historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, a pell de cama. La Unió Esportiva Rubí tanca una dura setmana de 3 partits a casa. Rebrà diumenge al migdia el San Juan Atlético de Moncada a la recerca de trencar una mala ratxa de fa 3 mesos. Al 99.fm i a internet t'explicarem tot el que faci.
En el que camus. Tots temes por.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
A Ràdio Rubí, als dilluns, toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Jack Daniels, Johnny Walker, George Tickle, Jim Beam. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música. Let's train to love.
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila. Sardanes d'autor. Un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinant. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor. Cada dissabte a dos quarts de 9 del matí a Ràdio Rubí.
¿Te gustaría descubrir nuevos géneros musicales y vivir la música como nunca antes lo habías hecho? Si es así, no lo pienses más. Este es tu programa. ¡Experimenta! El programa de música experimental de Radio Rubí, presentado y dirigido por Adriana Guizábal. Todos los viernes a partir de las 10 de la noche tienes una cita con nosotros.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubic.cat Te esperamos aquí en Experimenta.
Aquí és on comença tot el perible que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en Xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en Xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Fins demà!
Passant gairebé 5 minuts de les 9 del matí, començant amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dijous 26 de febrer. Avui han vingut a visitar-nos a la ràdio un grup d'alumnes del cicle de grau bàsic de l'Institut Estatut i els hem fet entrar al nostre estudi perquè volem que ens expliquin en què consisteix
aquest grau que a hores d'ara és bastant desconegut entre la ciutadania. També està amb ells una de les seves professores, que és la Natàlia Martínez, que ens donarà els detalls més tècnics d'aquest curs. Després serà el torn de la nostra secció de ciència amb
amb el guaita que tenim, que ens proporciona la xarxa i que arriba als 200 capítols. Quan quedin només uns minuts per arribar a les 10 del dematí, els nostres companys d'esports vendran a explicar-nos tota l'actualitat esportiva. Segur que xerraran d'aquesta victòria de la Unió Esportiva Rubí que va aconseguir ahir contra l'Atlètic Sant Just a Can Rosers.
i nosaltres, com sempre, acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández. A les 10 el nostre company Toni Bravo conduirà la Tartuli on analitzarà l'actualitat amb Sol Espósito, Isidre Rubio i Pep Adelantado. Començam!
Avui ens visiten uns alumnes molt especials, són estudiants del cicle formatiu de grau bàsic de serveis administratius de l'IES Estatut, que aquests dies han estat treballant el món del periodisme a l'aula i han venut a conèixer de primera mà com funciona la nostra emissora. Ràdio Rubi, ens acompanyen?
Tres alumnes d'aquest cicle, que estan constant entre primer i segon, i també estan nostres, la seva professora d'orientació laboral, la Natàlia Martínez, que ens ajudarà a entendre millor que són els cicles de grau bàsic, una opció educativa encara poc coneguda, però amb moltes oportunitats de futur.
Avui xerrarem sobre com s'accedeix, què s'aprèn, quines titulacions s'obtenen i quines portes poden obrir després, tant en l'àmbit laboral com en l'àmbit acadèmic. Els alumnes són la Lluís Castillo, la Alexis Rodas i l'Ansoni Hilara. Bon dia i benvinguts als quatre. La Natàlia també. Bon dia. Bon dia. Bon dia.
Tot bé? Està veient bé la ràdio, el poquet que heu pogut veure, perquè després fareu una visita, però el poquet que heu pogut veure, us està agradant? Sí, sí, sí. Molt bé, així m'agrada. Començant per tu, Natàlia, per situar-nos, perquè la gent pugui entendre un poquet quin és el cicle que estan estudiant aquests alumnes.
Doncs bé, el cicle que estudiem és cicle formatiu de grau bàsic de serveis administratius. A Catalunya s'ofereixen diferents cicles de grau bàsic i amb diferents especialitats. Nosaltres, aliés l'Estatut, tenim aquesta, de serveis administratius. Llavors...
No sé si m'ho preguntaràs ara o m'avanço. Avançat, avançat, sense problema. Jo vaig traient i posant preguntes, no te preocupis, avançat. Ja havia agafat embranzida. Doncs aquest cicle no és molt conegut, com tu deies, perquè de fet és una opció que ens han de recomanar al Consell Orientador als instituts. No és quelcom que la gent conegui i s'inscrigui de manera voluntària o lliure.
Se'ls ha de guiar un poc, que diguéssim, no? Correcte, així és. De què estem xerrant exactament quan xerrem de grau bàsic? Doncs perquè tothom ens pugui entendre bé, és com una mena de barreja o mix entre el que és l'ESO i una formació professional o cicles formatius que es diuen avui en dia.
I a qui està adreçat? Doncs està adreçat a alumnat que té com a mínim 15 anys.
Fins a 17. De 15 a 17 anys. Correcte. I com s'accedeix? Aquests alumnes de 15 a 17 anys, quan decideixen que volen fer aquest cicle, com hi poden accedir i quins requisits necessiten complir per poder accedir, que entenc que s'han de complir uns requisits. Correcte, sí. Doncs, com tenen 15 anys, la gent deu estar pensant, però si l'ESO és fins als 16, com és que estan aquí, no?
Doncs quan els seus tutors i l'equip orientador del centre veuen una sèrie de característiques o que aquesta podria ser una millor opció per ells, els recomanen a la família i a l'alumne si els sembla bé tirar per aquesta via. Llavors són alumnes que estan fent tercer de l'ESO o excepcionalment també podrien ser alumnat de segon de l'ESO.
