Passen gairebé 5 minuts de les 9 de la matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dijous 4 de desembre. Com dèiem, avui és dijous i tindrem una nova edició de l'espai als grups municipals Opinant.
un grup que fem postple, que li ha tocat veïns per Rubí i, per tant, conversarem amb el seu portaveu, Toni García. Després, tindrem una nova secció de Ciència, amb el guaita que tenim, que ens proporciona la xarxa. Arribant a les 10 del matí, els nostres companys d'esports ens explicaran tota l'actualitat esportiva de la ciutat, sabrem qui fa anys avui i acabarem...
amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 en punt arribarà la tertúlia conduïda per Belén Tierno, que analitzarà l'actualitat amb Mari Àngels Ruiz, Conchita Jimeno, Pepa Adelantado i Víctor Ramos. A les 11, Belén també seguirà conversant amb Núria a la cambra sobre la 12a edició del Mercat, ja sabeu-la.
Espai d'art on els visitants poden contemplar i comprar obres d'artistes locals de diferents tendències i després serà el torn de conèixer quines són les recomanacions literàries per aquesta setmana. Comencem.
Un dijous més encetam els grups municipals Opina, l'espai en el qual els diferents partits polítics que tenen representació a la ple municipal ens expliquen quina és la seva tasca diària i comentam l'actualitat de la ciutat. Avui és el torn de Veïns per Rubí i per això tenim aquí el seu portaveu, Toni García. Bon dia, Toni. Bon dia, Pamela. Gràcies.
La setmana passada, com dèiem abans, va haver-hi ple, es van tractar diferents temes i un va ser l'anunci per part de l'alcaldessa que les obres per pacificar el tram central de l'avinguda de l'Estatut començaran al gener. Unes obres molt reivindicades pel seu grup. Com valoren aquest inici?
Molt, doncs ho valorem de forma molt positiva. És veritat que ha trigat potser una mica massa pel nostre gust, però bona notícia és que comencin i que ja ho tenim a tocar, perquè al final en poc més d'un mes o un mes i mig veurem com s'inicien aquestes obres, que hem d'insistir molt, que han de ser un projecte que seran diferents fases i que ha d'esdevenir en el futur...
una avinguda molt més amable, on sí que circularan cotxes, però d'una altra manera, i servirà una gran avinguda per poder caminar, passejar, amb un entorn amb més arbrat, més bancs... I, en definitiva, ha de ser una nova artèria de la ciutat perquè la podem gaudir, la ciutadania. És un projecte que venim reivindicant des de fa gairebé 10 anys,
I per nosaltres és molt positiu, una satisfacció, que per fi puguem veure com comencen les màquines a treballar a l'avinguda i anirem mirant, vigilant, veient com es transforma aquesta via en els següents anys i esperem que amb el temps aquelles persones que potser encara
tenen certa inquietud pel futur de la via, perquè també és normal. La qüestió de les obres sempre és un inconvenient i una molèstia, però estem segurs que quan totes les fases d'aquesta pacificació, d'aquesta transformació acabin, majoritàriament la ciutadania estarà plenament satisfeta. Comparteixen totes les accions que estan previstes fer per pacificar aquesta zona o farien alguns canvis des del seu grup?
Nosaltres vam presentar alguna al·legació, alguna petita al·legació, molt de caràcter, molt tècnic, potser en algun tram no s'anava més arbrats, ens va dir que això implicava, no es canvia l'alineació de voreres...
una mica més d'arbrat en algun punt determinat, que podem entendre també els motius tècnics per als quals es va rebutjar. Després m'ha presentat una proposta de fer passos de vianants elevats per garantir més la seguretat dels vianants, però en aquest sentit ens va dir que, com tot aquestes cruïlles amb passos de vianants estaven semaforitzades,
En principi no calia. Bé, nosaltres estem raonablement satisfets amb el projecte, el vam defensar, i em sembla que és un projecte raonable. Sempre tot es pot millorar des del punt de vista d'uns grups o altres grups municipals, com a mínim els que estem a favor d'aquesta transformació, que pràcticament és...
És pràcticament tot el ple municipal, exceptuant potser dos grups municipals. Em sembla un bon projecte, i així ho van dir. Vam felicitar l'equip tècnic que va fer la redacció. I entenem que és millorable, però és un bon projecte.
Ara m'exerrava de l'arbrat, l'altre dia llegia, fullejava un dels seus tríptics i en ell vaig veure que consideràveu que, per això dels arbrats, consideràveu que els tandals que va anunciar l'Ajuntament al Ferroparc i altres indrets de la ciutat eren una solució parcial i el que vosaltres exigíeu era precisament la plantació de més arbrat. Exacte, exacte.
Si nosaltres entenem que aquests tandals no sigui com a solució puntual, pot servir, no estem en contra que determinats punts es puguin instal·lar, però la visió essencial ha de ser la de tenir més arbrat, plantar més arbrat, importantíssim, molt important, mantenir aquest arbrat.
perquè els últims anys s'han plantat nous exemplars, però, malauradament, el manteniment que s'ha fet no ha sigut adequat. Tampoc ha ajudat la sequera, evidentment. Però el manteniment hi continua. I d'albrat més antic de fa més temps, no veiem que es faci un control, un manteniment, una inspecció que permeti això. Si falta rec a determinats exemplars, ampliar el rec...
