Són les 9 del matí.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, Abel de Cama. L'Unió Esportiva Rubí viu el moment més delicat de la temporada. Necessita victòries per sortir de la dinàmica negativa dels resultats i Can Rossès ha de ser el seu portí. Aquest diumenge tindrà un duel directe de la zona baixa. Rep a l'Horta i Ràdio Rubí hi serà present. T'esperem 5 minuts abans de les 6 de la tarda.
Fins demà! Fins demà!
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del supermancat, con dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales.
En el Branch hablamos sin filtros de lo que de verdad te importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Sonido vinilo Espacio musical que rinde tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
A Ràdio Rubí, als dilluns, toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música.
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila.
L'Enjoc és... A l'Enjoc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. Enjoc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de la FM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
Els diumenges, a Ràdio Robé, sintonitza ara i sempre, de 10 a 11 del matí.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinant. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí.
Passen gairebé 6 minuts de les 9 del matí i entrem ara en la segona part del Rubí al dia amb una nova hora de magazín informatiu abans d'obrir el debat i més tard els continguts culturals que ens duran fins al final del programa. D'entrada xerrarem de comunicació i de drets dels més joves. Entrevistarem Marta Arribas que acaba d'assumir la presidència del nou Observatori de la Infància i l'Adolescència de Ràdio Televisió Espanyola amb
Amb ella coneixerem quin és l'objectiu d'aquest organisme i quin paper vol jugar a l'hora de ballar per la presència i el tractament de la infància i l'adolescència als mitjans públics. Tot seguit abordarem una qüestió molt més local. Conversarem amb Joan Puntí per aclarir en què consisteix el projecte Rubí Mereix Més, quines propostes planteja i quin recorregut pot tenir
dins el debat ciutadà. Després arribarà l'escàner setmanal d'Albert Soler, l'espai on repassa algunes de les notícies més destacades dels últims dies a partir d'una paraula que fa de fil conductor per interpretar l'actualitat. I com cada dia...
Completarem aquesta segona hora amb la secció d'esports, amb l'actualitat dels clubs i competicions locals i amb la recomanació musical del Robert Fernández, que ens durà una nova proposta per escoltar amb calma.
A les 10 en punt obrirem la tertúlia conduïda per Toni Bravo, avui amb Lídia Juste, Carme Pomereda i Joan Manuel Fernández, amb qui analitzarem alguns dels temes que han marcat l'actualitat.
I a partir de les 11, Valentierno tancarà el programa amb una nova edició del territori digital de Germà Bustamante i amb l'agenda de la biblioteca per repassar les activitats, propostes culturals i iniciatives que arriben des de l'equipament durant els pròxims dies. Començam!
Ràdio Televisió Espanyol ha fet un pas nou per reforçar la seva funció de servei públic. El Consell d'Administració de la Corporació ha aprovat la creació de l'Observatori de la Infància i l'Adolescència. Es tracta d'una iniciativa pionera dins de les Corporacions Audiovisuals d'Espanya i està presidida per la consellera rubinenca Marta Ribas. Avui volem conèixer millor aquest nou observatori i per això xerrem precisament
La Marta Ribas, amb la seva presidenta. Bon dia, Marta. Què tal? Bon dia. Com esteu? Bé, a veure, acaba de néixer aquest observatori de la infància i l'adolescència, però nosaltres volem que ens expliquis què és exactament aquest nou òrgan. Doncs encantada. La veritat és que sí, és un nadó, això. Tot just acabem d'aprovar-ho la seva creació en la reunió que hem fet aquesta setmana del Consell d'Administració,
i tenim bastant clar cap a on el volem portar, però jo crec que el camí ens l'anirà marcant el propi caminar. És un òrgan consultiu de Ràdio Televisió Espanyola que pretén, d'una banda, revisar, controlar que Ràdio Televisió Espanyola, en tots els seus canals, en tots els seus continguts,
compleix amb la normativa, tant amb la normativa, les lleis, diguem, que existeixen en aquest àmbit, però també amb els propis codis interns de com protegir els drets de la infància i l'adolescència i, per tant, revisar tot el que fem amb esperit crític i controlar i alhora també posar en valor si complim tota aquesta normativa. Però no ens quedarem aquí. La voluntat és que això permeti
obrir debat, reflexions, consells, recomanacions, perquè internament es facin molt millor les coses i fins i tot ampliem quines coses es poden fer per millorar no només la protecció de la infància i l'adolescència, sinó la funció pública dels mitjans de comunicació, la principal corporació pública de comunicació d'Espanya, respecte del que hem d'oferir de continguts audiovisuals
per als menors d'edat, per als nens i nenes i pels nostres adolescents. Això, evidentment, queda com molt gros dit així, seran coses concretes, anirem fent, per això us dic, amb el caminar s'anirà veient què podem fer, però, a més, amb el caminar, perquè és que en realitat no tenim precedents, és la primera vegada que es fa
que es fa un observatori d'aquest tipus. Existeixen observatoris dels mitjans i la infància, però no des de forma independent o des dels òrgans de control externs, però no des dels propis mitjans de comunicació. I no només a Espanya, que no n'hi ha, sinó que fins i tot ens hem estat mirant corporacions públiques o grans corporacions a Europa i tampoc un òrgan així específic
Tal qual, no n'hem trobat. O sigui que, vaja, anirem construint-lo i jo crec que generarem precedents, segur, i temes interessants que puguin ser també d'utilitat per a altres corporacions. Ho fem per la Generalitat Espanyola, però la intenció és que serveixi per a tothom qui després, si vulgui, apuntar les experiències que puguin ser exitoses o interessants.