De segon de l'ESO també podrien deixar l'ESO, que diguéssim, i anar-se'n en aquest cicle? Excepcionalment. El més habitual és que siguin de tercer, que llavors el curs de tercer no ha anat prou bé, o com amb els resultats que s'esperaven, i es veu que aquesta opció podria encaixar més amb la personalitat i les característiques de l'alumnat. I què vols dir, va? Excepcionalment ho poden fer els de segon?
Doncs perquè tu ja veus que aquesta via, que és a mig camí entre l'ESO i formació professional, com que és una via més pràctica, són un tipus d'estudis que li podria encaixar millor. Queda criteri del centre, poder oferir-ho. Abans d'entrar en aquest cicle, me dirigeix a Voltros 3, sabíeu que existia aquesta opció? Qui començar?
Doncs jo sí sabia, perquè tenia un amic que ho feia, llavors se'm va donar l'oportunitat de fer grau bàsic, però és un estudi que no es dona molt reconeixement, normalment. I quines assignatures feu?
Nosaltres fem ufimàtica, hipo... Hipo, hipo, què és hipo? A veure, a veure, que nosaltres no sabem d'això, eh? És una matèria de la Natàlia. Lo que hacemos en hipo es... Básicamente estudiamos los riesgos que conlleva ir a un trabajo. Los riesgos laborales. Sí, exacto.
També què hem de fer per tenir un treball estable i evadir coses com estafes o que ens paguen mal. Què més? Què més assignatures? Quines assignatures teniu més?
También tenemos comunicació y sociedad que es en pocas palabras seria como social, que estudiamos idioma, también estudiamos historia para tener conocimientos básicos de la historia humana.
¿Y qué te ha de diferent aquest cicle respecte al ESO, Luis? Tiene muchas diferencias, como, por ejemplo, la dificultad. Aquí es mucho más fácil y más adaptado al nivel del alumno. Y también que no hay tantos alumnos en las clases.
És un ensenyament més personalitzat, que diguéssim, no? I per tant, vos va millor a l'hora de poder centrar-vos en aquests estudis, sí? Clar. I és un ensenyament, em pregunto, és un ensenyament, perquè quan penses en un cicle, potser penses en un ensenyament més pràctic. És un ensenyament més pràctic?
Depèn de les matèries, depèn molt, perquè són coses diferents que ens ensenyen, perquè fem coses d'administració i altres dedicades a l'ESO. I què és el que més vos agrada del cicle? A veure, vinga, anirem un per on, perquè segurament teniu gustos diferents, Alexis. Que és més fàcil que l'ESO i que no ponen mucha tadeo.
No has de fer molts deures, eh? Lluís, tu? A mi m'agrada... Sí, això també, que no és tan difícil. No val copiar el que diu l'altre. Que no hi ha massa deures. I tu, Anthony, que ja estàs a segon, que ja tens una visió més àmplia del cicle?
Doncs la manera en què ens ensenyen és més fàcil d'entendre, els companys, és un ambient molt bon. Hi ha alguna cosa que vos hagi costat al principi? Tu que dus ja dos anys i pots fer la mirada cap enrere al principi, quan arribes al cicle, ja va haver alguna cosa que vas dir, epa! A mi personalment, al principi em va costar una mica adaptar-me a les matèries, perquè no...
No n'entenia molt bé, perquè és una cosa diferent que ens ensenyen a l'ESO, que al grau bàsic, perquè aquí ens ensenyen coses que normalment no es fan a l'ESO. I quan acabeu aquest cicle, quina titulació teniu?
Teniu l'ESO, el títol de l'ESO, i un títol d'administració d'empresa bàsic. Teniu una doble titulació que li diuen, no, Natàlia? Exacte, sí. Aquesta és una via que és interessant per això, no? Perquè tu tens la titulació de l'ESO que avui en dia és el mínim que et demanen a qualsevol feina.
I a més a més ells tenen la titulació de serveis administratius, com una FP bàsica. Això els permet accedir si volen continuar estudiant el grau mitjà, per exemple, de formació professional o batxillerat, o també poden anar a treballar. I tenen pràctiques dins d'aquest cicle? Exacte, sí. Normalment les fan a segon perquè per fer pràctiques com per treballar has de tenir 16 anys a Espanya.
Llavors, ells ara si comencen primer de cicle bàsic amb 15 anys, no tenen aquest requisit. Per tant, a segon ja comença si són 416 hores. Déu-n'hi-do. Empresa. Déu-n'hi-do. O a centre educatiu, també. Teniu moltes empreses a Rubí que vos demanin aquestes pràctiques? Costa una mica a vegades trobar empreses que col·laborin, així que aprofito per fer crida. Si volen els nostres alumnes, que com veuen...
Són maquíssims i amb moltes ganes de fer coses que s'hi posin en contacte, perquè jo he estat empresa i entenc que a vegades l'empresa ha d'invertir, en formar, en ensenyar també, d'això es tracta. Són hores que en comptes de fer a l'aula les fan anar amb una empresa i has de tenir aquest temps i aquesta paciència. Però al final també l'empresa té un retorn.
no només social, de contribuir a la societat, de fer una societat millor, a donar accés a una feina digna i bona, sinó també aquest alumnat evoluciona molt i és molt gratificant veure com comencen i com acaben dominant habilitats, coneixements i tasques.
Quin pes tenen les pràctiques dins el cicle? Perquè ara ens deies les hores que fèiem, però quin pes respecte al conjunt tenen? La veritat és que el percentatge no et sabria dir, però per poder obtenir el títol has d'aprovar les pràctiques, això sí. Per molt que hagis aprovat totes les assignatures, si no tens, és una matèria més per dir-ho en aquest aspecte, acadèmicament necessites haver aprovat.
En Zoni, tu que estàs a segon, tu ja has començat aquestes pràctiques? Sí, les vaig començar fa dos mesos o així. I què? Com ho veus? Molt bé, solament que de vegades costa una mica perquè...
