Bon dia, són les 9 just i 4 minuts i comencem aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dilluns 24 de novembre. Avui parlarem amb José Luis Navarro, de la Coordinadora d'Entitats per la Sanitat Pública de Rubí, perquè ens expliqui quines són les darreres decisions que han pres pel que fa a temes, com les llistes d'espera, els hospitals de referència per als rubinencs, o les accions que faran en defensa de la sanitat pública.
Després serà el torn de la secció que fem de prevenció de residus. Per cert que aquí coneixerem tots els detalls de la Setmana Europea de Prevenció de Residus que ja ha començat. Una mica abans d'arribar a les 10 el que farem serà parlar amb els companys d'esports que ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat i sabrem també qui fa anys avui gràcies a la Glòria.
del Mas i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández. A partir de les 10 arribarà la tertúlia conduïda per la Valentierno que analitzarà l'actualitat amb Estela Luengo, David Borillo, Xavi Ribas i Jordi Margarit. I a partir de les 11 servidores posarà de nou al capdavant d'aquest micro per parlar d'una banda amb el Jordi Arnaiz, regidor del Museu Municipal
que ens explicarà quina és la campanya que estan duent a terme per recollir obres de Toni Grau de cara a una de les dues mostres d'homenatge que es faran l'any vinent. I també, com cada dilluns, parlarem de sèries i de cinema amb el Jacint Fornols i el Víctor Pérez. Comencem.
I avui hem de tornar a parlar de sanitat, perquè la setmana passada la coordinadora d'entitats per la sanitat pública de la nostra ciutat va fer una nova assemblea, en la qual es van tractar diferents temes, com les llistes d'espera o també la possibilitat de convocar una manifestació que ja vam avançar, de fet, el mes passat en aquest mateix espai. Per tractar d'aquests i altres temes, tenim avui el Rubí al dia...
el José Luis Navarro. Què tal? Molt bon dia. Buenos días. Com estem? Molt bé. Treballant i força, no? Bueno, el problema és força important i necessita que le dediquem bastant de temps. Jo volia dir dos cosetes. En principi, estava previst que vinguéssim dos companys, el Martín Petrel, però a última hora no ha pogut vindre per un problema personal.
I, bueno, estic jo solet, però demanem disculpes. I, segon lloc, donar-vos les gràcies a tots a Ràdio Rubí per el tema de l'article, que ho vam estar examinant a l'Assemblea i estudiant-los una mica, i que és un bon treball i que ens situa una mica dins de quins són els problemes que tenim en aquesta ciutat i en tota la comarca.
Ara en parlarem també, fas referència a una notícia que podeu consultar al nostre web radiorubi.cat de l'11 de novembre i que diu, entre d'altres coses, que hi ha 15 mesos per veure el digestòleg i altres llistes d'espera que tenim als hospitals de referència de Rubí. Però anem a parlar una mica del que seria l'assemblea que vau fer la setmana passada. Quins punts es van posar sobre la taula?
A veure, nosaltres ja fa un temps que estem treballant en què hem de donar una resposta ciutadana a com estan fent-se les coses a la nostra ciutat i a la nostra comarca, i estem treballant en unes dates per fer mobilització ciutadana importants.
Llavors, va ser un dels punts que es va tractar, i l'altre punt va ser aquest, va ser analitzar una mica aquesta notícia, veure les dades, què van dir, què vol dir, quines conclusions saquem de totes aquestes dades, i com les trasladem, perquè aquest és un dels projectes que ens hem de trasladar a la ciutadania, a la màxima gent possible. Perquè penso que això reflexa molt bé quin és el problema que tenim.
Sí que n'hi ha puntualitzacions que anirem fent a la llar de la conversa, però el més important és que aquí està una mica tot el problema. N'hi ha qüestions que potser conveni que la gent entengui
Perquè, per exemple, ara tu deies, per haver-hi un diastòleg necessitem tant de temps. Bé, el primer problema, per mi el més important i que hem d'entendre, és que les llistes d'espera no són una llista d'espera, sinó que són consecutives. O sigui, tu tens una llista d'espera per anar...
al metge de família, tens una llista d'espera per anar a l'especialista, tens una altra per les proves, tens una altra per tornar a l'especialista, i depenent de... Vull dir, totes, no és que tinguis 80 dies o 90 dies, sinó que totes les llistes d'espera es van sumant en la mateixa persona. O sigui, des del moment en què tu comences el procés fins que ho acabes,
totes aquestes s'han sumat depenent del problema que tu tinguis. És una cadena, no?, que es fa més llarga. I es van sumant. I això té una conseqüència que és molt dura d'explicar, però penso que hem de tenir-la clar. O sigui, tots sabem que si tu tens un problema o una infermetat, agafar-la a temps és molt important. Llavors, una infermetat que, diguem-ne, no sigui greu,
Quan van passant i van sumant i al final arribem a més d'un any perquè tinguis un diagnòstic, perquè al final el que vols és un diagnòstic i començar a curar, a solucionar el problema, s'han sumat tota aquesta llista d'espera i l'evolució de la malaltia ha anat a pitjor.
