Són les 9 del matí.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, Abel de Camp. La Unió Esportiva Rubí començarà la segona volta amb un clar objectiu. Oblidar la desfeta de diumenge passat a Sabadell. Visita el Martínez diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi a Barcelona. Abel de Camp. Tots fem esport.
Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament, en resposta a Ràdio Rubí, explica que les persones que ocupaven el Porsche han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Radio Rubí. La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche Sonido vinilo Con José Verde
A Ràdio Rubí, als dilluns, toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Jack Daniels, Johnny Walker, George Tickle, Jim Beam. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música. Less strength to love.
Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble.
Cada dijous, a partir de les 6, amb Víctor Pérez i Núria Molina. A què està esperant? Bienvenida a la rebel·lió.
Passant gairebé 5 minuts de les 9 del matí, començant aquesta segona hora de la Rubí al dia d'aquest dimecres 21 de gener. Avui conversarem amb Lourdes Charles, presidenta
De l'associació Som Seniors sobre eidatisme. Volem saber què és, com ho tractar amb els mitjans de comunicació i com ho percep la societat en general. Després farem un repàs de les diferents activitats que hi ha programades a la nostra ciutat per aquesta setmana i caçarem notícies falses amb el nostre estudiant en pràctiques Ariel Benavente.
Quan quedin pocs minuts per les 10 del matí, els nostres companys d'esports ens duren tota l'actualitat esportiva local i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10, en Toni Bravo es posarà el comandament de l'estudi amb la tertúlia que analitzarà l'actualitat amb Rosalia Viadé, Montse Clemente, Vicenç Rabadan i Josep Milà, amb els quals, òbviament, xerraran de rodalies i de l'accident d'aquesta nit.
I a partir de les 11, na Belén Tierno xerrarà amb Julia López de les Bar d'Ensaira de Rubí per les inscripcions de les Gitanes al carrer i de l'inici dels assajos. Després també conversarà amb Jordi Fernando Alei, que és escriptor i filòleg sobre el seu llibre Tota la bellesa perduda. Començam!
Avui, a dos quarts d'onze del dematí, la Biblioteca Municipal Mestre Martí Taulé acollirà una xerrada titulada Edatisme i convivència a les comunitats veïnals, que precisament fa la presidenta de Som Seniors, Lourdes Charles, que avui tenim aquí, tenim l'honor de tenir-la aquí, precisament per xerrar
d'això, d'edatisme. Hem pensat que era un bon dia per poder explicar aquest concepte que no tothom té present. Lourdes, bon dia i benvinguda. Què tal? Bon dia. Gràcies per convidar-nos. Per als nostres oients, que potser no coneixen el terme, perquè és un terme molt nou, com definiries l'edatisme i què significa realment?
Bé, l'edatisme és la paraula edat que se li afegit al sufixisme, com ciclisme, com altres paraules. Per tant, parla d'alguna cosa relacionada amb l'edat. L'edatisme es pot aplicar als dos extrems, en persones joves i en persones grans. L'edatisme és la discriminació per edat que pateixen les persones. En persones joves pensem que
si no tenen valors com abans o són massa impulsius, però en aquest cas ens centrarem en les persones grans. L'edatisme aplicat a les persones grans és una justícia social, perquè hi ha persones que tenen més privilegis, com serien les persones joves, i les persones grans en aquest sentit estan oprimides. Veiem a les persones com que la seva veu no importa. Abans mirem a les persones grans des del no,
des del que no saben fer. No estan al dia de tecnologies, no estan al dia del que passa al món. Veiem a les persones grans com a pèrdues, com a limitacions, els traiem aquesta veu. Sembla que siguin ciutadans de segona. Aquesta és la discriminació per edat a l'edatisme.
La xerrada que fas a la biblioteca és una xerrada que xerra de convivència a les comunitats veïnals. Per què és important abordar l'edatisme en aquest àmbit concret? Les persones veiem, les persones grans, o sigui, la societat, els veïns d'una comunitat veuen les persones grans com
que no volen participar, inclús les persones grans s'exclouen. El torn de president, presidenta, és rotatori. Però hi ha persona gran que ja diu que jo sóc massa gran per ser el president i la presidenta. Per tant, s'exclouen de les decisions encara que continuen sent veïns i veïnes. I després, per una banda, no estan conformes amb aquestes decisions preses. Això per part de les persones grans. I per part de les persones que...
més joves o que han acabat d'arribar a aquesta comunitat, perquè és molt possible que la persona gran
ja faci temps i anys que hi viuen tenen les normes no escrites de com funciona tota d'aquella comunitat, però en canvi no volem participar. I les persones que acaben d'arribar o fa menys temps que prenen les decisions i no sempre pensen en les necessitats d'aquestes persones grans. Pensa en cadascú, pensa en les pròpies necessitats, amb la qual cosa hi ha problemes de convivència, perquè partim d'aquests esbiaixos, no?,
que les persones grans no cal que opinin, les persones grans no cal que els preguntem el que volen, perquè potser moltes coses s'han de fer a nivell tecnològic i ja no sabran com se fan. Per tant, uns i altres ens excloem, amb la qual cosa ens allunyem, no ens coneixem i es generen conflictes de convivència, perquè no respectem ni uns ni els altres l'opinió que tenim ni les necessitats que tenim.
