Passen gairebé 4 minuts i mig de les 9 del matí. Començam aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dilluns 1 de desembre. Començam més encatxalats, sobretot pel Nadal, però avui...
Conversarem amb Teresa Zamora, tècnica de gestió de residus del Consell Comarcal del Vallès Occidental i amb els agents mediambientals Puri Martínez i Santi Martínez, perquè fa un mes que estan duent a terme la seva tasca a la nostra ciutat.
A la secció d'empresa, el tècnic d'emprenedoria de l'Ajuntament, Òscar Canela, ens explicarà el projecte Rubi Empren en verd. I arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva local. Sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 del matí arribarà la tertúlia conduïda per Albert Soler, que analitzarà l'actualitat amb Estela Luengo i David Burillo, que xerraran, de ben segur, sobre la pesta porcina, entre altres. I a partir de les 11, Navellentierno xerrarà amb Domingo Quero sobre la seva exposició solidària i després serà el torn dels crítics de cinema i seris Jacint Fornols i Víctor Pérez. Comencem!
Avui, com dèiem, ens acompanyen Teresa Zamora, tècnica de gestió de residus de la Consell Comarcal del Vallès Occidental, i els agents mediambiental, Puri Martínez i Santi Martínez, coincidin amb el mes de l'inici de la seva tasca a la nostra ciutat com a agents mediambientals. Moltes gràcies per ser avui aquí. Benvinguts, els tres. Gràcies. Bon dia.
Per començar, jo volia saber què ha motivat l'arribada d'aquest equip d'agents ambientals a Rubí i quin paper té dins del pla de xoc de residus, per exemple, de les urbanitzacions d'aquí de la ciutat. Molt bé. De fet, el repte dels residus és un repte global en el qual els ajuntaments de la comarca fa temps que hi treballen.
treballant des de l'àmbit local, treballant en coordinació amb el Consell Comarcal i amb el Consorci de Residus. De fet, fa un parell d'anys es va iniciar, el 2024, el canvi en el cobrament de les taxes de residus i el gran repte de tot plegat és que puguem assolir una reducció dels residus que generem i una millor separació d'aquests residus, que també és l'altre element molt important.
en el qual es va considerar que per els reptes que podia haver en diversos ajuntaments, municipis i en Clos Rubí, era important que poguéssim fer una bona tasca informativa i també d'anar observant què passa i fins i tot dissuasòria d'aquelles pràctiques que no són correctes. Llavors, des del Consell Comarcal es va posar en marxa aquest programa. Són 10 agents mediambientals que estaran durant un any treballant
I en el pla de suport en cada ajuntament s'han establert algunes tasques en les que podria ser prioritari incidir. I en aquest cas a Rubí l'inici del suport d'aquests agents ha estat en aquest pla de xoc de les urbanitzacions.
Aquesta és el que s'ha considerat més prioritari i només actuarà en això o s'estendrà? No, de fet, diguem-ne, dintre del pla de treball que hi ha des de la col·laboració que el suport que es dona és del Consell Comarcal, al llarg de l'any es podran fer diferents coses.
Sí que des de Rubí, que és una ciutat que té articulades moltes iniciatives per evitar la generació de residus, per introduir els conceptes de reparar, l'intercanvi, la trocalleria, manetes... Vull dir que en principi ja té com moltes activitats en marxa i havia detectat un element...
que quedava una mica com amb certa complexitat, que era el desbordament en les illes dels contenidors de les urbanitzacions. Llavors, encertadament en aquest sentit és com anem a veure aquest suport justament de persones que poden estar en aquests punts, que poden informar, que poden observar què passa. Era un bon recurs per a ells en un moment en què volien observar què hi ha, què passa i com ho podem millorar.
en aquest cas en les urbanitzacions. Llavors s'ha iniciat per aquí aquest suport, però al llarg de l'any es poden fer altres coses i de fet la setmana passada, que era la setmana de prevenció de residus,
Vam anar donant suport tant a la trucalleria com al... Sí, al Dimecres Manetes. Vostres heu començat a apurir, Santi, heu començat a trepitjar carrer fa poc, fa un mes. Sí, molt poc. Quina és la primera reacció de la ciutadania quan vos veuen als punts dels contenidors? Doncs molt receptiva. Sí, sí, molt receptiva. Heu tingut una bona acollida. Sí, sí.