Y estem parlant de casos que no siguin... Porque, clar, segurament hi ha casos, inclús, de mort. Lo que passa és que, clar, evidentment, en ninguna defunció, pues, harán... Murió por les listes d'espera, ¿no? Es la enfermedad la que mata, no la lista d'espera. Pero la lista d'espera sí que, diguem-ne, empuja o ayuda o camina en aquesta direcció, en el empichorament de la enfermedad.
Parlàvem d'aquest titular, entre cometes, aquests 15 mesos o 424 dies d'espera, concretament, per a la digestologia, però també els estudis de la son, que la son és una cosa que fem cada dia, vull dir que si no dormim bé, qualsevol altre problema que tinguem també pot anar pitjor.
Clar, però jo dic que tot això no és una qüestió, o sigui, ara es tracta bastant de moda dir que molt multicausal, no? I és que és la veritat, o sigui, no n'hi ha una causa sola, n'hi ha una sèrie de causes que se solapan unes amb les altres i es sumen, i clar, això que dius 400 dies es pot convertir perfectament en dos anys, que evidentment cada enfermedad té les seves característiques, o sigui, aquí un dels problemes que també surt bastant és traumatologia. Traumatologia en moltes cases no són casos de vida o mort,
Però són situacions que t'invaliden per la vida diària durant de molt de temps. O sigui, que tu tinguis una rodilla fotuda que et deixes sin poder tenir una vida normal durant dos anys, i això és terrible. Això és una cosa que penso que són coses que haurien de comentar perquè s'entengui bé.
Entre d'altres dades, deien, per exemple, que només 7 de 22 especialistes compleixen els terminis. Clar, aquestes dades per a vosaltres són sorprenents o ja les vèieu?
A veure, nosaltres això ja ho vam veient des de fa anys. El problema més greu és que no millora. O sigui, inclús reconegut en una part de l'article, ho diu, o sigui, dit per la mateixa consellera de Sanitat, estan, com deia, estancades. Ja ho deia, estabilizades, que queda més maco, no? Clar, o sigui, això què vol dir? Que no millorem.
I van passant els anys i això no millora. O sigui, la pròpia... O sigui, una cosa molt importante d'aquestes dades és que són dades oficials. O sigui, no és una dada que s'ha inventat ningú ni que això no estudi ningú. No, simplement, qualsevol de nosaltres, poder entrar a la web de la Generalitat i trobar aquestes dades.
O sigui que són de parte, tampoc les ha fet una entitat independent. No, no, no, és com una enquesta, no? Es fa com una valoració general, sinó que són dades reals. Són dades fetes con los criteris de la Generalitat, o sigui, de la Conselleria de Sanitat, i con las dades de la Conselleria de Sanitat.
que no els creiem, eh? La veritat és que no els creiem perquè no fa falta... Perquè ja ho veieu, no?, com està la situació. Força escandalosa, com que per dir, mire, i a més som mentida. Si hi ha alguna cosa no és correcta, no ho sabem. Però amb aquestes dades ja és suficient. Parlàvem de la salut de les persones. En general, quan els rubinencs teniu coneixement d'alguns casos concrets que facin veure que això és així, aquestes dades...
Home, sí, a veure, nosaltres tenim dins del grup una secció que agafa reclamacions de la ciutadania. Llavors, això no té una dada estadística, perquè no reclama tothom, reclama el que vol i, a més, passa per nosaltres, ens informa i li ajudem a fer també el que vol. Hi ha molta gent que fa la reclamació per la seva part i gent que no fa.
Però, per exemple, traumatologia o petites intervencions, com, no sé, radiar una espalda o coses per l'estil, són normalment les reclamacions que més tenim. O sigui, gent que, diguem-ne, o, per exemple, la rehabilitació d'una persona, tenien més que res problemes que, diguem-ne, no són d'una gran gravedat, però que t'inhabiliten per la vida diària. Perquè al final la salut és això, o sigui...