Recordem que durant la sequera el rec de subsistència estava permès. Per tant, no s'han fet i no es continuen fent els deures respecte a tot el tema del ver urbà. Som una ciutat que nucli urbà...
Aquí, a vegades, quan es fan estudis de Rubí i Albert, que té Rubí, es compten les organitzacions, els boscos i demà, i llavors sortim que estem bé i per sobre de mitjana. Però si ens centrem en el nucli urbà, evidentment estem malament,
Som una ciutat molt grisa, el que tenim no es manté i una gran part del que es planta nou no es fa el manteniment adequat i molts d'aquests exemplars acaben morint. Per tant, si volem viure en una ciutat més sostenible...
hem de plantar, hem de cuidar i hem d'incrementar la massa de ver urbà. I malauradament, des de fa molts anys, més enllà dels titulars d'algunes notícies, quan s'informa que s'han plantat 150 exemplars, 200 exemplars, o que es plantaran tants exemplars on el pressupost hi apareix...
Al final s'acaben plantant, el nombre d'exemptats que sigui, però malauradament després, i tenim molts exemples, la part de la paulana natura, allà Can Fatxó també, una part verda de gespa que es van plantant molts arbres, estan pràcticament tots morts. Al final, si plantem però deixem morir, estem igual o pitjor perquè del que no s'havia plantat i són arbres més antics, també van morint perquè no es fa el manteniment adequat.
I si no es canvia aquest xip per part del govern de torn, continuarem en una ciutat no amable, amb verd insuficient, per tant, amb menys oxigen del que necessitem. L'erbrat fa una funció de sostenibilitat a les ciutats imprescindible i insubstituïble. Per tant, hem de treballar en la línia de més erbrat, una planificació adequada,
tant de noves plantacions com del manteniment que correspon perquè sobrevisquin i poder gaudir d'una ciutat verda que ara mateix mai ha sigut una ciutat verda amb un nucli urbà verd però hem de lluitar i reivindicar que això en el futur sigui així per com a mínim poder sobreviure en un entorn, una situació de canvi climàtic que malauradament cada vegada va pitjor i els estius són
absolutament insuportables i està més que estudiat el que suposa tenir molt arbrat en quant a la temperatura ambient del terra i l'efecte de calor que tenim sense arbrat. I això, aquest govern, més enllà de les promeses o de la teòrica o del discurs, no està fent bé els deures, malauradament.
Tornem una altra vegada al ple, que ens hem sortit un poquet. Es va aprovar per unanimitat la sessió gratuïta de l'oficina de la Caixa del Passeig Francesc Macià a la Generalitat per fer l'oficina d'afers socials i famílies. Però, clar...
Allà hi anava abans un FabLab, que ara anirà a la Torre Salduba, on ja hi havia previst un altre projecte. Com veieu des de veïns tots aquests canvis?
al final, malauradament, és el de sempre. Manca planificació, es van comprant noves propietats, edificis, naus, però no hi ha un projecte perfectament planificat, adequat, pensat pel futur de la ciutat en relació amb els equipaments.
I que l'exemple, perquè aquesta compra de l'antiga oficina de la Caixa, Francesc Macià, es va produir pràcticament al mateix temps que la compra de la nau de l'antiga Superson, que sembla que va ser 600.000 euros la despesa per comprar l'oficina de la Caixa,
i millor i mig d'euros amb totes les despeses la Superson. Es va anunciar, com bé has dit, que allà aniria FabLab, de fet es van col·locar uns vinils, que això costa uns diners també, però al final tot va sumant. Dius que això és poc comparat amb el pressupost municipal, sí, però al final de FabLab res. I ara està donat aquesta oportunitat
per fer una oficina d'afers socials, que està molt bé. Tenim una oficina d'afers socials i ens felicitem. De fet, es va aprovar per unanimitat, perquè al final dius, bueno, si ha d'anar allà, no és que vagi allà, però és molt important pels rubinencs i rubinenques tenir aquest servei i no haver de marxar a Terrassa o altres municipis. Però no hi ha una planificació d'equipaments. En aquell moment vam entendre com, fins i tot...
una compra de caràcter electoralista per anunciar que el tema del FabLab, que ara li diuen Rubí Nova, i el tema de comprar un espai pel jovent per transformar l'antiga nau de la Superson en un espai de referència per a joves. Aquí hi ha un problema afegit, que es va comprar per un milió i mig d'euros, va costar això,
Però l'expedient de compra ja diu que la possible rehabilitació d'aquesta nau que es va caient, vull dir, hi ha unes xarxes per protegir perquè els elements de façana no vagin caient, representaria aproximadament 5 o 6 milions d'euros la rehabilitació integral i això és amb preus a finals de 2019.
que ja sabem què ha passat, des del 2019 fins ara, hem passat una pandèmia inèdita en 100 anys i la guerra d'Ucraïna que ens afecta directament. Això implica increment de preus i de més. Es va comprar, no sé si això en funció de que algú s'aixeca algun dia al matí, diu, hem de comprar alguna cosa, o veiem que tal. I al final tenim allà la nau esperant, han passat sis anys, que no és poc,
La Caixa ja li hem assignat un servei, també, però no era el que havia d'anar. Torres Saldo Ballara fa molts anys que és nostre i, de fet, va ser un equipament, em sembla, de formació professional en el seu moment.
