Són les 9 del matí.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, a veu de cama. La Unió Esportiva Rubí començarà la segona volta amb un clar objectiu, oblidar la desfeta de diumenge passat a Sabadell. Visita el Martínez diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi a Barcelona. A Ràdio Rubí, tots fem esport.
Informatiu migdia. L'empresa Rubinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del supermancat, con dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo. Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo. Con José Verde. ¿Cansad de esta parduta Netflix? Arriban a los teos salvados. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Fins demà!
Passen gairebé 4 minuts de les 9 del matí i començant aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dijous 22 de gener. Avui conversarem amb el portaveu del grup municipal del PSC, Rafa Hueto,
dins l'espai els grups municipals opinen. Ja sabeu, l'espai en el qual els diferents portaveus dels partits polítics en representació al ple municipal expliquen quina és la tasca que fan dia rere dia. Després serà el torn de la nostra secció de ciència guaita que tenim, que ens proporciona la xarxa.
Quan quedin pocs minuts per a les 10 de la matí, els nostres companys d'esports ens donaran l'última hora de l'actualitat esportiva local i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10, Antoni Bravo moderarà la tertúlia que analitzarà l'actualitat amb Conxita Jiménez, Isidre Rubio i Víctor Ramos i xerraran de ben segur sobre l'aturada dels trens de rodalies, la futura vaga de maquinistes, el tall de la P7 i tots els problemes de mobilitat que estan causant a tots els ciutadans, a més de les darreres noticis de la ciutat.
I a partir de les 11, Navell Intierno xerrarà amb Anel Bamala del Sant Antoni Abad i amb el banderer Lluís Pérez Anton per xerrar dels tres toms. Començam!
Tenim una nova edició dels grups municipals d'aquest 2026. Ja sabeu, l'espai que la ràdio pública cedeix als diferents partits polítics en representació al ple municipal perquè ens expliquin quina és la seva tasca i que ens comentin els diferents projectes que s'estan duent a terme a la nostra ciutat. Avui és el torn del PSC i per això tenim en nosaltres la portaveu dels socialistes, la Rafa Hueto. Bon dia i benvingut.
Molt bon dia, moltes gràcies. Jo volia començar xerrant d'un dels temes recurrents, que és el futur hospital, que el centre d'alta resolució, que li diuen que fa molt de temps que es reclama la ciutat i que en els darrers dies hem conegut un nou calendari. La Conselleria de Salut diu que no obrirà portes com a mínim fins al 2032 i l'alcaldessa l'altre dia
ens comentava que confia en el president Illa i ella diu que finalment tindrem aquest hospital, però l'oposició ha posat el crit al cel. Des del PSC, com ho veieu? Què penseu d'aquestes crítiques?
Bé, són crítiques totalment lògiques. A tothom li agradaria tenir les coses el més aviat possible, però a vegades la realitat és la que és i ningú es pot saltar els passos i tot i que des de l'oposició posin el crit al cel, doncs, evidentment, les coses han de seguir el seu procés. Què podia haver sigut més ràpid? Evidentment, estem totalment d'acord, però les coses han de seguir el seu procés, els seus passos, esperem tenir aquest pla funcional durant aquest 2026 i continuarem reclamant que les coses es facin el més ràpid possible.
La veritat és que les informacions s'han anat succeint. Primer deien que en el primer trimestre tendríem aquest pla d'usos, després s'ha anat retressant. L'alcaldessa diu que confia que ho tendrem, però això també depèn que es construeixin altres hospitals perquè primer el govern té altres prioritats.
el conjunt del país, més que el govern. Hi ha situacions que també s'han de resoldre. Una d'elles és l'Hospital Vicente Ferrer i el que farà el govern municipal és insistir a pressionar, a apretar el màxim possible perquè qui té les competències, qui té la capacitat per poder fer aquests passos, els faci en el temps en què s'han compromès.
L'altre tema també d'actualitat és la reclamació de la segona estació de la Llana, que l'alcaldessa també va estar comentant amb el president Illa quan va visitar la ciutat i ens va comentar també que Illa havia promès que aquesta estació arribaria i que arribaria abans que a l'hospital.
Sí, nosaltres també ho pensem així i som optimistes en que això passi. I aquesta és una qüestió que també compartís el conjunt del ple, us podem avançar que estem treballant amb veïns per ruï, per transformar aquesta moció que vam presentar de parte com a partit polític en una declaració institucional perquè el conjunt de la ciutat entén que la segona estació de ferrocarrils de la ciutat no ha d'estar condicionada a cap desenvolupament, que ja tenim
la demanda que faria funcionar aquesta estació de manera normal i que, per tant, s'han d'iniciar els estudis informatius de manera ràpida, de manera immediata. De fet, l'altre dia a Ferrocarrils ens passava les dades del 2025 i és una de les estacions, la de Rubicentra, que més creix en número de viatges. Sí, és un tema que està passant en tots els modes de transport públic. Fa pocs dies també publicaven
les dades d'utilització de Rubí Bus. Hem arribat a 3 milions i mig de viatgers, el transport públic està incrementant i hi ha més i millor oferta, malgrat que avui no és un dia ideal per parlar d'això. És una qüestió que no afecta tant a la ciutat de Rubí perquè és marginal l'utilització que fem de rodalies, però en tot cas, quan hi ha un bon servei, i en el cas de Rubí Bus hi ha un bon servei, hi ha uns preus també competitius i en aquest sentit...