Sí, en principi sí. La gent primer miren i diuen qui són aquests de verd, ens presentem, parlem amb ells, a la fi són com ells, portem una xaqueta, un verd, però són veïns també o d'un altre lloc, però hi ha les mateixes lluites. Llavors s'apropen, parlem amb ells, els preguntem què pensen de...
tot això dels residus, de la recollida, com ho fan, si tenen algun dubte... I, bé, hem trobat molt bona acollida i hem trobat que a la gent els agrada que els expliquin com millorar el que ja fan, de vegades, i altra gent es sorprèn perquè no fan res. Jo era una miqueta d'aquests. A mi el consell també m'ha ajudat. La formació que m'han donat, jo no era dels que millor reciclava o separava els residus a casa, ho feia més la meva dona.
però em van explicar el que jo generava, van anar a un centre de tractament de residus i allà van veure tot el que generem. Quan veus això, quan veus tot el que hi ha allà, dius, mare meva, què estem fent i què farem amb això? Quan estàs dintre veus tot el que hem de fer, que som una part del problema, o sigui, hem de ser una part de la solució.
Treballeu per parelles i amb punts estratègics. Quins són els dubtes o errors més habituals que detecteu quan la gent separa els residus? Bueno, tothom el que fa és ficar-lo tot a la resta. O sigui, saben perfectament el que és el plàstig, el cartró, però el que és l'orgànica i la resta va sempre al contenidor gris.
I quan els hi deis com ho han de fer... La reacció és molt bona, de moment. O sigui, ha sigut una reacció molt receptiva, que, bueno, sento que estan agraïts. Creieu que hi ha alguna cosa que costa més a la ciutadania, en aquest sentit? Bé, potser quan li expliques el tema de celleries.
li costa una mica entendre. Tot així que Rubí té molts serveis i li costa una mica d'entendre que han d'anar a la desalleria o trucar a un punt que és totalment gratuït i que poden passar per casa seva, per recollir el tema de mobles, poda... Però una vegada que se'ls explica, ho interioritzen, creieu? Perfecte, sí, sí, sí.
Sovint heu de donar instruccions molt concretes. Ara ens deies que una de les coses que els costa més és això de les deixalleries, però què és el que més els sorprèn quan els expliqueu com utilitzar correctament els contenidors?
El que més els sorprèn... Si és que hi ha alguna cosa que els sorprèn. Més que una sorpresa, com a tots, quan t'informen d'alguna cosa que pots millorar, el canviar els hàbits és el que més ens costa a tots. Llavors tu veus que la gent que no està acostumada a fer les coses, com cal, quan li dius, mira, si ho fas així i així... Llavors, quan parles... T'ho trobes una altra vegada perquè estem tota la setmana allà...
I veus que li costa, però comença a fer-ho. Tenim una companya que em diu, Santi, no podrem fer tot ni tot l'hora. I això és el que estem intentant transmitir a la gent. N'hi ha moltes coses per fer en aquesta feina, però ho hem de fer a poc a poc, canviar a poc a poc la nostra mentalitat.
Si abans no separaves bé tota la resta i comences a fer-ho, per petit que sigui el canvi, és un canvi. Si anaves amb la brossa i deixaves fora del container i ara el fiques dint, és un petit canvi. Molts petits canvis fan un molt gran. I això ho hem vist a les urbanitzacions aquesta setmana. Van començar i n'hi havíem...
alguns llocs molt desbordats, amb moltes brosses fora, han anat passant els dies i això ha millorat moltíssim.
I fins i tot hem parlat amb gent, l'altre dia vaig estar parlant amb un senyor gran que portava restos de poda en una brossa i no sabia bé on posar-la, la deixava fora. Li vaig explicar, mira, la pots posar a l'orgànica, si no és de molta quantitat. Ah, molt bé, molt bé. I va agafar la bolsa de plàstic i com un èxit la va posar a la bolsa de plàstic amb la poda dins de l'orgànica.
Però la bolsa es va dir, no, home, que ja has contaminat això. Bueno, l'home va aprendre i va estar agraït. El dia següent va venir, es va demanar una bolsa de prodre, ho va fer, bé, i doncs jo estic content i ell també, no? I hem millorat alguna cosa, un petit canvi, un petit canvi, només.
Petites satisfaccions i canvis que al final, com deies tu, acaben fent un canvi, un canvi gran. Pel que fa als abocaments incontrolats, Teresa, quina previsió teniu sobre com pot ajudar la presència dels agents a reduir-los? Si és que pot ajudar...
Bé, el tema dels abocaments descontrolats és un gran repte perquè no els genera només la ciutadania de Rubí ni els que moltes vegades estan en aquest entorn d'aquestes illes. També està detectat que són ciutadans d'altres municipis que potser van de pas, que potser fan reformes en cases de Rubí o en altres llocs i de pas van deixant aquestes escombraries...
descontroladament en les nostres illes. Llavors, en principi, la seva presència és un element, però també és un problema molt complex que requerirà de mig i llarg termini d'altres iniciatives, però també ens ha permès generar una mica un coneixement de la ciutadania, que també comencem a replantejar el problema i, per tant, a veure altres solucions.
