Son las 9 del matí. Sonido vinilo. Espacio musical que rinde tributo a la música del 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo. Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche.
Sonido vinilo. Con José Verde. A Ràdio Rubí, els dilluns toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock.
Que no perdis l'últim tren de la millor música. Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila. A Ràdio Rubí, Long Play. Un espai on la música és la protagonista.
Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts de 10 o 11 del Vestre a Ràdio Rubí, Love Play, on la música és la protagonista. Quina és la millor cançó de la història?
Però cap al migdia anava...
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Fins demà!
Passen 3 minuts de les 9 del matí i deixem enrere el bloc informatiu per encarar ara la segona part del Rubialdia amb continguts que ens duran fins al migdia.
La segona hora estarà marcada sobretot per l'espai Parlem amb l'alcaldessa, l'entrevista periòdica en la qual abordam els principals temes de ciutat. Avui xerrarem amb l'alcaldessa sobre diverses qüestions d'actualitat, des de les dades de criminalitat que es van compartir a la Junta de Seguretat fins a la situació del pressupost municipal del 2026, entre altres temes.
Després d'aquesta conversa completarem l'hora amb el repàs habitual a l'actualitat esportiva local a la secció d'esports i abans de canviar de registre escoltarem la recomanació musical del Robert Fernández que ens durà una nova proposta per sumar a la nostra banda sonora.
A les 10 serà el moment del debat amb la tertúlia conduïda per Toni Brabo, amb qui es comentaran diversos temes d'actualitat.
I a partir de les 11, Belén Tierno agafarà el relleu en l'última hora del programa, entrevistarà Elisabet de la perruqueria La Suite, arran del premi que ha rebut recentment. I després posarem la mirada al cinema en Jacint Fornols i Víctor Pérez, que analitzaran la gala dels Òscars d'aquesta passada nit, amb els moments destacats, els premis i les sorpreses de la ceremoni. Començam!
Hola a tothom. Comencem. En aquests moments el Parlem amb l'alcaldessa del mes de març. Ana Maria Martínez, benvinguda de nou a Ràdio Rubí. Moltes gràcies. A cada entrevista del Parlem, les últimes, sempre li pregunto com estan els pressupostos, com estan les negociacions. Recordo que tant en el Parlem del gener com el del febrer em va dir que estaven negociant amb Esquerra i que era relativament optimista, que potser inclús en el ple del mes de març es poguessin aprovar inicialment.
Però la setmana passada vam conèixer que Esquerra s'ha fet enrere, s'aixecava de la taula, perquè, segons els seus arguments, no veuen que la Generalitat prioritzi l'Hospital de Rubí, que era una de les dues condicions que posaven per seure's a treballar, tot i que siguin d'acord amb el pla d'usos del casino que els hi han presentat.
de les dues condicions, una sí i l'altra no, però afegeixen també, que critiquen o diuen que els acords dels dos últims anys per permetre aprovar els pressupostos del 24 i del 25, doncs que alguns han arribat tard i altres fins i tot encara no han arribat. Què farà el govern amb aquesta situació?
Bé, jo en primer lloc he de dir que la ciutat no s'aturarà, continuarem treballant i que a nivell de pressupostos el govern continuarà amb mà extesa buscant
els acords, sobretot no, amb grups que posin pel davant de tot la ciutat amb visió progressista i això per nosaltres és molt important. Som un govern d'esquerres i progressista i intentem posar pel davant els acords amb grups que siguin o que d'alguna manera, com nosaltres, comparteixin aquesta visió de la ciutat i aquesta essència, diguem, també ideològica
També és cert que en alguns moments s'han pactat pressupostos amb altres grups. Al final, el pressupost és l'eina que permet que la maquinària municipal funcioni. I això, tenim uns pressupostos de 2025 que hem prorrogat, l'any passat vam aprovar el pressupost al juliol i no ha passat res, la ciutat no s'ha aturat, hem continuat fent tot el que s'ha de fer i aquest any passarà el mateix. Nosaltres continuarem o intentarem negociar.
La veritat és que jo no vull parlar de les raons que porten a un grup que un dia diu que sí, el dia següent l'excusa és aquesta, i em sap greu, perquè amb un nou lideratge que la primera decisió sigui baixar-se d'un pressupost per una raó que no depèn
ni tan sols del govern municipal, i que es va presentar, o sigui, es va explicar, va venir una part del Departament de la Gerència, del Departament de Salut, a explicar el pla funcional del futur hospital de la ciutat, que hi ha un calendari, que aviat el coneixerem,
Posar això com a excusa em preocupa. Em preocupa perquè al final cadascú a casa seva sap com ha de treballar i com ha de liderar un nou projecte, un nou projecte que comença, però començar ja amb aquesta visió tan tàcticista de cara al 27 i baixant-se del pressupost... Bé, cadascú valorarà els seus encerts o errors quan arribi el moment, però per nosaltres...
Nosaltres tenim la responsabilitat de liderar el govern de la ciutat i ho continuarem fent amb pressupostos o sense pressupost o amb el pressupost quan arribi. En tot cas, el que sí que és segur és que la ciutat continuarà funcionant, que no s'aturarà i els projectes continuaran perquè tenim les inversions aprovades, l'avingua de l'Estatut s'està fent i el que jo sempre, cada dia, quan m'aixeco que visc molt a prop,
Sempre penso que no sigui un dia de moltes molèsties pels veïns i veïnes que vivim a prop o els que la necessiten, perquè també demanem que si no és absolutament necessari s'agafi un altre recorregut. Sempre penso en això. Que s'acabi ja, que aviat inaugurarem el 25 de setembre i serà un espai...
superxulo per poder fer esport, que ja el barri i la ciutat ho necessitava. Que comencem amb la següent obra d'esports, que serà el pavelló que ha de tenir els 100 patins, també a Covasolera, perquè ja tenim, encara no hem pogut inaugurar, però ja tenim el GAER funcionant allà. Que puguem refer bé els usos de Can Rosers, que ara que ha sortit el GAER també podem fer...
es pot conviure una miqueta millor, perquè està molt utilitzat, i la veritat és que tot això és el que continuarem fent, que aviat comencen els pisos de l'Avinguda Castellbisbal, l'edifici de nou habitatges, que està aprovat, tenim pressupost. Vull dir, és que la ciutat no s'aturarà. Són tantes les actuacions que s'estan fent i que es continuaran fent, que al final el tacticisme no...
