Passen gairebé 3 minuts de les 9 del matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimecres de 7 de desembre. Demà es comemora el Dia Internacional de les Persones Migrants i nosaltres ens avancem un dia i conversarem amb el secretari de Migració i Antirracisme del PSC, Rubí, perquè ens expliqui com ho estan treballant i la situació
actual que han estat detectant a la nostra ciutat, a Rubí. Després serà el torn d'una nova secció, serà el torn d'una nova edició de la secció de justici, amb en Arnau Bonell, que ens xerrarà sobre els ajornaments de judicis i la pràctica de la prova, que de ben segur serà molt, molt interessant.
Arribant cap a les 10 del matí, els companys d'esports ens farem un resum de tota l'actualitat esportiva local. La Glòria del Mas ens dirà qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la tertúlia conduïda per Albert Soler, que analitzarà l'actualitat en Josep Mila. Albert Soler no, en Guany serà... Avui serà a Valentierno, volia dir, ja. No sé qui fa la tertúlia.
i em faig un embullo tota sola. El que vos deia, analitzarà a la Belientierno l'actualitat en Josep Milà, Vicenç Rabadan i Josep Maria Pijuan. A partir de les 11, la Belient seguirà en aquest estudi per conversar amb estudiants de Tarser de l'Escola Montessori, que li explicaran tots els detalls del seu projecte de periodistes. N'estarem molt atents. Començam!
Avui xerrem de migració, convivència i antirracisme amb Lenin Chourior, secretari de Migració i Antirracisme del PSC Rubí. Ho fem amb motiu del Dia Internacional de les Persones Migrants, que s'ha commemora demà 18 de desembre i a partir d'aquest dia,
també de l'article d'opinió que ell mateix ha escrit on defensa una ciutat cohesionada, diversa i compromesa amb la igualtat d'oportunitats. A més, el Glennin està aquí avui a la seva casa perquè també és col·laborador, ja sabeu, de Ràdio Rubi amb el seu programa Els nous Rubinens. Glennin, benvingut un dia més.
Moltes gràcies. I sí, molt complacent d'estar aquí en l'antesala de lo que se va a significar la conmemoració del Día Internacional de las Personas Migradas, que se celebra precisamente mañana 18 de diciembre. És una fecha que la Organització de Naciones Unidas ha establecido hace muchísimos anys.
Básicamente, es una fecha que hoy está más presente que nunca. Yo quisiera comenzar dando un mensaje muy claro, que es que cuando hablamos de migración, hablamos de vidas. Y hablar de vida exige responsabilidad. Y es una responsabilidad que es compartida, es una responsabilidad que no solamente...
...toca a la sociedad, toca a la familia... ...sino que también toca a los partidos políticos... ...de alguna u otra forma... ...los partidos políticos somos un reflejo... ...de la sociedad en la cual operamos... ...y los partidos políticos precisamente... ...debemos tener altura de miras... ...al hablar de estos temas... ...que indiscutiblemente... ...impactan en la cohesión social... ...y desde allí, desde el PSC... ...específicamente desde la agrupación de RUID... ...tenemos muy claro cuál es nuestro proyecto político...
y cuáles son las opiniones y las políticas que estamos desarrollando para que sea una sociedad más diversa, más inclusiva y más igualitaria. Ara enxerrarem de totes aquestes polítiques, però per què creus que és important celebrar aquest dia en l'àmbit local des d'una ciutat com a Rubí?
Bueno, las ciudades es la base fundamental de nuestro estado de bienestar, de nuestro sistema jurídico, el que está consagrado en la Constitución Española de 1978. Los municipios son una entidad local importante y es el primer contacto con los ciudadanos. En este caso, Rubí es una ciudad aproximadamente de 83.000 municipios.
de los cuales aproximadamente el 40% son personas que hemos venido de diferentes nacionalidades, de diferentes culturas, de diferentes países. Y eso hace muy importante que se pueda celebrar esta fecha para poder resaltar la integración y la cohesión social de nuestra sociedad, de nuestra ciudad.
Porque a la final, cuando analizamos y ojamos un poco la historia de Rubí, nos damos cuenta de que esta situación no es nueva. Rubí es una ciudad que se ha construido de personas que no solamente han venido de diversos países, sino de mucha migración interna.
de Murcia, de Andalucía, de otras comunidades autónomas del resto de España y es una ciudad trabajadora, es una ciudad valiente y eso basta verlo en las calles. Tú estás en cualquier plaza, estás en los colegios, estás en el mercado y ves precisamente la diversidad. Y esta diversidad es nuestra principal fortaleza y allí es la importancia de conmemorar este día.
El teu article d'opinió que dèiem que has escrit precisament per la commemoració d'aquest dia internacional, dius que darrere de cada persona migrant hi ha una història de coratge i esperança. Aquesta mirada personal ve també de la teva pròpia experiència?
