Passen gairebé dos minuts i mig de les 9 del matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimecres 3 de desembre. Avui conversam amb Esther López, creadora del projecte Crónico Social, que vol oferir suport emocional i social a persones que conviuen amb dolor crònic i malalties invisibles, com podrien ser la fibromialgia o el síndrome de fatiga crònica.
A més, també coneixerem l'opinió de diversos veïns sobre la retirada dels banys i cadires a l'entrada de l'escola Pau Casals. Després, els Mossos d'Esquadra ens explicaran com encaren la campanya de Nadal i ens donaran els consells per superar-la sense sofrir cap ensurt. Arribant a les 10 del matí, els companys d'Esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva local. Sabrem
qui fa anys avui i acabarem, com sempre, amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la tertúlia conduïda per Belén Tierno, que analitzarà l'actualitat amb Montse Clemente, Sílvia Castanyeda, Vicenç Rabadan i Josep Milà. I la Belén continuarà a les 11 amb alumnes del Centre d'Educació Especial de Can Oriol i la tècnica del Programa d'Atenció a la Discapacitat de l'Ajuntament, que llegiran el manifest del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Comencem!
Avui conversa amb Esther López, fundadora de Chronicus Social, un nou projecte que acaba de posar-se en marxa a Rubí i que vol oferir suport emocional i comunitàri a persones que conviuen amb dolor crònic i malalties emocionales.
invisibles, com podrien ser la fibromialgia o el síndrome de fatiga crònica. Avui li donem veu per conèixer de prop aquest projecte, entendre què ofereix i posar el focus en una realitat que encara necessita més visibilitat, comprensió i suport. Bon dia, Esther, benvinguda. Bon dia. Com...
Comencem a conèixer el projecte. Com neix aquest projecte de Crónicos Social i per què et fa impulsar-lo? Des de fa molts anys tenia la intenció de fer algun projecte relacionat
amb la fibromialgia perquè ja havia fet tallers amb el cap mútua i la veritat és que anaven superbé a sentir la necessitat d'aquestes pacients per poder tenir un lloc on juntar-se.
Però sí que és veritat que es sentia com molt curt perquè duraven dos, tres mesos i necessitàvem una miqueta més d'espai o potser un grup crònic, no? Llavors, bueno, vaig intentar juntar la meva professionalitat, que jo soc professional social...
amb la malaltia que jo també pateixo, i al final va néixer així, de fer uns tallers que siguin contínuos durant tot l'any per a aquelles persones que ho necessiten, i així va néixer el projecte, poquet a poquet. Tu, com deies ara mateix, com vius amb aquesta fibromiàlgia, que et va fer veure que a la ciutat faltava un recurs com aquest?
Bé, realment no hi ha cap entitat que es dediqui a això. Sí que tenim avant que dedica una miqueta per la fibra, però realment no hi ha res a la ciutat. Només als centres mèdics i ja està, no hi ha res més.
El projecte es va presentar el divendres passat, el dia 28 de novembre, a la Biblioteca Mestre Martí Tauler. Com va anar aquesta trobada? Doncs molt bé, la veritat. Va venir gent molt motivada i amb moltíssimes ganes que es fes alguna cosa aquí a Rubí. Vam parlar moltíssim de totes les necessitats que hi havia. També vaig tenir en compte la seva veu pel projecte perquè volia que estigués
totalment adaptat a les seves necessitats, perquè jo tinc les meves necessitats, però al final totes les persones que tenim aquesta malaltia tenim unes diferents, perquè l'etapa vital és molt diferent. Jo tinc una edat, unes altres tenen un altre, tenen un grau, un altre, és molt diferent. Llavors, escoltar totes les opinions és molt important i va anar molt bé, la veritat, molt contenta.
Entenc que van aportar idees per poder anar en aquest camí d'aquest nou projecte. Sí, la veritat és que sí que van aportar moltes idees. També vam parlar que al final és un projecte que anirà evolucionant perquè...
Les necessitats que tenim ara no seran les del futur, perquè intentarem, i és l'objectiu, que millori molt la seva autoestima, la seva manera de socialitzar i d'emprendre un altre cop aquestes coses que han deixat enrere. I, clar, el projecte anirà evolucionant amb la seva evolució. Llavors, va ser molt maco, la veritat.
No sé si tens alguna experiència, algun testimoni que es va compartir durant aquesta sessió, que sigui bo compartir-ho. Bueno, va venir una dona, va venir des de Tarragona, sí, sí, va venir des de Tarragona, va venir a explicar-nos...
va venir a veure què es podia fer aquí a Rubí. Era una dona amb moltíssimes patologies. Podem dir que les tenia totes del síndrome de sensibilitat central. Era una dona que va venir amb moltes ganes que es fessin coses aquí a Rubí. I va ser molt maco escoltar la seva experiència. No ens va explicar la seva experiència en general, però sí que...
va posar moltíssimes ganes i moltíssima intenció que si aquest projecte no sortís, que podíem fer alguna cosa més, que havia d'haver-hi recursos aquí a Rubí. A mi em va impactar que va venir una dona des de tan lluny, i va estar molt bé, la veritat. Això que deies ara, que aquesta dona deia que s'havien de posar recursos a Rubí, a nivell de recursos precisament, com esteu?
En general, no només a Rubí, sinó en general. És una necessitat, és una realitat que nosaltres tenim recursos molt limitats. Nosaltres, quan ens presentem al metge, tot el procés de diagnòstic és molt.
És molt complicat perquè no surt res fins al final que diagnostica la malaltia, però després només et donen l'opció de medicació o altres terapies alternatives, però que t'has de pagar tu. I és molt complicat perquè les persones amb aquestes malalties tenim recursos... O sigui, tot el tema laboral és molt precari perquè...
