Passant gairebé 3 minuts i mig de les 9 del matí, començant aquesta segona hora de la Rubí al dia d'aquest dilluns 15 de desembre. Avui conversarem amb el portaveu d'una nova associació que s'ha creat a les urbanitzacions. Es tracta de l'associació Disseminant Can Solà Digne, que fa diferents reclamacions a l'Ajuntament per millorar la zona. I després tendrem...
una nova secció sobre habitatge. La darrera de l'any, que acomiadarà justament l'any de la mà del gerent de Proursa, Carlos Aguila, i el regidor d'Habitatge, Jordi Arnait. Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva local. La Glòria del Mas ens explicarà qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la tertúlia conduïda per Belén Tierno, que analitzarà l'actualitat en David Borillo, Xavi Ribas i Jordi Margarit. I a les 11, la mateixa Belén continuarà xerrant dels projectes singulars, que són projectes educatius de formació professional per a persones amb diversitat funcional. Conversarà amb José Cosuegra, que és
Tutor del projecte, Verònica Casado, que és coordinadora, i amb Alejandro Suárez, que és un dels alumnes d'aquest projecte. I després serà el torn dels crítics de cinema i de sèries, Joaquim Fornols i Víctor Pérez, que, com sempre, ens faran una anàlisi de les darreres novetats. Comencem!
El Disseminat de Can Sola és des de fa dècades una de les zones més oblidades de Rubí i davant d'aquesta situació un grup de residents ha decidit organitzar-se i crear l'associació Disseminant Can Sola Digne. Avui tenim a l'estudi el seu portaveu, el Lluís Rubio, per conèixer els motius que els han imposat a crear aquest col·lectiu i les principals
que traslladen a l'Ajuntament de Rubí. Bon dia, Luis. Bon dia a tots i totes. Començant, anem per feina. L'associació Disseminant Can Solà Digna és molt recent, com estàvem dient, és de nova creació. Ens pots explicar com i per què neix aquest moviment veïnal?
En principi, vull comentar-te que és una plataforma el que hem creat i ara estem fent tot el que seria necessari per crear l'associació. Llavors, el nostre objectiu de la plataforma és donar veu als veïns del disseminat. Actualment són 36 adults i 15 infants.
que tenim una sensació d'abandó, tenim sensació que ningú ens està ajudant en un carrer que per tant a Rubí, per això diem som Can Solà i som Rubí, i que realment estem en la mateixa situació que fa 20 anys quan jo vaig a Terralla. Llavors el que volem és que es doni veu i intentar millorar la qualitat de vida de les que estem vivint allà.
El principal objectiu és aquest, millorar la qualitat de vida dels residents en aquesta zona, però quines són les primeres accions que voleu emprendre des de la constitució d'aquesta plataforma que deies? Sí, actualment estem treballant molt en les xarxes socials per donar veu, estem actuant també intentant connectar amb l'Ajuntament a través de les seves xarxes,
I, bueno, aquestes actuacions acabem de començar i, clar, tu encara...
hem de mirar ben bé què podem fer i què no, i fins on podem arribar com a plataforma i com a associació. Perquè fins ara, com et deia, la sensació és d'abandó, i és una sensació que no s'està ajudant gens, i tenim mancances, perquè tenim manca de serveis bàsics, com podrien ser un asfalt en condicions, com podrien ser aigua potable, que jo crec que és molt bàsic, no tenim aigua potable,
Tenim un problema també amb la mobilitat. No ens sentim connectats amb Rubí. Hi ha molts veïns que no se senten de Rubí perquè, com que la desconexió és total, no te sent de Rubí. A vegades els teus fills els portes a Terrassa, a Ullestrell i altres jocs que estan més propets o que et donen més serveis que no pas el propi poble teu, que és Rubí. I... I, bueno, al final...
Volem demostrar la nostra indignació i demanar reunions amb el govern municipal per veure què podem fer. Perquè al final ells també la seva resposta normalment és que no podem fer res. Perquè hi ha un pont que jo quan fa 20 anys... Jo estic aquí a la zona des de fa quasi 50 anys, però aquí a aquest carrer fa 20 anys.
La seva resposta sempre és que això ha d'entrar al POM i s'ha de fer a través del POM. El POM porta en tràmit 20 anys. De fet, ja l'alcaldessa, quan va estar al nostre carrer, ja va dir que això s'havia d'implementar al POM. Això s'ha fet, has de dir la veritat, que s'ha fet.
Però, com que encara està en tràmit des de fa molts anys, no es porta a terme i estem en aquesta situació de limbo en la qual l'Ajuntament diu que no pot fer res, però nosaltres estem pagant impostos igual que està pagant el carrer de darrere o qualsevol VI de Rubí i no tenim un retorn d'aquests impostos. És zero. No ens està arribant absolutament res. Llavors jo creiem que ja n'hi ha prou
que hem de començar a treballar i fer una taula de treball amb l'Ajuntament per poder començar a millorar aquests serveis bàsics que necessitem al nostre carrer.
