Són les 9 del matí.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A Bell de Camp. Final de primera volta per la Unió Esportiva Rubí a Sabadell. Visita el filial Arlequinat per defensar la tercera posició a la Lliga League. A Ràdio Rubí t'ho explicarem diumenge a dos quarts de set de la tarda. A Bell de Camp. Tots fem esport.
Informatiu migdia. L'empresa rubinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del supermancat, condís just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche Sonido vinilo Con José Verde
A Ràdio Rubí els dilluns toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Jack Daniels, Johnny Walker, George Tickle, Jim Beam. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música. Let's train to
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
Comença amb aquesta segona hora del Rubí al dia, quan passen poc més dels 4 minuts de les 9 del matí. Avui conversarem amb Carles Casas, director de Planificació Estratègica i Ambiental, Social i Governança de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, per xarxa.
sobre les visites guiades a les cotxeres de Rubí que es fan una vegada al mes i també del tren Granota que des de l'any passat ha retomat els viatges. Després serà el torn
del nostre escàner setmanal, en el qual analitzem l'actualitat dels darrers dies a través del fil conductor d'una paraula. Avui, però, no ens farà aquesta analisi Albert Soler, sinó que ho farà la Patri Diaz. Quan quedin pocs minuts per arribar a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat i, com sempre,
Acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández. A les 10 arribarà la Tartúlia, conduïda per Navell Entierno, que analitzarà les notícies de les últimes hores amb Lídia Juste, Joan Manuel Fernández, Can Mepo Mareda i Francesc Hinojosa. I a partir de les 11, Navell.
Belén continuarà conversant amb l'actriu Miriam Iscla sobre l'obra Honestedat, que interpretarà demà al casino. Després ens aproparà un poc més a les croquetes, perquè avui és el dia internacional d'aquest menjar tan meravellós, i coneixerem l'agenda de la biblioteca amb Adrià Martí. Començam!
Avui volem conèixer els diferents detalls d'una activitat molt ben rebuda pels ruminents que són les visites a les cotxeres de Rubí per conèixer la història dels trens de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i també els viatges del tren Granota que es van tornar a posar en marxa l'any passat.
Per explicar-nos tot això, tenim a l'altra banda del telèfon Carles Casas, que és director de Planificació Estratègica, Ambiental, Social i Governança de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Bon dia i moltes gràcies per atendre'ns. Hola, molt bon dia i gràcies a vosaltres.
Dissabte vinent, el dia 25, s'obren al públic les visites guiades a l'espai expositiu de la cotxera de Rubí. Què es trobaran les persones que hi participin? Doncs aquest diumenge comencem una nova sessió d'aquestes visites i el que es trobaran són diversos elements que permeten entendre la importància i el valor del ferrocarril elèctric
en general pel territori, en particular pel Vallès i per Rubí. Aquest trobaran, i el que més destaca són vehicles, són vehicles històrics que tenim preservats en aquesta ubicació, tant de viatgers com també vehicles que van participar a les tasques de construcció i després de manteniment d'aquesta infraestructura. Hi ha un total de nou vehicles diversos, sobretot dues vagonetes de fusta, que són de principis del segle XX, que van participar a la construcció del túnel de la llidera,
i que són dels vehicles més antics que tenim preservats, però també hi ha un vagó cisterna, hi ha un cotxe furgó que en el seu moment va servir per transportar mercaderies, i sobretot, també dos automotors, dos vehicles de transport de viatgers que tenim preservats, una grua, entre altres elements. Això potser és el que més destaca i el que més crida l'atenció quan un centre, però no és l'únic que hi ha en aquest espai, també hi ha una exposició dedicada a la història de l'arribada del tren elèctric al Vallès,
i alguna maqueta, i altres elements, i de fet el mateix espai, que en si ja constitueix un testimoni de l'emprenca ferroviària en una ciutat com Rubí. Aquesta exposició sobre la història del tren elèctric és una exposició permanent, entenc. Exactament, és una exposició que, a motiu de la commemoració del centenari de l'arribada del tren elèctric a Vallès, el que vam fer va ser encabir-la en aquest espai, aprofitant que el teníem perquè ja quedi per il·lustrar
Aquesta història i perquè les persones que visitin l'Espai Berroí tinguin també aquest context, juntament amb les explicacions que els fa el personal de Ferrocarrils, que puguin també conèixer a partir d'ocumentació gràfica, hi ha fotografies antigues, hi ha explicacions, complementin el que és l'experiència de la visita en si. I a qui van adreçades, principalment, aquestes visites?
Aquestes són unes visites que van adreçades a un públic molt ampli i molt familiar, és l'experiència més que tenim, tot i que també ens trobem des de gent relativament especialista o aficional d'un ferroviari, però l'objecte i el plantejament de les visites és d'una divulgació molt àmplia, perquè és veritat que genera un interès, i ho veiem, des dels més petits de la casa, perquè els trens tenen alguna cosa que els fa, que des dels nens i les nenes més petits ja...
sentin atrets, i un quan està tan proper, sense anar entre mig, uns vehicles que són al final tan grans, que estem acostumats, genera un impacte. Els té molt d'èxit, transversal des dels més petits i petites fins a gent gran, que el que fa és recordar fins i tot quan alguns d'aquests anys encara estaven en servei, no fa tant que els van treure el servei. És un públic molt ampli, molt familiar,
I que no cal que sigui especialment afeccionat al ferrocarril, sinó que és per conèixer el que és una part molt interessant de la història i del nostre territori i de com s'ha construït el territori com està ara. No s'entendria segurament part del Vallès sense aquesta línia ferroviària. Entenc que aquestes visites tenen un aforament limitat. Quantes persones poden accedir-hi?