Bé, cadascú, insisteixo a casa seva, ha de valorar el que té i com enfronta aquest període que serà intens però que cadascú valorarà quan arribi el moment. No tinc cap dubte que aquest any que ens ve per davant serà molt intens en tots els sentits. Ara vostè deia, prioritzarem primer les forces progressistes per aprovar el pressupost. Esquerra, evidentment, era la principal força progressista de l'oposició i ho han intentat.
Qui els queda progressista? No, no. Queda poc marge, diguem. Nosaltres la proposta de pressupost la tenim feta i ara hem d'acabar de valorar si la portem... Hi ha municipis que quan arribats a aquest punt porten la proposta d'aprovació al ple i pot ser una proposta que no caigui. Jo soc més partidària i continuo treballant i no perdre el temps quan...
No hi ha possibilitats de fer o de sentir-te còmode amb una proposta, continuar treballant com vam fer l'any passat. I si no pot ser com que al final el pressupost de l'any passat és un pressupost amb el que ja vam incrementar una partida important. A mi em preocupa molt el capítol 1 i la valoració dels llocs de treball que s'havia d'implementar i com queda això. Per tant, hem d'analitzar la situació en base a poder funcionar amb pressupostos prorrogats. Però...
Tampoc em treu gaire l'energia ni la son. No sé si m'explico. Tenim moltes coses a fer. Per tant, interpreto que prioritza, evidentment, trobar algun soci amb qui pugui aprovar. Jo no descarto que amb Esquerra en algun moment encara puguem negociar alguna qüestió, perquè al final això va d'anar acordant. No s'han trobat còmodes amb aquest inici de negociacions, tot i que em sembla...
Bé, jo les excuses... De vegades és més fàcil perquè s'entén millor dir la veritat, no? Però bé, cadascú... Ara també parlem de seguretat i de veritats i mentides i d'aquesta casa que jo considerava seriosa com dóna cobertura a mentides i això sí que em preocupa i ara ho parlarem, però...
Al final és millor dir, escolta, no estem en situació política de negociar i no negociarem, malgrat porteu aquí el president de la Generalitat a parlar de l'hospital. Va venir la gerent de la zona. O sigui, dir que no prioritza l'hospital la Generalitat com a excusa al pressupost municipal. Una mica jo crec que Esquerra té una situació... La situació en general d'Esquerra i dels pressupostos funciona amb directrius i els partits de vegades també això és així. Per tant...
serem pacients i també veurem què va passant amb el temps. Perquè l'any passat tampoc també va haver-hi. Si busquem, segur que trobem una negativa a la negociació i després vam aprovar el pressupost. Li deia, sobretot perquè com a qualsevol alcalde té una eina, una asa alemànica que es diu,
en aquests casos, quan està en minoria, perquè no es bloquegi l'acció de govern, que és la moció de confiança. No es bloquejarà l'acció de govern. Aquesta proposta que fa veïns per Rubí molt sovint, que la recorda... I l'ha fet servir Collboni a Barcelona, eh? Sí, sí, i a Hospitalet i a Lleida.
No la contempla. Jo de moment no, perquè al final podem funcionar amb el pressupost prorrogat. Però en tot cas, jo no descarto res. Anem a valorar. Estàvem negociant i d'un dia per un altre vam veure que això...
És com aquest quiebro així, doncs també nosaltres... Però jo no faig quiebros. A mi m'agrada analitzar les coses seriosament perquè estem parlant del pressupost de la ciutat i de tot el que això comporta. Per tant, improvisar i coses així que dius això... No, nosaltres analitzarem amb tranquil·litat com hem de fer i què suposa continuar amb un pressupost prorrogat, una moció de confiança...
A més, és que és una cosa... És un tràmit, eh? És un tràmit una mica llarg, però és un tràmit que es pot fer. Hem de valorar-ho tot. No descarto res, però tampoc en aquell moment el funcionament amb el prorrogat no ens està... Passarem les subvencions nominatives pel proper ple. Per tant, totes les entitats que hagin de rebre una nominativa la tindran i en això entenc que no hi haurà una negativa...
a donar les entitats de la ciutat aquesta subvenció, i si no, ho explicarem quan arribi el moment, qui es nega o qui no es nega, i anirem funcionant.
sense aturar-nos. Molt bé. Aquesta situació, a nivell local, amb Esquerra, s'assembla molt a la que s'està vivint al Parlament amb els pressupostos de la Generalitat. Comuns i Esquerra, en aquest cas Comuns, no està el govern, però Comuns i PSC s'han posat d'acord amb un pressupost,
I falta, diguem, Esquerra, que de moment ha posat una esmena a la totalitat mentre s'està negociant. No sé si veu paral·lelismes en les dues situacions, però en tot cas, no li pregunto, sobretot perquè dins del projecte de llei dels pressupostos de la Generalitat hi ha dos projectes rubinencs importants.
Sí, sí, sí. Jo deia abans, els partits de vegades segueixen directrius que van més enllà de les lògiques locals. I també, insisteixo, estem en un any que el funcionament de vegades costa entendre, com algunes qüestions. En tot cas, divendres que ve, el dia 20, si no tinc la informació malament, serà el dia que es debatrà en el ple del Parlament...
No sabem si hi haurà una retirada aquesta esmena a la totalitat o què passarà. Per tant, és que potser en dos mesos estem parlant d'eleccions autonòmiques. És que no ho sabem i aquí hem d'anar valorant i veient en funció de com la realitat o com es posiciona... No seria, si em preguntes del que acabo de dir, no crec que fos una bona opció ni una bona situació per Catalunya, però en tot cas ja no depèn.
del partit de govern. El partit de govern ha proposat i de fet ha fet tota la tramitació per aprovar uns pressupostos.