I fins i tot extrapolar-lo als altres mitjans de comunicació del país, entenc? Bé, que això cadascú ha de decidir sobre ells mateixos, evidentment, però jo crec que sí que es poden generar sinergies, es poden generar iniciatives, es poden generar recomanacions, es poden generar experiències que potser altres diguin per què no, nosaltres també podem adoptar-les, encara que no sigui...
tal qual fer un observatori, però sí, doncs, coses concretes que puguem anar fent, doncs, que després altres puguin apuntar-s'hi també a fer-s'ho. També servei públic, això, vull dir, no és una cosa privada ni exclusiva, no? I per què Ràdio Televisió Espanyola considera necessari crear aquest observatori? Què és el que ha canviat? Doncs, mira, això ha sorgit...
lo practico, diguem, ha sorgit d'una proposta del Ministeri d'Infància que ha suggerit a Radio Televisió Espanyola generar un òrgan d'aquest tipus. Per què un òrgan d'aquest tipus? Doncs a Radio Televisió Espanyola existeix des de fa uns quants anys un Observatori d'Igualtat i una mica imatge i semblança del que és aquest Observatori d'Igualtat és que hem generat aquest d'infància internament com a estructura, per dir-ho així. L'Observatori d'Igualtat
La veritat és que està fent molt bona feina. Revisa això, que tots els continguts de radiografia espanyola petlin per la igualtat de gènere, que el paper de la dona estigui ben representat, que no siguem reproductors d'estereotips de gènere, que es mostrin totes les diversitats de les dones, que les dones estiguin representades amb paritat...
i també està generant moltes sinergies, a més, que això és la part molt interessant, i ara us diré també, per l'infància i l'adolescència també pot ser molt interessant, genera moltes sinergies amb la societat civil. Ara, per exemple, aquesta mateixa setmana, el diumenge passat, amb motiu del 8 de març, vam estar com a Consell d'Administració i a través de l'Observatori d'Igualtat, que penja del Consell d'Administració, a Màlaga, en el Festival de Cinema de Màlaga,
i es va fer allà un acte públic amb motiu de l'estrena d'una pel·lícula, participava per la Universitat Espanyola, però també es van fer un parell de taules de debat amb les dones del cinema, les dones de la indústria del cinema, que estan també organitzades, i amb elles es creuen...
com està la situació, què es pot fer, què pot ser a Ràdio Espanyola per promoure encara més el paper de les dones en l'industria del cinema, com va impulsar més el cinema fet per dones, el cinema sobre temes de dones, en perspectiva de gènere... Tot això traslladem-ho a l'àmbit nostre. Nosaltres, per començar, el propi...
que aquest òrgan de l'Observatori d'Infància i Adolescència tindrà a dins del plenari de l'Observatori, de qui formem l'Observatori, no només les principals direccions de les àrees de radiografia espanyola implicades i representació dels treballadors i treballadores de la casa, sinó també les cinc organitzacions que a nivell estatal són més representatives de la infància i l'adolescència.
Unicef, Save the Children, Plataforma d'Infància, que agrega plataformes de tot el territori, i el CEPIA, que és la coordinadora de participació d'infància i adolescència, directament Infància i Adolescència, a través dels Consells de Participació d'Infància i Adolescència de tot l'Estat, elegeixen uns representants que estan en aquest
Òrgan a nivell estatal. Aquests estaran dins de l'Observatori. I també el Consell de la Joventut, que també són directament joves de tota Espanya. Amb ells i amb elles és amb qui treballarem aquestes coses. I a partir d'aquest treball amb ells i amb elles, i amb universitats, i amb professionals, i amb altres organitzacions de la societat civil més específiques, amb qui treballarem temes puntuals,
és que volem fer aquesta anàlisi de com ho fem, anàlisi de què més podem fer, de com millor ho podem fer i també de com anar-nos adaptant a com consumeix l'audiovisual els nens i nenes i els adolescents avui en dia i a què necessiten.
Entenc que aquí tindran aquest paper tan important els membres del Consell Estatal, els infants i adolescents. Entenc que aquí tindran un paper molt important perquè els considereu importants, se'ls ha d'escoltar precisament. No podem fer coses sobre infància i adolescència sense la infància i l'adolescència. Són ciutadania de ple dret.
Ells i elles són els que han de parlar, els que ens han de dir, i no té cap sentit parlar d'un altre sense escoltar aquell altre, diguem, no? Sí, sí, és essencial. Era com d'inici claríssim que sense la participació directa d'infància i adolescència no podíem fer aquest òrgan, però a més la voluntat és que a partir d'això també puguem obrir altres espais de participació de la infància i l'adolescència directament en l'opinió sobre la nostra...
sobre els nostres programes, sobre què volen, sobre què els agrada, sobre què no els agrada, sobre què necessiten, sobre què volen que sigui la televisió i les ràdio públiques de l'Estat. Ells què volen? També, evidentment, volem parlar, volem establir llaços amb les famílies. Què volen les famílies espanyoles avui en dia en la televisió pública que és seva, o en la ràdio pública que és seva, per als seus fills i filles? Tot això...