Ara es passarà allò de Rubí Nova, ja ho veurem, no? Allà, i és tot una... No hi ha planificació, no podem dir que... Planificació caòtica, no? És que no... Bueno, es va fent sobre la marxa sense un criteri. I el pla d'equipaments que es va aprovar a finals del mandat anterior...
deixa molt que desitjar, perquè es fa un estudi de les necessitats i veiem que aquesta diagnosi que es fa, que està molt bé, però després a les accions no es trasllada adequadament. Hi ha necessitats com una piscina municipal més...
més gran i altres necessitats que no estan previstes en el pla d'acció del pla d'equipaments. Per tant, és una altra de les qüestions que, malauradament, el govern municipal no l'està treballant bé i tenim el mateix partit que lidera els governs municipals és l'any 2003. Quan acabi aquell mandat seran 24 anys i les coses creiem que haurien d'estar manifestant millor del que estan ara.
Un tema que s'està treballant des de fa molt de temps és el POUM. En principi segueix anant cap endavant i alguns grups municipals estan fent algunes reunions per conèixer els detalls. No sé si Avaíns per Rubí ha tingut aquesta reunió per saber més detalls del POUM i si han pogut fer aportacions.
Sí, nosaltres hem fet dues reunions al marge de la Comissió de Seguiment del POUM. Dues reunions per tractar els temes que ens preocupen, ens poden preocupar, l'habitatge, l'increment poblacional en determinats llocs, en determinats barris, i estem dialogant amb el govern al respecte.
També hem plantejat dubtes, propostes, hi ha coses que no veiem clares. Quines coses no veuen clares? Quines coses? Bona pregunta, no? Ja tenim la qüestió de Campujol, aquest nombre d'habitatges que hi ha al terrafós del POUM anterior que no va avançar, que no va prosperar. Ja es contemplaven molts habitatges en aquell espai. Nosaltres no acabem de veure clar
tants habitatges en un espai tan localitzat. Però això hem demanat informació al respecte de la mobilitat de tot aquell entorn amb la hipòtesi de construir en el futur molts habitatges. S'ha traslladat la informació de com seria la mobilitat i quines infraestructures associades s'hauran de fer i contemplar el POU perquè la mobilitat sigui adequada.
Més enllà de reforçar el tema de transport públic i altres qüestions. Tenim dubtes. És un tema que no està tancat. El govern està parlant amb els grups que hi volen parlar també i nosaltres també interessats en parlar. De fet, vam fer una reunió a instàncies del govern municipal i vam demanar una altra per acabar de perfilar, per plantejar dubtes...
sobretot el tema de mobilitat, respecte a aquesta zona, sí que és veritat que per tenir habitatge protegit el POUM ha de contemplar nou habitatge. Com més habitatge contempli,
o reservi sol per fer més habitatge, més habitatge protegit tindrem. Llavors, hem d'arribar a una situació, entenem, de ser equilibri i no passar-nos amb un increment poblacional, perdó, ho diré, amb punts concrets que poden generar un problema de mobilitat, aquest equilibri amb...
la creació de potencial habitatge protegit que va lligat a aquestes noves promocions o aquest sol que s'allibera per fer habitatges.
Llavors, bé, nosaltres entenem que el govern inicialment planteja, està obert a dialogar amb les forces polítiques que entenen que estem disposats a això, a intentar arribar a un acord global perquè l'aprovació inicial pugui ser aprovada amb un àmpli consens,
però s'està parlant, amb altres grups s'està parlant també, i nosaltres tenim la voluntat d'intentar arribar a un acord perquè entenem que és molt rellevant que la nostra ciutat tingui un nou POUM,
però no acceptarem qualsevol cosa. Llavors, en aquesta negociació, com a mínim, nosaltres no ens tanquem en posicions maximalistes i no estem disposats a parlar, perquè sabem també, som conscients d'aquest equilibri, perquè si demanem habitatge protegit, molt habitatge protegit, doncs si no es reserva sol per fer habitatge, doncs aquest protegit que vindria per iniciativa privada, doncs són qüestions que s'han de parlar. A més de buscar altres fórmules d'habitatge protegit,
que de fet ahir vam tenir Comissió de Seguiment del POUM, i altres fórmules, però evidentment la que més habitatge protegit porta és la creació de nou habitatge. Llavors, hem d'arribar a veure quina és la posició d'equilibri raonable, defensable i que es pugui compartir entre la majoria de grups del ple municipal.