Sí, hem de ser conscients que aquesta escotxera, fins que vam decidir ubicar-hi el material històric d'interès, és una escotxera que era un espai de treball, de manteniment de trens, de dipòsit. Per tant, no és un espai construït expressament per ser un espai expositiu. Totes les visites són guiades, són acompanyades amb reserva prèvia.
Hi ha grups de 15 persones, els quals, no?, el personal de Ferrocarrils, a més, els acompanya en la visita, complementant amb unes explicacions, que dura aproximadament entre mitja hora i 40 minuts. Aleshores, fem torns, i aleshores, a través de la reserva, no?, el web. Aleshores, són visites accessibles, l'espai està condicionat perquè es pugui entrar, i fer tot el recorregut de forma també accessible.
Ara mencionaves això que s'ha de fer reserva al web, sobretot que li quedi molt clar a la gent que ha d'entrar al web de Ferrocarrils de la Generalitat i fer la reserva per poder participar en aquestes visites. Sí, a veure, el que hi ha al web actiu són els diumenges des d'ara fins a l'estiu. He de dir que estan pràcticament plenes, si no hi ha plenes, en el sentit que han tingut molt d'èxit, cada any hem de tenir més èxit, això ens ha de fer també replantejar, però a banda d'aquestes dates programades...
també acostumem a obrir en altres ocasions singulars, com jornades del patrimoni o jornades d'arquitectura, on en moments singulars també intentem contribuir-hi posant aquest espai, obrint-lo també al públic. Però sempre ho fem amb grups acotats i amb reserva per les característiques pròpies de l'espai.
Ara ens deies que gairebé estan totes les places ocupades. Quina resposta espereu precisament d'aquesta, de la més propera, de la del dissabte 25 de gener? Doncs esperem, la veritat és que estigui plena. El que acostumem a tenir són unes 500 persones que ens visiten cada...
que els últims anys i no fa més que incrementar-se el número de visites, perquè són més o menys cadascuna de les sessions entre 70 i 100 persones a les diferents sessions de 15. Per tant, esteu tenint, si miram cap a les visites anteriors que s'han fet en aquest espai, esteu tenint una bona acollida en aquest espai i en altres espais patrimonials de ferrocarrils, no és així?
Exactament, molt bona acollida i de fet jo crec que mira que va ser més conegut, va incrementant-se pel boca-orella l'interès en aquests espais i en aquesta activitat. A més el fet que sigui fàcil d'arribar-hi en transport públic, ja que està al costat de l'estació de Rubí, també ajuda. I efectivament tenim d'altres espais, també no tots ells. L'altre espai metropolità que tenim molt destacat és l'espai de la Via Mètrica, a Martorell, on tenim precisament allà tot de vehicles que van prestar servei
a la línia Llorat-Anoia i FGC, que és a Sant Martudell i a la SIPA, que també es pot consultar al web via reserva, que és un espai dedicat als trens que van prestar servei en aquella línia. I a banda d'aquest, Ferrocarrils té altres espais sempre molt vinculats al territori, especialment podria destacar a Monistrol, explicant al Camallera de Montserrat, o a Ribes de Freser, a la Camallera de Núria, o fins i tot a la Pobla de Llet, dedicat als Ferrocarrils.
industrials de l'alt Llobregat. Jo volia preguntar-te també, tots aquests espais formen part de l'estratègia de patrimoni històric que teniu a Ferrocarrils. Per què és tan important preservar i divulgar aquest patrimoni ferroviari? Com apuntava abans, el territori que tenim avui no s'entendria sense contribució que ha tingut el ferrocarril, les empreses ferroviàries i com
va suposar un salt abismal, la implantació del ferrocarril, en com ens podem organitzar, on podem viure i treballar, en el transport de mercaderies, en el desenvolupament industrial, etc. Aleshores, el que ens hem rebut nosaltres ara és una herència de les empreses que van cursar, en el nostre cas, la primera part de l'origen de les empreses de 1863, el primer tram del ferrocarril entre Barcelona i Sarrià. O sigui que fa més de 150 anys d'història,
que gràcies a l'esforç que s'ha anat fent aquests anys s'ha anat preservant. I el que ens han marcat amb l'estratègia de patrimoni que vam formular ja l'any 2012 és que com a dipositaris de tot aquest patrimoni, d'aquest coneixement d'aquests actius amb tant de valor, no només havíem de conservar-los, que això seria el primer, en bones condicions, sinó que també gradualment...
a fer-los, a apropar-los a la societat perquè els coneguin, perquè els entenguin, perquè una forma d'entendre l'ara i el futur és entendre també molt d'on venim. I vull destacar que el patrimoni ferrocarrils potser no, el que crida més són els vehicles, però no són només els vehicles, tenim un gran patrimoni també immobiliari arquitectònic i també d'obra civil, totes les infraestructures i estacions que s'han construït i que moltes vegades preservades i reconegudes com elements culturals d'interès.
