Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila. Són les 9 del matí.
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per palaràs exquisits. Dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat. I que la inspiració t'agafi, o no, treballant. Inspira't!
L'Enjoc és... A l'Enjoc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. Enjoc. Tot l'esport a la teva ràdio local. Quina és la millor cançó de la història?
Jo cap al migdia anava...
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Fesla. Fesla. Fesla.
Passen 4 minuts de les 9 del matí i comença amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimarts de 7 de febrer. Avui conversarem amb el president de la cambra de comerç de Terrassa, Ramon Talamàs, perquè ens expliqui...
quin és el balanç, quin balanç fan de l'exercici anterior i els diferents projectes i accions que s'estan duent a terme. Després serà el torn de la nostra secció mensual de mediació amb Manuel Salvador, que ens xerrarà sobre el suport que s'estan donant a les comunitats de veïns. Quan quedin pocs més d'uns minuts per arribar,
A les 10 del dematí els companys d'esports ens faran un resum de tot el que ha estat l'actualitat esportiva del cap de setmana i tot el que ens espera pel proper cap de setmana. I acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 el nostre company Toni Bravo conduirà la tertúlia on analitzaran en l'actualitat amb Ania García, Martí Pujol, Maria Àngels Ruiz i Gerard Moreno.
I ja a les 11, a la recta final del programa, Ana Belentierno conversarà amb un estudiant del programa de formació i inserció, Guillem Calisto, que ha escrit el llibre Camí de l'èxit. Després, els integrants del grup fotogràfic El Gra ens explicaran el seu rotllo. Comencem!
Avui conversar amb Ramon Talamàs, que és president de la Càmera de Comerç de Terrassa, en un any especialment significatiu per a la institució perquè celebra el 140è aniversari. Amb un 2025 marcat pel creixement de l'activitat, l'impuls de la digitalització...
analitzarem amb ell la balança anual, els reptes de la competitivitat empresarial i tot el que ens doni de si aquesta estoneta. Bon dia, Ramon, com estàs? Molt bé, bon dia, moltes gràcies. La Cambra ha tancat el 2025 en 3,4 milions d'euros d'ingressos, un increment superior a l'11% respecte de l'any anterior. Quin balanç global fan d'aquest exercici?
Aviam, primer són 3,9, són quasi 4, no 3,9. Per nosaltres l'activitat econòmica és un reflex d'una activitat camaral. No és el més important, nosaltres no ens mirem solament els números, els números ens marquen una mica la solvència de l'entitat, la seva sostenibilitat...
però nosaltres no perseguim, evidentment, cap mena de balanç econòmic de facturació. L'únic que intentem, o estem obligats, lògicament, com tota entitat, a tenir un equilibri pressupostari, que després d'uns anys amb els quals vam exercir una inversió activa, posant sobre la taula recursos propis per generar més activitat,
ja fa aquest any passat, el 25, com bé has dit, i el 24 ja vam equilibrar els números. Per tant, és un reflex d'una activitat forta. Jo m'he permès portar-te la memòria de la cambra del 25, que volia ressaltar que és una memòria que el dia 1 de gener estava imprenta, el 2, perquè valorem que com a entitat no solament
hem de ser presents, sinó que hem de ser presents i actius. I som de la creença que si tu edites una memòria i jo te l'envio el mes de setembre i amb un gran format, doncs això no s'ho llegeix ningú. En canvi, si tu a mitjans de gener reps, com s'ha enviat per correu, molta gent, doncs la memòria de la cambra,
doncs dona un senyal de vitalitat que és la que tenim, entenem que tenim i que volem demostrar. I cada any fem la memòria una mica també diferent. Un any la fem digital. Aquest any hem fet un format diari. És un format diari que cada mes té les notícies del mes. Són el gener. Doncs què va passar el gener? Doncs mira, el gener, per posar-te un exemple, doncs ens va visitar
El president Rull, doncs, és una de les 12 notícies que surt per aquí. El febrer, què va passar important el febrer? Doncs vam tenir una visita amb el president del govern, amb el conjunt de cambres. O vam posar en marxa un nou grup plató, que és un grup de formació de directius i empresaris. Doncs ho hem posat una mica així. Per fer-lo més atractiu.
Atractiu i sobretot, doncs, aquí te la deixo, vull dir que sigui, doncs, mostra la nostra vitalitat. Com a aspectes fonamentals, sí que jo desceria que hem seguit la línia de...
enfortir la nostra activitat per aquells serveis que el seguit empresarial necessita i necessita d'una manera cada vegada més premiant i que potser fa uns anys no hi eren, com és tot el servei de digitalització.
