Passant gairebé 4 minuts de les 9 del matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimarts 16 de desembre. Avui conversarem amb la regidora de Comunicació i Innovació, en Nabel Cuesta, perquè l'Ajuntament ha estrenat una nova app
per fer match amb les activitats que hi ha programades a la ciutat de seguida. Vos explicant com funciona i com la podeu utilitzar. Després serà el torn de la secció de mediació amb el tècnic de l'Ajuntament, Manuel Salvador, amb el qual xerrarem sobre els conflictes en tots els seus vessants.
Arribant a les 10 del matí, quan faltin uns minuts, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat. La Glòria Dalmas ens dirà qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la tertúlia conduïda per Albert Soler, que analitzarà l'actualitat amb Bania García, Martí Pujol, Gerard Moreno i Soler Espósito. A partir de les 11, Navell Entierno agafarà els comandaments i conversarà amb Núria Julià i Helena Buixader sobre els llibres de Rubí, el llibre de contes que han escrit i il·lustrat respectivament per explicar la història del municipi als més petits.
i després serà el ton dels consells del nostre farmacèutic de referència, Martoro. Començam!
L'Ajuntament ha posat en marxa una nova aplicació per estar al dia de les activitats de la ciutat i fer-ho d'una forma divertida. Es tracta de Matx Rubí, que amb aquest nom i quan la veieu, de seguida vos recordarà una aplicació famosa pensada per trobar parella. Per explicar-nos com funciona, per què s'ha creat...
Quin és l'objectiu d'aquesta aplicació? Tenim nosaltres la regidora de Comunicació i Innovació, Anabel Cuesta. Bon dia, Anabel. Bon dia, Pamela. Precisament aquesta és la primera pregunta. Com neix la idea de crear Rubí Maig, que abans ho he dit al revés, he dit Maig Rubí, però serveix igual. D'on sorgeix aquesta idea?
Doncs una mica de la frustració quan arriba la gent pel carrer, et pare, pare d'alcaldessa, i li diu, ai, això, si s'ha fet això, no ens hem assabentat, no? I vam dir, doncs, tenim una agenda de ciutat meravellosa, no només d'activitats pròpies, sinó d'activitats d'entitats, de comerços...
i vam dir, hem de fer alguna cosa perquè la gent s'assabenti del que passa a la ciutat i que ho faci de una forma divertida, com deies tu a l'inici, i així va sortir el Rubi Maig. I per què vos heu inspirat amb una app de cites? Perquè, clar, es pot fer de manera divertida de moltes maneres, però està clar que la inspiració vendria, no és per fer publicitat, però vendria del Tinder, no? Sí.
Com és que heu decidit tirar per aquest camí? Perquè hi ha gent molt creativa, ens van donar aquesta idea, ens ho van presentar, i vam dir, aquesta sí o sí ha trigat molt de temps, perquè és una...
Bueno, inspirar-se en una app de cites té les seves coses bones i les seves coses negatives, no? Hi ha hagut molta feina, però quan ens ho van ensenyar vam dir, sí, que la gent pugui fer match amb les activitats que realment li interessen. Ara, si entreu al meu, veureu que surten tot d'activitats infantils, familiars. Exacte.
Tens una nina molt petita i ara és el que toca. Exacte. I això és el que volíem, que si no t'interessen activitats que no generen aquesta frustració de dir que això no m'interessava. Jo vull veure el que a mi realment m'interessa
I així funciona l'algoritme. Tu li vas donant, és com a les app de cites, i després només t'apareixen, o el que més t'apareix són les activitats relacionades amb la teva vida, amb el que fas tu a Rubi. Per utilitzar RubiMatch només cal accedir a través de l'aplicació RubiCiutat. Ens pots explicar pas a pas com se registra una persona usuària? Com es fa?