Té que mirar-se el temps de vida i la qualitat amb què vius. Que això és el més important, perquè si estàs en un llit i no et pots moure tot el dia, doncs bueno, si estàs viu, però la qualitat de vida teva no val per res. Llavors, la qualitat és molt important. I en qüestions com el que parlem de traumatologia, que són enfermetades concretes, t'inhabiliten totalment. Et deixen, sin poder fer una vida normal.
En aquest cas, per exemple, també el tema de la rehabilitació que deies abans, que potser només és una sessió o dues a la setmana, però poden passar mesos fins que et donen hora. Bueno, nosaltres últimament va vindre una senyora i deia, bueno, resulta que ara a l'agost el rehabilitador feia vacances i no es va substituir.
I les sessions que s'estan fent, s'estan fent grupals, però amb una sola persona. Con la qual cosa et va donant un paperet com el que has de fer i espavila't. I si no ho fas bé, tampoc dona temps que la persona pugui comprovar-ho. I quan els metges de família també us trobeu en situacions com aquestes, que hi hagi algú de baixa, per exemple, ja no parlem de vacances, i que no es cobreixi? És que no es cobre cap. És que no es cobreix cap.
O sigui, jo, a veure, ara estic parlant d'una cosa que parlaré d'una cosa que s'està movent molt, que és la malformada afectada pel CESMIC, i en el CESMIC ens deien que hi havia set psicòlegs i tres psiquiatres, i en un moment determinat, a començament de l'estiu, hi havia quatre de baixa, i no es va cobrir ningú.
Clar, què va passar? Es va provocar un tapon terrible i d'això va sorgir tot aquest problema. Hi ha una plataforma de famílies afectades. Però clar, com a norma no existeix la figura d'un metge que diguem jo cobro les baixes d'altres metges. És que no existeix. Això CatSalut no ho contempla. En aquest moment no ho contempla.
Per tant, si un metge agafa la baixa... Inclús, que per mi és més escandalós, és quan és una baixa prevista. O sigui, per exemple, una baixa paternal o maternal és una baixa que es pot preveure mesos d'antelació. Doncs tampoc ho sobreix. I clar, això produeix situacions bastant greus.
parlaves abans de la consellera, també vincula la millora d'aquestes llistes al tema que els pressupostos no s'aprovin. Tu creus que això té alguna cosa a veure?
A veure, suposo que en part sí. El que passa és que n'hi ha mecanismes per solucionar-ho. Jo el que penso és que la situació que representa la nostra sanitat en aquest moment no són plenament conscients tots els grups parlamentaris. Perquè, clar, aquí mateix, a l'Ajuntament, que ho veiem, a vegades no n'hi ha pressupost, però es fa una partida especial per un tema concret que ha sorgit. En aquest cas es podria fer també.
D'acord? O sigui, d'acord que deurien intentar entendre en coses molt concretes que penso que no hi ha ningú que pugui defendir que això està bé. El que passa és que fixa't que, per exemple, el propi article deia, parlant de la consellera, diu... El micro, que si no, no et sentiu. Perdó.
Esto es del propio artículo vostro, ¿eh? Respecto a los... El aumento de actividad sanitaria, Pane ha alertado que la situación se complicará año tras año por el envejimiento de la población. O sigui... No nos digan... Pusaremos una solicitud. No, no, això empeorará. No sé. Tú treballes al contrari, ¿no?
I si no tens els mecanismes, no ho sé, doncs haurà de fer un pacte nacional sobre la sanitat. No ho sé com dir-ho, és una qüestió d'ells, però penso que la situació és d'una enorme gravetat. Quan vau estar aquí l'última vegada, Josep Maria Pijuan va anunciar que estàveu estudiant una manifestació, de fet ho dèiem també una mica fa una estona. En aquesta assemblea de la setmana passada, heu concretat alguna data, alguna acció?