Xerrem de diners. El pressupost de l'any vinent encara no està fet, però les ordenances fiscals es congelen. Com veuen aquesta decisió?
Bé, és estrany. Bé, no sé quantes vegades ha passat això, des que jo soc regidor, fa ja deu anys, no ha passat mai, sempre hi ha hagut alguna modificació, ni que sigui tècnica, i més enllà de les tècniques, no ho sabem. Aquí hem d'entendre, hem d'entendre teòricament, que el govern municipal entén que no s'havia de fer cap modificació en cap sentit, ni tècnica, ni de cap mena,
I ja està. Es mantenen les mateixes ordinances fiscals i ja està. Les ordinances fiscals han d'anar lligades al pressupost, com bé deies, perquè al final de pressupost no en sabem res. La llei diu, si no m'equivoco, que el 15 d'octubre, com a molt, un govern municipal ha de presentar
el pressupost al ple municipal per la seva aprovació, esmena o devolució. Evidentment no s'ha presentat abans la 15 d'octubre, estem ja a inicis del mes de desembre,
encara que anessin molt ràpid 1 de gener tindrem pressupost prorrogat perquè encara que fos la setmana evident que presentessin l'aprovació inicial de pressupost després entre el període de delegacions, exposició pública i a més no entraria en vigor ja al gener però és que ens sobta molt no tenir cap notícia ni tan sols
un esborrain d'indicadors, de resum, de capítols d'espècia i d'ingressos. No tenim res. No s'han adreçat a nosaltres i, que jo sàpiga, altres grups tampoc. Que jo sàpiga. Malgrat que Rafa Hueto, en aquest mateix espai, ens va dir que ho tenien bastant enllestit i que aviat el presentarien als grups municipals.
Doncs a dia d'avui, que avui és 4 de desembre, si no estic equivocat, 4 de desembre, ja arriba el Nadal, ja 20 dies arriba el Nadal, nosaltres no tenim encara, i bé, quan es traslladi la informació la valorarem, però sí que s'opta, perquè arriba tard, aquesta proposta inicial d'esborrany, de resum, de...
perquè ja estem al desembre i en altres anys havia arribat abans. Això no s'opta molt, però no sabem les interioritats del govern en aquest sentit, les desconeixem. Ja per acabar, perquè ens quedem sense temps,
D'aquí uns dies és la inauguració del casino. Alguns grups municipals, alguns partits polítics, ens han dit que no aniran a aquesta reinauguració. Vostès, com a veïns per Rubí, assistiran? Nosaltres assistirem. Creiem que per una qüestió de respecte institucional...
i sobretot per respecte a les entitats que hi participen en aquesta inauguració, les Bar d'Ensaire, l'Escola Municipal de Música, Pere Avorés, les entitats, altres entitats que han participat i han col·laborat, nosaltres hem decidit, i a més sense cap dubte, no hi ha hagut debat intern, nosaltres crec que a nivell institucional hem d'estar allà presents,
malgrat que no coincidim o no ens ha agradat com s'ha allargat en el temps tot el procés de projecte, execució i demà. Recordem que es va adquirir el casino l'any 2016, pràcticament han passat més de nou anys, i després que sí que en l'àmbit econòmic s'han disparat les despeses més del que estava previst inicialment. Però nosaltres, per respecte, pel que representa el casino a la història de Rubí i pel que ha de representar
Per la història, nosaltres creiem i hem decidit, sense cap dubte, que la nostra obligació, des del nostre punt de vista, és assistir a aquesta inauguració i allà estarem, i sobretot per respectar les entitats, el...
i per respecte a la història també de Rubí. Al marge de les discapàncies que podem tenir amb com s'ha gestionat tot el procés de construcció i l'ús electoralista que s'ha fet i que es farà el mateix dia de la inauguració i som conscients i que es farà en el futur. Però per respecte institucional, en aquest cas, nosaltres hem decidit que estarem allà, estarem, serem presents.
Molt bé, Toni. Moltíssimes gràcies per ser-hi avui aquí al Grups Municipals i t'esperem a la pròpera ronda. Moltes gràcies, Pamela. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
I ara és moment de la nostra secció de ciència que ens proporciona la xarxa al Guaita Catani.
Guaita que tenim. Obrim la finestra per observar i comprendre el nostre entorn natural. Amb Sergi Corral. Benvinguts i benvingudes a un nou Guaita que tenim amb en Sergi Corral. Sergi, bon dia. Bon dia, Ona. De què ens parlaràs avui? Doncs mira, avui farem una aturada al nostre cos. Una aturada al nostre cos. I quina part del cos? El cos humà, eh? Doncs el teixit més dur de tots els que hi ha al nostre cos.
Això són els ossos? Els ossos, exacte. Avui anem a parlar del teixit oci d'aquests ossos que formen, de l'esquelet, en definitiva, que forma el nostre cos, no?