Nosaltres aquest any liderem un hub digital, que es diu el Digital Impulse Hub, que està format, està liderat per la Cambra Terrassa, hi ha les restes de cambres catalanes, hi ha la UPC, la Universitat, el Centre de Terrassa, la UOC,
i aquest any també hi ha la Salle com a Universitat de Girona, en el Nicladú, més l'Ajuntament de Terrassa, amb el Parc Audiovisital, i també l'Ajuntament, deixem el...
el local red que agrupa tots els restos d'ajuntaments catalans, entre ells el Ajuntament de Rubí. Nosaltres aquest any hem renovat el segell d'excel·lència, que ja el teníem però s'ha renovat amb la nova convocatòria, amb un afegit que en diuen Step Seal, que estàs dintre el cercle espanyol europeu de hubs digitals per serveis empresarials, i aquest any amb un reforç que és la famosa intel·ligència artificial que també hem de prestar.
Aquest entorn, aquest hub, nosaltres l'hem reforçat amb més presència de professionals per donar aquest servei al teixit empresarial. Perquè la digitalització no és solament una tecnologia, sinó que sota la digitalització englobem els serveis.
de tot el que és sostenibilitat i tot el que és internacionalització. Són serveis que al mercat internacional, fa uns anys, l'activitat es basava en viatge, per dir-ho així. S'agafava la maleta i anava a visitar les empreses d'altres pesos que la red de càmeres mundials, que hi són, són 13.000 càmeres al món, a les càmeres ens permetria fixar uns contactes que una empresa privada difícilment podia assolir.
Avui això ha canviat amb l'internet, les pàgines web, aquestes coses. El que s'ha de saber fer és com arribar als mercats d'una manera digital abans d'anar a fer una visita. I d'una manera digital hi ha unes mètriques de seguir i tot això és el que també estructurem. Per a nosaltres el 25 ha sigut un altre any de continuïtat. No ha sigut continuïtat amb una línia que vam iniciar fa uns anys i que estem contents de com ho estem assolint.
Ara ens explicaves que havíeu renovat el celler d'excel·lència amb reforç de la IA i que havíeu obtingut l'STEP, però què implica realment aquest reconeixement europeu per a les pymes del territori?
Bé, això implica que nosaltres, l'experiència de l'anterior convocatòria, que ja tenim aquest sesell, és que nosaltres hem sigut capaços de traccionar quasi un milió d'euros de fons europeus per digitalització avançada. Digitalització avançada, què vol dir? Ja és una mica més que fer, per dir-ho així, una web. Una digitalització avançada és...
agafar un procés productiu, analitzar-lo, valorar les seves formes de millora i després posar-li tecnologia. Per tant, aquest hub digital és per apropar-se a la petita i mitjana empresa. I ho volem fer també traccionant fons europeus, com no pot ser d'altra manera, però també, malauradament, els fons públics
no són finits, són molt difícils de gestionar, la burocràcia administrativa per traccionar un projecte a cop se't costa més allò que diuen el farcit que l'indiot, i per tant nosaltres no solament volem anar a les pimes o anem a les pimes amb aquesta oferta de fons europeus, sinó anem també com a serveis, diguéssim, en tots els aspectes privats,
molt competitius, que aquesta corona que hem conformat ens permet analitzar i donar-hi sortida a diverses problemàtiques. La cambra, els seus professionals intenten donar allò que necessitava ser brejat. Justament ahir, i això ja és d'aquest any,
Hem fet aquí al costat, aquí a Sant Cugat, la primera jornada del restaurador, que era una jornada on, a part d'analitzar el sector de la restauració, els vam facilitar eines tecnològiques, digu-los digitals, digu-los d'emplear de l'IA, per la millora de la comunitat dels seus negocis. Per tant, la majoria dels restauradors que hi eren eren pymes. Per tant, ens apropem molt al teixit empresarial...
que és el predominant, com bé sabeu, en aquest país. Ara deies que els ajuts públics són finits. De fet, l'acabament progressiu dels fons de Net Generation, com la cambra aposta per reforçar els blocs de serveis privat, està preparat el teixit empresarial per assumir aquest cost una vegada s'acabin aquests fons?
Bé, aviam, a cavallos realitats no l'havies adentat, però jo crec que el teixit empresarial, si tu ets capaç de presentar una oferta seriosa, ben armada, i que doni solució a les reals necessitats, el teixit empresarial...
reconeixer a les cambres, en aquest cas a la Cambra Terrassa, la solvencia necessària. Just així, nosaltres vam fer, abans de tot aquest procés, vam fer una enquesta al teixit empresarial, a aquest pas industrial, si valoraven que la Cambra podia liderar aquests tipus de projectes i la reforça va ser afirmativa, que ho podíem fer, lògicament, sempre que ens preparéssim, com ens hem fet,
i que també a cops, com tenim aquesta corona d'associats, poguéssim anar de la mà de gent experta. Terrassa també va acollir la sisena trobada nacional dels European Digital Innovation Hubs. Què ha significat per la Cambra liderar aquesta coordinació estatal durant el 2025?
Bé, a Espanya hi ha un total de 24 HAPs, d'aquests 24, 23, ai, d'aquests 24, 21, han renovat els segells ara a finals de l'octubre, em sembla que va ser. Llavors nosaltres, durant el 25, hem actuat fins ara, just a l'acte que es va fer primers de febrer, hem liderat la coordinació estatal de tots els HAPs.