És molt fàcil, justament per això, perquè volem que la gent s'informi ràpid sense generar gaires passos. Has d'entrar a descarregar-te primer, si no la tens, l'app de Rubi Ciutat, i el segon slide que surt ja és Rubi Match, entres, poses al teu correu una contrassenya,
i de seguida pots veure tot el que passa a la ciutat. A partir d'aquí vas jugant una mica, vas passant les activitats que més t'agraden i ja després, quan l'algoritme hagi après què és el que t'interessa o no, ja et començaran a sortir les activitats que poden ser interessants per tu.
O sigui, al principi te sortiran totes les activitats, te sortiran els guapos i els feos, els dos. Exacte, los rubios y los morenos. I tu, a mesura que vas triant, l'algoritme va decidir. Aprèn, sí. I justament ha sortit fa molt poquet l'aplicació d'anar prenent. És com l'aplicació que tenim per les incidències a la ciutat, que al principi...
potser posaves que la taula era de fusta i te l'enviaven a un altre lloc. Ha d'anar aprenent i sí, arribarà un moment que et sortiran les teves activitats i fins i tot si tens les notificacions activades de l'aplicació, que s'han de tenir perquè a més et sortirà les de protecció civil i de més, et sortiran activitats amb les que poder fer match
Això, pel que fa a les activitats, també inclou informació general de la ciutat, a banda d'activitats que puguis fer en plan cultural o de xerrades o del que sigui, també inclou informació? Sí, també apareixeran notes de premsa de l'Ajuntament que puguin ser d'interès de medi ambient, culturals...
i en base també a les activitats que tu li has donat, que t'agraden, doncs et sortiran aquestes notes de premsa. Vale, no es sortiran totes les notes de premsa de tota la informació, serà relacionat, o sigui, l'algoritme relacionarà un poc quin és el teu interès per també informar-te. Exacte, exacte, a mesura que tu li vagis donant like et sortiran aquestes notes de premsa.
Hi ha molta gent que, i parlava abans d'una mica d'aquesta frustració, que hi ha molta gent que no es vol informar d'una manera habitual, que és posar la ràdio al dematí, entrar a la vostra web, entrar al web de l'Ajuntament, i bé, doncs és una oportunitat per donar informació d'interès, però adreçada, o sigui, molt... com dir-ho, molt...
que et tocarà, no? Si tu li has donat que t'interessa el medi ambient, les activitats al medi natural, et sortiran notes de premsa relacionades amb el que fa l'Ajuntament en relació al medi natural. Això, a mesura que tu vagis fent match, però no sé si hi haurà... Tu pots, a vegades entres en aplicacions i poses el perfil, doncs m'agrada això, això, això i això, quedarà guardat així o no? És només fent-te els matchs? És només fent-te els matchs.
Sí. Després sí que hi ha una pestanyeta activitats d'interès, no? I aquí et surten una mica la relació de les activitats d'interès de les que tu li has fet, Maig. I abans deies que l'aplicació anirà aprenent, o sigui, l'algoritme anirà aprenent del que tu li dius i del que li digui tota la ciutadania. Per aquest aprenentatge es requereix que l'Ajuntament reculli dades d'ús?
L'Ajuntament recollirà dades d'ús, sí, i això és el que intentem fer amb tot, quan vas a la sala i demés. Recollirà dades d'ús i també ens servirà a l'hora de programar, per exemple. Les activitats que nosaltres veiem que tenen més interès, també els serveis els direm, mira, teniu aquesta informació a l'hora de programar, potser s'han de fer més visites al medi natural, més excursions, nosaltres a través de l'aplicació ho podrem veure i d'arribar als serveis.
A més, com es garantirà? Perquè entenc que ja s'ha pensat en garantir la privacitat de l'usuari. Al recollir aquestes dades, com es garanteix aquesta privacitat?
Doncs aquí necessitaria jo els serveis tècnics per explicar-t'ho, la veritat. El detall no te'l sabria dir, però com a... Com a totes les aplicacions hi ha la part de dades... Com es diu? Protecció de dades. Sí.