La setmana que ve passem pel ple l'aprovació del 50% de subvenció en els abonaments. Quan hi ha oferta, quan hi ha preus competitius, la gent agafa el transport públic.
Parlem amb l'alcaldessa de la setmana passada, l'Anna Maria ens deia que ja teniu preparada la primera proposta del pressupost municipal del 2026 i que el soci preferent seria Esquerra Republicana. Ja heu començat les negociacions?
Sí, hem començat les negociacions, aquí soc molt discret i molt prudent i poques coses podria avançar, però ja hem fet una primera pressa de contacte, hem intercanviat unes primeres dades i comencem a parlar en les línies de quines podrien ser les propostes i d'acabar de complir totes aquelles coses que havíem acordat pel pressupost 2025.
No sé si ens pots avançar alguna novetat d'aquest pressupost que es pugui destacar. Doncs encara no. Si em permeteu, avui em toca ser molt prudent per una qüestió de respecte i aïllat a qui estem asseguts a la taula i, de moment, prudència. Jo crec que tenim les condicions per poder arribar a acords, però les coses han de treballar on toca i no ara mateix avançar coses que seria fer volar coloms i crec que no és positiu.
De fet, la setmana passada la portaveu d'Esquerra Republicana, jo segueixo burxant, la portaveu d'Esquerra Republicana deia que demanen ajudes econòmiques pels comerços afectats per les obres de l'Avinguda de l'Estatut. S'està treballant això com a moneda de canvi en aquests pressupostos?
Ho estem estudiant, s'han fet consultes jurídiques perquè no és un tema senzill. Més que res perquè no hi ha un lucre cessant, que seria el fet jurídic que podria permetre determinades bonificacions. Però s'ha trasllat els serveis jurídics de l'Ajuntament i tindrem aviat un informe respecte a això. Aviat tenim previsió?
Aviat, és en els propers dies, sí, sí. De fet, avui és el primer dia del tall d'aquesta avinguda de l'Estatut, d'aquestes obres tan esperades. Com estem?
Doncs ahir a les 4 de la tarda es va produir el canvi de sentit del carrer Can Oriol, es va fer el tall en direcció Sant Cugat del tram de la primera fase de l'avinguda de l'Estatut. Avui, malauradament, aquest matí, i abans ho comentàvem perquè venia precisament de l'avinguda de l'Estatut, de veure com estava funcionant, s'han concentrat tots els elements negatius que es poden concentrar, tenim la situació de rodalies que ha fet que
molta més gent agafia el cotxe, el tema de la peixeta que també comentàvem, i la climatologia que tampoc ha acompanyat. Evidentment és una obra complexa, comportarà molèsties, i el que estem treballant d'alguna manera és intentar minimitzar al màxim possible aquestes molèsties.
traslladar aquest missatge d'intentar, en la mesura del possible, no agafar el cotxe quan hi hagi trajectes, sobretot per anar a les escoles, si és possible no agafar el cotxe. Si això no ens queda més remei, doncs intentar utilitzar el transport públic, que a la ciutat podem dir que funciona bé. Abans comentàvem les dades i tenim una bona oferta de transport públic per arribar a aquesta zona de la ciutat. I si això tampoc fos possible, intentar utilitzar.
utilitzar els itineraris alternatius que estan senyalitzats a les entrades i sortides de la ciutat i que també és una manera d'intentar que el funcionament de la mobilitat de la ciutat es vegi el menys afectat possible per aquesta obra que, com dic, és molt important, és molt gruixuda i té una complexitat molt alta.
De fet, ha tingut una molt bona acollida, perquè com que era tan esperada, no sé si heu tingut el feedback dels veïns i dels comerciants, i en principi té bona acollida. Sí, aquesta és una obra que, jo crec, en la meva opinió, possiblement és la transformació urbana més important de la ciutat en les darreres dècades. Aquesta és una de les ferides obertes que tenia la ciutat, i comencem a cosir-la. I per cosir, a vegades hi ha coses que molesten, que fan mal una mica...
però al final el resultat final, quan la ferida estigui curada, serà molt positiu. Canviem de tema, perquè l'Agència de Residus ha subvencionat l'Ajuntament amb una part dels 395.000 euros que demanava per un projecte de contenidors intel·ligents que afectaria uns 14.000 habitants, si no vaig malament. Què més ens podeu explicar d'aquest projecte?
Aquest és un projecte que, tot i que s'ha presentat com a Ajuntament de Rubí, s'ha coordinat de manera comarcal amb el Consorci de Residus del Vallès Occidental i en el que participen també la ciutat de Terrassa i Sabadell. Encara està per definir. El que vam establir per demanar la subvenció era una sèrie de paràmetres i encara estem treballant per veure com concretem, com aterrem tot aquest tema en una prova pilot que ens pugui fer veure les bondats o la necessitat de poder avançar
en millores en el sistema de recollida. És un tema que s'està treballant conjuntament, ja dic amb el Consorci de Residus i amb l'Ajuntament de Sabadell i Terrassa, perquè la idea també és fer alguna proposta que sigui conjunta per les tres ciutats. I amb tot això tenim una mica de marge, perquè aquesta subvenció, si no recordo malament, es pot fer efectiva fins al 2028, però el que és evident és que totes les ciutats mitjanes i grans
del país han d'avançar d'alguna manera cap a aquesta millora en els sistemes de recollida que ens permeti millorar també les dades de recollida selectiva. Fa molt de temps que se xerra d'un canvi de model en aquesta recollida i en la generació de residus. No sé si a Rubí sí que sé que s'està estudiant, no sé si hi ha hagut algun avançament, si s'ha xerrat alguna cosa en aquest sentit.