Tenim 16-17 anys i volem aprofitar el nostre temps amb els amics. Però és el que toca, no? Perquè no hem tingut molta oportunitat. Però estàs aprenent, no? Estàs aprenent coses. I t'està agradant. Podem dir on està? Sí, estic a la Regina Carmeli, aquí a un institut. I faig de 3 a 6. I...
Bueno, tens un bon horari, eh? Sí, sí, sí. Està bé, està bé. Ells als matins fan classe, surten una miqueta abans, perquè les hores que fan de pràctiques, com si facin a l'aula, però la fan al lloc de treball, i llavors, clar, al matí fa classe i a la tarda treballa. I això és el que costa, no? Sí, sí. Això és el que te'n complica un poc el dia a dia, però després tens tot el cap de setmana.
Sí, sí, sí. És la vida adulta. Exacte, exacte. Avui havia d'estar amb Noltros, també, a banda de en Lluís, l'Alexis i l'Ansoni, havia d'estar amb Noltros, la Paula, que li volíeu enviar... Molts records. Uns records i una abraçada, perquè a més la Paula és...
un cas estrany dins del cicle, perquè no tothom, de fet molt poca gent, una vegada acaba el cicle, decideix tornar a la roda i anar-se'n a batxillerat. I aquesta és la decisió que ha pres ella. Sí, de fet, com et deia abans, un cop que acaben aquesta titulació...
ells poden continuar estudiant o treballant, tant pots anar a un cicle com a batxillerat, no hi ha cap cosa que t'ho prohibeixi. Sí que és cert que normalment l'alumnat que està dintre de grau bàsic és perquè vol i necessita aquesta activitat acadèmica més pràctica, no tan teòrica, com ells explicaven.
I batxillerat és molt més tècnic o molt més teòric. Però sí, hi ha alumnat, el curs passat també, un altre alumne va decidir fer batxillerat i ho està fent ara. Llavors és una opció més. Sovint pensem, o quan sentim parlar de grau bàsic, creiem que és per persones que tenen alguna problemàtica, per parlar així de manera general, o una necessitat especial, i no, justament aquest grau és per persones que potser
estan fent l'ESO i aquest tipus d'estudi tan teòric no encaixa, o bé perquè són persones que en aquell moment no tenen la motivació, perquè podem necessitar madurar a un altre ritme. De fet, el cervell humà, diuen els neuroles, que fins als 25 anys no està complert. Llavors, cadascú té el seu ritme, cadascú pot tenir unes dificultats al seu entorn, fins i tot, potser amb els companys no t'acabes de fer i això fa que et desmotivis.
Tothom a la vida hem tingut en un moment una dificultat i potser triguem una miqueta més a fer un camí o agafem un itinerari A o B. Això no implica que siguem pitjors ni més problemàtics ni res. Simplement és un itinerari que s'adapta més.
I l'important és arribar a la meta. Exacte. Com arribis, ja és decisió teva. És decisió teva i hi ha necessitats molt diverses. Llavors, la Paula decideix anar a batxillerat, alguns alumnes... Jo tinc un alumne grau mitjà que l'any passat va fer grau bàsic i ara està fent grau mitjà d'informàtica. Altres decideixen treballar. Cadascú agafa el seu camí.
que després també poden anar a treballar i tornar a estudiar, això també és lícit i es pot fer perfectament. És el que dèiem, que la meta, com s'arribi a la meta, és indiferent. L'important és arribar als teus objectius. Jo volia preguntar-vos què ha canviat des que esteu en aquest cicle? Com vos sentíeu abans i com vos sentíeu ara?
¿Qui s'ha llençat? Ha canviat molt, en mi cas, la maduret. Siento que en aquest cicle he madurat més, m'he tomat més en sèrie els estudis, ja que s'adacta més a mi nivell i, doncs,
Recomanaríeu aquesta opció a algú que precisament no encaixa a l'ESO? Si tinguésseu algun company, algun amic que no aconsegueix que li acabi d'agradar l'ESO, el recomanaríeu? Sí, 100%. Estau contents, eh? Si haguéssiu de definir la cicle, aquesta és difícil, eh? Si haguéssiu de definir el cicle amb una paraula, quina seria?
Oportunitat. Sí. Alexis? Sí. He dit que no valia còpia a l'altre. No m'heu escoltat, eh? Bé, oportunitat és una molt bona paraula. I què li diríeu a joves i famílies que ens estan escoltant i que potser tenen dubtes? Doncs de la meva part que estudin el que li agrada. Que li fiquin ganes. Ja.
que si ven que se les dificultan las cosas en la ESO, que prueben a hacer este grado básico, porque da unas salidas bastante buenas.
Luis. Una salida bastante buena, sí, que está muy bien en este grado básico y que por ir a un grado básico no es peor que sacársela eso ni nada de eso. Es muy bueno porque te da la ESO con tu nivel, adaptándose a tu nivel y un grado básico de administración de empresas que es muy bueno también porque tiene muchas salidas.
Natàlia, per acabar, un missatge final sobre aquests cicles de grau bàsic que potser no els tenim tan ben valorats i en realitat hauríem de tenir-los ben valorats. Potser tornaria al que estava comentant fa un moment, que tothom hem tingut a la vida en algun moment amb una dificultat i això no implica que siguem pitjors persones.
Penso que aquest grau bàsic fa una feina molt positiva en el sentit de donar un itinerari diferent i una oportunitat per a aquelles persones que busquen o necessiten una altra cosa. I al final es tracta d'això, de fer una societat millor on tots tinguem el nostre lloc i se'ns respecti el nostre ritme.
