Són les 9 del matí.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom.
La Unió Esportiva Rubí torna a la competició després de l'ajornament del partit contra l'Atlètic Sant Just. Aquesta vegada li tocarà rebre a la Pobla de Mafomet. Cita a Can Rosers, però, atenció, dissabte tarda. A les 4 ens posarem en directe a Ràdio Rubí amb la tercera posició de la Lliga Elit en Joc.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament en resposta a Ràdio Rubí explica que les persones que ocupaven el porxo han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis socials. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche Sonido vinilo Con José Verde
A Ràdio Rubí els dilluns toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosi de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música. Let's train to love.
Musical Express, els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila. El programa de música experimental de Ràdio Rubí, presentado y dirigido por Adriana Guizabal.
Todos los viernes a partir de las 10 de la noche tienes una cita con nosotros. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubic.cat Te esperamos aquí en Experimenta.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-ho de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Ties, que fort. Us ho ha assabentat plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·lar el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Emila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí. Ràdio Rubí.
Fesla. Fesla.
Passant gairebé 5 minuts de les 9 del matí, començant aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest divendres 6 de febrer. Acabam setmana i aquesta setmana l'acabam d'una manera un pot diferent perquè ens indinsem a l'Escola Agrària.
del Farràs a través de l'espai Som Terra, on xerrem amb Rosa Cortés per descobrir la formació contínua i les jornades tècniques del 2026 que estan sembrant el futur del camp, precisament en uns moments en els quals el sector agrari està en peu de guerra, està demanant
millores i està fent diverses manifestacions i fins i tot bloquejant les carreteres del país per aconseguir poder fer la seva feina amb unes millors condicions. A més, també en aquest espai es posarà
la Focus en el territori, en el celler de la Gravera, perquè han celebrat el seu primer Ona Negra i xerrarem precisament amb Miquel García, que és d'aquest celler, d'aquestes vinyes amb història, que ens explicarà com funcionen, com ho han fet i cap a on es dirigeixen.
Després tendrem un divent res més a l'Albert Soler, que analitzarà l'actualitat de la setmana a través d'una paraula concreta que li farà de fil conductor. Jo ja tenc les meves apostes. I vostès?
Quan quedin pocs minuts per les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat i, com sempre, acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 el nostre company Toni Bravo conduirà la Tartuli, on analitzarà l'actualitat amb Lídia Juste, Carme Pomereda, Joan Manuel Fernández i Francesc Hinojosa, i d'haver segut xerraran una altra vegada del túnel de Rubí, perquè ja vos hem explicat que ahir es va tornar a posar en funcionament, i segurament amb ells analitzaran com està anant tot això, i també xerraran dels espais expositius de la ciutat. Comencem.
Som Terra. Periodisme slow per entendre i estimar el primer sector.
Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també sembra. Bon dia, oients de Som Terra. Avui un dia més us parlo sobre la formació que fem a l'Escola Agrària. Formació contínua per a pagesos que ja estan instal·lats a les seves explotacions.
Concretament, avui us parlo de les jornades tècniques que organitzem durant el 2026, que són unes 14 aproximadament, i que ja comencem amb les tres primeres. Comencem per la jornada de Benavent, que ja és la dinovena que organitzem en aquest municipi i que estarà centrada en el problema de l'estemfilium al Peré. Després continuem amb la jornada d'ASPA, que ja serà la tretzena, i de la qual encara estem pulint els detalls.
I per acabar us parlarem més àmpliament de la jornada que hem organitzat aquí mateix a l'escola sobre solucions tecnològiques per a l'agricultura actual, de la qual ens en parla Damián Blanc, el professor de l'assignatura.
La jornada Solucions Tecnològiques per l'Agricultura Actual celebrada a l'Escola Agrària del Farràs el passat dijous 29 de gener va ser un gran èxit per l'alumnat de l'escola perquè primer va poder
veure els actuals requeriments que han de complir pel quadern integrat d'explotació per l'agricultura que ells desenvolupen en el seu dia a dia a les seves cases. Aquesta ponència va ser realitzada pel Jesús Jerique, que és el director general d'una empresa que es diu Agroslav, que proporciona una aplicació que dona solucions
per facilitar el dia a dia de l'agricultor complint les normatives actuals. Es va realitzar una pausa amb la qual els assistents van poder parlar amb ells. També va venir gent del sector que estava molt interessada en aquestes novetats tecnològiques. Després d'aquesta petita pausa,
va poder parlar un jove agricultor que es diu Javier Duque, més conegut com Duquito a les xarxes socials, que té 40.000 seguidors a Instagram. Va ser una ponència molt realista perquè va explicar tot el que fa a la seva explotació i va enganxar molt els alumnes. Per acabar la jornada vam poder veure l'agricultura 4.0 de New Holland
i un New Holland T7300, P-L-M-I, en persona que va venir just a l'escola per la jornada. També una sembradora de precisió, de solar, de monogrà, per la sembra de cultius com el panís, Gerasol. Moltes gràcies. Espero que us hagi interessat. Fins a la pròxima. Som Terra a la teva ràdio de proximitat i a la xarxa Més.
Avui al Som Terra parlarem d'un dels temes que ens agraden. Primer, perquè és del territori. Segon, perquè tenim aquí el Miquel García, que ens encanta perquè és de casa. I tercer, perquè parlem de vi. Per tant, una trilogia fantàstica. Miquel García, benvingut. Hola, Tili, moltes gràcies. I a més a més, parlem de premis, que això encara és una bona notícia afegida, no?
I no de qualsevol premi. O sigui que molt contents. Molt contents perquè el vi i la gravera de l'ADO Costés del Segre, amb el seu vi, en concret, l'Honra Negre, ha guanyat el Challenge Milésime Bio. Ho dic bé, eh? Ho dius fantàstic. Sembles de França, eh? Del sud. Per un accent del sud, sí.
