a cicles formatius.
A banda d'aquest taller que dèiem ara de fabricació digital, teniu altres tallers en marxa? Explica'ns. Sí, un de molt nou que ens han proposat aquest any, el fem conjuntament amb altres escoles d'art de Catalunya i el dinamitza el Departament d'Educació, el nostre titular, en quant a estudis arreglats.
I es tracta de promocionar el que són artesanies d'un punt de vista contemporani. No hem de pensar en l'artesania com folclòric, sinó tota la producció artesana que fa servir un punt de creativitat contemporani. En el nostre cas,
Aquest taller va adreçat a alumnes de batxillerat, especialment de batxillerat artístic, i en el nostre cas té a veure amb els tallers que nosaltres tenim a l'escola. I oferirem un taller de serigrafia sobre vidre.
amb una tècnic que es diu fusing. Fusing és un anglicisme, però bé, es tracta d'aplicar un disseny sobre vidre, per exemple una ampolla, i posteriorment coure-la al forn de ceràmica, amb la qual cosa aquest vidre es desfà i agafa una altra forma, sempre buscant una funcionalitat afegida a aquest objecte. Ho fareu amb botelles? Ho hem fet a vegades amb botelles de vi o d'altres coses, però també es pot fer amb altres objectes de vidre.
I és això, eh? És que ara he al·lucinat, eh? O sigui, és agafar la botella i canviar-li la forma. Sí, quan tu fas serigrafia sobre vidre, l'has de coure, perquè és un esmal que necessita coure, si no se'n va molt fàcil, i aprofitant aquest procés que s'ha de fer la serigrafia sobre vidre, al forn li pots donar una mica més d'empenta i acabar de fer tou al vidre, no? Llavors tu pots provocar que això tingui una forma determinada
I bé, com a decoració, objectes d'ús quotidià, té la seva gràcia. Deies que això està adreçat a alumnes de batxillerat. Sí, de fet això passarà a l'abril, estem ara iniciant contactes a veure qui es vol apuntar. Tenim dates o encara no tenim les dates fixes? No, hi ha un temps, no hi ha una data concreta, sinó que es pot fer en diverses setmanes, però serà cap al mes d'abril.
Molt bé, cap al mes d'abril, tothom atent per apuntar-se en aquest taller. Més coses, perquè també teniu en marxa o posareu en marxa les portes obertes de l'escola, no?, perquè les conegui tothom. Sí, sí, en tenim previstes tres i, de fet, aquestes setmanes s'està...
interessant molta gent, i tenim un formulari obert que podeu trobar a la web, que són portes obertes que es faran el dia 10 de març, el 24 de març, i llavors en fem unes altres a finals d'abril, el dia 28.
Vale, 28 d'abril, eh? Sí. Què feu en aquestes portes obertes per obrir-li el cuquet a la gent i que vulgui venir? Bé, va adreçat a dos tipus de públic que no són molt diferents. Un és els alumnes que acaben el quart d'ESO, que poden accedir a un dels nostres graus mitjans, que són serigrafia artística o gràfica interactiva.
I això es fa a un horari de 6 de la tarda i a les 7 es convoquem als de grau superior, que poden fer interiorisme, gràfica publicitària o gràfica audiovisual.
I això anirà acompanyat d'una exposició que inaugurem sobre el 3 o 4 de març, amb treballs, els millors treballs que hem seleccionat dels alumnes d'aquest curs, els que han estat fent ara, i comptarà també amb la participació d'alumnat del que tenim ara cursant per explicar a la gent que els interessa de primera mà la seva experiència a l'escola. Aquesta exposició estarà on sempre? Sí, a la sala Pepa de Aro.
I la podrà veure tothom, encara que no vengui a les portes obertes. Sí, estarà oberta durant un mes i una setmana, aproximadament.
Una altra cosa que volia comentar-te és el vostre aniversari. Com l'estem treballant, perquè ja deveu estar fent cosetes, no? Quants anys feu? En fem 90. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Es diuen aviat, eh? Sí, a més som de les escoles, això molta gent no ho sap, però de les més antigues que hi ha a Catalunya, amb diferència. No som la primera, la segona i la tercera, però bé, sí que estem...
amb un nivell d'antiguitat molt elevat. L'Escola d'Art de Rubí es va fundar l'any 37. Per tant, el 27 li toca el 90 aniversari. Es va fundar en un moment molt complicat, perquè el 37 ens podem imaginar què estava passant. I bé, té una història molt xula darrere. Recentment vam trobar una publicació del diari que hi havia a Rubí,
on s'explicava la primera exposició que es feia des de l'escola d'art, i és del juliol del 37, i on s'explica que el febrer és quan es va començar a moure l'escola d'art de Rubic. Déu-n'hi-do. I ja teniu pensades cosetes? Ja sé que no, home, pots fer cap avançament... Encara no, encara no. I que tot està en secret. Ja estem treballant, però creiem que el 90 és un número molt rodó i és poc habitual, per tant intentarem fer-ho el millor possible per celebrar-ho com toca.