A Rubí fa un any i mig que vam crear una comissió de treball en la que participen els portaveus dels municipals que tenen representació, dels partits polítics que tenen representació en el ple, que participen també als serveis tècnics municipals i que participen també als habilitats, al secretari i a l'interventor, perquè aquest és un tema molt important per diversos motius.
Per un costat és el principal contracte que té l'Ajuntament, és el que té l'import més elevat i per altra banda és un tema molt important que afecta molt directament a tots els ciutadans. Estem treballant, estem avaluant, estem analitzant diversos sistemes, estem veient també què és el que està passant al nostre voltant. Hi ha ciutats del nostre tamany que comencen a fer coses i estem observant com està funcionant perquè, com dic, és un tema molt important.
Aquí nosaltres mantenim que la proposta que fem ha de contenir tres elements clau. Primer, que puguem assolir en algun moment.
els objectius que ens planteja Europa de recuïda selectiva, que té una qüestió molt important. Segon, que sigui el més barat possible. Aquí la variable econòmica, amb la modificació de la norma, amb la norma 7 barra 2022, que obliga a girar el 100% del cost del servei als ciutadans, doncs és important que comprim els objectius i que ho fem de la forma més barata possible, més eficient possible. I per altra també, i aquest és molt important,
que aconseguim que aquest canvi impacti de la millor manera possible a la ciutadania. És a dir, això és un canvi d'hàbit importantíssim i aquest canvi d'hàbits la gent l'ha d'entendre i ha de participar d'ell. Per tant, hem d'aconseguir que el conjunt de la ciutadania sigui un aliat en tot això, perquè si no poden passar coses com a Girona, que ha sigut un desastre, un govern de la CUP, curiosament, que dóna moltes lliçons...
sobre aquests temes de recullida de residus, doncs està fent una gestió lamentable a la ciutat de Girona i estan fent passos enrere. I quan un fa passos enrere, després costa molt més fer passos endavant.
Clar, perquè en el cas de Rubí les opcions són complicades també, perquè quan tu penses en recollida selectiva moltes vegades penses, ostres, un porta a porta seria meravellós, però clar, Rubí no és una ciutat adequada per fer un porta a porta per la idiosincràsia, pels edificis. Clar, en un poble petit sí que és fàcil fer això, però en una ciutat com la nostra no. Contenidors intel·ligents, clar...
entenc que potser l'opció és cercar un híbrid. Aquest és un dels temes que s'està treballant en aquesta comissió. Els híbrids, hi ha ciutats més petites que Rubí, no hi ha cap ciutat del tamany de Rubí que estigui adoptant un sistema híbrid, tenen la seva complicació, i després hi ha un element molt important a destacar, jo ho deia abans, la variable econòmica. El porta a porta et pot portar uns...
un assoliment d'objectius molt elevat en quant a recollida selectiva, però és un sistema car. Car. I la gent després l'ha de pagar, no? Doncs escolteu, jo crec que el més sensat és complir els objectius de la manera més eficient possible i intentant, d'alguna manera, fer les mínimes molèsties i aconseguir que la ciutadania sigui un aliat en aquest procés que es durà a terme en els propers anys. Nosaltres el que volem és que quan es faci una implantació, en el moment que arribi, no vull avançar dates ni res d'això, en el moment que arribi
es faci de la millor manera possible i no ens passi, insisteixo, com situacions lamentables que s'han dut a terme a la ciutat de Girona, per exemple. Seguim xerrant de residus, perquè si no vaig equivocada, el percentatge de la tasca de residus es renova cada any en funció de quan recicla la ciutat, és així? Sí, en funció del volum de tones que el conjunt de la ciutat genera i que s'han de tractar.
I aquest any la nostra ciutat ha pujat, ha baixat, com estem? Pràcticament s'ha mantingut igual. De fet, el coeficient aplicat a la ciutat de Rubí pel que fa al tractament és pràcticament el mateix que l'any passat. La variació és mínima.
Canviem de tema, perquè, bueno, canviem de tema i no, seguim en tema de residus, però més a lo gran, perquè a principis d'aquest mes vàrem saber que s'ha ampliat el termini d'informació del Pla Específic Urbanístic dels abocadors de Can Balàs i Can Carreras,
si no record malament crec que vareu fer al·legacions en el seu moment no sé si ara en fareu, si no en fareu com heu vist aquesta ampliació
És important aclarar el que ha passat aquí perquè jo crec que s'han donat informacions que no s'ajusten del tot a la realitat. L'Ajuntament de Rubí, com a part interessada, aquest peu urbanístic que es produeix en la ciutat de Rubí, com a part interessada té un procediment per presentar al·legacions diferenciades de la resta de població en general. L'Ajuntament de Rubí ja ha fet la seva feina, ja ha dit el que havia de dir respecte al peu de Can Carrera a Can Balasc, que evidentment no estem d'acord.