Sí, por supuesto. Yo no estoy ajeno a esa situación. Todas las personas que emigran cargan una mochila, cargan una historia llena de ilusión, llena de coraje, llena de ganas de continuar adelante, pero también tenemos esta mochila de miedos, de la incertidumbre que pueda tener...
desenvolvernos en un lugar nuevo, en una sociedad distinta, acostumbrarnos a conocer costumbres distintas. Indiscutiblemente esto genera un miedo por el hecho de ser seres humanos. Pero yo creo que en este caso, no solamente de la migración, sino también de otros elementos como los discursos de odio,
de los que ya me imagino que hablaremos realmente la valentía de ser una sociedad decente de ser una sociedad justa de querer integrarnos es mucho más grande que los propios miedos que podamos tener como seres humanos y así lo hemos y lo estamos demostrando y lo seguiremos demostrando
Basta ver que en los últimos informes de la Seguridad Social, los migrantes en España, en el conjunto del territorio español, ya sobrepasamos los 3 millones de afiliados a la Seguridad Social, lo cual representa el 13,9% de las afiliaciones. Esto también dice las ganas de generar valor añadido a la sociedad que tanto queremos y a la sociedad que nos ha acogido.
En tot aquest context que també ara explicaves i duent-lo cap a Rubí, en què hi ha una societat amb una realitat migratòria indiscutible, quines són les principals polítiques migratoris que defensa el PSC a Rubí?
Mira, nuestro proyecto político es claro. Nosotros defendemos la igualdad, defendemos la diversidad y sobre todo la cohesión social. Yo creo que este último elemento de la cohesión social es muy importante porque una sociedad no puede avanzar sin cohesión social. Y precisamente los discursos de odio y las posiciones de algunos partidos políticos y de algunas organizaciones que promueven este tipo de discursos van dirigidos precisamente a
a impactar negativamente a la cohesión social. Ahí hay que recordar que realmente no somos distintos, todos somos iguales y la diversidad y la igualdad y la equidad son las bases del proyecto político del Partido Socialista.
Y en este caso la agrupación de Rubí no nos quedamos atrás. Y en este sentido hay que decirlo claro. Nuestra principal política es que frente a la ambigüedad defendemos la igualdad. Frente a los discursos de odio defendemos la equidad. Y hemos decidido tener un proyecto político que avance, que no deje nadie atrás y ante el ruido respondemos precisamente con políticas públicas de cohesión e integración.
Ara que ens explicaves això de la cohesió social, què vol dir exactament treballar en la cohesió social en una ciutat com Rubí?
Mira, la cohesión social es un problema o es un elemento que se debe trabajar de diversos factores. Hay que tener en cuenta que cuando una persona migra o a veces no pasa... Mira, hay un autor, de verdad ahorita no recuerdo el nombre, pero hay un autor que ha escrito un libro que habla de los tres grandes traumas del ser humano. Y este autor dice que los tres grandes traumas es la muerte, por condiciones y por explicación propia, el divorcio,
porque es una ruptura que en muchos casos es muy compleja, y la mudanza. Caigo precisamente en la mudanza. Quien se ha mudado puede saber el estrés que puede generar, bueno, cambiar de sitio. Los migrantes estamos haciendo una mudanza, ¿no? Entonces, cuando tú llegas a un sitio nuevo, tú tienes que tener unas condiciones dadas, y esas condiciones no solamente vienen de parte de los vecinos que puedas tener, que en este caso son los habitantes también de nuestra ciudad, de Rubí,
Sino que también de la junta de condominio, que en este caso, o de la copropiedad, que en este caso sería el gobierno o los partidos o el resto de entidades. Y en este sentido, trabajar en la cohesión social significa igualdad y equidad. Que cada quien tenga acceso a las mismas oportunidades.
que no haya ningún tipo de discriminación por raza, por sexo, por condición social, por si hablas algún tipo de dialecto distinto en el caso de las personas que vienen de otros países que no hablan ni el catalán ni el español.
Porque cuando discriminamos y cuando no trabajamos la cohesión social, la gente se siente diferente. Y cuando las personas se sienten diferentes, eso es caldo de cultivo para generar otro tipo de problemas. Problemas que tiene que resolver el Estado.
Por eso es que decimos que los discursos de odio impactan directamente en los sistemas democráticos porque impactan en la igualdad, porque buscan la desigualdad, porque buscan el miedo. Y ahí es cuando la migración se puede asociar con otro tipo de elementos como la inseguridad, como la violencia, bulos que son totalmente falsos y que han sido expandidos precisamente por...
Diferentes grupos políticos buscando dividirnos y buscando el miedo porque saben qué es lo que hay que atacar y es una realidad que está presente en la actualidad en muchas regiones de Europa y en muchos países del mundo con el ascenso democrático, por supuesto, pero de partidos que defienden ideas de derecha,
o de extremas derechas en donde lo primero que hacen es precisamente atacar al colectivo migrante porque saben que atacando al colectivo migrante erosionan ese estado democrático y es lo que nosotros como proyecto político defendemos cada día el avanzar y el no dejar nadie atrás.
Ara tocaves dos temes que jo volia preguntar-te. Anem per parts. Primer pel tema dels discursos d'odi, perquè en els darrers anys hem vist un augment d'aquests discursos contra les persones migrants. Des del PSC,
Què es pot fer, què preteneu fer contra qualsevol mena de discriminació i contra aquests discursos d'odi que cada vegada estan més arrelats a la societat?