I quants els sostenim? Doncs mira, no ens hi posem per poc, perquè si ens entretenim a comptar un a un, activitat un diumenge per la tarda, podem fer sense cap problema. Una mica complicat, no?, perquè no els veiem tots els ossos. Bé, un esquelet d'aquells que es posaven als laboratoris, que hi ha tots els ossos. Doncs mira, Ona, tenim un total de 206 ossos al cos. Carai. Déu-n'hi-do.
Aquests conformen tot l'esquelet humà en un adult. Però una xifra que en un nadó, en els seus primers mesos de vida, puja fins als 300 ossos. O sigui, quan naixem tenim més ossos que llavors quan som grans. Exacte. I això per què passa? Doncs mira, passa perquè molts d'aquests ossos són tous, estan formant per cartíl·leg, que passa perquè l'esquelet encara no s'ha acabat de formar del tot. Aleshores, què funciona?
Què passa? Que durant els primers mesos de vida d'un nadó aquest esquelet es va consolidant i el pas de la consolidació és que determinats ossos es s'uneixen. Es fusionen, podríem dir. Es van fusionant. I d'aquests 300 passem als 206 finals. Si ens hi fixem, per exemple, un nadó que té segons quines parts del cap una miqueta més toves, allò que s'ha d'anar al tanto de no...
De no d'allò és perquè molts ossets d'aquests encara no estan units o tenen una separació entre mig i aleshores s'han de començar a fusionar, unir-se i fer aquesta reducció. De tots aquests ossos, aproximadament,
de 75 quilos de pes, si agafem un pes estàndard dalt d'allò, corresponen a un pes aproximat de 9 quilos. Per tant pesen molt poc. Pesen poc. Pesen 9 quilos. Poc més d'un 10% del pes del cos, no?
L'esquelet, el que parlem, podem dir que es diferencia, anem entrant en classificacions, perquè ja saps que als científics anem classificant les coses, i ara en farem unes quantes per ordenar tots aquests 206 ossos. Som-hi. L'esquelet es diferencia entre l'esquelet axial, que és el que està format per al crani, la columna, les costelles i l'esternum, és a dir, la part del tronc central de l'esquelet, que són un total de 80 ossos,
I per l'escaleta pendicular, o sigui que és el de les extremitats i els de les cintures, la cintura pèlvica, etc. En aquest cas costa de 126 ossos. Ja sabem que l'extremitat, totes les falanges, tots els ossets del peu també, són molt petits en aquest cas. Clar, i n'hi ha molts, no? Per poder fer també tots els moviments, no? Ah, exacte, per poder fer el joc. D'ossos en tenim d'ossos llargs, d'ossos curts i d'ossos plans, aquestes diferències.
I les articulacions tenen el paper essencial d'unir i fer el joc de tots aquests ossos amb un element també molt essencial que és el cartíleg. És el que dona aquesta elasticitat que evidentment també la unió no és mitjançant només el cartíleg sinó que intervenen els tendons
I a part a part, la musculatura, que és el que sosté tot plegat i fa que no... fa que hi hagi algú que faci la força, no?, del moviment. Anem a una altra classificació. Som-hi. Feu la imatge mental d'un os llarg, per exemple, un fèmur. Un model d'un fèmur, no? Pum. Un os llarg es divideix en les següents parts. Quines són les parts dels ossos? Tenim la diàfasi, o diàfisis, que és la part central.
és la part central de l'os, aquella part més estreta, o sigui, mirem el fèmur, la part més estreta central. L'epífisi, que són les dues parts dels dos extrems, aquelles parts que són una mica més rodones, més boturudes. La metàfasi, que és la part intermèdia entre els extrems i el centre, o sigui, una petita part per sota de les epífisis i fins on comença la diàfisi. Tenim el cartíl·leg,
com hem dit abans, situat als dos extrems de l'os per al tema del moviment. I si ens anem de fora cap endintre, ara hem fet una part general, ara ens hem fet de fora cap endintre, tenim el periòstic, que és la membrana externa que recoveix l'os, l'endòstic, que recobreix la part interna on està la medula òsia, que després ja la veurem, i la cavitat medular, que és la part interna on
està la medula òsia. L'endosti és la membrana i la cavitat medular és per on tenim la medula òsia. Per tant, Déu-n'hi-do, moltes parts té un os. Sí, té moltes parts. Que en els ossos més grans deuen ser molt fàcils de veure, però si agafem una falangeta petita això és complicat. Els ossos més petits, per exemple, tota la part de la cavitat medular ja no la tenen, perquè la medula òsia està concentrada en els ossos llargs. En els petits ja és diferent, ja té...
Sí que té la part de les epífisis, per exemple, però la part del centre ja parlaríem d'un os més compacte, ja no tenen aquestes cavitats. És interessant, això. I quines funcions té l'escalet humà? Doncs, mira, les bàsiques. Primer, la de suport mecànic i encarregat de mantenir la postura corporal. És el que ens aguanta drets, no? És el que ens aguanta estar drets. La de protecció dels òrgans.