A veure, el plan que ens hem traçat és, en primer lloc, estem preparant una conferència a la biblioteca Mestre Tauler, que encara no tenim la data, i per explicar-lo el màxim possible a la ciutadania i començar a que col·labore tothom en preparar la mobilització. Aquesta conferència seria possiblement a primer de gener,
I la manifestació que volem presentar serà durant el mes de febrer. El que passa és que volem ser una mica més ambiciosos i aquest dixous vam anar a un... Martí Petrel, concretament, que no ha pogut vindre, va anar a una assemblea que va fer a Terrassa, perquè Terrassa té els mateixos problemes que nosaltres, o sigui, comparteix els mateixos proveïdors i té els mateixos problemes. I va proposar que el febrer fer una mobilització conjunta. Conjunta vol dir...
cadascú al seu poble, però tots al mateix dia, a la mateixa hora. Si, per exemple, posem com a exemple, el dixous no sé què, a les 12 del matí estarem tots a la porta dels caps i seran a Sant Cugat, a Rubí, a Castelllisvall i a Terrassa. Volem fer alguna cosa així perquè, clar, evidentment, cada poble té les seves qüestions concretes.
però el problema general és de tots. És una forma de cridar més l'atenció, més fort, i compartir-ho amb les demàs localitats de la ciutat. A més, aquestes localitats que parlem són el que es denomina Vallès Occidental-Oest, que comparten els dos proveïdors bàsics, que són CST i Mutua de Terrassa.
Aquesta seria una de les accions que esteu pensant, que, com deies tu, fer unió fa més força, perquè tingueu més visibilitat. Encara que nosaltres aquí parléssim dels nostres problemes, del centre d'alta resolució, i Terrassa, per exemple, té el problema que encara no tenen cap coap, i una de les indicacions tenen un coap, llavors les indicacions concretes variaran. Però el problema que volem presentar és el de tots, diguem-ne, no?
Entenc que llavors, perdona, ja esteu parlant amb altres poblacions. De fet, aquest dixous ja et deia, va assistir el Martín a la reunió que es va fer a Terrassa i hem quedat emplaçats pel dia 5 de gener.
Perdó, no t'ho puc assegurar, que em va passar la nota. N'hi ha una pròxima 5 de desembre. 5 de desembre. Però seran les localitats per a ell fer camí. De moment nosaltres ara estarem redactant un manifest, intentant explicar tot això d'aquesta situació.
i quins són els motius més importants de cara a fer difusió de quins són els problemes i demanar que la gent ens acompanyi i fem conjuntament totes aquestes mogudes. Parlaves del 5 de desembre, també has parlat d'aquesta conferència al gener. Sí. El tema de la conferència... El tema de la conferència és parlar sobretot de tot això, de quin és el problema de la sanitat, però concretant-lo molt en la nostra ciutat.
Quins són els projectes que estan començats, quina ha sigut la situació de cada projecte, etcètera, etcètera. I parlar de quins problemes tenen la nostra sanitat i quines solucions, perquè tractem que es doni solucions. I sobretot el que volem és intentar conscienciar a tots els grups que hi ha al nostre país que això és una prioritat. És una prioritat, o sigui, una de les coses que a nosaltres es va fer, es va llamar molt l'atenció d'aquest escrit
del vostre article, és que una especialitat a Mútua no és un problema i a CCT és un problema gravíssim. I això és una conseqüència d'això que diem la sanitat concertada. Resulta que nosaltres anem a la seguretat social i resulta que depenent de quin cap et toqui tens unes llistes d'espera totalment diferents...
si estàs en Cap Borja o si estàs en Mutua. I això és, diguem-ne, que és com molt estrany, o sigui, molt poc natural. Otra cosa que és molt poc natural és el tema de la privatització, dir, a veure, resulta que un metge per les maneres pot treballar a la Seguritat Social i per les tardes a la Generalitat Privada. Vosaltres imagineu-se
qualsevol altre sector de treball. Imagineu-vos un enginyer o un vendedor de la Forn que per les tardes treballés de vendedor a la Seat.
sembla un xiste, però em sembla un xiste quan lo saques de la veritat, però existeix. Un senyor que et visita pel matí a la Seguritat Social, per la tarda, el pots anar a veure a la seva casa o a un altre lloc i et solucionar el mateix problema. D'alguna forma, tot això què fa? Empujar la gent a la sanitat privada.
Si te opero por la Seguridad Social tardaremos un año. Si vienes por mi casa y lo hacemos por detrás, si te opero en el mismo quirófano, con el mismo instrumental, pero por la tarde tardaré tres meses. Que estén zen. A veure, nosaltres sempre diem, son personas, y lo més important que tenim és la salut. Llavors, si tu estàs fotut,
Escolta, les consideracions ètiques de dir... vaig per la solidaritat social o vaig per la privada... passen al segon lloc. Perquè tu s'has fotut, i molt fotut. I si tens la possibilitat, o pots fer-te amb el diner, ho fas. Per molt que estàs en contradicció amb la teva forma de pensar. És que és natural. És puro sentit comú. És la teva vida, al final. És que és el més important que tenim.
