Passant gairebé 6 minuts de les 9 del matí, començant aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimecres 12 de novembre. Avui, encara que és dimecres, tendrem una nova edició de l'espai. Els grups municipals opinen i conversarem amb la portaveu d'Esquerra Republicana, Montse Soler, sobre totes les accions i l'actualitat de la nostra ciutat. Després, tendrem a nosaltres la policia de proximitat
que ens faran una valoració sobre com ha anat aquest primer any d'existència del servei. Arribant a les 10 del dematí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat, sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la Tartuli, conduïda per Belentierno, que analitzarà l'actualitat amb Vicenç Rabadan, Josep Maria Pijuan, Rosalia Biader i Sílvia Castanyeda, i que xerraran de la proposta de la Sindicatura de Catalunya, que els joves de 16 anys puguin votar, i també xerraran del nou reglament d'ajuts socials. A partir de les 11 del dematí...
L'última hora del Rubí al dia gaudirem d'una nova edició de la Shakespeare, d'en Xesco Caballero, que avui ens du King Lear i de ben segur ens sorprendrà un dia més. A banda d'això, coneixerem les estrenes de cinema d'aquesta setmana. Començant!
Ja sé que avui no és dijous, però malgrat això tenim una nova edició dels grups municipals Opina, l'espai dedicat que els partits polítics en representació al ple municipal ens expliquin la tasca que fan en el seu dia a dia. En aquesta ocasió és el torn
d'Esquerra Republicana i tenim en nosaltres la seva portaveu, Montse Soler, que molt amablement ha acceptat la proposta de canvi de data i li dóna amb les gràcies. Benvinguda, bon dia i moltes gràcies per aquest canvi. Gràcies a vosaltres, bon dia de nou.
Començant perquè l'altre dia vareu fer una roda de premsa en la qual lamentàveu que l'acord entre l'Ajuntament i Puigfell pel tancament de Can Canyadell no s'hagués inclòs una compensació econòmica. És possible això?
És possible, tenint en compte que durant sis anys, gairebé sis anys, el silenci administratiu per part del govern del PSC i també conjuntament en Comú Podem, perquè estaven governant conjuntament, per tant, per part del govern hi va haver un silenci administratiu que va permetre que l'empresa continuïs abocant residus. L'empresa havia sol·licitat una ampliació de la capacitat per abocar més quantitat de residus aquests anys de silenci administratiu en els que l'agència havia fet un informe favorable a l'Agència de Residus de Catalunya.
havia fet un informe favorable, però era l'Ajuntament qui havia d'acabar determinant si s'hi atorgava aquesta llicència, aquesta ampliació de la capacitat de l'abocador. Aquest silenci administratiu va permetre que durant aquests gairebé sis anys l'empresa Puigfell seguís abocant residus per sobre de la capacitat que tenia autoritzada en un inici. A més, ens consta, perquè tenim informes, que hi ha hagut moltes irregularitats pel que fa també a la tipologia d'aquests residus, mancances en el triatge de la
dels residus, no s'abocaven bé alguns tipus de residus i, per tant, aquests sis anys en què l'empresa ha estat abocant per sobre del que tenia autoritzat implica un benefici milionari per l'empresa i un perjudici molt gran, especialment pels veïns i les veïnes i per l'entorn escolar que hi ha al voltant d'aquest abocador i, insisteixo, sobretot pels veïns i les veïnes de les urbanitzacions que han estat patint
les molèsties i la contaminació que ha suposat aquests anys d'aquest abocador descontrolat per entendre'ns. I per tant creiem que aquest mínim, que a banda d'acordar la clausura hi hagi una compensació econòmica, tenint en compte també que l'acord que el que han arribat a Ajuntament i Empresa inclou només tancar l'abocador, clausurar-lo i restaurar-lo, evidentment només faltaria, però no inclou treure tots aquests residus que s'han abocat de més, com si acaba passant en carreres.
Clar que les dues opcions són perjudicials. És a dir, tant si els deixem, ho explicava en Roda de Premsa, tant si els deixem com si els traiem, és perjudicial pels veïns i les veïnes. No hi ha cap opció bona.
Però si s'acorda deixar els residus, com a mínim una compensació econòmica, perquè durant molts anys han obtingut un benefici milionari que no haurien d'haver obtingut, i en canvi la ciutat n'ha sortit molt perjudicada. Per tant, per aquests danys i perjudicis, com a mínim una compensació econòmica que pugui revertir en la ciutat, especialment en les urbanitzacions.
Aquest acord encara ha de ser acceptat pels jutjats. Com es faria per poder incloure aquesta compensació econòmica? Perquè també els jutjats ho haurien d'aprovar, no?
Entenc que sí, entenc que és un acord el que l'Ajuntament, amb els seus serveis jurídics, ha arribat amb l'empresa, i clar, en aquest acord previ s'hauria d'haver tancat aquesta compensació econòmica, no sabem si encara hi som al temps, ho desconeixem perquè no hem estat en aquestes negociacions, però en tot cas ens sembla...