Veurem què passa el dia 20. Canviem de tema. Fa uns dies, fa una mica més d'una setmana, que es va celebrar la Junta de Seguretat Local, que es van donar a conèixer les xifres, ara abans ho mencionava, les xifres de seguretat de la ciutat. Per tercer any consecutiu van explicar que s'han reduït els fets delictius,
S'han passat de 56 fets delictius cada 1.000 habitants el 2022 als 40 fets delictius cada 1.000 habitants aquest 2025 passat. A què ho atribueix? Sobretot aquest 23% de descens de l'índex de delinqüència a la ciutat, sobretot el treball coordinat dels cossos de seguretat. Hi ha una coordinació exquisita, excel·lent, una coordinació que treballa
amb una premissa bàsica que és la prevenció, i aquesta prevenció, de fet, aproximadament l'equilibri és 80-20 en prevenció-reacció. Per tant, els cossos de seguretat saben el que tenen entre mans i com ho han de treballar. Hem incrementat les plantilles, però no seria només la raó, i també...
internament, a nivell municipal, el treball coordinat dels serveis municipals, perquè no parlem només de seguretat, parlem de moltes més qüestions que afecten a la percepció de seguretat, que és la il·luminació, que és una part de l'urbanisme, d'aquest urbanisme, o anomenat urbanisme, que fa que elements a la ciutat millorin aquesta percepció de seguretat.
Jo vull agrair. Vull agrair als cossos de seguretat, també a Protecció Civil, a la ciutat, que l'associació de voluntaris està sempre disposada a compartir, a complementar, a donar aquest cop de mà amb 2.000 hores, que van ser l'any passat, de tasques, de funcions dels voluntaris de Protecció Civil, perquè tot això i aquest treball, que insisteixo, l'eina clau és la prevenció, però aquest treball coordinat ha fet que
Malgrat l'any passat, i ho deia la consellera, que en guany no va poder venir, però que l'any passat la frase, a mi m'ho va dir moltes vegades, alcaldessa, és molt difícil millorar aquestes dades. Doncs aquest any, de manera més discreta, més tímida, s'han tornat a millorar les dades.
Això és molt important en una ciutat. I flaco favor li facem a la situació de la ciutat quan des de qualsevol plataforma, i en aquest cas aprofito que estic a una ràdio, una ràdio Rubí municipal, una emissora municipal,
que a més va tenir accés en primera mà a les dades que donava no només l'alcaldessa, el responsable de Mossos d'Esquadra i el responsable de policia local, i els responsables dels diferents cossos, Guàrdia Civil, Policia Nacional, Bombers i Protecció Civil.
Amb una realitat que s'ofereix en primera instància, que una emissora municipal reculli com a notícia verdadera les mentides, que és que això és molt escandalós, o sigui, hi ha coses... Normalment no entro, perquè insisteixo... Ara l'hi diré, l'hi explicaré.
No perdo el temps i no em treu la son, perquè al final jo tinc molta feina, i tinc molta feina des que m'aixeco a les 6, quarts de 7 del matí i fins que arribo a casa meva, que hi ha dies que són quarts de 10 de la nit. I, clar, perdre el temps mirant notícies de la emissora que tu dius, bueno, contrasten, com a mínim contrasten, no, sense contrast. Li asseguro que sí i ara li explico. Disculpa, Albert, acabo, eh, acabo.
sap greu, sap greu perquè mentir en relació a una cosa que això sí que és tacticisme absolutament irresponsable a mi em fa força vergonya a alguien a escoltar segons què d'una persona que a més va estar a la junta local va sol·licitar informació que li van donar i utilitza
Dades del Ministeri, que el Ministeri en el seu propi informe diu que no són dades definitives perquè no té les dades de qui té la competència a Catalunya, que són els Mossos d'Esquadra, per falsejar la realitat, perquè no té cap altra via d'aconseguir credibilitat, aquesta credibilitat falsa que és instrumentalitzar la por. I això és molt irresponsable.
I insisteixo, el pitjor, el que més em preocupa és que se li doni cobertura a la irresponsabilitat d'aquesta manera. Llavors, jo aprofito per, si cal, tornar a oferir a la emissora i als mitjans que vulguin una reunió directa amb els responsables de seguretat, que no és l'alcaldessa, si l'alcaldessa és la màxima responsable, però que són els cossos de seguretat de la ciutat i que operen a la ciutat,
per poder tornar a explicar les dades i que en el moment en què algú està dient això és així i fer-se eco de mentides és molt irresponsable, de debò. I en aquest sentit jo estic molt contenta amb el que vam poder presentar a la Junta Local de Seguretat amb unes dades que són el resultat d'una coordinació dels cossos de seguretat que en aquest moment
són les dades millors de la comarca i que això ens ha d'alguna manera encoratxar a continuar treballant així. No vol dir que puguem mantenir. És que hi ha moltes circumstàncies que poden fer que passin coses i som una ciutat de 83.000 habitants en què passen coses. I sempre diem el mateix. A la persona que ha tingut la mala sort de ser objecte d'un acte delictiu, quan tu li dius que la ciutat és segura es pot recordar del...
en nom de la teva mare, de manera molt visceral, dir, escolta, com em pots dir que la ciutat és segura si tu, si a mi m'han fet... I jo això ho entenc, i sempre dic el mateix, per la part que em toca, demano disculpes,
per no haver pogut evitar això, que no ho podrem evitar mai, però és que en aquests moments les xifres que tenim són com el paro estructural, sigui una mala comparació, però són tan bones que sabem que l'any que ve no podrem presentar aquesta situació, però el que no podem fer és presentar una cosa que no existeix per intentar aconseguir
Bé, doncs això, per aquest tacticisme que ja està, i ho havia de dir i no ho acostumo a fer, però em resulta tan tan tan, insisteixo, irresponsable i em fa tanta vergonya que s'intenti aconseguir confiança de la gent.