I ja no dic que no sigui una qüestió de vida, amor. És que tu digues, jo tinc la rodilla fotuda perquè tinc un menisco. I què em passaré? Un any tumbat al sofà, mirant la televisió i sin poder moure? Quan diner val això?
Parlaves de la manifestació abans, parlàvem també de consciència, deies els grups, m'imagino que parlaves de política, però la població en general, vull dir, quan es fa una manifestació, creus que hi hauria d'haver més implicació, que hi hauria d'haver més persones, que està molt bé queixar-se, però després dir, mira, si farà una manifestació aquest dia, doncs anem-hi, no?
Sí. A veure, aquí hi ha dues coses. És cert, indudablement és cert. El que passa és que la percepció del problema depèn molt de la situació de cadascú i de l'edat. O sigui, cadascú de nosaltres, quan tu veus la gent que està movent una mica tot això, són gent d'una certa edat.
Però per què? Perquè ara nosaltres necessitem la seguretat social d'una forma contínua i permanent. O sigui, qualsevol de nosaltres, quan tenia 20 anys, igual passava 3 anys sinó al metge per res. Llavors, la percepció de la necessitat de la seguretat social...
és molt petit en aquesta etapa de la vida. N'hi ha una etapa de la vida que a partir de determinada edat tens aixaques, tens desgastes naturals de la vida i ets depenent d'aquesta. Llavors, la conscienciació de la gent que té aquest problema, que està enferma i que necessita d'una atenció, és molt més gran que el que no el necessita. Llavors, la conscienciació també té aquest problema. O sigui, hi ha una persona de 20 anys que està a tota la seva força i amb tota la seva energia...
doncs diguem-ne que la sensació que té és que va viure tota la vida amb aquesta situació de força, no? I això és un temps, com tot. Llavors, mirar a llarg plaç en tots els aspectes de la vida sempre és molt més difícil. Llavors, com ho podem fer perquè la gent sigui conscient? Perquè al final això també els afectarà. Potser no ara, però potser d'aquí 20-30 anys.
tant que simplement han de mirar al seu alrededor, veure la seva família, els seus pares, els seus avis, és que és una cosa que és inevitable. El que passa és que estem en una situació, en un món que jo parlo pessimista, on quan explica la presó jove, ah, és que jo no arribaré, jo no tindré pensió, jo no sé què, no? I jo a vegades, quan m'expliquen aquest argument que són realment tristos, jo les dic, però, i quin pla en temps?
¿Tendràs algun plan alternatiu? Si no vols, o sigui, tendràs un seguro privat, estaràs fent un ahorro cada mes de cara a quan arribi la llubilació, no sé, tendràs que tindre un plan, o què passa? I no, realment vivim al dia, o sigui, estan vivint al dia, però, bueno, amb aquest argument que no sé ben bé de d'on ha sortit, ah, bueno, és que quan jo arribi ja no m'afectarà.
Bé, simplement donar això, suposo que és la força de la llibertat que sembla que sempre estaràs igual, no? Però bé, el que intentem és que la gent entengui que és això i tots els passos que ens hem marcat fins a la manifestació és intentar arribar a la màxima gent possible i explicar-li quina és la situació i de què forma les afecta a ells. Perquè n'hi ha coses que realment...
Tenim que evitar, o sigui, ja comença a escoltar-se una cosa que mai s'havia escoltat. O sigui, abans tu anaves a un hospital privat
per una qüestió d'hostaleria, si se'm permet l'expressió. O sigui, tu volies estar ben atès, en una habitació privada i tal, però sabies que el metge era el mateix i que en cas que la cosa anés i fotuda acabaries en la seguretat social perquè tenien... Esa era la mentalitat fins a fa sis o set anys. Des de llavors què ha passat? Doncs que ara dius, és que la seguretat social ja sabem tots com és, si vols altra cosa tens que anar. O sigui, ha canviat totalment el paradigma.
Aunque en el fons sigue siendo el mateix. O sigui, si tu mires, no sé, una operació de Benix, puede costar 4 o 5.000 euros.
I estem parlant d'operacions petites sin hospitalització. Si tu tens que estar a una uvi a cuidados intensivos, pots costar a la vora de mil euros cada dia que estés allí. Si tu tens que pagar de la teva butxaca, això no ho permet. I tot això dels seguros privats, en el fons, són una mica trampa. Perquè tenen un munt de coses que no entren. El primer problema, si tens determinada edat, ja no t'ho fan.