Molt greu que no s'hagi pensat en incloure aquesta compensació econòmica, insistim, perquè l'acord al que han arribat ajuntament-govern, perquè moltes vegades quan diem ajuntament la gent es pensa que som tots, no, només governen PSC i comuns i són els que prenen les decisions,
Per tant, ells han decidit acordar amb l'empresa la clausura de l'abocador, el tancament de l'abocador, sense retirar els residus i, evidentment, amb l'obligació de l'empresa de restaurar i recuperar tot l'entorn. Però, insistim, aquest acord creiem que no podia haver estat sense una compensació econòmica
I ha estat així. No hi ha una compensació econòmica quan hi ha hagut uns abocaments descontrolats, sis anys i més per sobre de la capacitat, sis anys però molts més perquè estem al 2025 i estem parlant que nosaltres portem la denúncia a la Fiscalia de Medi Ambient
El setembre del 2022 tenim aquest informe, però nosaltres abans portem la denúncia a la Fiscalia de Medi Ambient el 2022, com deia, i per tant imagineu-vos el temps que ha passat. O sigui, estem parlant que del 16, si no m'equivoco, del 2016...
que tenim un històric aquí. De fet, hem fet un munt de coses per informar la ciutadania. Estem parlant que des de l'any 2017 fins al 2022 que ho denunciem, hi ha aquest silenci administratiu. Després, l'any 23, sí que s'imposa una sanció de 100.000 euros a l'empresa per les irregularitats que es comproven, però estem al 2025. O sigui, si això nosaltres no arribem a denunciar-ho, potser ara, dia d'avui, no estaríem parlant d'aquest acord de tancament.
En aquesta roda de premsa també hi eren precisament els veïns de les urbanitzacions, uns veïns que estan bastant enfadats amb diferents temes que de fet van tenir una reunió aquest dilluns per conèixer els detalls.
del Pla d'Inversions a la seva zona, perquè s'havia presentat aquest Pla d'Inversions, però no s'havia detallat exactament en què consistiria. Vosaltres, com a grup municipal que vau arribar a un acord en aquest sentit en el Pla d'Inversions, teniu més detalls? Sabem alguna cosa? Sabem per on anem?
No. I, de fet, volia afegir una cosa, i és que aquesta tasca contra els abocadors, no l'haguéssim pogut fer sense la plataforma Rubí, sense abocadors, que ha estat lluitant des de fa molts anys, especialment la Montse Rus, a la que li vull agrair novament,
de manera pública també la gran feinada que ha fet, la gran tasca que ha fet perquè ha pogut lluitar i tirar endavant el tancament de Can Carreras i ara també conjuntament amb nosaltres, amb el nostre suport, hem fet possible també que s'arribi a aquest acord de tancament de Can Canyadell.
El que no pot ser és que els veïns i les veïnes lluitin sols per la defensa del seu territori, un territori que també és el nostre, perquè al final les urbanitzacions també són rubí, encara que de vegades, malauradament, ells no s'hi senten, perquè entre les mancances que pateixen i l'oblidat que se senten, jo vull recordar que les urbanitzacions també són rubí, que aquest pla de xoc de les urbanitzacions...
Entenc que els veïns i les veïnes estiguin enfadades perquè és manteniment, tenen raó, és que són mesures de manteniment que s'haurien de fer periòdicament i que no es fan, i clar, s'ha de fer un pla de xoc. I jo ja començo a estar... Crec que tots comencem a estar cansats de sentir pla de xoc, pla de xoc. És que el pla de xoc...
el fas quan no has fet bé la feina abans. Per tant, has de fer bé la feina. Hem de fer un pla de xoc per tot, un pla de xoc per les torres, un pla de xoc per les organitzacions, un pla de xoc per tot. No pot ser que hem de fer plans de xoc per tota la ciutat gairebé. És que hem de fer la feina bé en temps i forma i anar-la fent. I per les organitzacions, nosaltres ho portàvem en el programa, ho hem dit sempre, creiem que amb la...
amb el terreny que ocupen, amb la dimensió que tenen les urbanitzacions a la ciutat, creiem que haurien de disposar d'una brigada específica d'urbanitzacions amb un calendari establert d'accions periòdiques, que el dilluns estaran en aquella zona, dimarts en una altra, i així anar començant. Ja ho sabem, que hi ha molt terreny a les urbanitzacions, sabem que hi ha molta feina a fer, moltes herbes a desbrossar, molt manteniment, però si tu tens un calendari establert amb unes accions fixades, doncs aquest manteniment es va fent. Evidentment que hi haurà potser
Temporades que si heu plogut més, doncs hi haurà més herbes, i que si no et toca fins al mes vinent a la teva zona, doncs potser durant uns dies hi ha males herbes, però no pot ser que arribem a aquestes situacions de manca d'enllumenat, les voreses intransitables, la prevenció de les franges contra incendis, que no es fa tampoc. Entenc que estiguin enfadats.
En els grups municipals opinen de la setmana passada, xerràvem amb el portaveu del PSC que va dir que ja tenien gairebé enllestida la proposta de pressupostos del 2026. En saben alguna cosa vostès? S'han posat en contacte amb vosaltres? No.