No és que no existeixi estudis sobre això, hi ha estudis universitaris, hi ha organitzacions des de les associacions de consumidors de l'audiovisual, que estudien coses d'aquest tipus, però volem que, bé, escoltant tot allò que ja s'ha fet i enxerxant-ho, i fins i tot fent nous plantejos d'anar, perquè això s'ha d'anar actualitzant sempre, constantment,
Nosaltres, la casa, la radiografia espanyola, ser útils per la casa, poder saber què estem fent, què no estem fent i com ho estem fent i què podem fer millor i què vol la infància, què vol l'adolescència, què els agrada, què no els agrada, què volen les famílies i què ens diuen els professionals que està passant o que és necessari. I evidentment és un servei públic i per tant hem d'estar fent allò que creiem que és més.
que és més adequat, en un moment que en això no us descobreixo res. Els infants i els joves i els adolescents avui en dia consumeixen l'audiovisual d'una forma molt diferent a com es feia fa 5 anys, a com es feia fa 10, ja no et dic 15 o 20. Ho consumeixen amb altres tipus de pantalles, ho consumeixen amb uns altres ritmes i amb uns altres gustos i preferències, i per tant...
S'ha d'estar sempre atent a com consumeixen i a què estan consumint. Però a més, hi ha un debat obert a la societat molt important sobre com aquestes noves pantalles i aquesta nova capacitat de consumir en altres pantalles està fent que consumeixin continguts persuadicials.
I quin paper podeu tenir des de Ràdio Televisió Espanyola en aquest debat? Doncs jo crec que és important. Una, nosaltres som generadors de contingut. I per tant, com nosaltres podem garantir continguts que sí que siguin atractius per a aquests infants i adolescents, que siguin entretinguts, que els agradin però que alhora traslladin els valors
constitucionals, de la pau, de la igualtat, de la convivència, de treure estereotips, de respecte... Com podem fer millors continguts en aquest sentit, però alhora atractius? Això, bé, nosaltres ho podem generar, però a més, com els fem arribar allà on els consumeixen? Bé, això també és una funció...
que no només depenguis de generadors de continguts dubtosos i d'algoritmes, sinó que hi hagi un productor de continguts des d'aquesta perspectiva pública i de valors democràtics generant continguts consumibles. Però alhora també com facilitar les eines perquè, per exemple, la nostra plataforma RTB Play
Té un apartat de continguts infantils bastant consumit i des de fa un any, uns quants mesos, hi ha també la possibilitat de blindar que si és l'infant qui accedeix a través de RTB Play només accedeixi als continguts que siguin adequats per la seva edat.
com difondre millor això, com millorar-lo també, no? I, evidentment, com us deia, tot el que nosaltres anem generant segurament també pot ser referent per altres que també poden generar continguts i que poden dir, ostres, mira, un contingut d'aquest tipus, tot i que en realitat està treballant valors o està treballant continguts didàctics, està...
està tenint èxit, no? Per què no ho fem nosaltres tan bé? I jo crec que amb l'exemple, espero, puguem estar fent que això s'engradeixi. Marta, no puc deixar de preguntar-te per la part més personal, perquè acabes de ser novenada presidenta d'aquest observatori, què significa per tu aquesta responsabilitat dins la Corporació de Ràdio Televisió Espanyola?
Doncs home, una satisfacció, un orgull, estic molt contenta. És un tema que a mi em motiva moltíssim. Només l'IA, ja havia treballat en temes d'infància en moments passats, quan estava la diputada del Parlament, i evidentment soc mare, i si veig com ho visc en primera persona a casa, com de difícil és trobar continguts interessants.
que n'hi ha, però que al final són una petita part dins d'un mar enorme de continguts una mica més complexos. I, evidentment, també per, doncs, encara més, bueno, aprendre'n molt, aprendre'n moltíssim, encara més imbrincar-me dins del dia a dia de radioeutelació espanyola, que, bueno, a partir d'un aspecte concret, doncs, ho farem des d'una perspectiva molt global,
perquè també tractarem com es tracten els temes informatius que parlen sobre infància i adolescència, vull dir, tot tipus de continguts. I vaja, res, a mi me pone treballar, o sigui que no, sense por, molt contenta i amb moltes ganes i, bueno, una mica de respecte, sabent que les coses es fan pas a pas, vull dir, que farem el que podrem,
s'han generat unes expectatives molt grans i això anirà al ritme que puguem anar-li posant, però que sobretot el ritme faci una cosa sòlida
útil, que es vegi interessant i que, vaja, en el futur, que jo ja no hi seré, continuï, continuï i fent bona feina des d'aquí. Marta, sé que tens pressa ja per acabar. Quin és, de manera breu, el primer objectiu concret que l'Observatori hauria d'aconseguir en els pròxims mesos? Doncs, mira, per començar...
Fer xarxa. Fer xarxa, no només amb les entitats que ja formaran part de l'Observatori, sinó amb moltíssimes més, amb universitats, amb experts, i això ja des del primer dia ja ho estem aconseguint, ja ens està contactant molta gent molt interessant. I tant dic un segon, ara mateix, per començar internament, posar damunt la taula tot el que ja fa, i molt bé, la realitat espanyola en aquest àmbit,
i que és desconegut fins i tot internament dins de la Realitat Espanyola, des d'una cosa a l'altra, desconeixen què és el que fa el de la porta del costat, per dir-ho així. Per tant, posar en un mateix espai tot el que ja es fa i posar-ho en valor, crec que això ja serà.
una gran fita. I a partir d'aquí treballar per millorar-ho i enxerçar-ho també internament. Molt bé, Marta. Doncs amb aquests dos desitjos, d'aquests dos objectius, ens acomiadam de tu. Moltíssimes gràcies per atendre'ns avui. A vosaltres, per interessar-vos per aquest tema. Vinga, gràcies i enhorabona. Adéu, bon divendres. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Fins demà!