Molt bé, i d'aquí 10 anys, 100, eh? 100. D'aquí 10 anys, no sé què estarem fent. Bé, Candy, moltíssimes gràcies per venir a explicar-nos totes aquestes coses que teniu en marxa. T'esperam perquè ens expliquis com anirà aquest superaniversari, eh? Quan vulgueu. Vinga, moltíssimes gràcies. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Ràdio Rubí
Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales. En el Branch hablamos sin filtros de lo que de verdad te importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Sonido vinilo Espacio musical que rende tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
Con José Verde.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això ara mateix no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
I arribam als esports, els esports després d'un cap de setmana, amb el Cisco Lara. Bon dia, Cisco. Hola, què tal? Bon dia. Explica'ns, què ha passat aquest cap de setmana? No ho ha passat de tot una mica. La veritat és que ha estat un cap de setmana d'aquells macos, esportivament parlant, interessant, perquè hem tingut de tot una mica, entre d'altres coses, hem tingut el cross escolar.
Aquesta promoció de l'esport a la nostra ciutat i de l'atletisme, 46a edició, que com sempre ha tingut un ambient espectacular, sobretot amb els nens, les curses de quarts de 12 i les 12, pels més petits, amb els familiars allà, amb uns 200 nens, nenes corrents, la veritat és que va ser tot plegat molt maco.
Però amb aquella remor que hi ha entre els organitzadors, Ajuntament i Unió Atlètica Rubí, que alguna cosa s'ha de fer perquè cada cop es redueix més l'assistència. Enguany no s'han arribat ni a les 400 inscripcions. Estem parlant d'una proposta que anys enrere superava el miler. Per tant, doncs...
Ara la situació és diferent, també. És cert que ens hem d'ubicar en cada situació històrica, perquè no és el mateix ara l'atletisme, tampoc és el mateix ara l'esport, com el practica la gent i com s'hi arriba la gent, amb les xarxes socials, sobretot, amb respecte ara fa 7, 8, 10 anys, i a partir d'aquí cap enrere.
S'ha d'estudiar i ho estan fent per mirar de trobar una solució a veure si es pot mantenir un nivell alt. De totes maneres, també posar-lo en context, és a dir, mirant també la situació històrica, gairebé 400 inscrits no està del tot malament. I la promoció de l'atletisme va ser força maca. Aquells que vulguin saber els resultats, a inscripciones.cat barra crossderubi2026 poden trobar tota la informació d'aquesta promoció.
Proposta, una de les maques, també teníem Copa Federació, en Waterpolo, amb la cita a Pontevedra, va perdre la final davant del Club Natació Barcelona, el Club Natació Rubí, femení. És una mena de Copa de la Reina, però en versió de Primera Nacional, que és la segona categoria. Llàstima, és una prova, eh?, per a la sense divisió d'honor quan arribi el seu moment...
I ampliarem la informació, perquè no sé si demà o dimecres, en funció de com anem de temps, però el 3x3 de bàsquet en cadira de rodes també va deixar moltes bones sensacions. Aquest cap de setmana a la nostra ciutat es va disputar a la Llana una de les jornades de la Lliga Catalana.
I a partir d'aquí sí que anem cap a les competicions habituals, les que revisem, com per exemple, i per desgràcia és massa habitual ja que expliquem jornada rere jornada derrotes de la Unió Esportiva Rubí, la quarta jornada consecutiva. Això sí, fixa't com és la Lliga Elite, que avui el José Malagón, el nostre tècnic de so, que s'ha posat a mirar la classificació i ha dit...