La gent que fa aquesta... Perdona, no és només a la ciutat de Rubí, i també ens trobem, o passa, en aquests punts que són a vegades aïllats, a les afores d'altres municipis, on va bé, llavors és més còmode deixar aquestes deixalles en algun punt d'aquesta manera que no desplaçar-te a la deixalleria i complir amb la responsabilitat que pertoca.
Ara que deies això, entenc que la vostra presència fa que no es deixin aquests abocaments incontrolats. Ui, ui, el Santi fa així amb el cap. No sé, heu trobat gent, perquè potser hi ha gent que tampoc sap que no els pot deixar allà, no? Clar, clar, clar, sí, sí.
A vegades veus que arriben amb una furgoneta i com que estem allà, doncs es donen la volta. Aquí potser, com que no ho tenen clar, però si tenim l'oportunitat de parlar amb la persona i explicar-li, perfecte. Heu pogut fer aquesta conversa? Moltes vegades, sí. També hem vist veïns que deixaven residus com Ferro, Ferraia, perquè pensaven que era una bona obra.
pensaven que arribaria algú i que ho agafaria. Clar, això pot ser que passi, que aquí no es fiquem, però pot ser que estigui allà molt de temps, i és votícia per la ciutat. Llavors, el que sí que jo he vist és que la consciència d'assessorar és una tasca que ajuda moltíssim, perquè de vegades ens pensem, com en moltes altres coses, que està bé el que faig,
No faig mal a ningú, però no és així. Quan t'ho expliquen, quan es fan aquestes campanyes de conscienciació, de vegades s'obren els ulls, no? I vam parlar amb una gent, aquí la Púria és més treballada en aquest sentit que jo, de conscienciar la gent que ve, i l'home ho va entendre molt bé, no? Va agafar coses, algunes li va costar més, però ho va entendre. Llavors penso que va ser positiu.
El projecte també té una dimensió social. Què suposa per al territori que els agents hagin estat contratats a través de programes de treball i formació del SOC?
De fet, aquests programes són iniciatives del SOC des de fa molts anys i molt útils perquè ens hi trobem que les dificultats per accedir al món laboral, moltes vegades per circumstàncies personals, per edat, per altres motius, limiten. Llavors, això també fa que la motivació i l'autoconfiança que es va tenint també quedi una mica tocada i poder comptar amb aquests programes, amb aquesta via de subvenció
En aquest cas, com que la contractació la fa el Consell Comarcal, està oberta a ciutadans i ciutadanes de tots els municipis de la comarca, de manera que tenim representants uns quants municipis. I això és molt interessant perquè també a tot l'equip els permet descobrir la comarca. D'entrada descobreixen el Consell Comarcal, que ja és una entitat que a vegades és com... I aquesta institució què és, no?
i comencen a descobrir concepte comarca. Al Vallès Occidental el concepte comarca queda més desdibuixat que en algunes altres comarques més petits, en municipis més petits i que, diguem-ne, hi ha més consciència, no?, a vegades. I, bueno, en tot cas és molt interessant també aquesta idea que van d'un municipi, van a l'altre, llavors, bueno, acaben tenint...
ara de fet ja la tenen, una visió de comarca molt interessant. I molt interessant el fet de poder tenir aquest any de contractació, perquè moltes persones que han passat per programes d'aquest tipus han trobat al final la seva reorientació, a vegades en el mateix sector, o a vegades amb el suport de recerca que es facilita dins del programa, i obre unes portes per donar una continuïtat a una trajectòria laboral.
Santi i Puri, quan xerreu amb els veïns, quina fracció creieu que és la que genera més confusió? L'orgànica, els envasos, el paper, la resta? El tema del paper i el plàstic ho tenen molt clar. La resta i l'orgànica és aquí on tenen el conflicte. És un desastre. Sí, sí.
I aquí és on la barregen tota. Aquí és, exactament. I tampoc saben amb quines bosses les han de posar, perquè, clar, l'orgànica va en una bossa especial. Amb una bossa orgànica, sí. A vegades, però això és més car, oi?
dic, home, és una mica més car, però així ho acabem de fer bé. O sigui, clar, si poses l'orgànica en una bossa de plàstic, al final estàs contaminant l'orgànica. O sigui, l'important és posar-lo en una bossa orgànica. I costa d'entendre això? Una mica, però quan li expliques que no fa tanta olor i que al final, com que l'orgànica és una cosa que has de treure quasi cada dia,
Doncs, en seguida, molt bé. Per acabar, si poguéssiu donar un únic missatge clar a la ciutadania, quina seria la recomanació més important per millorar la separació de residus a casa? Doncs, el benefici del teu propi municipi, ja no sol del medi ambient, sinó del teu propi municipi. Tu què diries, Santi?