Llavors t'animaria a totes les famílies que creuen que els seus fills poden necessitar això, a valorar-ho, a parlar amb el centre i a veure si s'adequa, perquè tampoc és per a tothom. I com deien ells, són poquetes places, tenim 8-10 alumnes per classe. Això ens permet treballar d'una manera més individual amb ells. 8-10 alumnes amb una sola línia? Sí, sí.
O sigui, 8-10 alumnes per cada curs. Correcte, primer i 8-10 a segon. És cert que alguns comencen i no acaben, però el fet que siguin 8 o 10 persones per classe et permet tots treballar molt més a prop. I a més, els repetim molt les coses. Jo sé que soc, si em permeteu, l'expressió molt matxacona. Sempre els estic dient, això a l'empresa no t'ho deixaran fer, això a l'empresa no t'ho vormatran, això a l'empresa...
I treballem molt això. Sí que, evidentment, amb l'ESO tu tens un nivell de ciutadania, se suposa que és per això, per tenir uns hàbits, una actitud social ciutadana correcta, i amb el grau bàsic, a més a més, complementent això. Què espera de tu l'empresa?
De manera que quan acaben estan molt més preparats perquè l'empresa els pugui acollir millor i ells estiguin millor allà. Molt bé. Lluís, Alexis, Anthony, Natàlia, moltíssimes gràcies per venir avui a Ràdio Rubí a explicar-nos en què consisteix aquest grau i l'èxit que esteu tenint cursant aquest cicle. Moltíssimes gràcies. A vosaltres. Gràcies. Adeu. Adeu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, a bell de cama. La Unió Esportiva Rubí tanca una dura setmana de tres partits a casa. Rebrà diumenge al migdia el San Juan Atlético de Moncada a la recerca de trencar una mala ratxa de fa tres mesos. Al 99.7 FM i a internet t'explicarem tot el que faci.
Bolletins informatius de Radio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Radio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a radiorubí.cat.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador al Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
I avui el guaita que tenim arriba als 200 capítols i per celebrar-ho la primera conductora de la secció, Cristina Cantal, fa un repàs amb Sergi Corral dels temes que s'han tractat al llarg de les seves 5 temporades i mitja de vida.
Guaita que tenim. Obrim la finestra per observar i comprendre el nostre entorn natural. Amb Sergi Corral. Benvinguts i benvingudes a un nou guaita que tenim amb en Sergi Corral. Sergi, bon dia. Molt bon dia. Com estàs? Prop de bé, però vull dir, un guaita no qualsevol avui. No, avui tenim un guaita especial. Especial, perquè en fem 200.
Fem 200 programes, déu-n'hi-do, es diu aviat això, eh? Es diu aviat, eh? Es diu aviat. I normalment estem, tu i jo, fent el programa, aquesta secció, però avui hem volgut que ens acompanyés més gent, per fer-ho més especial, això. I això vol dir que tens una convidada, qui és aquesta convidada? Tinc una convidada, que és la Cristina Cantal. Cristina, benvinguda. Moltes gràcies.
La Cristina, que va ser la conductora, o sigui, estic amb les dues conductores del Guaita, bàsicament. La primera, la Cristina Cantal, que està al davant una bona colla de programes. No 200, però uns quants, eh? Uns quants, uns quants. I tu, Ona, que has agafat, que evidentment has agafat el relleu, no?
Mira, posaré una mica de dates, no sé si te'n recordes, Cris, però podríem dir que això del guaita és un producte post-pandèmic, o pandèmic. Sí, clar, va començar el 2020. Exacte, va començar el 15 de setembre del 2020, o sigui, fa 6 anys. I el primer el vam dedicar ja a la biodiversitat i al patrimoni natural. Per tant, podríem dir que era...
Una mica una declaració d'intensió. Vas plantar la bandera, no? Exacte, vas plantar la bandera de lo que havia de ser i un espai que evidentment va començar a ràdio a l'escala però des de fa un parell, tres d'anys ha sortit d'aquest estudi també per escoltar-se moltes ràdios del país gràcies a la difusió que en fa la xarxa. I tant. A través de totes les ràdios qui se'l vulguin descarregar.
Us tinc a vosaltres, perquè volia, amb aquest guaita especial, a part de fer repàs una mica tot el que hem anat parlant i així, també les vostres sensacions, o com des d'un àmbit periodístic, com vosaltres heu afrontat una secció científica com aquesta, Cris?
Per sort, tu venies molt ben preparat, Sergi, i ets el cansats de la matèria. Jo escoltava i a final de temporada em feia un examen, per tant, una prepara't perquè arribarà el moment de l'examen, i haig de dir que els vaig aprovar. Sí, els vaig aprovar tots.
Doncs bé, la veritat és que a mi m'agradava molt perquè realment dels 100 i pico programes que hem fet junts, Sergi, mai vas repetir un tema. I tenim la llista, perquè en Sergi té la llista de cada un dels programes en la data que s'ha fet i a mi em va al·lucinar molt de dir quantes coses hi ha que formen part del nostre entorn natural en el que no hi posem vista a vegades el que donem percentats que hi són.
però que realment quan entrem una mica a investigar, a voler saber una mica més, descobrim moltes coses, i jo haig de dir que amb tu he après molt, Sergi. No sé tu, Ona, com ho portes, però... A mi m'està passant igual. A vegades em sento una mica analfabeta, no?, en aquesta sensació, de dir, uau, això que m'està explicant no en tenia ni idea, saps? I sí, sí, és una mica tornar a l'institut. A vegades em poso tècnic, amb paraulotes aquestes científiques, i no amb rarots, però sovint és això, no?, que s'intenta...
fer aquesta divulgació precisament pel que deies tu, Cris, perquè moltes vegades, i això és una reivindicació, s'ha donat el missatge que tenim un entorn natural pobre, o que tenim poques coses, o que ho hem destruït tot i que ja no queda res, i és ben bé el contrari, o sigui, si tu no dones un missatge valorant el que es té,
No ho arribaràs a protegir, ni ho arribaràs a valorar. No, perquè ni sabràs què hi és, no? Exacte, ni ho arribaràs a conservar, no? I també, el que tu havies dit alguna vegada, que era una mica com una tornada a col·le. Sí.