Molt important, entre ells el cervell, el crani, és el que ens protegeix la part, podríem dir, més sensible del cos, com és el cervell, però si ens hi fixem també en totes les costelles i l'esternum, ens protegeixen els pulmons i el cor, i part del sistema digestiu, la part que toca més a dalt. Per tant, també molt important. El magatzem metabòlic, també, forma part del magatzem metabòlic.
El regulador de l'intercanvi de salts, que formaran l'os, formaran la part dura de l'os. I, finalment, la de producció de les cèl·lules sanguínies per part de la mèdula ósea, que aquesta també és bàsica, perquè les cèl·lules sanguínies
Té una funció essencial de portar l'oxigen a totes les parts del cos, no? I de tot tant, fixa't quina part, quines funcions més capdals que té, en aquest cas, l'esquelet humà. És importantíssim, no?, l'esquelet humà, perquè ens puguem desenvolupar amb tot.
Importantíssim. Després ja veurem que hi ha algunes deficiències, hi ha alguns problemes, què passa quan aquest esquelet, quan aquests ossos no treballen tant com han de treballar, o bé tenen alguna malaltia, que és l'altra versió. Hem parlat de les formes dels ossos, dels tipus de tal. També dir-te que hi ha cert dimorfisme sexual, és a dir, certes diferències entre dones i homes, entre mascles i femelles.
com passa amb molts altres animals, en això no som espècie única, i en altres animals encara diferències molt més importants que no les nostres. Per exemple, l'esquelet femení és menys robust, pesa menys que l'esquelet masculí, i sobretot trobem diferències en la pelvis, que és més ample i baixa, evidentment per facilitar el part.
perquè les dones són les que apareixen i evidentment han d'estar adaptades a poder contenir el pes del nadó primer de tot i després poder fer el part. I per altra part també el crani i el maxillari inferior, en el cas de les dones, això també presenta certes diferències. Això és important perquè totes aquestes diferències, per exemple...
en evolució humana o quan es desenterra en arqueologia o en antropologia et permet diferenciar si els ossos que has trobat les restes que has trobat són de dona o són d'home per exemple en el cas d'Atapuerca a partir del maxilar de l'Omonte Césor es va poder saber que era una dona clar, això és molt interessant aleshores
És molt important. És molt important, sí, sí, per l'arqueologia, en general. Exacte. Abans deia, i no només per l'arqueologia, sinó a nivell de treball forense. Ah, també. També és molt important, perquè, clar, els metges forences, en aquest cas, una de les coses que treballen sí o sí són amb els ossos, no? Per tant...
jo què sé, posem en casos que han tingut molta repercussió de desenterrament de cossos en fosses comunes, en fosses de la Guerra Civil, de conflictes, de temes, això és molt important a l'hora també d'identificar aquells cadàvers o aquelles restes. Si ens anem a la matriu de l'os, abans hem dit que una de les funcions del principal de l'esquelet
És el regulador de l'intercanvi de salts. Ara veurem per què. De l'os, un 25% de l'os és aigua. Déu-n'hi-do, una quarta part. Una quarta part. Un 25% són proteïnes. I un 50% són salts de calci, concretament fosfat de calci, que és el que li dona aquesta duresa a l'os. Exacte, sí, sí.
En el teixit oci també hem de dir que trobem diferents tipus cel·lulars. Ens podia semblar una part morta del cos, no? Però no, està ben viva. Està viva. Tenim les cèl·lules osteoprogenitores, que, com diu la paraula, són les cèl·lules base de les quals se'n derivaran les següents cèl·lules òsies. Tenim els osteoblasts, que són aquelles cèl·lules encarregades de formar l'os. Són les que formen el teixit oci.
Els osteoclasts. Clast normalment és, o sigui, fas la idea d'un cop o una cosa d'aquestes, és destrucció, no? Blast és creació i clast és destrucció. Doncs els osteoclasts degraden i reabsorbeixen el teixit oci. Aquestes cèl·lules, per exemple, actuen en el que hem dit abans, quan en la unió dels ossos, quan l'evolució del cos d'anador en els primers mesos adult, actuen aquestes cèl·lules, per exemple.
Tenim també, per altra banda, els osteocists, que són cèl·lules que produeixen el que hem parlat abans, els osteoclasts, són les cèl·lules precursores. Per tant, tenim unes cèl·lules que en creen unes altres. Exacte. Tenim cèl·lules que creen unes altres i després tenim les que formen l'os i les que destrueixen l'ost, perquè ha de ser en equilibri. L'os, si creixés contínuament,
seríem gegants, no? Tindríem uns ossos molt grossos, no? I això no pot ser. El propi organisme té mecanismes d'autocontrol i de reabsorció, de degradació, per limitar aquest creixement. Per això també hi ha un moment en què parem de créixer, no? I a vegades fins i tot ens tornem una mica més baixets, no?, quan ens fem grans. Ens escurcem, perquè bé, es van compactant, es van degradant, o sigui, es van actuant els osteoclasts, etcètera.