I amb aquesta xerrada el que intentes és que tothom acabi de comprendre que tothom ha d'estar integrat, entenc? Exactament. Més que res avui és un taller participatiu per treballar de manera col·laborativa aquestes visions, aquestes percepcions que tenim de les persones grans. Saber identificar...
quan els estem discriminant o les estem discriminant quan no els tenim en compte i com podrien participar i, o sigui, si les persones grans tenen aquestes normes escrites, no? No escrites, perdó. I saben com funciona, doncs, que aquest veí necessita tal cosa perquè s'ha quedat sol o sola, no? O sigui, això ho saben aquestes persones grans. Per tant, la manera millor de funcionar és la interrelació.
O sigui, que tothom aporti des de la seva visió el que pugui fer. Aquesta seria la relació intergeneracional i és un taller pràctic per aflorar aquestes problemàtiques respectant qualsevol opinió, sigui negativa, sigui positiva, però que ens donem compte, no? És parar, aturar-nos i veure el món des de les persones grans en aquest cas en concret, en aquest taller que farem avui de 10 i mitja a 12 i mitja.
Ara explicaves que ajudaràs a veure o entendre quines discriminacions fem. L'edatisme sovint es manifesta com a estereotips o perjudicis cap a les persones grans. Quins exemples quotidians dels quals no ens donen compte i que fem gairebé...
Tots podries assenyalar-nos perquè tenguem un petit tastet i sapiguem quines coses fem malament, perquè segur que en fem moltes.
N'hi ha un que una de les discriminacions, ho agruparé en tres tipus, perquè així també veiem com funciona. Hi ha l'edatisme institucional, que diríem. Això què significa? Les normes i les lleis que existeixen per part de l'administració pública o per part de les empreses limiten els drets i les llibertats de les persones grans. Per exemple, les dones a partir dels 65 anys a la seguretat social no ens fan citologies.
A partir dels 69 anys, a les dones no se'ls fa mamografies a la ciutat social, a no ser que a la família hi hagi antecedents de càncer de mama. A partir dels 69 anys, als homes i a les dones no se'ls fa el cribatge de colon.
Déu-n'hi-do, no? Imagina't, això no ho sabem. I llavors, com que vas i t'ho diuen, dius, és que ara ja no m'ho fan. Clar, no, és que com que ja sóc gran, quan es van fer aquestes normes, la gent vivia menys anys. S'han de canviar les lleis. Això és un edatisme institucional. Si és una persona, un home o una dona que té 76 anys...
i al seu edifici posa en un ascensor i vol demanar uns diners, o té una banyera i es vol ficar una dutxa perquè és més còmode, o es vol arreglar les dents. És igual, va al banc i demana un prèstec personal.
No hem dit ni la quantitat demana. I diu, però vostè que uns anys té? 76. Ah, no li podem donar? Perquè té més de 75 anys. Les entitats financeres no s'haurien d'assegurar i garantir el retorn econòmic d'aquests diners? Igual té un pis o té diners i els té invertits en aquest moment no li interessa treure, però no.
És l'edat el que discrimina. Això es diu edatisme institucional. Les pròpies empreses, per exemple, fas anuncis de la televisió i quan són protagonistes les persones grans és pèrdues d'obrina, audífons, les empreses ens estan discriminant. Que no mengem, ens dutgem, viatgem, utilitzem mòbils, entitats financeres, no. Aquí els protagonistes només sembla que siguin necessitats concretes. Això és edatisme institucional.
Hi ha un altre edatisme que es diu social. Aquest ve de la interrelació entre les persones. Podem pensar que les persones grans són una càrrega per les pensions, que hi ha persones grans que cobren més que joves, fent-nos un enfrontament com si fos culpa de la persona gran que la persona jove no cobre un sou digne. Això és edatisme.
pensar que és una càrrega per la segreda social, si estan tot el dia de metges, perquè les persones grans estan malaltes, pensar que no tenen limitacions a nivell cognitiu, que no aprenen res, que ja estan una mica, és com si fessin nosa, creure que no estan al dia de les tecnologies, o sigui, totes aquestes temes ens porten una...