Sí, has dicho una realidad muy cierta y en este sentido es muy importante que la sociedad sepa que el PSC, el Partido Socialista de Cataluña a nivel nacional en nuestro país, en Cataluña tiene un grupo de antirracismo y tiene una Secretaría de Ciudadanía y Diversidad. Y precisamente hemos pretendido crear este grupo de antirracismo para que sea un espacio y un foro de debate
de políticas públicas, de propuestas, de proyectos, precisamente para trabajar desde una perspectiva muy determinada, por ejemplo, los discursos de odio. Desde acá, específicamente desde la agrupación de Rubí, que es la secretaría que me encargo, que tengo el honor de dirigir, pero que es un proyecto colectivo, hemos creado la Secretaría de Migración y Antirracismo,
que precisamente también es una secretaría que busca territorializar, que busca aterrizar esas ideas, esos proyectos, esas propuestas de poder trabajar los discursos de odio. Los discursos de odio, como tú muy bien dices, es un flagelo que ha venido en aumento. Basta ver las cifras y sobre todo un flagelo que ha afectado o que viene en aumento de parte de la juventud, de parte de los jóvenes. Ustedes mismos en esta casa...
Han publicado estudios de opinión en el cual dicen que los jóvenes de 16, 17 años a 28, 29 tienen grandes sentimientos racistas o de discriminación.
Pero precisamente esto viene por el desconocimiento, ¿no? Porque se asocia migración, al igual como se puede asociar cualquier otro colectivo, porque no solamente pasa con la migración, como te digo, con la inseguridad, con la violencia. Generalmente se asocia a colectivos vulnerables, a las mujeres, a los migrantes, al colectivo LTBIQ+, porque es la piedra angular...
de este tipo de partidos que no tienen proyecto político, sino que buscan sembrar el miedo para dividirnos. Indiscutiblemente, cada vez que alguien pronuncia un discurso de odio o esparce alguna idea o algún bulo que vaya dirigido a fomentar un discurso de odio, es importante que se dé cuenta
de que estamos renunciando como sociedad a lo mejor de nosotros mismos. Y yo creo que los partidos políticos, y en este caso el Partido Socialista de Cataluña, estamos haciendo un trabajo de no dejar nadie atrás.
de que podamos avanzar juntos, de que podamos de alguna u otra forma trabajar en esa igualdad y en esa equidad. Porque eso redunda en el estado de bienestar. Y realmente esa es una de las principales funciones de los partidos políticos y sobre todo de los partidos políticos que están en función de gobierno, que es trabajar por el bienestar de...
de los votantes, de nuestros electores y no solamente nuestros electores, sino en este caso de todas las personas que habitan nuestra ciudad porque también quiero enviar el mensaje de que esto no se trata de un proyecto político que sí, pero que aquí cualquier persona que a lo mejor tenga alguna otra idea o que pertenezca a algún otro proyecto político, este debe ser nuestro punto de encuentro.
De tota manera, això cada vegada és més difícil, perquè, de fet, el nostre ple municipal, el ple municipal de Rubí, hem viscut algunes vegades alguns discursos d'odi, fins i tot hem sentit com s'utilitzava la migració com una arma política. Com es pot contrarrestar aquest relat des del municipalisme?
Mira, lo principal es hablando con la verdad. Estos grupos políticos que, como tú bien dices, tienen presencia en nuestro pleno y que realmente se has visto a lo largo de mis palabras, no he querido dirigirme a ellos porque...
Realmente nosotros tenemos muy claro, como te he dicho, nuestro proyecto político y no vale la pena tampoco. En la medida de que tú le prestas atención a este tipo de discursos, lo que haces también es que fortaleces esa posición. La realidad indica otra cosa.
Aquí hay grupos políticos que tienen presencia en nuestro pleno y que todo el mundo sabe quiénes son, que han esparcido en redes sociales, por ejemplo, un tipo de propaganda o un tipo de campaña totalmente frontal contra la migración. Hay un grupo político en específico que en las redes sociales, les invito, si no lo han visto, que lo puedan ver, ha sacado una campaña basada en la tarjeta
en la tarjeta de T-Movilitato, la tarjeta que todos y que todas las personas de a pie utilizamos para desplazarnos a nuestros trabajos, llevar a nuestros hijos a la escuela y que forma parte de un logro importante que, por cierto, se ha anunciado que siguen las bonificaciones a todo a lo largo del año 2026. Y fíjate que este grupo político ha utilizado y ha hecho una campaña sacando la T-Deportación.
Y básicamente lo que dicen es que si quieres deportar a un migrante, es tan fácil como comprar en cualquier estación de transporte público una teleportación. Oye, al escuchar este tipo de planteamientos...
Primero nos genera una profunda tristeza de que hayan grupos políticos que funcionan, por supuesto, y que tienen representación democráticamente electas y que estoy totalmente seguro de que su núcleo de votantes me genera dudas si los ha escogido para ese tipo de cosas. Yo creo que...
Los votantes de estos grupos políticos lo han escogido para poder seguir construyendo una ciudad mejor. Y yo dificulto que una ciudad mejor se pueda construir haciendo una campaña de una teleportación para expulsar a los migrantes de nuestra ciudad. Yo más que nada le diría a estos grupos que se revisen las cifras de afiliación a la Seguridad Social, específicamente de acá, de Rubí, de nuestra realidad, y que vean la cantidad de migrantes que construimos una mejor ciudad.
A lo mejor hasta muchos de ellos mismos serían expulsados, porque tienen este complejo y porque saben que ya cayendo en un campo totalmente electoral no nos pueden ganar por las ideas, no nos pueden ganar por el proyecto, no nos pueden ganar por los resultados, sino que tratan de esparcir estos bulos, pero que lo preocupante es que estos bulos tienen cabida, porque no podemos...