És una malaltia que és molt variable. Llavors, el tema laboral ho tenim molt limitat perquè hi ha coses que amb el temps no podem fer i, clar, els recursos econòmics són també molt limitats. Llavors, tenim la necessitat de tenir físics, psicòlegs, metges més especialitzats en aquesta matèria i tot això s'ha de pagar i, clar, no tenim aquests recursos.
Però ja no només això, sinó també tot el que és necessari, el bàsic, com pot ser pagar el joguer, suministres, menjar, coses tan bàsiques que hi ha moltíssimes persones amb aquesta malaltia que es veuen en una situació molt precària i que han de tenir ajuda per part de l'administració i tampoc la tenen, perquè després és un altre tema, el tema de valorar si hi ha una discapacitat o no, si et donen una invalidesa i...
La malaltia és molt invisible. Llavors, si no tens coses, hi ha coses afegides com altres malalties més greus, és molt complicat que et donin un grau. I clar, són moments molt... Això desgasta molt, no? I al final arriba tot el tema...
psicològic, depressions, ansietat, i ens trobem en una espiral de desesperació que a vegades al final acabem així, en una situació molt precària en general.
Ara comentaves que es tracta d'una malaltia invisible, he estat tafanejant les teves xarxes socials i és una denominació que dius bastant, que és una malaltia invisible. Per què costa tant que la societat la percebi i la comprengui?
Perquè aparentment no semblem que estem malaltes, que tenim símptomes diàriament. Jo pateixo de símptomes diàriament i és que ja... Sí que és cert que jo m'he acostumat a molts d'ells i a vegades ni me n'adono que els tinc. Però els tinc i em limiten. I tampoc m'adono que em limiten perquè m'he acostumat. I no hauria de ser així, no? Però al final és això, que tu veus a la persona i...
no percibeixes el que tenen, que tenen dolors, que estan molt cansades, que estan prenent molta medicació, que a vegades no les deixa tenir una vida de qualitat, no es poden concentrar... Bé, hi ha coses que no es poden fer, no? Això de forma molt leve, no? Perquè hi ha persones que pateixen
un grau més alt de fibra i no poden sortir de casa. I això fa que no socialitzin, que no tinguin una vida de qualitat. Això ho volia preguntar-te, perquè quines són les principals dificultats emocionals i socials que viuen les persones que sofreixen aquesta malaltia?
Bé, principalment una d'elles és el tema laboral, que no puguis treballar, que no comprenguin que estàs malalta de veritat, perquè és això com és invisible, no es pot veure, o a vegades pots anar bé a la feina i alhora ja et trobes malament, no? És una cosa que inclús nosaltres mateixes no comprenem, perquè a vegades estic molt bé i d'aquí una hora, hora i mitja, estic en vertigen o...
Llavors, com li expliques a la persona que t'ha passat això de sobte, i que et passa sovint? La gent no ho comprèn. És més fàcil veure una persona que s'ha trencat alguna cosa, o malalties que estan més reconegudes, les entenen més, però aquesta com no és visible, doncs, és complicada d'entendre. I bueno, tenim molts problemes a nivell familiar, les famílies...
de veure que no pots fer com feies abans. Els amics, que hi ha vegades que quedes amb algun amic i d'última hora no pots anar perquè no et trobes bé. Fer viatges...
fer moltes coses del dia a dia que et toquen per edat, per així dir-ho, que no pots fer. I això, l'autoestima es nota molt, no? I, bé, que nosaltres volem ser autònomes, no? Volem ser independents i hi ha moltes vegades que no ho podem ser i no per a l'acció.
I és complicat aquest procés de no entendre i que no puguem fer com la resta. Hi ha estigma, encara? Sí, encara hi ha estigma. Sí que és veritat que ha canviat molt, perquè és una malaltia que ja es coneix, però encara hi ha estigma, sobretot en l'àmbit laboral. En l'àmbit familiar i social és diferent, però en tema laboral és...
El projecte Crónico Social està començant a caminar. Quina mena de suport emocional o social oferireu a les persones?
El projecte el que vol és acompanyar el pacient crònic dins de la realitat actual que està vivint i a partir d'aquí veure quines coses s'ha deixat enrere i veure com les podem tornar a engegar, perquè hi ha moltes coses, com deia l'última, que hi ha moltes coses que hem de deixar perquè no podem o pensem que no podem i es poden adaptar. Doncs veure de quina manera podem tornar a ser
nosaltres mateixes recuperar aquesta identitat i recuperar la confiança en nosaltres mateixes ho farem a partir de grups grups on treballarem a partir de diferents dinàmiques activitats, converses tot això perquè vegin que la realitat no només l'estan patint aquestes persones sinó que la resta també les pateix
i no sentir-se soles i començar a veure que són persones que podem tirar endavant i que potser s'ha d'adaptar, però que es pot fer. Això per part de crònics, però quin paper poden tenir les famílies, l'entorn i la comunitat per donar suport real?
Bé, les famílies... Estaria molt bé... És complicat, no?, el tema... Com ho podem veure? Clar, les persones, les famílies o les persones que estan involucrades amb aquestes persones i creuen que sí que realment hi ha alguna cosa...
Jo entenc que és molt complicat d'entendre, però si estan involucrades, al final ho acaben entenent. Però hi ha famílies que estan poc receptives en això, i una de les coses que es vol fer en aquest projecte també és donar xerrades per les famílies, perquè és una cosa molt important. Veure des d'una altra persona quina és la realitat...
moltes vegades fa que les famílies obrin els ulls i veuen que és una realitat. Llavors, des de part nostra posarem aquestes ganes perquè les famílies puguin venir a xerrades i puguin veure no només el meu testimoni o la meva explicació, sinó també d'altres pacients, que és una realitat, que no són coses inventades.