El que pensem, que estem pensant aquests exemples, ens fan sentir alguna cosa negatiu.
doncs, bueno, d'alguna forma molesten, fan nosa, ens fan pena, ens fan llàstima... I, per tant, ens comportem discriminant. El que hem de canviar és la manera de pensar. Si pensem, clar, evidentment que hi haurà gent que no està al dia, gent gran, que no està al dia de les tecnologies, però altres sí, no tothom és igual. Per tant, si canviem la manera de pensar, canviarem la manera de sentir i la manera de comportar-nos, no? Per tant, ja són aquests exemples a nivell social...
Però l'altre eratisme, que comentava, és l'auto-infligit. O sigui, que un s'aplica a si mateix i es limita a les pròpies capacitats. Aquests discursos invalidants s'han reproduït tantíssimes vegades que la pròpia persona ja diu, clar, jo ara on aniré? Ara de què tinc? Si, per exemple, vas al metge...
I davant teu hi ha una persona, una noia de 35 anys, per exemple, i entra i li diu que s'aixeca molt cansada, no sé, que bàsicament per la part esquerra el genoll li fa molt mal. És bastant possible que el metge o la doctora li faci una sèrie de proves per veure què té.
Acte seguit, entra una persona gran i li diu el mateix, que és així que cansada, que no sap el que té, que bàsicament aquest genoll esquerre, no sé, li fa molt mal i diu, però vostè quin edat té?
És l'edat. No, no, no és l'edat. L'edat, això és edatisme. I això, al final, aquella persona, l'autoinfligit, diu, clar, és que ara què vols, ja sóc gran. I això, o sigui, aquestes maneres d'entendre ens afecten a tots perquè acceptem d'alguna forma que ja no estarem al dia, que, a veure, millor que surtis a dinar, a sopar, de nit,
Ja és gran, ja no toca. Vigila'm com te vesteixes, perquè clar, ja, vull dir, és que portes roba, si t'has quedat viúdo, viúdoa, o estàs separat o separada, engegar una nova relació, on vas, a la teva edat.
En lloc de veure que si algú s'enamora és la sort d'estar una altra vegada alineat amb alguna persona. Aquestes limitacions, autolimitacions, venen donades per aquests discursos que són sesgats i això és l'edatisme.
Discursos que a més hem interioritzat molt, perquè ara que estaves explicant, estaves donant tots aquests exemples, jo pensava que de vegades que fins i tot dius, te passa alguna cosa i dius, ai, que gran castig!
Això és edatisme. Dir això de tu mateix, encara que no siguis gran, dir, ai, que gran estic. Això és edatisme. Això és edatisme. Això és edatisme o ratllarien aquests microedatismes, que són aquestes expressions col·loquials que les tenim, expressions o reaccions. Igual estàs a la cua del supermercat i, bueno, sortir de treballar al migdia, vas a buscar alguna cosa i necessites per fer el dinar, i resulta que tu necessites anar més de pressa, però...
Aquella cuen avança i mires i hi ha una persona gran pagant. Buf! Només aquest buf, com si, a veure, ets tu que tens pressa, és el teu problema si no vas amb temps. Per què has de bufar perquè una persona gran... O sigui, això són aquests microdatismes, no?
aquesta idea que deies tu, o quan preguntes a algú l'edat, estàs molt bé per l'edat que tens, ens pensem, ai, mira, això és un compliment, sembla que sigui un piropo, ai, mira, m'han vist més jove. Estar a ser beures o ser jove està ben vist. Ser gran no està ben vist. Fixa't quin error més gran tenim al nostre cap. Quan és bo ser gran...
Home, tens molta més experiència. I continues viu o viva. Això d'entrada. Això que és molt important. Això d'entrada. Perquè, a veure, si no estic aquí, no arribaries a complir anys. El que passa és que veiem, hem après solament lo negatiu de l'edat. De fet, moltes vegades dius, ja m'agradaria tenir 20 anys amb l'experiència que tinc ara amb 60 o amb 70.
Hi ha moltes vegades que fins i tot ens passem la vida, quan no tens 14 anys o 15 anys, vols tindre ja els 18 anys, vols ja ser gran, després ja vols haver acabat els estudis, després ja vols haver trobat feina. Si ens passem la vida sent grans, volent ser grans, més grans, però quan som grans diem no, és que jo em sento jove.
Per què? Perquè està desqualificat. Hem après solament aquesta part que invalida, com si les persones grans no servissin per res, a tots els fes mal, no estic al dia. I el problema de tot aquest tema és que aquests aprenentatges negativitzadors, invalitzadors, porten al maltractament.
