Són les 9 del matí.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Adeu de camp. Adeu de camp.
Retorn de la Unió Esportiva Rubí a la competició en una setmana crucial. Seran 9 punts en joc amb cita intersetmanal. La primera, però, els porta a Castelldefels. Dissabte, a 2.45 de la tarda, visita el segon de la Lliga Elit. T'esperem en 99 punts de l'FM i al nostre web radiorubí.cat. Aviam de camp. Tots fem esport.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinat. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí. Estarias dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta.
¡Experimenta!
Aquí és on comença tot el perible que han de fer els usuaris. Així que aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
quina és la millor cançó de la història.
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta. I sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
Passant 5 minuts i busques de les 9 de la matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimecres de cendra, dimecres de 8 de febrer. Avui conversarem amb Leila Alhaiam, Judit Sánchez i Nessa Minatur.
de l'Associació Magnuna de Rubí i Dança Oriental Sant Cugat, perquè aquest diumenge, organitzant l'acte Rubí, balla per Palestina per recaptar fons per a Gaza. Després serà el ton de la nostra secció mensual de justícia, en Barnau Bonell, que ens xerrarà sobre les contractacions al servei públic i al sector públic i per què són tan importants. Quan quedin pocs minuts per a les 10 del matí, arribaran els nostres companys
dels esports per explicar-nos tota l'actualitat esportiva de la ciutat i acabarem, com sempre, amb la recomanació musical del Robert Fernández. A les 10 arribarà el nostre company Toni Bravo que conduirà la tertúlia on analitzarà l'actualitat amb Montse Clemente, Vicenç Rabadan i Josep Milà.
I a les 11, na Belén Tierno conversarà amb DJ Joseph, que aquest dit salta a tu al casino en una festa dels anys 80, i també xerrarà amb els membres de l'Aula d'Estenció Universitari, que explicaran quines activitats han programat per a les pròximes setmanes. Començam!
Avui la Leila Alaiam, la Nessa Minatur i la Judit Sánchez estan amb nosaltres perquè formen part de l'associació Magnunat, que el pròxim 22 de febrer participen en l'organització de Rubí Balla per Palestina, un espectacle solidari que tendrà lloc a la sala. Amb elles...
xerrarem sobre com ha nascut aquesta iniciativa, com s'ha gestat el projecte i quin paper hi juga la dansa en tot aquest espectacle. Bon dia i benvingudes a les 3. Bon dia. Gràcies. Per començar, a veure, expliqueu-nos què és Rubí balla per Palestina. Quina mena d'espectacle trobarà el públic? Qui comença?
Anessa? Vinga, va. Doncs és un espectacle preciós, amb gent molt bona, professionals de la dansa, mestres, ballarins, de diferents disciplines, o sigui, poden veure des de danses urbanes, Bollywood, peces tipus bar, dansa oriental, que nosaltres som de dansa oriental, o sigui, un llarg etcètera de diferents disciplines i estils de dansa,
amb l'objectiu en comú de la solidaritat i recaudar molts fons per Palestina. Com va sorgir la idea d'organitzar aquest festival Benefi? Recordeu quin va ser aquell primer moment, la conversa que va encendre la Guspira?
Doncs des de major llunat ja feia temps que volíem fer, havíem fet algun altre benèfic fa uns anys i, bueno, de moment portàvem una època que no havíem preparat res, però érem conscients que
volíem fer algun altre acte benèfic per ajudar la gent que més us necessités. En aquest cas, amb tot el que ha passat, creiem que Palestina era el que més necessitava ajuda per part de tothom. Així que, bueno, vam decidir, doncs, això, organitzar un acte benèfic per recaudar fons amb el que sabem fer, que és ballar, i amb gent que coneixem que també balla, tot i que, com diu la Nessa, són altres disciplines, perquè pugui ser un espectacle més obert a tothom, que no sigui tan...
tan, tan, tan tancat en el tema oriental. Que pugui agradar a tots, tenim nens que ballen, tenim adults que ballen, diferents, vull dir que jo crec que serà molt bonic. Per què, idò, vincular la dansa amb la causa solidària?
Bueno, és el que et comentava, nosaltres el que millor sabem fer és ballar, creiem que tampoc ho fem tan malament, no noies, portem molts anys totes, i hem pensat que era una manera de poder nosaltres ajudar, de la manera que millor sabem, fer arribar ajuda al poble palestí. L'espectacle es fa en suport de dansa oriental Sant Cugat. Com ha estat aquesta col·laboració? Com vos heu organitzat entre les diferents entitats?
Bueno, ens coneixíem de fa temps. La veritat és que havíem coincidit fa molts anys allà a Sant Cugat i doncs sempre estàvem parlant de fer alguna coseta. Bueno, sempre estàvem en contacte, no? Sempre elles quan feien alguna cosa ens convidaven, nosaltres amb elles, o sigui, sempre hi ha hagut
Aquest vincle. I tant elles com nosaltres sempre estem organitzant coses i va sorgir la idea de tornar a unir esforços i ens vam animar enseguida. Va ser ràpid. Va sorgir juntes la idea? O primer va sorgir en una banda i li va comentar a l'altra i vos vau engrescar?
Bé, jo ja teníem la idea, em imaginava que feia molt temps, però volíem que fos una cosa molt gran, així que amb la Nesta sempre hem tingut molt bona relació i ha sigut un encert perquè és el 50% de tot el que s'està preparant, vull dir que estem molt contentes.