Anem per parts, perquè m'has dit moltes coses. Primer de tot, ara esteu constituïts com a plataforma i vos constituireu com a associació, entenc. Sabeu quan sireu associació? En breu, estem treballant amb els estatuts, que, bueno, sabem que avui tenim internet i podem agafar uns que són estàndards, diguem, però, bueno, us ho podrem adaptar una miqueta a nosaltres i esperem que a principis d'any del 2026 podem tenir ja
creada l'associació. I després, deies que entre les accions era posar-vos en contacte amb l'Ajuntament, que ja havíeu xerrat en alguna ocasió amb ells, i que el retorn havia estat que no poden fer res, però poseu aquestes taules. No sé si els heu fet arribar, aquestes propostes. Sí, jo ja m'he reunit amb l'alcaldessa fa molts anys, 10 anys. L'alcaldessa ha estat al carrer, l'ha trepitjat sencer,
També em vas reunir amb els intentes greuges i la resposta sempre va ser la mateixa. No poden donar ajuda perquè no hi ha el POU aprovat. Però clar, jo estic d'acord que legalment el POU és el que mana, però per altra banda necessitem uns serveis bàsics. És que no estem demanant que en canviïn una bombeta. És que el que vull és que ens posin fanals.
És que, bueno, ja ho parlarem si vols, però el tema de Fanals és importantíssim. Perquè la foscor és total. Jo crec que encara tenim el sentiment de quan va bé l'apagón,
que quan sortia la gent al carrer, aquesta sensació de foscor, d'inseguritat, nosaltres això ho tenim cada dia de l'any. Jo surto al carrer i no hi veig res. El meu fil va a l'institut i ha de recórrer 400 metres en una foscor total. Llavors hi ha una sèrie de coses que creiem que l'Ajuntament pot fer per millorar sense tenir el pont ja tramitat i en marxa,
però que ens podria ajudar a millorar la qualitat de vida del veïnat. Ara explicaves precisament això de la foscor, de l'enllumenat, però com descriuries avui el dia a dia dels veïns de Can Solà? El dia a dia és complex. Primer perquè tenim un carrer que no està del tot asfaltat, n'hi ha aproximadament un 25% asfaltat, que això ho vam fer l'any 2024,
I llavors, quan plou com avui, és un problema, circula amb els cotxes. Jo m'he trobat, he hagut d'agafar nois de la moto perquè han caigut, perquè la terra no està en condicions. M'he trobat un avi al terra que no es podia aixecar perquè era terra i no hi havia manera que es pogués aixecar el sol. Vull dir...
Hi ha coses que, malauradament, són... que s'haurien de millorar. El tema de l'asfaltatge pot provocar això que deies ara, accidents. Exacte. Inclús, imaginem que hem de trucar a una ambulància. Jo m'he trobat una ambulància donant voltes per la zona, buscant algú que li ha trucat, perquè no tenim nom de carrer ni número. Això és una altra cosa que s'hauria de parlar també. Què costa a l'Ajuntament? Posar-nos un nom i a cada casa un número.
que truques a l'ambulància i l'ambulància comença a donar voltes i has de sortir a buscar-la. Clar, això t'anava a preguntar, si no teniu ni nom de carrer ni número, com per coses tan quotidianes com una carta, això de les ambulàncies, o quan teniu alguna incidència, com ho feu? Sí, és complicat. Hem de sortir a buscar. Correus t'hem prohibit, els motoristes de correus t'hem prohibit d'entrar al carrer.
van posar unes estafetes fora perquè podessin deixar... Però si és un paquet, els tenen prohibit entrar. I és normal, perquè estan entrant en moto en un carrer que no... que és perillós. El tema de les ambulàncies, la veritat és que ens preocupa bastant perquè fins ara, afortunadament, no hem tingut cap desgràcia. Però el dia que hagi de venir una i hagi d'entrar i no trobi, i estem parlant de segons a vegades o minuts, llavors em pregunto què passarà aquell dia.
per no tenir un mínim. No dic... No volem més que ningú. Volem una cosa bàsica que crec que ens mereixem i que paguem impostos per això. Perquè si jo no pagués impostos, diria, bueno, escolta'm, no pago impostos, no vull retorn, no mereixo un retorn. Com es paguen aquests impostos? Perquè si no hi ha carrer i no hi ha número i no...
Sí, sí, és una mica... No sé, la veritat és que ens cobren l'IBI i jo puc dir que jo personalment estic pagant més de 700 euros d'IBI. Amb una casa normaleta. Vull dir que no estic pagant 50 euros, que et paguem una quantitat important i els serveis són zero. Llavors per això demanem el retorn. Demanem un mínim de serveis que ens pugui ajudar a millorar la qualitat de vida dels veïns.
A més, també insistiu en aquest sentiment d'aïllament, que el fet de faltar-vos tots aquests serveis fa que es generi aquest sentiment d'aïllament. Com afecta als residents sentir-se desconnectats i oblidats pel municipi, com deies voltros? Sí, realment és una desconexió total. De fet, hi ha veïns que fins fa poc tenen dubtes si nosaltres som de Rubí, ho sabem que som de Rubí perquè paguem impostos a Rubí,
però estem en una zona alta de la part de Can Solà, fa frontera amb Terrassa, llavors, bé, fins fa poc hi havia dubtes de veïns del nostre carrer i de fora que dubtaven si això pertanyia a Rubí o pertanyia a Terrassa. I a més a més tenim un problema de mobilitat, ja no només nosaltres, sinó tota la zona, tots aquests carrers de dalt, que no arriba al bus. El bus més proper està a un quilòmetre i mig caminant.