I què t'agradaria que la ciutadania de Rubí entengués o tingués més present sobre el dolor crònic i aquesta mena de malalties invisibles? Bé, és complicada la pregunta. Bé, realment el que volem és que se'ns escolti. Moltes vegades només es escolta el pacient, no? I que si realment hi ha una persona que...
que t'està dient que no es troba bé, doncs no jutjar. Si t'està dient que no es troba bé és per alguna cosa. I és això, escoltar i poc més, la veritat. Perquè la ciutadania jo crec que és això, escoltar i comprendre i no jutjar.
I com poden adreçar-se a vostres, les persones que estiguin interessades? Bé, tenim les xarxes socials, a Instagram, també a través de la web, que està a la descripció del nostre Instagram.
poden accedir a tota la informació, poden tenir tot el contacte per posar-se en contacte amb mi i poder començar unes sessions grupals o també individualitzades, que també les fem. Molt bé, Esther. Doncs moltíssimes gràcies per venir avui a explicar-nos en què consisteix aquest projecte i per donar-li un poquet més de visibilitat a aquestes malalties. A vosaltres. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
En els darrers dies hi ha hagut una petita polèmica amb les cadires i els bancs que estan a l'entrada de l'escola Pau Casals. El nostre company David García ha anat a xerrar amb alguns veïns per conèixer la seva opinió.
Som a la plaça Manuel Miralles, el petit espai que hi ha a l'entrada de l'escola Pau Casals, i ens acompanyen l'Antonio Gómez Galindo, el Josep Maria Barril i l'Antonio Valdivia, que són veïns que viuen aquí a tocar d'aquesta plaça. En altres moments recents, potser estaríem asseguts en bancs o cadires, però ara mateix no n'hi ha.
I és que la presència d'aquests elements del mobiliari urbà, per innocents que puguin semblar, s'han convertit en tota una polèmica, ja no escolar, fins i tot política. Fent una mica d'història, l'equip de govern va retirar els bancs fa uns anys per molesties generades als veïns, però des de l'associació de famílies del Pau Casals reclamaven aquests bancs com un espai d'equació social a la plaça i a l'entrada i a la sortida de les classes.
Com dèiem, va arribar també una dimensió política amb Esquerra Republicana posant el retorn d'aquests bancs com a condició per aprovar el bipartit de govern de PSC i en Comú Podem els pressupostos d'aquest any, cosa que van fer. Però van posar unes cadires que ara, des de fa unes setmanes, han tornat a desaparèixer novament per la mateixa raó. Antonio, tu ets un dels veïns que ha denunciat aquestes molèsties. Com ho estàveu vivint, això, els veïns, abans que tornessin a retirar les cadires?
Hola, buenas tardes. Perdón la molestia, en castellano mejor.
Sin problema, sin problema. Bueno, empezamos por el tema de cuando los retiraron la primera vez. La primera vez cuando los retiraron estos bancos fue a través de la pandemia, ¿vale? Cuando vino la pandemia, estos bancos seguían aquí y la gente muy incívica se venía por las tardes-noches a liarla, como siempre pasaba, ¿vale? Se hicieron varias quejas, policía local, etc. Al final el ayuntamiento decidió sacar estos bancos, primero por el tema de la pandemia y segundo porque seguían los jaraneos que se formaban siempre por las noches anteriormente a la pandemia.
¿Qué pasa? Aquí actúa policía local, hay unos informes, etc. Siempre se argumenta y se informa de todo ayuntamiento y con policía local. Aquí intentaron quemar una de las noches el contenedor que deja el colegio Pocasals, pintadas en las paredes, drogas, actos sexuales, preservativos, abujas.
abuja de venir a pincharse y policía local venir a retirarlas, evidentemente, porque hay que decir, ¿qué hacemos con esto? ETC. Bueno, nos quedamos sin bancos y entramos en una paz increíble en lo que es un pasaje, porque esto no es ni plaza. Una plaza significa tener bancos, tener zonas de juego, tener un que sea para los abueletes que esperan los nietos, un barecito para tomarse algo. Esto es un pasaje, esto es una entrada de un colegio que no tiene ni entrada ni salida.
Entras para delante pero tienes que tirar para atrás, no hay más. Entonces se considera un pasaje. Hace muchos años atrás era carré mestra de Manuel Miralles. Algún iluminado puso plaza. Bueno, al final es lo que hay, ¿no? A partir de ahí, ¿qué pasa? Estamos tranquilos, no pasa nada y como bien David comenta, ¿no? Hay un acuerdo político con Esquerra, ¿vale? Para poner los bancos. Pero Esquerra se lo olvida de decir una cosa.
Que el PSC les dice, probamos los bancos, si vuelve a haber incivismo, vuelve a haber todos los problemas que había anteriormente, estos bancos habrá que sacarlos. Montse, Montse Soler, ¿vale? Automáticamente aprueban los presupuestos y se ponen los bancos.
A través de qué ponen los bancos, por la mañana del mismo día ya, y está argumentado, y David ha visto fotos y vídeos, ¿vale? Ya empiezan aquí a venir gente incívica a fumar lo que tienen que hacer en la puerta de un colegio, sobre todo. Cada uno puede hacer en su vida y lo que quiera, evidentemente. Pero no en la puerta de un colegio, eso por empezar, por las mañanas.
Pero ya por las tardes-noches, drogas, bebidas, música, peleas, y así suma y sigue, suma y sigue, suma y sigue, al punto, al punto de...