De fet, encara estem pendents que ens responguin algunes qüestions que s'han d'acabar de tancar de l'anterior i nosaltres encara ni ens han convocat, ni hem vist res, ni en sabem res.
I de les ordenances? Les ordenances, pel que sé, es congelen i, per tant, no es porten a ple. Sí que hi ha dues ordenances noves, la de càrregada de vehicles elèctrics i la de les preus públics per les entrades als concerts de pagament i també els preus públics per quan s'obri el casino. Aquestes són les dues ordenances noves, però la resta quedaran congelades.
I quina és la seva, des d'Esquerra Republicana, com valoren aquesta congelació de les ordenances? Bé, perquè portem uns anys d'increment, sí que és veritat que tot ha pujat, que la previsió era ajustar-les a l'increment de l'IPC, però per nosaltres creiem que en aquests moments en què estem la congelació és justa.
Diu que encara no s'han posat en contacte amb vostès per aquesta proposta de pressupostos, però fent algunes hipòtesis, en el cas que es posessin en contacte amb vostès i haguessin de negociar, inclouríeu això que demaneu de Can Canyadell en aquesta negociació? O sigui, votar-los o abstenir-vos el pressupost...
a canvi que incloguin aquesta compensació econòmica per Can Canyadell, per exemple? Se m'ho correix, ara que ho comentàvem. És un escenari que no ens hem plantejat encara, perquè, com dic, encara estem pendents que es tanquin algunes coses de l'anterior. Per tant, encara no hem obert el llibre dels nous pressupostos, no hem obert aquest capítol, i pel que fa a la compensació...
No sé si som a temps, com deia, perquè no sé com han estat les negociacions amb l'empresa, no sé si aquesta proposta ja està tancada i per tant està presentada el jutjat a l'espera que el jutjat validi aquesta proposta de tancament i de restauració. Tant de bo es pogués encara afegir aquesta compensació econòmica que creiem seria el més just per les urbanitzacions i per la ciutat. Entenc que sí que tenen en ment algunes peticions en el cas que comencin a negociar els pressupostos.
Sempre hi ha peticions perquè sempre hi ha coses a millorar, però, com deia, no volem obrir aquest capítol, no volem iniciar aquest capítol fins que no es tanqui l'anterior. Imagino que també han vist l'enquesta ciutadana que es va publicar fa uns dies, la inseguretat, el manteniment i l'aparcament continuen sent les principals preocupacions dels robinens. Sí, pel que fa a l'aparcament ho entenem perfectament. Hem vist com es tancava el pàrquing de la plaça Salvador Allende sense una previsió
i fa anys que denunciem que el pàrquing del Duin Esports abans Duet Esports segueix tancat, i clar, o sigui, de tres pàrquings que tenim públics en concessió privada, en gestió privada, dos a dia d'avui estan tancats, doncs imagineu-vos el perjudici que se suposa pel conjunt dels veïns i veïnes.
Els comerciants de la zona més propera al parquet Salvador Allende estan molt preocupats, i amb raó, perquè senten que les vendes els han baixat perquè la gent no pot aparcar. Llavors, abans la gent anava per acabar el cotxe Salvador Allende i tenia les botigues molt a prop, ara no és així. Jo vull recordar que tenim el pàrquing del mercat i que en el darrer ple, precisament en aquest sentit, vam fer una proposta i és que l'Ajuntament editi folletons informatius avisant a la gent que el pàrquing del mercat és obert
les 24 hores i que s'hi pot anar encara que no vagis a comprar al mercat i també que estudiessin la possibilitat de fer bonificacions de targetes d'escompte pel pàrquing del mercat per incentivar una miqueta la compra en els comerços de la zona centre que són els més afectats a dia d'avui per el tancament del pàrquing i també l'altre dia em comentaven estan preocupats perquè d'aquí a poquet serà campanya de Nadal vindran els Reis i sabem que sempre l'arribada dels Reis
L'espectacle dels Reis es fa aquí a l'Escardíbul i durant uns quants dies l'aparcament de l'Escardíbul s'ha de quedar buit i per tant no es pot aparcar i estan preocupats perquè si això acaba passant han preguntat al govern què passarà, es farà igualment l'espectacle, es tancarà l'aparcament de l'Escardíbul, no tenen resposta i queden dos mesos escassos perquè arribi la data...
La data dels reis i els comerciants no saben com afectarà, si tancaran o no el pàrquing de l'Àscar de Ibul i com afectarà això als seus negocis. I per tant, jo crec que a les alçades que estem l'Ajuntament ja hauria d'haver treballat en això, hauria de tenir una proposta i una previsió tenint en compte que no hi ha el pàrquing de Salvador Allende.
hi era un drama tenint el pàrquing obert, doncs ara que no tenim el pàrquing i que no se sap quan es tornarà a obrir, perquè els dèficits estructurals són importants i per tant això requerirà d'unes feines de reforma que s'allargaran en el temps i esperem que no tant com el pàrquing del Duet Esports, com deia fa un moment, però lamentem aquesta manca de previsió, aquesta mala gestió que fa molts anys que s'arrossega i que no veiem
millores. I per tant, des d'aquí també demanem que l'Ajuntament donar resposta als comerciants, que els digui sí o no, es farà aquesta arribada dels Reis a l'Escardíbul. Entenem que hi ha altres espais a la ciutat on es podria fer per no hipotecar aquest espai, tenint en compte que el pàrquid de Salvador de Llende ha estat tancat.