Sempre es deies tu per als de l'ESO, i jo pensava, per als de l'ESO i per a mi. I per als de mi, sí, sí, sí. Una dona d'acord amb aquests repàs de coses, jo diria de cultureta general, o d'allò, com per exemple, a part de les ciències naturals, una cosa que a mi jo tinc bastanta obsessió, que és amb la geografia, i és una cosa que crec que tothom anem molt curts. No sé si heu vist a vegades...
ara dic, no?, el programa, el concurs aquell que fan del TV3 als dies de Nadal, per exemple, hi participen nens. Sí. Doncs, a les preguntes de geografia, sempre fallaven.
Això abans s'estudiava molt més bé del que s'estudia ara, segurament, no? Sí, sí. Hi havia com una educació, que allò de saber-te els rius de memòria... La meva mare encara se'ls sap, eh? Saber-te les muntanyes o les comarques o per all... Però això és essencial en el moment que tu vius en un entorn i primer de tot t'has de situar en l'entorn. Perquè després, si no, li demanem moltes coses al GPS del cotxe i ens cal fotent per un camí de carro. Exacte. I està molt bé aquesta manera planera, seria la paraula, no?, d'explicar-ho, perquè...
per qui no són del món científic, com jo i l'Ona, que són més de lletres, el poder entendre en paraules planeres d'una manera...
bàsic, que podria ser per als nens de l'ESO, però també per molts dels vients que ho escolten, està molt bé i crec que és una de les teves claus que saps arribar a explicar molt bé, d'una manera que tots entenem, no?, cada un dels temes que estàs explicant, perquè clar, havíem anat fins a la galàxia i fins al centre de la Terra. Sí, sí, hem tocat tot, eh?, o sigui, hem parlat de metrologia, de botànica, d'ecologia vegetal, de geografia, de zoologia, de biologia marina, que normalment són els pilars, ho anem alternant
per exemple, fem blocs de quatre programes de cada una de les coses i tornem a començar una miqueta, una estructura precisament per allò de no repetir, però hem viatjat per arreu del món. Sí. Amb bici i tot. Amb bici i tot. I amb tren, no? Una vegada no, un viatge amb tren. Un viatge amb tren. Això, lo de les bicis, mira, em va tocar, vam fer amb tu, hem fet el Giro d'Itàlia, el Tour de França, la Volta a Espanya,
i a les clàssiques de primavera. I el millor era quan arribava en Sergi i deia, espera't, espera't, eh, que avui farem aquí el giro d'Itàlia però veurem tot el paisatge que ens envolta. I arribava molt emocionat explicant-ho, eh? Sí, home, perquè és una finestra, o sigui, tu veus, no només fent-ho, clar, potser els ciclistes ho veuen diferent, perquè s'estan matant a pujar a les muntanyes i els portes de muntanya, però tu que ho pots veure des d'una pantalla de televisió, assentat al sofà i així, amb totes les imatges que mostren,
Doncs és una manera fantàstica de veure paisatge, de veure vegetació, de veure, a part de patrimoni, perquè també tenim el Carlos d'Andrés de la TV1, que va dient totes les esglésies i tots els poblets que troba pel mig, no? Això de part a part. Però inclús jo tinc companys que quan pel Tour de França volten al Pirineu,
miren a veure com d'haver tastat per saber si hi ha bolets o no. A partir de les imatges del tour de França se'n van a buscar bolets o no. Carai! És també interessant. I entrant, el que vas dir tu, vam fer un viatge de Barcelona a Bilbao. Ah, carai! Mirant el paisatge per la finestra, em va portar al País Basc. Sí, em vaig portar a Euskadi passant per tots els paisatges, des del Mediterrani, el semiàrid dels Monegros, les vinyes de la Rioja, evidentment...
I després el salt, aquell paisatge eurosiberià cantàbric, com si diguéssim, que de cop a volta veus les fagedes per l'alt de la zona aquella, veus les fagedes i és amb els cacerios petits, minúsculs, a baix de la vall, i són unes vistes espectaculars. O sigui, això...
I contrastos, és el que ens has dit, aquests contrastos també que dius els tenim aquí mateix, els tenim a x hores de tren o de cotxe. Exacte, estan a tiro de pedra per exemple, jo què sé, estudiants de botànica de les universitats, que una sortida sigui anar des de Barcelona fins a Bilbao. A nosaltres ens portaven al Montseny o a Vallter, quan anaven a la uni tampoc ens portaven per molt lluny.
Jo us volia preguntar a les dues, tant a la Cris com a tu, Ona, dels temes que hem tocat, o de les temàtiques, no dels temes perquè són moltes les temàtiques, quina és vosaltres la temàtica científica que us crida més l'atenció o que us crida més?
A mi m'agraden molt quan em fas del fons marí. Ja anava a dir el mateix. Crec que és un món que el tenim com molt desconegut, no? Perquè queda com allà baix i no ens hi fixem. Llavors són superinteressants. L'altre dia que parlàvem del coraligen. El coraligen, exacte. Tot allò va ser molt interessant, també, dels diferents animals que viuen allà dins i tot això. De les gorgònies, dels coralls, de les algues calcàries. O sigui, vam fer aquest...