I jo fa temps havia organitzat aquí a la sala per una escola de Rubí un benèfic i m'havia quedat, no sé quants anys fa que ho vaig fer, i em va quedar aquella cosa de he de tornar a organitzar alguna cosa. I justament és que ens vam trobar que jo estava parlant per tornar a organitzar una cosa aquí a Rubí per alguna entitat o alguna escola de qui estava tornant a tenir
aquestes ganes, no? I justament va ser coincidència que m'ho va comentar i jo li vaig dir, doncs mira, justament, i la veritat és que és un gust perquè tot és fàcil, ens mou molt la passió per la dansa, ens encanta la dansa oriental i és un gust, la veritat, que està...
Nessa, ara estaves dient que tu estaves pensant en organitzar un acte aquí a Rubí i la meva pregunta era aquesta, per què a Rubí i no a Sant Cugat? Perquè és que ho faig a tot arreu, ho faig a Barcelona, ho faig, o sigui, jo a l'any organitzo diverses coses benèfiques. He fet per la Fundació Carreres durant molts anys, ara fa poc he fet per l'Hospital Sant Joan de Déu, he fet per moltes causes, o sigui, jo...
feia abans de voluntària, abans de la dansa, feia de voluntària, he estat en diferents llocs, i després vaig pensar que amb la dansa també era una manera de seguir fent de voluntària, d'una altra manera. I llavors he organitzat a tot arreu, vull dir que a Tarragona, no és que sigui a Rubí, sinó que vaig organitzant a diferents llocs.
I, a més, aquest espectacle es fa a la sala. Déu-n'hi-do, perquè la sala és gran, per omplir la sala, déu-n'hi-do. Heu rebut ajuda de l'Ajuntament? Hi ha col·laboració? Per què heu acabat a la sala?
A veure, nosaltres ens feia molta il·lusió, com som d'aquí de Rubí, fer un espectacle a la sala. Llavors, com estem inscrites com a entitat d'aquí de l'Ajuntament de Rubí, teníem l'opció de poder demanar al teatre de la sala. Però clar, realment és molt complicat perquè treballen en uns tempos molt curts, de tres mesos,
Hi ha llistes d'esperes i és complicat. Ha sigut un any parlant amb l'Ajuntament, que jo cada vegada que truco, la Leila de Maginonat, jo crec que em coneixen tots a l'Ajuntament, ja, perquè és veritat que ha costat, però haig de dir que estic superencantada amb totes les persones del...
del Departament de Cultura de l'Ajuntament perquè ha hagut molta agilitat en poder parlar amb ells, poder programar, amb tot el complicat que és reservar aquest espai tan emblemàtic de la nostra ciutat. Però la veritat és que estic supercontenta perquè hi ha hagut molta col·laboració per part d'ells per organitzar-ho tot.
Volíem el teatre a la sala, ens ha costat, però estem supercontentes que el tenim perquè és, a més a més, un lloc lo suficientment gran com per poder tenir a tothom que vulgui participar i ajudar a Palestina. A més de cultura, també heu estat en contacte en cooperació, no?
O al final no ha hagut cooperació. De moment encara no. De moment encara no hem parlat amb cooperació, però sí que tenim pendent de fer una trucada, perquè, clar, tot el que és el tema de l'organització, des de Cultura sí que hem tingut aquest suport i ja està com muntat. Llavors sí que la trucada de cooperació seria potser més de cara a la dinamització, la difusió de l'acte, ens estem movent, estem ja deixant alguns cartels en algunes botigues, en alguns espais aquí del poble, no?,
Però si no, a cooperació encara ho tenim pendent. Que sapigueu que a mi m'ha arribat el missatge de cooperació, per això pensava que ja havíeu estat en contacte perquè ja m'han enviat el... Ei, que passarà això!
Bueno, farà uns quants dies que no sabria dir-te exactament, perquè anem amb els tempos tan curts que així no sabem ni on vivim ja. Però vam fer un acte a favor de Palestina amb una ballada de Dabka i de més. Jo vaig estar allà i sí que vaig moure per allà una mica la veu que fèiem això per si algú volia venir. Potser per aquí és per on ells han tingut la... La coneixença. La coneixença que fem aquest festival, sí.
Més coses, qui pujarà a l'escenari el dia 22 de febrer? Una llista molt gran, que la poden seguir a xarxes socials, que entrin, que hi ha el Facebook, l'Instagram, a tot arreu. Estem bombardejant amb el cartell, amb els diferents grups que vindran.
i allà veuran això, els artistes, l'enllaç, les etiquetes, podran seguir un a un els diferents ballarins que pujaran.