mentint, apel·lant allò que hem de tenir com més resguardat, que és la nostra pròpia seguretat, que se li doni cobertura. Això em preocupa molt. I ja està, he dit això. Jo, com que...
normalment no som protagonistes de l'entrevista, però en aquest cas ha fet una apel·lació directa i crec que he de defensar la feina que ha fet aquesta casa. Per un costat, jo crec que quan un partit polític, el que sigui, fa una roda de premsa i
verteix unes opinions, dona unes opinions, nosaltres les hem de reflexar sempre, reflectir sempre. I no les hem de jutjar, perquè abans parlava del tacticisme polític d'Esquerra, i no hem posat en dubte el que diu Esquerra sobre els motius pels quals no vota. És a dir,
El posem, ho exposem i cadascú que tregui les seves opinions. I en el cas del Partit Popular, exactament el mateix. I quan ho faci Vox, exactament el mateix. Però, jo li explicaré, aquesta disparitat de dades entre les juntes de seguretat locals de tots els municipis i de les dades del Ministeri sempre han existit i sempre hi són. I ronden al voltant del 2%, d'acord?
El problema és que aquest cop ha caigut aquest 2% entre el créixer o el disminuir. Però a vegades quan és creix un 2 o creix un 4 no hi parem tanta atenció. Llavors jo em vaig preocupar, i ho he fet, de saber per què hi ha aquesta diferència. Jo no jutjo si quines són bones, quines són dolentes. Per què hi ha aquesta diferència si tots veuen de les mateixes dades. Vaig parlar amb Mossos d'Esquadra.
en comunicació dels Mossos d'Esquadra, que és amb qui més tenim, no m'han sabut explicar el motiu exacte, però sí que em deien les dades. Ells ens demanen les dades a nosaltres, ells vull dir al Ministeri, i per tant nosaltres els hi donem, i les dades són les mateixes. L'origen, la font, és la mateixa. Però també he parlat amb el Ministeri. Vaig trucar al Ministeri i he parlat al Ministeri. I ells m'han explicat quin és el seu mètode. I ells em diuen...
que les oficials són les seves. Llavors, jo davant d'això, què he de fer? És a dir, jo dic mitjà de comunicació, davant d'això què he de fer? Ni poso en dubte les seves, ni molt menys les de la Junta de Seguretat, però tampoc puc dir que les altres són falses. Són mètodes de càlcul diferents. El percentatge és mínim de diferència. Aquest any ha coincidit així. Jo crec que el que hem de fer és explicar la situació i si un partit polític es vol aprofitar d'aquesta diferència i fer política...
Nosaltres no podem treure-li l'altaveu que tenen tots els partits polítics i crec que, en aquest cas, no és donar veu, perquè si no, diríem entre cometes, cap partit donaria veu al que diu Vox, perquè moltes vegades són dades esbiaixades. No mentides flagrants, no sempre, però són dades esbiaixades. Es dona la veu.
de manera objectiva, descriptiva, i cadascú que pensi el que vulgui. A mi també m'ha sabut greu que m'ho digui d'aquesta manera perquè li puc assegurar que jo he fet la meva feina de contrastar i aprofito i li dic una altra cosa. Igual que les dades del Ministeri
hi ha una taula on es veu 2024-2025 cada fet delictiu, els números absoluts, aquesta informació de la Junta de Seguretat Local no l'hem obtingut mai. Amb la taula exactament igual per poder-les comparar. Ja que em diu que ens ofereix la possibilitat, doncs li demano en directe, jo vull la mateixa taula que...
que el Ministeri ofereix i la veurem. Jo la mateixa no la puc fer perquè no soc l'encarregada de fer la taula. No li dic a vostè, ja sap. D'on surten les dades amb les quals fa la Junta? La informació, quan la dona aquí té la competència, que el Ministeri no la té, la competència. Però ells diuen que les seves són les oficials, insisteixo. Si vol, li ensenyaré el correu, eh? Sí, sí, però que no tenen les dades, és a dir...
I el viatge aquest que dius no és un 2%, el que s'està explicant a la notícia, estan falsejant la realitat. Diuen un 1,6% i vosaltres un 0,7, és un 2,4 de diferència. En tot cas, jo insisteixo, nosaltres les dades, les que tenim, i de fet es van explicar. Però no tinc l'Excel.
És a dir, no doneu l'èxit, doneu una nota de premsa amb els percentatges, que no poso en dubte, però jo m'agradaria tenir també el tot. Jo no crec en cap cas que si es demana la presentació que allà la Junta Local de Seguretat van veure, si es demana per una situació com aquesta, no crec que en cap cas...
Això ho hauria de preguntar al cos de Mossos d'Esquadra, en tot cas. Les nostres, les de la policia, no hi hauria cap problema, que són les nostres. Per tant, aquí hi podríeu contrastar-ho sense cap problema. Insisteixo que teniu la informació de primera mà. Hi ha coses que el contrastar també passa per preguntar...
al final aquí té també la competència o la responsabilitat a nivell local, que és, en aquest cas, el govern. I el govern no... A mi no em consta que... Ara estem parlant, eh? Estic bé que puguem parlar i ho he de dir tal com ho sento perquè crec que val la pena que es puguin parlar de les coses clares, perquè al final...
Volem informar la ciutadania. La ciutadania amb aquestes informacions, i ara dient tu mateixes o menteixo jo, amb un tema que no és el mateix. No és el mateix parlar de tacticisme polític en relació a una excusa que jo visc com a excusa i que la portaveu d'Esquerra ha dit que és la raó per la qual no negociaran ara pressupost, no és el mateix que parlar d'edats que estan afectant a la ciutadania directament. Jo crec que no és el mateix.