local en alguns casos, i també tenim un molt valuós fons documental, que a totes les empreses i societats ens han agregat i que estem fent unes coses de digitalització per facilitar el seu accés, sobretot a
per temes de recerca i de divulgació, i que aquesta manera d'apropar aquest contingut està fent que ara diversos, des de centres de recerca fins a periodistes, etc., estiguin traient molta informació i molt de suc d'aquest fons documental històric que ens remunta a èpoques, des del desenvolupament de l'Eixample fins a tota la industrialització del Llobregat,
o la construcció i desenvolupament turístic d'àmbits com la Vall de Núria o Montserrat. Són espais i territoris molt emblemàtics i molt singulars que expliquen molt la història de Catalunya i que facilitar aquest accés a aquests arxius és un esforç que estem fent però que ens està també donant molt bons resultats en el sentit que realment veiem com hi ha una resposta, tant a nivell del públic com a nivell també dels divulgadors. En aquest cas l'esforç és complicat.
Ara deies això que aquests arxius estan donant molt bona resposta, però també ens comentaves que el que més impressiona o el que més agrada als ciutadans, als visitants, són els vehicles i un vehicle emblemàtic dels ferrocarrils és el tren Granota, que a més va recuperar la circulació turística fa no res, l'any passat. Quina valoració feu del seu funcionament des que va tornar a circular?
Doncs una evolució extremament positiva, també. Tot el feedback que hem rebut és positiu. De fet, per informació també, el tinc de nota, el programem en viatges, típicament en temporades de primària i de tardor, els primers diumenges o uns diumenges de més. Això també, en el mateix web, sortiran publicades quan tinguem les circulacions decidides, quan hem recorregut entre les Planes i Terrassa i Sabadell.
Aleshores, és un tren que té, a més, un vincle emocional, perquè tot i que el vehicle més antic, és l'any 1944, que es diu aviat, que hem fet un gran esforç tècnic, aquí els companys de l'àrea material mòbil han fet un esforç per poder-lo tornar a posar en circulació, a més, en condicions de fiabilitat i de seguretat actuals, tot i que siguin vehicles tan antics,
Aleshores, el que... Tot i ser tan antic, com deia, és un tren que va estar circulant fins l'any 96. Per tant, hi ha molta gent que forma part de les seves vides, doncs eren els trens que circulaven cap a l'autònoma, que connectaven amb Sabella i Terrassa... Aleshores, molta gent el té molt present i veiem molt, fins i tot, diguem que hi ha molts perfils que s'acosten a les circulacions, però hi ha molta connexió intergeneracional, i això fa...
de pares i mares i fills, o avis i àvies i nets i netes que aprofiten aquesta ocasió per anar-lo a veure i a partir d'aquí es desenvolupa tota l'explicació individual, les vivències lligades a aquests trens, el fet que encara en aquesta època tenien segona i tercera classe, i això també donava fruit a moltes anècdotes, com els estudiants intentaven, els que anaven apretats a terceres i veien que anava la segona buida, etcètera,
Aleshores, la veritat és que és una experiència molt, molt positiva des de la nostra avaluació, tot i que vull destacar això, l'esforç que suposa mantenir uns vehicles tan antics en condicions de circulació, un esforç tan operatiu, perquè mantenir la capacitat, perquè, com ho es pot imaginar, un tren d'aquesta edat no es condueix igual que un tren d'ara d'aquests sistemes, i també la part que no es veu, que és tot com es fa tot el manteniment i les reparacions d'aquests vehicles,
que si imaginem és com agafar un cotxe dels anys 40 o 50 i portar-lo a un taller no té res a veure amb els cotxes que conduïm ara. Hi ha també una esforça darrere de formació i tot això és un tren, a més, que ha sigut declarat web cultural d'interès nacional per part del Departament de Cultura de la Generalitat. Tenim una comissió conjunta amb cultura que també supervisa que totes les intervencions sobre aquests vehicles es facin d'acord amb uns criteris
de preservació del que és el patrimoni. El que implica encara més esforç, aquest esforç que explicaves, que costa molt de mantenir. En aquests viatges en el tren Granot ens xerraves del públic, que és un públic molt variat i molt intergeneracional, que has dit. Vos serveix també per recollir coses que no sabíeu del tren?
Sí, en aquest sentit, perquè és un tren que, per condicions operatives, el que fem és que s'hagi d'anar sempre assegut i, a més, tenim agents d'acompanyament a la circulació amb cadascun dels vehicles, per controlar les obertures i tancament de portes, etcètera, per informar, també. I, efectivament, a partir d'aquestes activitats ens acosten molta gent, gent que ens explica anècdotes, que ens comparteix les vivències d'agraïment, moltes vegades d'agraïment,
I també a fruit d'això se'ns acosten persones a compartir records, a vegades en forma de fotografies, en forma de familiars que havien treballat i que aleshores venint a visitar els espais dispositius o els trens, doncs és una manera de connectar amb aquestes persones i de posar imatges, anècdotes que potser s'explicaven al voltant d'una taula entre les familiars. Aquesta és una part que sobretot les nostres persones que estan en primera línia
I que després d'aquí surten, com deia a vegades, recull de documents o algunes fotografies o algunes anècdotes molt lligades a activitat individual, tant professional com d'usuals, molts extraballadors o persones vinculades al tren. I disposeu de dades de passatgers o d'ocupació que permetin mesurar l'èxit d'aquest tren? Sí.