I què destacaríeu? Quin destacaríeu? Ja sé que és molt difícil destacar algun artista i és com, ostres, no vull donar-li més a un que a l'altre, però jo estic per això, per posar-vos en... Bueno, jo anava a dir les nostres alumnes, no, Leila? Anava a dir, home, els hi hem de fer un... que s'estan esforçant molt. Sí, la veritat és que estan amb molta il·lusió preparant tot això,
Vull dir que per nosaltres al final, per la Nessa i per mi, com a profes, és un gust que puguin pujar les teves alumnes, ha demostrat tot el que han après. Però sí que és veritat que tenim, tot i que tenim gent de tots els estils, clar, tema dansa oriental, podem dir que tenim dues grans ballarines que fan ja el seu propi festival de dansa oriental,
que són la Leila Raquesa i la Júlia Gamal. Però és que després tenim un nen que fa caporales bolivians, perquè vegis la diversitat de música i de danses que tenim, que és el nen que ha guanyat el primer premi aquest any passat de caporales infantil. Vull dir, són tots artistes molt bons, de Bollywood, a les bars... Sí, Mediterrània, de Sant Cugat. Vull dir, clar, és gent que són coneguda i que estem encantades perquè s'han ofert
a participar sense res a canvi, només per ajudar, en el qual no podem tenir... Bueno, és que no podem dir un, perquè són tots. I després també ara pensava en música en directe, com Caramelada, dansa africana, veuran percussió en directe, dansa africana, o sigui, és que hi ha números molt potents, és per venir, no s'ho poden perdre. Heu vist com estan sortint noms?
No volíeu donar noms, però estan sortint, eh? Més cosetes, perquè com heu treballat la construcció de l'espetacle? No sé si hi haurà un fil conductor, si hi ha algun missatge... No sé, jo periodísticament vaig pensant en coses, però clar, el meu servei no funciona com el vostre.
Bé, o sigui, no hi ha un fil conductor si et refereixes a una història, a alguna cosa teatralitzada, o sigui, no, són peces que lliurement cadascú ha construït i que res, que tenen l'objectiu aquest, o sigui, no és que hi hagi una... Però sí que...
Si venen al teatre, que segur que sí, podran veure a què anirà destinada l'entrada, podran conèixer el projecte i tot això és molt bonic. El fil conductor una mica seria aquest inici d'història i després...
tot el seguiment amb la música i el ball. Ara deies a què va destinar tot el que recapteu, que és l'ONG Gaza Solidaritat. Per què vau escollir aquesta entitat i quina tasca fa sobre el terreny?
doncs ens vam començar a posar en contacte amb ONGs que treballessin directament en Palestina, perquè sí que és veritat que hi ha altres ideologies molt més grans, com Umra, que fan una llogua superimportant, però, clar, no tens un contacte tan directe.
Aquí tenen una representant a Barcelona, que és la Cristina, que és amb la qual jo he estat parlant tot aquest temps, que, bueno, cap problema per ajudar amb el que fos necessari de venir, d'explicar el mateix dia de l'avient quina és la seva feina, perquè la gent pugui veure on aniran aquests diners. I és una organització molt petitona, de fet és una campanya solidària que fan a Gaza, que el que fan és recollir diners, tenen persones allà,
a Palestina, que s'encarreguen de transformar aquests diners en menjar, aigua i amb aliments de primera necessitat, i ells mateixos la porten als campaments de refugiats perquè aquesta gent pugui tenir un mínim de coses que, bueno...
Suposo que ja heu vist que està molt, molt, molt malament. Vull dir, com hem vist que era tan directa i és tan proper, hem pensat que potser era la millor manera d'ajudar, perquè volíem tenir clar que aquesta ajuda arribava directament allà.
I entenc que organitzar un esdeveniment d'aquesta mena no acaba sent fàcil. Quins han estat els principals reptes que vos heu trobat durant tot el procés? Jo crec que ha estat tot molt fàcil, gràcies a les companyes. De veritat, és un luxe perquè quan fas això...
Al final som cinc persones que estem allà a tope i és molt fàcil. A vegades és molt difícil organitzar coses amb altra gent i acabes molt estressat, però amb elles és molt fàcil. Hem fet moltes reunions presencials.
repartició de feines, hi ha molta il·lusió, hi ha moltes ganes, sobretot, o sigui, el que a mi m'emociona de les meves companyes és les ganes que veus, perquè al final ho fem, doncs com es diu, per ajudar, per amor a l'art i li posem el cos i l'ànima, no? I és molt fàcil amb elles, la veritat és que tot està anant, buah, superbé.
I a nivell personal, què significa per vosaltres ballar per Palestina en un moment com l'actual? Judit, tu, que ets la sociòloga, per favor, xerra un poc. Però has preguntat a nivell personal.
A nivell personal és un esdeveniment el que s'està passant a Gaza que ens ha tocat molt. Soc sociòloga i a més m'he dedicat molt temps a la cooperació. Per mi és com... La meva part de la cooperació és...
és molt important i trobo que qualsevol cosseta que podem fer des d'aquí té molt impacte a qualsevol altre lloc i era la manera de poder ajudar d'alguna manera a posar visibilitat perquè també és el que passa a vegades amb les guerres o amb massacres com en aquest cas
que hem estat durant molt temps cada dia a la tele, a les notícies, rebent informació. De cop i volta sembla que hi ha com una mena d'alto al fuego, de no sé què, de pau, que realment estem veient, ja no surt cada dia per la tele, però estem veient que no és cert, que aquella població encara està patint molt.
molt al nivell de fa mesos, vull dir, no és que ara alguna coseta, no, no, no, estan exactament igual. Per tant, poder participar o poder dedicar aquest temps a muntar un acte com aquest tan gran, per mi significa poder donar això, des d'alguna cosa local, que és aquí a Rubí, poder donar un cop de mà a una població que està patint en una altra part del món.