Aquest nou procés, aquest nou termini que està obert, és per la resta de persones. Però l'Ajuntament de Rubí, com a administració interessada en aquest expedient, té el seu propi procediment per dir el que pensa. Un procediment que es va dur a terme ja al març. Sí, en el primer període que es va obrir en tot aquest procés. I quines al·legacions vareu fer en aquell moment?
Doncs bàsicament que no estem d'acord que es condicioni, que es presenti com un element conjunt la situació de Can Carreras de la situació de Can Balàs. Per què? Doncs perquè Can Carreras està clausurat.
Està clausurat. Can Carreras ja no és un abocador en actiu. Ha de seguir el seu procés de clausura i restauració, però ja està clausurat i, a més, ho refermen sentències. Per tant, no té cap sentit que el projecte urbanístic que es desenvolupi a Can Balàs estigui condicionat per la situació de Can Carreras. Això podria tenir sentit la primera vegada que es va presentar, el 2015, però no estem en aquesta situació. Aquesta és l'argument principal que fa servir l'Ajuntament de Rubí perquè això no tiri endavant.
Ja per acabar, la setmana vinent tenim ple municipal. No sé si hi ha algun punt important que des del PSC volgueu destacar per a la setmana vinent. Jo feia referència abans, jo crec que hi ha un punt molt important que a vegades...
passa una mica com desapercebut, i és la ratificació del decret de la bonificació del 50% dels títols agrupats de Rubibús. Aquesta és una mesura importantíssima que afecta la butxaca de les persones, que afecta...
el conjunt de ciutadania que fa servir el transport públic, que cada vegada és més, i per mi és una mesura molt important, que l'Ajuntament de Rubí es torni a comprometre en aportar el 30% del 50% d'aquesta bonificació. L'altre 20% l'aporta l'Estat.
i refermem aquesta aposta pel transport públic, que és un tema molt important, que a més s'ajunta també a la recent presentació dels tres busos híbrids que gairebé ja fan que la flota de Rubí Bus sigui totalment híbrida i molt més sostenible que fins ara.
Molt bé, doncs fins aquí els grups municipals opinant d'avui. Moltíssimes gràcies, Rafa, per explicar-nos tots els detalls de tots aquests projectes i de tota l'actualitat que està passant a la nostra ciutat en les darreres hores. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia.
La ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiruby.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
L'Enjoc és... A l'Enjoc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre.
I un dijous més tenim la nostra secció de ciència, el white tag que tenim, que ja sabeu que ens proporciona la xarxa.
Guaita que tenim. Obrim la finestra per observar i comprendre el nostre entorn natural. Amb Sergi Corral. Benvinguts i benvingudes a un nou Guaita que tenim amb el biòleg Sergi Corral. Sergi, bon dia. Bon dia, Ona. A veure, de què ens parlaràs avui? Doncs mira, us volem parlar d'una de les plantes amb més tradició a la nostra cultura. I quina és? Fa temps que es cultiva. I també és una de les que més pes econòmic té, sí.
teniu prou amb aquestes pistes, us direm que és, evidentment, la vinya. Ah, carai, la vinya. Home, i tant, aquí en tenim molta, eh? A Catalunya, en general, n'hi ha moltíssima. N'hi ha moltíssima, i tot l'art mediterrani, en principi, són els grans productors, en aquest cas, de raïm i de vi, per tant, grans cultius d'aquesta planta.
Però li anem a donar un toc botànic, ja que parlem de plantes, després ja parlarem de varietats i ja parlarem de vins i temes, però de moment anem a donar-li la primera entrada botànica per posar-nos en situació.
Perquè segurament sorprendrà que la vinya es classifica en el món vegetal com una liana semillanyosa. Ah, carai! Una liana, eh? No és un arbre. No és un arbre. Vindria a ser una liana arbustiva semillanyosa, podríem dir, perquè, clar, si heu vist els ceps, que és la planta, com si diguéssim,
La part de baix sí que té material llanyós, té lignina, està lignificada, però la part de dalt, les fulles, les branques, els branquillons, és el que van enfilant-se com a planta enfiladissa. Exacte. Doncs aquesta liana, que és la vinya, pot arribar a enfilar-se fins a 20 o 30 metres d'alçada. D'un nivell. El tronc de baix, la part llanyosa, es pot arribar a engruixir fins als 40 centímetres, és a dir, dos pams.
en aquells ceps centenaris o més que centenaris, aquells ceps vells. El seu nom científic és Vitis vinífera. Ja ens diu, eh? Una mica sí, no? Ja ens apunta que farem vi. Ja ens apunta que farem vi. I com altres varietats cultivades, el seu origen, evidentment, l'hem de trobar a la seva cosina germana asilvestrada. És a dir, la Vitis vinífera, subespècie silvestris.