Hacernos de la vista gorda y cerrar los ojos. Estos bulos tienen cabida. Y ahí es donde se van a encontrar con un proyecto político, que es el proyecto político que en este caso lidera el Partido Socialista de Cataluña. Es el proyecto político que en nuestra ciudad lidera la ilustre alcaldesa Ana María Martínez y es el proyecto político de la igualdad de la mayoría de la población de nuestra ciudad. Y a la final eso se demostrará en las urnas. Pero por eso es que tenemos el reto de
desmentir esto con la realidad, con los datos, con los resultados, que es precisamente lo que no asiste a estos grupos políticos.
Hem d'anar acabant dues darreres preguntes. Abans deies que tot això, el tema dels discursos d'odi i de la discriminació, s'implanta a la societat per desconeixement. L'educació, l'escola, és fonamental per posar-hi remei en això?
Sí, mira, la escuela es totalmente fundamental y basta con visitar cualquier salón de clase de cualquier escuela. Mis hijas, por ejemplo, colocó mi propia anécdota. Estudian en una escuela pública en el 25 de septiembre y basta entrar a una clase y lo rico que es la diversidad que hay estudiantes, niños y niñas de diversas nacionalidades. Y las escuelas hacen su trabajo, por lo menos el 25 de septiembre, para lograr una integración efectiva y no se nota.
No se nota este tipo de diferenciación. No digo que a lo mejor no hayan centros educativos que sean de corte más conservadores, más religiosos y que de alguna u otra manera tengan algún tipo de ideas que son un poco arcaicas, por así decirlo. Pero la escuela es fundamental. Pero tan fundamental como es la escuela es la familia.
¿Por qué nada hacemos? A lo mejor si mis hijas aprenden de que el que se llama Mohamed o el que tiene un color de piel más oscuro tiene exactamente los mismos derechos y tiene exactamente los mismos deberes que ella. Y porque a lo mejor no hable el castellano o el català de una forma fluida, eso no lo hace menos personas. Si la escuela enseña eso, pero...
en la família i en la societat. Enseñamos totalmente lo contrario, el trabajo de las escuelas queda un poco atrás y es precisamente donde los discursos de odio también impactan este tipo de estructuras. I ja per acabar, mirant cap al futur, com imagines el Rubí dels pròxims anys en temes de convivència, diversitat i cohesió social? Mira, Rubí és una ciutat extraordinària. És una ciutat que té...
Una de las principales zonas industriales de Cataluña, del Vallejo Occidental, es una ciudad donde hay una riqueza histórica importantísima, es una ciudad de gente cálida. Así que, insisto, todo este tipo de discursos de odio y de situaciones que van contra el migrante, a la final van a acabar derrotados y van a acabar derrotados por la misma sociedad, por la misma ciudad. Y en este caso...
Más allá de los próximos años, ¿cómo vemos ahora a Rubí? Una ciudad de inclusión, una ciudad de igualdad, una ciudad de diversidad y más que nada hoy debemos decirlo sin ambigüedades. Frente a quienes quieren alimentar el odio, los socialistas defenderemos siempre la convivencia. Frente a quienes buscan dividir, siempre reforzaremos la igualdad. Frente al quien señala el diferente, afirmaremos que Cataluña y Rubí es de todos y de todos. Y por supuesto nuestro...
Proyecto político es claro, una sociedad cohesionada, decente y valiente que no retrocede ante el ruido y que sobre todo no deja nadie atrás. Doncs amb aquest desig de no deixar a ningú enrere, Glenin, moltíssimes gràcies per ser-hi aquí avui i esperem que demà sigui un gran dia també. Estamos seguros que sí, muchísimas gracias a ustedes. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Benvenida a la rebel·lió.
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts, de 10 o 11 del vespre, a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxar amb Cinghilda, s'usplau. Ties, que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les gildes.
I ara arriba un dia més la secció de justici amb el nostre jurista de referència, l'Arnau Bonell, que avui, si no ho he entès malament, perquè a mi tots aquests temes de justici m'agrada molt escoltar com me'ls expliquen, perquè soc bastant nula, ens explicarà, ens xerrarà sobre els ajornaments de judicis i la pràctica de la prova. Bon dia, Arnau, com estàs?
Bon dia, Pamela. Què tal? Com estem? Un gust venir de nou aquí i, ostres, la sintonia molt xula, eh? Així com...
T'ha agradat, t'ha agradat, no? Sí, m'ha agradat, m'ha agradat, ha estat sorprenent. Doncs sí, doncs avui us parlem una mica sobre els ajornaments. Al final, la pràctica de la prova la deixarem quasi que per un altre dia, perquè dóna per un... Dóna per molt, vale, vale. Com que jo soc un poc rosa i curteta, millor per parts, per parts. Perquè m'ho hauràs d'explicar poquet a poquet això dels ajornaments.
Sí, totalment. Bé, és que hi ha molts casos. Jo volia explicar primer fàcil i sentit una mica els casos més comuns d'ajornaments de judici, no? Que primer, què és un ajornament de judici? Bàsicament que
s'havia de fer una vista, s'havia de practicar una prova, i aquell dia no es fa. El jutge decideix que es fa un altre dia. És una explicació molt bàsica i ja està. Un altre dia pot significar un altre any. Exacte, és el que t'anava a dir. Els ajornaments es poden ajornar molt. I és una decisió única i exclusiva del jutge?