Però el Partit Popular no s'ha inventat una dada, ha anat al Ministeri i ha dit 1,6, que aquesta dada existeix. En el mateix document del Ministeri posa dades que no són, com posa, ara ho miraré, dades no definitives. Allà, en aquella tauleta del Ministeri, hi ha la columna que ha utilitzat, a dalt de tot posa que no són dades per la mateixa raó que espero que els Mossos et van explicar i és que no les tenien actualitzades.
O sigui, el temps no és el mateix. Per tant, no poden publicar dades definitives, perquè no han volcat totes les dades de qui té la competència i les ha de traslladar. Sí, però em refereixo... Però no és una fake new en el sentit de... Han dit que són 7% i en realitat és un 1,6. No, la dada existeix i està en un document. La interpretació que se'n faci d'això és política. És política.
Però, si vol, ho deixem aquí perquè, si no, ens menjarem. Segur que no estarem d'acord amb això. Però tampoc hi hem d'estar sempre, d'acord. No, no, faltaria més. Doncs, deixem aquest tema, però sí que continuo amb un tema relacionat amb la seguretat, perquè en el ple del mes de febrer es va debatre una moció de la UB,
d'Alternativa d'Unitat Popular, que demanava la creació d'una comissió d'investigació pel cas Brian Rios, però també demanava, no només demanava això, sinó que demanava un acte de reparació amb la família i establir protocols perquè no tornés a passar un cas com aquest. El PSC va ser l'únic partit que hi va votar en contra, els altres es van abstenir o van votar-hi a favor. Primer li pregunto per què es van votar-hi en contra.
Nosaltres creiem que és un error presentar en el ple mocions que tenen a veure amb processos judicials que estan oberts i sota investigació per val del jutjat. Ho fem amb aquest tema que, malauradament, i el primer que he de dir que...
Lamentar profundament que una persona perdés la vida sota custòdia policial, però quan hi ha una situació que està sota investigació i en un procés obert, pensem que això és un error la presentació o fer el debat, traslladar aquest debat. Insisteixo, lamentant profundament.
i que com a representants polítics creiem que no haurien de generar aquests acaben sent com judicis paral·lels a qui està, a qui té la responsabilitat i la competència de decidir judicialment com va anar això ni és bo pel que representem ni per la mateixa justícia que és qui ho ha de fer i tampoc creiem
que en una moció fer una demanda genèrica, crear unes comissions d'investigació, posant com a exemple el cas de la mort d'aquesta persona, tampoc pensem que s'hauria de fer. I així ho vam manifestar en el ple i així ho continuarem fent. Nosaltres posar en dubte la feina de la policia local després de demanar com havia anat i saber com havia anat en una qüestió que continua
estan sent investigada, no seré jo qui expliqui el que sé d'aquella situació que entres ja de la policia, doncs l'opció o el que vam optar com a posició va ser votar en contra, no evidentment,
insisteixo, eh?, lamentant profundament la mort d'aquesta persona i havent demanat, perdó, moltes vegades, moltes vegades, i ho he fet moltes vegades, i ho he fet en públic ja, en el sí d'un ple municipal, perquè no s'han sentit prou acompanyats, tot i que tampoc explicaré ni aquí, ni ho vaig fent el ple de manera intencionada tot el que s'ha fet. Això no ho faré, jo no ho faré. D'acord.
Sobre el tema dels judicis paral·lels, del que implicaria una comissió d'investigació, és cert que a nivell municipal no s'acostumen a fer, jo a mi no en recordo cap en cap lloc, però si el Roma els permet, doncs entenc que es deuen poder fer, però en tot cas...
El Parlament i el Congrés en fan moltes, de judicis paral·lels a temes judicialitzats, i existeixen. És a dir, no és estrany que això es faci política, en aquest sentit. Sí, sí, que existeixi no vol dir que estiguem d'acord. Nosaltres és el que pensem, i la nostra posició va ser aquesta, i el judici està...
s'està investigant i per tant en aquest sentit va ser la posició que vam defensar entenent que que no sigui compartida en tot cas i torno a dir l'acompanyament i tot el que s'ha pogut fer s'ha fet i lamentem la pèrdua en primer lloc que és el més important i després
que la família no s'hagi sentit prou acompanyada. El síndic de Greuges, al final del ple, va demanar al govern que es fes un minut de silenci per Brian Rios, igual que s'havien fet en altres situacions, i que el govern es reunís amb la família. Entenc quan diu això de l'acompanyament, que ja ho han fet? No, encara no ho hem fet. I de les dues peticions, les contemplen? Les valorarem quan toqui...
i traslladarem on toqui, que també el síndic de Greuges... Bé, cadascú hauria de fer la seva feina, diguem. Molt bé. En el... Torno a canviar de tema, però segueixo decisions del ple del mes de febrer. Es va acordar en aquell ple la pròrroga, la quarta, del contracte amb fomento de construcciones y contrates per la recollida de residus.
El problema, per continuar amb aquesta pròrroga i no haver fet una licitació nova, és que no estan segurs d'implementar la recollida de residus amb contenidors intel·ligents que identifiquin l'usuari, o un altre. Qui ha dit que és aquest el problema? No, no, no, jo l'hi pregunto jo. Hi ha aquesta opció, hi ha el porta a porta, és a dir, opcions que es fan en altres ciutats, em refereixo, és a dir,
Quin és el motiu que prorroguem perquè encara no veuen clar l'opció alternativa? Prorroguem perquè estem treballant quina és la millor opció per a la ciutat. Perquè posar com a exemple alguns municipis que tenen quatre vegades menys població que nosaltres és...
tornar a falsejar les situacions que són possibles i que són reals i que són bones per la ciutadania. I que caminem... No parlo d'això. A Manresa hi ha contenidors intel·ligents i és una ciutat gran. Sí, sí, sí. No, no, contenidors intel·ligents... Jo pensava en el porta-port, que es contempla a vegades com a opció per nosaltres i dius, aviam... I li he preguntat per contenidors intel·ligents. No, no, contenidors intel·ligents és cap a on anirem, eh? Però saps què passa, Albert, que per arribar aquí i per arribar i fer-ho...