Això ha representat feina. Per què? Perquè la principal missió ha estat la negociació amb les autoritats, bàsicament les autoritats europees i les autoritats espanyoles, el Ministeri d'Indústria i els organismes que depenen del Ministeri d'Indústria, com l'EOI, l'Oficina d'Organització Industrial,
o Enissa o Zedeti, negociar amb ells dues coses. Una, intentar aportar més calés al conjunt de hubs. Això és complicat perquè com els fons s'estan acabant els fons europeus, però a més tenim una circumstància, una mala circumstància.
El govern espanyol no té els pressupostos aprovats, com bé sabem. Els pressupostos són del 23, es van prorrogant. Però, clar, es van prorrogant per les mateixes partides que hi havia el 23. I aquestes partides de nova tecnologia, les digitales, 23 no hi eren. I, per tant, el secretari d'Estat, el senyor García Brustenga, que és una persona molt propera a nosaltres, perquè ha viscut a la Terrassa, em diu, Ramon, si nosaltres ja ho veiem, però com que aquesta partida no estava l'any 23...
no es pot prorrogar. Tenim aquesta circumstància. I l'altra cosa, potser jo diria més important, és estructurar bé els mecanismes de sol·licitud i de reporting. Eh...
El diner públic, lògicament, ha de tenir uns controls, nosaltres no els defugim, però a cops aquests controls sobrepassen les capacitats. Poso un cas. Nosaltres un projecte, posem un projecte, ens ve una convocatòria i l'analitzem,
diciem presentar-nos-hi, això ja han passat mig any, ens hi presentem, ens ho aproven al cap de sis mesos més, han passat un any, l'executem, i això potser l'executeu són dos anys, però és que després l'auditoria d'aquest projecte et pot venir al cap de cinc anys més. Per tant, són períodes de moderacions molt llargs en els quals tu has de tenir tot una...
per sistema administratiu quadrat i parametrizat, perquè no sigui que quan vinguin al cap de 6 o 7 anys et diguin, home, aquesta imputació d'aquesta persona tal, l'hem sumat i està imputat a tants projectes que suma 105 en vez de 100. Llavors et tiren enrere tots els projectes. Per tant, el que hem fet com a coordinadors també és...
intentar que sense perdre garanties puguem assolir un funcionament normal del que és el reporting. Això és bàsicament la feina que hem fet, que és molta en molts viatges. Això bàsicament l'equip professional que lidera el senyor Josep Prat se n'ha cuidat. En un any tan simbòlic com el 140è aniversari de la Cambra, quin diria que és avui el principal actiu de la institució?
Aviam, el principal alertiu és la voluntat de servei del teixit empresarial. I sí, aquest any fem els 140 anys, i haig de dir, i això...
no és una primícia perquè s'ha publicat, però potser a nivell de premsa no s'ha dit, que els Premis Cambra, cada any fem una cerimònia de Premis Cambra, que reconeixem diverses empreses que ens presenten el concurs i després també donem un premi a la trajectòria empresarial. Doncs aquest any els Premis Cambra que es faran el dia de la Mare Déu del Carme, el 16 de juliol, es faran a Rubí,
en el nou, el renovat casino de Rubí, això ja ho tenim contractat, amb un espectacle que, com intentem caracteritzar, cada cop és una mica diferent.
Valorem molt que el públic que ens acompanya cada any. Aquest any haurà de ser una mica limitat perquè la capacitat del teat és la que és, però bueno, entenem que la política d'anar-ho rotant pel territori és necessària i ara ho teníem compromès ja fa molt temps i ho farem així. Doncs que el públic que ens acompanya, a part d'escoltar algun missatge,
El més important és que reconeixen les persones o les empreses i també que s'ho passi una mica bé. Llavors, aquest any estem organitzant un espectacle molt amb la idiosincràcia de Rubí. No puc dir encara més... Ara anava a demanar-li un avançament. No, el que sí que puc dir que el Premi Letersional Empresarial...
ja està decidit pel comitè però encara no està decidit pel plenari perquè el plenari encara no s'ha reunit en principi també recaurà amb una persona de Rubí
però això aquí em permet que, respecte a la decisió del plenari, que és l'òrga sobirà de la cambra, jo no desveli aquest tema. Ho hem fet a nivell del comitè executiu, el comitè executiu es reuneix cada mes, el plenari reuneix cada tres mesos. Tenim temes a rubir... Em sembla que el plenari...
deu estar convocat a la tercera setmana de març, l'endemà ja puc venir. Ja puc venir a explicar-nos qui serà. Exacte, si em convideu i ho teniu bé. Jo encantat de venir perquè sempre és un ple. Ens ho apuntam, això. Més cosetes, perquè les darreres setmanes hem tingut setmanes molt mogudes pel que fa...
el transport, sobretot. Les incidències recorrents a Rodalies no només han afectat els passatgers, sinó que també ha afectat la logística i el transport de mercaderies. Quin impacte ha detectat la cambra en les empreses del territori, si és que els ha afectat? Perquè, clar, les mercaderies passaven totes per Rubí i no han pogut circular. Aviam, l'impacte ha sigut important.
jo no vull en aquests moments xifrar-lo, primer perquè donaria unes xifres que són estimacions. També, perquè malauradament la situació és crítica, però nosaltres en aquests moments...