Responsabilitat amb el que faig. És a dir, jo genero això. Jo ho faig servir. I a més a més, perquè vagi bé necessito uns serveis, no? Agafar el problema o el que hi ha i com ho arreglem, no?
La part meva és fer-ho el millor possible, estar conscienciat i després confiar en l'Ajuntament que toqui, que posi els mitjançants o els serveis que toquin perquè la gestió es faci bé. Jo he vist que hi ha ciutadans que...
tenen a la seva disposició sistemes de recollida com els mobles, els de la poda aquí a Rubí, la trucalleria vam estar l'altre dia, i n'hi havíem vist ciutadans que no ho sabien, simplement no ho sabien. Llavors la responsabilitat que n'hi ha aquests serveis i jo què puc fer. Això és el que els dic.
Molt bé. Sí, sí, estupendo. Ja veus que tenen la llisa molt incorporada i tenen moltes eines per poder fer aquesta feina que ara estan fent. Això va ser el que ens vam plantejar a l'inici, fer una acció formativa per homogenitzar aquesta visió i, de fet, per introduir quelcom que ens sembla. Els residus sembla que desapareixen per màgia. Els posem allà el contenidor i ja està, no?
I tots som conscients, per això la receptivitat és bona, perquè tots sabem que generem molts residus i que generem cada vegada més residus, que generem molt més que generaven els nostres pares, que comprem moltíssim, que som molt consumistes...
Ara ens arriba, hem passat el Black Friday, ara ens arriba l'època de Nadal, veiem el volum que generen cada dia i que moltes vegades allò que dius la bossa de plàstic, la bossa de tot, és que bàsicament a vegades ni un dia ens dura. Per tant, la receptivitat hi és. Hi ha coses que, com m'han dit, el paper, el vidre, el plàstic, com que ja ho veiem molt diferenciat,
relativament, no fàcil, però vull dir, quan n'has entrat és una dinàmica que tens més incorporada. Però aquest concepte d'entendre que l'orgànica és un residu que també generem moltíssim, perquè a més a més fem molt mal baratament alimentari, que no hauríem de fer, gencem moltes vegades producte
perquè consumim i generem, diguem-ne, mals hàbits. Aquest producte, si és relativament pur, no va amb gaires impropis, es pot reciclar. I es pot reciclar en bones condicions. Podem obtenir biogas, podem obtenir una do... Per tant, és important...
separar aquesta orgànica, que, per altra banda, si la tenim lligada amb la resta, és molt contaminant, perquè llavors tot es barreja, tot és... Aquest és el gran repte, entendre la diferència i fer un esforç, perquè moltes vegades a la resta també van coses que haurien d'anar a la deixalleria. Són aquelles coses petites, però dius, bueno, una bosseta al costat, en una caixa al costat, que també puguem trobar,
un seguit de cosetes, un CD que surt un dia, una ganiveta d'afaitar, un petit electrodomèstic, petites coses que també hem d'evitar, perquè si no aquesta bossa de resta és la que és molt pesada i és la que genera molt cost pels ajuntaments i per tant per la ciutadania, el seu tractament, perquè al final d'allà pràcticament pots reaprofitar molt poca cosa, per molt que s'intenta,
però com que tot va contaminant i a sobre va contaminat per orgànica, llavors allò pensem que ja són químics, productes que és molt difícil recuperar res.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per ser-hi avui aquí els tres per explicar-nos tota aquesta feina que esteu fent i animam els oients a que participin i que separin bé els residus. Moltíssimes gràcies. A vosaltres. A vosaltres. Adeu. Adeu, gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Tots els dilluns de 9 a 10 del vespre escolta Musical Express. Tots els èxits dels 70 i 80. Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. Combinat amb la millor American Music. Musical Express, amb Francesc Vila.
Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm el de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Tia, és que fort. Us heu assabentat plena per fer a la uni? Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Mila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel va preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
Fins demà!
Bon dia, Òscar. Bon dia, Pamela, què tal?
Com explicaries en poques paraules què és el Rubí emprèn en verd i per què neix aquest projecte? Si et sembla, et respon que al revés. Com vulguis.