Sí, és un tren que s'omple també, com dic, és un tren que quan circula s'agafa com una circulació normal, en el sentit que un es pega l'andana i si ve el tren estòric pot pujar si hi ha places a dintre, i també es pot pujar i baixar, no cal fer tot el recorregut sencer, sinó que es pot pujar i baixar, amb la qual cosa hi ha bastant de moviment, tot i que he de dir que molta gent s'hi està asseguda el màxim temps possible per veure el viatge, per veure com són les coses diferents, els cartells que hi ha dintre...
d'època, però estem de l'ordre d'unes pràcticament 4.000 viatges cada any que està l'any passat. O sigui, l'any passat va circular 5 dies, perquè era un dia que per condicions ambientals no van poder circular, i llavors vam assolir de l'ordre entre 3.000 i 4.000 persones van fer servir aquest... van viatjar en aquest país.
Déu-n'hi-do. Deies ara que circula d'una manera normal el tren Granota, no cal fer reserva? No. O sigui, tu arribes a l'estació i si passa, te puges si pots. Exactament, i si hi ha lloc. Això sí. Perquè, com deia abans, hi ha aquesta cautela de seguretat d'evitar il·luminacions a dins, aleshores es pot viatjar només assegut.
Ens deies que els viatges s'han fet entre la primavera i la tardor, en guany les dates previstes són les mateixes? Vull dir, crec que va començar l'any passat del maig al desembre, pot ser? Exacte, el que fem és a la primavera i a la tardor, és a dir, l'estiu no circula, també en alguna ocasió especial o singular s'ha fet alguna circulació adicional, encara no estan publicades les dates, estem trencant el calendari,
Però normalment és el maig, juny, juliol, acostumen a ser les dates en què circula. Depèn del calendari de la Setmana Santa, avril, maig, juny, o endarrerim una miqueta i estem acabant d'equadrar-ho. I després, a la tardor, també hi tornem. S'ha de tenir en compte que és un tren delicat i que és un esforç que el fem circular, en aquest sentit.
perquè l'inserim, com deia abans, entre mitjans de les circulacions comercials. No és una circulació excepcional que parem la línia i fem circular el tren antic, sinó que realment és una circulació que s'insereix, i per això ho fem el diumenge matí, que és on hi ha menys necessitats de circulacions, per no interferir tampoc amb el servei habitual.
Vull destacar també que a nivell de vehicles, a part dels que tenim nosaltres preservats, col·laborem amb altres institucions i organismes de referència a nivell de Catalunya, com és el Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrún, hi ha molts vehicles així, i fins i tot també amb Hora de la Nova, que és la Fundació per la Preservació del Patrimoni Històric Ferroviari, amb qui tenim acords de col·laboració, i que ja sí que tenen...
uns trams de vies segregats i que fan circulacions de trens antics, i on tenim alguns vehicles també cedits que puntualment es poden visitar allà
i el fan visitar tots els dies de l'any, però que fan circulacions també de vehicles antics, entrants molt més acotats de via i vehicles de vapor, tant de ferrocarrils com dels que eren de la xarxa estatal. De cara al futur, teniu previst ampliar més l'oferta d'aquest tren Granota dins del programa de trens turistics? Dintre d'aquest tren Granota...
Tenim previst és més consolidar el que estem fent ara i el que anem fent és, juntament amb aquesta comissió, una avaluació de com va afectar en aquest patrimoni el fet de mantenir-lo circulant i de fer-li el manteniment. Estem explorant perquè també, com deia abans, el manteniment és complex i aleshores hi ha peces de les quals els recanvis calen i a menys, i aleshores fins i tot hi ha una component tecnològica de desenvolupament, de veure si en el cas que necessitéssim nous
No recanvis, ens hauríem de fer peces específiques, que van ser molt cares, estem mirant opcions de fer peces ad hoc amb impressió 3D. Aleshores, és una combinació de preservació del caràcter històric, perquè és una peça, diríem, de museu, que estem fent circular i que hem de mantenir, amb aquesta capacitat per circular. Aleshores, de moment, la planificació...
Estàvem escoltant Carles Casas, que ens estava xerrant, hem perdut la connexió, però ens estava explicant que estan intentant consolidar l'oferta aquesta del tren Granota, perquè es tracta de, ja sabeu, un tren històric, és un tren, com ell deia, és un tren de museu que està circulant
per les vies, com si fos un tren normal i que ell explicava que si un d'aquests diumenges que està programat, que els pengen al seu web, voltros, esteu a la via, podeu accedir a aquest tren. Hem recuperat el Carles. Hola, disculpeu, no sé on m'havia quedat. Estaves explicant-nos la consolidació d'aquest tren Granota i la planificació que teníeu.
Sí, la planificació de moment és consolidar aquests 6 dies de servei amb els 4 viatges d'esquadre dos dies, que ens permet arribar ja a un nombre important de persones. I aquí, així com amb els espais expositius, sí que veiem que hi ha un gran nombre de reserves de seguida i estem valorant les opcions per veure com responden a aquest interès. Crec que amb el Trenca Nota de moment estem...