També, com veurem després, hi ha problemes a vegades d'estrioperosis, d'altres coses que també hi actuen, no? Són coses normalment que apareixen a partir de cert moment o a partir de certa edat. Doncs anem cap aquí, anem cap a què li passa al nostre esquelet, si no és tal com hauria de ser. Primer de tot, Ona, mira, una punt més. De teixit oci el tenim...
que és aquell que es troba a les diàfisis dels ossos llargs i a l'exterior i interior dels ossos plans, és a dir, aquella part central que hem dit abans. Tenim el teixit oci esponjós, que es troba a les epífisis, als extrems dels ossos llargs, i a l'interior també d'altres ossos, i dins d'aquesta estructura esponjosa es troba la mèdula ósea vermella, que és el que hem dit abans, que és l'encarregada de formar les cèl·lules sanguínies. Important.
També, com altres parts del cos, ja sabem que les hormones són aquell de xispa, aquell espurna, que serveix de control, de regulador del cos. En el cas dels ossos, hi actuen diferents hormones. La tiroides, la hormona de creixement, la calcitonina, els estrogens, els androgens, i finalment la vitamina D.
que tenen un paper molt important en la formació, en el creixement i en la mineralització dels ossos. Si ja manca, per exemple, l'escorbut que es falta de vitamina D, això produeix ossos fràgils, no tan mineralitzats. Per tant, és important que la vitamina D, que fins i tot, si vosaltres us recomano en una analítica, per exemple, demaneu anàlisis de vitamina D perquè no només és una cosa que manca.
és una cosa que ens falta la vitamina D la vitamina D el seu precursor és el sol es produeix amb el d'allò
El que passa és que moltes vegades no té aquest efecte i hi ha poblacions del món, per exemple, les que viuen a latituds més altes, que la manca d'aquesta vitamina D encara és més important. Per tant, tots a prendre una mica més el sol. Tots a prendre, amb precaució, eh? Amb precaució, sí. I si no, hi ha suplements de vitamina D per poder produir la part que no et genera el cos, per poder donar-li la part que no genera. Per tant, com hem vist, els ossos, i per extensió l'escalet humà, té una funció absolutament essencial.
Una funció que a vegades es veu alterada, com hem dit, per malalties i deficiències. Per exemple, el raquitisme, quan falta vitamina D. L'osteoporosi, que és una pèrdua de densitat òssea, que normalment a vosaltres us afecta més, sobretot a partir de la menopàusia, que acostuma a aparèixer.
l'acondroplàsia, que provoca el nanisme, ossos petits, i també, evidentment, diferents càncers, com poden ser l'osteosarcoma i el condrosarcoma. Són dues malalties que afecten...
Per tant, aquest esquelet humà que té moltes funcions en el nostre cos, que és important que ens el cuidem i que això que tenim... Sí, sí, no, no, que és important de tenir-ne cura i és important de... bé, és un paper...
L'escalet a vegades només ens en recordem quan ens trenquem quelcom. Exacte, quan ens trenquem un os. Quan ens trenquem un os, aleshores, o allò de trencar del dit petit del peu amb el mar a la porta, ens en recordem que tenim un esquelet pel mig. Però és important cuidar-lo i és important saber, per exemple, aquestes coses, la importància hormonal en la regulació, sobretot en la producció d'aquests ossats de calci, en el creixement, el de la vitamina D, tot el tema aquest.
Doncs moltes gràcies, Sergi, per descobrir-nos el nostre escalet avui. De res, fins la propera. Fins la propera.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
Quina és la millor cançó de la història? La, la, la, la, la Pretty woman Jo cap al migdia anava...
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esté Balló.
I arriben els esports cada vegada més a prop del cap de setmana, que és el moment àlgid d'aquests esports. I tenim aquí la Toni Bravo. Bon dia, Toni. A la Toni Bravo. Molt bé, bon dia. El Pam. És la Toni Bravo? Perdó. El Toni Bravo.
Bon dia, Pam, bon. Escolta'm, com estàs tu de loteria de Nadal? Jugues o no jugues? Uf, m'acosta bastant, eh? Jugo a l'Ajuntament, perquè com que juga a tothom, no vull que li toqui a tothom i a mi no. És aquella cosa, veritat.
No confio en la suerte. I tens nens, nenes que et truquin a casa o vagis pel carrer, et venguin participacions? Tampoc m'ha passat molt. Això els meus nevots, i sí que els hi compro per compromís pobrets, perquè juguen a kits de futbol i venen, i pobrets. Doncs ho acabes de dir, és que quan arriba el desembre la loteria també forma part de l'ambient esportiu de Rubí, els clubs de la ciutat.
reparteixen dècims participacions que serveixen tant per buscar la sort com per ajudar a finançar les seves activitats. Alguns equips hi ha qui canvia de número cada any, per exemple l'Associació d'Escax Rubinenca, el Club Natació Rubí, la Unió Atlètica Rubí, el Vole i Rubí, i d'altres som fidels a un número històric, com els 100 patins o l'Olímpica, amb un número vinculat al Codi Postal de la ciutat. Tu escoltaves els sortejos que es fan el 22 de desembre?