de fet el meu fill quan torna de l'institut ha de caminar un quilòmetre i mig i si el pobre va al gimnàs perquè vol venir a Rubí ja que està a l'institut i ve a fer alguna cosa quan torna a l'hivern a partir de les 6 de la tarda ha de recórrer 400 metres que va amb la llinterna del mòbil i parlo del meu com a exemple però això és per a tothom també tenim gent gran amb mobilitat reduïda aquesta gent no pot sortir al carrer
Li van recomanar a una veïna que havia de sortir a caminar. És inviable. Quina és la vostra proposta de transport públic? Què demaneu exactament? Actualment creiem que hi ha una solució que s'ha plantejat ara fa poc, des que vam fer les rotondes de dalt.
que hi ha un bus que podria fer una parada en una de les rotondes que avui dia està assignada a Terrassa, al bus de Terrassa, però que està, creiem, al municipi de Rubí. Llavors aquesta parada es podria compartir i reduirien a la meitat el recorregut. Estaria uns 700 metres. Dintre d'una avançació hem de saber que els que viuen allà no poden tenir el mateix que el que viu al centre de Rubí. Això ho hem de tenir clar.
que el viure condiciona, no?, viure en una urbanització, però que aquesta condició sempre sigui, bueno, doncs, el millor possible, no?, hem de millorar i ho tenim molt fàcil, és afegir una parada, crec que és la línia 3, que només hauria de fer una parada més.
Pel que fa al POM, deies que totes aquestes millores estarien condicionades al nou POM. Darrerament s'està xerrant molt d'aquest tema, a més s'ha fet l'abans. No sé si heu participat en aquestes comissions quan s'han explicat. No sé si heu anat perquè tinguin en compte la vostra problemàtica. Sí. El POM jo el segueixo fa molts anys.
des que vam començar a entrar nosaltres dintre del que seria perquè el nostre sol estava com a sol no urbanitzable i ara el pou ja és sol urbanitzable i de fet la idea és urbanitzar.
Durant aquests anys, després d'allò, o veïns que van estar lluitant i fent coses, es va parar, perquè nosaltres el vam recolzar molt amb l'associació de veïns de Can Solà,
Després va desaparèixer durant un temps i es va retomar. Llavors, clar, sempre hem deixat en mans d'altres aquests reclams al POM o a l'Ajuntament, fins que ha arribat un moment que hem dit prou perquè estem trobant que no s'estan ajudant i hem decidit que hem de ser nosaltres mateixos.
Això és des del 26 d'octubre i tenim molta feina per fer i la idea és treballar conjuntament i amb taules de treball de l'Ajuntament.
A més, heu organitzat activitats comunitàries, com la futura observació solar a l'Observatori de Montagut. Quin paper tenen aquestes iniciatives en la vostra lluita col·lectiva? Sí, la veritat és que és una cosa que ens plantejàvem fa molt de temps, perquè una cosa que pot ser la ciutadania no sap de Rubí, i crec que el govern tampoc, és que a Rubí hi ha un observatori privat que és únic a Rubí.
n'hi ha altres a Terrassa, Sabadir, Pere Rubit, no hi ha cap més, i que està al disseminat. Llavors, jo soc el propietari, i una de les idees és per poder cohesionar una mica els veïns, per poder fer aquestes reunions de veïnals, de culturals, perquè al final això és cultura,
Doncs el que he proposat és poder fer aquesta observació solar, que a més a més ara està molt de moda, entre cometes, perquè tenim tres eclipsis durant els pòrssims anys, i poder, d'alguna manera, que la gent gaudeixi d'aquesta observació, que no és una cosa que t'ofereixin cada dia,
i poder que el veïnat es puguin conèixer, que hi ha gent que encara no ha vingut a cap reunió que puguin vindre, gent de fora, també han convidat l'alcaldessa que vingui, si vol. Vull dir que és una forma de poder fer una mica de germano. Està obert a la resta de la ciutadania? No.
Bé, qualsevol que vulgui, en el seu dia, quan ho publicarem el dia i l'hora, es podrà apuntar a qualsevol, però l'aforament és limitat, perquè hem de veure on ho fem, com ho fem, si necessitem ajuda a nivell de balles...
perquè és un evento que podria portar poca gent, però també podria portar moltíssima gent, perquè no és una cosa normal, no és una cosa quotidià que podem fer cada dia. Una observació solar amb uns telescopis professionals que t'ensenyen coses que només veus per la tele. I la idea, inclús, és fer més. Aquesta és la primera i volem fer també una observació nocturna, ja sigui de la lluna, ja sigui de planetes,
Tot això estem començant ara a posar en marxa. Aquesta és la primera, veiem com va, i a partir d'aquí en farem més segur. Per què és tan important que la resta de Rubí conegui què és el que està passant allà? Sí, això realment... Jo crec que hi ha un problema de...
que s'està tornant al societat, s'està tornant... que empatitza poc. Malauradament és així, ho dic aquí, potser no em toca, però és així. Tenim aquesta sensació que ens trobem sols perquè la gent no empatitza. Jo entenc, i soc solidari, i crec que tothom té dret quan un fan alt li falla la bombeta.