Varios vecinos, tener que salir y pagar los pies a estos chicos y gente que viene a liarla, inclusive amenazas hacia mi persona directamente, inclusive yo tener que salir y reducir a una persona porque le estaba pegando a una chica. Está argumentado con Mossos de Escuadra y una ambulancia que tuvo que intervenir.
Entonces, cuando la gente habla de que hay un vecino que es el que se queja, hay un vecino que no quiere los bancos, pues que se informe, que se informe primero, antes de decir que hay un vecino que no quiere los bancos. Eso no es cierto. El vecino, al final, si ven un señor mayor a sentarse al banco, no tiene ningún problema. El problema es a partir de las 7 o 8 de la tarde, que ven la gente que es científica, después se quedan aquí todo el verano.
La gente la lía, etc. El Ayuntamiento de Rubí ya les ofreció al colegio Pau Casals hacer un recinto dentro del colegio que caben de sobra, montar unos bancos,
un vallaje para que los niños no pudieran acceder a la zona de los banjos y diez minutos antes abrir para que esos abuelos que quieren sentarse, o como un señor que salió diciendo en Cataluña Radio de que había una mamá que quería darle el pecho a su hijo y no podía sentarse. Pues precisamente eran para eso. Y si no tienen la otra parte, la otra puerta del colegio, que hay otra puerta, hay unos bancos allí. Lo que pasa es que la gente ve lo que nos interesa. Tienen unos bancos con unas mesitas para dar la merienda a los niños, si quieren inclusive, como en la escuela Monserrat, que también los tienen, ¿vale?
A partir de ahí, ¿qué pasa? El Ayuntamiento Rubí decide sacar otra vez los bancos porque lo hemos argumentado de mil maneras. Aquí nosotros hemos puesto pancartas, no es mejor donde decirlo, hemos hecho siempre informar, pero siempre con fotos, siempre con llamadas a policía local, etc. Hacia mi persona, lo primero que hicieron fue...
H, no digo lo que pusieron los bancos, ¿vale?, porque no es un programa de radio y no es cuestión de decirlo, ¿vale? Lo pintaron enfrente, se argumentan, se echan fotos, vienen y pintan los bancos. Lo último que hicieron fue unos señores muy agradables, vinieron a las 7 de la mañana y arrancaron las pancartas y me insultaron hacia mí directamente.
¿Vale? Evidentemente yo salgo por la ventana y digo esperaros que bajo y salieron corriendo. Qué pena, ¿no? Que tienes la piedra, escondas la mano. Me han pintado en la puerta del parking antes de salir. Devuélvenos los bancos, ayuntamiento. Yo quiero que la gente sepa que yo no trabajo para el ayuntamiento, ni mucho menos. Que es que se ha llegado a decir eso, que soy el vecino conflictivo porque trabajo para el ayuntamiento. Eso no es cierto. Yo soy uno que le mete mucha caña al ayuntamiento. Entonces, a partir de ahí, no sé, es que tenemos un problema importante porque el AMPA...
Esquerra, por ejemplo, señores de Esquerra, sobre todo, me hace mucha gracia, ¿no?, cuando han sacado en Estarán un banco pidiendo iluminación y más policía local. Pues que sepan los señores de Esquerra que aquí el Ayuntamiento, antes de sacar los bancos, semanas antes, atrás, montaron más iluminación en la plaza. Y a la policía local le dieron un aviso de que reforzarán la plaza y a los serenos también.
Y no lo digo yo, está argumentado también. O sea, cuenten que yo cuando digo algo es porque está todo argumentado. Aquí no nos inventamos nada. Como sí que hay gente que en la radio se lo está inventando. O en Diario de Rubí también. Es curioso, ¿no? Las noticias que salen. Nosotros ponemos una pancarta, no sale nada. Y qué casualidad, que las pancartas desaparecen, desaparecen los bancos y a los días ya salen las noticias. Hay que tener fuerza para hacer esas cosas. Nosotros al final somos vecinos que luchamos por descansar, que es lo que no podemos. Luchamos por tener una plaza digna.
Llamo plaza porque pone plaza, pero sigo diciendo que esto es un pasaje. Luchamos por tener que estemos tranquilos, sobre todo que estemos en el colegio. Aquí por las mañanas es increíble la chica que ha recogido de todo. Entrar con el coche y verte personas teniendo relaciones en un banco. Eso es perconcioso con tu hijo dentro del coche.
Eso es vergonzoso. La gente dice que hay unos bancos que la gente no se puede sentar. Perdón, eso no es cierto. La gente se puede sentar cuando se hace un buen uso. Cuando se hace un mal uso, pues al final las cosas que se hacen un mal uso hay que arrancarlas.
L'Antonio feia referència a imatges, precisament les hem pogut veure i efectivament són gent jove que durant la nit i durant el dia realment els pots veure consumint drogues i es pot veure també al matí com la zona queda plena de llaunes, plena de brossa en aquest sentit, alguna vícit que també s'ha destrossat.
I una de les coses que també ens ha cridat l'atenció és que això no passa, no? El Josep diu que viu aquí des de fa dècades ja i que els bancs, doncs, vulguis o no, sempre han estat un problema durant les nits, oi, Josep? Jo fa 50 anys que visc aquí, i des del 75. I aquí hi ha vist de tot. Mentre hi ha hagut bancs, això hi ha sigut de tot. I val més no qualificar el que he arribat a veure. O sigui, si no ha nascut algun criu ha sigut perquè Déu no ha volgut.
Jo he ratificat el que diu l'Antonio i això és que els bancs són un problema perquè per les nits, tard de nits i fins i tot a vegades a l'estiu, durant el dia, són realment un problema pel veïnat.