I què esperau que s'endugui el públic després de veure Rubí ballar per Palestina?
Home, jo crec que s'emocionaran, no? S'emocionaran de veure tanta implicació, tanta gent, tant de talent, o sigui, tanta gent professional anant allà, doncs això, amb les ganes d'ajudar, no? Veure gent tan bona allà a l'escenari que l'únic objectiu que tenen és el de col·laborar. I jo penso que s'enduran això.
L'entrada, si no va xerrada, costa 10 euros, però la gent que no pugui assistir a l'espectacle pot donar-hi suport d'alguna manera? Què pot fer? Sí, tenim fila zero, perquè puguin aportar la meitat del preu de l'entrada, són 5 euros, i amb això és la manera que poden col·laborar si no tenen l'opció de venir a teatre.
Per acabar, quin missatge us agradaria enviar a totes les persones que ja han comprat l'entrada, però també a totes les persones que s'ho estan pensant? A veure, jo els diria que és un diumenge a les 12, que jo faig la broma, és l'hora de després anar a dinar, compartir, molta gent ho estan dient, vindrem a veure l'espectacle, després...
Doncs això és una hora boníssima, no hi ha excusa. Vindran, col·laboraran, 10 euros, doncs sí, són 10 euros, però vull dir que al final el que veuran és gent que ho fa superbé, professional, i ho pagaran de gust, perquè és això, que veuran un espectacle molt complet, molt maco i que vibra. O sigui, jo crec que notaran l'energia de tota la gent que estem allà preparant tot això.
Quina durada tindrà? No sé si ho heu calculat, si ho sabeu. La idea és una hora i mitja. Però després aquestes coses s'alladen, no? Això al directe no se sap. Com deia la Nessa, tenim percussió en directe, vull dir que si la gent s'anima... No se sap mai això, però no, no. La idea és una hora i mitja, vull dir, és el temps que creiem.
que és suficient per poder demostrar tot el que s'ha de demostrar, perquè la gent gaudeixi sense que s'agubiï molt, i és el que diu la Anessa, és a les 12, vull dir, és que no pot ser millor horari. No, no, és una bona hora. Jo abans feia broma, no sé si tindrem sorpreses, tenim alguna cosa especial...
De moment no, eh? Però... Bueno, la sorpresa és que s'omplirà la sala. Això segur, segur. Marxarem d'allà supercontentes. Era per si estàveu disposades a improvisar perquè la gent s'animi encara més. Bueno, recordeu-nos, perquè a la gent li quedi clar i pugui estar al cas, quan és, l'hora, on i què veuran.
Doncs aquest event tan especial és el dia 22 de febrer, és un diumenge, a les 12. A partir de les 11.30 s'obrirem portes perquè pugui venir la gent i les entrades les haurien de comprar a través de la plataforma Ticket Ètic.
en el nom de l'espectable, que és Rubí balla per Palestina, però sí que és veritat que si en l'últim moment algú s'afegeix, tindrem, no moltes, però algunes entrades per poder-les vendre el mateix dia de l'espectacle.
El ideal és que vagi directament al tiquet ètic, perquè l'etiquet aquest farà directament la donació de tot el que s'hagi recordat a l'ONG. És la manera més directa que hem trobat que els arribin els diners.
I la manera més transparent, que la gent sap que els seus dobbers van destinats a allò i que no passa per les mans de ningú. Aquesta és la idea. Per això dèiem que no volíem tenir moltes entrades físiques, perquè igualment sí que a final de l'acte aquests diners físicament li donarem a la Cristina, com a representant de l'ONG, al finalitzar l'acte, a l'escenari, però perquè sigui el que tu dius, el més transparent possible, anirà directament des d'etiquet ètic,
a l'ONG que podrà rebre aquests diners per fer la seva feina tan important. Molt bé, doncs des d'aquí animam a tothom que el dia 22 estigui allà a les 12 del dematí a la sala per veure aquest espectacle. Leila, Nessa, Judit, moltíssimes gràcies per ser-hi aquí avui. Gràcies a tu. Gràcies. Adéu.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Adeu de cama.
Retorn de la Unió Esportiva Rubí a la competició en una setmana crucial. Seran 9 punts en joc amb cita intersetmanal. La primera, però, els porta a Castelldefels. Dissabte, a dos quarts de set de la tarda, visita el segon de la Lliga Elit. T'esperem en 99 punts de l'FM i al nostre web radiorubí.cat. Aviam de camp. Tots fem esport.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
I seguim en la nostra secció mensual sobre justici, i un mes més tenim el nostre jurista de referència, l'Arnau Bonell, que ens explicarà, de manera senzilla, perquè és un tema complicadíssim, o a mi m'ho ha pareixut, què són els contractes del sector públic i per què ens afecten a tots, encara que de vegades no ho pareixi, però ens afecten a tots. Bon dia, Arnau! Bon dia, què tal, com estem?
Bé, bé, bé. Jo segur... Sí, sí, estem bé. De moment estem bé. Ara, després d'endinsar-nos en els contractes, no sé com estarem. Ui, doncs, perduts. Segur que perduts. Bé, no, perquè tu ens ho aclariràs tot, de ben segur. Començant pel principi, què és exactament un contracte del sector públic i per què existeix?