Sí, és una decisió del jutge. En principi ho pot sol·licitar també el que és el Ministeri Fiscal o el que és la defensa també, però en principi com qualsevol decisió judicial és l'última paraula del jutge, però quasi sempre ho decideix d'ofici, és a dir, per ell mateix diu que ajornem la prova perquè...
perquè això no pot dur-se a terme. Per què s'ajornen normalment els judicis? Bé, com ja ho puc veure en molts casos, per mil temes. Primer, perquè el magistrat, el jutge o qualsevol tipus de lletrat de l'administració i justícia estigui malalt, per exemple, o no pugui existir. Si no tenim el jutge no hi ha prova, o sigui, no hi ha judici, està clar.
Però també es pot ajornar perquè l'advocat o estigui malalt o fins i tot perquè un familiar de l'advocat també estigui malalt. Això també... Sí, sí, recentment s'ha introduït. És bastant... bastant greu. Bé, bastant... Bastant àmpli, no? Dóna una interpretació bastant àmplia. Perquè, clar, ara deies que el jutge estigui malalt. Si el jutge està malalt, no posen un substitut? No, perquè és el cas del jutge, podríem dir. D'acord.
És com si ara dius, ostres, m'he de tornar a mirar tot el que s'havia fet abans d'això. És economia processal, cada jutge té els seus casos i així no s'ha de tornar a mirar els judicis. Després, òbviament, si no hi ha acusat o no hi ha defensa, doncs tampoc es pot dur a terme la prova.
En casos lleus, per exemple, si l'acusat no es presentés, igualment es sentencia. O sigui, no cal esperar que arribi, es sentencia i ja està. En casos més greus, doncs, si no compareixes normalment i t'han notificat i tot això, et posen en busca de captura, no?, que es diu. Això ho coneixem tots.
Sí, sí. Però, clar, si tu, per exemple, si tu estàs malalt, o sigui, ets l'acusat, eh? I estàs malalt, justifiques que estàs malalt, però jo entenc que ha de ser una malaltia molt greu, perquè... Escolta, que tinc la grip i no puc venir al judici. No ho ha cap de veure, no?
Qualsevol enfermedad que impedeixi que tu puguis defensar-te garanties és causa suficient. És a dir, si ara tu agafes una grip molt greu i el metge et diu, escolta, mira, aquest senyor no està en disposició de testimoniar o de defensar-se en un judici.
No, s'ajorna. Ara, perdona'm, però estic pensant en la picaresca perquè aquest acusat pot aconseguir que un amic metge digui que està malalt.
Sí, de fet, això és una de les qüestions més controvertides. O sigui, tens un amic metge i aquí et fa informes que, en principi, al jutge se'ls ha de creure, perquè són d'un metge. I dirà, ostres, aquest és amic de... No, se'ls creu normalment. Què passa? Que si ja és un mètode que utilitza molt aquell advocat, per exemple, doncs ja comença a sospitar. L'altra part comença a dir, ostres,
que potser aquests informes no són tan objectius com tocarien, no? Anem a posar el meu pèrit, el meu metge, anem a posar-lo i a veure si realment aquesta persona està malalta. Bé, sí, òbviament hi ha molta picaresca en aquest aspecte, fins i tot. Parlar de picaresca, que a mi també m'agrada molt.
Això passa amb els metges, això passa de dir, ostres, mira, que avui et presento un informe i no vaig. O, per exemple, que es canviï l'advocat el mateix dia. El mateix dia més. El mateix dia. Sí, sí. Això també es fa molt de dir, no, avui hi havia la vista, però avui he canviat d'advocat, per tant, no puc defensar-me correctament. Ostres.
Sí. Justament aquell dia que em vi d'advocat, clar, però aquí el jutge ha de dir magrinyola, no? Sí, però al final és com qualsevol relació social, vull dir, potser tu amb aquest advocat no et portaves bé.
per exemple, o no et volia defensar més. Ja, doncs l'acomiades una setmana abans, no el mateix dia. A mi això magrinyola, magrinyola. Jo si fos jutge diria vostè malament. Seria una jutgessa molt dura, eh, Pamela? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí.
Sí, sí. Bé, parlant més de picaresca, que veig que t'ha agradat el tema, per exemple, imagina't que estàs en un judici i esteu practiquant la prova, el que sigui, i clar, el jutge diu, ja ho tinc tot, ja puc dictar sentència, però...
De la mateixa manera que hem fet amb l'advocat, ara, en comptes de canviar d'advocat, presento un nou informe pericial, per exemple, de dir, mira, aquestes lesions s'han fet d'aquesta manera, presento l'informe el dia de la vista del judici. Clar, no pot resoldre el jutge. Necessita més temps i, per tant, s'ajorna. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Però bé, la majoria s'ha de dir que, bé, hem parlat d'altres casos més concrets, s'ha de dir que la majoria o són per improcedències judicials procedimentals, que els jutjats van molt malament de càrrega de feina... Van saturats.
van saturadíssims, però també té una raó social fent això més que res perquè si ja et costa, per exemple, jo sempre ho explico així, si ja et costa, per exemple, quedar amb els quatre amics de sempre per anar al bar, imagina't quadrar, que vingui aquest testimoni, que aquest també, que aquest també, que vingui l'acusat, que vingui tal. Això, però multiplicat per mil en un jutjat, és normal que vagin saturats.