no sé quan arribarem, no he dit que serà, perquè després no es digui que he dit el que no he dit, he dit que serà segurament on arribarem, però per arribar s'ha d'arribar bé i el camí és important. I en aquest sentit hem d'explicar les vegades que calgui, que no sé qui, també en el ple, com et remeties al ple, va dir...
que algun alcalde o alcaldessa havia parlat no sé amb quants veïns, jo parlaré amb qui calgui, les vegades que calgui. Ho faig cada dia les vegades que calgui, insisteixo. S'ha d'explicar i s'ha d'explicar bé. I no hem tingut temps per explicar-ho bé. No hem tingut temps. No hem dissenyat amb prou agilitat el model com per poder-ho explicar. I per tant, per poder fer això...
cal una ordre de continuïtat i acabar de dissenyar que no està acabat aquest model i com l'implementarem, quan arribarem i com arribarem fins allà. I per això el contracte s'acaba i hem de tenir la figura jurídica que doni validesa a la tasca que ha de fer aquesta empresa de moment a la ciutat.
Hi ha un límit de pròrrogues? Li pregunto però ho desconec, potser l'enganxo amb fort de joc i no ho sap. Sí, ara jo tampoc sé si aquesta seria l'última ordre de la continuïtat o encara jo crec... Queda una altra, pot ser. Encara quedaria la possibilitat de fer-ne més. Sí, crec que encara no s'han esgotat. Depèn del contracte, sí. Per això li dic que potser...
Hi haurà un límit legal en què sí que hauran de prendre la decisió. No és il·limitat, arribarà... S'està treballant, el tema és un tema de calendari i en algunes coses hem... De manera certament...
Amb certa intenció hem anat més lents, però intenció perquè no s'ha explicat bé, no hem madurat prou en la relació amb els nostres veïns i veïnes aquesta opció. Llavors no podem arribar un dia i dir posarem això i allà t'espaviles.
No, i a més hi ha moltes qüestions que deriven d'aquest model i que s'han de treballar bé. A la nostra ciutat les coses d'altres igual són més petites, la dimensió és més petita o s'ha començat abans, que escolta, felicitats a qui ho ha pogut implementar i funciona i tothom està content. Jo vull que sigui així i per això ho farem amb una mica més de calma.
El que està clar és que el reciclatge, tal com s'està fent ara, estàs tancat, no arrobin, no passa el 40%. I costa molt. I t'adones que, ostres, jo veig a les escoles cada divendres venen tercers de les escoles de la ciutat, a l'Ajuntament, i parlem de moltes coses, i el reciclatge els nens diuen el que diuen.
Saps? I a casa teva veus el que veus. Bé, no ens hem sensibilitzat prou de la necessitat de fer un reciclatge i després, perquè evidentment del reciclatge ve la recollida selectiva i encara no... Bé, ha d'haver-hi alguna cosa que ens ajudi, però...
Per això li deia que segurament... És un tema que preocupa. Una de les opcions que hi ha és la que parlava. De fet, imagina't, són coses que de vegades hi ha moltíssima gent que no sap que si porta a la deixalleria la utilitza, tindrà possibilitat de reduir el rebut. Soc testimoni. Per tant, que ens escolti o ens vegi, que sàpiga que és així. Hi ha molta gent que no ho sap. Per tant, potser amb aquests incentius també, si els compartim més...
Però ja et dic, veig a molts nens i nenes que són nens i nenes que viuen en entorns familiars, tot i que a l'escola es treballa molt, als centres educatius sí que es treballa, però els nens, quan preguntes, diuen... Són molt sincers, els nens.
Per sort, per sort. I tant. Ara sí, canviem de tema. Aquesta setmana passada hem parlat molt a Ràdio Rubí de l'eliminació de les línies escolars a les escoles i instituts de la ciutat, perquè hi ha hagut una primera oferta, el primer esborrany o la primera proposta de quantes línies hi haurà pel curs vinent.
normalment això sempre suposa un daltabaix per les famílies a l'institut o a l'escola que li toca. Un any li toca a un, un altre any li toca a l'altre. Aquesta setmana hem pogut escoltar les queixes tant del Foix com del Joan Maragall, però anys anteriors va ser el Ribo, etcètera.
No li pregunto tant, si vol també, sobre aquests casos concrets, perquè com que és una cosa molt cíclica, sí que el que li dic és que quan es reuneix o parla amb les famílies o parla amb els centres, una mica què pot dir l'Ajuntament davant d'això, perquè la natalitat també és la que és. Sí, aquí hi ha aquest tema...
Té com tots les dues cares de la moneda. Per una banda, les línies educatives, els grups d'I3, no es posen i es treuen en funció d'una voluntat que s'argumenta en res més que en els nens i nenes que pot haver-hi en un territori, en una ciutat, en un municipi.
Llavors, la disminució de línies i grups era una cosa que ho veiem i ho hem vist fa molt de temps. Ho hem vist tots i totes.
Tots. Qui ha planificat els centres educatius en el consell escolar. Ho sabíem, ho sabem, ho sabíem. Què passa? Que no volem que es tanquin escoles públiques ni centres ni línies. No volem que es treguin. No, no volem.
No volem ningú, eh? I evidentment aquí tenim elements que es posen a la taula i comencen a produir-se situacions que no ens agradarien que es produïssin perquè llavors comença el debat escola pública versus concertada, no? I perquè no s'eliminen línies de la concertada. I en això, nosaltres com a Ajuntament hem d'acompanyar a qui té
la possibilitat de decidir, que és la generalitat, dient el que nosaltres volem, i jo m'he posat moltes vegades en contra de situacions perquè he vist claríssim que no era, que no era la decisió correcta. Però és cert que va arribar el moment que la decisió passa per plantejar qüestions de ciutat, perquè és veritat que no pots tancar per una banda línies i construir escoles per una altra. Això, aquí si li explico i dic un moment.
o visualitzem això com una ciutat i com un tot, i la gestió passa per veure què fem a tota la ciutat, o si ho fem així, en modo parcel·litas, tenim un problema, i és aquest, justament aquest, que ara mateix nens que viuen a l'altra banda, al Pinar, estan anant al Joan Maragall. Això és lògico? És evident que no.