I entenc quan una vorera està feta malbé, no? Però, clar, nosaltres ens indignem perquè veiem que això, ojalà, jo tingués un fanal per canviar la bombeta, no? I volem que tothom sàpiga la situació en què estem perquè, d'alguna manera, si aconseguim que la gent empatitzi una mica amb nosaltres, doncs, bueno, tindrem més apoyo i podrem fer més força.
I què li demanaríeu avui directament a l'Ajuntament? Bé, a l'Ajuntament ara reunions, taules de treball.
Aquestes són les principals demandes per poder començar a conversar i a mostrar quins són les principals problemàtiques que teniu a hores d'ara. Finalment, com pot col·laborar la ciutadania de Rubí amb les vostres reivindicacions, si és que se vos pot ajudar d'alguna manera? Al final, jo diré una frase que pot ser...
És molt d'esquerres, però el poble unit... A més, gent som, més gent conegui el problema. Avui dia, a més a més, en xarxes socials, el like està molt allò i no és el mateix una agrupació que té 10 likes a una agrupació que té 10.000 likes. I això s'ho miren, i ho sabem. Llavors, la idea és que tothom sàpiga, creiem que empatitzaran amb el nostre projecte,
i que en algun moment es podrem fer cas gràcies a tenir molta gent de la nostra part. Doncs esperant que s'escolti la seva veu, anirem seguint el cas per veure com evoluciona i vos donem les gràcies per ser-hi aquí avui per explicar-nos quina és la problemàtica que esteu vivint. Moltes gràcies a vosaltres per donar-nos veu. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel va preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Sardanes d'autor. Un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinat. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor. Cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí.
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts, de 10 o 11 del vespre, a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Torna'n l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de la FM o a radiorubí.cat. I que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie, parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous, a partir de les 6, amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Tots els dilluns de 9 a 10 del vespre escolta Musical Express. Tots els èxits dels 70 i 80. Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. Combinat amb la millor American Music. Musical Express, amb Francesc Vila.
I avui tenim la darrera secció de l'any d'habitatge i per tancar aquesta darrera secció de l'any tenim al nostres el regidor d'habitatge Jordi Arnaiz i el gerent de Proursa Carlos Aguila que venen a fer-nos, com no podia ser d'una altra manera, el balanç del servei. Bon dia als dos i benvinguts. Bon dia. Bon dia.
A veure, vos faig primer una pregunta als dos, que com som a final de l'any, si haguéssiu de resumir el 2025 amb un titular en matèria d'habitatge, no vos anigueu per altres bandes, en matèria d'habitatge, Rubi, quin seria aquest titular? Qui comença?
Bé, jo el titular seria un any molt intens en habitatge i amb un treball força complicat però comprometeus a millorar el parc públic. Jo per mi els 2,4 milions d'habitatge d'inversió que es fan aquest any i que ens serviran per incrementar molt el parc públic. Passant al balanç, Jordi, quin balanç feu de les polítiques públiques d'habitatge que heu duit a terme des del vostre servei?
En un balanç positiu, tot i que aquest treball no es nota i no ha donat de ser frits per acabar amb la complexitat que té el problema de l'habitatge, que, com hem dit més una vegada, no és un problema només dels nostres municipis, sinó és un problema global.
on les polítiques d'habitatge que s'han fet no han sigut suficientment valentes com per donar sortida a la gran problemàtica que tenim de l'habitatge i, per tant, encara estem atents de canviar aquest model, que canvia el model de l'habitatge, canviar les lleis que regulen l'especulació de l'habitatge. Hem fet molta feina, però encara queda aquesta feina per fer d'acabar de tancar el cercle i, sobretot, tancar el model d'especulació que s'ha convertit en l'habitatge. Per tant, autocrítica.
Doncs sí, jo crec que hem de fer autocrítica en el sentit que podien haver fet més amb més recursos i sempre té la complicitat dintre els recursos, el que diem, no? Perquè a vegades tenim forces polítiques que sempre estan castigant el tema dels impostos, és a dir, sempre estan votant en contra dels pressupostos, votant en contra de les inversions que volem impulsar a la ciutat i això, evidentment, només es pot finançar amb aquests impostos que paguen tothom per afavorir també les polítiques d'habitatge.
A banda de les coses que encara queden per fer, de les que ja s'han fet, Carlos, des de Proursa, com s'ha traduït el balanç de l'any en actuacions concretes sobre el terreny? Realment el que nosaltres detectem és que primer l'habitatge és el principal problema de la ciutadania, això és un fet que ja es veu a totes les enquestes i tot això.
També a nivell del treball intern veiem que cada vegada se'ns adreça més gent, tenim el rècord absolut d'inscripcions del registre de sol·licitants d'habitatge de protecció oficial, cada vegada donem més ajuts d'habitatge, vull dir, tot creix. Llavors, la part important que detectem és que aquest any s'ha fet una aposta molt forta en inversió, es tiraran endavant dos projectes d'habitatge de protecció oficial,
en solars de titularitat de producció, i entenem que aquest any s'ha fet un esforç important. A nivell general, la política d'habitatge és cara, lenta, però té un impacte social i una inversió social molt positiva a la vida de la gent. Un dels teus titulars, el teu titular eren els 2,4 milions d'euros que han estat per reforçar les polítiques d'habitatge. En què s'han invertit principalment aquests recursos?