I a més a més, heu estat també molt recentment a la Barcelona Wine Week, fet fa molt pocs dies, i també heu estat allà presentant el vostre bis, juntament amb altres de la denominació d'origen, Lleida Tanacostes del Segre. Va, parla'ns d'aquests premis. Doncs mira, estem molt contents perquè no res, fa 10 dies més o menys hem rebut el premi, hem rebut la medalla d'or,
Penseu que només a quatre vins, de tots els vins que hi ha a Espanya, que estem parlant de més de 4.000 bodegues, imagineu-vos, estem parlant de més de 20.000 referències, només a quatre vins ens han donat aquesta medalladora, que és distintiu, que a sobre ens agrada molt perquè ens ho han donat a l'Honra Negre. Doncs parla'ns d'aquest Honra Negre, perquè és un vi tan especial i tan premiat, que és el que heu fet per aconseguir-ho.
Doncs, mira, primerament, l'any passat vam tindre la sort ja que ens donessin medalla d'or al nostre cíclic negre 2019, que és una parcel·la, és una producció limitada, la millor garnatge negra que tenim al Celler La Gravera, de la parcel·la a la part més fresca, de Vinya Núria, on només fem un copatge, tenim una tinalla de 5.000 litres, i allí, amb aquella tinalla, fem el cíclic negre.
Però el que estem contents, ja sabem que és un vi especial, però el cíclic negre, a part d'agradar-nos, perquè seria el nostre vi d'entrada, quasi, per dir-ho d'alguna manera, tot i la elaboració tan complexa que té, perquè és un vi que està fet amb un copatge majoritàriament de garnatge negre.
que arriba quasi al 60% d'aquesta. I després hi ha un copatge, que un copatge és... Una barreja. Una barreja, però és una barreja que tu vinifiques per separat les varietats. I després es barreges. I després barreges els vins, no els raïms, d'acord? I aquí tindríem també Cavernet Sauvignon. Alonra Negre. Alonra Negre. Tindríem Monastrell.
tindríem merlot, tindríem ull de llebre, i una petita proporció d'unes varietats antigues, d'una parcela que prové de 1889, que el que hem fet és recuperar aquestes varietats i afegir-li a l'honra negra amb un percentatge d'entre un 5 i un 7%. Ah, perdona, 1889, això és prefiloxera. Això és cofiloxera. Cofiloxera. Mentre que hi havia filoxera a la península ibèrica,
que la filoxera anava baixant, de França, baixava del nord d'Europa. Què passava? Que aquí, mentre hi havia filoxera i les plantes estaven morint, amb aquesta parcel·la que està a Castelló de Farfanya, el que fèiem era anar empeltant amb el primer peu americà, o sigui, es veu que aquí les plantes no sobrevivien a la plaga de la filoxera. I llavors, als Estats Units, els peu, les varietats de vinya dels Estats Units eren resistents a la filoxera. Què feien? Ho van portar cap aquí
i plantaven que feia el sistema radicular. I sobre aquesta planta empeltaven les varietats que estaven morint autòctones i que no podien sobreviure, però sobre el peu aquell portat d'Amèrica, sí. Llavors, per això són cofiloxera, perquè en el moment que estaven passant la filoxera, estaven repeltant sobre peu americà el primer peu americà que es diu rupestris de l'ot.
Què en saps? Escolta, i com és aquesta finca? Com són aquestes vinyes més que centenàries? Perquè des del 1889... Bé, realment són tres horts, tres horts vius i actuals, que la gràcia és que ho haigum pogut conservar fins al dia d'avui. Sobrepenseu, mira, a Castelló de Farfanya hi ha el vinyet, que tindríem 24 varietats amb una mateixa parcel·la d'1,47 hectàrees.
Aquesta és de 1889, però també tenim la sort que a Ibars de Noguera en tenim dos, una de 1930 i una de 1935, on tenim nou varietats diferents que només hi coincideix una de les que teníem a Castelló Farfanya i després n'hi tenim una altra de 1935, on hi haurien tres varietats diferents que aquí només trobem, només dic, una varietat nova que no tenim a cap de les altres dues parcel·les.
Sí que són petits tresors, certament. Cada un dels ceps, podríem dir, no? Bàsicament perquè a sobre els tenim de forma individualitzada, o sigui, marcats un a un amb una plaqueta identificativa, cada un d'ells. I heu pogut resigir la història? Sabeu qui els va plantar? Sí, en el cas de Castelló prové de la família Orpella, una família de Castelló de Farfanya de tota la vida, on el senyor Orpella ja va plantar amb el seu pare
ell explicava que ell recordava que aquells ceps ja estaven plantats, o sigui, nosaltres tenim història fent que el senyor Orpella ja ens va deixar fa uns 7 o 8 anys, ell tenia 89 anys, penso recordar, ja ens explicava que ell ja ho havia anat a veure mà de petit, o sigui que la gràcia és que aquestes parcel·les
Teníem memòria històrica i tenim fotos del 1930, o alguna cosa així, collint a cavall amb l'orruc i un carro de fusta, que són imatges molt xules i molt boniques per dir que la viticultura de la nostra terra ja fa molts anys que dura. Imagino-vos que es diu Parcel·la el vinyet. I ara no hi ha només aquella vinya.
I una mica aquesta filosofia és la que intenteu mantenir amb la vostra agricultura biodinàmica. És a dir, per una banda, tota la tecnologia, tota la novetat, perquè també la utilitzeu no només a l'hora de construir o de fer el vi, també amb el màrqueting, amb tantes mil coses, però després mantenint també aquesta essència més tradicional, menys invasiva,
Correcte. Nosaltres sempre diem que la forma que tenim de treballar, deixarem la terra als nostres fills millor que nosaltres l'hem trobat. Això no ho pot dir tothom. Però a sobre és això. El que fem és treballar amb els coneixements de la tecnologia actual, però com treballar amb els nostres repadrins abans que arribessin els productes químics. O digues que hi havia fotos de l'any 1930, verem anar amb rucs. Correcte. I també ho feu vosaltres ara. Sí, sí.