Com a campres no volem posar sal a la ferida, no volem... És que això gossa... No, nosaltres... És una situació que, com tothom sap, deriva de molts anys de desinversió, de no executar una certa inversió, amb un espai socioeconòmic que s'ha incrementat a nivell de les persones usuàries,
amb uns problemes d'habitatge que fa que molta gent s'hagi de desplaçar una mica lluny d'on treballa per trobar preus d'esclips d'habitatge i, per tant, la infraestructura, que és una infraestructura de fa 25 anys que no s'ha ampliat, sofreix una manca de manteniment i un increment de la demanda. Per tant, això és una situació...
que es resoldrà, esperem, amb temps, no es pot resoldre de demà, i davant d'això, posar sala de ferida, començar a apretar, no volem. Sí que ens hem fet, com a cambres, ens hem reunit amb el govern, avui fa, em sembla, divendres va fer 8 dies, hi va haver una reunió a Palau, amb el conseller Dalmau, a on se'ls hi va exposar, d'una forma professional,
què pensem les cambres sobre el tema del caos aquest de Rodalies. I també vam escoltar les propostes d'actuació, que malauradament són limitades perquè la solució aquesta vindrà si bé i esperem amb temps i això és el que exigim.
Haig de dir, per això, que nosaltres, l'entorn més proper de Terrassa, Terrassa Rubí i Sant Cugat, hi ha altres poblacions, tenim la sort de tenir els ferrociers de Catalunya que, inclús han incrementat la seva freqüència i estan donant un servei, jo diria que puntual i excel·lent.
Jo, quan viatxo a Barcelona, com que a la Cambra tenim l'estació al costat, normalment ho faig en tren. És impressionant la puntualitat i moltes vegades ja no pots ni seure a l'estació de la Rambla. Per tant, és una situació que afecta. Afecta, evidentment, en dos aspectes, el que és mercaderies pel logístic de les empreses i afecta a l'ambient laboral, perquè...
Aviam, totes les persones estem unes hores de descansar i després podem treballar. Si tu per anar a treballar has de reduir les hores de descans, i a més ho fas amb unes condicions, jo diria d'incertesa, perquè si jo dic, escolta, jo sé que avui tinc d'anar a Lleida, jo sé que estaré una hora i mitja o dues hores, m'entens? I per tant jo ja em mentalitzo que tinc d'anar a Lleida, però si jo tinc d'anar, no sé, tinc d'anar, solament tinc d'anar a Molins de Rei,
Home, jo no tinc aquesta... El meu cap està reduint... Si això és així, perquè sí, com que hi ha les rodolies com van, la gent agafa els cotxes, hi ha cues... Jo, per exemple, aquest dematí mateix he estat una mica més per torradar aquí per les cues baixant de bombic.
Més cosetes perquè... Volia preguntar-li també, això pel que fa a Rodalies, però els darrers dies també hem tingut problemes amb el vent. No sé com ha afectat a les empreses del nostre entorn. Han sortit airoses? No, aviam, ha volat algun teulat, alguna placa solar. L'afectació jo diria que ha sigut...
però ha sigut més en l'espai urbà, amb arbres i tot això, això per el que s'ha vist i tal, i després hi ha hagut alguna afectació a vies de comunicació com la P7 per la tombada d'un camió i tot això. Però jo diria que això és...
Esperem que sigui conjuntural. Sembla que això, al canvi climàtic, aquestes coses seran una mica més freqüents. Però aquí no hi pots fer... Però estan preparades les empreses per fer front a aquestes situacions? Aviam, el teixit empresarial, si una cosa té, és la seva capacitat de resaliència i d'adaptació.
Nosaltres, des que jo vaig entrar, president de Cambra, el 2019, ja fa uns anys, hem passat moltes coses. Entre elles, la pandèmia. I després, tot el tema dels conflictes bèl·lics, el tancar del canal. I tu veus que aquestes afectacions, l'empresa busca ràpidament solucions alternatives per seguir operant.
Amb una circumstància que jo no voldria menys valorar. Un important empresari de la demarcació em va dir, mira Ramon, amb el tema de tot el tema dels microchips i els components pels diversos maquinàries que ell fabrica, no? Diu, quedaries parat que en la manca de suministre de certes coses que abans teníem recurrents, sabies que tu feies una comanda i al cap de 15 dies ho tenies, això és aquest trencament...
ha fet generar una iniciativa de l'equip de treball, no del nivell primer, sinó del segon, buscant solucions. Escolta, si aquest xip, en vez d'aquest, ho fèiem aquest, fèiem aquesta conèixer diferent, diu, m'ha fet aflorar l'empresa coneixement que desconeixíem. Per tant,
Home, no és que ho sigui beneficiós, però jo vull destacar la resolgència de la capacitat d'adaptació del teixit empresarial, que ha demostrat que no és una cosa tancada i parametritzada, que si no en ve és això, i això és molt bo per l'economia.