El maltractament cap a les persones grans. El maltractament psicològic, amb insults, amb humiliacions, dir que no serveixes per res, que estàs tot el dia molestant, que fas nosa... Amb el maltractament econòmic...
si no em dones part de les diners no et portaré els nets no sé què necessites no sé per què gastes tant em deixaràs sense un duro et moriràs i no tindràs res però tu què t'has pensat? agafar els diners de la compta o fer firmar uns papers per vendre't alguna propietat d'aquella persona tot això és maltractament econòmic negligència mèdica donar massa medicació o poca medicació
A més, el maltractament cap a les persones grans és ocasionat pràcticament amb el 90% per família. Déu-n'hi-do.
Perquè a nivell institucional també hi ha maltractament. Pot haver residències o hospitals, però és la pròpia família, cuidadors i cuidadores, pot ser que sigui algú contractat, que estan maltractant aquesta persona. Però com que tots aquests processos que anem comentant els hem normalitzat, aquesta societat no ha parat a pensar què estem fent. Amb la qual cosa aquesta persona parla a la família, es veu maltractada i sent culpa que hauré fet jo. Ara això ho he fet malament. I vergonya! Com ha de denunciar?
Com ha de denunciar els seus propis fills o els germans o germanes? Com ha de denunciar? I aquesta persona acaba a casa seva sola víctima de la pròpia família, degut a aquest edatisme que arriba un moment, que és aquest maltractament, un edatisme criminal. Per tant, és el quart tipus de discriminació, aquest edatisme criminal. Estem parlant no simplement...
No són tonteries, no són tonteries. És l'única discriminació que afecta a tothom. El racisme afecta a algunes persones i no a unes altres. El sexisme o el masclisme, però l'edatisme, si et fas gran, afecta a tothom.
I el que estem fent ara ho estàs fent en contra del teu jo futur. Perquè si tu ara no actues i no canvies, això te ho trobaràs en contra teva. Ens hem d'aturar. I hem de veure com ho fem. Com ho fem tot això?
Aquesta era la pregunta. Per exemple, en el nostre cas, en el cas dels mitjans de comunicació, nosaltres tenim un paper important aquí perquè també crec que influïm en aquest edatisme a l'hora d'escriure les notícies, a l'hora de donar la informació. Com ho hem de fer per no contribuir en aquest edatisme i per ajudar a evitar-ho?
A veure, això és un problema de conscienciació perquè els mitjans de comunicació reprodueixen realitats, reprodueixen el que ho he sentit a la ràdio, ho he vist a la tele, ho he llegit al diari. O sigui, diríem que fan l'esquema mental...
ens construeix també per aquests mitjans de comunicació. Per tant, has de tindre un út crític, has d'actuar amb comunicació lliure de datismes i aquesta deshumanització de tractar les persones com si no els preguntéssim la seva veu. Això ja és una manera de treballar-ho. O aquesta despersonalització, o sigui, tothom és els retirats, els avis, els nostres avis.
O sigui, parlar d'aquesta manera com si fos un possessiu, com si situar-te en una posició superior a l'altra persona, perquè quan estàs oferint una protecció que no t'ha demanat aquella persona, tu li dius, bueno, doncs els nostres avis faran aquesta ruta o...
La manera d'explicar és molt important. Per tant, has de vigilar i has de buscar altres formes. Per exemple, si no pots dir la gent jubilada, si no pots dir avis i àvies, com els hi dius? La manera neutra és parlar de l'edat, persones a partir de tal edat, o...
el que seria més adequat és parlar per segmentació. La gent que va als clubs de lectura, no tothom hi va, la gent que va al club de lectura, la gent que viatja a l'imcerso, la gent que va a les aules d'extensió universitària, la gent que va a les caminates, hi ha gent que va a les xerrades, hi ha gent que va al casal d'avis i àvies, hi ha gent que no hi vol anar. O sigui,
l'única cosa és buscar aquell motiu, aquella activitat, el que estan fent, que els unifiqui, perquè ho fan perquè volen. Per tant, des d'aquí és treballar des del respecte, perquè hauríem de tindre... A mi m'agrada mencionar una frase de la Rocío Fernández Ballesteros, que era una psicòloga, encara viu, però és emèrita, ja ha treballat molts anys amb l'OMS, és de Madrid, de la Complotència de Madrid, que diu...
hi ha tantes maneres d'envellir com evitar-nos-hi el món. O sigui, hem de reflectir aquesta màxima diversitat. I si això ens ho fiquem entre cella i cella, com si diéssim, no tractar a tothom com a igual. No és un col·lectiu, no és tercera edat, no és quarta edat. Això són eufemismes. Perquè, clar, si a una persona li dius que és gran o és vella, hi ha persones que es molesten. Però per què? Per què?
perquè tenim aquestes associacions negatives, per tant estem buscant altres maneres de parlar. La manera de parlar és això, o mencionar l'edat, encara que també a partir de 60 anys no tothom és igual, però almenys no molestes a ningú.
o la ideal seria això, mencionar per segments, per buscar aquelles activitats, alguna cosa que estiguin fent, que els unifiqui. Això pel que fa al llenguatge, però dins la vida quotidiana, els diferents ciutadans com ho poden fer per no reproduir l'edatisme? Perquè jo l'altre dia pensava que una de les coses que crec que sí que es fa és
infantilitzar a les persones grans. Ara no sé si ho he dit bé, persones... Sí, sí, bueno, de moment, persona gran, gent gran, és la manera que tenim, perquè encara ens falten paraules, no? O sigui, la infantilització, concretament, que comentes, és un dels edatismes que es fa amb bona intenció, perquè vols mostrar afecte, vols mostrar carinyo, no? O sigui, quan vas a una persona gran i li parles amb un do de veu...