Fa unes setmanes el govern deia que municipalitzaria les escoles bressol de la ciutat després de moltíssimes reivindicacions. Les treballadores de les escoles bressol no acaben d'estar contentes i diuen que el període serà llarg per fer aquesta municipalització i que el volen ja. Vostè és profe, com ho veu això? Des d'Esquerra com ho veuen? I a més, vostè que té l'experiència.
Sí, hem fet... Nosaltres el 2021 vam presentar una moció conjuntament amb la UB per demanar la municipalització de les Bressol i perquè la situació, o sigui, les condicions laborals que tenen és que, vull dir, són lamentables, diguem-ho clar, i més en comparació amb l'escola municipalitzada. Per tant, és que clama el cel, vull dir, és que estem parlant de gairebé el doble, la diferència salarial, i clar...
És que tot s'ha encarit, la vida s'ha encarit moltíssim i aquestes treballadores després de molta lluita van aconseguir un complement salarial reabsorbible, que sí que això és així per llei, però clar, no veuen que el seu sou millori.
ni les seves condicions, sí, els hi van posar l'aparell educativa, però no, no estem parlant d'això, estem parlant d'equiparar les condicions com és just amb les treballadores de l'Escola Bressol Municipal. I entenc que estiguin neguitoses perquè se'ls ha fet moltes promeses, el govern els ha fet moltes promeses, ara sí, ara no, ara sí, ara no, i entenc que tot i aquesta promesa i aquest compromís de municipalització de cara al curs 27-28,
doncs entenc que no les tranquil·litzi perquè porten molts anys de lluita i de reivindicacions i entenc que és com una fita que es veu massa lluny i és una cosa que hauria d'haver arribat ja fa temps per tant nosaltres seguirem fent costat a aquestes treballadores que evidentment que jo els dic és que no està pagat o sigui el món educatiu és molt complicat cada vegada més sí, tenim moltes vacances però us asseguro que són molt merescudes perquè durant l'any
la intensitat i altres feines molt dures, evidentment, però a nivell de salut mental, cada vegada el professorat està més tocat perquè estem assumint molts rols i estem assumint unes tasques que crec que no ens corresponen com a educadors, perquè és que representa que hem d'ensenyar, no? I estem fent més de psicòlegs, d'orientadors, tenim tots els papers de l'UCA.
I els infants cada vegada tenen més necessitats, s'ha d'atendre més les necessitats individuals de cadascun dels infants que tenim a l'aula, i això només es fa amb més recursos, personals sobretot, i econòmics també, perquè una cosa va amb l'altra. Necessitem més recursos.
Ahir a la nostra web, a Ràdio Rubí, vam publicar una notícia sobre les llistes d'espera a l'Hospital Mutu de Terrassa i a l'Hospital de Terrassa, que són els centres sanitaris que són de referència per a tots els rubinencs. Estem xerrant, en el cas més greu, d'haver d'esperar més de 15 mesos
perquè te pugui visitar el digestòleg. Però, a més, només 7 dels 22 especialistes que compleixen els terminis que estableix el Departament de Salut. Com es soluciona això? Com ho veieu des d'Esquerra? Sí, per cert, us volia felicitar perquè està molt bé la notícia i els gràfics ajuden molt.
de manera visual, a entendre la situació i a veure ràpidament, a fer-te una idea ràpida del que deies. Recursos. Es necessiten recursos. La població cada vegada és una població més envellida, i ahir em donaven una dada que em va espantar una mica, però d'aquí uns anys el nombre de persones majors de 80 anys seran moltíssimes, moltíssimes. O sigui, el doble. Per tant, això vol dir més recursos, més plàstics,
plazas,
a les residències, més professionals sanitaris als hospitals. Fa molts anys que la coordinadora de Rubi Sanitat denuncia aquestes llistes d'espera que estan molt per sobre del termini mitjà d'espera. He vist en alguns casos més a la mutua, en alguns casos, segons l'especialista, més a la mutua o segons l'especialista més a l'Hospital de Terrassa, però en general l'Hospital de Terrassa presenta un nombre de dies més alt d'espera pels especialistes.
I jo volia posar el focus també en el tema de la salut infantojuvenil, perquè el CESMIC, que tenim al servei aquí a la ciutat, presenta grans mancances i ens omplim la boca de parlar de la salut mental, de com ajudem els infants i joves a millorar, perquè hem vist...
des de la pandèmia, un deteriorament molt important en salut mental, però en canvi no tenim recursos. Estem permetent que els infants d'entre 6 i 17 anys, que és els que dona servei al CESMIC, tenen de vegades llistes d'espera de més d'un any per fer proves de dislèxia, les visites són molt poc continuades i per tant no es pot fer un bon seguiment, perquè tu no pots anar al psicòleg un cop al mes o cada dos mesos
Això no és una teràpia. No es pot fer teràpia un cop cada dos mesos, tres mesos. A més, quan no et canvien el psiquiatre, que cada dos per tres et canvien el psiquiatre. Per tant, quin seguiment es pot fer d'un infant o d'un jove amb un psicòleg que el veus o et truca cada tres mesos amb un psiquiatre que et van canviant i que, per tant, no et pot fer el seguiment que t'hauria de fer.