La previsió és mantenir aquests 6 dies anuals, que és un equilibri entre tota la dificultat tècnica i operacional i el cost que té de posar aquest veritó en circulació, amb el seu impacte també en el públic. De moment no s'omple, però no s'omple tant al 100%, de manera que en general la gent pot pujar si ve aquests diumenges al matí.
I aquesta és la previsió. No sé si teniu pensat algun projecte així nou de patrimoni per a la nostra ciutat, per a Rubí, o ja estic sent massa gossarada, que ja tenim massa coses. Bé, Rubí, vol dir destacar que a banda del que és la cotxera, en el propi centre operatiu que tenim a Rubí, el cor de la nostra unitat, el centre operatiu de Rubí,
que és la base del tren Granota, on també tenim alguns preservat algun altre tren antic. I en aquest moment la nostra intenció és anar consolidant aquest espai que abans estàvem desús, que és la cotxera, i anar-lo apostant cada vegada més i enllaçant-lo amb l'activitat de la vida cultural i social de dintre del que és Rubic.
Ja vam fer una ampliació, si es veu la nau, per poder encabir tots aquests vehicles a dins. Vam fer una intervenció arquitectònica per poder-la allargar i poder acollir tots aquests vehicles. I ara estem en aquesta fase de consolidació i, sobretot, assegurant la preservació d'aquest patrimoni.
Molt bé, Carles, doncs amb aquest desitge que tot segueixi consolidant-se i que tingueu moltes visites i la Trenc Granota segueixi funcionant per molts anys més, te dono amb les gràcies per atendre'ns avui. Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia. Adéu. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
A Ràdio Rubí t'ho explicarem diumenge a dos quarts de set de la tarda
A Ràdio Rubí, ara i sempre, cada diumenge de 10 a 11 del matí. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista.
Una selecció gourmet per pagaràs exquisits. Dimarts de 10 o 11 del Vestre a Ràdio Rubí, Love Play, on la música és la protagonista. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, Adeu de Camp. Adeu de Camp.
Final de primera volta per la Unió Esportiva Rubí a Sabadell. Visita el filial Arlequinat per defensar la tercera posició a la Lliga League. A Ràdio Rubí t'ho explicarem diumenge a dos quarts de set de la tarda.
Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta.
¡Experimenta!
Fins demà!
I arribem al final de la setmana amb la nostra secció de l'escàner setmanal, el primer escàner setmanal d'aquest any, i avui no el fa l'Albert Soler, el fa la Patri Díaz. Bon dia, Patri. Molt bon dia. Doncs sí, avui em toca fer-ho a mi, aquest primer de l'any.
que resumirem una miqueta el que ha passat aquesta setmana, que s'ha fet una mica llarga, perquè és la primera, diguéssim, que treballes tota la setmana, s'està fent una miqueta llarga. Sempre se fan llargues aquesta setmana. A més, com que és la primera setmana que venim de les festes i de tota la voràgine d'aquests dies, sempre és una setmana en la qual hi ha moltes notícies.
Per tant, no sé jo com podràs lligar amb aquest fil invisible del que xerreu per poder lligar totes aquestes notícies. A veure, sorprèn-me. Doncs mira, després de repassar les notícies d'aquesta setmana, resulta que la paraula que més es repeteix o que més podem deduir és autorització. Autorització. Bueno, a veure, a veure, primera autorització.
Doncs mira, Pamela, la setmana començava amb una notícia que va treure més a més el nostre company, el David García, i feia referència a la Generalitat, que el que ha fet és emetre informes desfavorables, és a dir, no ha autoritzat, ha dit en principi que no, a la mat de Forestàlies, aquesta línia de molta alta tensió.
el corredor elèctric que aquesta empresa volia portar des de l'Aragó fins aquí, fins a Rubí, i sense l'autorització, paraula que hem escollit, la fan inviable, tal com estava en un principi plantejat. Per tant, no es fa?
En principi no, sempre quan parlem d'aquestes coses hem de dir en principi posar cometes, condicionants i totes aquestes coses, presumptament i totes aquestes coses, no la podem donar per morta del tot, per dir-ho d'alguna manera, perquè l'empresa Planta Solar la necessita o la necessitava aquesta mat per connectar-hi.
plantes de bateries, les reganyes, que està prevista al costat de l'Institut JV Fo, ja per dalt per les urbanitzacions de la ciutat, i que ha rescatat el projecte amb aquest nou traçat per la seva tramitació. Per tant, ja veurem què és el que passa, per això estem dient que no està morta del tot. El Ministeri de Transició Ecològica ja havia atorgat una autorització, en aquest cas ambiental, a aquest corredor central i, per tant, a l'últim tram d'aquesta mat,
de Pierola a Rubí. Com el promotor de les reganyes necessitava la línia pel seu projecte, ara planteja aprofitar la part rubinenca d'aquest traçat que està autoritzat a Forestal i és una miqueta complicat per completar un recorregut que uneixi la planta prevista a Campí de la Serra, que és on dèiem, al costat de l'Institut J.B. Foix, directament amb la supestació elèctrica de Can Jardí. Més coses que hem de recordar encara.
Una part important d'aquest traçat de la mat hauria de ser, a més a més, soterrat, per tant, calerons. Ah, clar. A banda, clar, ara ens deies això de les autoritzacions, clar, projectes tan grans com aquests, se necessiten moltíssimes autoritzacions...
ara quan ho explicaves es veu que és bastant complicat d'entendre, sort del David García, que ho té molt... Ho domina claríssimament. Exacte, ho té molt controlat. Això i abocadors ho té supercontrolat. Passam a la segona notícia de la setmana.