Nosaltres som rucs, però... Però sí, sí, nosaltres treballem amb tracció animal, o sigui, fem les fenyes, les labors del camp, les fem en cavall, i després veurem a mà el que ho fiquem en una caixeta, en lloc de fer-ho amb el mimbre que oferien ells, ho fiquem en una caixeta una a una,
Però sí, i aquest concepte de treballar amb lo natural, de treballar lo més saludable possible, perquè al final el vi és un aliment i les persones som el que mengem, això ho hem traslladat des dels vins La pell, que serien els vins que provenen d'aquesta vinya,
fins a la nostra gamma honra, que seria la nostra gamma d'entrada, en la que també treballem amb fermentacions espontànies, amb varietats, com us he explicat, que provenen d'aquestes vinyes centenàries, amb garnatge, que hem tornat també a varietats que són nostres, de veritat. O sigui que estan acostumades a la nostra climatologia i estem deixant de banda altres varietats que són més del sud de França, que no em voldrien ombrar cap, però les nostres condicions són molt diferents a les seves.
I això ho fem perquè un vi com l'Honra, que té un preu, per mi és molt acceptable, d'uns 12 euros PVP, o sigui, preu de venta al públic, 12 euros, la gent pugui tastar una medalla d'or
que sobreacredite el Milicim Bio, que penseu que ja et dic, aquí és el millor dels vins ecològics dins de tot el món. O sigui que... Enhorabona. Moltes gràcies. Que guai. I aquí deu tocar de casa, però això diem de proximitat total. Deies, deies, aquesta manera de cultivar, acorde aquestes varietats que s'adapten a...
a la nostra climatologia, però és que ara ja no sabem què és la nostra climatologia. No sé, aquest hivern tan plujós, si està sent un hivern positiu per vosaltres.
En quin moment esteu ara a l'hivern a la gravera? Quines tasques esteu fent al camp? Mira, nosaltres com a tal, jo faig un recull climatològic que el que veig és com va evolucionant al llarg del temps. El que sortia dins de la normalitat ha estat aquests 3 anys, no el 2025, sinó el 24, 23, 22, on la pluviometria havia arribat a ser, en el nostre cas, fins a un 53% menor
Clar, és que venim de molta sequera. Que la mitjana que nosaltres tenim pròpia, no la mitjana global, la mitjana a la nostra finca dels últims 17 anys. O sigui que sí, que veníem de molta sequera i ara hem passat al cas contrari, que ara pensem que mos ofegarem. Però jo estic mirant les dades del pantà de Canelles i encara no el tenim al 100%, el pantà de Canelles.
Estem al 90 i pico. Falta tot el de gel, eh? Ho sé, ho sé, però penseu que lo normal, històricament, era que nosaltres tinguéssim les conques interiors plenes. Això feia temps que no es veia. Llavors, per nosaltres, l'aigua és vida, o sigui, per molt que ploc, ara nosaltres estem en un moment de poda i ho estem aplaçant perquè si podes amb molta humitat, llavors tens problemes fúngics,
Explica'ns-ho això, perquè després l'aigua és vida, i està clar que ho és. I sobretot si plou bé. Sí, correcte. A sobre ha plogut fantàsticament. I no ha plogut malament. Com a mínim aquí, a la plana de Lleida, podríem dir. En aquesta part de Catalunya ha plogut bé, que no ha fet...
No ha fet destrosses, sí. Però també té la seva contrapartida a l'hora de fer les tasques al camp. Amb quines problemàtiques us trobeu? Per exemple, podeu accedir fàcilment a les finques? Clar, nosaltres a sobre, que penseu que nosaltres treballem, tot i treballar amb cobertes vegetals, nosaltres fem moviments, per exemple, passem un descompactador, que és una peça, un apero, que se fica, o uns ho fem amb cavall i els altres amb tractor,
que el que fa és, fa com un tallant, com si tallés amb mantega, doncs el mateix, però al camp. Llavors no destructura el sol, però allò sí que ho fa una mica més esponjós. Doncs ara amb tanta aigua no pots entrar, per exemple, al camp. Nosaltres no tenim la necessitat, però no pots entrar. Per l'hora de podar, si hi ha molta humitat, els fons t'entren més fàcilment a la fusta.
com seria la llesca o alguns fongs de la fusta. Llavors, bueno, hi ha una contrapartida, però preferim esperar i podar d'aquí dues setmanes a que fos un hivern sequíssim i poguéssim entrar a podar perfectament. Ho tinc claríssim, que preferixo aquestes condicions que la dels 3 anys anteriors.
Doncs, Miquel García, gràcies per venir a la ràdio i explicar-nos-ho. Nosaltres només us hem de felicitar una vegada més, primer per la feina de divulgació que fas i després, sobretot, per aquests premis tan importants que heu guanyat a la gravera. Doncs moltes gràcies, Pili, a vosaltres per aquesta oportunitat i res, animo a tothom
que si ens vol visitar faig o enoturisme, a la gravera fem un enoturisme de molta qualitat, on podreu vindre i beure les nostres vinyes, fer un tastet dels nostres vins, veure com treballem, i després a la gent que surt a sopar i surt de cara a la restauració, que ja ho sabeu que a Catalunya tenim una restauració espectacular, doncs que demanin els nostres vins de la gravera, però sobretot aprofitant, animo a que demaneu l'honre negre, que així podreu tastar un medall d'or
del milicimbió i no fallareu de cap manera. A gaudir, Pili, i moltes gràcies. Gràcies a tu. Una abraçada gran. Una abraçada.