El gènere, aquest vitis, ja sabem que els noms científics el composen el gènere i l'espècie, el gènere vitis té unes 60 espècies representades arreu del món. La gran part de distribució podríem dir eurasiàtica, entre Europa i Àsia, però també la trobem present a Amèrica del Nord, d'alguns gèneres. La planta, com hem dit abans, també es coneix com a ceps. Ara dinem uns quants noms que a mi em semblen molt macos. Som català, sobretot,
Les fulles s'anomenen pàmpuls. Sí. El pàmpul de la fulla, que tenen forma l'ovular, de l'òvuls, però la vora és dentada. Té petites dents, com una forma de serra, petita serra. Aquestes fulles poden superar els 20 centímetres d'ample. Sí, sí, són fulles molt amples. Són grans, eh? Són tipus les de morera, que també són així molt grans. Només que recordeu la imatge d'Eva, eh? Tot el que ocupava la fulla de vinya, aquest pàmpul.
A les branques tendres hi trobarem els circells. Què són els circells? Els circells són unes prolongacions que són les que es van aferrant a altres plantes, a reixes, a malles, i les que ajuden a la planta a anar trepant i anar-se enfilant. Els que fan que la vinya sigui una liana, bàsicament. Exacte, que es pugui anar escampant. Per parets, per reixes, etcètera.
Aquests, el fruit, és el raïm, el grat de raïm, però els raïms s'agrupa en gotims, que és una altra paraula xula de gotims. Pàmpols, circells i gotims. Imagineu... Un vocabulari de la vinya, eh? Aquests tres, eh? La vinya floreix aproximadament al final de primavera, entre maig i juny. I al principi d'estiu es desenvolupen els fruits, els raïms,
i maduren al final d'estiu, principis de setembre. Que és quan fem la barema, no? Que és quan fem la varenya, la barema. No sé si us sorprendrà, ho heu vist o no ho heu vist, la vinya és una espècie caducifòlia, és a dir, li cauen les fulles. És molt agradable, molt maco, veure totes les vinyes a l'octubre, sobretot i novembre, les grans extensions,
Penedès, la Rioja, com va canviant de color, es va embarbellint, es va agafant tonalitats vermelloses i granates, és molt maco. I és una espècie adaptada totalment al clima mediterrani, tant a mediterrani costaner com a mediterrani continental. Perquè si ens fixem en la vall de l'Ebre, la ribera del Duero, la Manxa, el Bacete, tot això, són vinyes adaptades més a continentalitat.
sobretot en temperatura. En aigua, això ho hem canviat una miqueta, perquè moltes vinyes les hem passat de secar a regadiu. La vinya era un curtiu de secar, evidentment, però, com ja sabem que volem... Bueno, la mà de l'home a vegades... I que no pateixin o que visquin en llocs que fa més sequera de lo normal i a lo millor que no podrien viure, doncs aleshores és de ric.
L'origen de la vinya l'hem de cercar al pròxim orient, entre Armènia, nord de l'Iran i tota la zona de Mesopotàmia. O sigui, no ho descobrim perquè moltes espècies provenen d'allà, per exemple, tot el que és el blat i tots els llegums i porall, podríem dir que és un pol o era un pol de biodiversitat. Per què? Perquè estar en aquella zona va permetre a la vegetació refugiar-se
a les llargues èpoques glacials. Era un lloc de refugi cap al sud, que no els afectaven les oles, i a partir d'aquí es van poder desenvolupar. Quan la glaciació recolava, aleshores la vegetació tornava a progressar o tornava a conquerir territoris. També s'han citat poblacions als valls de Tianxan a l'Àsia, també.
I, clar, ja coneixem que aquella zona de Mesopotàmia va ser precisament on l'ésser humà va domesticar les plantes per fer-ne cultius. Sí, exacte. Tot va començar allà, també, eh? Així, en el cas de la vinya, les primeres senyals com a planta cultivada daten ni més ni menys que fa 5.000 anys enrere. Déu-n'hi-dons, hem de remuntar molt enrere. Sí, els 2.000 i escaig anys que portem, més els 3.000 anys abans de Cris, afegits, eh? Després, aquest cultiu es va estendre a tota la conca mediterrània, europea, africana i, finalment, Amèrica.
La vinya també és corruptiva amèrica. I a Catalunya com hi va arribar? Doncs mira, va arribar, podríem dir que va arribar, mira, ho estic veient per la finestra on va arribar. Perquè en el cas de Catalunya la vinya va ser introduïda al voltant del segle IV abans de Cris per Empúries. Ah, carai, ven aquí a prop nostre. Clar, van entrar gràcies als fenicis. I serà, de fet, després l'imperi romà...
La societat que n'estén el cultiu arreu del seu imperi, podíem dir, tota la vora de la Mediterrània, i Àfrica, bàsicament, i també nord d'Europa. No oblidem que a l'època romana i després l'època medieval hi va haver un òptim climàtic, que va fer que la vinya també es pogués cultivar molt al nord.
centre nord d'Europa, inclús Anglaterra, per tant, inclús a latituds més al nord del que s'ha cultivat després. Evidentment, el tresor de la vinya és el raïm, que es consumeix com a fruita, o i majoritàniament com a vi i derivats. Exacte. Dues xifres. Europa consumeix anualment prop de dos milions de tones de raïm com a fruita. Déu-n'hi-do. O suc.
per producció de vins i derivats. Per tant, aquí el raïm, com a raïm, ens el mengem poc. Ens el mengem poc, ens el bevem, bàsicament. Els derivats ens el bevem. Ens el bevem, eh? Com aquell que deia que menorlegia pedo de to, el raïm ens el bevem, bàsicament. I a la península ibèrica es cultiven principalment les següents varietats de raïm. Anirem a citar unes quantes, eh?