Parlaves d'abocadors, doncs d'això parlem, perquè recentment hem sabut que el Departament de Territori ha hagut d'ampliar el termini de presentació d'al·legacions, tornem amb un tema complicat, a la tramitació de l'autorització d'aquest pla especial urbanístic que fa referència a dos abocadors, el de Can Carreras i el de Can Balasc, i en aquest cas per una rada administrativa, que aquestes coses m'encanten. Ja, ja, sí.
El termini inicial no complia el mínim de 45 dies hàbils que marca la normativa ambiental i aquesta ampliació permetrà presentar precisament aquestes al·legacions que dèiem i fins a una data concreta, fins al 9 de febrer d'aquest 2026. De fet, n'ha parlat aquesta setmana amb tu la portaveu de la plataforma Rubí sense abocadors, Montse Rus, i l'escoltem. És molt important quan hi ha una oposició veïnal com la que vam fer el 2011.
Vam presentar 12.000 signatures en contra del projecte, no sé quantes mil delegacions, d'entitats, de particulars, de grups municipals... Llavors, això l'administració també ho té en compte. Quan hi ha una oposició veïnal important, doncs s'ho han de mirar amb l'upa. No han de ser tan generosos.
Doncs Rubí, sense abocadors, que recorda també més coses, que Can Carreras fa gairebé 10 anys que està tancat per sanció, és a dir, sense autorització per funcionar, i que hauria d'estar en procés de clausura definitiva, cosa que, per cert, no està passant. Segons la plataforma, aquest abocador ja no pot ser utilitzat com a element de compensació per justificar l'altre, un nou dipòsit de residus a Can Balasc.
És que, a més, fan això, eh? Ara justifico una cosa amb l'altra i la veritat és que aquest tema també és un tema complicadot. És un tema que va sortint, va sortint i sortint cada any, xerrem d'abocadors i, a més, genera moltíssimes sensibilitats a la ciutat. Va, tercera autorització.
Doncs mira, ara parlem de dues notícies del mateix tema, però diferents. Ara ens entendrà la gent. A veure, a veure. Per una banda, el centre excursionista de Rubí s'ha vist obligat a suspendre la tradicional o famosa travessa Rubí Montserrat, que s'havia de fer l'1 de març, per culpa de les restriccions de...
la pesta porcina africana, que no autoritza, recordem-ho encara, dia d'avui, ja veurem quan s'acaba, però dia d'avui, aquest accés al mèrit natural de Rubí. Les inscripcions s'havien d'obrir aquesta mateixa setmana i ha estat una de les claus per acabar de decidir-se, per acabar de decidir no fer-la.
Al marge de saber si es podria realitzar o no era massa petit i, per tant, posar en marxa tot el que és muntar una activitat com aquesta, tota la infraestructura per després tirar-ho enrere, els ha resultat una miqueta complicat i per això han pres aquesta decisió. L'entitat ha evitat feina extra per no res, al final, i els participants ja no es poden replantejar l'agenda esportiva.
i des del centre excursionista ja pensen en l'edició de l'any que ve, la del 2027, que esperem que no hi hagi cap pesta ni res i es pugui fer. A més, a l'edició del 2027, si s'hagués fet aquesta, seria la quinzena i era com una data i la tenien allà com molt present. L'any que ve. Exacte, l'any que ve podran fer-ho. Segona notícia de la pesta porcina? A veure, anem a veure la segona notícia.
Vèiem, Epam, la segona notícia a la que fèiem referència sobre la pesta porcina. Parlem del refugi d'animals de roví que s'anomena En Nuestra Casa de Madera. Es troba a una finca de Sant Mus i dimecres rebia una inspecció dels agents rurals per decidir si autoritzaven la seva propietària a mantenir-hi els porcs que hi ha allà.
La inspecció va ser favorable i no haurà de sacrificar els sis porcs que està acollint. L'autorització del govern ha arribat després de confinar els porcs en una quadra, reubicar la resta d'animals perquè té més animals i cercar tota la finca amb una doble tanca per tal d'evitar el risc de contagi d'aquesta pesta que estem parlant.
Una feina que ha comportat diners, una inversió de 6.500 euros, que s'ha pagat en bona part amb donacions i també feta amb l'ajuda de voluntaris durant les festes de Nadal que hem deixat enrere. En aquest cas, anem a escoltar la Raquel Roca, que és la responsable d'aquest refugi, explicant d'on han sortit els ports i que els està cuidant el seu refugi. Una de les porquetes, la Pigui, ve d'un pis de Barcelona, clar...
creixen. Buñueló i la Rosita i la Juanita venen de Màlaga que a Màlaga també van tenir un problema perquè, clar, la gent tenia porcs i els va començar a deixar anar. Es va fer com una colònia de cent porcs. Llavors l'Ajuntament va dir fora eutanàsia a tots. Llavors, diversos santuaris vam acollir els que vam poder. El Patricio el van comprar per fer fotos a una comunió de bebé, superbebé, i els dos dies ja no li feia falta, ja fora. I així.