Quan era petita, sí. I que escoltava allò de les 125.000 pessetes. Vols que fem un? Home, no. Fem un, va. Vinga, fem un autèntic. Què vols dir? Per exemple, jo què sé. No sé què vull dir. Per exemple, el 100 patins, que és fidel al número 31.762 que juguen des de fa més d'una dècada.
Per exemple, tu pots dir 31.762 i jo t'ho dic, o al revés, en euros, que ara em sembla que són mil euros, o diem 125.000 peles. Què vols dir, el número? Vinga, jo dic el número. 31.762, vale? Vinga, 31.762.
125.000 pesetas. Ei, ho has dit en castellà. Perquè jo ho escoltava en castellà. Podem passar al català, però els niños de San Ildefon són niñas xerran castellà. Anem a fer un català. No, no, ja està. Continuem, que no dona temps, que m'ho està dient el José. En fi, que els clubs de futbol, totes les entitats rubinenques, hi participen, totes, hi ha alguna que no, sempre hi ha algú que no s'afegeix a aquest carro, amb...
Doncs les raons que tenen. Vull parlar-te del programa Esports al Dia. Ja acabo, ja acabo, que escoltarem com ha estat l'experiència del rubinent Rafa Merino, que recordem va dirigir la selecció filipina al Mundial Femení. Encara es disputa aquest torneig. Van ser eliminats en la fase de grups. Doncs el tècnic que està treballant des de fa un any amb la selecció filipina per aconseguir millors resultats. Doncs li podrem escoltar com ha estat aquesta experiència amb la selecció filipina. Clar, és una...
debut històric, perquè, a més a més, era el primer mundial de futbol sala femení. Súper. Doncs tots els agents a dos quarts de dues del migdia que escoltin el programa. Molt bé, niña de Sanil de Fons. Moltes gràcies, Toni. Adéu. Adéu.
I avui, 4 de desembre, d'aquí és l'aniversari, Gloria Dalmas. Bon dia. Què tal? Bon dia, Pamela. Doncs mira, com tu dius, avui, 4 de desembre, comencem amb Jeff Bridges, que compleix 76 anys. Jeff és recordat per la seva gran actuació a la pel·lícula The Big Le Bosque. Jo no l'he vist, eh?
Doncs l'has de veure. També és l'aniversari de Marissa Tomei, o Tomei, no sé com es pronuncia. Crec que Tomei. Tomei. Que compleix 61 anys. I aquí molts s'associen amb la seva icònica interpretació, el meu cosí Vini.
Anem al món de la música. Arriba el torn del ràper i empresari Jaiz. Raper, raper. Raper. Raper. Raper. No ets la teva música, eh? No. Definitivament no. L'empresari Jaizeta, que avui fa 56 anys, i entre els seus grans èxits figura la cançó Hard Knock Life.
I acabarem, finalment, amb l'estat espanyol. Ah, a veure, vinga. Avui celebra l'aniversari, l'Àlex de la Iglesia, que compleix... No ho sé, no ho sé, digues... 60 anys. 60 anys. Número rodó. Que Déu-n'hi-do. Sí. Àlex és conegut pel seu estil personalíssim, és que l'escoltes i ja de seguida saps què és ell, i...
I per les seves... I per les seves pel·lícules, exactament. I especialment amb la pel·lícula El dia de la bèstia. I tant. L'has vist, El dia de la bèstia? El dia de la bèstia, sí que l'has vist. Jo crec que l'ha vist gairebé tothom. A més a més, és que fa un papelón. Sí. Bueno, és un gran director, eh? També. Sí. Molt bé, doncs molt d'anys. Molts d'anys a tots.
I ara no marxin perquè arriba la Valentino amb la tertúlia i nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández. How can you see into my eyes like open door?
Atenció a tots els seguidors del rock contundent, èpic i dramàtic. Sí, ja ho sabeu, no? Evan Essence ha anunciat una gira mundial per l'any 2026.
La banda nord-americana liderada per la vocalista femenina Amy Lee, també, atenció, aquesta és la gran notícia, també farà parada al nostre país. A Espanya s'anuncien dos concerts. Un, el que ens ve més a prop i segurament més de gust, és el 1 d'octubre del 2026 a l'Olímpic de Badalona. I l'altre serà el dia següent, el 2 d'octubre, al Palacio Vista Alegre de Madrid.
Molt important, eh? Molt important en aquesta notícia, en aquest anunci. Les entrades pels concerts de Barcelona i Madrid es posaran a la venda demà mateix, demà divendres 5 de desembre, a les 10 de matí, a través de drmusic.com i entrales.com. Els preus oscilaran entre els 42 i 62 euros. Sense les despeses que sempre t'acaben incluent.
Què, us perdreu aquesta oportunitat? No m'ho puc creure, no m'ho puc creure. Us deixo acompanyat d'un altre clàssic de Van Essence, Going Under. Amb l'Amy Lee, que és una de les veus més característiques i èpiques del rock de tot el temps. Aniràs a l'Ulímpic de Badalona?
Fins demà!