Amb aquestes molèsties de les quals l'Antonio ho parlava, s'ha parlat per les queixes de l'AMPA, però que d'alguna manera posem nom i cognoms també a la gent que ha patit aquestes molèsties, aquesta olor a droga per les nits, aquestes molèsties també pel soroll i per la música, que això sí que és cert, ara des de fa unes setmanes podeu respirar una miqueta més tranquils, oi?
Sí, tal cual. Gracias a Dios, desde que los bancos se han retirado, los vecinos descansamos. Descansamos de manera increíble. O sea, te levantas por la mañana y no tener que decir joder la calia esta noche, perdón por lo de joder, es increíble. O sea, ¿cómo cinco bancos?
que están puestos para que la gente se siente, pueden hacer tanto daño a un pasaje o al entrar en un colegio. Entonces yo pienso que el Ayuntamiento de Rubí ha acertado que los señores de Esquerra tendrían que meditarlo si también cuidan por los vecinos, porque si realmente cuidan por los vecinos, yo creo que tendrían que meditarlo un poquito, que ya es un tema que hemos tenido muchos años con este problema, que no es de ahora, y ahora que estamos sin bancos, qué casualidad,
Que no aparece ni policía local, no aparece nadie. La chica, inclusive de la limpieza, lo dice. Dice, ¿cómo suena que no están los bancos? Porque solo recojo hojas. No recojo nada. Ha recogido hasta botellas con orina dentro la chica. Y no tiene por qué hacer eso. Porque ya es increíble que la gente haga esas guarradas. O inclusive la puerta de mi casa.
en excrementos, orina, preservativos, és que és increïble, és increïble, hi ha que vivirlo. Si jo, jo lo que sí, pido por favor, que si alguien de cualquier partido político, cualquier ampa tal, le gustaría vivir esto, que se ponga en los bancos debajo de su casa. Se lo pido por favor. Y ya verá cómo dirá, ostras, pues qué razón tenían los vecinos. Doncs Antonio, Antonio i Josep, moltes gràcies per oferir també la vostra experiència amb aquests bancs de la plaça Manuel Miralles. Que vagi molt bé.
Muchísimas gracias por todo y siento las molestias que podamos ocasionar con el tema de los bancos, pero necesitamos descansar.
és moment de la nostra secció amb els Mossos d'Esquadra. Avui tenim aquí una vegada més Aina, que és caporal i coordinadora de la ORC, i a Glòria, que també és agent d'aquesta oficina. Avui volem xerrar amb elles que ens expliquin com s'organitza la campanya de Nadal i que ens donin
alguns consells per gaudir d'aquestes festes amb tranquil·litat. Benvingudes a les dues. Bon dia. A veure, cada any, escolta'm que hi ha el dispositiu Grevol, no sé si l'estic pronunciant bé, què és exactament i per què el posem en marxa pel Nadal? Són tots els dispositius policials que s'estableixen, que es porten a terme per donar resposta a la campanya de Nadal.
està clar que en el període de Nadal la dinàmica social i econòmica canvia i, com a conseqüència, també la vida quotidiana de les persones i de la realitat delictiva, diguéssim. Llavors nosaltres hem d'actuar d'una manera diferent i específica. I per decidir en quines zones s'aplica, com ho feu? Canvien cada any o són sempre les mateixes?
No, bàsicament el que fem és totes les zones comercials, fires, mercats... En definitiva, qualsevol esdeveniment que pugui tenir lloc en aquest període i que provoqui grans aglomeracions de persones, com podria ser, per exemple, la cavalcada de Reis. En aquests operatius, com es fan els patrullatges? Com s'implementen?
Doncs aquí, a banda de tenir el patrullatge dinàmic i ordinari, s'intensifica el patrullatge a peu per totes les zones comercials. I això es fa tant amb agents uniformats com de paisà. Això vol dir que, tot i que no ens vegin, estem allà. S'assuma la policia local de Rubí? Sí, totalment. Nosaltres ens coordinem amb la policia local de Rubí
que fem reunions abans i durant la campanya de Nadal per adaptar-nos constantment a la realitat social. Llavors nosaltres amb la policia local de Rubí estem en constant comunicació i sobretot el que fem és repartir-nos al territori per donar una major resposta a la ciutadania.
I com a les zones comercials heu notat canvis? Com impacta aquest dispositiu en aquestes zones? Que estiguem nosaltres. Exacte, que vosaltres estigueu presents, perquè, clar, abans ha dit la Glòria que hi havia agents tant de Paisà com uniformats, els de Paisà no els identifiquem, però quan estan els uniformats, quin impacte té en aquestes zones?
Aumentar la sensació de seguretat entre els comerços, els comerciants i els ciutadans, evidentment. I també disminueixen els elites. La nostra presència fa això, evidentment. Per tant, hi ha menys furs, perquè en aquesta... el que es fa són bàsicament furs. Quins tipus de furs es fan al Nadal? Sobretot la gent roba regals? No.
Bueno, sí, la resposta és sí. Sobretot els furs més habituals són els d'escuit, perquè s'aprofita l'aglomeració de les persones que estan comprant. I llavors els autors que fan sostreuen les bosses de mà, el que portem dintre, els mòbils, els diners... El que és més fàcil, diguéssim, de sostreure. Això és més habitual. Després tenim els furs més especialitzats, diguéssim, com la mimosa, la taca o el furt de la sembra.
I pel que fa als comerços es produeixen també més furts dintre del comerç a causa d'aquestes aglomeracions i que hi ha tanta gent, diguéssim. Aprofitant els despistes que diuen en castellà, no? Sí. Què són aquests furts que ens han anomenat ara furt de la sembra? Què més has dit? Mimosa? De la taca i mimosa. Mimosa.