Bé, els contractes del sector públic són com qualsevol altre contracte, que firmen dues parts. En aquest cas, una de les parts és una administració pública. Per què ens afecten o com ens poden afectar? Bé, no sé si heu vist normalment que hi ha talls a carreteres, hi ha tancament de serveis públics, ostres, que m'estan fent obres davant de casa, tot això són contractes.
Per què ens afecten aquests contractes? Doncs perquè al final tenen una tramitació darrere que no és tan senzilla com sembla. Llavors sí que és veritat que m'agradaria diferenciar els contractes petits, podríem dir, i els contractes grans, que són els que realment ens afecten més.
Tu sabies que es poden adjudicar contractes de fins a 40.000 euros d'obres quasi sense comparar gaire? Però un moment. 40.000 euros és molt, eh? 40.000 euros són bastants diners. I en principi no havien de ser els contractes menors que... Els contractes menors no són de 40.000 euros, són menys.
Els d'obres, no, els d'obres són fins a 40.000 euros sense IVA, o sigui que podrien ser 45.000, bueno, no sé fer ara el càlcul, i serveis i suministres fins a 15.000 euros. Què passa amb aquests contractes menors? Jo tenia constància d'aquests 15.000 euros, però 40.000 és moltíssim i es pot fer a dit.
Pràcticament, vull dir, de fet, abans sí que es requeria, a nivell intern, demanar mínim tres pressupostos, ara no és preceptiu, ara no és obligatori demanar tres pressupostos. Sí que és veritat que hi ha diversos informes que ha de fer el secretari, en aquest cas, jo, doncs, aplicant la necessitat del contracte, no? De dir, ostres, és que és supernecessari fer-lo perquè és que...
urgeix, bàsicament. Però sí, sí, pràcticament es cuida una empresa, demanes un pressupost i fas l'informe preceptiu, fas tots els documents i ja està adjudicat, pràcticament. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Veus, això sí que no ho sabia. Sí, i et diré... No, no, digues, digues. No, no, digues, digues. Em diràs més. Vinga, digue'm més.
Et diré més, fins fa poc, de fet 2025 és una normativa nova, tots els contractes eren menors. Ara, fins a 5.000 euros es consideren pagaments menors, que ja m'agradaria a mi un pagament menor de 5.000 euros, la veritat. I aquest sí que és a dedo, a dedo. Vull dir, a tu te pago i ja està, directament. Sense justificar absolutament res. I això és legal, eh?
Sí, sí, sí. Ho preveu la normativa. És una normativa nova que ha sorgit d'urgència en la contractació pública. De dir, ostres, aquí tenim moltes coses, moltes petites coses que s'han de fer ràpid, doncs ho farem així. Per què sorgeix això? Doncs perquè, si no, certs serveis, que són molt petits...
un servei de més de 15.000 euros, un de 20.000 euros, per exemple, s'ha de licitar. I licitar és una cosa que la gent no entén gaire. No, exacte, és un procediment molt llarg en el qual s'han de presentar diferents tràmits. A veure, ho podem explicar de manera senzilla?
ho podem explicar manera senzilla. És, bàsicament, obrir l'oferta que tens. Ostres, necessito la neteja, per exemple. La neteja seria una concessió de serveis, en aquest cas. Ho necessito que facin un projecte, per exemple,
o que en facin qualsevol cosa, doncs l'obres a tothom. És a dir, a qualsevol licitador, en aquest cas, per quantia de l'estat espanyol. Si fos quantia més quantiosa, val la redundància, doncs s'hauria d'obrir fins i tot a la Unió Europea, que qualsevol licitador pogués entrar-hi.
Déu-n'hi-do, fas un concurs públic, el que li diem concurs públic. Els visitadors presenten els pressupostos i a partir d'aquí es tria.
Sí, bé, fan unes normes, uns plecs, diguem-ne, i llavors la gent es presenta segons les condicions, no? Però, bé, és que tampoc... Jo crec que la gent s'ha de fer molta pedagogia amb els contractes públics i les licitacions perquè la gent no entén que són coses que tenen el seu procediment però tenen la seva raó de ser. Vull dir, no pots adjudicar un contracte d'un milió d'euros a qualsevol.
s'ha de fer una mica de tria, no? Deixar que tothom, en compliment de principi d'igualtat, pugui participar-hi, no? O sigui, la importància de fer aquests contractes públics que deies és aquesta, que tothom tingui la mateixa possibilitat i també entenc que controlar els diferents equips de govern que són els que...
els diferents ajuntaments que són els que decideixen a qui adjudiquen aquests contractes, que no es pugui adjudicar amics, que diguéssim.
Efectivament. Bueno, esclar, està feta la normativa per justament això, de la corrupció, d'això de dir, ostres, que han adjudicat certs contractes al sobrino o al cunyado de no sé qui. Doncs això es fa per mantenir aquesta seguretat en els diners públics, no? Que al final els paguem tots. Llavors...
Bé, jo crec que l'important en aquest aspecte és que la gent entengui que s'ha de garantir aquesta concurrència, no? I que garantir aquesta concurrència suposa moltes vegades que certs serveis i certes obres triguin més a poder-se dur a terme, no?
Jo vull tornar a la pedagogia que volíem fer amb els contractes públics perquè, clar, hem dit fins a 40.000 euros es poden donar els contractes d'obres sense fer aquests concursos públics, també hi ha aquests pagaments menors de 5.000 euros, però hem de dir-li a la ciutadania que, en principi, també hi ha gent a dins de l'administració que controla que aquests contractes no es facin a dit.