Aquí és on comença tot el perible que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en Xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en Xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Fes la teva.
Fa uns mesos va néixer Rubí Mereix Més, un projecte impulsat per els regidors i els membres de la Junta d'Esquerra a la ciutat per xerrar de la situació actual del projecte i aclarir alguns dels dubtes. Joan Puntí, un dels impulsors de Rubí Mereix Més, ens acompanya avui per explicar-nos tot això. Bon dia, Joan.
Bon dia, tingueu. Bon dia. Fa uns dies vau explicar la situació de Rubí mereix més, però considereu que és un missatge que no ha quedat prou clar. Què és el que exactament creieu que no es va entendre? Bé, o no es va entendre, o com hauríem de dir, no ens vam saber explicar potser prou bé. Nosaltres, des del moment que vam presentar l'associació...
vam manifestar la nostra voluntat de convertir-nos en un espai, sobretot en un espai de debat polític, perquè enteníem que la ciutat estava a línia des de fa molts anys un moment políticament molt crític. Llavors, una de les nostres intencions era aquesta, i dins d'aquesta intenció, la possibilitat de convèncer o intentar convèncer un gruix important de la ciutadania de la necessitat de construir un espai alternatiu al PSC a la ciutat,
Això necessàriament implicava que hi hagués partits que actualment estan a l'oposició, no sé si no, però que estiguin a l'oposició, i que s'avinguessin a participar d'aquest espai, perquè enteníem que no tenia cap sentit formar un altre bolet, que dispersés encara més, que tomitzés encara més el vot i que, per tant, reforcés aquest govern socialista que s'ha ternitzat a la ciutat de Rubí. Quan nosaltres, l'altre dia, en la...
en la reunió que vam fer, de manifestar que no havíem percebut que hi hagués els suports necessaris per tirar-ho endavant. Ara, això és el que estàvem dient. És a dir, no estàvem dient que la nostra intenció primordial fos aquesta i que, per tant, anàvem a la dissolució perquè no era possible presentar un projecte polític diferent. És que no hem sabut encara convèncer
els grups de l'oposició que des de les seves parcel·les particulars i des dels seus interessos partidistes serà impossible absolutament construir un espai alternatiu al PSC a la ciutat. I en quin punt està ara mateix el projecte Rubí Mareix Més? Bueno, Rubí Mareix Més ara amb aquest plantejament que ens fem ara és un plantejament sense cap mena de pressa que volem ser influents en les eleccions del 2027, al maig de 2027.
El que passa és que, a diferència dels partits polítics ordinaris, que sí que tenen pressa a triar caps de llista i a començar a treballar les litúrgies habituals de la política local perquè tot acabi quedant com estava, nosaltres no tenim cap pressa, per tant, el que farem serà un espai de debat, intentarem parlar amb molta gent i, arribat el moment, cadascú decidirà si individualment s'hi dona suport a un partit o no suport a
amb una altra. Nosaltres el que volem posar damunt de la taula és l'evidència que això no funciona, que tenim 20 anys de govern socialistes que han portat la ciutat en molts aspectes a un estat crític i que l'oposició està tan fragmentada i tan centrada en els seus interessos personals i partidistes que són incapaços de renunciar-hi i per tant incapaços de construir espais prou grans perquè puguin qüestionar aquesta situació. Això és el que explicarem a la ciutadania, intentarem arribar a la ciutadania
i aconseguir trencar aquesta dinàmica que sembla que no preocupa el govern, però que és que fa com tres mandats que la participació a les eleccions municipals no supera el 50%, no arriba al 50%. I això és una cosa que hauria de preocupar, i fixem-nos que ni el govern ni cap dels partits que el conformen no fan absolutament cap moviment i semblen gaire preocupats per aquesta pèrdua d'esperit democràtic i de participació de la ciutadania.
També vau fer una trobada al centre cívic de Can Oriol. Quin era l'objectiu principal d'aquesta reunió que vau fer res fa unes setmanes? Doncs mira, a tomba oberta. No tenim res a amagar perquè nosaltres, a diferència d'altres formacions polítiques clàssiques de la ciutat, nosaltres no tenim per què amagar les coses quan no surten bé. La nostra idea era
fer una crida a la ciutadania perquè vingués, per explicar-nos el que nosaltres creiem que convenia a la ciutat i per demanar sobretot a la gent que participés. És a dir, el que estem buscant és gent que es comprometés a tirar endavant això perquè a diferència del que pugui semblar, doncs malgrat que efectivament som gent dísculà que hem sortit de la litura de la ortodoxia d'Esquerra Republicana, nosaltres no tenim cap voluntat d'encapçalar aquest projecte ni de buscar-nos una feina aquí, és a dir, cadascú té la seva.
La prova d'això és que alguns de nosaltres teníem una regidoria que podíem haver estirat el xiclet fins al 2027, i per un revés i per falta de credibilitat al projecte en què estàvem, ho van deixar. Llavors, la nostra idea era que allà vingués gent interessada, perquè es queixa molta gent, i molta gent per anar pel carrer, però la veritat és que llavors en el moment de la convocatòria això no va funcionar. I molta gent que se'ns havia aprovat, i que ens havia donat el seu suport verbalment, i que sí, que endavant, doncs en el moment de comprometre's,
Això no arriba. I mentre això no arriba és molt difícil perquè, evidentment, mentre la gent no participi de la política, aquella gent que en vol viure té el cam obert per fer el que li convingui. I la funció de la reunió de Can Oriol era bàsicament aquesta. Al final es va convertir més aviat en una reunió d'altres partits polítics que van tenir la delicadesa de venir i van poder parlar amb molta sinceritat de com està la ciutat.