Doncs mira, al furt de la sembra els autors distreuen la persona, normalment ja està a dins del vehicle per marxar, i amb l'excusa que ha caigut alguna cosa fora del vehicle. I acostumen a ser claus, monedes... Quan surt el conductor a veure el que ha caigut, doncs un segon autor aprofita per obrir la porta del copilot i sostreure la bossa de mà o el que hi hagi.
Referent al furt de la taca, també algú s'apropa a nosaltres, notem com a l'esquena ens cau algun líquid i una altra persona intentara netejar aquesta taca. Llavors és el moment en què aprofiten per treure'ns la cartera o el que portem a sobre.
I al furt de la mimosa una persona, normalment acostuma a ser una dona, l'autora, s'apropa a nosaltres i d'una manera molt afectuosa fem veure que ens coneix o amb qualsevol excusa i de la mateixa manera aprofiten per sostreure joies que portem, rellotge, arracades, tot el que portem.
Normalment aprofitaran fer-ho sense violència, però si costa treure rellotja o el que sigui, no dubtaran en fer servir la violència i tirar-nos al terra o el que faci falta. Aquest que explicaves ara de la mimosa és com a difícil, no? Perquè a mi si m'hi ve una persona que no he vist, que ve aquí afectuosa, jo, com a que...
Els faig fora, no? La gent no els fa fora? Hi ha molta gent que sí, però també hi ha molta gent que es queda comparada perquè fan veure que sí que sóc amiga de la sevaneta o s'apropen amb qualsevol excusa. Clar, són moments ràpids. També les víctimes són gent gran, que estan una mica més desubicades i es fien una mica més de la gent, també.
Clar. I quins consells donaríeu per, precisament, evitar aquesta mena de furts, tant a comerciants com a ciutadans? Doncs desconfiar de qualsevol contacte casual que es pugui produir en llocs d'aglomeracions. Que les persones no es deixin abordar per persones desconegudes per tal d'evitar el furt de la mimosa i l'ataca que ha explicat la meva companya.
A les fires, mercats, eixos comercials, concorreguts, també mantinguem vigilades les nostres pertinences personals. Intentar portar la bossa de mà tancada i per davant, perquè és el que hem explicat, es produeix amb molt furs el descuit. També evitar portar una gran quantitat de diners a sobre.
Sempre a guardar la cartera abans de sortir de l'establiment, perquè és el típic que paguem i mentre que estem sortint tanquem la cartera, tanquem la bossa, tancar-lo tot abans de sortir. Després, pel que fa al nostre vehicle, hem de recordar que no és una caixa forta, que els delinqüents s'aprofiten perquè saben que en aquestes dates deixem les coses, les nostres pertinences, els regals, com tu deies abans, els maleters.
Després, el tema de pàrquings, evitar el descuit i també desconfiar de la gent per el que m'ha explicat de la sembra, del furt i postsembra. Anar alerta als caixers automàtics, no treure grans quantitats, vigilar i desconfiar de tothom que ens estigui mirant, tapar el teclat quan fiquem la nostra contrassenya.
Als comerciants els diria que qualsevol cosa estranya que vegin, sempre toca el 112 de seguida i nosaltres anirem al lloc i identificarem les persones que calguin. I també els diria que no situïn les coses de valor, els objectes de valor, al costat de les sortides, posar-les potser darrere el mostrador. Alguns comerciants també opten per posar-ho a armaris en clau per evitar que estiguin al costat de la porta i el furt sigui més fàcil i més ràpid.
Això pel que fa als furs que estan com a més in situ, més en els llocs, però l'altre dia sortien les dades de criminalitat i vèiem que han augmentat moltíssim els riscos que hi ha, els robatoris que es fan online. Quins riscos són els més habituals quan fem les compres online, que ja no anem als establiments?
Doncs, evidentment, les estafes. Avui dia hi ha moltes pàgines fraudulentes que penso que cada vegada estan més aconseguides i això dona peu a que pensem que estem a la pàgina correcta, fem la compra i després no ens arriba cap producte perquè no era la pàgina oficial.
I com podem comprovar si aquesta pàgina és fiable o no ho és? Doncs sempre seria bo comprovar la veracitat d'aquesta oferta que ens ha arribat a vegades ja sigui per correu electrònic o un anunci que ens surt a la xarxa social. En comptes d'entrar-hi directament aquell anunci, el bo és que cerquem nosaltres la pàgina web oficial d'aquell producte i comprovem realment si era l'oferta que ens estan ofertant o no. Llavors fem la compra o no.
Sempre s'ha de desconfiar d'un gran descompte. Això donar peu incita a que fem compres de risc. Si sabem que un producte, un exemple, costa 1.000 euros i ens ho posen per 200, alguna cosa no quadra. Però s'ha de comprovar. Mirem ressenyes. És molt important que...
que mirem si fem per exemple una compra a Amazon, podem veure les ressenyes que té aquell producte, potser s'ha pogut colar un producte d'una pàgina fraudulenta i fins que no es detecta, aquella pàgina està venent allà el producte. Sempre és important l'opinió i les ressenyes que tinguin els productes.