Efectivament, de fet, és una de les feines, a veure, en ajuntaments més grans, de molta gent, de molts tècnics, però en ajuntaments més petits, doncs en aquest cas, per exemple, és la meva, com a secretari, de garantir que efectivament que tothom tingui la mateixa oportunitat i d'això, d'intentar evitar la corrupció al màxim possible. Com es controla això? Perquè això és una tasca difícil.
Sí, és difícil. A més a més, clar, no agraden les licitacions, més que res perquè suposen aprovacions per ple, que a vegades potser no tens assegurada la votació de tothom, i de fet hi ha molta normativa i molta jurisprudència que regulen molt
les divisions de contractes, que no són tan rares com podria semblar. Els polítics sempre intenten trobar la manera més ràpida, més fàcil, però per això estem nosaltres. En què consisteix una divisió de contractes? Explica'ns.
Doncs mira, com hem dit, el límit, per exemple, d'obres són 40.000 euros. Imagina't que tu tens una obra de 80.000, que l'hauries de licitar i ho hauria tothom, però dius, ostres, això em trigarà dos mesos a n'atudicar i després, bueno, és que si requeriments, que si... tot el rotllo. Què passa? Doncs bueno, el polític, òbviament, sempre intenta dir, per què no fem dos? Dos de 40.000.
Així, doncs, adjudiquem ràpid i adjudiquem, bueno, a qui vulgui, no? Clar, això no es pot fer, al final és una única obra, no pots dividir-la en dos. És veritat que dintre les licitacions tu pots fer lots, que això jo soc molt partidari dels lots, perquè garanteixen que les petites empreses que fan serveis molt menors, doncs, bueno, puguin participar-hi.
Bàsicament. Els lots seria com dividir aquestes tasques, no? És dividir, però garanteixes que tothom pugui accedir-hi. Clar, no és el mateix dividir i adjudicar a qui tu vols que dividir i dir, mira, tinc aquests lots, presenteu-vos qui ho vulgueu. És diferent, diguem-ne. Vale, vale. O sigui, seria... També seria passar-lo per concurs públic, per tant.
Sí, és concurs públics, les licitacions són concursos públics. Aquests contractes que ens deies de 40.000 euros, de 5.000 euros, aquests contractes no passen per ple municipal? O sí, també passen? Això es fa a través del decret d'alcaldia, una resolució d'alcaldia, i s'adjudica, a veure, òbviament, com hem dit, amb els seus informes, amb les seves justificacions i tot el procediment administratiu corresponent.
Però sí, clar, són bastant més ràpids. En qüestió d'una setmana fins i tot podries tenir el contracte adjudicat. Això és el que t'anava a preguntar, els terminis. O sigui, en el cas d'aquests més ràpids, en una setmana estaria adjudicat. En el cas del...
I si no tens feina, o sigui, a veure, sempre hi ha molta feina a l'administració pública. Això no es veu, eh? Però jo vaig dir, horrible. Però sí, fins i tot, si no tinguessis feina, podries preparar els documents administratius en un període de dies, fins i tot. I en el cas de les licitacions, a quin termini mitjà ens aniríem?
ja posem termini, clar, s'ha de sumar l'aprovació per ple. Llavors, posa quan tu facis el ple, és a dir, potser el fas d'aquí un mes, aproves, poses en concurs un mes, mes i mig, més o menys,
Llavors, adjudiques i tot el tema de les al·legacions, que si recursos d'una empresa que no creu que estigui ben valorat, diguem-ne, llavors potser ja ens aniríem dos mesos, tres mesos fàcilment. I això és bastant ràpid. Estaríem xerrant entre sis i set mesos, anant ràpid.
Depèn del contracte fins i tot, si és un contracte gran i de concessió de serveis sobretot, són acostumant a ser gairebé fins i tot un any de licitació. Ui, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, sí, sí, sí. Jo volia preguntar-te també com afecten aquests contractes a la vida dels ciutadans?
Depèn del contracte. Sí, de manera directa. De fet, volia fer pedagogia perquè tinc un cas que canviarem les dates, però bàsicament tinc un servei que està tancat i la gent es queixa que aquest servei estigui tancat, però és que fins que no passi tota la licitació, fins que no passi tota l'execució del contracte, jo aquest servei no el puc obrir.
Per tant, afecta directament. Com més ràpid vagi l'administració, com menys saturada vagi, més ràpid poden també treure aquest tipus de serveis, de contractes, bàsicament. O sigui que directament, si t'arreglen el carrer davant de casa teva, t'afecta, per tant...
Depèn del contracte que sigui. T'afecta més o menys, però, independentment d'això, directament ens afecta perquè els diners són nostres i inverteixen els nostres diners i el retorn després és per la ciutadania. També volia preguntar-te si un professional vol treballar amb l'administració, perquè, clar, no és tan senzill tampoc presentar-se a una licitació, no?