Oh, què tal, Marieta? Però se fa tant els dies que no és bella.
Aquest to que li estàs utilitzant ve del que fem amb el segment de població infantil. Necessiten una protecció, necessiten persones de 3, 4, 5 anys, ni poden caminar sols pel carrer, ni poden viure sols, ni es poden fer el menjar. Els pares, les mares, els avis, les àvies els protegeixen. Aquesta mateixa protecció l'apliquem a les persones grans. Per tant, nosaltres ens coincidem amb una posició superior i podem...
Tractar-los amb aquest xant, amb diminutius, els diem que són nostres i nostres, per tant això l'estàs infantilitzant, aquella persona l'estàs humiliant. Li estàs traient la seva opinió. El que hem de fer és respectar la seva opinió, encara que s'equivoqui.
Perquè si tu prens una decisió per una persona gran, hi ha alguna assegurança que no t'equivocaràs, no? Tu també et pots equivocar. Per tant, tenen la seva opinió, preguntem-s'hi la seva opinió, respectem l'opinió de les persones grans.
Ens estem quedant sense temps. Jo voldria preguntar-te quin missatge t'agradaria deixar a les persones grans que potser s'han sentit discriminades per la seva edat i als oients que volen ser aliats per combatre aquest edatisme? A mi m'agradaria convidar les persones grans, a totes les persones, que fossin activistes.
en què vegin que són persones amb els mateixos drets i les mateixes llibertats que a qualsevol edat. Encara que vagis amb cadera de rodes, encara que tinguis 90 anys, és igual. Continues sent una persona, una ciutadana, un ciutadà amb els mateixos drets. No és que ara ja vaig amb el taca-taca. I és igual. Per tant, has de ser activista i has de defendre la teva posició.
fer que t'escoltin. No enfadar-te, no cal que t'enfadis, però fer-los i veure els altres. No em tractis d'aquesta manera. Respecte la meva forma de ser. Pregunta'm si m'agrada. No prenguis decisions per mi. Has de continuar actuant. Oblida't de l'edat. Pensa en el que vols, en el que necessites, i tira endavant. Defeno. Hem de convertir-nos en activistes. En el seu moment hi havia feministes...
que defensaven la llibertat i els drets de les dones davant dels homes. Doncs en aquests moments han de ser activistes de la nostra pròpia vida. I evidentment que l'administració pública i les lleis ens ajudaran, però pren-t'ho partida i actua.
Doncs amb aquest missatge i amb aquest desig que tota la gent gran i tots els ciutadans ens convertim en activistes en aquest sentit, donem les gràcies per ser-hi aquí per explicar-nos aquest concepte que no tothom tenia molt ben ubicat. Moltíssimes gràcies. Gràcies a Gràdio Rubí per atendre'ns. Adeu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
A Ràdio Rubí, ara i sempre, cada diumenge de 10 a 11 del matí. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista.
Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts de 10 o 11 del Vestre a Ràdio Rubí, Love Play, on la música és la protagonista. Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta.
¡Experimenta!
Aquí és on comença tot el perible que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en Xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en Xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A pell de cama. La Unió Esportiva Rubí començarà la segona volta amb un clar objectiu. Oblidar la desfeta de diumenge passat a Sabadell. Visita el Martinet diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi a Barcelona. A pell de cama. Tots fem esport. Fem esport.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm el de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Ties, que fort. Us heu assabentat plena per fer a la uni? Eh, ora, crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Doncs arriba el moment d'anar a caçar notícies falses amb el nostre estudiant en pràctiques, Ariel Benavente, que avui ve carregat de mentides i carregat de coses que la gent es creu i que en realitat no són certes. I recordem, s'ha sempre de verificar...
Tot el que ens arriba, perquè si no, ens creiem coses que en realitat no són. Bon dia, Ariel. Bon dia, Pam. Després de molt de temps, venim amb notícies plegades de drama, amb tota la situació que s'està visquent avui dia, amb l'accident de tren de Muth.