Aquesta zona on ja la llum hi arriba amb menys força, no?, a partir d'aquests 30, 40, 50 metres, que hi havia un 10% de la biodiversitat de tota la Mediterrània. Sí, sí, és que és molt fort. O sigui, és un món que hi ha un munt de biodiversitat i no el coneixem, no?, perquè ens queda com allà al fons. Jo és que la sirenita em va marcar molt i m'agrada allò quan m'explicava coses i deies, jo m'imaginava aquell peix amb els llums allà perquè viu massa fosc i així s'hi veu, per exemple, no? La caniel d'allò que després em demanava una recepta de cuina.
Parlàvem de peixos i de pari. Si em parles aquí mitja hora de pops anem a parlar com fer-ho bé. Ho acabava reduint al plat. Cadascú l'ho seu. I tant. I també volia fer una reflexió. No ho sé si us sembla a vosaltres que des de la... sobretot des de la pandèmia cap aquí, com a programa post-pandèmic, s'ha sortit o s'ha volgut sortir molt al medi o molt al medi natural, no?
Però no sé si s'ha volgut sortir més que no pas entendre-la.
Home, jo crec que ho vam entendre molt quan van aparèixer dofins a Venècia, a Port Senglars al mig de Barcelona, no? Van veure tots molt clar que si els humans deixéssim de molestar per aquest món, bé, la vegetació i els animals tornarien a conquerir-ho tot, estil Ray Lleó, ja que estem així a Small Disney i avui. I a partir d'aquí, home, et fa pensar, et fa pensar també a tots aquests canvis que hi ha hagut. Jo crec que sí que hi ha molt d'interès per al món natural, hi ha també per al benestar humà, no? Diguéssim...
els banys de bosc, els banys de mar, aquestes coses estan molt de moda, però és el que tu dius.
Potser és aquest benefici propi, no és anar a veure aquest món i entendre'l tal com és i tot el que necessita. Jo dic sempre que a mi m'agradaria molt estar al teu cap per saber, quan veig aquestes coses, entendre tot el que tu veus, no? Que sovint no tenim aquesta cultura, però per sort tenim programes com aquest. A vegades ja va llogar massa ràpid, eh? Quan comences a veure noms en vés de plantes o en vés d'allò, aleshores comences... És un Sergi, desconnecta, desconnecta, no? Comença't a preocupar.
Però també és xulo, no? Poder anar al bosc i anar veient els arbres i dir, mira, això és un bedoll, mira, això és un freixa, mira, això és un no sé què. Que si no, a vegades vas allà i dius, són molt macos però no sé què són. L'Ona té certa cultura, eh, ara ho he vist, eh, aquí se li donen els blocos. Però és la capacitat d'observar, que això és l'important. Quan fas, quan vas al bosc o quan vas fins i tot al mar, però som sobretot al bosc, tu normalment, en vez de mirar cap a dalt, que mirar cap a dalt, dos capçades, has de mirar cap a baix.
O sigui, les fulles que veus en el subsol, sobre el sol, allò t'indica ja, per exemple, quin tipus de bosc és. O sigui, escadocifoli, o sigui, quines espècies hi ha... Amb els núvols passa el mateix, tu mires cap a dalt, i amb els fenòmens meteorològics, el de l'observació també és molt evident. Però és la capacitat aquesta d'observar, que això sí que en moltes...
Estan en una pantalla d'un mòbil... Sí, ens perdem moltes coses de l'entorn, no? Allò és el tema de vedar, de vedar i observar. O sigui, parar-te un dia els oients, el turó que tinguin més a prop o el cim que tinguin més a prop del costat de casa i fer una volteta de 360 graus.
I a partir d'allà analitzar el que veus, o sigui, el que veus i el que passa per davant. I si pot ser sense cascos i música i corall, escoltant els ocells i escoltant les històries aquestes. Això també és molt important.
i amb els ocells i tantes coses també havíem fet de cants dels ocells. Sí, aquest programa va ser molt xulo, eh? El podeu recuperar? Sí. I em va portar tal com piulen cada un dels ocells i perents els van poder escoltar. Que xulo. Vam fer, per exemple, els rapinyaires, o vam fer els corps, o vam fer una d'allò, i en cada un dels...
una pàgina molt bona d'aquest tema, del tema dels ocells de l'Institut Català d'Urmitologia, crec. Crec que és aquest.
que ja han registrat tots els cants dels ocells. Per tant, tu pots escoltar-los i tu pots saber com sona. I fins i tot hi ha una aplicació molt xula del mòbil, que alguns oients potser la saben, però altres no, que es diu Merlin. Merlin ID. Merlin ID. I aquí tens el cant dels ocells, també. Aquí és una aplicació que tu et descarregues un catàleg dintre de l'aplicació,
Té una gravadora, utilitza la gravadora de veu del mòbil, engegues i a mesura que va sonant els ocells te'ls va identificant. Ah, carai, que xulo! Això és Merlin ID, una aplicació de mòbil, parlant d'això del cant dels ocells i així. I la vinculació amb les pantalles, doncs tant per taules ho propietem bé. Exacte.
Que una cosa no vol dir el contrari, que tu tens pantalles i tens d'allò que també tu pots aprofitar com a eina de recurs quan vas al camp, i aquesta del Merlin, i ara del Plan.net, que també t'ajuda en una fotografia, t'ajuda a identificar tota la flora. Vull dir, són eines que ho faciliten. I ben aconseguides, no entenc, Sergi, per el que estàs dient, tu que les deus haver utilitzat? Sí, ben aconseguides i sobretot amb rigorositat. O sigui, aquesta dels ocells està desenvolupada per un...
observatori del Regne Unit, crec, amb el tema d'AUS també són bastant... allò, i aplicacions com la Plan Prunet, la Flora Catalana, Porai... Hi ha darrere gent que toca i que ho coneix, aquestes coses. Que no l'ha fet la intel·ligència artificial, diguem-ne, no? No. No l'ha fet la intel·ligència artificial. I una altra...