I no es cobreixen les baixes, com deia, hi ha molts canvis, per tant, es necessiten recursos, es necessita que es contractin a professionals i que aquests professionals tinguin unes bones condicions laborals perquè es vulguin quedar, perquè si no és que la gent marxa.
Se'ns està acabant el temps i ens queden dues preguntetes que volíem fer-li. Primer, si presentareu alguna moció per al ple de novembre, si ja la teniu en ment o si ja l'esteu treballant. Sí, l'estem treballant, la tenim treballada, encara no l'hem presentat perquè encara queden uns dies, però presentarem una moció per millorar la mobilitat accessible, la inclusivitat en aquesta mobilitat. Volem que...
que totes les persones amb diversitat funcional tinguin accés real als itineraris naturals que tenim a prop de la ciutat i per tant aquesta moció anirà enfocada a demanar a aquesta mobilitat accessible que sigui real i que hi hagi itineraris naturals inclusius.
En què consistirien aquests itineraris naturals inclusius? Doncs que tu puguis anar, si tens deficiència visual, si vas amb cadira de rodes, si tinguis la discapacitat que tinguis, doncs puguis fer un circuit, per exemple, per Can Charcavins, que hi hagi circuits adaptats per Can Charcavins, per Can Oriol, perquè les persones que tenen diversitat funcional puguin també gaudir de la natura. Per exemple, també inclou l'emoció...
perquè volem que sigui mobilitat accessible, millores en les parades dels autobusos, que algunes no tenen rampes, els semàfors, que no tots tenen sensors auditius, o per exemple, per les persones cegues, hi ha molts llocs que no...
no tenen el codi braille com a emparades, i per tant, totes aquestes petites accions que millorarien molt la vida d'aquestes persones. I ja per acabar, el 26 de novembre, teniu una visita aquí a l'Espai Lujas, la visita del Raül Romeva, aquesta activitat que heu preparat des d'Esquerra. Fes-nos un avançament. Un avançament, sí, molt ràpid, perquè sé que no tenim gaire temps, però...
Ens fa molta il·lusió que ens visiti el Raül Romeva a presentar-nos els seus dos últims llibres, Esport per tothom i Hipòxia, i el que vull fer des d'aquí és convidar a tothom, ho farem oficialment també, però a totes les entitats esportives, col·lectius, persones a títol individual que tinguin ganes de parlar de l'esport a la nostra ciutat i de com podem...
millorar. Tenim grans esportistes a la nostra ciutat, tenim grans clubs i l'esport és importantíssim, és una eina fonamental d'inclusió i de cohesió social i de salut mental. Per tant, serà una xerrada molt interessant, en Raül Romeva en sap molt i a més és un gran esportista, així que des d'aquí volem convidar tothom a que ens acompanyi aquest 26 de novembre a les 7 a l'Espai de Luigas a xerrar una estona amb en Raül Romeva.
Molt bé, doncs Montse, moltíssimes gràcies per ser-hi avui al Grups Municipals Opinen i t'esperem en la pròxima ronda. Moltes gràcies a vosaltres, fins aviat. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del supermancat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Nena, has de rebutar, sorry. Irene, demana'm-ho de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Ties, que fort. Us heu assabentat plena per fer a la uni? Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local. Quina és la millor cançó de la història?
Però cap al migdia anàvem.
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
I avui tornem a tenir una secció de seguretat i coneixerem com ha anat aquest primer any de la policia de proximitat. Per xerrar d'això tenim en nosaltres el sergent de la policia de proximitat, Ivan Sanz, i també el Manolo Soriano. Bon dia i benvinguts als dos. Bon dia, Pamela.
Fa poc més, com dèiem, fa poc més d'un any que es va posar en marxa aquesta unitat de proximitat. Ens podeu fer una explicació de com és aquest equip? Doncs, primer de tot, moltes gràcies per convidar-nos, que ens sentim com a casa i esperem fer-ho el millor possible. La nostra unitat de proximitat
Ah, perdona. La nostra unitat de proximitat està formada per el Manolo i jo, que som els responsables de la unitat, i quatre agents que ens dediquem a...
a intentar apropar una mica la policia a la ciutadania, com ara explicarem. Nosaltres fa un any l'equip de govern, més el nostre cap d'àrea, el nostre cap, vam valorar de crear una unitat que poguéssim atendre les demandes de la ciutadania d'una manera diferent. I amb això estem.
Els objectius principals, per tant, eren que la policia pogués estar més a prop dels ciutadans, però la policia ja estava a prop dels ciutadans, no? A què us referiu amb apropar la policia als ciutadans? Mira, el objectiu principal seria apropar la tasca policial a les necessitats reals dels ciutadans. Per què això? Bé, tu saps, tu treballes en un mitjà de comunicació, saps que la societat canvia constantment, no? Jo...
Doncs mira, tinc uns anyets més que vosaltres dos i així parlant ràpid he passat de la societat de l'espectacle a la societat de consum, el pensament dèbil, la modernitat líquida i ara la societat del cansament.
Què vol dir això? Perquè hi ha gent que pensa i que intenta explicar la velocitat a què canvien les transformacions socials. Doncs l'Ajuntament, com a administració local, el que intenta és respondre a aquests canvis. I té una missió també que és la de servir els interessos generals.
Com ho fa? De manera coordinada. La policia interven en aquesta coordinació i la policia també té les seves missions, que la sap tothom, la de protegir els lliures, els drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana.
La policia no pot canviar les seves missions, el que pot canviar és la manera d'enfocar les seves missions. Doncs el que intentem nosaltres, humillment des de la policia, és apropar-nos més al ciutadà com a manera de canviar la relació que la policia té per intentar atendre els canvis socials.
Sovint es diu que la policia de proximitat està a prop de la ciutadania, però com valoreu vosaltres aquest primer període d'estar al costat dels ciutadans?
Doncs nosaltres ho valorem positivament perquè una de les coses que més gratifiquen la nostra feina és el fet de parlar amb la gent, veure que la gent té unes problemàtiques concretes i nosaltres amb tota aquesta informació
que rebem del ciutadà, més la que nosaltres traiem al dia a dia de tots els serveis de la resta de l'operatiu, nosaltres intentem fer una resolució de problemes concrets, o més individuals, o més col·lectius. Perquè la nostra manera de treballar hem passat, perquè això és una tendència, la policia de proximitat no és una cosa que inventem de nou, el que passa és que la ciutadania cada vegada més vol...
un altre tipus de policia. Hem passat d'un model més reactiu, que era que ens truquen i anàvem, a un model més preventiu, que és el que estem intentant des d'aquesta unitat, que és anticipar-nos a la problemàtica que té. Nosaltres detectem problemàtiques o pel ciutadà o per les reunions que fem o pels serveis que ens venen de l'operatiu. Nosaltres els analitzem a la unitat i fem, doncs,
una mica més quirúrgic i més adaptat a la problemàtica real que té el ciutadà. No en concret, sinó més crònica o més... Per això passem a un patrullatge més preventiu i intentar preveure el que passarà perquè no passi i que la gent millora la sensació de seguretat i que s'hi trobi més a gust.
I què heu aconseguit en aquest primer any? Quins reptes heu detectat?
Mira, ens han fet, no sé si ho has vist, però a la ciutat han publicat un monogràfic explicant una miqueta les tasques que hem fet, el número de patrullatges i tal. Bé, més que amb números, que són indicadors com d'activitat, nosaltres tenim una altra tasca perquè els indicadors nostres serien més com d'impacte.
I això és molt més difícil de mesurar. Podríem parlar de coses que hem fet i al mateix temps de com hem descobert l'Ajuntament, d'alguna manera. Nosaltres la relació que teníem amb serveis socials, amb ciutadania, era...
Atenem un incident i fem un correu o un document perquè ells sàpiguen el que ens hem trobat. Hem conegut gent, ens hem relacionat, que és una manera de treball transversal que abans no feia la policia, que això també és una de les innovacions.
que es pretenen a la policia de proximitat, i hem conegut també les raons de l'altra, per dir-ho d'alguna manera. Ara saps quina persona és la que hi ha darrere d'aquell correu, quines són les seves necessitats, i intentem coordinar-nos per arribar entre tots a tenir un millor servei a ciutadà.
Jo parlaria, doncs, això no és el que et deia, és molt difícil mesurar l'impacte, però què has fet? No ho sé, per exemple, amb diversitat funcional. Doncs un dia ens van reunir i ells ens van explicar que teníem problemes perquè la seva gent, les persones amb mobilitat reduïda, doncs arribaven un dia al pàrquing i veien que tenien la seva plaça ocupada. Bé, doncs van idear una campanya per intentar solucionar aquest problema.
van quedar contents. Nosaltres estàvem per campanyes. Abans, el que deia l'Ivan, tu tenies un incident i la relació del ciutadà amb la policia era d'aquest incident. Si el policia ens solucionava el problema...
Era una persona simpàtica que m'havia solucionat el que em passava. Si no, era una persona antipàtica. El purgia moltes vegades, que és això que deia l'Ivan de la reacció i la proacció, quan arriba allà, ve d'un altre servei i potser una estona més tard té un col·le, per dir-te alguna cosa. I ell va amb la seva carpeta de solucions.
Això no és simpàtic ni antipàtic, és, avui compta amb la paraula, egopàtic. Per què? Perquè ella té la solució abans de baixar.
del cotxe. I el ciutadà no espera això. Espera que l'entenguin, completen el problema. Hi ha problemes que pot solucionar un patruller, però hi ha altres que quan tu arribes està el conflicte en escalada i això no el solucionaràs amb la mesura provisional que tu tinguis en 10 minuts. Necessiten més temps. Nosaltres el que oferim...
És aquest temps. L'impacte de tot això costa. Estem intentant mesurar-ho, però costa. Som petites accions. Per tant, el projecte que més destacau és aquest donar temps, no? Quin és el projecte que més destacau especialment?
A veure, el projecte, el més important, el valor afegit que volem donar des de la nostra unitat a banda de la proximitat, que això ja ho diu el mateix nom, que volem ser més propers i intentar que el ciutadà sigui més un aliat o un...
o establir uns vincles d'amistat, entre cometes, perquè ells ens facilitin la informació i nosaltres, o les seves problemàtiques, i nosaltres poder-li donar un feedback, no al moment, sinó a mig i llarg termini. Però, sobretot, el més important és el treball transversal que ha dit el meu company, el Manolo. O sigui, la idea, a banda del mal ciutadà, no només és la proximitat amb els ciutadans, és la proximitat amb tot l'Ajuntament i amb tota la resta de cossos.
Nosaltres fem reunions setmanals amb departaments de l'Ajuntament, amb la nostra àrea, que estem integrats en una àrea de convivència, que el que fomentem és això, intentar treballar amb agents cíviques, amb serenos...
tots els companys en mediació, amb tots els companys més, totes les àrees, serveis socials, fem una mica d'enllaç entre tots aquests serveis i la policia perquè així puguem treballar conjuntament. El treballar conjunt tots sabem que reforça l'efectivitat.
I clar, és el que dèiem, van pensar els nostres caps, i a nivell polític igualment, van pensar que la idea de fer aquest treball transversal entre la policia, el reste de l'Ajuntament, el reste de cossos policials, com cada setmana ens reunim amb Mossos i planifiquem accions conjuntes, fem dispositius, com diu el Manolo, treballem amb campanyes, que fem campanyes
de gossos sense morrió, gossos perillosos, campanyes de trànsit, campanyes d'UVMPs. O sigui, anem realitzant campanyes, fem també xerrades, que una altra cosa molt important que fem nosaltres és la prevenció. La prevenció nosaltres la podem fer fent xerrades, amb fulletons, fent entrevistes amb entitats. O sigui, és un camp tan ampli
I tenim una trajectòria, a banda que tenim il·lusió, tenim bastanta feina per davant per anar millorant encara més. Ens estem quedant sense temps. No volia acomiadar-vos sense preguntar-vos quines seran les pròximes accions que teniu en ment. No sé si teniu més projectes preparats.
Doncs mira, com t'he explicat, treballem per campanyes, ja tenim campanyes dissenyades, d'aquí a poc serà la de Comerç Segur pel Nadal, abans també farem alguns patrullats de seguretat per assegurar...
diverses coses. Col·laborarem amb la campanya d'UMPs amb els companys que es dediquen al trànsit. Ja tenim projectades tota una sèrie de coses, però...
Sobretot també, tu has dit, putem un any. Pràcticament el que hem fet és un mapa de la ciutat i hem tocat terra. Ens queda molt que millorar. També tenim una part de millora contínua nostra de formació, millorar la gestió, millorar l'anàlisi. No només són les campanyes, hi ha moltes coses a canviar i treballar. Però il·lusió, com diu l'Ivan, la tenim.
I ja per acabar, resumiu-me amb una frase que representa per vostres la policia de proximitat. Doncs per mi, jo diria intentar, entre tots, fer una policia més honesta i propera al ciutadà.
Molt bé, doncs amb aquesta frase que se'ns quedi, que se'ns gravi a foc, nosaltres ens despedim i vos agraïm moltíssim que hagueu estat aquí per explicar-nos com ha anat aquest primer any de policia de proximitat. Moltes gràcies. Gràcies. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Tots els dilluns de 9 a 10 del vespre escolta Musical Express. Tots els èxits dels 70 i 80. Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. Combinat amb la millor American Music. Musical Express, amb Francesc Vila.
Arriban els esports. Toni, no peguis cops. No peguis cops al micro. Arriban els esports. Tenim aquí el Toni Bravo, que pareix que no ha estat mai davant d'un micro perquè està pegant cops. Ràpid, vull saber tot el que ha passat als esports. Vinga, buenos días primero, ¿no? Bon dia. Vinga, bon dia. Vamos para allá.
Bé, que avui parlarem de la penya blaugrana Ramon Llorens, el programa Esports al Dia, perquè està l'aniversari, 65 anys, que compleix. Va fer un dinar commemoratiu que va reunir més d'una vuitantena de persones, entre socis, representants del Futbol Club Barcelona, l'Agrupació de Penyes, l'Ajuntament de Rubí. Doncs entrevistarem avui el seu president, Josep Camany, perquè ens expliqui com va anar aquest dinar, quins són els projectes, l'actualitat esportiva, com van ser els moments crítics i els moments bons d'aquests 65 anys.
Molt bé. Això a les...
Dos quarts de dues. Dos quarts de dues. No dubtis tant. És que no sé dir-ho. La una i mitja, és molt més fàcil. Digues una i mitja, sisplau, i ja està, perquè si no... Vinga, va, som-hi. Som-hi, vinga, vinga, vaja. Avui parlarem també de l'esport adaptat, d'aquest passat cap de... Això és perquè l'Albert, saps? L'Albert m'avisa, avui vinc amb xaleco. Hosti, és que no em donaràs temps, tu. No, vinga, tira. Vinc de negre i em diu, sembles de pal andalus, saps? I dic, vinga, va, va. Bueno, perquè avui estrenà amb malismes... És que no sé ni com sonor. Malismes, no sé què, i zapateo.
Perdó, perdó. Què? A les 9 del vespre. Vinga, tira! Vinga, va, que parlarem de l'esport adaptat. Aquest cap de setmana els equips de bàsquet per a discapacitats intel·lectuals del Club Esportiu Ritzó van disputar a jornada la Copa Catalana. L'equip A, que és líder de primera divisió, victòria davant de les panteres negres 34-11. L'equip B... De què rius? És que així no es pot fer esports!
34-11 contra el Rei Lataque. Ara ocupen la darrera plaça. I recordar que aquest cap de setmana inicien la competició en 3x3. Està partint-se el cul. La primera jornada es disputarà aquest dissabte a Mollet del Vallès. I també deixa'm acabar, deixa'm acabar un moment. Per això m'enric, perquè no arribes. Que hi ha el Catmir, que parlarem del futbol inclusiu de la Wilixet, que hi va haver també jornada aquest cap de setmana. No hi ha més. Gràcies, José, gràcies.
Molt bé. A mi m'agradava molt que m'explicessis tot allò de l'esport inclusiu. Un altre dia m'expliques tots els etats. Cada dia em deixes menys. Anem de tres a minuts a dos i mig i a dos cada dia. Ja serà entrar i sortir. Ànims, Toni. Ja que marxo. Ànims.
I avui, 12 de novembre, aquí fa anys, Glòria Dalmas, bon dia. Què tal, Pamela? Molt bon dia. Doncs mira, avui tenim l'actor canadenc Ryan Gosling, que arriba als 45 anys. Ryan és conegut pel seu paper a La La Land, que li va valer una nominació a l'Òscar. També bufaràs pel mas, l'actriu nord-americana.
Anne Hathaway, que en fa 43, i la protagonista de grans èxits com Els Miserables. I tant, sí, sí. Avui tots joves, eh? Avui tots molt jovenets, ja veuràs, ja veuràs. Tots de la meva quinta, tots. De la teva, no de la meva. Sí, sí. Llavors, ens anem una miqueta lluny, anem a Suècia. Gustav Escard...
Un momentet, que és suec i és molt difícil de dir. Fem un llenatge molt difícil. Gustav Skarsgård, un dels rostres més coneguts de la sèrie Vikingos, i ell en fa 45. I pel que fa el talent espanyol, com no, l'actor Juan José Ballesta, que es va donar a conèixer per El Bola. Sí, que era molt petitó. Era molt petitet.
I en fa 38. Déu-n'hi-do. I acabem amb el director català, Roger Gual, que és responsable del film Smoking Room, que en fa 52. Mira, tots jovenets, eh? Tots molt jovenets avui. Molt bé, molt bé. Per molts anys a tots. Per molts anys a tots. I no marxin, perquè arriba ara la tertúlia en la vella en tierno i nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Els seguidors de telesèries famoses recordaran el nom de KJ Aipa. És un famós actor que, gràcies a la sèrie de Riverdale, està causant gran revolt dins de l'escena musical. Tot això gràcies al seu nou projecte que ha estranyat.
i meravellat a parts iguals a tots els seus fans. L'intèrpret neozelandès, acostumat a protagonitzar canvis de look contínuament, ha deixat a tothom impactat creant un alter ego musical. Sí, un nou alter ego.
Això que esteu escoltant és Mr. Fantasy, el senzill que presentava aquest nou alter ego musical. Doncs KJAPA va presentar Fantasy i va deixar tothom impactat.
Aquí el tenim amb un alter ego que no té res a veure amb la seva presència habitual. Un tio guaperes, el típic clàssic normatiu que dius oh, que guapo que és aquest actor que surt a la 3-sèrie. Doncs en aquest cas, un personatge totalment excèntric, amb perruca, dents falses i, a més a més, amb un marcat accent anglès, amb un alter ego que avui protagonitzarà la descoberta, la recomanació pròpia
del Rubí al dia. Això que estem escoltant porta per nom Mr. Fantasy, ja ho diré bé, Mr. Fantasy, però escoltarem el sensi que porta per nom Wayuwen, que no és Wayuwen, sinó Wayuwen, en tot junt i en dobles B baixes, eh? Wayuwen.
Mister Fantasy és diferent, especial. Us recomanem que aneu per les xarxes i que busqueu Mister Fantasy i veureu aquest alter ego, aquesta transformació física i també artística de K.J. Aipa, el famós actor de la telesèrie Riverdale. Where you want? B-double-A-Y-B-double-U-B-double-A-N-N Where you want?
A ritme de Mr. Fantasy.
Fins demà!
Can't believe it.