T'explico per què neix. Dintre del pla director d'economia circular que hi ha a l'Ajuntament de Rubí, tenim un projecte que és la xarxa d'economia circular, que ja està funcionant, està rodant, i les grans empreses ja tenen projectes col·laboratius, ja tenen reptes que estan solucionant. Realment tot el que és economia circular...
Sense posar-nos dramàtics, si mirem com funciona el planeta i els números que tenim, o ens hi adaptem o serà difícil tirar endavant. Aleshores, totes les empreses això ho han de tenir d'una manera o altra present.
Dintre d'aquest gran projecte ens adonàvem que la persona emprenedora que creix, que vol posar en marxa el seu projecte, o l'empresa de nova creació, inclús la petita empresa, tots aquests temes d'ODS, circularitat, sostenibilitat, normatives, doncs, en certa manera, els intimiden, els preocupen, no saben ni per on agafar-ho, o els sona que són coses per grans empreses. Aleshores, l'objectiu del Rubi Emprenen verd és...
respirem i baixem tots aquests conceptes a la situació real d'una petita empresa, d'una persona emprenedora, d'un autònom, una microempresa. Moltes vegades són coses...
que a vegades estan fent moltes més coses de les que ja saben que estan fent. Aleshores és això com ho fem per posar en valor. O moltes vegades, per la situació de l'empresa, no pots fer gaire més del que estàs fent. Aleshores és mirar de tot això, baixem-ho i portem-ho a un punt que sigui fàcil de portar, fàcil de gestionar, i a la vegada també poder-ho comunicar als clients, perquè són coses que es fan i a vegades no es valoren. O sigui, és mirar de jugar amb tot això.
A qui va adreçat exactament aquest programa? Quin perfil de persones emprenedores o d'empreses hi poden participar? Si és que està cotat, eh?
Està acotat i... Sí i no. Però tenim propostes per tothom. Molt bé, molt bé. L'objectiu dintre d'aquest pla director d'Economia Circular és que al final no hi hagi... que totes les empreses puguin col·laborar. Per tant, el nostre objectiu és que al final això s'acabi una mica ajuntant i anant a parar tot al mateix lloc. Rubi, em pren en verd com a tal està pensat per gent que està pensant posar en marxa el seu projecte o empreses de nova creació.
nova creació, són entre els 0 i 3, 5 anys segons el criteri. Però si entren a la web d'empresa, si no és Rubi Emprenen Ver, pot ser xarxa d'economia circular, o sigui que qualsevol empresa que això li preocupi, li angoixi, li emocioni, li motivi, des de Rubi Empresa li podem donar alguna sortida amb tot el tema de sostenibilitat i circularitat.
Per què és important que les noves empreses incorporin criteris d'economia circular des del principi? Quines oportunitats els ofereix? En primer lloc perquè és una cosa que...
que el mercat valora. Cada cop volem coses més sostenibles, o menys tanyines possibles respecte al medi ambient. L'altra és perquè vindran normatives que o som capaços d'adaptar-nos-hi o no ens hi adaptant, o ens poden complicar bastant la viabilitat de les empreses.
i al final també és que serveix per incorporar la sostenibilitat a la teva proposta de valor, és un valor clau a dia d'avui. A Rubí ja hi ha empreses consolidades en economia circular. Tenim grans empreses que ja funcionen, sí. Com es vol connectar aquest teixit amb els nous projectes que s'estan gestant?
Doncs al final aquest concepte de circularitat, l'objectiu és que a mesura que tothom s'hi vagi integrant, una gran empresa pot necessitar una persona emprenedora, o a vegades et trobes que les grans empreses tenen reptes, i reptes que es poden proposar a persones emprenedores de dir, ens podeu solucionar això. Al final és el motiu de créixer de moltes start-ups, com mirem de solucionar un problema real que té algú. És generar sinergies, que diguéssim, no? Correcte, no, no.
Exactament. Exactament això. Un dels objectius del programa és enfortir la competitivitat del teixit empresarial local. De quina manera la economia circula i pot ajudar? Realment et trobes que...
El que és circularitat al final és que moltes vegades ens n'anem a buscar solucions lluny de casa i a vegades les tenim molt ben a prop. Et pots trobar des que, escolta'm, el que tu necessites ho té l'empresa del carrer de sota, et pots trobar que dius, escolta'm, si necessitem un mateix perquè no ho comprem junts. O sigui, tots aquests aspectes, tot aquest aspecte és el que pot ajudar amb aquesta circularitat.