Del residu al recurs amb el Joan Ibars, el nostre ambientòleg expert en gestió de residus. Benvingut, Joan Ibars. Com va la vida? Bon dia, Pili. Molt bé. Ens falta... Hem fet com una sèrie de monogràfics durant les darreres setmanes que es poden recuperar a través del programa Som Terra. Del residu al recurs ens falta parlar del vidre.
D'acord, sí, ens falta el vidre i després, bé, també podem anar fent algunes altres fraccions, com la resta, o el que val les deixalleries, bueno, ja anirem parlant. Sí, els voluminosos, el que val la microdeixalleria, macrodeixalleria, l'oli... Oh, l'oli també s'està reciclant molt.
Com a mínim, segons quins municipis del Segrià. Bé, és que ara, des de l'aplicació de la nova llei de residus, tant l'oli com la roba són obligatoris. Mira, ens falten coses encara. No s'acaba mai. Però avui sí que posem el focus amb el vidre. Sí, el vidre. Doncs bé, quins residus són el vidre? Doncs és fàcil, no? Les ampolles, els pots de vidre, pots de cosmètica, pintar ungles, tota aquesta mena d'envasos són de vidre.
Què hem de tindre clar? Que no inclou ceràmica, un got de vidre trencat, tampoc, una copa, aquestes no. Per què? Perquè són un altre tipus de vidre, que en diuen vidre ceràmic, i que tenen un punt de fusió diferent. I aleshores diu que molesten o generen...
en el procés de reciclatge doncs creen... Com? O sigui, nosaltres tenim uns gots de vidre. És igual, trencats o no? No es poden ficar al vidre? No, en principi no. En principi tenen això, un punt de fusió. Aquest vidre es diu vidre ceràmic i té un punt de fusió diferent i es recicla diferent
I per tant, on va? Al rebuig? Va al rebuig, sí. Bàsicament al rebuig. Que malament, no? Que malament es construeix. Sempre tu dius que... Sí, no es fabrica tot pensant que es podrà reciclar, no? Però bé, si vas a pensar en el volum,
de vasos que es generen, o el volum de botelles i pots, és molt més gran, el d'ampolles i pots. Per tant, hi ha una part que sí que la tenim resolta i és cap aquí on hem d'anar. Si de tant en tant se'ns trenqueu un vas com un plat, doncs això, el rebuig. Tu sempre mirant el got mig ple. No, però suposo que crear un circuit pel vidre ceràmic seria molt més complicat. És més petit.
Què més? Aleshores van al contenidor verd i a granel, sense cap bossa de plàstic ni res, tiren un a un, i si no el covell del porta a porta. Què en fem d'aquests residus? Doncs van a plantes de selecció, allà es classifiquen segons el color, si són vidre verd, vidre marró, vidre transparent.
i després es trituren, es fa el que es diu el calcín. Aquest material triturat, després es fon i es creen nous envasos. El reciclatge del vidre té moltes avantatges perquè és infinit, es recicla al 100%, quasi no té pèrdues, per tant, és un dels materials que sí o sí...
Hem de ser conscients que hem de reciclar i també és un dels envasos que, com un dia en l'altre dia amb el tema dels envasos lleugers, millor tirar envasos de vidre perquè sabem que es reciclaran bé, no com altres plàstics.
També té altres avantatges, com per exemple que fonent vidre reciclat s'estalvia un 30% d'energia i estalvien també matèries primeres com sorra, arena, sosa càustica, que són les matèries primeres naturals utilitzades per crear el vidre.
Bé, els productes que s'obtenen són nous envasos i de la mateixa qualitat, és el que et dia. És infinit, un procés de reciclatge infinit i molt eficient. Gràcies, Joan Ibarres. Doncs fins al proper dia.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del còmbig a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus. Aicus, a la vora del canal. La píndola emocional d'admiració per la natura amb la Rocío López. Som poesia, som terra.
Rocío López, una setmana més ens inspires en aquests haikus vora el canal? Continuem endinsant-nos en el món dels haikus i avui què hem de saber?
Bé, com que la setmana passada ja vam parlar dels consells del Masao Katsiki, el famós que ens donava per a principiants com a jo i per a més iniciats com a d'altres, avui llegirem les qualitats que fomenta la pràctica del haiku segons el mestre dels mestres, el Machuobasso. I diu així. El haiku desenvolupa la percepció directa dels fenòmens, conscients de la seva impermanència i de la seva transitorietat.
Percebre les coses tal com són, canviant-se a cada moment. Estimula la sensibilitat que ens permet estar atents a les coses humils, amb la mirada compassiva envers tots els éssers vivents. Obre els sentits per descobrir la bellesa de la vida quotidiana. Afavoreix el sentit de l'humor per alliujar el pes de la transcendència. És tan important el que es diu en aquesta conversa
17 síl·labes que se permet l'humor moltes vegades per treure el sentiment tan fort que t'ha provocat a tu.
El fenomen aquell que has presenciat, no? I estava pensant, escoltant-te, que és tan necessari avui en dia, no?, amb aquesta societat de tants inputs, de tan soroll, de tan soroll, aquest instant de parar i de reflexionar, d'aquest arte fímer al final. Absolutament. Tu i la natura, o tu, o la natura, que en la natura estàs tu, vull dir, és... Sí, i allunyar-te una mica de...
de la guerra i endinsar-te en la pau, senzillament, i ja està, és així. Bé, per mi, no sé si soc ningú per dir-ho, però a mi em va bé. Doncs avui, per fer una memòria al considerable mestre Matzú Obasso, llegirem un altre haiku seu, amb Kigo d'hivern, i diu així. Sol d'hivern, muntada sobre el cavall, la meva ombra gelada,
El fujo, no? Aquest seria un fujo? Sí, bueno, sí, el quigo d'hivern que es diu fujo. Al final ens farem un lío. Però bueno, és bonic, no sé. La ombra gelada. Sol d'hivern, muntada sobre el cavall, la meva ombra gelada.