Per exemple, jo, si facia fer-me un seguro privat, no m'ho farien. I si m'ho farien, dirien, totes les infermetats que portes abans d'entrar, ja no entren. No els hi sorrà compte fer aquesta assegurança. És com fan-me els cotxes. Quan tu vas fer un seguro al cotxe, què te fan? Si fas tres partes a fora, igual passa. És un negoci, i la sanitat no pot ser un negoci.
No pot ser un negoci perquè sabem que en un moment de la vida és dificitari, absolutament dificitari. N'hi ha moments en què no, però n'hi ha moments en què sí. José Luis, hem d'anar acabant, però hi ha alguna bona notícia que hàgiu tret d'aquesta assemblea de la setmana passada? Alguna comunicació amb algun de les persones o entitats que estan...
A veure, la notícia com a tal... La notícia és que ens estem movent i que cada vegada n'hi ha més gent que està intentant posar remei a aquesta situació. Per a mi, aquesta és la vora notícia. El que nosaltres, clar, el que hem de fer com a grup és intentar perseguir, controlar tot el que s'està fent i bé que tot això anem cap a algun lloc. Realment, bueno...
Yo diría que no tenéis masas. O sigui, clar, quan es diu, bueno, el Borgia se ampliarà, però no en personal.
quan realment el problema que tenim a nivell de tota la sanitat és sobretot un problema de personal. O sigui, durant molts anys no s'ha fet cap previsió a llarg plaç de què passaria i ara estem en una situació realment greu. I clar, diuen, s'agravarà inclús perquè tota la gent del baby boom, tots els professionals, s'iran jubilant els pròxims mesos o un part d'anys. Llavors, positiu de poc.
Perquè, clar, quan diuen, i és una solució, diuen, bueno, la solució, farem una escola d'enfermeria, s'ha de dir, perfecte, és una bona notícia, però, clar, aquesta escola d'enfermeria, perquè sigui operativa i estigui operativa i surto la primera promoció, passaran 7 anys.
Si és que després no marxen aquests professionals. La bona notícia és que es posaran en marxa. Però clar, és que construir un edifici, preparar professional que surtin els primers metges, passarà unes quantitats de temps terribles.
Doncs ho hem de deixar aquí, José Luis. Esperem que hi hagi més bones notícies de cara al 5 de desembre. Anirem seguint aquesta informació amb la conferència del gener i sobretot la manifestació que esperem que sigui massiva al mes de febrer. Moltíssimes gràcies. Això seria una bona notícia, que sàpiguen que estem vigilant i que controlem i que volem una sanitat pública de qualitat 100%. Gràcies, que vagin molt bé. A tu, bon dia.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de la FM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts, de 10 o 11 del vespre, a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, s'usplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí. Quina és la millor cançó de la història?
No cap pel migdia anava.
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Abans ho dèiem a l'inici del programa, avui volem parlar de la Setmana Europea de Prevenció de Residus perquè Rubí es torna a sumar a aquesta campanya per fomentar sobretot la reparació i la reutilització, entre d'altres qüestions. I per parlar d'això i de més coses que tenen a veure amb aquesta Setmana de la Prevenció de Residus, tenim aquí a la tècnica del Servei Educatiu de Residus, l'Eva Andreu. Què tal? Eva, com estàs? Molt bé.
Molt bé, molt bé. Apropa't una miqueta més al micro. Aquí. Molt bé, molt contenta, amb moltes activitats per endavant i emocionades per tirar-les d'endavant. Vau començar el dissabte, però fins al dia 30 tenim un munt de coses per fer i per aprendre, perquè suposo que una de les coses que voleu també és que la gent aprengui, no? Hi ha molta...
Hi ha persones que estan sensibilitzades però a d'altres potser no i els cal informació. Sí, al final el que volem transmetre és aquesta sensibilització i començar a mirar les coses que tenim a davant amb una altra mirada. No la mirada d'utilitzar i llançar,
sinó primer la mirada de prevenir. És realment necessari que tinguem tot això? I un cop ens hem fet aquesta pregunta i intentem ajustar el que realment necessitem, veure com li podem donar segones i terceres vides. Precisament, que Rubí estigui dins d'aquesta Setmana Europea, què significa? Com ho valoreu? Home, de fet, som una de les poblacions que vam entrar...
fa 18 anys a la prova pilot de la Setmana Europea. A Rubí sempre hi ha hagut molta sensibilitat en aquest sentit, hem intentat traslladar-ho i la valoració és molt bona perquè cada cop hi ha més entitats o gent que s'assuma a fer activitats durant aquesta setmana.