Clar, però els nens que hi van o els que volen anar o les famílies que volen diuen i per què no. I clar, aquí jo sempre he dit que l'àmbit educatiu és molt complex justament per això, perquè hi ha moltíssimes famílies que estan demanant una zona única a la ciutat d'escolarització. Què passaria? Què passarà?
Naturalment es repartirà tothom i tots els edificis quedaran... Ai, perdó, tots els centres quedaran equilibrats. Això no passarà. No passarà. Tant de bo.
Llavors hem d'acompanyar i veure com gestionem el millor possible. I s'han baixat ràtios, que això crec que és una molt bona opció, com si els ratis són més baixos, la qualitat que pots, o la possibilitat que té el docent d'oferir qualitat en aquest...
Les seves tasques són molt més, no és el mateix tenir 22 alumnes que tenir 28, no és el mateix. Recursos falten, sí, sempre faltaran recursos, sempre, sempre. A la pública sempre faltaran recursos, perquè sempre volem treballar amb excel·lència i això sempre passarà. Què podem fer?
Bé, doncs, ara és veritat que la situació l'any passat era un centre, aquest any jo tampoc vull parlar de cap, és un altre, no sabem encara, no tenim clar. La definitiva no hi és. Exacte, és una proposta. No ho tenim clar, aquí ha sortit la comunitat educativa del centre dient no volem que passi, i a més s'han equivocat perquè hi ha germans i germanes que quedarien fora, si això està passant...
aquí hi haurà una decisió que s'haurà de repensar perquè no... Llavors, però què hem de fer? La planificació és molt complicada i aquí el tema principal és que la natalitat ha baixat i llavors els centres tenim els que tenim, els grups que tenim i igual que també he de dir, i això és important i és important perquè ho hem de tenir present igual que en un moment determinat baixar un grup en un centre
Això ja ha passat. L'any següent o dos anys després torna a haver-hi, a aparèixer aquest grup. Per tant, vivim aquesta situació... Jo ja sé que és difícil i és molt complicat. I les famílies que no volen que es tregui aquest grup no ho entendran. I hem de veure com les acompanyem, perquè hi ha qüestions...
hi ha moments en els que hem fet i des del govern i des del Ajuntament farem el millor per acompanyar aquestes situacions. Com que se'ns està acabant el temps... Sí, ja veig, em vas quedant així, que no sé, em quedo a mitges perquè no... Quedaran moltes preguntes fora, però sí que li volia fer una sobre el tema...
està relacionat amb el JB Foix, un dels que perdria línies de batxillerat en aquest cas, que és el problema dels autobusos. Se n'ha parlat molt aquesta setmana. Clar, si t'ho expliquen de manera clara, vaja, és evident que alguna solució s'ha de trobar, no?
demanen a l'Ajuntament, en el cas perquè és responsable de les freqüències dels autobusos, Junam avanza, que a la sortida de l'institut, que és a dos quarts de tres, com tots els instituts, hi passin més autobusos. Per què? Doncs perquè ara en passen dos, si no m'equivoco, en cinc minuts de diferència, però no són capaços d'absorbir tots els nens que surten. Sí, cal un tercer cotxe, això és així, sí, sí.
I el pitjor d'això és que això provoca baralles, perquè si no agafes un d'aquests dos, això ho expliquen els pares, si no agafes un d'aquests dos t'has d'esperar les tres i les conseqüències que això implica.
Estem treballant, sí, sí, sí, cal un tercer cotxe, i el que hem demanat nosaltres, perquè crec que això és necessari també, mentre no pugui passar una altra cosa, primer, el centre també s'ha d'acompanyar una miqueta, jo això ho dic així, però el que hem demanat nosaltres és que s'esglaonin els horaris de sortida, que hi hagi...
un esglaonament dels horaris. Perquè si surt tothom, a la vegada tothom vol agafar el primer cotxe. I són tres. Han d'arribar en ordre. Els tres en simultàni no... I és igual que hi hagi tres cotxes. Tots els...
Som humans, som així. Llavors, cal un tercer cotxe es posarà, però també cal alguna acció més que s'està treballant. I una pot ser cinc minuts, deu minuts de diferència entre la sortida dels més petits i els més grans, fer alguna cosa que permeti
que ajudi a que siguin menys nens i alumnes, els que surtin a la vegada, i això ajuda també a carregar els bussos d'una forma més tranquil·la.
Aquí el foix és molt evident i s'ha posat de manifest, però no només passa amb el foix, hi ha altres línies que els passa el mateix, i aquí hi fico cullerada personal, els meus fills agafen el 4 per venir a casa, i a les dues i poc, pel carrer Torrijos, n'han hagut de deixar passar perquè estava ple i no podien pujar, vull dir que...
que segurament és una situació més extesa. Sí, en hores punta, sobretot en hores de major afluència dels bussos, tenim aquestes situacions que en algun cas s'ha reforçat, ja, a l'estació, al Rubí forma per anar al Duc, al matí, per exemple, vam tenir situacions que vam haver de veure com les reforçàvem i això passa per...
que la freqüència, que hi hagi algun cotxe més i disminueixi la freqüència de pas. Per tant, això, ara recullo aquesta situació, que jo el carrer Torrijos no la tenia present. Per això, per això. Entenc que és un tema, si m'ho hagués dit una vegada, no li diria, els hi ha passat més d'una vegada. Sí, sí, sí, però és veritat que, bé, perquè són molts més els viatgers que volen utilitzar el servei. I aquí hem de veure, de la mateixa manera que d'altres franxes horàries, igual...
No passaria res perquè hi hagi un altre tipus de freqüència. Aquí hem de veure com resolem aquest tema. Molt bé. Doncs acabem aquí. Parlem amb l'alcaldessa del mes de març. Ha sigut intens. M'agrada molt debatre. Ja ho veu. I ho podem tornar a fer la propera vegada quan vulgui. Moltes gràcies, Anna Maria Martínez.