Sí, al registrar-te ja estàs acceptant aquestes dades, que estàs donant dades a l'administració. Al final amb l'administració les cuidem moltíssim, sempre ens quedem nosaltres les dades, també soc regidora de tecnologia, totes les dades ens les quedem nosaltres i no fem un mal ús d'elles. Com...
Aquesta aplicació, com canvia un poc la manera de comunicar, de la comunicació municipal, què aporta, què creieu que aporta, que no aporten als canals tradicionals?
La cosa és que els canals tradicionals no s'utilitzen tant com nosaltres voldríem. Hi ha una enquesta de ciutat que diu que la gent no s'informa perquè no es vol informar, no perquè no conegui els canals. Tenim un canal de WhatsApp, tenim l'aplicació, tenim el web de l'Ajuntament...
I aquesta enquesta ens diu que no s'informen pels canals tradicionals. Vam posar opis amb la gent de la ciutat, hi ha hagut descàrregues de l'aplicació. També, per exemple, per Nadal fem un apartat especial a l'aplicació de Rubí Ciutat i aquí hi ha moltes descàrregues. Quan arribes a l'interès d'aquestes persones...
Aleshores sí que reben aquesta informació d'una forma més agradable, no és tan invasiu com fer arribar informació massiva. T'arriba la informació, al final, la que tu vols rebre i s'accepta molt millor. I aquesta és una mica la idea.
A més, no sé si he llegit en algun lloc que el que voleu és promoure el vincle efectiu amb la ciutat. De quina manera pot reforçar aquest sentiment?
Sempre és una de les coses que, a més, des de projecció, sempre intentem reforçar aquest sentiment de pertinença a la ciutat. Com ho pot fer? Fàcil dir que a la meva ciutat hi ha de tot el que m'interessa a la ciutat. Si jo tinc infants, doncs hi ha...
activitats infantils, el que parlàvem, el medi natural i excursions, tenim camins, tenim verd que no te l'acabes a la ciutat. Doncs veure a través d'aquesta aplicació que tot el que necessites per desenvolupar el teu projecte de vida a la ciutat ho tens.
A més, jo m'agradaria saber a quin segment, no sé si ho heu estudiat, entenc que sí, a quins perfils, a quin segment de la població s'espera que arribi més aquesta app, perquè entenc que els senyors de 70 anys aquesta aplicació no sé jo si la utilitzaran.
Intentem anar en aquesta franja una mica perduda, que és entre els 25-40 anys, i anar a un públic familiar. Aniríem en aquestes franges.
És per a tothom, eh? Les activitats de la gent gran també sortiran i tenim un servei de gent gran que ensenya a utilitzar-ho i esperem que també se la puguin descarregar. És molt fàcil i és molt intuitiva. Ara en parlem de cites i si no has tingut mai...
Jo no n'he tingut mai, no sabria... Jo no sé ni com va, eh? No l'he utilitzat perquè fa molts anys que estic en parella, no ho he necessitat. Però sí que he vist com... Amb les amigues, no? És molt intuïtiva. I a més, si no vols fer amb el dit, hi ha acords, si t'agrada l'activitat. I la idea és que també que n'aprenguin. Però sí, aniria en aquesta franja.
La franja que ja ho sap utilitzar, no? Que ja la sap utilitzar, que potser està utilitzant l'altra, que entri i se sabent què passa a la ciutat. No sé si teniu previstes millores, no ha sortit encara i jo ja estic demanant per les millores, eh? Si teniu pensades renovacions de l'app, si ja teniu en ment, ostres, si això funciona, ficarem això altre. Ara l'estem provant.
Anem passapàs. Vaig passar ràpid jo. Sí, perquè encara han de sortir aquestes notificacions en què et parlava abans, però ara mateix no sé si surten. A mi no m'han sortit. Hem d'anar aprenent l'aplicació i nosaltres. I un cop sabíem com funciona, per suposat, si aplicarem millores, com hem fet amb l'app de Rubí Ciutat. Al final vas aprenent i vas veient la tecnologia evoluciona molt ràpid, massa, potser...