Bé, els 2,4 milions d'euros es van aprovar el pla d'inversions, que, per cert, torno a dir que no totes les forces polítiques van votar favorablement aquest pla d'inversions. Per tant, hem de tenir en compte que fer polítiques valentes d'habitatge ha de ser una realitat quan la gent ha de votar i aixecar la mà.
I en aquest sentit, aquests 4 milions d'euros, principalment, els volem destinar a comprar habitatges per tant que se retracta. És una fórmula ràpida de compra habitatge, per tant, és una manera ràpida de posar a disposició aquests habitatges a la ciutadania, i per tant, aquest compromís, que tot i que abans podíem pensar que no tenim força compromís, perquè...
Podria ser una autocrítica, però sí que 2,4 milions d'euros d'inversió. També hem de dir que destinem més de 2 milions d'euros també a polítiques de servei d'habitatge, amb les quals són les polítiques que fa també ProUSA, o sigui que dintre d'aquest paquet destinem força diners a habitatge, i una part d'aquests habitatges han de servir per donar sortida a les persones que no poden servir al mercat lliure d'habitatge, que és el mercat que està més tensionat i que nosaltres...
Com a política municipal podem fer el que podem fer, però no tenint en compte que les polítiques d'habitatge la competència la té la Generalitat de Catalunya en aquest sentit i per això també estem treballant conjuntament a la Generalitat de Catalunya per posar a disposició el bui solar. Aquests que deia el Carlos, dos d'aquests eren de propietat de producció i per tant ja tenim en marxa el canvi de planejament i tenim en marxa també els projectes d'aquests habitatges que volem fer un al sector a 4 que sortiran 35 i 40 habitatges
I a la plaça Pilsum, que també tenen aquest terreny just a la cantonada, on està el Bollum, també volem fer un model nou d'habitatge, que és habitatge per la gent gran, un model diferent, i que també sortiran entre 12 habitatges. Si això li sumem als que ja tenim projectes, com són el 19 de l'Avinguda Castellbisbal,
els 6 que van posar a disposició de Maria Oreja i Camp Main, els 24 que es van posar a Marconi, podem dir que podríem acabar el mandat amb un planejament com a mínim d'una pujada del 60% d'habitatge públic a la nostra ciutat. Ara deies de fer un model diferent per a la gent gran en aquella zona del costat del Boedum. Quin és aquest model?
És un model d'habitatge que és per a la gent gran, que no té res a veure amb una residencia, sinó que té espais comuns, on compartir, on també fer aquesta socialització que a vegades necessita la gent gran i que no tenen dificultats de ser assistida. És un model diferent que ha funcionat en ciutats com Barcelona, que hi ha diversos projectes i altres ciutats, i que tenim un model d'habitatge residencial per a la gent gran. O sigui que té espais comuns,
té espais on comparteixen espais i, evidentment, té el seu propi habitatge, i que seria un model que molta gent, quan hem fet reunions, perquè vam fer una trobada amb el casal de la gent gran, on van exposar també tota la feina que fa Proussa i el que tenim a disposició, la gent ho reclamava molt. Hi ha molta gent que té un habitatge
que és gent gran que té un habitatge però potser no és accessible, no té ascensor, o sigui, té moltes dificultats per estar a ells, i llavors aquest habitatge serà diferent perquè, evidentment, tots els habitatges que fem nosaltres, i ara el Carlos pot explicar el projecte de rehabilitació que estem fent, els volem adaptar i que siguin habitatges per a tothom que pugui accedir. Ja sabeu que als periodistes ens agraden molt les dates. Això quan estaria fet, ho sabeu o encara no?
Bueno, hi ha una primera part que nosaltres estem modificant el planejament, és a dir, el sol, no? El sol està destinat a una utilitat i ara ho estem modificant per poder fer aquest tipus d'habitatge dotacional o per aquest projecte que acaba d'explicar el Jordi. Llavors, és veritat que això trigarà, no ho sé, no sabem si un any o un any i pico, això depèn també del...
d'altres instàncies que no és només l'Ajuntament, i a partir d'aquí nosaltres tenim previst tenir a la mateixa vegada el projecte i construir, i el que triga a construir. Vull dir, en qüestió de dos o tres anys podrien estar aquests projectes. A més, també enguany s'han rehabilitat 61 habitatges en fons Next Generation. Quines millores s'han fet i com ho noten els veïns, Carlos?
Bàsicament, és important aquesta rehabilitació perquè també és una forma de millorar la vida de la gent, el seu confort, reduirem la factura energètica, i bàsicament el que implica és agafar els dos habitatges encers i li posem un abric, el que seria un abric a l'edifici, perquè...
sigui més calentet, perquè faci menys calor i menys fred, vull dir, agafem tot això, i a banda també hem implementat una política que era molt interessant, que era proposta aquí del regidor d'habitatge, que és, aprofitem que posem totes les energies renovables i fem que el retorn d'aquesta energia renovable vagi a la part comuna, vull dir, a les despeses nostres, però també vagi a baixar la factura energètica dels jugaters i jugateres que viuen al parc públic.
També, per l'altra banda, hem posat a l'edifici de Montevèdra quatre ascensors, millorar l'accessibilitat i, bàsicament, el que estem deixant són uns habitatges nous amb una certificació energètica alta, vull dir, millorar el confort i baixar la factura energètica dels jugaters i jugateres. Quin valor social tenen aquestes rehabilitacions, més enllà de la millora energètica?