I ja per acabar, jo volia xerrar de la nova llei de cambres que està en tramitació parlamentària. En quin punt està realment el consens?
Bé, la llei de cambres, nosaltres, el redactat de la proposta, és un redactat que primer es va consensuar entre les 13 cambres catalanes, recordem que a Catalunya hi ha 13 cambres i que són de gran àrees diferents, doncs des de la gran Barcelona, que té el 60% dels cents, fins a cambres més petites, nosaltres som del segon nivell, segon mitjana, no?
Per tant, conjuntar aquestes realitats ja va ser un objecte de l'anterior legislatura, ho vam aconseguir, amb un sistema molt fàcil, tots tenim els mateixos serveis, no els pots protestar amb la mateixa eficàcia o amb la mateixa profunditat o amplitud, depèn de la cambra i també del territori, si és un territori agrícola o és un territori industrial,
Però la governança global del sistema la vam pactar d'una forma molt simple, amb el sentit de dir majories reforçades. Per aprovar certs temes, per exemple, els pressupostos, es necessita un mínim de vots que, per exemple, la Cambra Barcelona no pot fer per si sola, necessita alguna cosa més. I a la revés, la resta de Cambres no pot fer res sense la Cambra Barcelona. Per tant, això ja es va pactar.
A partir d'aquí, a la nova legislatura es va començar a treballar aquest text, evidentment, amb l'Òrgat Tutelar, que és el Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat, a veure com veien el redactat, que ja estava bastant aproximat, i després es va arribar amb un consens...
amb els principals patronals Pimec i Foment sobre un redactat que salvés bàsicament el que és tot el tema del diàleg social, que nosaltres com a cambres no hi entrem, això és un tema entre patronals i sindicats.
En aquest text això es va entrar al Parlament de la mà de quatre cups parlamentaris, el PCC, Junts, Esquerra i el PP. Aquests quatre cups van entrar a la proposta i un cop dintre la van defensar, lògicament, com a...
com no podia ser d'altra manera si la presentàvem a ells. En aquesta sessió, que jo crec que això va ser al mes de novembre, jo hi vaig a ser, també hi va intervenir el grup parlamentari de Vox, que va demanar que, sobretot, no es concolqués les funcions de la Càmera d'Espanya. Van interpel·lar el grup dels comuns, també va posar molt èmfasi en la necessitat que el caler públic no es barrigui amb el que hagués arribat.
i també hi va intervenir l'Aliança Catalana amb una defensa ferrissada de les campes catalanes. Bé, a partir d'aquí, això va iniciar el seu tràmit parlamentari, i llavors va entrar els sindicats, UCT i comissions, conjuntament amb les patronals PIMEC i Foment, van entrar un escrit
demanant una certa ratificació, però no estaven d'acord amb el text que s'havia pactat. Certament hi havia algunes petites diferències, m'han introduït a última hora per aspectes legislatius,
Home, ens va sorprendre, però en qualsevol cas jo haig de dir que s'han fet ja les comparecences parlamentàries, on han intervengut diferents estaments, aquestes entitats que he dit, empreses o empresaris del territori, altres associacions, i això està en curs.
Sempre diuen, hi ha una frase, no dic que passi aquí, que tu entres un camell, un cavall al Parlament i surt un camell, no saps cinquanta gent. Això està en curs, nosaltres confiem que el text és lo suficientment clar
per aquesta diferenciació de les funcions camerals, i si tot va bé, esperem que en el transcurs d'aquest primer semestre de l'any això tiri endavant. Aquestes discrepàncies fan córrer perill?
A veure, nosaltres el que valorem molt, i si és així, és que el que té la sobirania és el Parlament. S'ha entrat un text i tu pots, davant d'aquest text, manifestar, com no pot ser d'altra manera, a més et conviden a que donis la teva opinió. Però el que té la sobirania és el Parlament. I jo crec que el Parlament, o els parlamentaris, els diferents grups,
Primer partim d'un text avalat pels quatre grups parlamentaris que hem mencionat i que per tant són majoria absoluta dels vots, que hi poden haver petits ajustos, sí, però nosaltres no creiem que aquesta situació posi en risc la perfecció d'una llei.
Molt bé, Ramon, doncs moltíssimes gràcies per fer-nos aquesta radiografia del teixit empresarial. A vosaltres per convidar-me, ja séu, és un plaer. Moltíssimes gràcies i t'esperam per quan tinguem aquell nom que ens has dit, eh? Exacte, a finals de març podré venir, d'acord? Gràcies. Bé, gràcies, adeu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales. En el branch hablamos sin filtros de lo que de verdad te importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Bolletins informateurs de Radio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Radio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música del 70, 80 i 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche Sonido vinilo Con José Verde
A Ràdio Rubí els dilluns toca country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosi de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música.