Parlàvem de les escoles, o sigui, en tema de divulgació de patrimoni i així, com us imagineu allò que dèiem, les generacions que pugen, no? Els nens, la mainada, el d'allò, o sigui...
En un futur cada cop seran més conscients, o sigui, ells mateixos arribaran a fer un guaita que tenim. Estàs buscant relleu, Sergi? No, no, no. Però m'estic plantejant si les noves generacions també s'implicaran en la natura.
tant o igual com s'han aplicat certes generacions anteriors. Jo crec que depèn molt de l'entorn on hagis viscut i on hagis crescut, no? Perquè jo crec, per exemple, els nens i nenes que... És un tòpic, eh?, però els nens i nenes rurals, de poble i d'entorn natural, aquests sí, coneixen els animals, coneixen els bitxos que hi ha a terra, però perquè el pati de l'escola és ple de sorra, és ple de plantes, i allà hi ha formigues, hi ha mosques, hi ha insectes, i jo crec que aquests nens sí que coneixen i desenvolupen aquest amor.
per la natura, però si tu has viscut en un entorn en què tot és ciment, tots els patis estan als terrats de les escoles, no hi ha ni una planta, quina mort per la natura has de desenvolupar. Jo tinc una anècdota d'una amiga que té una granja i van anar-hi uns nens a visitar i tenien cavalls i el nen anava buscant, buscant,
i al final la monitora li va dir, què busques? Diu, el botó, perquè el cavall fa així... Clar, ostres, vull dir que el nivell, no sé, eh, Sergi, potser hem de fer més guaites que tenim. Sí, potser hem de fer més guaites, sí, això és un nivell bastant, bastant... Però és important que sàpiguen que la llet surt de les vaques, que els surten de les gallines, que la carn que et menges està cultivada, criada en una granja...
Tot això no sé com ho portem últimament. Home, d'informació en tenen molta, l'altre és que potser els falta aquesta vivencialitat, aquest vedar que deies tu, aquest observar. Sí, potser massa, no? O sigui, masses inputs i poc temps per vedar, el que dius tu, per parar-se a observar i a contemplar. Fa molta por que ens avorrim.
Sí, però avorrir-se va bé. És importantíssim avorrir-se, si no dones espai. I també els falta jugar una mica més a la natura, no? Perquè jugant s'aprenen moltes coses. Anar a bosc, o sigui, el que deies tu del poble, els que hem passat la infància a pobles, els pobles dels avis, el contacte amb la natura l'hem tingut.
També la pèrdua de passar infància en el poble dels avis, que potser ara s'està perdent aquest concepte d'anar al poble o al poble, digue-li com vulguis, això també fa que aquest contacte amb la natura no sigui tan fanyol.
Doncs, Sergi i Cristina, moltes gràcies. Cristina, moltes gràcies per venir avui. Com sempre, un plaer tornar. Moltes gràcies, Cris, per acompanyar-me. Merci. I, Sergi, ens retrobem... Al proper guaita, amb el 201. Exacte, avui hem celebrat aquest aniversari i anaves a dir alguna cosa, Sergi. Sí, que anirem a alta muntanya, al 201. Anirem a alta muntanya, perfecte. Doncs preparem els abrics. Exacte. Els abrics dels homes. Exacte, molt abrics. Doncs ens retrobem, Sergi, moltes gràcies. Fins després.
I arribam als esports que el Toni ha arribat derrapant avui en aquesta secció. Bon dia, Toni. Xerrem de la victòria d'ahir. Bon dia. Si vols, xerr jo. Si tu no volies venir, ja m'ho posa a xerrar jo, de la Unió Esportiva Rubí. És que t'havia donat ja el butlletí, ja el tenies tu, jo l'estava buscant per dalt. Clar, te l'he donat abans, però per parlar... He deixat la sola de la sabata, ja, derrapant, com diu.
Qui va derrapar també ahir, i superbé, va ser l'Uni Esportiva Rubí. Això no és derrapar, això és petar-ho. Perquè a la mitja part estaven a 1-0 i van acabar 4-0. Molt bé. Brutal. Contra l'Atlètic Sant Just, molt bé, perquè portava...
te'n recordes, ho parlàvem ahir, quatre derrotes consecutives, no anaven bé, havien baixat de la zona alta cap a posicions que ja eren una mica més compromeses perquè s'apropaven més a la zona vermella, encara que la Lliga Let és una lliga que està...
Els equips estan separats per molts pocs punts, estan molt comprimides. Llavors, arribaven empatats, que ho deien ahir, amb 23 punts, els han guanyat, pugen de la desena plaça, crec que estaven a la vuitena, amb 26, i és molt curiós que el Rubí ara només queda a dos punts,
De la plaça de promoció, o sigui, dels sisens, clar, estan tots allà, tan juntets, que una victòria, una derrota, pot fer... Bueno, en aquest cas, el Rubí, doncs, aviam... Duia bastantes derrotes. Però, clar, és curiós que si perdia, s'apropava molt a la zona vermella, i ara el que li passa és que ha guanyat i s'apropa a la zona de dalt. Molt bé, sí. Doncs per recuperar, sobretot, confiança.
i bones sensacions de l'equip, que després de 4 derrotes havien sumat només 7 punts dels darrers 30, o sigui, això era... 4 minuts em queden. Per tant, queden 4 minutets, 4 minutets, m'ho dius, estàs fent mímica, ara que no tenim l'estreaming, doncs jo vaig descrivint el que passa. Anem al bàsquet, anem a fer la prèvia d'aquest cap de setmana,
El Cep Sant Jordi. Les noies que, com sempre, estan mirant cap al lideratge, són segones. Els nois són segons, però per la cua estan a la zona vermella. El masculí visita diumenge a tres quarts de sis la pista del Castellbisbal. Vuitè classificat de Copa Catalunya, per tant, és un rival.