D'entre negres, de veritats negres, tenim a l'ull de llebre, el que en castellà se'n diu Temprenillo. És la reina, és la plaç, planta, rega gairebé tot el país i rep diferents noms, com hem dit. La garnatxa negra, que històricament està molt estesa i ha viscut un renaixement, gràcies sobretot als vins del Priorat, el Montsant i de Gredos.
Home, aquesta se'n sent molt a parlar, eh?, de la garnetxa. Molt, molt, molt. La varietat bobal, que predomina la zona d'Utiel-Requena, a València, i la Manxa, és la segona varietat negra més plantada arreu d'Espanya. El monestrell, que és típic del sud-est, de Jumilla, Iecla i Alacant, és una varietat molt resistent a la sequera, que comentàvem abans, eh? I la mencia, és la varietat d'estrella del nord-est, o sigui, els negres d'Albierzo i de Galícia.
d'aquella zona. Tot això eren varietats negres, les tintes, no? Exacte. Anem a les varietats blanques? Doncs mira, Espanya té la varietat blanca més plantada al món per superfícies, qui planta més nivell de vi blanc.
Vinegre, per exemple, tota la part de Bordeus de França i Itàlia també es planta molt vinya per fer vinegre. La vereta tairent, que ocupa grans extensions de Castella-La Manxa, que abans també s'utilitzava per brandy o vi a granel. El verdejo, que és la gran nominadora, per exemple, dels blancs de Rueda. L'albarinyo, que són de les Ries Baixes, de Galícia. El macabeu, que és fonamental, sobretot per a l'elaboració del cava,
Aquesta varietat també se'n diu viure. El palomino, que no és aquell que imitaven el caell de la tele, sinó que és la base dels vins de xerès, el xerri. I el xerelo i parellada, juntament amb el bacabeu, que també formen el trident clàssic del cava, de la deó cava i dels escumors.
Tot això són les varietats del vi, dels ceps, però aquí la vinya ha tingut molta història i també història una mica tràgica, no? Exacte, no tots som flors i violes i ara anirem a explicar una mica la cara B. Som-hi. La cara B, la cara gore d'aquesta història la deixem a la filoxera. La filoxera va ser un insecte, un insecte minúscul. És la Dactulosphaera, Dactulosphaera,
Vitifoliae, això ja, si parlem de vitis, l'espècie ja va més relacionat. Exacte, ja va relacionat, sí. És un insecte similar i un pugó, generi d'Amèrica del Nord, que s'alimenta de la saba de la vinya. La història que és que a finals del segle XIX es va convertir en la plaga més devastadora de la història de la viticultura mundial, posant gairebé, gairebé, gairebé l'extinció les vinyes d'Europa, els ceps. Déu-n'hi-do, va afectar tota Europa, la filoxena. Tota Europa.
Aquest insecte ha atacat tant les fulles com les arrels, però és a les arrels on causa el dany més mortal, més important, i que l'esmossega. L'esmossega provoca ferides, que a les plantes les ferides també se'ls infecten.
per bé per bacteris o bé per fongs, tal com ens passa a nosaltres. Si tu fas una ferida a la planta, si tu podes un arbre i el podes malament, t'entren patògens. Doncs l'insecte feia mossegadetes i per aquelles ferides entraven bacteris, fongs i virus. I per tant impedien que la planta absorbeixi aigua i nutrients i per tant no tenien defenses naturals i es morien en pocs anys.
Per tant, era un insecte que anava fent feineta aquí amb petites ferides però que acabava matant la planta. Oh, i tant. Mira, Europa va arribar l'any 1863 i Europa el 1879. Va destruir entre el 60 i el 90% de les vinyes d'arreu d'Europa. I, per exemple, a França, que eren uns països que es produïa més vi en aquella època, la producció va passar de 84 milions d'actolitres a 23 en pocs anys. O sigui...
Una quarta part, quasi. Ruïna, de moltes famílies pageses, pobresa, migracions, com es va perdre el camp, la gent va emigrar cap a les ciutats, industrialitzades, va emigrar també cap a Amèrica, molta gent, canvi de paisatge i patrimoni, moltes varietats locals van desaparèixer per sempre, moltes feixes, allò que hi havia en parets de pedra seca,
es van perdre, ara els boscos són testimonis, moltes vegades quan es crema un bosc i després d'un incendi surten totes aquelles feixes que havien hagut plantacions de vinya. Ara, hi va haver una solució. A veure, quina va ser aquesta solució? El peu americà. No és pas el peu d'en Donald Trump. Va ser, després d'intentar mètodes desesperats, com inundar les vinyes, enterrar... Es va descobrir que les arrels de les vinyes americanes eren immunes a l'insecte. Ah, carai!