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila.
Com cada mes ens acompanya en Manuel Salvador, tècnic de mediació de l'Ajuntament, que per xerrar de convivència i de resolució de conflictes al nostre municipi. Avui posarem el focus en el suport que ofereix el servei a les comunitats veïnals, especialment a la seva gestió i funcionament intern. Manuel, benvingut una altra vegada. Bon dia, gràcies.
Avui ens vols xerrar d'una línia de treball que desenvolupau amb les comunitats veïnals. De què es tracta, exactament? Exacte. Nosaltres, com ja anem parlant fa uns dies, treballem la mediació com a tal dins de la convivència en conflictes bipars, que són dues persones, bàsicament, i en paral·lel treballem el que diuen això, la línia de suport-seguiment a les comunitats. Són processos de facilitació on treballem...
Tal qual, la gestió de les comunitats com a tal. I quan xerrem de suport i seguiment a les comunitats, a què ens estem referint? Quina mena d'acompanyament ofereu? Què significa? Què és això?
Bàsicament el que fem és recolzar, recolzar els veïns, dotar d'eines, col·laborar en diverses necessitats que tenen, com pot ser la redacció de normativa interna, de gestió interna, assessorament a nivell de
de treballar en altres serveis municipals, qüestions relacionals, qüestions d'ús dels espais comunitaris, vull dir, bàsicament ens apropen nosaltres comunitats que ja estan processos una mica, no dient desestructurada perquè no m'agrada molt aquesta paraula, però que ja tenen situacions una mica enquistades.
Parlem de comunitats que no tenen administrador de finques, evidentment nosaltres no som administradors de finques ni fem aquest rol, per això estan aquests professionals, però com dic, qüestions de manca de gestió, no hi ha junta, hi ha situacions de no funcionar l'ascensor, a part normalment darrere sempre hi ha qüestions d'impagament, vull dir situacions una mica complexes.
Quines són les dificultats més habituals que vos trobeu? Ara ens feies algun exemple. Dic les dificultats que trobeu en el funcionament intern de les comunitats de veïns. Són processos llargs en el sentit d'això. Quan arriben contacten amb nosaltres, sempre és el boca a boca, vull dir, en comunitats que ja han treballat o han intervingut un temps,
Tinc temps perquè són mesos. Pensa que quan arriba a nosaltres potser hi ha qüestions de pagament, qüestions de convivència, qüestions de manca d'higiene, qüestions que ja fa d'un dia per l'altre. I intervenint aquí. O sigui, fent la diagnosi i a partir d'aquí les prioritats que ens planteja la comunitat
i comencen a estructurar un seguit de reunions, a informar els veïns, una mica, tal qual, fer el suport i el seguiment. Normalment sempre està el tema eterno dels impagaments, però aquí sí que hi ha una línia que nosaltres podem treballar amb un veí que té una demora de 4 a 6 rebuts, el senyor, tota la vida de la comunitat, que pel que sigui s'endarrerien amb els pagaments,
Però després hi ha qüestions de senyors que deven 3.000, 4.000 euros, evidentment que aquí això és difícil recuperar. I aquí s'ha d'anar per la via jurídica, que evidentment no són processos nostres. També he de dir que quan surten qüestions tècniques sí que treballen amb altres serveis municipals. O sigui, qüestions d'ascensor, qüestions d'accés, segons gust de l'espai comunitari, vull dir, depèn.
I només interveniu quan hi ha conflictes o també feu una tasca preventiva?
No, bàsicament tasca preventiva. M'he emocionat, eh? Ara volem treballar, fer una intervenció comunitària en un barri, en el barri del Pinar, treballar conjunt de totes les comunitats, però més que res són processos... Bé, sí, podrien informatiu, però són processos més que preventius, això, formatius per una mica fer arribar els...
presidents d'aquestes comunitats representants, el tema de l'ACTV, de les expressions tècniques dels edificis, que això són qüestions que s'ho troben de sota i una mica fer veure que això tard d'hora arribarà i que la comunitat ha d'estar una mica mínimament
preparada a nivell general del que suposa. Farem una intervenció juntament amb, com dic, en el barri, amb totes les comunitats. Però, en general, no fent campanyes preventives en aquest sentit. Però sí que explica... Perquè, clar, normalment hi ha bastant desconeixement de les normes i els rols que hi ha dins de la comunitat. Sí, clar, òbviament, sí, això sí, això sí.
Això sí que, evidentment, clar, detallant tot el que pot suposar el funcionament intern de la comunitat, les normatives, les obligacions i deures dels veïns com a tal... Que a vegades no les saben, no? No, ho saben i no ho sé. Ho sé, però no ho sé. Vull dir això, sempre...
El típic cas, típica situació de a mi no em toca fer de president. Bé, segons la llei, tothom està obligat, tots els propietaris estan obligats a exercir de president quan li toca el càrrec. Altra qüestió és que, per les raons que sigui, així a nivell de comunitat no saltar el rol i que no...
que no ho faci la persona. Però fins i tot un senyor que té un habitatge aquí, viu a Galícia, doncs si aquest senyor no pot estar, segons la llei, ha de delegar una altra persona, informar la comunitat i aquesta persona es fa responsable d'exercir la presidència. Però, bueno, són qüestions que...