Hi ha un dels temes que heu tractat com a tema central, podíem dir, dins d'aquesta setmana, que és els residus d'aparells electrònics i elèctrics. Potser hi ha molta gent que té coses a casa que diu, això no sé què n'he de fer, no? Clar.
Sí, justament aquesta setmana que va sobre aquesta temàtica, cada any a nivell europeu s'escoll un tema i s'ha escollit justament els aparells electrònics per aquesta problemàtica, no? Perquè cada cop ens preguntem més cops què hem de fer amb això, i és que cada cop tenen menys vida aquests aparells electrònics i se'ns espatllant abans, no? I també cada cop hem perdut més el costum d'intentar reparar les coses que tenim a casa.
I com que justament va sobre els aparells electrònics, el que volem promoure és un servei que tenim a la ciutat, que és el Dimecres Manetes, i que ens serveix per això, per allargar la vida d'aquests productes electrònics. I, a veure, la gent que va a aquest servei, que hi ha un tècnic que ens ajuda a reparar nosaltres mateixos aquests aparells, té un 75% d'èxit. O sigui, un 75% de les coses que entren a aquest servei s'acaben sortint reparades.
I la ciutadania coneix prou aquest servei, pregunto, perquè un tema és que el 75% de coses es puguin arreglar, un altre tema és que hi hagi molta gent que faci servir el dimecres manetes. Doncs cada cop més, al principi ens va costar, la gent no té cultura sobre la reparació, i cada cop més, i el que ens ha sorprès és que el públic...
Que hi va és molt divers, no? Et trobes tant gent gran com gent més jove, com homes, dones, no? Bé, i tothom que hi va hi surt molt content, perquè, clar, imagina que portes la teva torradora, que tantes temes espatllada, i tornes a casa amb ella funcionant.
Això està molt bé, sí, sí. Quin és l'aparell que més porten? Heu fet algun tipus d'estudi? El que hem vist és que les cafeteres s'espatllen molt. Quin tipus de cafeteres? No et diré marques. Bueno, però d'aquestes de càpsules. D'aquestes de càpsules, sí. Primordialment són aquestes. També pot ser que és perquè ara són les cafeteres majoritàries de totes les llars.
Secadors. Els secadors, molts cops el que passa, aquest costum que tenim d'enrotllar el cable en el mànec del secador fa que el cable s'acabi sortint. I aleshores és tan senzill com anar amb el secador i posar-ho bé, no? O obres...
fas un altre cop l'Empalme, que no sé com es diu en català. Ara m'agafes. Sí, i ja està. Hi ha coses que la veritat és que són supersenzilles, o vas allí i potser és que hi ha una bateria que s'ha de canviar, o hi ha algun fusible que s'ha de canviar, i anant a buscar la peça que el nostre Manetes et sap dir a quina botiga has d'anar a buscar-la, doncs la reparació és molt fàcil.
Eva, parla'ns una miqueta de les activitats que estan pensades per aquesta setmana Bé, doncs hem començat ja aquest dissabte hem fet un taller de compostatge i després hem fet una visita superinteressant que recomano molt que a tothom que es pugui apuntar estem organitzant una nova pel 17 de gener que és el Centre de Tractament de Residus al Vallès
on arriben tots els residus que van al contenidor de la resta de la nostra ciutat. De la nostra ciutat i de Terrassa, Sabadell, tots els del Vallès. I és impactant veure la gran quantitat de residus que arribem a generar. Per tant, ha sigut el punt de partida de tenir la imatge dels residus que generem i, per tant, la importància de prevenir-los.
Després, la resta de setmana, el dimecres manetes, com que és la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, té un paper també superimportant. Aleshores, fem dues sessions de si ho repares, t'ho quedes, i això és un element sorpresa. El que fem nosaltres és recuperar rares que estan espatllats, els residus electrònics,
I els exposem allí i la gent que arriba, si veu, per exemple, una rumba, una cafetera o un secador que li agrada, prova de reparar amb el nostre manetes i si el repara se l'endú, no cal que ho porti a la deixalleria.
Perdó, és que m'ha donat una tarda de tos en directe. Coses que passen. Sí. He vist que hi ha una activitat que té a veure amb el Nadal. Sí. El tèxtil també és un problema, un residu bastant problemàtic, que està creixent moltíssim. I malgrat que aquesta Setmana Europea està dedicada als residus electrònics, no l'hem volgut deixar de banda...
i hem programat una activitat per aprendre a fer parament de taula, taula de Nadal, aprofitant aquelles teles que tenim a casa. Poden ser de cortines, de llançols, que amb alguns avaloris es converteixen en elements ben bonics per la taula i reutilitzes les teles que tens a casa. Perdó, és que no puc parlar, eh? Això és el dijous?