Normalment, en aquests accidents i en aquests drames és quan afloren una quantitat de notícies falses i d'informacions sesgades d'una manera espectacular. Totes les vegades que ha passat alguna cosa així, alguna tragèdia d'aquesta mena, ja va passar amb la Dana a València,
sempre sorgeixen aquesta mena de notícies i d'informacions que la gent continua creient-se. Totalment. Són moments molt complicats en els quals la gent aprofita per polititzar totes les situacions i llençar merda cap a un màndol i cap a l'altre. De boca!
I el que ha passat aquests dies és que s'han difós molts rumors sobre que Espanya està regalant els diners a altres països com el Marroc o el Caire per la construcció de les seves línies ferroviàries. Aquests rumors els hem d'agafar amb pinces perquè realment si ens posem a mirar tota la informació...
ens donem compte que no és com el que estan venent els titulars. I després, el que difonen només, la gent que difon aquests hormons són els titulars. O sigui, no t'expliquen la resta de la informació. Una persona molt seguidor difona el titular i ja això comença a circular i la bola cada cop es fa més gran.
Sense cap enllaç, cap notici, ni res. És que això ja hauria d'aixecar les alarmes a la gent que s'acaba creient aquestes informacions. Hauria d'anar a cercar on s'ha dit això.
Totalment, totalment. Des de Neutral, l'equip de verificació, han dit que el primer rumor que he comentat, en què a Marruecos s'han donat trens per un valor de milions d'euros, és totalment fals. És a dir, el govern el que ha fet són acords de cooperació ferroviària, el que vol dir que són acords que es fan entre països
a canvi de certs beneficis comercials, com podem imaginar en aquest país.
I la possible participació d'empreses espanyoles en el projecte Marruecos sí que és cert, però en cap moment el govern ha donat tots aquests diners d'infraestructura. Simplement hi ha participació de les companyies d'aquí al projecte que tenen allà al Marroc. O sigui, no és una donació de trens, així tal qual a fons perdut, diguem-ne, però són acords d'ajuda comercial i acords multilaterals. Mhm.
Després tenim una altra notícia, que més o menys va lligada amb aquesta, i és que el rumor diu que Espanya ha regalat 400 milions d'euros per al metro del Caire. I tornem a parlar una mica de allò de abans, no? Ara que ha passat tot això de l'accident de la Muz, és quan esclaten totes aquestes notícies. És com si les tinguessin preparades a...
allà i vinga, pim, quan passa alguna cosa les publicen totes de cop. Doncs aquell també hi ha trampa, perquè aquests 400 milions d'euros, si tornem a llegir-nos bé la notícia, no són una donació, sinó són crèdits reembolsables. És a dir, podríem dir que és bàsicament una inversió a futur.
són préstecs que Alcaire haurà de tornar vinculats a contractes internacionals i a la participació d'empreses espanyoles. No són diners que desapareixen, sinó són diners que es queden en moviment i són una inversió a futur per poder recuperar i potser gastar les nostres pròpies infraestructures que també hi ha fons d'inversió per a aquestes. Bàsicament es difonen després de la tragèdia.
Es barreien xifres molt grans i això crea molt impacte i genera també molt odi entre la població i molt descontrol, que jo crec que és el que molts mitjans o moltes persones que difonen aquests burros volen.
Bé, és que al final, a veure, és agafar una informació i atargiversar-la fins al punt de fer que creguis una cosa completament diferent a el que realment és. Sort que tenim aquests mitjans de verificació per la gent que no...
Té temps de contrastar, i te tenim a tu, que estàs aquí contrastant les informacions. Tens més coses? Tenim més coses, i més coses relacionades amb aquest accident. I ja això a mi em sembla al bulo, però portat a l'extrem. Vinga, ens anem a lo grande, no? La descontal·lectualització ha arribat al punt en què...
acusat a una presentadora de la cadena de ràdio i televisió espanyola de riures de l'accident. Això ho hem vist tots. I això és ja impensable, no? O sigui, moltes figures periodístiques d'alguns bàndols concrets van publicar aquestes informacions molt ràpid, però després, quan ja la gent va començar a contrastar-les, van borrar les publicacions com si no hagués passat res. I això, per sort, ha quedat evidenciat, no?,
I són les mateixes que, per exemple, el cas de l'Adana també van fer el mateix. O sigui, sempre són els mateixos, diguem-ne. I el que ha passat és que s'ha compartit una captura de pantalla on es veu la periodista somrient i de fons com una imatge de l'accident i tot el noticiari del que estava passant en aquell moment. La verificació, des de neutral i des de mal dita,
conclou que la imatge és real, clar que sí, real va ser de l'informatiu, però està totalment treta de context. És a dir, en aquell moment no s'estava parlant ni de les víctimes ni de la tragèdia en si.