Jo sempre dic el mateix, les comunitats són com un petit món, en el sentit que hi ha unes pautes generals, evidentment, de funcionament, però cadascú fa una lectura segons les seves necessitats. Vull dir, en algunes, a nivell de normativa interna, no es pot deixar els carros en el hall de l'entrada, els carros del nen o les bicicletes, i altres, doncs sí, ho permeten. Vull dir, depèn. Hi ha una pauta, però cadascú s'adapta.
Quin impacte té el suport que doneu en la convivència a mitjà i llarg termini? T'impacta. En principi t'impacta inicial perquè, clar, o sigui, no és tan...
He de dir que aquestes comunitats no tenen administrador de finques, bàsicament perquè moltes, per les raons que siguin, no les gestionen administradors. O no les agafen o consideren que són problemàtiques, per dir així, i no intervenen.
I això, quan arribem nosaltres començant a intervenir, doncs que en principi hi ha una... Ara ve aquest senyor, s'ha començat a intervenir la comunitat i tant. En principi és de molt de reconeixement, us tenen en compte i tal, col·laboren, participen molt, però sempre hi ha... Bé, és que això... És el tema de la corresponsabilitat, d'acord? O sigui, cada veí...
Bueno, assumeix un rol i jo ja com que pago la meva quota, doncs estic al dia, ja m'està bé de tot, no cal anar a la reunió, no cal opinar, no cal comentar, després tinc dreta a opinar quan estigui d'acord, perquè evidentment per això pago, després està el veí que no paga mai, després està el veí que només es passa tot el dia intervenir la gestió de la comunitat, vull dir...
I aquí sí que hem de treballar, assolir cadascú dels rols, una mica resituar-ho tot, la responsabilitat, com dic, de cadascuna de les parts, vull dir, són processos llargs. Temps, depèn, depèn, depèn. Nosaltres, torno a això fent el suport i el seguiment, si...
El grup vol col·laborar i resoldre la seva situació en un temps ràpid o que consideren urgents segons ells. Bé, ara si ja els està bé, que en un contingut l'ascensor funcionen durant vuit mesos, doncs ja els està bé. Vull dir, nosaltres no, evidentment no hi posem, ens ha de tenir el ritme. I quan una comunitat vol millorar el seu funcionament, com pot contactar amb vosaltres?
com qualsevol ciutada per qualsevol qüestió, s'apropa al servei o pot trucar-nos, evidentment, o ja sigui rebent la informació per les xarxes a nivell d'informació municipal, ens truca, parlem, plantejant una diagnosi de la situació i a partir d'aquí, segons la seva necessitat, fent una planificació de la nostra intervenció.
Ja per acabar, quin missatge dones a les comunitats que potser tenen petites tensions però que encara no s'han plantejat demanar ajuda? Que s'ha de resoldre, vull dir que el temps va en contra, que no per obviar la situació, mirar a un altre lloc i dir això es solucionarà, no s'arreglarà.
No és fàcil perquè sempre suposa un enfrontament a vegades entre el resta del grup. No és fàcil assolir això, però que són seves, les comunitats són seves. Vull dir que han de tenir una corresponsabilitat.
Sobretot això, corresponsabilitat. Corresponsabilitat i resoldre les situacions. Molt bé. Manuel, moltíssimes gràcies per ser-hi avui una altra vegada més a nosaltres per explicar-nos tot això i t'esperem al mes vinent. Moltes gràcies. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Cansat d'estar perdut a Netflix arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
I arribem a Temps d'Esports amb el Toni Bravo. Bon dia, Toni. Bon dia. Què ens duus avui?
Doncs mira, jornada curteta, eh? La vam tenir de Carnestoltes. Hi havia molts equips que estaven de Carnestoltes. Tens a dir que no és Carnestoltes, és Carnaval. És Carnaval? No és Carnestoltes? Carnestoltes és el rei. Ah. Rei Carnestoltes. I és el Carnaval. La rua i tot això és Carnaval. Ah. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies. De res, de res. Aquí... Llengua catalana. Vinga, tira, que ens quedan 11 minuts.
Que, escolta, estava pensant que el partit que vaig anar a veure, no hi havia el rei Carnestoltes. No? No. I ara estava pensant que la gent tampoc estava disfressada. Ja no anava a veure l'esportiu rubí masculí i el públic no... No. No sé si pel vent o el que sigui, però la rua es va fer igualment. Però bueno. Que... Quina jornada més xula la de futbol sala, eh? Sí? Van guanyar tots dos, van guanyar els nois i les noies.
Els nois s'enfrontaven els quarts a l'Olímpic Floresta, que l'any passat ja van superar els nostres, els d'ara David Parrilla. Eren quarts, els nostres eren 600, venien amb tot un desplegament també gran per retransmetre el partit per ells també, i van ser millors els nostres.