I sobretot, si ja es fa la compra, doncs sempre és convenient utilitzar les targetes virtuals o de prepagament. Un altre dels riscos que podem sofrir aquest Nadal és que ens intentin robar transports públics o àrees de servei.
dels exemples que posau és l'estafa de roda punxada. Com es pot evitar, en què consisteix i com es pot evitar? Sí, seria furt, no estafa. Ah, perdó. Tranquil·la. En aquest cas, pots estar en moviment o no amb el vehicle, llavors una persona, que es posaria en paral·lel teu amb el seu vehicle, t'alertaria que tens un problema a la roda, te facen senyals dient que tens algun problema
llavors la persona, el conductor, s'aturaria, el que seria la víctima, i a l'anar a mirar la roda, a veure què li passa, llavors un segon autor aniria cap a la porta del copilot o la de darrera i llavors furtaria d'una manera ràpida, sense que el conductor se n'adonés, li furtaria les seves pertinences personals.
I què poden fer els conductors per no caure en això? Perquè si te diuen que la roda està punxada, t'assustes? Sí, evidentment, el que passa és que s'ha de vigilar, s'ha de desconfiar. Al final hem de tenir desconfiança, pots mirar la roda però pots assegurar prèviament que el cotxe estigui tancat, per exemple, no baixar a corre cuita o si estàs acompanyat que una altra persona es quedi dintre del cotxe. Si tenim aquesta percepció de desconfiança, jo crec que és més fàcil evitar aquest tipus de furt.
És el que jo dic sempre, de pensar que l'homo és dolent per naturalitzar. Bé, podríem dir, a vegades sí. Millor desconfiar perquè la roda ja està punxada. Llavors, baixem del vehicle, el tanquem, deixem una persona a l'interior, a veure què ens explica i mirem la roda. Quins grups de ciutadans serien els més vulnerables en aquestes festes nadalenques?
Doncs un dels grups més vulnerables són la gent gran. En moltes ocasions aprofitant que van sols a treure els diners al caixer, els autors els poden seguir i els sostreuen els diners, ja sigui amb el mètode de l'ataca o la mimosa, com hem comentat abans que fan. Però sí que serien potser el grup més vulnerable.
No sé si feu alguna mena de prevenció amb la gent gran i amb els col·lectius de risc. Sí, fem xerrades i en aquestes xerrades els expliquem tots els possibles furs dels quals poden ser víctimes, els donem consells de seguretat, tant dels possibles furs com de les compres en línia, perquè sí que n'hi ha que fan compres en línia,
i expliquem tot el que hem parlat anteriorment, ja sigui dels enllaços fraudulents, de trucades telefòniques, i per suposat amb aquesta entrevista, que també esperem que arribi a molta més gent i que puguin tenir tota aquesta informació per estar alerta i detectar moltes situacions que hem explicat.
Doncs molt bé, Aina i Glòria, moltíssimes gràcies per explicar-nos tots aquests consells que hem d'interioritzar per poder viure un Nadal tranquil. Moltes gràcies. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales?
Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. ¡Experimenta! Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, s'usplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la 1 del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
I arribem al temps dels esports amb el Toni Bravo. Bon dia, Toni. Explica'ns què passa. Conta'm, conta'm. Bon dia, Pam. El Juventut 25 de setembre. Avui parlarem d'aquesta entitat perquè ha incorporat una figura que és poc habitual en els clubs, en el futbol bàsic, que és l'adunci copedagog. L'entitat aposta per una mirada inclusiva. Recordem que ja hi ha clubs de la nostra ciutat que fa temps que ho fan.
un tal Can Mir, no sé si en sona. Sí, en sona, en sona moltíssim. Doncs joventut 25 de septiembre treballa amb els entrenadors, amb tot el conjunt de tècnics, amb tot l'estaf, doncs perquè tots entenguin que tenen un rol educatiu. Això ho sabem també els pares, que va molt més enllà.
de l'escola i que també les entitats escoltives... Alguns pares no ho saben. Això també tens raó. Que ho deixen una miqueta allà i... Però està molt bé, eh?, aquesta iniciativa. M'agrada. Doncs el programa Esports al dia d'avui. Comptarem amb la presència de Carlos Marín, el psicopedagog del 20, perquè ens expliqui en què consisteix aquesta feina que està...
desenvolupant, acompanyant infants, adolescents, entrenadors en aquest rol. I, a més, recordem que, igual que el Can Mir participa en la Lliga Talent, el Club Juventut 25 de setembre té un equip de futbol inclusiu que es diu Talent i que participa en la Lliga Talent.
Hem dit Lliga Talent, veritat. Sí. És que el darrer cap de setmana hi va haver jornada de la Lliga Talent, hi va haver jornada de la WX7, hi va haver jornada també en bàsquet adaptat per a discapacitats intel·lectuals. I com va anar? Bueno... Ui, ui, ui. Bé, va anar molt bé. A veure, no podem pensar en resultats, sinó que va anar molt bé.
Ara, jo t'explicaré també els resultats. Vinga. Derrotes. La Lliga de Futbol Inclusiu de la Federació Catalana, la Talent, el que admira va caure en el dual directe davant del Cerdanyol a Catalunya per un A7. Els rubinecs, això sí, es mantenen a la part alta, que són tercers, però recordem que aquí el més important no són els resultats, sinó tota aquesta tasca que es fa.
Pel que fa a la modalitat de futbol salent inclusiu, doncs el Camp Mirder va fer un bon partit. Va perdre contra l'Alzina 5 a 7. Continuen cuers. Han de... Pobres. Sí. Victòries, en canvi, en la jornada de la Wilix 7, a segona divisió. Victòria folgada del Camp Mirber davant del Sabadell 6 a 0 d'equip C.
Molt bé. Sí, sí, aquí vam fer de gollejada. Recordem que després tots s'ajunten, tot pati, sí, perquè s'ho passen superbé. Això està molt bé. L'equip C, doncs, també va guanyar el seu duel contra el Moncada 5 a 3. Per tant, a la Lliga Talent en futbol, doncs, no va anar gaire bé. A la Willic 7, sí. I pel que fa al bàsquet adaptat, aquest passat cap de setmana, el Club Esportí Horitzó va disputar la quarta jornada de les Copes Catalanes per a discapacitats intel·lectuals a primera divisió. Eh...