però que no sembla que ara mateix l'esperit sigui de col·laboració per intentar això, construir un espai alternatiu. Això volia preguntar-te, perquè en aquesta reunió van venir membres de diferents partits, quin paper poden tenir aquests partits en el futur projecte? Doncs mira, experiències ja hem tingut al país, és a dir, tenim experiències com la de Girona, per exemple, on està governant
amb un entorn de la CUP amb un entorn de Junts amb més esquerda que també ens està donant molt suport i ens està animant a que tirem endavant aquest projecte. S'està fent a Sabadell amb el Gabriel Fernández que també és un ex d'Esquerra Republicana. Bàsicament aquests partits la funció que haurien de tenir tenint en compte que tot el que poden esperar és, em sap greu dir-ho així, però tot el que poden passar és passar de
de la miserieta a la misèria, perquè el PSC té un viver de vots en aquest 49% de la població que vota, que és molt fidel, i per tant els van repetint any rere d'any, mentre reparteixen les engrunes, és evident que no hi haurà mai un projecte alternatiu. Per tant, l'única opció des del nostre punt de vista, i creiem que hi arribem des de la lògica i no des del dentre, és que aquests partits no s'haurien de presentar com a tals i haurien d'integrar-se dins d'un gran paraigües,
que ens posés d'acord amb el model de ciutat, que entenem que això no hauria de ser tan difícil si sortim això de la liturgia, de la política nacional, de treure constantment aquests temes tan absurds que us ho comentava quan parlàvem abans d'aquesta entrevista, del tema de l'hospital, del tema de l'estació, que cada vegada rellenen l'absurd. És a dir, partits que han governat durant set anys, com és el meu expartit, retraient-li l'altre partit que no fa prou per portar l'hospital i l'estació a rodir. I quan és al revés i són els altres que estan governant,
fan els mateixos retrets. És a dir, hem de sortir d'aquesta retòrica absurda, centrar-nos en el que és local sense renunciar a la ideologia, hi ha uns principis, però en aquesta base jo crec que hi ha espai de sobres perquè tothom s'hi senti a gust i com a mínim durant uns anys podem treure a ruïda aquesta via morta en què ens trobem.
Ara que treies el tema del teu expartit, que és Esquerra Republicana, ahir deien que veien la iniciativa de Rubí Mereix Més com una iniciativa positiva, tot i que ells es mantindrien al marge, que la veien com una iniciativa positiva. Sí, això s'hauríem de sentir quins són els matis d'aquestes consideracions i en quin sentit
La consideren positiva, perquè realment el que estem dient nosaltres és que el que seria positiu per la ciutat és que sortissin d'aquestes petites capalletes de cadascú al seu partit, quan en les coses essencials i en els programes electorals al final en el 90% de les coses estan demanant el mateix. Evidentment que nosaltres no anirem enlloc amb els feixistes d'Aliança Catalana ni amb els feixistes de Vox,
però tota la resta de l'oposició creiem que té espai suficient com per poder construir aquest espai alternatiu que estem parlant, però això vol dir renunciar de vegades a somnis, a il·lusions, que tenen més a veure això amb personalismes i amb els propis partits i les propis cataletes i els interessos a nivell nacional, que no pas amb el que és realment la ciutat. És a dir, si tots aquests partits i aquestes persones que els encapçanen estimessin de debar la ciutat, intentarien sortir de l'ortodoxia, de com funciona la política en general,
a nivell nacional i es farien un esforç per construir una cosa diferent. Això és el que els estem demanant. Per tant, que ho vegin amb molts ulls, ens sembla molt bé, però no n'hi ha prou. És a dir, s'ha d'actuar per anar en aquesta direcció i no pot ser un plantejament el 2027 una altra vegada d'anar a tenir 25 regidors a 8 partits diferents i que el PSC pugui governar enganyant cada dia un de diferent.
I ja per acabar, Joan, quin missatge voleu enviar avui a les persones que s'havien interessat per Rubí mereix més però que finalment no han acabat sortint? Doncs és un de molt tòpic, però que seria aquell del fuster, no? Si no fas tu la política, la política te la fan.
I al final, si Rubí està com està, és evident que responsabilitat del PSC i del Podem, que són els que han estat governant durant els darrers anys, però sobretot, i em sap greu dir-ho així, però crec que s'ha de ser sincer, és culpa sobretot d'aquesta ciutadania que no vol participar de la política. És a dir, qui està parlant, Joan Puntí i tota la resta dels meus companys,
No volem encapçalar aquest projecte. El que estem és buscant persones de Rubí, persones honestes, que tinguin el seu treball, que vulguin sortir durant un temps de la seva vida de treball ordinària i que vulguin posar-se en un projecte polític durant 4-8 anys i després continuar la seva vida normal, que creiem que és una obligació de qualsevol ciutadà d'una democràcia. Això és el que els estem demanant, al final, i que siguin conscients que si la ciutat està com està...
Òbviament que responsabilitat dels gestors, però també responsabilitat de qui es creu que fa un gran acte de rebel·lia no anant a votar quan hi ha unes eleccions municipals, perquè es pensa que està castigant algú, i en realitat el que està fent és consolidar aquestes majories que té el PSC, mandat re de mandat. Molt bé, Joan, doncs moltíssimes gràcies per explicar-nos avui i aclarir-nos tots aquests dubtes. Moltíssimes gràcies, Joan. Gràcies a vosaltres per donar-nos la veu. Adeu. Adeu, bon dia.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Divendres i moment d'escàner setmanal amb l'Albert Soler. Bon dia, Albert. Molt bon dia, Pam. Tot bé? Sí, arribem vius a divendres, que ja és molt. Sí, sí, sí, ja és molt. Aquesta setmana la paraula que està en boca de tothom, lògicament, és benzina, però no crec que hagis trobat 5 noticis sobre benzina.