El que dèiem també l'altre dia que hi havia el Quiregi, que eren aquestes paraules de transició que feien aquest canvi, doncs és això, no? Ombra gelada sol, no? I aquest contrast també li dona tanta força, no? A lo que l'ha presenciat, evidentment.
I llegirem un altre, que no és de cap mestra, però és meu, i són els haigus que m'inspiren quan vaig a passejar per la vora del canal. És el que m'inspira, és que em torren boig, vull dir, és que a vegades, si vaig amb el meu home... Per què? Perquè els vas dient en veu alta? Perquè m'emociono quan veig segons el que és, com ara, per exemple, un dia em va passar això.
Com un miratge, la boira ha fet visible la teranyina. És que no m'ho podia creure. Tot de teranyines enormes, grans, que no les havia vist ni ahir ni abans d'ahir, les vaig veure aquell dia. I me tornava fent fotos i fent de tot, no? Perquè, bueno, per mi va ser increïble, va ser un flash i me va encantar. Bueno, doncs aquests són els nostres moments i són els moments que propicien el haiku.
haurem de fer cas al Matsuo Basso i seguir els seus consells i creure en el que provoca l'escriure i el sentir un haiku. I per avui ja ho podríem deixar. Gràcies. A tu, Pili. Moltes gràcies a tu.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom a Bell de Camp.
La Unió Esportiva Rubí torna a la competició després de l'ajornament del partit contra l'Atlètic Sant Just. Aquesta vegada li tocarà rebre a la Pobla de Màfomet. Cita a Can Rosers, però atenció, dissabte tarda. A les 4 ens posarem en directe a Ràdio Rubí amb la tercera posició de la Lliga Elit en Joc. Aviam de camp. Tots fem esport.
Dos enormes agujeros de gusanos.
I sentim aquesta cançó i sabem que ha arribat el divendres i se m'ha posat volant. Ja està. Sí, sí, jo de les setmanes més ràpides, sí, sí, la veritat. A més que darrerament totes les setmanes se me'n passen volant, o sigui que... Però bé, estem aquí un divendres més. Fa... Ja han passat 15 dies des de l'últim escàner, perquè la setmana passada teníem la cron... Ai, ho diré bé, eh? Contra. Contra crònica del ple...
Fa 15 dies la paraula era tren. Jo la mantindria, la pots mantenir, eh? Totalment. Doncs sí, de fet, recordes que vaig fer una metàfora dient que a la Unió Esportiva Rubí li havia passat un tren per sobre després de perdre 4-1 a Sabadell?
Això era divendres, saps què va passar aquell diumenge? Va perdre 7 a 2 al Camp del Martiner. Pobre. El tren va ser doble, tenia doble convoi aquell tren. Doncs mira, que els trens no funcionen massa bé perquè els hi passin tant per damunt, eh? Doncs mira, van tenir la mala sort que amb ells sí. Però bueno, aquesta setmana no serà tren, evidentment, no repetiré, però la paraula hi té una certa relació. Aquesta setmana la paraula és accident. A veure, ja imagino per on vas. Primer accident de la setmana.
Aquest dimecres, a la tarda, es va produir un nou accident important amb un patinet elèctric. Si divendres passat vam conèixer que un noi de 19 anys va morir per una caiguda amb el seu patinet de matinada al polígon de Can Jardí,
Doncs aquest dimecres va haver-hi un altre accident, en aquest cas a l'Avinguda de l'Estatut, a l'alçada del barri del 25 de setembre. Tècnicament, era terme municipal de Sant Cugat, però allò just a la frontera, podem entendre que era Rubí. El conductor tenia 14 anys i es troba en estat crític al parc Taulí. Els dos accidents, però, es van produir sense que el patinet xoqués, sense que el patinet xoqués amb cap altre vehicle ni amb cap altre element del mobiliari urbà que se sàpiga.
És que tenim un problema, és que són perillósíssims. Jo, per exemple, aquest dematí, a les 5 i mitja del dematí, quan venia cap aquí, un patinet enmig de la carretera se m'ha posat per davant, sense llum, sense res, que no sé ni com l'he vist. És que te toc i caus en terra, perquè...
Són un perill, són un perill. Sí, sí. Hi ha més molts patinets, i no ho dic pels dos dels accidents, perquè ho desconeixem, però molts estan trucats per permetre que vagin a velocitat més alta de la que legalment es pot i de la que surt de fàbrica. I, per tant, això encara multiplica la seva perillositat quan et passen a prop i això, aquest cas que et dius. A mi em va passar que vam obrir la porta perquè baixés el meu fill, el deixava a l'institut, i passava un patinet per la dreta volant,
Es va menjar la porta, la porta va quedar oberta a l'inrevés, ell va sortir volant, per sort no li va passar res, però era un nano de l'institut, també, d'un voltant d'uns 14-15 anys, i ja et dic, sort que no va passar res, però clar, anava per la dreta, a tota velocitat... És un desastre, és un desastre. Segona notícia.
El Club de Patinatge Artístic de Rubí ha fet una crida per millorar les condicions amb les quals entrenen i evitar que un dia es produeixi un accident. Al Pavelló de la Llana disposen d'unes hores els dilluns i divendres i unes altres hores els dimecres a la pista Francesc Calvo.
que les dues són tapades, però no són hores suficients pel prop de 100 patinadores que tenen i la majoria dels entrenaments els han de fer al pati de l'escola Montessori, que en el seu cas és descobert. La Cristina Arenas, presidenta del club de patinatge, ens explica què comporta aquesta situació. Llevamos muchos años reclamando que las niñas se entrenen en cubierto y desafortunadamente seguimos todavía entrenando al aire libre.