El primer equip va guanyar sense jugar. Dius, com és possible això? Com és possible que... Doncs sí. No se va presentar l'altre. Ah, molt bé. L'has prociat. Per raons personals no va poder anar a la cita que tenia el recinte Mundet. Per tant, es va proclamar guanyador d'aquest partit al Club Horitzó A. En quarta divisió, derrota de l'Horitzó B. En el seu duel contra el Jans B...
16 a 28. Els rivals, doncs, van dominar el maig, es van imposar per alçada, es van imposar també per tècnica. Els rovirencs van lluitar de principi a fi. Van arribar a estar 4 punts, però, clar, és que els altres, doncs, eren molt bons i la qualitat, doncs, va acabar determinant que el conjunt rival es portés... Ja vaig, ja vaig, ja vaig, que ve dint es portés, doncs, aquesta victòria.
Fins d'aquí els esports d'avui, recordem, eh? Aquesta entrevista que tenim al psicopedagò, Carles, molt bé, amb el Carlos Marín. Vols que marxi o vols que em quedi? Sí, bueno, no, queda't, si vols, així t'enteres d'aquí seran els aniversaris, perquè ja tenim aquí la glòria del mas, i ara...
I ara, avui que és 3 de desembre, Glòria del Mas, bon dia. Bon dia, m'ha agradat molt aquesta musica que m'han posat avui, perquè no me la posen sempre. Perdona, però com és que poseu la sintonia dels esports a la Glòria del Mas? Perquè soc molt esportiva, jo també. No, no, si no ho dubto. Que és el bate, què dius? No t'enteres, Toni, va. Va, vinga, som-hi. D'aquí és l'aniversari avui. Comencem, 3 de desembre, avui és molt curtet. Tenim la Brenda amb Fraser, que compleix 57 anys...
La, no. El. El, Brendan Fraser, compleix 57 anys i és recordat per pel·lícules com La mòmia i George de la jungla. Ah, ja sé qui és. Sí. Seguim amb l'actriu i cantant Amanda Seyfried, que arriba als 40 anys, que és famosa pels musicals Mamma Mia i Los Miserables. I David Vila, anem de futbol, també seguint una mica el fil del Toni. L'exfutbolista celebra 44 anys. Mira!
És dels meus. És dels teus. Cada dia et portem un dels teus, eh? Pamela, no et queixaràs. Però tu tens 44. Sí. Soc molt joveneta. És molt joveneta, és una baby. David Vila va brillar com a golejador a la selecció espanyola i diversos clubs de primera línia. I no és un aniversari, però deixa'm que avui faci un parèntesis, avui és San Francisco Javier.
Coneixem molts xavis en aquesta casa. Ui, doncs sí, és veritat. I felicitarem els xavis, també. No és l'aniversari, però... Feliç sant en els xavis. Que sapigueu que si jo no tinc sant, no té sant ningú. Moltes gràcies, Glori. A vosaltres. I ara, no marxin perquè ve la Valentierno en la tertúlia i nosaltres deixem la recomanació musical del Robert Fernández.
Fum, fum, fum. Aquesta versió llagística del fum, fum, fum ens ajuda a dir hola, què tal, bon dia, com esteu? Ja arriba el Nadal. Sí, és imparable. Ho noteu, allà enteneu on camineu pel carrer.
Les famílies preparant ja els àpats i coordinant qui fa què i com, encarregant els regals als reis, els melquiades i a tot el que succeeix a Rubí. Arriba el Nadal i això també s'ha de notar a les recomanacions musicals. Atenció, perquè Rosana també celebra el Nadal amb nova música i ho fa amb una versió molt especial, una versió més rockera de la seva emblemàtica Nadala.
Porta per nom aquesta versió, Navidad 2025, Navidad en blanco. En aquest tema notem el toc de guitarra molt present i una gran banda acompanyant la característica veu de l'artista. La Nadala ens vol transportar directament cap a festes nadalenques. Ja hi som, les festes nadalenques. A més a més, li serveix a la cantant Canària com la primera clau, el primer avançament d'OMOW.
Un univers que Rosana comença a revelar de cara a aquest nou projecte. Ella diu que OMOV és el meu univers, ho aniré obrint peça a peça. OMOV no és un disc, no és una gira, és un altre món, el nostre món. I ho anirem descobrint junts. A més a més, anuncia una altra cita pel 2026, l'estrena del documental Rosana, millor viure sense por.
La Rosana està copeta i vol celebrar a ritme de ho, ho, ho, i arriba el Nadal. En Navidad 2025, tres punts suspensius, Navidad en blanco. Dulce Navidad. Que tinguis força per passar el Nadal, gaudir-lo i també sobreviure.
Us deixo en companyia de Rosana. I sí, sí, ja ha arribat el Nadal. Recomendacions musicals?
Para que todos los días sean Navidad. En Navidad. Para que cada deseo se haga realidad. En Navidad. Para que el mundo sonríe al despertar. En Navidad. Para que se abra la puerta y no se cierre más. Arre morenito, arre burro, arre. Arre morenito, que llegamos, dale. Arre morenito, vamos a Belén. Que mañana es fiesta y al otro.
Para que nunca te canses de volar Para que el día te enseñe la verdad Para que el viento te siga al caminar
Para que sin mis cosechas ilusión En Navidad Para que todo sea un solo corazón En Navidad Para que el frío se llene de calor En Navidad Para que no me equivoque