Bé, clar, depèn de les condicions que es fiquin a la licitació, els plecs de clàusules, normalment has d'estar inscrit al registre d'empreses licitadores, el relic, el relic, que és bàsicament tu garanteixes que tens una solvència econòmica i tècnica. Depèn del contracte, doncs potser no et demanen la solvència fins i tot econòmica, no?
que això és bastant perillós, però ja depèn de cadascun dels equips de govern. Sí, fins i tot hi ha alguns contractes que no calen ni aquest registre d'empreses, simplement tu estableixes unes condicions més genèriques, tenir certa facturació, tenir certes referències d'altres obres que hagis fet,
Coses així. Però en els plecs s'estableix absolutament tot. Vull dir, tot és tot. Percentatge de subcontractació, perquè també hi ha subcontractació, que si clàusules socials, que si clàusules mediamentals, lingüístiques fins i tot. Està ja tot a la merda.
Ara que digués això que havies de tenir solvència econòmica i solvència tècnica, nosaltres aquí a Rubí hem tingut alguns casos en els quals hi havia licitades i ja teníem les empreses que havien de fer determinades obres de restauració de certs llocs que amb el tema de la guerra de...
de Rússia i Ucraïna, per exemple, van dir que els preus havien pujat, que ja no era el pressupost que havien presentat, que no els hi sortia de compte i que es retiraven. Una vegada tens licitat el contracte, l'empresa pot dir, pot desestimar-ho, pot dir, no vull.
A veure, sí, pot en qualsevol moment, és una resolució de contracte, l'únic que si normalment s'estableixen al pleg certes penalitats, per exemple, de dir, mira, si tu et retires quan ja tens adjudicat, ostres, hi ha una garantia que se li diu que tu pagues quan t'adjudiquen al contracte aquesta garantia.
imagina't, el 5%, doncs no se'ls retorna com a mateixa garantia. Però sí, també es poden fins i tot aplicar en els plecs, depèn del tipus de contracte, que pugui suposar que hi haurà una variació de preus, doncs pot establir una clàusula de revisió de preus. És a dir, ostres, si en aquest període de licitació el preu augmenta, doncs parlem-ne, perquè entenc que no puguis fer aquesta obra per aquest preu.
És tot establir-ho, però sí, sí, hi ha penalitat, està clar. Arnau, amb poques paraules, què hauria de retenir la gent sobre els contractes de sector públic, per ja arrodonir aquesta explicació que ens has fet avui?
que bàsicament són el motor de l'administració, que estan molt controlats, moltíssim, sobretot els concursos públics, que són supernecessaris i que la gent també ha de tenir paciència, perquè els serveis, si es volen donar, requereixen d'un temps de cuinar. Llavors, paciència i suaciego, que l'administració és lenta però arriba.
Molt bé, Arnau. Doncs moltíssimes gràcies per explicar-nos com funcionen tots aquests contractes que de vegades són ferragosos d'entendre. Arnau, moltíssimes gràcies per la pedagogia, per l'explicació i ens veiem d'aquí un mes amb un altre tema interessant. Igualment, moltes gràcies com sempre. Vinga, adeu.
I un dia més tenim aquí el Toni Bravo. Bon dia, Toni, per xerrar-nos d'esports i d'esports avui adaptats. D'esport adaptat. Bon dia.
Que l'esport adaptat hauria de tenir més públic costa que hi vagi. Recordo que vam parlar, per exemple, aquí de la Mònica Gil, del Cítim Boli, que es va fer el torneig d'Espanya a Granollers, jo em vaig passar a veure... No, hi havia pràcticament gent a la grada. Que era... Sí, que és una llàstima, eh?
Bé, és que en aquest país tot ho mou el futbol, i el que no sigui futbol, i de primera ja no el miram. I si és esport adaptat, costa també moltíssim, eh? Doncs teniu l'oportunitat per anar-hi a veure, en aquest cas, és bàsquet, en cadira de rodes, 3x3.
Hi ha una jornada que se celebra aquest diumenge al Pabelló de la Llana. El programa es posa el dia d'avui, dos quarts de dues, comptarem. Dic dos quarts de dues perquè de vegades la gent es fa una mica de lío amb això de les hores i encara que siguin periodistes de vegades no acaben d'entendre bé lo de les hores.
És un tema que no ho entenem, és un tema del dialecte. I el meu dialecte, ho diu pels oients que no ho sàpiguen, ho diu per jo, que soc de Mallorca i no dèiem les hores com els catalans de Catalunya. Perdona, a Mallorca no és el mateix horari? Sí, és el mateix horari, però el dèiem diferent. Ah, d'acord.
Vinga, anem al bàsquet adaptat. Que a mi m'apareix impressionant, el bàsquet adaptat amb cadira de rodes. M'apareix dificilíssim, ha de ser dificilíssim jugar a bàsquet amb cadira de rodes. M'apareix increïble. Un exemple són, per exemple, les anotacions, que són curtetes. Per la gent que no ho sàpiga, doncs clar.
a notar, doncs és bastant més complicat, sobretot perquè, clar, has de controlar la pilota amb aquestes normes que té també el bàsquet de cadira de rodes i, per tant, els marcadors són bastant més curts, no? Doncs al programa Esports al Dia comptarem amb el testimoni de Toni Martín, que és el jugador del Club Esport i Horitzó, perquè ens parli d'aquesta jornada que es farà aquest diumenge al Pabelló de la Llena.