El que estava passant en aquest moment és que estava fent una entrevista a una de les persones que van ser afectades de la situació, que de fet va donar suport i donar ajuda al poble, i doncs clar, era un somriure com de... De complicitat, d'agraïment per la feina d'ajuda que havia fet aquesta persona.
Clar, però sempre s'aprofita en aquestes situacions i això ja desacredita directament a una persona i la feina que està portant a terme, que és molt greu i és una cosa en què hem de pensar dos cops.
Clar, i és molt fàcil, també, mirar una imatge i dius, aquesta imatge me la crec, perquè també comporta una feina haver de mirar-te tot el vídeo, a veure per què riu aquesta... Més que riu, som riu, que aquesta és una altra, no riu, som riu. I, clar, això comporta temps i comporta voler ser la veritat de veritat.
I això la gent és més fàcil, agafar i dir, mira el que ha fet. Clar, quan tot el món està a flor de pell, amb els sentiments fora, és molt fàcil de manipular i d'enganyar. Clar, però després ens hem de preguntar què és el que fem, perquè que ho hagi dit una altra persona no acredita que tu ho tornis a dir. O sigui, has de mirar què fas, també. Clar, és el criteri i l'esperit crític, no?
Més cosetes, perquè crec que tens més cosetes ja no de l'accident, sinó d'altres mentides que has trobat. Totalment, de l'accident hi ha encara bastantes més fake news, però és que seria impossible abarcar-les totes només en uns minuts. Però del panorama internacional tenim fake news sobre la situació que està vivint Venezuela.
En concret, hi ha una fake news molt viral que s'ha fet que diu que hi ha protestes a favor de la lliberació de Maduro. I aquestes són falses, o sigui, no han tingut lloc a Venezuela. De fet, podem afirmar que és una mica la situació contrària des d'algunes parts.
I què és el que ha passat concretament? Doncs que s'ha fet molt viral imatges d'un grup de persones corallant un himne que es diu El pueblo unido jamás será vencido. I acompanyada d'imatges que serien de venezolans exigint la llibertat del seu president i amb les seves banderes, etcètera.
Però això no és real. Les banderes es mouen? No, no, les banderes es mouen. En aquest cas estem parlant d'un vídeo real, però com hem comentat, doncs, que està fora de context.
El que ha passat és que les imatges pertanyen a un concert de Xile en 2019. Déu-n'hi-do. I, clar, aquest himne és un himne que representa molt la llibertat del poble hispanoamericà i és un himne emblemàtic per tot el poble en moltes causes diferents.
Doncs aquesta peça va ser publicada a YouTube d'un grup de fanàtics d'aquest grup que estaven cantant l'himne al concert i portaven banderes de Venezuela i tal. I això avui s'ha trelliversat tota la història i han publicat aquests vídeos dient que eren protestes a favor que Maduro havia d'estar alliberat i tot.
Déu-n'hi-do. I, clar, doncs, aquí ja estem parlant que pot encendre moltes tensions polítiques ja entre els mateixos ciutadans que estan visquent allà, no? Pensant, ostres, com que hi ha gent defensant això... I en un moment d'inestabilitat són coses que poden ser perilloses.
Doncs bé, Ariel, moltíssimes gràcies per dur-nos totes aquestes notícies falses que has pogut verificar i així els nostres agents, si els hi han arribat, poden saber que no són certes. Moltíssimes gràcies. A tu, va. Adéu.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A pell de cama. La Unió Esportiva Rubí començarà la segona volta amb un clar objectiu. Oblidar la desfeta de diumenge passat a Sabadell. Visita el Martínez diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi a Barcelona. A pell de cama. Tots fem esport. Fem esport.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'AFM i a RadioRubí.cat.
I arribam als esports amb el nostre company Toni Bravo, que avui ve a explicar-nos moltes cosetes. No és així, Toni? Bon dia. Bon dia. Bueno, moltes cosetes... Bé, algunes, algunes cosetes. Jo vull que m'expliquis això de la parte contratante de la primera parte serà considerada com la parte contratante de la primera parte de la selecció de Portugal. Explica-me-la, aquesta.
Molt bé, això, eh? De los hermanos Marx, eh? En certa forma, és així, eh? Per Ferran Pasqual, com estàs parlant, i Rubí Tiago. Per què diem això? Perquè el programa Esports al dia d'avui comptarem...
amb Ferran Pasqual, que va ser l'exentrenador masculí del Club Natació Rubí, ara és seleccionador de l'equip femení de Portugal. El Rubinenc és l'actual ajudant de l'entrenador dels nois del Club Natació Rubí, que és Rui Tiago, i al mateix temps Rui Tiago fa la feina d'ajudant a Ferran Pasqual. És a dir, anem a resumir una miqueta, que tots dos preparadors són els tècnics de la selecció femenina de Portugal, del conjunt masculí
de Waterpolo Rubinenc, i és important. Per què? Perquè estaran presents en la cita que és el Campionat d'Europa de Waterpolo Femení, que això comença ja, perquè comença el pròxim dilluns, això es farà a Funchal, que diràs on està Funchal? Portugal, no? Portugal, a la ia de Madeira. A Madeira! Sabia que estava a Portugal, però no sabia que estava a Madeira, veus? A Madeira.