Potser, i sí, la idea és anar introduint millores. De moment, les activitats que surten són només activitats de l'Ajuntament o també hi ha activitats de les entitats? Hi ha activitats de les entitats. Hi ha activitats, totes les activitats que estan a l'agenda de ciutat.
I les entitats, ara ja m'està explotant el cervell, eh? Les entitats podrien ficar-se l'app, que tinguessin alguna espècie de compte per poder publicar les seves pròpies activitats o han de passar primer per l'agenda de la ciutat? Han de passar directament, és molt fàcil, han de passar per l'agenda de la ciutat. Quan entres a rubi.cat i et vas a la part d'agenda,
hi ha un apartadet que tu sol·licites entrar a la teva activitat i un cop la entrin per aquí ja sortirà a l'aplicació. Ah, és automàtic? És automàtic. Estan relacionades l'agenda de ciutat del web i el RobiMatch.
Ja per acabar, quin missatge enviaries als rovinents i rovinenques que encara no han provat l'aplicació? Que se la descarreguin, que provin, que juguin i que gaudeixin de la ciutat. L'hem tirat justament per Nadal. Amb aquesta intenció hi ha moltíssimes activitats per Nadal i el que volem és que s'enganxi ara al Nadal i després la continuïn utilitzant perquè Rubí és una ciutat viva.
Hi ha moltíssima activitat de l'Ajuntament, de les entitats, de comerços, i el que volem és que s'enamorin de Rubí a través d'aquesta aplicació de les activitats que fem com a Ajuntament. I que facin maig. I que facin maig. Molt bé, Anabel, moltíssimes gràcies per venir a explicar-nos com funciona aquesta aplicació i esperem que tingui molt d'èxit. Segur que ho tindrà. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel va preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiruby.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
Nena, has de rebutar, sorry. Irene, demana'm-ho de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Ties, que fort. Us heu assabentat plena per fer de la uni. Eh, hora, crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes.
I avui arribem a la darrera secció de convivència i civisme, encatzalada avui per mediació, la darrera, no de sempre, la darrera d'aquest any. Avui direm adeu fins al 2026 en aquesta secció. Ho farem, com sempre, amb el Manel Salvador, que és tècnic de mediació de l'Ajuntament,
i ho farem xerrant sobre conflictes. Bon dia, Manel. Bon dia, què tal? Conflictes, quina gran paraula. Tu tens conflictes?
Segurament sí. Intent no tenir-los, però... Tots tenim conflicte. No m'agraden massa, eh? Me posen molt nerviosa i m'agobien. Intent no tenir-los, però tots en tenim. Tots tenim conflicte, perquè nosaltres treballem des de la idea que és part consubstancial de la nostra vida diària, de la nostra convivència, qualsevol qüestió relacional, pot sortir en algun moment un conflicte, vull dir, és part de...
de la vivència diària. I després que la gent està molt nerviosa, li agrada molt enfadar-se. Sí, sí, sí. Altra cosa serà, sempre perquè quan anem a centres i tal, quan parlem de conflicte, sempre es relaciona la violència. La violència és diferent, evidentment, la violència són actituds fets que fan un dany, d'alguna manera, però no és diferent. S'ha de deslligar molt això, el que és conflicte amb la violència com a tal.
Molt bé, anem a deslligar, doncs. Sí, perquè això ho dona. Sí, això ho dona per quatre programes. Per tant, què entenem exactament per conflicte i si un conflicte és sempre negatiu? No, el conflicte, com deia, com que és part de la nostra convivència, és ni bon ni dolent. I és, simplement i és. Una altra qüestió és com pot degenerar i pot avançar tots els factors que hi pot haver darrere.
Però entenent situacions, qualsevol situació de manca de comunicació, de desacord entre les parts, o perquè una part vol respectar l'altra, vol imposar-se la seva visió, la seva percepció de les coses, vull dir, una qüestió bàsicament de desequilibri.