Doncs la Raquel, a banda dels porcs, del Patricio i de tots aquests que té allà, té altres animals abandonats perquè té cavalls, gats amb discapacitats, cabres i també ovelles. I atenció, per favor, si us plau. Vols saber quina ovella està a nostra casa de madera? No, la ovelleta que vam xerrar fa temps i s'ha convertit superfamosa a Rubí. Esta misma, la ovella Gustavo, quan li van requisar el Salvador López,
Recordem, la policia local va requisar aquesta oveia, la va portar al santuari o refugi de la Raquel Roca. Per tant, allà que està. Casualitats de la vida, eh? Última autorització de la setmana.
Doncs ara et vull parlar d'un projecte que ja té l'autorització de la Generalitat des de fa ja uns quants anys, però que passen els anys precisament i encara no l'hem vist, aquest projecte, i els rubinens ja s'ho miran, per dir-ho d'alguna manera, amb una certa desconfiança. Atenció, guionistes, que aquí hi ha pel·lícula.
Sí, per Raco, crec. Només poden ser dos, i jo a post, per l'hospital. Efectivament. L'hospital Vicente Ferrer, que no serà un hospital, recordem-ho també, perquè ha anat, sembla que són 26 anys des de la primera pedra, i això ha anat evolucionant fins ara, que ja no és un hospital, sinó un centre d'alta resolució, ni segurament durarà aquest nom tan poc, el de Vicente Ferrer. Però sí que es construirà el Rubí.
Això en principi serà així. Això no ha canviat, eh? I donarà servei als veïns i veïnes de la nostra ciutat, però també als de Sant Cugat i als de Castellbisbal. Doncs dimecres, la consellera de Salut Olga Paner visitava Sant Cugat i deia això. Entre que encarregues el projecte i el centre a l'obres, sempre solen passar uns 5 anys. Per què?
Doncs perquè són centres amb una infraestructura tecnològica molt complexa i que, a més, requereixen moltes garanties de seguretat per posar-ho en marxa. Per tant, aquesta seria la previsió. És a dir, no estem fent un CAP, estem fent un centre d'alta resolució, tecnològicament molt competent i, per tant, honestament hem de calcular un 5 anys.
Pamela, som de lletres, però la suma és fàcil. Si el projecte de l'hospital, en teoria, en teoria també, està llest el 2027 i tardarà 5 anys, tomba 2-4, ens plantem el 2032, el 2032, eh? Déu-n'hi-do. Si es compleix tot, que encara hem de veure si acaben el pla funcionant en aquest primer semestre i si el projecte executiu està fet al principi de 2027.
Si tot això es compleix... Bueno, i que ja sabem com van les obres, eh? Que les obres s'allarguen, trobem restes arqueològiques i aquestes coses. I no hem dit una cosa important, que s'ha de provar un pressupost, o dos, o tres. I de moment, pressupost, ni se le ve ni se l'espera. Exacte. Bé, doncs estem d'autoritzacions. Exacte. Ens mantindrem a l'espera de veure que passa amb l'hospital. Exacte.
Doncs, Patri, moltíssimes gràcies per dur-nos totes aquestes autoritzacions i seguim. Seguim fent notícies, ja sabeu, bolletins i informatiu a les dues. Molt bé. Adeu.
En el vórtice espacial sobre mi cama.
Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament, en resposta a Ràdio Rubí, explica que les persones que ocupaven el Porsche han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis.
El que passa a la ciutat t'ho explica Radio Rubí. La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Nena, has de rebutar, sorry. Irene, demana'm-ho de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Tia, és que fort. Us heu assabentat plena per fer a la uni. Eh, ora, crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
I acabem aquesta segona... Bueno, no l'acabem del tot perquè encara ens queda la recomanació amb els esports, que ja està aquí el Toni Bravo. Bon dia, Toni. Bon dia, Pam.
Ja està, bon dia. Jo m'has dit bon dia, jo dic bon dia. Què més vols? Molt bé, ja li hem dit que vagi ràpid i va per feina. Explica'ns que, sobretot, la darrera novetat que hem sabut avui. Sí, que abans ho deies tu, que t'havia escoltat, que aquest diumenge al matí s'havia d'inaugurar les noves instal·lacions del gimnàs artístic esportiu Rubinenc, però que, degut a les previsions de pluges, Ajuntament i Entitat, han decidit ajornar aquesta inauguració
La data està encara per decidir. Anem al futbol, anem a les cites esportives d'aquest cap de setmana. La Unió Esportiva Rubí, que visita diumenge a la tarda, perquè serà dos quarts de set, això és poc habitual. Diumenge a la tarda. Sí, sí, sí. El Sabadell B, duel entre el quart i el 14è classificat...
Per tant, molt bé pels rubinencs, que arriben en una dinàmica positiva, arriben en quatre partits puntuant. D'aquests quatre partits hi ha tres empats i una victòria, que també s'ha de dir tot. Els sabadellencs arriben en una ratxa negativa perquè acumulen tres derrotes en les darreres quatre jornades. Podreu seguir el partit en directe a Ràdio Rubí. Per tant, bona oportunitat per l'equip de José Solivelles d'intentar saltar la tercera plaça.
Jo no sé si és bo o dolent que els de Sabadell arribin a ben perdut, perquè, clar, o arriben amb moltes ganes de guanyar o molt fets pols. Tens tota la raó del món, perquè la jornada passada s'enfrontaven els de José Solivelles, la Unió Esportiva Rubia, el Júpiter, que només estava a la mateixa 14a posició, que estan ara, el que passa és que s'havien mogut, o sigui, zona baixa, van acabar empatant.