Està aquí amb el somriure dibuixat va ser molt maco el partit una segona part en què els nostres van dominar van capgirar el partit a la primera part perquè es van avançar els de l'Olímpic Floresta amb un gol, van marcar dos més els nostres van després arribar amb aquest 3-2 a la segona part 4-2, 5-2, 6-2 i aquestes coses que de vegades passen que quan l'equip que es veu superior es veu
De vegades no ens comet més faltes, han acabat expulsant dos jugadors. Hi havia un moment que només s'estaven jugant amb el porter i tres més perquè els havien expulsat. Els nostres també els hi van expulsar, però molt bé. L'equip de David Parrilla, que se situa cinquè d'aquesta tercera nacional i que ha fet un progrés enorme perquè el va rescatar el David quan estaven a baix i han pujat a dalt.
Molt bé. I les noies, doncs, van guanyar una a tres a la pista d'alcaldes, continuen terceres a segona divisió, encadenen dues victòries en les darreres tres jornades, ho tenen molt a prop, aquesta segona plaça, tenen només un punt que està linyol allà, però encara no ho aconsegueixen, ja fan setmanes que s'ha de dir que no guanyen tots els partits, hi ha partits que empaten, el que perd i tot això.
Anem al bàsquet, perquè al bàsquet continuem amb la mateixa tònica. Les noies guanyen, els nois perden. Les noies a dalt, segones, van guanyar 52 a 62 a la pista del Castellbisbal. I, en canvi, els nois van perdre. 67 a 94 contra el Gaudí a l'Escola Montserrat. El Gaudí venia com a segon, però què li farem, no? El Waterpolo, una derrota.
que ja sabia també, perquè estaven contra el Club Natació Atlètic Barceloneta, que són molt bons. Van caure 6 a 19, van fer un primer parcial que haig de tallar molt bo. I deixa'm dir-te, quan a l'envol nova derrota del Juventut 25 de setembre, 28 a 26 a la pista del Gabave, van competir, però escolta, que han baixat, continuen baixant, ara són uns ens. Baixa.
Bueno, a veure si van recuperant. Sí, a veure si el rei Carnestoltes els ajuda una miqueta. Molt bé, gràcies, Toni. Ens veiem demà. Fins ara, jo. Tu, fins ara, però amb jo... Amb esports demà. Vinga, adeu.
I ara, com dèiem, no marxin perquè el Toni Bravo torna amb la tertúlia i nosaltres vos deixem la recomanació musical del Robert Fernández. No somos nada pero casi, casi estamos casi, aunque no te lo ponga.
Molt bon dia, ja tenim guanyadors del Benidorm Fest 2026. Aquest concurs que es va celebrar el passat dissabte 14 de febrer. Són Toni Grox i Lucy Calis. Sí, són els guanyadors de la cinquena edició. Gràcies a la seva interpretació d'això que estem escoltant. Te amaré.
Teo Marés, un tema que funciona a Pop i Arrels Flamencàs i que es va convertir en la proposta més votada de la gala. El duet va aconseguir un total de 166 punts, 82 del jurat professional, 36 del jurat demoscòpic i 48 del telebot, superant així a Aixa i Rosalinda Galant, segona i tercera classificada respectivament.
La candidatura de Toni Grox i Lucy Callis arribava a la final com una de les favorites després del seu pas per les seves finals i la seva actuació va confirmar totes les expectatives. El duet va rebre el premi de mans de Melody, guanyadora del 2025, qui va obrir la gala amb un número especial, demostrant que continua sent una diva, incompressa per l'escena pop nacional. En tot cas, bromes a part.
Recordem que aquesta edició era molt especial perquè no vinculava el guanyador a la participació d'Eurovisió a causa de l'absència d'Espanya al festival d'enguany. Tot i així, els guanyadors se'n van emportar a la butxaca 150.000 euros, distribuïts en 100.000 euros directament pels intérprets i 50.000 pels compositors.
Què us sembla si escoltem la versió en directe, en viu? La versió de la final que els va donar aquest premi del Benidorm Fest 2026. Espero que us sembli bé, perquè és el que faré ara mateix, punxar-la. En viu i en directe. Els guanyadors del Benidorm Fest. Toni Grox i Lucy Callis. Somos nada, pero casi, casi estamos casi. Aunque no te lo pongan a la frente.
El teléfono así, difícil. Quiero que sepas que yo te amaré, te amaré, te amaré, te amaré, te amaré, te amaré, que yo te amaré, te amaré.
Que yo te amaré, te amaré
Perdóname si no contesto, detecto los mensajes de esto. Pero no por eso me compare con el resto. Créeme contigo, quiero hacer lo correcto. No sé por qué no lo prometo. Siendo neto, he hecho falta tu aroma cuando me acuesto. ¿Qué te digo? ¿Qué te cuento? ¿Qué si te extraño? Por supuesto, escúchame, baby. Es diferente.
Són les 10 del matí. Pedro Rubí!