El mes que ve, el mes d'abril, tornarem amb preguntes dels ciutadans, com fem cada dos mesos. Tenim Sant Jordi, no?, a l'abril, també, que és un bon moment per poder compartir ciutat. I també ens veurem a la plaça Guardiet, al Sant Jordi, i ja la convidarem, com sempre, a Ràdio Rubí, que farem, com sempre, també el programa al carrer.
I als oients i espectadors, moltes gràcies per seguir-nos i recordeu que la informació de la ciutat continuarà a l'antena de Ràdio Rubí i també a la web i a les nostres xarxes socials a l'emissora pública i municipal. Fins a la propera.
I arriba el moment dels esports després d'un cap de setmana en cites importants. Sisko Lara, bon dia. Importants, històriques, que han fet esport, que han fet ciutat. La veritat és que ha estat un gran cap de setmana per a l'esport social.
Rubinenc destacant per sobre de tot, malgrat que evidentment se sabia que no podria assolir el títol ni molt menys, el waterpolo masculí, aquesta presència a la Copa del Rei. Per primera vegada la seva història va ser una gran festa, una gran presència de rubinencs, de rubinenques, amb el sènior masculí que perdia davant de la terrassa una Copa del Rei que ha guanyat el tot poderós.
Atlètic Barceloneta, amb també la presència de la minicopa i l'equip infantil, en definitiva, que ha estat un cap de setmana molt maco per al Waterpolo, en aquest cas masculí, i la Copa del Rei. Les noies han participat en unes quantes obligacions a la Copa de la Reina en aquesta edició, i en primera nacional, evidentment, que no podien jugar, però van guanyar la seva cita davant del Quatro Caminos i continuen per tornar en el camí cap a la divisió d'honor i a veure si tornen a entrar en Copa de la Reina.
L'altra fita històrica, o aquesta com a mínim una fita important, potser no tant d'aquesta nomenclatura d'històrica, és la victòria, o millor dit, l'empat de l'Hockey Club Rubí Sempatins, en categoria masculina, un puntet suficient perquè el Valladolid en l'última jornada no es pugui agafar, quarta plaça assegurada...
Estan inclosos dins del playoff per al títol de Liga Élites. Jugaran la tercera plaça en l'última jornada, el pròxim cap de setmana, contra l'Espanya. Les noies ja fan moltes setmanes que tenien assegurada la seva presència en aquesta lluita pel títol d'Hockey Patins en Línia, tant masculí com femení, presència dels 100 patins.
A partir d'aquí, en futbol sala, una de freda, una de calenta. L'esportiu Rubí està fallant últimament en categoria femenina. Derrota a casa per perdre la tercera plaça de la segona nacional davant de l'Entre Ríos. Els nois van guanyar, segueixen tercers gran camí en la tercera nacional del futbol sala masculí. I pel que fa al futbol, anotar les cites d'un cap de setmana en el qual els tres equips dels quals parlem avui han puntuat.
El Rubí, amb un punt davant de l'Horta, serveix de poca cosa. Sapa poc perquè potser podria haver guanyat aquest partit, però amb el 0-0 es manté encara fora de la zona de descens de Liga Élite, lluitant per la permanència al conjunt rubinenc. Molt a prop de la permanència està un Olímpic de Can Fajor que va empatar 0 a Capellades. El Rubí havia empatat a 0 també, però contra...
L'Hortam, mentre que el Juventut 25 de septembre va aconseguir una victòria força important. 1-2 al camp dels Sitges, molt bona primera meitat, dubtes una mica en la segona, l'1-2 va ficar la por al cos, però al final els tres punts se'ls va notar l'equip del Quico Díez, que no va ser-hi per un problema de salut i li van poder dedicar els jugadors, a més de continuar fora de descens al grup 3 de la primera catalana en aquest futbol masculí.
Bé, bons resultats en gairebé totes les... Sí, menys les noies de l'esportiu Ruibí, menys aquestes, la resta, bons resultats. Els nois en Waterpolo van perdre, però era previsible. Sí, però bé, ja ho preveiem, això. Sisko, moltíssimes gràcies per tota aquesta informació del cap de setmana. Demà seguim. Fins ara. Adéu.
I ara no marxin perquè arriba el Toni Bravo amb la tertúlia i vosaltres vos deixem en la recomanació musical del Robert Fernández, que a mi m'agrada molt.
Step 1, you say we need to talk, he walks, you say sit down, it's just a talk. He smiles politely back at you, you stare politely right on through some sort of window to your right.
Molt bon dia, què tal, com esteu? Us en recordeu d'aquest mític How to save a life? Fins i tot hi haurà gent que l'associarà fàcilment amb la no menys mítica telesèrie Anatomia de Grey.
Oi que sí? Doncs els creadors a aquest hit retornen amb un nou àlbum. A Light That Waits és el nou àlbum dels The Frey. El disc marca el primer llançament de llarga durada de la banda en anys i marca també el començament d'una nova renovada etapa creativa, segons ells mateixos defineixen. Una nova etapa creativa definida per la claredat emocional, la composició cinematogràfica i el so atemporal.
De fet, en declaracions literals dels mateixos The Frey, deien... Podríem haver-ho deixat, i crec que tots ho contemplàvem, però tenim més històries que comptar, va comentar el guitarrista Dave Gullich. I, a més, havien de respectar el que havien guanyat dels fans. Ens han guanyat un lloc a la taula amb molta gent, i no fer-lo només perquè estàs cansat no era una opció. Li ho devem tant a la vida que ens envolta com a la gent que ens ha escoltat i que ens ha demanat més i més.
I així, A Light That Waits és més, és molt més. Doncs aquest nou treball dels de Frey ja està publicat i té un sentit que dona nom a aquest nou treball. Val i la redundància. L'escoltem? Doncs endavant.
Bona nit.
Fins demà!
Són les 10 del matí.