Eso conlleva que muchos días no podremos entrenar, que llueve, porque están las pistas húmedas y de hecho también las caídas son mucho más fuertes, hacen daño, hay lesiones, muchos padres deciden borrarse e ir a otros clubs. Esto nos está perjudicando como entidad porque al final estamos perdiendo socios.
Clar, hi ha el tema de la pluja, que aquest mes de gener, i segurament per això han fet la crida ara, precisament aquest gener, i han fet una notícia, ha sigut el més plujós dels últims anys, amb l'excepció de l'any de la Glòria del 2020. Clar, pràcticament no han pogut entrenar, i aquí han reactivat, diríem, les peticions o les queixes de canvi. Però, clar, a més a més, la pista de l'escola Montessori...
està escardada, hi ha moltes esquerdes en alguns punts. Clar, si vas amb patinet, hi ha una esquerda amb patins, doncs pots caure. I llavors, clar, pateixen també el sol i la calor a l'estiu i el fred a l'hivern. Per tant, tot un combo bastant complicat. A veure si la queixa pública els serveix perquè l'Ajuntament els pugui ajudar un poquet perquè ho necessiten. Tercer accident de la setmana.
Doncs l'activitat als jutjats de Rubí ha estat aturada durant uns dies per un accident i, en teoria, avui s'ha de reprendre el funcionament. El motiu és una fuita d'aigua. Segons expliquen, des del Ministeri de Justícia s'haurien produït filtracions en les diferents sales de l'edifici, concretament les del segon pis, que han afectat greument el sostre, les plaques i el sistema informàtic.
Estem xerrant de mal estat a les instal·lacions. Totalment. I aquestes coses són les que passen quan no es fa un bon manteniment de les coses, com ha passat amb la propera notícia que explicaré. Cal recordar que l'edifici on ara hi ha els jutjats és municipal, és de titularitat municipal, és propietat de l'Ajuntament, però...
l'ús, l'Ajuntament va cedir-ne l'ús al Ministeri de Justícia, que és també el responsable, per tant, del seu manteniment. En aquest cas, diríem, no podem assenyalar l'Ajuntament, sinó que hem d'assenyalar el Ministeri de Justícia per no mantenir en condicions. I no sé si ja has entrat mai, però realment és un edifici bastant destartalat per dins i diríem que no m'estranya el que ha passat.
Sí, sí, fa por, és un edifici que fa por, tot i que en teoria hi ha un projecte de fer un edifici nou que si ha de tardar tant, com l'hospital i com la segona estació de la Llana, estem arreglats. A casa nostra tots tenim clar que les coses necessiten manteniment periòdic, però amb les coses públiques no sé per què...
Però pareix que no se necessita cuidar tant. No, és com que no són de ningú, no? És a dir, no són de ningú i són de tots, i llavors queda tot allà. Però, per cert, només per acabar, una curiositat històrica per qui no ho sàpiga. L'edifici on ara hi ha els jutjats abans va ser la botiga de la cooperativa de consum La Rubinense, que s'hi havia traslladat. Abans aquesta botiga estava en un edifici del carrer Sant Pere, que és on ara hi ha l'escola La Chola.
M'han de mirar. Així m'agrada, que m'aportis dades que no coneixia. Anem a la quarta notícia.
La notícia de la setmana, sense dubte, és el tall del túnel de Renfe de Rubí que passa per sota del polígon de Cova Solera, o més ben dit, la reobertura d'aquest túnel just ahir al migdia. Ahir vam estar tot el dia aquí a la ràdio preocupats i de bòlit amb Adif, que si sí, que si no, que si ara obro, que no obro... Va ser un dia bastant divertit, per dir-ho d'una altra manera. La veritat és que la reobertura d'aquest túnel...
ha sigut un alleugeriment pel servei de logística d'aquest país perquè hi havia tones i tones de mercaderies bloquejades tant al port de Barcelona com a la frontera de França. I tot va ser arran de l'accident mortal de Gelida, que ja en vam parlar fa un parell de setmanes. Doncs arran d'aquell accident es va revisar quilòmetre a quilòmetre totes les línies de Renfe i quan van passar pel túnel de Rubí van veure que hi havia uns desperfectes que els van fer tallar
completament la circulació per arreglar-los. Ara, cal dir que això no els hauria de sorprendre, és a dir, quan van passar per aquell túnel no els hauria de sorprendre, perquè aquest túnel té esquerdes i desperfectes, ahir ho vam explicar abastament, des del mateix moment de la seva construcció, l'any 1981. I va ser, no va ser fins al... va haver-hi petites intervencions, diguem, de solució durant aquests anys, però no va ser fins al 2024, que DIF va projectar realment unes obres de...
de solució estructural d'aquest túnel, unes obres de 23 milions d'euros, és a dir, no és poca cosa.
però que encara no s'havien licitat. És a dir, estaven en el procés des del 2024, ja sabem que aquests processos són llargs, doncs quan va passar tot l'accident de Gelida encara no havia arribat al final del seu tràmit. Va ser, com deia, arran del pànic per l'accident de Gelida que van decidir, no, tallem el túnel, fem una actuació d'urgència i des d'ahir al migdia, encara que sigui parcialment, tornen a funcionar, però recordem, només hi passen mercaderies. Els passatgers haurem d'esperar.