El valor que té aquesta rehabilitació és dignificar el parc públic que tenim, perquè és veritat que els edificis, la façana ja es veia que estava molt llarga, són edificis que tenen més de 25 anys, per tant s'havien de rehabilitar, millorar sobretot la confortabilitat de les persones que viuen aquests habitatges, que també és molt important, i jo crec que aquest model que ara aquí millorarem és també el model que estan implementant a les noves promocions que fem com a ajuntament.
perquè és important que el model, no sé si heu vist la de Maurelia Campmain, els que estan projectats a l'Avinguda Cacibel, que per cert aviat ja està marxada la licitació, per tant, esperem que aviat també comencin, són habitatges que tenen un altre disseny, és un disseny evidentment més funcional, més amable, amb fustes, que fan que aquests habitatges no siguin...
assenyalats per ningú, sinó que són habitatges on qualsevol estaria incòmode vivint. I jo crec que aquest criteri que hem implementat des del disseny d'aquest model és el que hem implementat a totes les nostres futures promocions. Jo crec que ha de funcionar així, sobretot perquè el parc públic nostre ha de ser un parc públic on tothom està incòmode i ens agradaria anar a viure.
Ara el Jordi xerrava dels de nou habitatges, aquests dotacionals de l'avinguda de Castellbisbal, que de fet és un dels més destacats. Què aporta de nou respecte a altres promocions? El Jordi feia alguns apunts. Carlos, quines coses aporta noves?
De fet, els habitatges de l'Avínia Castellbisbal seran els primers que són dotacionals, és a dir, és un model que s'implementa a Rubí aprofitant totes les possibilitats que dona l'habitatge. Normalment sempre els habitatges es fan en zones residencials i en aquest cas s'aprofita per desenvolupar en habitatge dotacional
Un projecte que serà habitatges petits però que seran compartits i també va destinat a un altre perfil d'usuari. Vull dir, la nostra voluntat és que sigui un perfil d'usuari que no arribi al mercat privat però que tingui capacitat per poder fer-se càrrec del lloguer. Vull dir, és un...
Jo crec que és una de les situacions a dia d'avui, jo crec que ho he dit moltes vegades, entre un 70 i un 80% dels ciutadans de Rubí tenen necessitats d'habitatge i llavors nosaltres intentem implementar polítiques d'habitatge per tots aquests usuaris i en aquest cas aquest projecte va destinat a aquest perfil.
Ens estem quedant gairebé ja sense temps. Hem de xerrar també de les mocions que heu fet des d'habitatge per fer tot el balanç d'aquest any, Jordi? Doncs sí, aquest compromís que hem tingut com a govern municipal en treballar i en reforçar i protegir els habitatges en forma de tres mocions, una que regulava tots els habitatges turístics, per tant, ja no donen més licència d'habitatges turístics a la nostra ciutat,
Les que ja tenen i estan tindran un gravament d'una taxa del doble, o sigui que cobrin una taxa del doble per aquests habitatges, i per tant d'aquesta manera volem descentivar que la gent no posi els habitatges en comitats turístics. Sabem que no som una ciutat on tinguem molt, però no volem convertir-nos, perquè al final que vagin expulsant gent de Barcelona, que vagin cap a Sant Cugat, de Sant Cugat cap a Rubí, fomenta que tinguem aquesta mena de polítiques. L'última que vam presentar va ser la moció contra l'especulació,
que per cert totes les forces polítiques no van votar a favor de contenir l'especulació, per tant, no es pot vindre aquí a dir que estem preocupats amb l'habitatge i després protegir-se d'especuladors, i el que farem també amb aquesta nova moció, si s'aprova la llei del Parlament de Catalunya, és que puguem optar al tant és i retratar a tota mena d'habitatges
Com dèiem, gastar aquests 2,4 milions en habitatge que vingui d'altres fórmules. I també l'última que hem tirat endavant perquè els habitatges tinguin la protecció indefinida com protecció oficial. Nosaltres al nostre part públic ho estem fent a tots, o sigui, ja estem convertint tots els habitatges en protecció indefinida i el que volem és que tots els habitatges que es facin fins ara
i que també estan implementant mesures als privats, o sigui, perquè ara tenim cremalleres que ja tindrem una nova proposició, doncs aquí sortiran 52 habitatges de protecció oficial i també aviat la que es faci al carrer Francolí, doncs també suposarà que n'hi hauran un 40% d'habitatge protegit
on tothom podrà cedir. I aquí és important, i torno a remarcar, que la gent per poder cedir aquests habitatges s'ha d'apuntar al registre de sol·licitants, com deia el Carlos, és la manera que la gent pugui cedir aquests habitatges de protecció oficial i, per tant, que s'apuntin i que no esperin que els habitatges estiguin fets per anar a apuntar-se, sinó que al final han de tenir aquesta regulació, perquè també nosaltres, com a municipi, serveix per apretar la Generalitat de Catalunya, tenim molta gent sol·licitant habitatges de protecció oficial i, per tant, podem apretar
com municipi a la Generalitat de Parc, que construixi més en fons també de la Generalitat de Catalunya. I ja per acabar, quin missatge voldríeu donar a la ciutadania que té dificultats per accedir a l'habitatge a Rubí? Per mi un 2026 amb més habitatge social i assequible.
N'hi haurà, ja heu dit que n'hi haurà, per tant, la ciutadania hi podrà, hi podrà accedir. Però que totes les administracions s'hi posin, igual que ens estem posant nosaltres i podem tirar una mica més, una mica més. Jo diria que des de les esquerres estem lluitant per tenir més habitatge públic i, per tant, des de l'Ajuntament també ho farem així. Molt bé, doncs amb aquest dos desitjos ens veiem l'any vinent. Pues sí. Adéu. Adéu.
Ràdio Rubí, la primera en informació local. Sempre al teu costat.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen en la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales.
En el Branch hablamos sin filtros de lo que de verdad te importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
I arriba el moment dels esports avui amb el Cisco Lara. Bon dia, Cisco. Hola, què tal? Bon dia. Què ens expliques? Quines novetats? Què ha passat? Vull saber-ho tot. Ai, ai, ai, que han passat tantes coses, no? Bé, doncs per començar sobretot hem de destacar aquesta possible presència. No serà fàcil, però com a mínim les opcions hi són sobre la taula perquè...
Si el club natació Rubí fos capaç, ho tindrà molt complicat, perquè visita el barri de Sants el pròxim cap de setmana, el conjunt del Mediterrani fos capaç de guanyar, el rival barceloní entraria entre els vuit primers i, per tant,
en Copa del Rei. Per primera vegada l'equip masculí podria participar a la competició del CAO. Fins ara no ho ha fet. Les noies sí que ho han fet en un munt d'ocacions, ara però a la primera nacional. Però és una bona opció per a l'equip del Ruitiago. Evidentment ho tindran molt complicat perquè el Mediterrani està un esgraó per sobre.
de l'equip de la nostra ciutat, per tant, serà difícil que puguin guanyar, però poden donar la sorpresa. A més, tenen aquesta motivació i, en tot cas, si no passa, hauran d'estar pendents del que puguin fer, Tenerife Chey, de Sant Andreu, Cavalla, Catalunya, en definitiva, doncs una mica els equips que els poden superar la classificació. Però vaja... Ja m'havia il·lusionat, eh? No, no, sí, com a mínim està això, està la il·lusió, que és molt bona, tot plegat després d'haver guanyat aquest cap de setmana al Boadilla, l'equip de la nostra ciutat, 18 a 12, que van guanyar i, per tant,
Doncs tres punts importants per a l'equip que està fent una molt bona campanya. Després si poden mantenir la categoria o no és molt complicat, però les opcions hi són i sempre s'ha de comptar. Però sobretot ha de destacar aquesta possible presència perquè és una motivació i és una dada força interessant que ve a sumar-se les nombroses que normalment acostumem a tenir amb l'esport de l'aigua, sobretot el water polo, evidentment.
Més coses. Què més ens vens a explicar? Banda del Waterpolo, que jo estava molt il·lusionada i ara he fet un poc xof, però tornarem a remuntar. Sí, a partir d'aquí la resta, com sempre, els dilluns en parlarem al migdia, al programa d'esports, sobretot...
dels partits de futbol. La Unió Esportiva Rubí empatava una a casa aquest cap de setmana, ho feia davant del Sant Mauro, però continua entre els sis primers. En aquesta gigaelit molt igualada, revisarem com va anar una mica el partit, la visió dels entrenadors d'un encontre en el qual es podria haver tant perfectament guanyat com perdut, perquè tots dos equips van tenir clares ocasions per fer-se amb la victòria, així com també per perdre'l, ja fos d'un costat o de l'altre.
I pel que fa a primera i segona catalana, bones notícies, perquè tant el Juventud 25 de setembre com l'Olímpic de Can Fatjó van guanyar. L'Olímpic ja confirma que es troba en zona mitja de segona catalana al grup 5. El 20 està amb els mateixos 12 punts que, per exemple, el Covelles, que està en zona de salvació a primera catalana. L'estrena del Quico Díaz va anar molt bé en el derbi. A dos guanyava a Sant Cugat, al conjunt de la nostra ciutat. Per tant, doncs, bon camí, que sembla agafar aquest 20 que va començar trontollant, però que...
Veu les coses d'una manera força diferent. Ara amb el Quico Díaz, que de mica en mica anirà imprimint la seva capacitat d'entrenador i, per tant, l'equip que potser pot arribar a bon port en aquesta temporada. En futbol sala hem de mirar demà, eh?
Demà tenim la Copa del Rei, també parlarem demà al matí. Copa de la reina de l'esportiu Rubí Femeni, que guanyava el cap de setmana en Lliga, el seu partit davant del GEC, la 3-2. Els nois s'empataven a 4, engecen 5 partits sense perdre i estan en la zona mitjalta de la tercera nacional. I tanquem amb l'Hockey Club Rubí 100 patins, amb victòries a 3 cantos, els nois 2-8, les noies a l'extrabonus.
A la pròrroga que feien l'1 a 2, davant dels 3 cantos, segueixen líders de Lliga Élite Femenina. Els nois segueixen entre els 4 primers. Per tant, funcionen a la perfecció. L'Hockey Club Rubí sempre té, sobretot aquest any, destacant aquest camí dels nois. No per menys tenir a les noies, que com sempre ho fan molt bé, però els nois estan destacant perquè potser no s'esperava el gran camí que estan fent.
Molt bé, doncs anirem seguint tot el que expliqueu des d'esports. Moltíssimes gràcies, Sisko, per ser-hi aquí avui. De res, de res. Estaria més. Aquí estem, com sempre. Vinga, adeu.
I avui, 15 de desembre, bon dia, Glòria Dalmas, de qui és l'aniversari? Què tal, Pamela? Doncs mira, avui comencem felicitant a Hugo Loris. Hugo, que avui fa 39 anys, l'Hugo és exporter del Tottenham i excapità de la selecció francesa. És considerat un dels grans porters europeus i és una peça clau en el Mundial que França va conquistar. És no, va ser. Va ser, va ser, sí, sí, sí.
També celebra l'aniversari l'Elisabet Casanovas. Tu saps qui és? Et sona Merlí? Sí. Arriba als 31 anys i ella... A mi m'acosta molt posar-li relacionar els noms amb les cares. Això em passa a mi, també. Jo quan les veig, sí, aquestes d'aquí, aquest actor és d'allà, però ella sobretot ha sigut coneguda per la seva interpretació, el seu paper a Merlí.
Quants anys fa has dit? És 31. És una niña, és una niña. Molt bé, molt bé. Continuem amb Juan y Medio. Aquest home és que m'encanta a mi. Sí? Sí, m'agrada molt. No sé, té alguna cosa... No físicament, eh? El seu tarannà, eh? M'agrada gens. Eh? No m'agrada gens. No, té alguna cosa... No sé, ara, més d'adult, eh? Quan era més jove ja no m'agustava tant. Però bueno, és igual. Arriba als 63 anys.
De la teva quinta. De la meva quinta, exactament. Per això t'agrada. Bueno, no sé si serà per això o no. Ell és un rostre, ja sabem que és un rostre que s'estima molta gent, no solament la Glòria del Mas, és molt reconegut a la televisió espanyola.
i és sobretot conegut per programes com Menuda Noche o Inocente Inocente. Vull dir, hi ha molts presentadors que els tens encasillats en un programa. Doncs Juan y Medio és Inocente Inocentes.
I avui tancarem amb Borja García, que compleix 43 anys, i ell és pilot de curses i ha competit a categories com la Fórmula 3 i World Series, consolidant-se amb una trajectòria molt destacada dins el món del motor. Molt bé, doncs molts anys. Això és el que tenim avui, per molts anys a tots. Molts anys a tots. Adeu. Adeu. I ara no marxin perquè arriba la tertúlia amb Belén Tierno i després al magazín Noltros vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Molt bon dia, què tal? Com esteu? Darrere setmana de recomanacions de l'any 2025. I ho farem, doncs, com toca per aquestes èpoques, amb recomanacions o amb referències d'allò que no pot faltar a la teva playlist de clàssics nadalencs. I començarem per la que tothom té al cap abans que digui res de res. Ah...
Qui no la reconeix aquesta cançó? Qui no l'ha gaudit i potser també qui no l'ha patit un any darrere de l'altre? Ja fa tres dècades que es va publicar All I Want For Christmas Is You.
Molt més que un clàssic. Diria que és un estàndard nadalenc. Etern, sí, etern. Passaran 3.000 anys, s'haurà seguretat la civilització humana i l'únic que restarà viu, que restarà actiu, serà en bucle, allà sonant, el tema de la Mariah Carey. All I want for Christmas is you. Sembla un futur distòpic, però... Tal com ha anat la cosa, no improbable del tot.
I a més a més aquest tema doncs és un hit etern i també una màquina infinita de fer diners. Clinc, clinc, caixa cada any. Cada any? Sí, sí, cada any es calcula que els drets d'autor de la cançó generen 3 milions de dòlars d'ençat de la seva publicació. A més a més ha donat ni més ni menys que del moment inicial de la seva publicació en quant a redis, en quant a clinc, clinc, caixa.
60 milions de dòlars des del moment inicial de la publicació. I només estem parlant d'adreça d'autor, eh? Diguéssim que és la millor inversió que ha fet la Maria Carey en tota la seva vida, sense cap mena de dubtes. És el tema nadalenc més reproduït de tots els temps.
Però la versió que avui reproduirem, que avui escoltarem, no serà aquesta que hi estem escoltant. No, no. Escoltarem una versió interpretada dins d'un altre clàssic nadalenc. En aquest cas, del món del cinema i des de la mítica pel·lícula Love Actually. Qui no ha vist Love Actually? Un altre dels clàssics propis del cinema de Nadal. Doncs bé, una nena passaria a la història fent aquesta versió.
I, a més a més, tenint un paper protagonista, no farem un spoiler total, un paper protagonista a la recta final de la pel·lícula, que succeeix una escena que acaba de definir molt tot el que ha passat durant tota la pel·lícula, o part d'ella.
Ella, la noia que cantava, la nena que cantava això, és Olivia Olson, cantant i actriu que va deixar, doncs per la història, aquesta versió que ara mateix escoltareu i que jo crec que ja és el culment dels blockbusters nadalencs a nivell de cinema. Lo factually, all I want for Christmas is you, només necessites Radio Rubí i bona música i bona companyia. I ara escolteu aquesta versió.
Don't want a lot for Christmas. There's just one thing I need. I don't care about the presents underneath the Christmas tree. I just want you for my own. More than you could ever know. Make my wish come true.
Fins demà!