Ostres, el Rubí va tornar a perdre, porta 4 sense perdre, però ha pujat un joc a la classificació. Imagina't. Sí, perquè estava 9, ara està 8, però això és per un tema de gol a veraix entre tots els equips. Hi ha un munt, em sembla que són 5 ara mateix amb 23 punts. Sí que és cert que això no amaga que només està a dos del descens. O sigui, que ha d'espavilar un Rubí que juga dimecres, recupera el partit contra l'Atlètic Sant Just i diumenge...
que es veu les cares davant del Sant Juan Atlético de Moncada, a veure si aquests dos partits a casa els aprofita i ja torna a una senda positiva, la qual hi és el 20, el Juventud 25 de setembre, va guanyar la Terlenca Barcelonista, ja ha tornat a sortir del descens del grup 3 de primera catalana, l'1 a 0 a casa, partit molt treballat, però victòria molt important, l'Olímpic de Can Fatjó empatava a un in extrem i li empataven, la sensació és dolenta perquè es van deixar dos punts quan guanyaven un 1 a 0 a punt d'arribar
el temps afegit. Això fa molta ràbia, eh? Sí, però bé, és l'esport. A vegades tu també empates en aquesta situació. Un puntet més, en el camí cap a la permanència, està en zona mitja del grup 5 de segona catalana, i en hockeypatins en línia, una de freda, una de calenta, en el maco dissabte.
Doqui i patins en línia amb el clàssic 100 patins Valladolid. Les noies guanyaven 4-3, continuaven líders, els nois perdien 2-5 i tot i que encara tenen marge necessiten guanyar per entrar en el playoff perquè són els tercers però ara tenen a 6 punts al Valladolid quan resten 3 jornades. I hem de parlar també de l'esportiu Rubí, del futbol sala i de la doble alegria en aquesta setmana amb les noies que tornaven a guanyar.
S'han ubicat segones perquè punxava en Linyola. Elles van guanyar 3 a 1 al conjunt de l'Orbina i d'aquesta manera són segones el grup 2 de la segona nacional del futbol sala. Els nois de tercera nacional al grup 1 tornaven a guanyar, en aquest cas 5 a 8. Victòria important per a un equip que segueix entre els millors, però vaja, l'opció s'acaba segons perquè el Ripollet és impossible d'agafar, que és qui puja de manera directa.
Molt bé, Cisco, doncs moltíssimes gràcies per aquest resum del cap de setmana. Vos, escolta'm, dos quarts de dues, ho he dit bé? Exacte. Dos quarts de dues en el vostre programa del migdia. Aquesta problemàtica la tens amb el Toni, eh? Sí, ja ho sé, jo ho sé. Que vagi bé, gràcies. Vinga, adéu.
I ara no marxin perquè arriba el Toni Bravo amb la tertúlia i nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández. Quédate esta fría madrugada Quédate hasta que la luz me lave
Molt bon dia, què tal, com esteu? Recomanacions musicals. Per exemple, seguida ben a prop la carrera musical de Leire. Ja sabeu que després de 17 anys com a vocalista de l'Oreja de Van Gogh, Leire Martínez reprèn la seva carrera en solitari. El passat divendres va publicar Històries d'aquella niña. 12 cançons que componen aquest àlbum de debut on la Dunostierra tanca una etapa i inicia una pròpia carrera amb el seu pop-rock per bandera.
Aquest tema va ser segurament un dels primers que va composar, que va cantar amb els de l'Oreja de Van Gogh. Aseguren que Leire Martínez connecta amb els seus somnis de la infància, amb el seu costat romàntic i amb la seva pròpia identitat com a artista i persona. Aquestes composicions mostren una nova faceta de la Donostiarra, perquè durant tot el seu pas per l'Oreja de Van Gogh va decidir no composar cançons exceptuant aquesta que estem escoltant ara mateix
que la va fer conjuntament amb els nois de l'oreja de Van Gogh, Cometes por el cielo, de la qual va ser Coatora. Doncs bé, en aquest treball que acaba de publicar, Històries d'aquella niña, en aquest treball compta amb diversos compositors, productors i quatre artistes convidats, que són l'Abram Mateo, que mira, de fet també va compartir jurat de la darrera edició d'Operación Triunfo, amb l'Edurne, amb l'Andrés Suárez i amb Miranda, de l'art.
el qual també ha publicat un senzill que porta per nom al Ruido i que serà el que ara mateix farà soroll, farà remor artística i comercial des de Ràdio Rubí, des d'aquestes recomanacions. El Ruido con Leire Martínez i Miranda. Què, ens hi llancem? Doncs escoltem, a veure què tal li va en solitari. Tant de bo que sigui, doncs, exitosa aquesta nova etapa artística de Leire Martínez.
Un ruido al que no pongo nombre Siento un latido en mis oídos Mi cama en caos que no consigo deshacer Buscando ser un alma libre Voy a hacer caso a mis sentidos Siempre he sabido que algo bueno está al caer
Bona nit.
Comodan esa incomodidad.
Fins demà!
Són les 10 del matí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom.