Passen gairebé 4 minuts i mig de les 9 del matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí el dia d'aquest dilluns 10 de novembre. Avui conversarem amb l'activista rubinenc Martín Pretel, un dels testimonis
vius de la repressió franquista i que ara explica els seus records al llibre i documental de la memòria recent de la Fundació Andreu Nin. Després, tindrem una nova secció dedicada al món de les empreses i al treball, amb les tècniques del Rubí Forma, Mirella Xercavins i Susanna Torrent, per
per xerrar de la jornada de portes obertes que faran precisament el Rubi Forma el pròxim cap de setmana. Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva local i sabrem qui fa anys avui i també escoltarem la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la tertúlia conduïda per Valentierno, que analitzarà l'actualitat amb Estela Luengo, David Borillo, Xavi Ribas i Jordi Margarit. I a les 11 del matí, la Lídia Martín xerrarà amb Xema Cejudo, que és el presentador del nou programa Melismes, Acordes i Zapateo, de Ràdio Alcores, que amatrem en aquesta casa els dimecres a les 9 de la nit. I un dilluns més, també...
conversarà amb els crítics de cinema i sèries, Jacim Fornols i Víctor Pérez. Començant!
L'activista Martín Pretel és un dels 31 testimonis que recull la Fundació Andreu Nin al seu llibre i documental La memòria recent, que explica la repressió durant el franquisme i la transició i les similituds que es poden trobar amb l'actualitat. Per xerrar de tot això el tenim aquí avui, el Martín Pretel. Benvingut i bon dia.
Hola, bon dia, benvinguda igualment, gràcies. Gràcies per estar aquí avui. Martín, jo volia començar a preguntar-te com vas començar a implicar-te dins de la lluita social i política durant el franquisme, perquè era un moment en què hi havia molta por, en què la gent no s'atrevia a moltes coses i, en canvi, tu vas decidir implicar-te en aquesta lluita social.
Bé, jo vaig començar perquè pràcticament en aquells anys hi havia una situació de molta convulsió social i política. Jo llavors tenia 14 anys quan vaig començar a treballar en una empresa del metall a Terrassa i era una empresa amb molta activitat, fonamentalment clandestina, però a vegades també que s'expressava
en aturades, vagues i l'organització. Llavors allà vaig aprendre el que era la consciència obrera, aprendre que hi ha classes socials, que aprens per lluitar per una altra societat que no sigui una dictadura franquista, feixista, i a lluitar per les llibertats, els drets laborals, democràtics, etcètera, etcètera.
Llavors vaig anar agafant consciència fins que aproximadament un any després, als 15 anys, vaig entrar allà a formar part de la Comissió Obrera Juvenil Clandestina. Des de llavors, fins ara, he anat lluitant dins del moviment primer antifranquista, en la transició i després en els moviments socials. Quins records tens d'aquells primers anys de reparació i de resistència?
Bé, és clar, llavors vius, quan vas prenent consciència de la situació, vius que en realitat has de lluitar i has d'acabar amb un règim que es deia franquista, però que les seves idees eren feixistes. Ho dic perquè hi ha gent que pensa que el franquisme va ser una etapa deslligada del que és el feixisme actual.
I l'alternativa de feixisme té molt a veure amb la dictadura franquista de 40 i escaig d'anys. Llavors, la situació actual el que dona és la possibilitat d'aprendre i aprendre fonamentalment perquè no es torni a repetir una situació que va donar peu a moltíssima repressió.
amb una situació de repressió, que no era només aquesta repressió que es veu quan actua la policia, sinó fonamentalment amb tortures, amb una situació de repressió oberta. Jo poso un exemple per dir, si voleu saber què és el feixisme o el sionisme, que està lligat, mireu Palestina.
Mireu Palestina, perquè a Palestina es veu la realitat del que és la política feixista, el que és la política d'extermini, neteja ètnica, genocidi, etc. Això se'ns va viure aquí.
Per tant, el que volem és transmetre amb aquest llibre i un altre llibre i una altra gent aquella experiència del que es va viure i per què es vam implicar en un procés que en realitat volien conquerir les llibertats, volien conquerir els nostres drets laborals i socials.
Hi havia un sector que volien... Bé, en realitat tot el marxisme, tot el sector marxista, militant, revolucionari, volien fer de la caiguda del franquisme una ruptura democràtica. Per tant, uns defensaven la república i uns altres defensaven l'inici de la revolució obrera com eix transformador radical d'una situació que es tenia d'acabar amb ella.
Abans explicaves que en aquesta repressió hi havia tortures, tu vas sofrir detencions i tortures durant el franquisme, com recordes aquella experiència i què et va donar la força per continuar?
Jo he parlat abans de la consciència obrera, consciència militant. Potser el que et dona força és això. Si aprens, i més a més perquè es discutia i ho vivies, que n'hi havia un altre militant, un altre companys i companyes que havien sigut detingudes, que explicaven les tortures, els maltractes, tot el que es feien a les comissaries, i llavors tu dius, si alguna vegada m'agafen o tinc una detenció...
doncs ja tinc les experiències d'altres persones, d'altres militants, que em dona una visió del que pot passar. Jo vaig ser detingut quan va haver tot el procés de la detenció de Camacho, els dirigents de comissions obreres tirant fulles en un barri obrer de Terrassa que es deia Sant Llorenç. I, esclar, l'experiència va ser molt dura.
Va ser molt dura, ja en el moment que em van detenir, em donàvem punyetassos al cotxe, allà a comissaria sentàvem una cadira i em deien llevat, i quan te llevaves fotien cop de puny a l'estómac, em portàvem en aquell moment un bigoti, vam treure el bigoti, em van donar...
vull dir, bufetades, sang, etcètera, etcètera. Va ser una experiència i més, no el deixaven dormir. O sigui, les tortures que ara apareixen quan es fan públiques de que no el deixen dormir, de que el tenen de peu, etcètera, ja durant la dictadura ja s'aplicaven.
Vull dir, tenim experiència de gent que els penjaven per els peus, jo no vaig arribar a aquesta situació, però les tortures van ser molt fortes. I vaig aguantar, perquè militava llavors amb una organització trusquista, que dius, he d'aguantar, perquè quan et fan les tortures a les interrogatoris, el primer que et pregunta, aquí t'ha donat unes fulles que vam repartir,
qui eren els responsables, etcètera, etcètera. No vaig dir res, per això em van torturar més, però bé, bé, vaig aguantar. Dóna la sensació que tot això, els que no hem viscut la dictadura i no hem viscut el franquisme,
dona la sensació que tot això no se'ns explica així, que la memòria històrica no està explicada des del bàndol dels que la van sofrir. Bueno, han hagut un silenci i, bueno, el llibre es parla també de... Jo en l'entrevista em parla del procés que es va donar de la mort de Franco al 75,
el procés pactat que es va pactar entre certs partits polítics obrers, com el PCI i el PSOE, i llavors, vull dir, amb aquesta situació intenta situar-te també en un entorn que lluita obertament contra aquesta dictadura i contra les seves repressions.
Llavors tu milites, i quan milites en una organització, perquè el llibre el que agafa és el testimoni de 31 entrevistes, persones que van lluitar dins de la dictadura, per això és per fer una sortida de ruptura. Quan es pacta entre el PC i el PC, fonamentalment, el Partit Comunista i el PSOE, la transició, llavors per molta gent, va significar una traïció.
una traició de sencís perquè volies anar més lluny i perquè la llei d'amnistia, la llei d'amnistia, que podien dir com la argentina, la llei de punt final, en realitat és el que va favorir
amb molts militants obrers que van ser acomiadats de la fàbrica, o a mi en concret, que em demanaven tres anys i un dia per propaganda il·legal, doncs jo no vaig arribar a judici perquè em va fer efecte la llei d'anistia. Però la llei d'anistia tenia un font molt clar. Era no jutjar el franquisme, no jutjar els torturadors, no jutjar l'aparell franquista i no jutjar el que representa la dictadura.
Vull dir, llavors, tot un segment, tot un sector de gent que no vam acceptar aquesta transició o no estàvem d'acord amb aquesta tradició, doncs, evidentment, vam petir una segona situació de repressió política per al fet que aquelles lluites, aquells objectius que volíem de democràcia real, republicana, etcètera, doncs no es va poder arribar.
I tens la sensació que en aquell moment es va blanquejar el franquisme i que ara se segueix blanquejant? Sí. Totes aquestes sentències... Jo recordo un moment que deia... El Tribunal d'Orden Público era el que va donar pas al que eren els tribunals militars. El Tribunal d'Orden Público es va constituir i llavors els llutges
que t'aplicava la llei franquista, llavors van passar alguns d'ells a l'Audiència Nacional. Vull dir, l'Audiència Nacional es va constituir, es va blanquear la cara del Tribunal d'Ordre en Públic a l'Audiència Nacional. Moltes de les sentències, o diverses de les sentències,
que avui diu, ostres, quines sentències més desproporcionals, repressives, etcètera, és perquè hi ha una base real, hi ha un pozo que ve del franquisme i que en realitat mai s'ha eliminat, mai s'ha depurat. Per tant, el franquisme va continuar a la monarquia coronada, per designar de Franco, i en aquest país, democràticament, mai es va poder votar
com es va fer a Grècia, si volia una república o es volia continuar amb una monarquia franquista. I això és el que en realitat també va donar peu a que moltes de la radicalitat democràtica per la qual lluitaven no es va poder fer.
I arriba fins avui, perquè avui moltes de les sentències, i sobretot els joves de Saragossa, un altre cas que hi ha els de Rubí, etcètera, es dona perquè la llei mordassa és una llei de contingut repressiu franquista.
O sigui, la llibertat de mobilització al carrer, la llibertat de mobilització, d'expressió, d'organització, sempre tens un espai a sobre que, en realitat, qui dona aquesta postestat no és que tot el jutge sigui franquista, ni molt menys, però hi ha alguns sectors que ho continuen sent amb la seva mentalitat o les seves famílies i això repercuteix en la llibertat i repercuteix en tot el que pugui tindre...
amb la consecució de llibertat i drets socials. El llibre La memòria recent xerra d'una generació rebel que va fer de la militància una manera de viure. Et reconeixes en aquesta descripció?
Sí, sí, sí, perquè, bueno, això es va representar també aquesta generació rebel, doncs trencar moltes de les coses que llavors s'imposaven, vull dir el context de la família, el context social...
la militància... Era una generació que vam lluitar per això que deia abans, per transformar completament per mitjans revolucionaris o republicans una situació que ofegava a la classe treballadora, que ofegava al poble, perquè els problemes no eren diferents d'ara. Vull dir, n'hi havia manca de vivenda, n'hi havia manca de drets socials, de treball, etcètera, etcètera.
Tot això es va portar a organitzar-nos clandestinament, unes vegades dins dels sindicats obrers i unes altres vegades les organitzacions de transformació revolucionària. A veure, jo em veig amb aquesta generació com aquella generació que vam lluitar obertament i amb totes les nostres forces, tant homes com dones, però que no vam conquerir el que eren nostres objectius.
Però alguna cosa es va conquerir, perquè les llibertats que avui tenim, o certes llibertats tutelades que tenim avui, venen d'aquesta lluita dels que van portar la generació rebel. Vull dir que vam estar en contra de la transició i el que representava de sometiment al règim franquista, camuflat,
Però llavors reconeixem que aquella lluita va portar molts drets laborals, molts drets socials i drets democràtics. I aquests drets democràtics que avui gaudim, doncs ve d'aquella lluita d'aquesta generació rebel. I posteriorment, perquè no era només a nivell nacional, vam lluitar...
i vam veure com molt bon uix el maig francès, la guerra del Vietnam contra l'imperialisme i totes les lluites que es van fent a nivell internacional en defensa dels pobles o en defensa de les llibertats. Quins creus que són els aspectes més importants que la societat hauria d'entendre d'aquella època?
Bé, això és el que tu comentaves també al principi. Tenim un dèficit democràtic d'explicació. O sigui, la generació nova... Ha n'hi hagut un buidat entre la nostra generació i les generacions actuals. És cert que hi ha una part de...
de gent que es va organitzar contra la OTAN, que es va organitzar contra la dictadura i, posterior, el franquisme i la monarquia. Però hi ha un dèficit en veure que hem de recuperar aquesta memòria.
Aquest llibre és una contribució, ja dic, hi ha moltes altres contribucions, però aquest llibre, aquest llibre perquè està recollit fonamentalment en aquest sector marxista revolucionari que vam lluitar clandestinament i que, bueno, ho hem donat i volem continuar, i hem continuat donant el millor que podem a la nostra edat, però que s'ha de conèixer.
s'ha de conèixer. Les explicacions als instituts, les explicacions enxerrades, inclús explicar als nens el que representa una dictadura franquista, el que representa una dictadura feixista, perquè ara hi ha molt...
hi ha molta propaganda de Vox, d'Aliança Catalana, etc. Però aquests són els invalors que representen 40 i escaig anys de franquisme, de dictadura, de repressió, de negació de llibertat, de negació de drets socials i laborals, etc. Per tant, si això no s'explica d'una manera oberta, el perill és que aquesta joventut en les reds socials, amb tots els facs que fan els grups fascistes...
doncs això és el que canalitza, és un sentiment en contra de la realitat social que tenim actualment. I ja dic, no és només això, també hi ha mancances socials que aprofiten els de Vox o l'Aliança Catalana per fer de les seves, o per mentir, o per intentar que els joves
abracin el feixisme. I per això és tan necessari recuperar la memòria. Si no es recupera la memòria, la gent, la joventut, haurà de passar per situacions molt semblants al que vam passar nosaltres i molt semblants al que va representar el nazisme en Alemanya o al que representa actualment en alguns països, inclús l'extrema dreta de Trump, aquesta política de negació de drets i negació de llibertats.
Per això podem anar al passat, però hem de mirar cap al futur i mirar el present. I mirar el present representa que hem d'aprendre, fonamentalment, i hem d'organitzar per lluitar, com ho vam fer nosaltres. La joventut lluitarà, i lluita, el moviment feminista, la solidarieta en Palestina, actualment surt una altra vegada el moviment obrer en les vagues del metal i en altres vagues, etcètera. Per tant,
Si actualment no hi ha un marc organitzat molt general o molt ampli en la joventut, tornarà a sortir. Això sí que estem segurs. Ja per acabar, cada vegada hi ha més similituds entre aquella època i l'actualitat. Ara ens ho explicaves, que cal...
a recuperar aquesta memòria. Jo soc molt fatalista i crec que la democràcia està en perill. Tu com veus aquest futur? Jo el futur, jo veig-ho sempre d'optimista. Per això et dic que la lluventut, la lluventut
lluita però haurà de tornar a lluitar amb més amplitud i amb més força. Per això és el canvi de la situació, el canvi de les relacions socials, el canvi contra el capitalisme, contra les guerres imperialistes, passa fonamentalment perquè aquesta jovent s'organisi.
S'ha d'organitzar, ha de sortir al carrer, però a part de sortir al carrer i lluitar, s'han d'organitzar. L'organització és el que dona consciència en el sentit més ampli. Per tant, si no hi ha organització, la consciència es difumina en moments donats. En moments socials tenen crescuda però tenen baixada. I hem de lluitar perquè això tingui una continuïtat i es pugui reflectir en l'organització de la gent jove.
I jo el que dic als joves és que no us deixeu enredar per les veus feixistes, perquè nosaltres ho hem viscut, aquestes situacions, i actualment no hi ha moviment de masses, com s'ha donat històricament en altres situacions, que doni suport al feixisme, però el capitalisme internacional i fonamentalment Europa està apostant per al feixisme.
Contra la immigració, contra els drets de la classe treballadora que es reflecteix en aquests atats contra la immigració, contra els que més tenen, en què més drets laborals i socials i polítics tenen. Per tant, al costat de la gent immigrant, perquè som part d'aquesta gent treballadora, de rebuig d'aquestes campanyes racistes i hem de continuar lluitant perquè aquesta societat pugui viure en pau i pugui viure...
en consonància amb els valors de la classe treballadora, classe obrera, que són la solidaritat, són la fraternitat, etcètera. Molt bé, Martín, moltíssimes gràcies per ser-hi aquí avui. Xerraríem hores perquè ets memòria viva d'aquesta memòria democràtica i nosaltres des d'aquí t'agraïm molt que venguis a explicar-nos el teu testimoni.
Moltes gràcies a vosaltres i si alguna entitat d'organització vol que fem alguna xerrada o fem explicació, presentació del llibre, etcètera, ho vam fer a la biblioteca fa uns mesos, però continuem dient, si esteu interessats en conèixer la història, si esteu interessats en que no torni a passar, ens feu una trucada i amb molt de gust estarem amb vosaltres. Molt bé, doncs amb aquesta crida ens acomiada en Martí. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales?
Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. Experimenta.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxar amb Cinghilda, sisplau. Ties, que fort. Us ho ha assabentat plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Mila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les gildes.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament, en resposta a Ràdio Rubí, explica que les persones que ocupaven el porxo han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis socials. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'AFM i a ràdiorubí.cat. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Adeu de Can. Adeu de Can.
Duel inèdit per a la Unió Esportiva Rubí. Aquest dissabte tarda visita un ciudad cooperativa amb qui mai s'ha enfrontat al llarg de la història. T'esperem a Ràdio Rubí a les 6 de la tarda.
Tot els dilluns de 9 a 10 del vespre escolta Musical Express. Tots els èxits dels 70 i 80. Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. Combinat amb la millor American Music. Musical Express, amb Francesc Vila.
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Avui tenim al Noltros dues tècniques de la Rubí Forma, perquè aquest cap de setmana fan la jornada de Portes Obertes. Elles són la Mireia Xercavins i la Susanna Torrent, que ens venen a explicar precisament com anirà tota aquesta jornada.
i què és el que hi ha preparat perquè la gent conegui aquest servei de l'Ajuntament. Bon dia i benvingudes a les dues. Bon dia. A veure, per començar, què és el que fareu dissabte 15 de novembre al Rubí Forma, en aquesta jornada de Portes Obertes?
Dissabte el que volem és donar a conèixer a la ciutadania què és el Rubiforma. El Rubiforma és un servei de l'Ajuntament en què hi ha tres oficines, l'oficina d'inserció, l'oficina d'orientació i l'oficina de formació.
I el que ens agradaria és, per una banda, donar a conèixer quin tipus de formació fem, quina és la nostra oferta formativa, i això ho farem a través de visites guiades, d'acord? És a dir, a través d'una visita on es mostraran les instal·lacions, on es mostraran els tallers, les aules...
I en cada una d'elles el que hi haurà és un dels formadors del curs on podrà explicar de primera mà quins són els cursos, quin és l'objectiu, quin és el contingut i quines són les sortides professionals que es poden tenir un cop fas aquest curs.
A part també donar a conèixer les altres oficines, com pot ser l'oficina d'inserció, on hi ha una borsa de treball per a totes aquelles persones que estiguin buscant feina, o l'oficina d'orientació i d'informació, que també ajuda a les persones a com fer un currículum, a com orientar-se de cara a buscar feina. Però principalment serien les visites guiades. Quants espais i tallers es mostraran? No sé si els teniu comptabilitzats, perquè n'hi ha molts.
Doncs concretament aproximadament serien vuit espais. Tenim el taller de soldadura, tenim el taller de fabricació mecànica, tenim el taller de fred industrial i de fontaneria, tenim el taller d'energies renovables i de fotovoltaica, tenim el taller d'electricitat, tenim l'aula d'administració i gestió,
I després tenim una altra aula on també s'explica el curs de sociosanitari, que és l'atenció sociosanitari a persones dependents en institucions socials, és a dir, per treballar en residències, i també el taller de cuina. I a qui va dirigida aquesta jornada de portes obertes? Doncs mira, els certificats professionals estan destinats a persones a partir dels 16 anys fins als 65.
és a dir, l'edat laboral. El que passa és que com volem que el dissabte també sigui una festa oberta a tota la ciutadania, tothom està convidat a venir, perquè sí que ens hem adonat que hi ha infants o joves que encara no tenen l'edat laboral,
i que no coneixen els oficis. Aleshores, per nosaltres també és un dia que ens agradaria molt convidar tothom que vingués. Tot i que, evidentment, a partir dels 16 anys és quan pots començar un certificat, però que si hi ha gent una mica més jove que també està interessada en conèixer oficis, doncs està tothom convidat. En aquesta jornada hi haurà activitats lúdiques i culturals?
Sí, el que hem fet és que, a part de les visites guiades, també hem fet tota una sèrie d'activitats fora, enfocades bastant a totes les edats. Hi haurà música amb un DJ, hi haurà un taller de xapes, hi haurà una activitat també infantil, que és com un memory sobre l'energia i l'electricitat. És a dir, hi haurà tota una sèrie d'activitats per fer més festiva i més lúdica aquestes portes obertes.
A part també que ens hem oblidat que un cop facis la visita guiada, també tots els que facin la visita tindran xocolata i malindros al passar pel taller de cuina. Vull dir que és una manera també de venir esmorzar. És a dir, conèixer el Rubí Forma i també fer-ho d'una manera més dolça que és a través de xocolata i malindros. Jo no sé què significa per vosaltres el lema el futur comença el Rubí Forma.
Bé, a veure, vam estar molt pensant aquest lema, però, clar, volem que la gent... Jo crec que a vegades no es coneix prou, potser, el que acabem fent, però sí que és molt important perquè, de fet, molta gent que passa pel Rubí Forma acaba reorientant a vegades el seu objectiu o acaba formant-se...
i treballant amb algo que potser mai havia pensat. I una mica és això, no? Sí, comença el teu futur. És a dir, comença el futur perquè et formes i això, tens un nou futur professional a partir del que fas al Rubí Forma. Pensa que els certificats professionals estan dirigits a persones que potser han treballat d'aquest ofici però han tingut una titulació, però també a persones que mai potser han treballat d'altres aspectes.
i que volen reorientar la seva vida, no? Llavors és per això una miqueta, no? Aquest moment potser que estàs a l'atur i que no saps ben bé cap on tirar, doncs per això és una mica, doncs, el futur comença, no? Vull dir que sempre hi ha possibilitats per tirar endavant, per conèixer, doncs, això en altra formació i poder, doncs, millorar la teva ocupabilitat amb les competències que ofereixen tots els certificats professionals.
No sé si hi ha algun acte especial o algun moment central durant la jornada, si el voleu explicar, sense fer spoilers. Bueno, podem fer spoilers, podem fer spoilers.
El que volíem també és fer un acte de reconeixement i de cloenda a tot l'alumnat que ha passat durant aquest any, que en total són unes 200 persones que s'han format en les 14 accions formatives que hem fet durant aquest any 2025.
Llavors el que volíem és fer un acte de reconeixement on vindrà l'alcaldessa, els farà un acte de reconeixement i on els anirem cridant per poder-los donar un petit obsequi i reconeixer tota aquesta formació que han fet. Això seria l'acte central que tindrà lloc a les 12 a l'exterior del Rubí Forma, on hi ha totes les activitats.
Per què creieu que és important que la ciutadania vengui a conèixer el Rubí Forma? Bé, jo crec que és important perquè encara que potser en aquest moment no puguis tenir una necessitat de formar-te o d'orientar-te o de buscar feina, és un recurs que en algun moment de la vida et pot ser útil o per algú que coneixis, no?
També és veritat que aquests cursos sí que van molt enfocats a la gent que està a l'atur, però també podem acceptar gent que està treballant i potser hi ha gent que no ho ha pensat, no ho coneix, no ha vist les instal·lacions i li pot interessar fer algun curs per complementar la feina que estigui fent en aquell moment. Jo crec que és un recurs que és molt important i a més a més disposem d'unes aules i uns tallers molt ben equipats.
I la gent no té l'oportunitat de veure-ho habitualment. Jo crec que és l'oportunitat de saber i de veure què estem fent allà dins, i sobretot a mans dels formadors, que són formadors molt capacitats i professionals del sector.
Sí, perquè potser la ciutadania té una percepció més cap a fa molts anys. De fet, jo he sentit a molta gent que encara li diu l'IMSD. Sí, o ímpes. O ímpes, també. Per tant, crec que no tenen aquesta visió d'aquest canvi que heu fet al Rubí Forma.
Sí, a més molta gent encara es queda amb que els cursos que es fan són cursos per aturats i ja està. I clar, són cursos molt professionalitzadors. Llavors és això el que volem que la gent vegi, que vegi que hi ha aquest canvi de la importància que avui dia té l'AFP.
que va haver-hi el moment que no tenia la mateixa importància i ara s'està revaloritzant moltíssim. I sobretot donar a conèixer que els nostres certificats, a més a més, és que és una oportunitat molt important per aprendre i per conèixer i per, el que dèiem abans, per tenir una bona feina en el futur.
A més, són cursos que el contingut a nosaltres ens ve determinat pel BOE. És a dir, són cursos que la titulació que obtens et serveix a tot el territori espanyol. Per tant, no és un curs aïllat, sinó és un curs que és oficial.
i que, per tant, entreus un títol que et pot servir i et permet mobilitat i inclús geogràfica per tot Espanya. I no deixa de ser també, sobretot els certificats a nivell 2, el contingut és part d'un cicle formatiu. Aquella persona que després volgués retornar a la formació arreglada, doncs tindria una part feta. Vull dir que estem parlant de cursos amb una titulació i un nivell molt alt.
Ho podrien convalidar en aquest cas. Exacte. I tindria uns crèdits. Quan jo anava a la universitat eren crèdits. Ara són mòduls, però és una mica el mateix. Pràcticament podríem parlar que és un 70% d'un cicle mig, amb un títol certificat de nivell 2.
Aleshores, doncs clar, dones aquesta possibilitat a la persona. De fet, nosaltres ens trobem que hi ha moltíssims alumnes que després es retornen, mentre es busquen feina, retornen al sistema arreglat de cicles mitjans, perquè només amb uns quants mòduls ja es treuen la titulació.
Ja ens heu estat explicant tot el que aporta poder venir a estudiar el Ruiform, a fer aquest curs per les persones que estiguin interessades, però com es poden inscriure o participar en aquesta jornada? No sé si poden arribar directament i ja podran participar o cal una inscripció prèvia...
Com funcionarà la jornada de dissabte? No hi haurà inscripció prèvia. Les persones estan convidades a venir a partir de les d'avui i mitja. Aleshores, a mesura que vagin arribant, s'aniran anotant amb unes llistes per poder fer aquestes visites guiades. I ja està. Serà molt senzill. Molt fàcil. Cal anar al punt d'informació quan arribin, inscriure's per la següent visita guiada i ja els vindran a buscar per fer la visita.
Exacte, farem grups reduïts perquè sigui més fàcil la visita i ja està. L'únic que esperem és això, que vingui moltíssima gent a conèixer les instal·lacions i els tallers del Rubí Forma. No sé si feu alguna recomanació especial als assistents perquè puguin gaudir al màxim de l'esdeveniment.
Res, que vinguin a passar-s'ho bé i a conèixer la formació. És que no tindríem gaire més cosa a dir, no? Intentarem això, que sigui un dia molt lúdic, molt festiu, i que tota la població de Rubí pugui venir aquest dissabte.
Molt bé, doncs amb aquesta crida a la ciutadania de Rubí perquè vengui a conèixer aquest espai de la ciutat on es fan moltíssimes activitats i que està molt bé que la gent el pugui conèixer, es pugui informar i fins i tot s'animi a participar en algun d'aquests curs que feu aquí al Rubí Forma. Moltíssimes gràcies a les dues per ser-hi aquí avui amb nosaltres. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, Abell de Camp. Duel inèdit per a la Unió Esportiva Rubí. Aquest dissabte tarda visita un ciutat cooperativa amb qui mai s'ha enfrontat al llarg de la història. T'esperem a Ràdio Rubí a les 6 de la tarda. Abell de Camp. Tots fem esport.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament en resposta a Ràdio Rubí explica que les persones que ocupaven el Porsche han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis socials. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo. Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo. Con José Verde.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
I és hora de fer esport amb la Sisko Lara. Bon dia, Sisko. Què tal? Molt bon dia. Què ens expliques aquest cap de setmana? Perquè ha estat mogudet, no? Sí, bé, com sempre. Com cada cap de setmana. Sí, no, no, això no... Per sort, per sort, no canvia, tot i que la part negativa, quan el que la pateix, segurament que no voldrà que sigui així, però vaja, és l'esport i perdre forma part de la victòria, també, eh? Moltes vegades que això sembla mentida, però...
L'altre dia escoltava el David Villa, que ho deia, ha dit, perds més que guanyes. Ell que va ser un gran jugador de futbol històric, diu, jo vaig estar en tres mundials, vaig perdre dos, tot i que vaig guanyar un. I és cert, és un bon exemple. Messi ha jugat cinc i només ha guanyat un. O sigui que la derrota forma part també de l'esport, que passa que quan la pateixes és difícil de... I és el que t'ensenya, eh? S'aprèn de les derrotes, no s'aprèn de les victòries. Bueno, això sempre es diu, jo no estic massa d'acord amb aquesta...
Ah, jo crec que sí. Sí que és cert, però també s'aprèn de la victòria. Al final són d'aquelles frases, pel meu gust, molt fetes i que sonen molt bé, però després s'hi aprofundeixes, però vaja, no crec que sigui... No, no és el lloc, però jo crec que aprens...
Un dia que tinguis una estona, m'ho dius, sec aquí i analitzem aquesta qüestió. Ara hem de parlar dels equips rubinencs, d'un cap de setmana que tenia de tot una mica, ha destacat dues victòries en futbol, la de la Unió Esportiva Rubí, que és la quarta consecutiva, la segona consecutiva al Manlleu, que fins l'any passat no l'havia guanyat mai, que s'ha ubicat segon, només té per sobre el San Juan Atlético de Moncada i mateixos punts que el Prat, està fent les coses molt bé
l'equip del José Solivellas, ahir va ser un partit d'asse, un partit molt maco de seguir, molt entretingut, i si a sobre guanyes és molt diferent que si perds, però el partit era igualment entretingut i divertit, que a més va caure del costat del Rubí. Una part positiva que també va mantenir l'Olímpic de Can Fatjó, per fi ha guanyat a la segona catalana i al grup 5, 1 a 3, al camp del Guisona, agafa aire, no ha sortit del descens, però agafa aire l'equip del Cristian López, que també és cert que ho necessitava.
Com Aire havia agafat el 20, i en el seu cas el Juventus 25 de setembre, que té la part negativa, va caure al terreny de joc del Catlla. 1-0, derrota que els deixa encara en una zona compromesa la primera catalana i el grup 3, però encara hi ha temps per redreçar el camí, per tant s'ha de continuar confiant en el projecte i en què l'equip es mantindrà en aquesta categoria.
del futbol masculí en els tres resultats que revisem. Avui i demà ja en parlarem de la tercera catalana. De nou, la Penya Blagorana ho podem avançar. Ha suspès el seu partit al minut 70 per problemes de l'equip rival amb l'àrbitre. Una cosa molt curiosa.
Si no t'ho explico jo demà, t'ho explicarà el Toni Bravo, però va ser una situació molt curiosa, perquè avui també hem de parlar de Waterpolo, de la victòria del Club Natació Rubí, 16-8 davant del Turi, en categoria femenina, són líders en solitari de la primera nacional, objectiu tornar a la divisió d'honor de cara a la pròxima temporada.
No massa maco, però al final 3 punts més al serró de l'equip que entrena el Carlos Ligero. I a partir d'aquí hem de parlar de futbol sala. Una de freda i una de calenta. M'encanta aquesta frase. És molt esportiva. Les noies perdien segona derrota en segona nacional. La Saragossa 4-2 davant l'Entre Ríos.
Els nois aconseguien la segona victòria, surten del descens de la tercera nacional, després del 7-6 davant del Montsant. En un altre partit, jo en aquest no hi era, però molt espectacular el que es va veure al pabelló de la Llana. I tanquem amb... Ok, patins en línia.
2-2, resultat en els dos partits dels 100 patins a Valladolid, en un dels clàssics davant del Valladolid. A l'extrabonus, que és en pròrroga o penals, va guanyar l'equip femení, 2-2 extrabonus, per tant, dos punts per les nostres, un es queda al Valladolid, i a la inversa, en el masculí. 2-2, però els dos punts van quedar a Valladolid,
va tornar cap aquí, cap a casa, d'un sempatís masculí que ho està fent molt bé, que està fent una gran campanya, i l'exemple és haver puntuat a una pista tan complicada com és el pavelló de Canterac de Valladolid. Déu-n'hi-do, quants resultats. Sisko, vos escoltam a dos quarts de dues, i moltíssimes gràcies per ser-hi aquí, per explicar-nos tot això. Fins demà.
I avui, 10 de novembre, bon dia, Glòria Dalmas, de qui és l'aniversari? Bon dia, Pamela Martínez. Doncs mira, avui l'actriu Anna Fernández García fa 34 anys. La vam veure triomfar a sèries com Los protegidos, Las chicas del cable, i continua sent una de les figures més estimades de la ficció espanyola.
També bufarà espelmes el futbolista Oliver Torres, que arriba als 29 anys, molt jovenet, actual jugador del Sevilla Futbol Club i ex de la selecció Sub-21 Torres segueix demostrant talent i constància al terreny de joc.
Continuem amb la televisiva Isabel Pintor, celebra mig segle de vida, 50 anys, un número rodó i molt bonic, amb una carrera plena de papers en sèries i obres de teatre que l'ha convertit en un rostre molt habitual i molt estimat per als espectadors. I acabarem des de Portugal amb el davanter Joao Fèlix, una altra joveneta avui també, que compleix 26 anys. Actual estrella del Al Nassar, Nass...
equip on juga també Cristiano Ronaldo, i el jove prodigi continua fent parlar perquè té un talent i uns gols espectaculars. Molt bé, Glòria, doncs per molts anys a tots i fins demà. Fins demà.
I ara no marxin, que arriba la tertúlia. Nosaltres vos deixem en la recomanació musical del Robert Fernández.
Molt bon dia. Els robinecs seguidors de l'escena local de la música estan d'enhorabona. Sé que cinc anys és la vida com un dia amb malestar i apardent. El robinec Martimora i el seu projecte senyor Txen reprèn la seva aventura musical amb el terrasenc Lilldami. Sí, ho van anunciar fa uns dies mitjançant una publicació col·laborativa a Instagram que va remoure les xarxes.
Després de dos anys sense cantar plegats, aquella relació tan èxitosa que es va portar a guanyar el Premi Enderrock el 2019 i va aconseguir omplir estadis i places amb la seva gira, doncs aquella relació retorna. El duet es retroba amb un tema que aporta per nom Passaport, el primer avançament d'un EP conjunt que publicaran el desembre. Yeah!
Des de la nota de premsa ens diuen... El títol remet tant al moviment físic com al canvi intern. El passaport es converteix aquí en símbol de trencament amb el que ens lliga. En permís per fer el salari vital en records i no en objectes. És una cançó que parla de viure a fons, d'acceptar el moment com a destí i de dir quan vulguis com una invitació a l'aventura compartida. Salir de dudas...
Doncs sí, el duet exitós de Lil Dami i Senyor Chen retorna. A ritme de pop, en clara reminiscències de House Music, escoltarem aquest retorn definitiu de Senyor Chen i Lil Dami. El tema porta per nom Passaport.
Passa'm les dates del calendari, porta el cotxe fins a dalt de Mari, diga'm on vols anar capret o el gas i farem volar el salari, eh, quan vulguis cari, quan vulguis cari.
Només has de fer-me un ring. La volta al món amb 80 matins. Nadem amb taurons, peixos i dofins. Dublín, Berlín, també Medellín. Baby, no importa el destí. Pilla, divisa i passaport. Una casa i pisa davant el port. Creuem en Nil la fort d'un joc. La maleta rimoua i pesa poc. Volia aprendre idiomes i vaig anar uns dies a Barcelona. Mar o muntanya, quina és la bona? Si és amb tu, què més dona? Quan vulguis, cari. Passa'm les dates del calendari.
Fins demà!
Fondo es contempla un temple a Kyoto. Anem a sudar del celular. Només penso en aigua i crema solar. I damn. A qui li agrada currar? I damn. Es necessiten dos per ballar. He perdut la por volada. T'han creuat tot l'oceà. Fas alguna cosa demà? I demà? I demà? Quan vulguis cari. Passa amb les dates del calendar.
Fins demà!
Són les 10 del matí.