O sigui, la filoxera no els afectava. No els afectava, perquè com era pròpia d'allà, havien agafat resistència, no els afectava i eren resistents. La solució definitiva va ser l'empel. Es planta una rel de vinya americana al peu sobre una varietat europea desitjada. Aleshores, d'aquesta manera, la part subterrània resisteix aquest embat de l'insecte, aquests efectes de l'insecte, i la part aèria produeix raïm de qualitat sempre.
Per tant, una bona solució, no? Una bona solució. Aquí, diguem que només van resistir certes varietats, que vivien, per exemple, sols molts sorrencs o molts pobres, on l'insecte no podia viure bé, no podia viure, aleshores aquelles vinyes van sobreviure. Però van ser molt poquetes, i aquestes vinyes s'anomenen vins de peu francès o vins prefiloxèrics.
Perquè ara hi ha totes les vinyes, a part d'aquestes que han sobreviscut, ja tenen el peu americà. Exacte, totes tenen el peu americà, totes estan empaltades i en principi totes són resistents a l'atac d'aquest insecte a la filoxera. Fins que arribi un altre insecte. Fins que arribi un altre insecte, perquè per exemple ens estem trobant amb moltes plagues que sí que eren resistents, però...
Però encara ja no. Doncs moltes gràcies, Sergi, per descobrir-nos totes les varietats del vi i totes les parts d'aquesta planta que hem descobert que és una liana. És una liana semillanyosa, eh? Circells, pàmpols i gutims. I en castellà hi ha una paraula molt xula, que és el sarmiento. El sarmiento és allò que les branquetes que queden seques de les vinyes quan es poden. Que, senyor, si teniu una vinya i teniu sarmientos secs,
feu servir per fer costelletes a la brasa, costelletes de xai, que és amb el millor que es poden fer. Ah, mira, els hi dona així un gustet. Un gust molt especial. Doncs acabem amb aquest truc culinari. Moltes gràcies, Sergi. A reveure, que vagi molt bé.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm el de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxant 5 hildes, us plau. Tia, és que fort, us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó, ens cancel·larà el programa i encara hem començat, quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Mila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les gildes.
Aquí és on comença tot el perible que han de fer els usuaris. Així que aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que irrelló a preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. En Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Fins demà!
I arriba el moment dels esports, un dia més, quan ja ens apropam al cap de setmana. Tenim aquí el Toni Bravo. Bon dia, Toni. Bon dia, Pam. Com s'apresenta aquest cap de setmana? Bueno, encara ens queda el divendres, eh?
No, però divendres hi ha competició, ja. Divendres ja és cap de setmana, per voltros, eh? Divendres... Des del moment que un surt de treballar... Bé, la gent que treballa cap de setmana, òbviament, no, però els divendres tothom sap que quan... És el moment més dolç. Quan surt de la feina, és divendres, i tens els dos dies, sí, tens la sort de tenir tot el cap... Allò és cap de setmana, ja.
És el moment més dolç. Home, jo no ho veig així, eh? A mi el cap de setmana no és fins al dissabte. No, no, comença... Tens els dos dies per endavant. És el millor dia, potser. Després els gaudiràs, però aquella sensació de, uah, dos dies per endavant, ole, com diu el Basté, ole, ole i ole, no? De tinc el divendres, ole, ole, ole, que està el cap de setmana per endavant. I més, ho dic encara més, els esports, perquè gaudim dels esports al cap de setmana.
Comencem, va. Comencem per les noies dels 100 patins. Que sí, home. Que aquest divendres són les grans favorites. Aquest cap de setmana hi ha competició estadal, Copa de la Reina, el conjunt femení dels 100 patins. Objectiu, doncs, portar el títol cap a casa nostra, cap a la nostra ciutat. Per qui ho dic? Ostres.
és que estan fent una temporada Liga Elite brutal, bestial, són les líders destacades, per darrere tenen Alba i Adolid, la resta d'equips que les estan disputant, i disputen aquest divendres el primer duel de quarts de final, això serà a les 5 de la tarda, a més a més és un partit, podríem dir,
assequible, per no dir còmodes per elles, perquè s'enfronten a les lobes granjapinilles. Aquestes són de Valladolid, que van penúltimes a la Liga Elite. Per tant, és fàcil que passin aquests quarts de final, que dissabte a les 7 de la tarda juguen les semifinals, a veure què passa, a veure qui se troben. Quarts de finals és divernres? Sí.
A les 5 de la tarda. Semis dissabte. També a les 7 de la tarda. I la final? La final diumenge al matí. Dos quarts d'una. Llavors, a veure què passa, però si bé és cert que quan han arribat els títols, doncs en el moment final, doncs...
No han tingut aquesta sort de cara, ja sigui per falta d'experiència, perquè també és un moment que és més complicat competitivament, però jo crec, jo tinc la intuïció que dilluns estarem parlant de la Copa de la Reina per les noies dels 100 patins. Tinc aquesta sensació interna. A veure si és veritat, quines zones més positives que estàs llançant. Ganes també per elles perquè ho puguin guanyar.
A veure si hi ha sort i aconsegueixen aquest títol, perquè se'l mereixen, eh? Home, i tant. Després, deixem divendres de banda, perquè el cap de setmana també ve farcit d'esport, anem al bàsquet, els nois del Feb Sant Jordi...