I s'allargarà fins al proper 5 de febrer. Clar, no seran els únics dos rubinics que hi seran allà, perquè recordem que el Club Natació Rubí és a font de grans vaterpolistes, i, per exemple, a la selecció espanyola, ja sabem que tenim a la Bea Ortiz, actualment, que està al Ferenbaros hongarès, i tenim a les germanes Elena i Ariadna Ruiz Barril, que també estaran presents.
Doncs aquest migdia, a partir de la una i mitja, el programa Esports al dia, doncs podrem escoltar Ferran Pasqual. Anem a parlar també de Petanca, perquè la Unió Petanca-Rubiles Torres ha fet un gran paper a la Lliga Catalana. No ha estat rodó del tot, perquè l'equip B va estar a punt d'aconseguir aquest ascens en una eliminatòria que va ser contra el Sant Bartomeu de Navarcles.
Al final no va poder ser, el partit d'anada anàvem perdent, no van poder remuntar. I la pròxima temporada competiran a primera divisió, que l'objectiu era la permanència. I el grup C de la Unió Petanca, Rubí i les Torres, que també tenia com a objectiu la permanència, doncs aquests sí que han pujat.
Al partit d'anada els va anar molt bé, van aconseguir avantatge, l'han sabut gestionar molt bé, en el partit de tornada han empatat a 8, per tant, ells aconsegueixen aquest premi de l'ascens. Ara que acaba la Lliga Catalana, doncs comencen les competicions de la Federació.
I llavors, això és important perquè tots aquells aficionats que siguin de Rubí tindran l'oportunitat de gaudir d'aquesta competició de la Federació perquè les pistes de la petanca a Cova Solera són una de les seus que acolliran aquestes competicions. Aquestes competicions tindran diverses categories i aquí podrem veure...
Les que competeixen en individual, les que competeixen en dopletes i les que competeixen en tripletes. Per tant, que vols veure petanca... De primer nivell. De primer nivell, eh? Doncs aquí les tindrem a Rubí, que jo no sé si tu has vist alguna vegada alguna competició de petanca o no. No, jo he vist jugar en plan amateur, competició així, en serio, alguna vegada per la tele, alguna coseta, però no massa, no massa part.
No, ja està, per saber si havies anat alguna vegada a veure-ho. I un partit de Waterpolo? Partit de Waterpolo, sí, i tant. A més, darrerament, ses nines estan a tope i són molt guais, aquests partits, perquè són molt emocionants. Doncs mira, ja saps que... No només he anat a veure el Waterpolo, sinó que, a més, he anat a entrevistar waterpolistes. En mis años mozos.
Això ho has fet amb un somriure d'orella a orella, ara perquè no es veu, però ha fet un somriure amb aquests waterpolistes que... Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Això t'ha fet il·lusió. Toni, moltíssimes gràcies per explicar-nos tot això i, com sempre, des d'ahir, no marxis perquè te quedes aquí a la tertúlia. Som-hi. Vinga, fins ara.
I ara, com dèiem, no marxin perquè arribem a la fi d'aquesta segona hora del Rubí al dia, però ara arribarà el Toni Bravo amb la tertúlia i nosaltres vos deixem la recomanació musical del Robert Fernández.
Fins demà!
El reconeixeu, un dels hits dels darrers mesos i que ha omplert pistes de ball i ha deixat que tothom s'ho passés molt i molt bé, doncs gaudint de música com la de Madison Beer, que avui us la vull presentar. Aquesta artista estadounidense acaba de publicar Locket, el que diuen que serà la seva ascensió definitiva com a popstar internacional. Qui és Madison Beer?
Doncs aquest artista amb una trajectòria en constant creixement s'ha consolidat com una de les llocs més influents del pop actual. El seu segon àlbum, Silence Between Songs, li va atorgar la primera nominació als Premis Grammy i va tornar a situar-la en el Billboard 200.
Madison Beer, impulsada per la seva qualitat artística, el seu inevitable i explosiu sexapil i els més de 72 milions de seguidors en xarxes socials, doncs treu a llum aquest nou treball, Locket, del que tothom assegura que serà un dels llançaments pop més destacats del moment.
Doncs què us sembla si escoltem un d'aquests temes que hi podem trobar en aquest treball? La recomanació del dia, descobrir la presència sonora i també física i personal, perquè és impactant, de Madison Beer. Escoltem Batinau.
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Són les 10 del matí.