I quins són els principals beneficis que obtindran les empreses i les persones emprenedores que participin en aquest programa de Rubí Emprenen Verd? Deixa'm introduir... Sí? El que vulguis. Sí, gràcies. Jo em faig l'entrevista jo mateix. Rubí, Emprenen Verd, l'objectiu tindrà com... tindrà dues...
dos activitats que aniran paral·lelament. Per un costat farem formacions obertes a, principalment a aquest col·lectiu, però a qualsevol empresa que cregui que li pugui interessar, i a la vegada col·laborem amb una consultoria que el que farem són mentories per dir, escolta, seiem, mirem el teu projecte i com el podem adaptar al màxim possible en el moment actual a tot el que és circularitat i sostenibilitat.
Aquest és el principal objectiu. Una cosa és què volem fer i l'altra és com ho farem. I també aquestes sessions de formació, que l'objectiu és fer-ne...
sis durant el 2025, sessions breus, perquè al final qui té una empresa en marxa el temps és or, però fer sessions de sensibilització i de veure i de despertar inquietuds de veure com poden adaptar aquests conceptes al seu dia a dia empresarial.
Dius sessions breus, sabeu més o menys quant duraran aquestes sessions? Sessions breus per nosaltres són unes tres hores, a vegades pel món empresarial sessions de tres hores ja és una mica llarg, però considerem que és el mínim per poder oferir contingut i que s'emportin alguna cosa, no és fer dues pinzellades i cap a casa.
Són sessions, ja et dic, de tres horetes curts, d'anar per feina i molt concentrades. Aquest programa s'allarga a dos anys, no?, si no ho tinc mal entès. Sí, l'únic que part d'un d'aquest any ja és 2025, que anem justets. Que ja està acabant. Exacte, o sigui que serà un 2026 intens.
O sigui, aquestes sis sessions estaran en aquest 2026. I a banda d'aquestes sis sessions, què més... Si hi ha alguna cosa que sigui més de cita, que no sigui, vull dir, juntament tots els emprenedors. Hi ha aquestes formacions i hi ha les mentories. Això és individualitzat. Això és individualitzat i és personalitzat.
amb consultories expertes i per resoldre els problemes i les situacions o afrontar els reptes que pugui tenir qualsevol empresa que participi en el programa. No sé si existeix algun exemple, si poguessis posar-nos algun exemple concret de com una microempresa pot aplicar l'economia circular en el seu dia a dia sense grans inversions. Doncs ens hem trobat des de coses de...
packaging molt senzill que dius mira, vam tenir una emprenedora que volia fer coses de regal i aprofitava pel packaging
saps aquesta palla que tenen les empreses, les fruiteries, doncs al final allò que ells feien que no els serveix per res, doncs ho pots reaprofitar. Una perruqueria que mentre obre l'aixeta per rentar-nos el cabell, que surt aigua freda, aquesta aigua reaprofita i no et surt fins que surt calenta, o sigui que és aigua que tampoc es llença. O sigui, moltes vegades hi ha
Estem parlant d'una petita empresa, no hem de fer inversions milionàries, però moltes vegades són aquests petits detallets que són els que van sumant, van sumant i fan el nostre projecte més sostenible. I que van marcant la diferència. I marcant la diferència. Quina resposta espereu de les persones emprenedores i de les empreses de la ciutat? No sé si ja heu començat a fer... a dir-li a alguns... Hem començat a tantejar, passa és que...
L'últim trimestre de l'any, i a portes de Nadal, tots anem molt enfeinats. Però des d'una empresa que va fer una sessió més de xarxa, que diu, ostres, tot això per mi és molt abrumador, dius, perfecte, això és el que volíem sentir. Vine cap a Rubi, em pren en verd. O sigui que baixem...
No baixem l'objectiu, però baixem un esglaó al punt de partida. I aquest és l'objectiu. I la resposta esperem que sigui bona. Al final volem que Rubí sigui una ciutat més sostenible possible. I per això que el teixit empresarial ho sigui. Ja per acabar.
per qui ens estigui escoltant i que ara digui, ostres, doncs estic interessat, com poden participar en aquest programa i on es poden resoldre les dubtes i demanar més informació, si la necessiten. Sí, ben aviat començarem la campanya de comunicació, sí que ja veureu informació a xarxes, etcètera, però en aquest moment a la web de l'Ajuntament, a la part d'empresa, hi ha un apartat que és projectes empresarials i allà ja està penjat el...
l'explicació, la síntesi del programa Rubi Emprenen verd. I amb el meu correu electrònic, que si algú diu que això m'interessa, doncs que ens enviïn un correu i els tindrem present. I si no, ben aviat sortirà la campanya de comunicació amb un formulari per poder aplicar i entrar en aquest ecosistema d'economia circular.
Molt bé, Òscar, moltíssimes gràcies per informar-nos de com funcionarà aquest programa i de resoldre'ns tots els dubtes. Moltes gràcies, Pamela. Gràcies, adeu. Adéu.