el que en teoria hi ha opcions de poder guanyar, partit important per intentar reaccionar després de dues derrotes seguides. Fa tres jornades van guanyar, intentar pujar una mica en aquesta zona de baixa. A segona catalana, el femení que rep el castellà a tres quarts de vuit,
Com hem dit, les nostres són segones, doncs volen intentar mantenir aquesta pressió a les líders. Anem al vòlei Rubí perquè va començar la segona fase, es va jugar el primer partit, els nois van guanyar, les noies van perdre, la mateixa dinàmica que al final de la primera fase.
Els nois estan lluitant per la promoció, es divideixen dos grups, els nois a la promoció a veure si pugen a segona, recordem que tots dos estan en tercera, doncs les noies intentar-se mantenir a tercera perquè juguen permanència i no baixar a quarta. Doncs el masculí és tercer després de la victòria del Sant Pol. Visita diumenge a les 9 del matí el Castelldefells, que és partit fàcil, perquè és el cué fàcil. Enteneu-me, assequible.
És la paraula, no? Ha estat aquí llest. Assequible, perquè és el cuet del grup de promoció a segona catalana. El femení, que és cinquè, un desplaçament amb un equip que és molt semblant, perquè és un rival directe, que és el Tiana, és un equip que competeix molt bé. El partit serà el diumenge. I acabem amb l'embol, el Juventut 25 de setembre, que visita també diumenge, dos quarts d'una, la pista de la Gara B...
Dos equips que estan empatats també a 20 punts, per tant, duel directe. Els Rubinengs són desens de segona catalana, han aconseguit pujar després de la victòria de la setmana passada, de la onzena a la desena plaça. Els Egerengs no és un equip fàcil perquè està a la zona alta, són sisens, per tant, una bona oportunitat també per intentar escalar en aquesta classificació.
Doncs, Toni, contents estem. Estem contents? Sí, estem contents. Jo estic molt contenta amb la Unió Esportiva Rubi. Estic molt contenta perquè, pobrets meus, estaven sofrint molt, eh? També amb la resta d'equips, eh? Però que s'apropa el cap de setmana. S'apropa el cap de setmana. Aniràs tan abrigada? Perquè jo m'estic morint aquí de calor i porto només un jerseller. Jo ja saps que tinc cinc de fet. I tu estàs aquí de blanc com si estiguessis al Pol Nòrdic.
Sí, bueno, sí, sí, estic ja practicant per la neu d'aquest cap de setmana. Bueno, els d'esports, que som gent amb la temperatura corporal calenta i els d'informatius freda. Exacte. Vinga, adeu, vés-te'n ja!
I ara no marxin perquè tornarà el Toni Bravo amb la Tartuli i nosaltres vos deixem, com sempre, la recomanació musical del Robert Fernández.
Fins demà!
Gràcies a vosaltres, com a mi cari s'haïna, we are on the best. Gràcies a vosaltres, a vosaltres. Gràcies a vosaltres, a vosaltres.
Molt bon dia, què tal, com esteu? Recomanacions musicals. Per cert, sabeu qui és Rusowski? Segons el mitjà de comunicació del periòdico, Rusowski és un alquimista extraordinari per celebrar el pop divergent. Pot ser una molt bona definició, per això l'hem capturat i l'hem utilitzat. Els donem les gràcies als companys del periòdico perquè ens semblava una referència molt interessant i que feia, doncs...
que feia molt d'honor a la personalitat de Rusowski, Ruslan Medievilla. Atenció, aquest és el seu nom original. És un cantant, compositor i productor nascut a Valladolid i criat a Fuent la Brada, que sabeu que és una de les localitats de la perifèria de Madrid.
de la capital del reino. Rusowski va néixer en el sí d'una família violorussa. La seva mare va formar part d'un grup de folclore violorrus. Aquest pseudònic de Rusowski sorgeix de la combinació del seu nom rus i de Wazowski, nom del protagonista de la pel·lícula Monstros S.A.
Curiós, eh? Com de vegades els artistes s'inspiren per agafar un àlies i posar-se un nom artístic 100%. Aquest artista, ja sabeu, que ha deixat de ser una revelació i s'ha consolidat com un referent no només nacional, sinó també global. Per exemple, el Tiny Days a la National Public Radio from USA, doncs és un bon exemple de la seva repercussió. I fins i tot va arribar a ser número de vendes a Espanya desbancant a la mateixa Rosalia. Molt recomanable...
l'escolta del seu àlbum Daisy, amb perles creatives com la que escoltarem ara mateix, que es diu Johnny Glamour, i, a més a més, compta amb el featuring en la col·laboració de les mítiques Ketchup. Sí, sí. Doncs, les Ketchup, col·laborant, posant unes veus, uns coros, a aquest tema que escoltareu ara mateix. Una mica de pop, una mica d'urban, una mica de jazz. Rusowski, Johnny Glamour...
Xulo, això, eh? Deixeu-vos emportar, traieu-vos tots els criteris i tots els prejudicis i escolteu Arrussous, que us agradarà.
Y si son solo cosas entre tú y yo Si se lo digo se le nota El brillo de esa gata loco me dejó No paro de mirar su boca Solo dime que no quiere volver Solo dime que no quiere volver Yo no quiero que estés presente Sé que yo no te conozco de nada Pero vaya miradita que tiene Que no se pueda Que no se pueda
Sí, sí, sí.
Són les 10 del matí.