Podríem fer més, però és normal, podríem dir. Bé, però hi ha casuístiques que jo volia comentar-te un cas que hem tingut res fa poc, que és el cas del Pau Major, que es va ajornar perquè no s'havien convocat a testimonis, que dius...
A veure, que no tenies previst que faries el judici aquest dia? Era per convocar-los. I després dius, vale, m'ajornes el judici. Un judici que fa molts anys que estic esperant, que m'està condicionant la vida. M'ajornes un any? He d'esperar un altre any?
Sí, sí, totalment. No, de fet, jo aquest cas no l'havia seguit i el vaig començar a llegir i de fet és bastant indignant perquè no és que no es notifiqués a tots els testimonis, és que no es van notificar els testimonis de la part defensora, podríem dir.
Els Mossos d'Esquadra sí que estaven tots citats. 5 Mossos d'Esquadra o 6. Però els de l'acusat, els de la part defensora no estaven notificats. Això és un error bastant greu, jo crec. I el pitjor és que no té tanta, tanta, tanta conseqüència com podríem creure. Al final és simplement que s'ajorna el judici. No té cap tipus de conseqüència de dir, no, doncs ara si eren 3 anys, ara seran 2 anys.
és un error tècnic, al final, podríem dir. Però sí que dona, per el que es diu sempre, la certa interpretació o cert discurs social, debat social, sobre aquestes dinàmiques institucionals que a vegades es fan més en aquest tipus de casos com de desordre públic o que no són tant un té assassinau, per exemple. Mhm.
Que seria més, aquí te pillo, aquí te mato, fem la prova i tal. Sinó aquests casos més polítics, podríem dir, fins i tot, que s'acaben dilatant o hi ha certes tendències de certs col·lectius que fan que, oh, no se ha notificado, lo siento.
Bé, això és cadascú la seva interpretació, però a mi toca explicar-ho. I si és veritat que al final l'esperar tant de temps ja acaba sent una pena. Exacte, exacte, clar, perquè és això que jo deia... Bé, de fet el Pau Major va venir un dia aquí al programa i ens explicava que ell havia condicionat la seva vida, havia deixat de fer coses per mort
d'aquest judici i que ara li tornaven a ajornar que finalment s'han retirat els càrrecs i l'Ajuntament ha retirat els càrrecs i tal. Però, clar, ell ha estat tots aquests anys condicionant la seva vida, la vida d'un jove, a més.
Sí, totalment, i a part de condicionar la vida d'un jove, al final també és un estigma, vull dir, sóc una acusata en un judici. Al final, vulguis o no, això ha sortit en diaris, que si notícies, que si dius, ostres, et condiciona totalment, sí, sí. I al final també, perds força amb el temps, és com, ostres, cinc anys de judici...
És que ja no tinc ganes, mira, que em fotin ja el que vulguin i acaben ja amb tot això. Sí, sí, totalment la pena de banquillo que se li indiu és quasi pitjor que qualsevol tipus de pena pecuneria de diners. Quasi, quasi. De fet, això dona la sensació que la justícia poden fer el que vulguin.
O estic fent una afirmació un poc? Bé, en quin sentit? No, vull dir que, clar, ells decidissin, doncs mira, l'ajorn un any, perquè jo entendria que l'ajornessin una setmana, dues, tres, vinga, un més, dos, però un any!
Sí, a veure, jo aquest cas entenc més que ha sigut per organització del propi jutjat, perquè no té cap sentit que per garantir tu el que és el dret de defensa de l'acusat, en aquest cas, del Pau, necessitis un any per citar tots els testimonis, està clar. No té cap tipus de lògica que s'hagi desparat tant de temps. Segurament és més això de dir, mira, que...
No tinc más visitas hasta dentro del 2017. Bueno, el que deies tu al principi, que després hi ha la manca de recursos que tenen els jutjats i els saturats que deies que van i que tots sabem, perquè s'han queixat moltes vegades, que hi ha una saturació extrema en els diferents jutjats del país.
Sí, i de fet això també, perdó que et talli, que aquí hi ha una mica de debat també, perquè per a part de mancar recursos dels jutjats també moltes vegades, i com a opositor ho he viscut, és quasi més que falten jutges. També. O sigui, posar-se a estudiar judicatura és hipotecar-te quatre anys de la teva vida.
per exemple. Hi ha moltes personals que avui dia ja no estan disposades a fer això. Però bé, això és un altre debat. Això és un altre debat que podem obrir un altre dia. No sé si havies d'explicar-nos més casuístiques d'aquestes dels ajornaments o ho tenim... Bé, les més conegudes són aquestes. Sí que és veritat que, per exemple, parlant d'organització de...
de tribunals o de jutjats també s'ajorna moltes vegades i això pot arribar a ser una mica incoherent perquè el propi advocat té diversos judicis al mateix dia.
Hola, li coincideixen, vale. Li coincideixen els judicis. I s'ha arribat a, moltes vegades, fins i tot el jutge diu, vale, escolta senyor, vostè té un judici a Madrid i el següent a la tarda el té a Barcelona. Pot arribar, li dona temps d'arribar i ha d'acreditar que, segons l'AVE, que ha durat tant de temps, no té temps d'arribar a aquell judici. Perquè, clar, per videotelefonada no, eh, l'advocat.
Seria raro, seria molt raro. Seria un poc estrany. Tant d'avós poder defensar a un client, a un acusat des de Bali, la veritat. Estaríeu tots allà, eh?
Està bé, tothom estaria mal, i sí. Molt bé, Arnau. Doncs ja estaríem, una miqueta, i res. I el pròxim dia parlarem de més coses interessants. I tant, i tant. Sempre xerrem de coses interessants amb tu. No ens veurem fins al mes vinent, així que bones festes, Arnau, i moltíssimes gràcies per aquestes explicacions. De res, moltes gràcies a vosaltres, com sempre, i bones festes a tot Ràdio Rubí. Que vagi bé. Adéu, gràcies.
Ràdio Rubí, la primera en informació local. Sempre al teu costat.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
I arriben els esports. Avui estem de subidón, Toni Bravo. Avui és un dia feliç. Bon dia, Ana Pam. No sé si abans d'entrar ara mateix a l'aire que deies, ara remuntarem el vol. Jo pensava, es deu referir a les noies del futbol sala
Que ja l'han remuntat, el vol. Estan volant, però pel més alt encara volen volar més alt. Les noies de l'esportiu Rubí, que ja han fet història en la Copa de la Reina de Futbol Sala, ahir ho deien, que tenien un partit molt complicat. Tercera ronda èpica, van superar el Ceuta, agrupació deportiva, 7 a 5 al pabelló de la Llana. Partit molt emocionant, va començar...
amb un a un, amb el que enfilaven camí dels vestidors, a la represa, doncs, fuetada de les ceuties, un a quatre, anaven guanyant, i a partir d'allà, les nostres, golet a golet, remunten fins al set a cinc, que el ceuta va retallar distàncies. No van de fallir, eh? Perquè normalment, quan tu tens un un a quatre, de vegades, la càrrega mental és com a un
A veure, sí, que et semblava que el partit podia estar sentenciat. Si les rivals fiquen en un a 5, probablement hagués estat molt diferent. Però clar, l'esportiu Rubí fa el 2 a 4, el 3 a 4, 4 a 4, 5 a 4, 6 a 4, 6 a 5, i quan estan a 6 a 5 a les acaballes del partit, la portera nostra agafa la pilota des de la seva porteria xuta...
Portero-jugador a tope. Bueno, va a fer, clar, era de l'equip rival, de portero-jugador, però fiquen el gol i se'n van en 7 a 5. I clar, bogeria a la graderia, festa grossa, perquè és històric, perquè jugaran els quarts de final de la Copa de la Reina i això es farà el cap de setmana de l'1 de maig. Em sembla que no es pot, perquè crec que és divendres, dissabte o diumenge. Crec que l'1 de maig crec que cau en divendres, eh?
però que aquell cap de setmana encara està perquè s'acabin de tancar també la resta de partits, perquè veure també com quedaran els creguaments, però que tindrem aquí la Copa de la Reina. Escolta, i si ho han fet una vegada, tu t'imagines passar a semifinals? Això deu ser... Deu ser brutal, clar que sí. A veure si tenen sort.
Al programa d'avui parlarem d'aquest partit, parlarem del Club Ciclista No Límits, perquè inicia una nova etapa amb Jordi Madrigal com a president. Coneixerem els nous projectes, que volem parlar de participació femenina, de fomentar el format gravel, que és una bicicleta...
que va amb unes rodes de muntanya, dinàmics d'activitats, després ho explicarem a partir de dos quarts de dues. I parlarem també dels equips de diversitat funcional del Can Mir, perquè hi va haver jornada aquest passat cap de setmana, tant a la Lliga Talent com a la Lliga Wilix 7, els hi va anar molt bé, i tindrem com a convidada a la rubinenca Tamara Williams, que ha convertit el Canicross en una forma de viure, va començant
corrent amb la seva gosseta adoptada, perquè era una gosseta que li agradava molt córrer, llavors ell ha estat esportista tota la seva vida, se la va lligar a la cintura, i a partir d'allà, amb la seva germana sortint a córrer, i a partir d'allà, doncs...
ha començat a competir i ha tingut, veritablement, resultats molt bons i un rànquing molt bon. Doncs coneixerem la seva història, com s'entrenen atleta i gos, quan s'han d'entrenar, perquè no és el mateix l'estiu que l'hivern, quines races de gossos són les més apropiades, i sobretot un esport que jo crec que és... El maco de tot això és que fomenta molt el vincle entre l'atleta o l'atleta i el seu gos o gosseta. Que guai! El gos està esperant...
cada dia per anar a entrenar. Doncs això serà el contingut que tindrem al programa Esports el dia d'avui, que ja veus que és un programa molt interessant i històric per aquesta gran fita que han fet les noies de l'esportiu Rubí. Molt bé, n'estarem pendents. Vos escoltarem a dos quarts de dues del migdia. Gràcies, Toni.
I avui, 17 de desembre, d'aquí és l'aniversari, Glòria Dalmas. Bon dia. Oh, bon dia, Pamela. Avui tenim un cartel que... Oi, oi, oi, oi. A veure, a veure. El cartel que tenim avui. Mira, començarem amb Brad Pitt. Com o no, com o no. Diré una cosa que no li agrada al tècnic. Oh, my God. Oh, my God. M'encanta a mi aquesta frase. A ell no li agrada, però a mi també m'agrada molt. Vale, doncs Brad Pitt compleix 62. 62 anys. 62 anys.
Ah, Déu-n'hi-do. Sí, sí, actor nord-americà, una de les grans estrelles de Hollywood, ja el coneixem tots, i amb pel·lícules tan icòniques com El club de la lucha o Troya. Sí. Troya està sublime, sublime. Héctor! Sí, sí, sí. Seguirem amb Steven Spielberg, també. Ostres, Déu-n'hi-do. És un poquitó una miqueta més gran, 79 anys. 79? 79, 79.
És director i productor i és una llegenda del cinema mundial, ja el coneixem, i és creador de classes tan inolvidables com...
Esta es mi casa, mi casa. El teléfono. O Jurassic Park. Ah, sí. I llavors, dins el món de la música, felicitarem otro de mis ídolos, Alejandro Sanz. Alejandro, saps que compleix 57 anys? Aquest ho sabia. Saps que està de gira, no? Que si ho sé, que no puc anar al concert de Barcelona perquè estic de festa major a Rubí. En fan una altra valència.
Ja, també fan al meu poble i potser hi vaig al del meu poble el 15 de juny. És que sóc mega fan de l'Alejandro Sánchez, ja ho sabeu. Doncs ja està. Alejandro, cantant i compositor espanyol, ha triomfat arreu del món amb cançons tan emblemàtiques com...
Que no és la millor, per mi no és la millor. No, però potser sí que ha sigut una de les més... És una de les més escoltades, però ni de lluny és la millor, perquè n'hi ha de molt bones. I d'aquest disc nou n'hi ha de boníssimes. Jo del disc nou no l'escoltaré cap, però sí que és veritat que aquesta que diuen de Corazón Partiu també és una de les més demanades al seu concert. Vull dir que la gent espera que la capi... Sí, però és un rollaco. Jo... És un rollaco perquè ja l'he escoltat moltes vegades.
Sí, sí. Però és bona. Escolta't una cançó d'aquest 19, que es diu No me tirés flores, de Rilsby, que és un cantant mallorquí boníssima. Val, val, val. Després la busco.
També celebra l'aniversari Sia, que fa 50 anys, i la cantant australiana destaca la seva veu única i existeix globals com Chandelier. Sí, i Chandelier és molt, molt icònica, també. I tancarem amb Billy...
Eilish, que compleix 24 anys. 24 no més. Joveneta, sí, acabem amb una nena, quasi. És una de les veus més influents del pop actual, amb cançons d'èxit internacional, com Bad Guy. Sí, exacte. Doncs molt d'anys, vaya cartela. Llevamos un cartelazo avui. Molt d'anys a tots, moltes felicitats, i que ens convidin alguns d'ells a bufar espèumes. Home, ja estaria bé. Fins demà.
I ara no marxin perquè arriba la tertúlia i nosaltres vos deixem la recomanació musical del Robert Fernández. Feliz Navidad!
Què tal? Molt bon dia, com esteu? Darrera setmana de recomanacions musicals. Ja sabeu que aquesta darrera setmana de la programació de Ràdio Rubí en directe i les recomanacions tenen una temàtica nadalenca, 100%. Aquells temes, aquells clàssics nadalencs que o els gaudeixes o els pateixes, perquè dius...
Una altra vegada he d'escoltar aquesta cançó? Doncs sí, és inevitable. Com, per exemple, aquest Feliz Navidad. És la mítica cançó creada per José Feliziano. El legendari cantautor i músic puertorriquen va deixar per la història un superclàssic. Feliz Navidad.
El teu original va veure la llum l'any 1970 i després d'haver complert ja 56 anys, és una aposta infal·lible en les playlists nadalenques de tot el món.
Un clàssic que va ser reversionat i interpretat per d'altres reconegudíssims cantants internacionals amb moltíssims idiomes. Cantants o formacions com Bonnie M, Celine Dion, o el duet fet per Michael Bublé, Italia, o el mateix Raffaello Fangoria, entre molts d'altres, han versionat aquest Feliz Navidad.
Però aquí ja sabeu que no només parlem del tema original, sinó que també busquem una versió especial. Però avui rescatarem una versió que va publicar el mateix José Feliziano. Ho va fer l'any 2016. Podríem dir que és un autocover realitzat al costat del seu propi net. Sí, sí, la tradició familiar continua al costat de l'infant anomenat Faguillo, que és el net de José Feliziano.
I aquesta versió més moderna i redactada, i amb un caire i amb un toc molt, molt infantil, perquè ja veureu la col·laboració del tal Fawijo, doncs sona així. Ja sé que resten dies, però ja de pas aprofito i us desitjo una Felip Navidad, un bon Nadal.
Feliz Navidad Feliz Navidad Feliz Navidad Feliz Navidad Feliz Navidad Feliz Navidad Feliz Navidad I want to wish you a merry Christmas I want to wish you a merry Christmas I want to wish you a merry Christmas From the bottom of my heart
Feliz Navidad, Feliz Navidad, Feliz Navidad, próspero año y felicidad.
Feliz Navidad Feliz Navidad
Feliç Navitat! Feliç Navitat!