Tots els dilluns de 9 a 10 del vespre escolta Musical Express. Tots els èxits dels 70 i 80.
Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. Combinat amb la millor American Music. Musical Express, amb Francesc Vila.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
Fins demà!
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
I ja arriben els esports amb el nostre company Sisko Lara. Bon dia, Sisko. Què tal? Molt bon dia. Com ha anat el cap de setmana? Doncs com sempre, de tot una mica i sobretot amb un enuig, que es diu molt empipat. Per això t'ho anava. Sí, sí, és que... Un enuig, jo li dic enfat. Sí, bé, també es diu empipament, no? Clar, el que no es pot dir... Cabreig. Emprenyamenta, no? Això ja sona malament. Sí, sí.
El tema està en què estava molt empipat el José Solivelles amb la tripuleta arbitral, segons van dir, perquè, clar, ens va sorprendre, eh? A la premsa que estàvem allà esperant les seves declaracions, ens va sorprendre. No vos ho esperàveu? No, perquè, clar, com al final va ser... Jo estava a un costat, els companys de Ràdio Vilafranca, per un altre. No estàs allà al costat veient la discussió que hi ha. Clar, no és una cosa que nosaltres ens vam trobar. Per tant, quan va venir i ho va dir, ens vam quedar tots allò de...
de pedra, perquè no ho acabaven d'entendre. Segons va dir ell, doncs, va haver-hi actituds, diguem-ne, de falta de respecte amb respecte, valga la redundància, la banqueta de la Unió Esportiva. Rubí.
Coses que passen. Va preferir no parlar molt perquè l'any passat va parlar molt a Vilanova i ho va pagar. Jo crec que ho va fer encertadament. A partir d'aquí, que vulgui parlar o no, ja ho podríem discutir. És una altra qüestió. Per tant, no sabem els detalls exactes. Home, és impossible saber-los. Segons el José Solivellas, que és qui va parlar...
per part de la Unió Esportiva Rubí, els va dir que ja té monstru, coses així, però monstru no de lleig, sinó de monstru. Què passa, monstru? Però que no sona bé, que no és manera de dir-ho, i algunes altres qüestions, ara mateix no les vull posar en boca meva, però la qüestió és que no va ser massa agradable. Però vaja, empat a un dolç Rubí, que continua jugant molt bé a futbol en aquesta Lliga Elite,
detallet a vegades que no acaba, perquè ahir amb el 0 a 1 estava molt bé, però l'empat va ser clau perquè estava molt millor el Rubí i l'empat va revifar el Vilafranca al final, repartiment de punts i el Rubí que continua a la part alta de la classificació. Això pel que fa al Rubí, Lliga Elite, primera catalana, segona catalana, molt bones notícies, van guanyar el Juventud 25 de setembre, l'Olímpic de Can Fatjó, tots dos continuen treballant per la permanència, en el cas del 20 continua a últim, però està a dos punts escasament de la permanència, la primera catalana
l'Olímpic en faig jo, que també guanyava a un rival directe, igual que el 20, doncs, ha sortit de la zona vermella, en el seu cas, de la segona catalana. Així que, en aquest cas, millors notícies i més alegres, que al final en l'esport també hi va aquesta part. Pel que fa, waterpolo i okey patins en línia, lligues nacionals, tots dos, una de freda i una de calenta.
Les dones van guanyar, els homes van perdre. L'Hockey Club Rubí 100 patins a Espanya perdia, a Palma de Mallorca, perdó, davant de l'Espanya, perdia els 100 patins masculí, però continuen entre els quatre primers. Les noies guanyaven el Tocans, continuen al capdavant de la fase regular del
Lliga Élite, en Waterpolo, les noies guanyaven, han guanyat els set partits de la primera volta, primera nacional, els nois perdien, es compliquen l'opció d'entrar en Copa del Rei, que tenien ganes d'entrar-hi aquesta temporada, però els penals perdien davant de la natació cavalla, continuen entre els quatre últims. I pel que fa al futbol, s'ala l'esportiu Rubí, aquí sí que doble notícia amb alegria, les noies guanyaven 3-1, a la Llana...
Un partit molt treballat davant del Ripollet, però victòria que les permet seguir a la tercera plaça de la classificació, segona nacional, lluitant per tornar a la primera nacional la pròxima temporada. Els nois engeçaven la quarta victòria seguida. Ho feien davant de l'Espanyol, que ho ha perdut tot, 0 a 9, victòria dels del David Parrilla, que ja s'enganxen a la part alta de la classificació de la tercera nacional al grup 1 en aquest futbol sala.