Aquesta línia, a més, té una història curiosa, no? Sí, abans deia un detall històric de l'edifici dels jutjats i ara te'n dic un d'aquesta línia. Per aquí passava el que s'anomenava el tren nuclear. La línia es va construir l'any 1981 per fer-hi passar els residus nuclears que sortien de les centrals d'Escó i de Bandallós cap als cementiris nuclears que hi havia a França.
i així no haguessin de passar pels túnels que hi havia sota la ciutat de Barcelona, com feien fins aquell moment. A mitjans dels anys 90, però, van deixar de passar-hi els residus nuclears. Sort que no es va produir cap accident, perquè no... Hauria estat un desastre absolut. Exacte. Però sí que és cert que encara hi passen mercaderies perilloses. Molt bé. Última notícia.
Doncs aquí em ve el moment metàfora, perquè us diré que ja no és un accident, sinó una tendència, que les gitanes al carrer que organitza cada any per festa major l'Esbarra d'Ensaida de Rubí segueixen creixent. Això significa, a més a més, que aquest any han aconseguit un nou rècord de colles participants inscrites, un total de 44 colles, 7 més que les 37 que s'hi van apuntar l'any passat. Recordem, si l'any passat van superar els 1.000 balladors i era la ballada popular més gran de la història de Catalunya...
Si tenim set colles més, en teoria aquest rècord s'hauria de repetir i superar aquest any 2026. Recordem que els assajos, per posar-ho tot a punt, comencen ja el 13 d'abril. És a dir, la ballada no serà fins a finals de juny, encara no se sap si dissabte o dimenge de festa major,
però els assajos ja comencen el 13 d'abril, a les 9 del vespre, a la seu de l'Espona, a la seu del propi Esbart. Aquests assajos es repetiran tots els dilluns fins que arribi el dia de la ballada, com deia, durant la festa major, a finals de juny. Júlia López, portaveu de l'Esbart d'en Saire, va explicar aquí, a Ràdio Rubí, per què serveixen aquests primers assajos.
Els quatre primers assajos que fem a l'espona, en principi estan pensant per gent que no ha ballat mai les gitanes, també per gent que vol refrescar, però és evident que és un espai reduït, llavors l'encarem molt a les persones que no ho han fet mai. Ensenyem els passos a poc a poc, després més ràpid. I després, els següents assajos, que ja fem tota la colla sencera,
sí que animem a que vinguin totes les colles a repassar les coses conjuntes, com podria ser l'estrella o els avions. Però els primers assajos estan molt enfocats per aquestes persones, per tant, que no pateixin, que tindran uns dies molt especials per ells per anar fent la dansa, i a més també tenim tots uns tutorials que també els poden fer servir. Si els tenim a l'Instagram, la idea és a veure si a aquest any li podem donar una mica de moviment, perquè penso que és molt útil i funciona molt bé per poder repassar.
Has esballat mai, les gitanes? Mai. Mai, mai, mai? Mai. O és un ocellany, m'ha dit que ets una molt bona ballarina? Sí, però jo sóc més de clàssic, no sóc tant de... Jo el folclore no ho duc bé, ara. Però segur que et sabries moure amb més garbo que ara ho faig jo. Bueno, però tu sí que hi participes, en aquestes gitanes, eh? Totalment. Aguanta, veurem.
Sí, sí, i tant, i tant, ja estem apuntats i som de les colles, diríem que ja vam haver de dir si repetíem o no repetíem. Cada any hi ha un grup de WhatsApp, hi ha un representant de cada colla i el primer que fan és, a les colles que han participat l'any anterior, voleu repetir aquest any? I hem de dir si sí o si no, i si és que sí, doncs ja nosaltres anirem a plaça assegurada i després s'obren a més places.
Si jo, que soc una patata ballant, puc ballar gitana, jo crec que ho pot fer absolutament tothom. I a més recordo molt el primer any que em vaig apuntar, vaig ser molt reticent, la meva dona m'insistia... No volies? No volia. Jo vaig dir, però si jo no m'ho aprendré mai, jo no sabré fer això. És que ho veia impossible. I al final, mira, em van convèncer els amics i tal, això, el mateix que estic fent jo ara. Si jo puc ballar, tu també pots ballar. Doncs va. I vaig anar i vaig dir, no, no, però jo necessito començar de zero.
I vaig anar a aquests quatre primers assajos de l'espona. Quan vaig començar a moure els peus, dic, no m'ho aprendré mai. I sí, hi ha un tema de memòria muscular, es diu, o alguna cosa així, que al final, i ara ja només hi vaig normalment als últims tres, quatre assajos. Bueno, perquè les coreos són sempre les mateixes, per tant... No, no, clar, la coreografia sempre és igual. Només faltaria que l'haguessin de canviar. Ai, que te facin fer alguna filigrana, alguna piruet, alguna cosa d'aquestes.
No, no. Ara el que haurem de fer és compensa't a tu un any. Bueno, vinga. En guai no, eh? En guai no, però ja m'ho pensaré. Molt bé. Albert, moltíssimes gràcies per aquest escàner setmanal. Ens veiem la setmana vinent? Fins la setmana que ve. Adeu. Que expulsava la basura al otro lado En el vórtice espacial sobre mí
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
I arriben els esports en aquest divendres, que segur que està ple d'activitats per aquest cap de setmana, i tenim en nosaltres el Toni Bravo. Bon dia, Toni. Bon dia, Ana Pam. Preparats? Preparat? Per l'esport d'aquest cap de setmana, dic. Vinga, va, som-hi, anem. Però on comença? Unió esportiva, Rubi?
Vinga, va, comencem per aquí. No perquè estigui aquí, sinó perquè vols començar per aquí. Va, que torna la competició aquest dissabte a les 4 i 5. Aquests partits que comencen... Aquestes pres! Sí, em fa molta gràcia. S'esperen els 5 minuts per començar. Ja, sí, sempre dius la mateixa. Te fa molta gràcia. No, però comencen a les 4, saps? Arriben a la pobla de Mafomet. Els rubinings arriben després de l'aturada de la setmana passada.