Per tant, en això que jo te demanava si són sempre negatius, moltes vegades un desacord ja és un conflicte. Sí, sí, darrere hi ha percepcions, hi ha malentessos, hi ha prejudicis, hi ha estereotips que tenen sempre algunes persones, alguns col·lectius...
hi ha rumors, que això és el pitjor, vull dir, això és com un virus que no s'atura mai, sempre va mutant, però sempre hi és, i això és el calor de cultiu perfecte perquè genera situacions de conflictiva. Sempre dient el mateix, quan a tema de comunitat ho parlem, que el típic senyor que viu sol, que es troba amb alguna cosa a l'escala, no parla, arriba a l'ascensor, a les bosses típiques i tanca la porta, vull dir,
I sempre es crea el que diuen l'efecte mostra. Oi, aquest senyor és molt antipati, oi, aquest senyor no sé què, oi, aquest senyor a mi no em saluda. I vull dir, ja està, tothom té un estereotip per aquesta persona i això genera una situació conflictiva dins de la comunitat.
Tot i que de vegades aquestes persones també ho fan a posta, eh? Bueno, clar, i tant, sí. Potser nosaltres la nostra visió és com, no diré idíl·lica, perquè no és així, però intentem ser molt a nivell general. Després hi ha la visió pragmàtica, que això és una altra.
Quan xerrem de conflicte, quines parts intervenen habitualment? Només són dues persones? Pot ser un col·lectiu? Depèn. Quan són conflictes bipars, són això, tal qual dues persones.
I quan treballen a nivell multipart, és un grup o col·lectiu. Això és més. Evidentment, la gestió ha de ser molt diferent perquè s'ha de tenir en compte totes les visions diferents, s'ha de quadrar, s'ha d'englobar els interessos, per plantejar-ho a nivell de...
de buscar una resolució del conflicte global, vull dir que pot ser grupal o entre dues parts. Que el fet de ser dues parts no vol dir que sigui més fàcil, eh?, la gestió. O sigui que a vegades per la nuia això afecta 30 persones i això no. Potser això depèn de tota l'història que hi ha darrere, de moltes situacions.
Les casuístiques poden ser infinites però en el vostre cas en el que treballeu vosaltres cada dia per què apareixen normalment els conflictes?
Nosaltres sempre diuen que hi ha tres fases del conflicte. La lactància, l'esclat, per dir-ho així, el bloqueig. La lactància sempre comença a fraguar-se. Una qüestió de desigualtat, una percepció d'injustícia, d'interessos creats i tal, ja que no es comença dient la crispació. Per què? Per molt i tot de causes.
I aquí seria la fase ideal d'intervenir aquí, d'intervenir per fer una mica el que és la prevenció, perquè els conflictes evidentment no s'aturen. Això he de dir ja es resoldrà o mira cap altra... No, això està aquí i evidentment sempre empitjorarà per si mateix.
Mai millorant, eh? No, mai millorant. Aquesta gent que fica al cap com les estruços... Sí, això és una actitud, ja ho dius, una actitud més competitiva, una actitud més de vació, però sí, sí, les persones... No, no, això no va conmigo. Bueno, no va conmigo, vostè és part del conflicte.
I això, la lactància, l'inici, després el bloqueig, quan hi ha una situació de desconfiança, un, bueno, no diré odi, però una situació molt, molt tensa, i s'ha trencat totalment la comunicació, i després quan hi ha un bloqueig, quan hi ha això, hi ha una escletxa gran entre dues parts i no hi ha cap proposta.
I en aquest moment de bloqueig és normalment quan ens arriba a nosaltres. Aquesta era la meva pregunta. En quina fase? Perquè clar, deies, la fase de lactància és la més adequada per poder trobar una bona resolució del conflicte. Exacte, abans que això, treballar la prevenció, que això segur que...
treballar els interessos, la necessitat de cadascuna és de les parts i començar a reestructurar la comunicació. Però no és així, seria fàcil. No, perquè no saps... Hi ha vegades quan ve la situació està molt bloquejada, sempre la visió d'una de les parts i jo no tinc cap problema, és ell. O sigui, el que diu, no, això ja passa fa quatre anys, i tu dius quatre anys, i encara... Bé, doncs això, durant tot aquest temps sempre empitjora, evidentment.