Això és el dijous. A les 6 de la tarda, a l'escola d'adults. I s'han d'apuntar d'alguna manera, Eva? Sí. Si van a l'agenda municipal, trobaran l'esdeveniment perquè es puguin apuntar, però també hi ha la pàgina que hem creat amb totes les activitats de la Setmana Europea, que és a rubi.cat barra S E P
R, de Setmana Europea de la Prevenció de Residurs. Si van a aquest enllaç directament, agafaran i trobaran totes les activitats i podran clicar per la seva inscripció.
Teniu alguna manera de mesurar l'èxit de cada activitat que feu? Sí. Primer de tot és el nombre d'inscrits a l'activitat i ara mateix el taller de sabó que fem... Avui. Avui és. El tenim ja ple.
i el de dijous encara queden algunes places, però no en queden pas tantes, i després totes les persones que hi participen reben un qüestionari i fan la valoració. La veritat és que tenim la sort que els tallaristes que venen són uns sols, ho fan superbé, i la gent fa molt bones valoracions.
Quan s'acaba aquesta setmana, Eva, perquè hem dit que porteu ja 18 anys, o portem, Rubí, portem 18 anys fent aquesta setmana europea de prevenció de residus, continua aquesta sensibilització? O hi ha altres maneres que la població sàpiga que es pot fer aquesta reutilització, aquest...
Aquesta reparació que dèiem abans de moltes coses, abans de llançar-les, aquesta segona o tercera vida? Sí, penso que Rubí és especialment sensible en aquest sentit. I tenim dos serveis que tenen un funcionament setmanal. Un és el dimecres manetes, a l'Ateneu, que és tots els dimecres, i l'altre és la trucalleria,
que tots els dissabtes, menys el mes d'agost, munta la seva paradeta al carrer perquè la gent pugui anar a intercanviar allò que no necessita per altres objectes que sí que necessita. Al marge d'això vam crear un web, dins de la web municipal hi ha un apartat que és el de consum responsable, i en aquest espai es poden veure els comerços de Rubí,
que tenen opcions o bé d'intercanvi, o de reparació, o de segona mà, o fins i tot ecològics, que també tenen aquest punt de partida respecte al medi ambient.
i la ciutadania que vol consumir d'una manera diferent pot consultar-ho durant l'any. En fem promoció de tots aquests establiments mitjançant el nostre Facebook i altres esdeveniments com per exemple la setmana bio que la vam fer ara no fa pas tant i tots aquests comerços posaven en valor aquest producte ecològic que tenien a la seva botiga.
A la deixalleria de Cova Solera, per exemple, també hi ha un apartat allà que és tipus trucalleria, una mica. És de donacions, és de reparació. És similar, però... Sí, és l'apartat de reutilització i llavors si tu tens coses que vols donar, aquí no és intercanviar. Ho vols donar, ho dones allà...
i nosaltres ho portem a la trucailleria perquè vagi a parar en aquest servei. Però després, tot el que són joguines, també tenim la campanya que organitzem ara per Nadal, que encara poden donar molt de joc. És aquestes joguines que els donem una segona vida i que estem en contacte amb les entitats de Càritas i ASAP i amb elles els traslladem aquestes joguines a cara al Nadal.
Doncs Eva, alguna coseta més ràpid que vulguis destacar d'aquestes activitats de la Setmana Europea de Prevenció de Residus? Que hi ha la gran activitat, que és el dissabte, dia 29, a les 10 i mitja fins a les dues estarem a la plaça Doctor Guardiet i...
el tren de Màxim i Fornès, i que és un gran mercat de segona mà, el Refira, on participen aquest any vuit escoles i quatre entitats que muntaran les seves paradetes de segona mà, hi haurà inflables, tallers sobre...
temes de reducció del consum del tèxtil, bé, tot d'activitats que seran molt divertides i que us hi esperem tots a la plaça, que serà una gran festa. Doncs això serà dissabte i durant tota la setmana diferents propostes. Moltíssimes gràcies, Eva, per haver vingut al Robi al dia i gràcies per cobrir-me aquest moment que no heu pogut parlar. Gràcies i que vagi molt bé. A tu. Adeu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.