Moment complicat, només una victòria en vuit partits. Han tingut temps per reflexionar. Això els ha fet baixa fins a la setena plaça de la Lliga Elite. I guanyen aquest partit i guanyen també el partit perdent. Perdent? O guanya o perd? Pendent, pendent.
contra l'Atlètic de Sant Just, doncs, poden tornar una altra vegada a la zona alta, potser a la tercera posició. Bé, a veure, a veure si s'animen i ho aconsegueixen. A veure, el duel va acabar a la primera volta amb empat a zero, no és un rival gens fàcil, o sigui que és un repte important i els arriba en un mal moment, per tant, si guanyen, potser, doncs, un punt d'inflexió, un canvi, això és positiu.
Anem amb més futbol. El 20 visita aquest dissabte l'Escó, partit important per mantenir-se fora del descens. Tenen moltes baixes, la jornada anterior també, però amb la moral que la primera volta es van guanyar per 1 a 2. L'Escó és 6è de primera catalana, el 20 és 12è. Hi ha bastanta diferència. I amb les baixes, aquest mes és un mes de baixes pels esportistes.
Això és veritat. Anem al bàsquet. Vinga. Vinga, va. Bàsquet, va. Temps Sant Jordi masculí. Penúltim de la Copa Catalunya. Te'n recordes dels nois? Visita'm dissabte la 6 la S, que és 7E classificat. Van aconseguir trencar aquesta derrota...
que portaven aquesta ratxa de quatre derrotes amb la victòria de la jornada passada. A la primera volta van guanyar 74-70. A veure què és el que passa. Diumenge el femení, que és segon de segona catalana, que va molt bé, reben el gramanet. Això serà les 6. El gramanet són vuitens, les nostres que són segones.
i ja les van superar a la primera volta, 37 a 50. Més futbol, de segona catalana, diumenge, dos quarts de 5, l'Olímpic de Camp Fatjó, que és setè, trepitja el camp de l'Almacelles, que és desè, per tant, és un duel directe a la zona mitjana, i els rubinencs que venen de perdre, per tant, tenen ganes de victòria. Futbol, sala, l'esportiu rubi femení, rep dissabte, pavelló de la Llena, tres quarts de 6, l'Hospitalet,
Les rubinenques són terceres. A la primera volta van perdre dos a sis contra elles, per tant, tenen ganes de rebenja. El diumenge, el masculí, sisè, 26 punts, visita dos quarts d'una la pista del Ciutat de Mataró, que és un zè. Doncs els rubinics volen revertir l'1 a 3, que van encaixar a la llana en el primer duel. Per tant, l'esportiu rubí amb ganes de rebenja. Anem a l'hoquei patins en línia, el 100 patins rubí femení,
Líder de la Liga Élite visita dissabte a les 7 la pista de les Loves d'Iscar, que són últimes. Les rovininques volen allargar aquesta bona línia que porten, volen mantenir aquest lideratge. A les 8 serà el torn del masculí, que és tercer també de Liga Élite, viatjant fins a Aranda.
jugant contra els erizos rudos a la seva pista, que són setens. És un equip irregular, podríem dir-ho així, però que no te pots refiar per res. Doncs els rubinents que buscaran mantenir-se en aquest top 3 de la Liga Élite.
No, que ho ha fet molt bé, avui. Aquest sí. Ho ha fet molt bé. Me fa molta gràcia aquests noms, erizos rudos... Aquests són divertits. Les lobes de no sé on. M'agraden, m'agraden. Toni, moltíssimes gràcies. Les lobes, que són lobes granjarpinilla. Sí, sí, sí. Me fa moltíssima gràcia aquest nom. Això, que fins la setmana vinent. Bon cap de setmana. Jo estic aquí a les 10 presentant la tertúlia. Tu sí, però jo no te veo. El que has de fer és escoltar-ho. Vinga, adéu.
I ara no marxin perquè tots ens quedarem a escoltar el Toni Bravo en la tertúlia i nosaltres vos deixem la recomanació musical del Robert Fernández.
Molt bon dia, estem escoltant la superestrella britànica Ray, una figura que, segons diuen, ha redefinit el so i el storytelling del pop modern. Ella és la protagonista de les nostres recomanacions. Entre altres qüestions, perquè el proper 13 de febrer arribarà a Barcelona una parada clau dins de la seva ambiciosa gira mundial, This Tour,
May Contain New Music, així s'anomena aquest tour mundial. Aquesta noia, anomenada Rachel Quinn, tothom la coneix com a Ray, és nascuda el 1997 i va irrompre a l'escena musical ja fa uns quants anys, eh? Sí, sí, el 2014. Però va ser la seva valenta decisió d'emancipar-se de les grans discogràfiques la que la va disparar a la seva carrera musical.
Diuen que Ray no s'escriu a un sol gènere. El seu repertori és una fusió audaç que abasta el pop, l'arambí, el hip-hop, el gospel, la jazz, el big band i també una mica de dance. Aquesta versatilitat es veu reflectida en les seves impressionants xifres, fruits dels seus propis èxits i de les seves col·laboracions amb titans de l'escena, com David Guetta, per exemple, o Mark Ronson, que ara mateix l'estem escoltant en aquest senzill que sona i porta per nom Zuzan.
Més enllà de la seva faceta com a intèrpret, Ray ha estat reconeguda com una dels compositors més influents del Regne Unit. Una fita que subratlla la seva importància en la indústria i que va tenir un moment important en la seva doble dominació als Premis Grammy fa un parell d'anys. Aquesta artista és la protagonista de la nostra recomanació.
Recordeu, si la voleu gaudir en directe, encara resten entrades per gaudir-la el proper 13 de febrer al Palau de Sant Jordi. És rei i l'escoltarem amb el seu nou senzill, que porta per nom Where Is My Husband.
Són les 10 del matí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A pell de cama.