Exacte, la veritat és que òbviament ho he valorat, he vist a veure com ho podia fer venir bé, però implicava fer moltes notícies del mateix tema. Perquè hem fet moltes notícies d'aquest tema, però en el fons acabaríem donant voltes sobre el mateix. I la gràcia és que fem una mica de ventall més gran i que li fem aquelles tombarelles que dic jo sempre amb algunes notícies. I al final m'he decidit per una altra paraula. La paraula és número.
Número, xifra, dada... Ah, estava pensant en número de Showman, eh? No, no, no. Dic-ho i a veure per on surt. Número, les dades, els números. I la veritat és que crec que aquesta setmana hem donat moltes voltes als temes de números i crec que... Bé, a veure que me n'he sortit. A veure, anem a veure quin és el primer número de la setmana.
Doncs a principis de setmana vam parlar molt del número d'alumnes que ha d'haver-hi en una escola o en un institut, les famoses línies, les línies que s'obren o les línies que es tanquen, en funció de la natalitat i d'altres factors. Hem explicat que la planificació escolar per al curs 2026-2027 preveu una reducció de grups de batxillerat i una redistribució de línies a I3 i a ESO, que afecta especialment els centres educatius públics de les urbanitzacions.
A l'acte de l'última trobada de la taula local de planificació es va decidir que, per un costat, a I3 es manté l'oferta actual, però que es redistribueix una línia menys a l'escola Joan Maragall i un grup més a l'escola Ramon Llull. A secundària, és a dir, a l'ESO, s'acorda reduir una línia al Institut Duc de Montblanc i recuperar
el grup que l'Institut Escola 3 al Tet va perdre l'any passat. On sí es notarà la retallada és a batxillerat. El duc de Montblanc i el J.B. Foix perdran dos grups cadascun, un de primer i un de segon. També, almenys això és el que es va acordar d'entrada, i també es reduirà una línia de primer de batxillerat al Torrent dels Alous, que es guanyarà, però, en aquest cas, es guanyarà a la Serreta. Això és el que s'ha decidit.
I per això representants de l'AFA del Foix i del Joan Maragall van passar per aquesta casa per mostrar el seu desacord. Exacte. I mira, escoltem els arguments de Carla Martos, membre de l'AFA del Joan Maragall, que està lluitant per salvar la línia perquè es tracta d'un projecte singular.
És un retrocés per a l'escola pública, ja que la gran majoria de les famílies que triem aquesta escola com a primera opció ho triem per certs motius, com principalment la seva metodologia. És una escola que fa treball per projectes. Estem suprimint la llibertat de les famílies de poder triar el tipus d'educació que li volem donar als nostres fills i filles. No es tracta que no hi hagi preinscripcions de cara al curs que ve o a altres cursos. Per tant, suprimir una classe no és per causes de baixa natalitat.
creiem que va més pel tema econòmic, perquè si no, no ho acabem d'entendre.
abans he dit que el Foix perdria dos de batxillerat. Sembla ser, tenim alguna informació que diu que les dues línies de batxillerat del Foix potser no es perdrien finalment, però és una informació que estem ara en fase de la confirmació al 100%. Quan ho tinguem, l'explicarem a Ràdio Rubí. Sí, sí, que encara no ens l'han confirmat. També hem xerrat del número d'alumnes que cap dins un autobús. Exacte, perquè aquest és un problema...
podríem dir paral·lel el nombre de línies, però en el fons està molt relacionat. Perquè el foix és un problema que té on els dos autobusos que passen a dos quarts de tres, que és quan acaba la jornada a l'institut, no són capaços d'encabir tots els alumnes que hi volen pujar. I a vegades es produeixen incidents, i d'això també en parlàveu dilluns. Vam xerrar bastant d'això dilluns. Segona notícia de la setmana.
El número 1, les dades de delinqüència d'un municipi, sempre són font d'utilització política, d'una banda i de l'altra. L'important és que les dades siguin les mateixes i que després cadascú en faci la interpretació que cregui convenient. Doncs aquesta setmana el Partit Popular ha ficat el dit a la llaga en una roda de premsa on acusa el govern municipal d'emmaquillar les dades del balanç de delinqüència.
El govern havia explicat uns dies abans que les dades de 2025 havien baixat, els fets delictius del còmput de tot l'any 2025, havien baixat un 0,7% respecte al 2024, segons dades de la Junta de Seguretat Local. Però uns dies abans, el Ministeri de l'Interior havia publicat el seu balanç, també anual, on sortia que a Rubí els delictes havien pujat un 1,6%. És evident...
Com és que això no coincideix? Perquè no són les mateixes dades? Haurien de ser les mateixes dades. Doncs mira, jo això m'ho he preguntat sempre i al final he dit anem a preguntar-ho a les dues fonts, val? He parlat amb els Mossos i he parlat amb el Ministeri de l'Interior perquè m'ho expliquin. I t'he de dir que encara no n'he acabat de treure l'aigua clara.
Ni ells ho saben. Diríem que s'acusen mútuament de... Ara ho explico. Però també hem de dir, el percentatge és molt petit. Això ha passat sempre. Un 1-2% de diferència entre les dades d'un i altre acostumava a passar. El que passa és que a vegades era un deia que pujava en un 5%, l'altre deia que pujava un 6 o un 7% o que baixava...
I no hi havia discrepància. Ara el problema que hi ha hagut és que aquest 2% de diferència cau amb el 0. Llavors, clar, uns diuen que baixa una mica i els altres diuen que puja una mica. I aquí és on tenim el problema. Fins ara no hi havia hagut tant problema amb aquesta discrepància, que sempre hi ha sigut, insisteixo. Però no hi havia hagut tanta problemàtica.
El tema, els Mossos d'Esquadra, com compten? És a dir, el Ministeri de l'Interior rep les dades de Mossos. És a dir, els Mossos i la Policia Local li donen les mateixes dades que fa servir la Junta de Seguretat Local. Llavors, com és que hi ha aquesta diferència? L'únic que he aconseguit és que el Ministeri inclou les xifres de delinqüència de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil que es produeixen a Rubí, i la Junta de Seguretat Local no. No.
Clar, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil gairebé no té competències, és a dir, realment són dades residuals. I potser això explicaria aquest percentatge tan petit de diferència.
Però insisteixo, ni uns ni altres m'acaben de dir. I llavors això explicaria per què les dades del Ministeri sempre són un palet més altes, perquè no incloen aquestes xifres. En tot cas, el que sí que... Jo preguntava, però quines m'he de friar? El Ministeri em deia, les bones són les meves, i els Mossos, i l'Ajuntament diu, les bones són les meves.
A partir d'aquí, cadascú que faci el que consideri i que es cregui les que vol. És cert, la diferència és molt petita i realment haurien d'indicar sempre el mateix. Aquest cop ha donat la coincidència que aquesta discrepància enganxa entre pujar o baixar. Tercera notici.
Ara sí, els números dels panells de les benzineres, que cada dia passa que aquests números són més elevats. La guerra a l'Iran, ara, però ha passat cada vegada que hi ha hagut una guerra al Golf Pèrsic, el preu del petroli sempre s'enresent d'aquestes guerres, i això s'acaba notant, òbviament, a les benzineres, i aviat ho notarem en qualsevol producte, en qualsevol cosa que consumim, perquè el transport acabarà pujant, etcètera, etcètera.
La benzina de 95 ja supera els 1,5 euros per litre a tot arreu, la dièsel també supera els 1,7 i en alguns llocs inclús supera els 1,8. Els més sospicassos, però, creuen que les benzineres han apujat els preus quan han vist caure la primera bomba abans que el conflicte realment
afectés el preu original del petroli. Doncs aquesta setmana hem parlat amb la Cristina Julià, gerent del grup de benzineres de Rubí, de Julià Oil, i ens ha desmentit que ells s'estiguin aprofitant de la situació, ben al contrari, que també el pateixen. Les benzineres tenim reserves per un dia, dos dies, no...
Nosaltres comprem diàriament, dia sí, dia no, depèn de les ventes, però vull dir que nosaltres no som els que tenim la reserva 90 dies. Això se'ls hauria de dir a les patroleres per què ells pugen el preu abans, com estan fent ara, que només puja el preu del barril i ja pugen els preus. Però això a les benzineres no tenim res a veure, nosaltres comprem el dia.
i et dono un altre número relacionat amb aquest tema. Més del 50% del preu que paguem a les benzineres quan omplim el dipòsit són impostos a l'Estat. Per tant, si el govern espanyol vol ajudar la gent, en especial els professionals del transport, i no volen que la inflació torni a pujar, doncs que baixin aquests impostos per equilibrar la pujada del petroli. És una bona idea, no crec que estiguin molt d'acord, potser ho estan pensant, però no ho sé jo. Quarta notícia.
Doncs els números de Ràdio Rubí, una miqueta d'autobombo. Aquesta setmana hem publicat que les estadístiques de la web i de les xarxes socials d'aquest últim any són molt bones. Et poso només dos exemples. Seguidors a Instagram, el març de 2025 en teníem 3.161, ara en tenim 6.877. Hem més que doblat aquesta xifra. Escoltes a la ràdio en directe a través de la web, no tenim dades d'audiència abans.
entre cometes normals, no tenim EGMs com tenen les ràdios grans, però sí que tenim les punxades a la web, les escoltes en directe. El gener de 2025 ens van escoltar 9.145 persones, 295 al dia de mitjana, i el desembre de 2025 ens van escoltar 35.650 diàries. Està molt bé i, a més, estem tots molt contents amb aquestes dades.
Per mi això vol dir que estem fent bé les coses, però no només per les dades. Els números no deixen de ser un reflex de la feina ben feta. Si no féssim bons continguts, per molt màrqueting i bona estratègia, xarxes socials que féssim, la gent no ens ho compraria. Per tant, primer, felicitats a tots els que fem aquesta ràdio, perquè fem bons continguts i després els números d'audiència vindran sols. I tant. Última notícia de la setmana, Albert.
Doncs al govern municipal no li surten els números per aprovar els pressupostos de 2026. Dimecres Esquerra va anunciar que es planta i que no s'haurà negociar amb el govern. Ahir vam tenir la Montse Soler per explicar-ho, la portaveu d'Esquerra Republicana.
Soler entén que el menysteniment de la Generalitat amb l'Hospital de Rubí incompleix una de les dues condicions que havien posat a negociar. I, a més, consideren que ja han aprovat dos anys els pressupostos i que els acords als quals van arribar per aprovar aquells pressupostos o permetre que s'aprovessin, o van arribar massa tard i alguns, fins i tot, encara no han arribat i n'estan fars.
Ara, els números del govern són clars. PSC i en Comú Podem sumen 11 vots. Si els altres 13 regidors voten en contra, els comptes no es poden aprovar. L'alcaldessa, però, té un as a la màniga que no ha fet servir mai encara, que és la moció de confiança. Si els 13 regidors de l'oposició no es posen d'acord per votar un altre alcalde, els comptes quedaran aprovats automàticament.
Aquest és un procés una miqueta llarg i feixuc, que ara no explicarem, però que si l'alcaldessa decideix fer-lo servir, si Anna Maria Martínez decideix aplicar-lo, doncs l'explicarem en detall a Ràdio Rubí, evidentment. Per cert, dilluns entrevistarem l'alcaldessa al programa Parlem i li preguntarem a veure si contempla aquesta possibilitat. Aquesta és una opció que ha utilitzat alguna vegada el Collboni a Barcelona. Estarem molt atents a aquesta entrevista amb l'alcaldessa dilluns que ve a les 9 del matí. Moltes gràcies. Gràcies, Albert. Bon cap de setmana. Adéu.
I arriba el Toni Bravo amb els esports. Bon dia, Toni, com estàs? Bon dia, jornada intensa. La Unió Esportiva Rubí que rep aquest diumenge, canvi d'hora, a les 6 de la tarda a l'Horta, en un partit de pes per intentar revertir aquesta dinàmica a la Lliga Elite. Els de José Solíbet ja recordem que...
Han passat de la vuitena a la dezena posició. Després de la darrera derrota, doncs intentaran en aquest partit contra el Cue, doncs intentaran sumar tres puntets. Important avui, Copa del Rei Masculina de Waterpolo, a les vuit de la tarda, contra els anfitrions, el Club Natació Terrassa, a la seva piscina. Futbol, sala, també, jornada intensa per l'esportiu Rubí, el femení, que és tercer...
Rebrà dissabte a les 8 l'Entre Rios en un duel directe per mantenir aquesta tercera plaça de segona nacional. I a tres quarts de set el Masculí, que és també tercer, visitarà el Montsant. Recorda que està a tercera nacional. A tercera, Catalana, dissabte a les 6 l'Olímpic de Camp Fatjó B visitarà el Camp del Palau. A dos quarts de vuit el Rubí B rebrà la Farga. I a dos quarts de set la Penya Blaugrana Ramon Llorenç
visitarà el Juan 23. Més futbol, Juventut 25 de septembre, que afronta aquest dissabte un partit de pes per la permanència al camp d'uns sitges que està en plena ratxa. El 20 és 12, intentarà
Doncs sí, a veure si pot ser agafar algun puntet o tres puntets i anar escalant. Això el 20. L'Olímpic. Visiten dissabte a les 4 el Capellades, la segona catalana, i volen mirar cap amunt. Són vuitens. I a l'hoquei patins en línia els nois dels 100 patins quarts de liga élite visiten la pista de les Rosas, que són penúltims. Això és diumenge a un quart d'una. I les noies, que són líders, esbrant les cares amb el patinaje línia a Madrid en un partit assequible, que són vuitenes...
les madrilenyes, això serà dissabte a la set. Molt bé, Toni, bon resum avui, eh? Molt bé. Corrents, però molt bé. Gràcies. A tu.
I ara no marxin perquè torna el Toni Bravo amb la tertúlia i nosaltres vos deixem la recomanació musical del Robert Fernández.
Molt bon dia, què tal, com esteu? Avui la nostra recomanació és descobrir una nova banda rubinenca. Us presentem els solfúrics. Els solfúrics són l'Emili, la Laia i la Núria, que barregen el pop més energètic, més enèrgic, amb el garage o el surf rock dels 60 i 70, amb aquest so retro tan particular.
A més a més, estem molt contents perquè no els coneixien fins ara. Ens n'hem adonat que tenen un nou treball anomenat Collart de Flors, del qual escoltem el senzill que dona nom a aquest treball i els hem convidat com a protagonistes principals d'Als Rubi Sauna aquesta mateixa nit. Us emplacem, us convidem aquesta mateixa nit a partir de les 21 hores. Doncs gaudiu, escolteu l'entrevista i també l'actuació musical de dos temes que vam fer en acústic en el mateix programa.
per descobrir tot l'univers sonor dels soulfúrics i de collars de flors. I per acabar en gestir i de convèncer aquells indecisos que estiguin dubtant de si escoltar o no aquesta entrevista de si connectar de nou amb el Rubi Sound, l'únic programa destinat a promoure tota l'escena musical, per acabar de convèncer-los, què us sembla si punxem una estoneta de part de l'actuació musical de l'acústic que van realitzar
en el Rubi Sound. Aquesta mateixa nit tindreu la versió totalment completa, sencera. Us deixo en companyia del Sol Fúrics i recordeu, hem de promoure tota l'escena musical rubinenca i, a més a més, escoltar el Rubi Sound. No falteu!
El que dones és el que reps. Diu que tot el món és del color que el veus. Més els fets que no les paraules et diran ben clar. Qui ets? Passant de pagar factures. I és final de mes. Prou de mentres i autoajudes. Fan boli volent.
Has de pensar i fer en sintonia, no? Has d'expressar el que realment sents. Si no actues en conseqüència, no fas molt malament. Però s'han de pagar factures, no puc perdre el temps. Si s'ha d'escombrar la casa, per on començem?
Però s'han de pagar factures. I com ho farem? Prou de mentres i autoajudes. En vol i volem.
Són les 10 del matí.