Tens tota la raó del món, eh? Anem al Juventut 25 de septembre, que busca sortir de la zona vermella de primera catalana. Diumenge, punt del migdia. Atenció, duel directe contra el Tortosa. Tenen els mateixos punts, tenen els mateixos partits guanyats, empatats, perduts. Els nostres són 14, els rivals estan just per sobre, però als Tortosins resulta que les tres darreres jornades han perdut. L'Olímpic de Can Fatjó, que vol consolidar les millores que està fent, doncs
a de viatjar, això serà diumenge a 5 de la tarda, visita l'Agramunt, li direm que ens portin uns torrons, també, a l'Agramunt. Tu no, quan vas cap allà, tu no pares, allà, per agafar torrons? No, és que... Tenen un lloc molt maco, allà. Sí, sí, sí, però, bueno, és que jo, els dolços i jo... No? Bueno. M'agrada fer-los, però no menjar-los. Bueno.
Doncs el proper dia esperem aquí dolços, eh? Anem a l'Agramunt, 13, que del grup 5 de segona catalana, els rubinics són setens, doncs volen donar continuïtat a la victòria de la jornada anterior i el rival que ha perdut dos duels, els dos darrers duels a casa. Anem al futbol sala perquè són dos partits intensos, són duels directes,
El femení, això no ens ho podem perdre. Dissabte, un quart de set, rep el Linyola, líder de segona divisió nacional, 40 punts. Les rubinenques són terceres, estan només a un punt per sota, 39, estan empatades amb l'intersala 10.
per tant, és un partit que pot marcar el lideratge. Hem de donar suport a estar-hi allà. I duel directe també pel masculí, que visita la pista al Mataró B, que es té amb 15 punts, això serà diumenge a 3 quarts de 7. Els de David Parrilla, sisens amb 19, doncs busquen escalar aquesta zona alta, que qui ho anava a dir, quina bona feina del David Parrilla, que l'equip va estar diverses setmanes a sota, i ara els tenim allà sisens, i que...
Bé, poden mirar cap a dalt. Encara queda molta lliga. Queda molta lliga, però és que han fet un canvi... Molt bé. Molt xulo, molt xulo. Brutal. Pel que fa al Waterpolo, Club Natació Rubí Femení, que visita el Túria, això serà aquest dissabte a les 6. Les ruïnenques són líders de primera, doncs a veure si podem mantenir aquesta ratxa amb un rival directe. Acabo. Amb lo que hi patins en línia femení, 100 patins visita els Culls al Ma serà dissabte a dos quarts de nou.
en un duel de la setmana passada, que va ser posposat, les Rubinenques, líders invictes, les esculls terceres, però és l'equip, atenció, més golejador del campionat. Doncs anem a veure què passa amb aquest partit abans de la Copa de la Reina. Ja marxo, ja marxo, ja marxo.
Doncs amb tots aquests partits t'esperam, vos esperam aquí als esports el dilluns perquè ens expliqueu precisament què és el que ha passat amb tots aquests partits. Moltes gràcies, Toni. Bon cap de setmana, bon cap de setmana any que ve dint, també.
I ara, com sempre, no marxin perquè arriba la tertúlia amb la Valentierno i nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández. Ladies and gentlemen, Olivia Dean. Talk to me, talk to me Talk to me, talk to me Looks like we're making up for lost time Need you to spell it out for me
Bona nit.
Bon dia, què tal, com esteu? Estem escoltant ni més ni menys que Olivia Dean. Sou en directe d'una de les veus del moment, aquesta cantant britànica Olivia Dean, actuant en directe fa uns dies, fa no gaires dies, el Saturday Night Live a Nova York.
ni més ni menys que en aquell mític programa nord-americà que ja té més de 50 anys en antena i que té una de les millors actuacions globals del planeta en viu i en directe. Un luxe per qualsevol artista nacional, és a dir, nord-americà o internacional, com és el cas d'Olivia Dean, que pugui actuar en aquest programa. Doncs aquest Man I Need és so en directe d'aquest Live from Saturday Night Live.
I tot això per què? Per què escoltem Olivia Dean? Doncs per celebrar que per segona setmana consecutiva, i ja van quatre en total, es troba en el número 1 de la llista britànica d'àlbums amb el seu treball The Art of Loving. És aquest nou descobriment a nivell global, que ja feia anys que la coneixíem, i especialment el Regne Unit, que està patant a nivell global, a nivell mundial, amb aquesta nova reinterpretació.
La nostra recomanació del dia. Rescoltar, gaudir, posar el vostre Spotify, el vostre Deezer, com sigui. Doncs en bucle totes les cançons del nou treball d'Olivia Dim i gaudir-la, perquè és una artista brutal. I si podeu buscar també per internet Difference Actuacions en Viu, us ho recomanem perquè us n'adonareu de la qualitat vocal, de la presència escènica que té aquesta dona.
Fins demà!
I per acabar aquesta càpsula musical, doncs us deixo amb el seu primer gran hit global de fa un parell d'anys, aquest tema que porta per nom d'Aif. Gaudiu d'Olivia Dean i seu feliços.
Fins demà!
Fins demà!
Són les 10 del matí.