Molt bé, molt bé. Bons resultats. Sí, en general és més positiu que no pas negatiu les coses com són, més enllà d'aquesta situació anòmala, diríem, en el futbol i amb el José Solivellas com a protagonista. Bueno, se solucionarà ràpid. Moltíssimes gràcies, Cisco, per dur-nos tota aquesta actualitat esportiva del cap de setmana. Que vagi bé. Adéu.
I avui començant més 1 de desembre, d'aquí és l'aniversari, Glòria Dalmas. Bon dia. Què tal? Molt bon dia. Doncs mira, avui farem una excepció, perquè felicitarem algú que va complir anys ahir. Ah, molt bé. A veure, sorprèn-me. I Woody Allen. Ah, bueno, es podia fer. Es podia fer. Aquesta excepció avui l'havíem de fer. Woody Allen va fer 90 anys. Déu n'hi do, 90. Sí, sí, sí.
És reconegut mundialment com a director, guionista i actor de cinema, i famós per pel·lícules com Annie Hall i Midnight in Paris. I moltes altres. I moltes altres, moltes altres coses, ja no només pel·lícules. L'actriu Destry-Alien Spielberg, que compleix 29 anys, és coneguda també per ser la filla del famós director, qui va ser? Steven Spielberg.
Pablo Chapela, que compleix 49, és un acte espanyol molt popular per interpretar Amador Ribas. Amador Ribas, la que s'avecina. La que s'avecina, exactament. I acabarem amb Litre Viño, que compleix 86 anys i que és considerat un dels millors golfistes. Este le va gustar a alguien que yo me sé...
Alguns que sabem. Alguns que sabem, exacte. Nordamericans de la història, amb nombrosos títols professionals i un llegat esportiu molt destacat. Molt bé, per molts anys a tots. Per molts anys a tots, aquest 1 de desembre ja. Gràcies, Glori. Adeu. I vostès no marxin, perquè ara arriba la tertúlia amb Albert Soler i nosaltres vos deixem en la recomanació musical del Robert Fernández.
Els records d'aquell invern, quan que torni a retrobar els fantasmes d'un ahir...
Molt bon dia, què tal, com esteu? La nostra recomanació és que sigueu solidaris. De fet, jo crec que d'una forma o d'una altra, en els 20 anys que aquesta campanya porta funcionant, ho hem sigut més d'una vegada, i per què no, ens hem de sumar a aquesta campanya de la Marató 2025, perquè ja sabeu que s'ha publicat el disc de la Marató. Ahir mateix es va poder adquirir
En suport TV, el treu de 12 euros vinculat a moltíssims diaris que es publicaven. També es podrà obtenir una edició extraordinària en USB de venda exclusiva per la botiga Trescat i tothom pot fer donatius, evidentment, a la fila Zero. I tot això ens portarà fins al 14 de desembre
a la gran festa, jo li diria festa perquè ho és així, la gran festa musical, el gran programa, la Marató de TV3, que ajudarà a recaptar fons, perquè aquest any, una vegada més, la Marató està dedicada a la lluita contra el càncer. Càncer, detectem-ho. És importantíssim la previsió, detectar-ho a temps per poder arreglar aquest gran mal. Això que esteu escoltant...
Detectar-ho a temps pot marcar la diferència. Pot marcar la diferència. Detectem-ho. Arreglem-ho.
El disc de la Marató ja està disponible i, com no, ens hi podem sumar tots. I després, quan sigui el dia de la Marató, també ens hi sumarem. I, de fet, estic ben segur que hi ha moltes activitats preparades i disposades a sumar-s'hi a aquest gran projecte de la Marató 2025. I, clar, el disc de la Marató té col·laboracions molt i molt especials. Aquesta és una d'elles.
Stand by me, ets amb mi. La Mònica Green i el Kelly Isaia. Quan jo sé que tu hi ets, hi ets amb mi. I mai no m'agradis creer.
Aquest és un partit testet del tema que trobareu en aquest disc de la Marató. Però avui tancarem aquest moment, aquesta càpsula musical, amb una interpretació molt i molt especial de l'Alfred, que va en companyia del cor del Gran Teatre del Liceu.
Escoltareu una versió a guitarra i també molt lírica d'un tema mític de l'òpera. D'un tema o d'una àrea, per ser més concrets. De seguida us deixo en companyia de l'Alfred i el cor del Gran Teatre del Liceu.
El meu misteri es queda amb mi. Saps que el meu nom s'amaga aquí al jardí. Dins que els meus llargis t'alegim quan entres l'arbre caigui el llarg.
Fins demà!
Fins demà!