Estan patxutxos. Estan patxutxos, molt patxutxos, són cuers de Copa Catalunya, visiten diumenge la pista del Coll Blanc, això serà dos quarts de vuit, i aquests tenen un duel directe a la zona baixa, perquè els dos conjunts només estan separats per una victòria, doncs intentaran repartir aquesta dinàmica negativa que tenen. Molt diferent del de les noies, que les veiem a dalt del tot. A tope. A tope, són segones.
Reben el Sant Josep de Badalona a l'Escola Montserrat, això serà dissabte a les 7. Partit també assequible, perquè el Sant Josep és 13, arriba després de dues derrotes consecutives. Anem al vòlei rubí, que passa com el bàsquet, eh?
Però aquí és a l'inrevés. Si al bàsquet les noies van a dalt, els nois van a baix, aquí els nois del Boli i Rubí són els que estan a dalt de la classificació. Visiten diumenge a tres quarts de 6 el Sant Cugat, que és cinquè, de tercera. Els rubinecs són segons. Volen continuar competint pel lideratge, que el té el Sant Quirza, que ara ja només ho té a quatre punts. I el femení remen aquest diumenge al DSB, a tres quarts d'11, a Can Rosers. Aquest equip que...
Serà complicat, perquè són les quartes classificades, però les noies estan jugant millor. Això és cert, i a veure si es pot confirmar aquesta tendència a anar als partits, encara que sigui regular, però que s'apropin més a poder-los guanyar i a enllaçar dos o tres partits consecutius que guanyen. Anem també a l'embol. És que necessiten puntuar, perquè és que si no...
S'està acabant aquesta primera fase i es veuran a baix del tot. Anem amb vol el 20, que disputa també un duel directe.
estan en una ratxa negativa, venen de perdre tres dels darrers quatre partits, per tant, necessiten tornar aquest camí de la victòria. L'equip visita diumenge a la una el Sant Martí Adrianec C, els de Valentí Palma són setens, han baixat la jornada passada, el rival és sisè, només té un punt més, doncs serà molt intens el partit, la victòria permetria agafar confiança i intentar mirar
cap a la zona mitja alta, que recordem que el 20 d'en Bull van arribar a estar a tercers, o sigui, a veure si tornen a encarrilar-se una altra vegada en aquest camí, en aquest sender de les victòries.
A veure si hi ha sort per a tots aquests equips que ho tenen difícil i pels que ho tenen fàcil, també. O els que vaticinau, perquè de vegades, als esports, vaticinau que alguna cosa serà fàcil i venen els altres i fan la sorpresa, eh? Per suposat, eh? Els equips que estan a baix tenen unes necessitats terribles per sortir d'aquestes zones vermelles, per tant, lluiten. I el que està més a dalt va més confiat i llavors pot saltar la sorpresa. Però, a priori,
Si es compleixen i no es confien, veurem què passa. Això és la vida. Tu creus que la vida va per un lloc i després va per un altre. Sí, sí, sí, totalment cert. Totalment cert. Toni, moltíssimes gràcies. T'escoltam demà també aquí, a la mateixa hora. T'escoltarem després, també. No em moc d'aquí, si ja estic aquí mateix per fer la tertúlia. No esportiva, sinó la tertúlia dels ulls. En tema d'esports, demà hi tornes, aquí al Rubí del Dia,
I ara, lo de sempre, no marxis perquè véns amb la tertúlia. Moltíssimes gràcies. Ens escoltem també al programa Esports al dia, a dos quarts de dues. A dos quarts de dues. Molt bé. Fins ara.
I ara, com vos dèiem, no marxeu perquè ja tenim el Toni amb tot preparat per encetar la tertúlia d'aquest dijous 22 de gener amb moltes complicacions a la xarxa viària pública i de carreteres a la País. Nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Un superclàssic per la història del pop electrònic nacional. OBK, històries d'amor.
Aquí detectem la veu de Jordi Sánchez, l'actual integrant dels OBK, que després de més de 12 anys sense editar temes nous i amb una nova formació dins d'aquesta trajectòria, doncs aquest grup històric, OBK, retorna a l'actualitat. De fet, Jordi Sánchez fa uns mesos ja va retornar al capdavant de la formació el passat setembre amb la cançó Maldita Mujer.
Ara està preparant nou treball, a punt de publicar nou treball, un nou treball que, segons diuen, serà un canvi, un canvi de rumb dins de la seva trajectòria artística, encara que continua sent, doncs, a Fidel, aquella referència del pop electrònic.
Això que esteu escoltant és l'avançament d'aquest nou treball. En Berlín. Una cançó trencadora en tots els sentits i que no deixarà ningú indiferent. El grup ens sorprèn en un canvi radical en quant a estil i en quant a so es refereix. Mostrant-nos aquí la seva versió més d'arc tecno i deixant la patent del seu mestratge particular.
En Berlín, amb OBK amb Jordi Sánchez.
Seguidors boomers i no tan boomers de la música electrònica estaran contents i feliços perquè tot està preparat, a més a més, per una gira a punt d'iniciar-se celebrant els 35 anys de carrera. Una gira amb més de 80 concerts previstos per al 2026 i culminant la gira en el Movistar Arena de Madrid el 18 de febrer del 2027. OBK!
Pero aquí te mojas más.
Gràcies.
Són les 10 del matí.