Més futbol adaptat perquè el Can Mir no va disputar jornada de la Will X7 ni de la Lliga Talent, però va anar a un torneig que es diu el torneig de les estrelles, això va ser a Cervelló. Els equips B i C van disputar partits curts, hi havia 12, hi havia penyes com la del Barça Genuín,
el Can Mirbé, que va aconseguir un destacat tercer lloc, però sobretot el que és important és l'ambient i la sinergia que es crea entre famílies, entre jugadors i entre clubs. Anem a l'esport pels més joves perquè important
Avui es tanquen les inscripcions per al cross escolar de Rubí. Es farà aquest diumenge a les pistes del detisme de Can Rosers. La participació és bastant més baixa que d'altres anys en què aquesta prova era estrella. Ara hi ha 353 escrits quan jo he mirat aquest matí, ben aviat, eren dos quartes sis, però...
Esperem que hi hagi més. La jornada començarà un quart de 10 amb la cursa Open, després donarà pas a les altres proves. El dorsal, per poder participar, s'ha d'anar al celler aquest dissabte. Animeu-vos perquè el cross escolar no sigui una prova que vagi cada vegada més a la baixa. I si les inscripcions no donen aquest suport, doncs...
D'aquí a uns anys es pot donar una mica en entredit aquesta prova, una prova que és important i que esperem que la gent s'animi i que sigui sobretot entre els esportistes que són joves. I des d'aquí animem a tothom que vagi a inscriure's per aquest cap de setmana a fer un poquet d'esport.
Espera't, no. Dóna temps per l'hoquei patins o no? Va, sí. En línia. Resulta que podrem escoltar un psicòleg esportiu que es diu Gonzalo Rehuelta. El programa d'avui fa un any que treballa amb els equips masculí i femení dels 100 patins que aporta eines mentals. Recordem que les noies, quan arriben les finals, no acaben de sortir les coses bé. Van contractar amb un psicòleg esportiu. Ens explicarà què és el que estan treballant. Va anar bé.
per exemple, en partits contra el Valladolid, però contra el mateix equip, es van perdre i per intentar enfortir una miqueta aquesta mentalitat. Treballa amb el masculí, amb el femení i comença a treballar amb els entrenadors que són de base. El que és divertit també és que és un home que treballa en finances a Luxemburg i fa tot això des d'allà.
Què dius? Per videotelefonada? Ho fa per videotelefonada? Sí, sí. Nosaltres el vam conèixer quan estava aquí, a peu de pista, la Francesc Calvo, que és quan vam fer l'entrevista, però ho fa tot per videotrucada. Déu-n'hi-do, ho escoltarem perquè té pinta de ser molt interessant. Toni, moltíssimes gràcies per tot el que ens has dut avui i ens veiem demà. I tu tornes, ja ho sé, ara a la tertúlia, però aquí, a Xerrada Esports, tornes demà.
Aquí per xerrar ara a les 10 del matí pels de Mallorca i pels que som d'aquí també, el mateix horari. Molt bé, perfecte, gràcies. I ara no marxim perquè arriba la tertúlia amb el Toni Bravo i també nosaltres vos deixem la recomanació musical del Robert Fernández.
Fins demà!
Molt bon dia, què tal? Com esteu? Avui la nostra recomanació és descobrir el fenomen musical i global de Joe. Sí, es diu Joe, es pronuncia Joe, encara que si busqueu heu de posar una T, una J i una O. Un nom bastant particular que una pronúncia, com a mínim, la fem així. Fins i tot li hem preguntat al XaQBT, ¿como se pronuncia en castellano?
DJO, o en català, i ha dit Joe. Doncs Joe. Joe és un dels descobriments a nivell global. Una eclosió definitiva que té molt a veure amb el crossing de les sèries de Netflix i el món musical. Sí, Netflix i món musical. No és la primera vegada que aquí les recomanacions a les càpsules musicals us recomanem coses similars. Per exemple, l'efecte de les Demon Hunters i les K-Pop. Bé, endavant.
Endinsem-nos directament amb aquest treball del qual estem escoltant, per exemple, aquest senzill que porta per nom Another Bite Tour. Darrere d'aquest àlies de Joe s'amaga Joe Kerry. Tot conegut mundialment pel seu paper, atenció, de Steve Harrington en la sèrie The Stranger Things.
La seva carrera musical, que durant molts anys va caminar en paral·lel a la interpretativa, ha trobat ara un impuls inesperat gràcies a l'efecte nostàlgia i a l'abast global de la sèrie. Encara que End of Beginning, que serà el tema que escoltarem ara i que és un hit global, va ser publicat originalment el 2022...
Doncs el renovat interès per la ficció de Netflix i especialment l'arribada de nous episodis va reactivar l'interès per la música de Joe Kerry i del seu projecte Joe. I, a més a més, va convertir aquest hit que ara escoltareu en un fenomen tardar i global. Actualment...
És el número 1 dels 40 principals, va ser número 6 el Billboard Hot 100, va ser número 1 el UK Top 75 singles i número 1 el Billboard 200 a nivell global. És a dir, que ja és més que consolidat l'efecte global de Joe i d'aquest senzill que ara mateix escoltareu. Segur que l'heu escoltat i si no l'heu escoltat estareu a punt de fer-ho perquè és un hit d'aquells que s'enganxen com una paparra en ple estiu. End of Beginning
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
You take the man out of the city, not the city of the men. You take the man out of the... And when I'm back in Chicago, I feel it. Another version of me, I'm losing it, oh.
Són les 10 del matí. Adeu Rubí!