Ara deies que normalment vos arriba a la fase de bloqueig, però quan un col·lectiu o dues persones o una persona en concreta ja ha participat d'aquesta mediació que heu fet vosaltres, si torna a sorgir un conflicte d'altra mena, no arriba més a la fase de lactància que no a la de bloqueig?
Sí, perquè, clar, quan ja passa per un procés de mediació, ja conec una mica quin procés, com treballar-ho. Té més eines per plantejar un conflicte, sap una mica com enfrontar-se, per dir-ho així, com mantenir els temps, o sigui, per una mica... Vull dir, suposa que té uns recursos, perquè ja això és un dels rols del mediador, donar eines a cadascuna de les parts per això, perquè s'apropi del seu conflicte i...
I hem de desenvolupar el que és la corresponsabilitat de cadascuna de les parts amb el seu conflicte. I es suposa que sí, entenem que sí. Això passa molt a nivell grupal. Quan ja han treballat en un grup i després, pel que sigui, per diverses raons, tornant a treballar amb les mateixes persones, ja hi ha una altra visió. Ja s'afavorit més el diàleg, si és més empàtic, més...
suposent que això és una tasca que va quedant. O sigui, va, bueno, aquí, a força d'anar picant pedra, doncs, bueno, canvia a nivell, establint una mica la cultura del diàleg i de la mediació. No és fàcil, eh? Ja, ja m'ho imagino. Perquè quin paper, els mediadors, quin paper jugueu? Decidiu, proposeu solucions, acompanyau... No, vosaltres no decidim. Vosaltres som la tercera persona, sempre acompanyant a les parts,
Evitant, clar, perquè nosaltres basem molt en la imparcialitat, la neutralitat i, bàsicament, la voluntarietat. Si les parts no volen participar, la nostra funció s'atura i es finalitza, clar. Però això, donar eina, donar recursos a les parts i a persones que tenen molts problemes de comunicació, que no són capaços d'afrontar una situació, que estan desbordades pel que sigui, perquè tot ha...
Això que deia el temps ha anat en contra i cada cop estan més... Hi ha persones que ho passen realment mal, eh? I qüestions que ho plantegen i diuen, bueno, però si això no té importància, vull dir que tampoc és... Doncs clar, però aquí cadascú l'ha fet una qüestió d'una manera. O sigui, vull dir, sempre parlem de coses molt simples, jo què sé. El tema dels sorolls. Hi ha persones que estan obsesionades d'alguna manera per els sorolls que li genera el veí. Hi ha altres persones...
Aquesta mateixa situació no els afecta. Ho conviu amb la normalitat. Que una persona és massa sensible, l'altra ho té, o sigui, està més reforçada. Això són lectures. Cadascú, de la mateixa situació, fa la seva visió. I la corresponsabilitat? Quin paper té de dins d'aquest procés de medicació? Bé, això va...
Ja es veu, ja es veu l'actitud de les parts de col·laborar, de participar, de facilitar el procés, evidentment, perquè nosaltres donem molts recursos, treballem moltes eines, però si aquesta persona no vol avançar i no té cap intenció realment de fer-se seu el conflicte, doncs difícilment arribaríem a una resolució.
I aquí això és la corresponsabilitat. Això que deien, el conflit és seu. A vostè què farà? Jo no faré res. Vostè és el que ha de col·laborar, el que m'ha de facilitar. O sigui, jo li marcaré unes pautes, li daré unes eines, unes formes de que poden treballar, poden gestionar, però vostè és... Ah, no, jo no. Sempre és el fàcil, eh? No, no, jo, ui, hace quatre anys que no ens hablamos...
Ell o ella en un moment donat va actuar així. Bé, per què va actuar aquesta persona així? Vostè s'ha posat en el seu lloc? Té una actitud assertiva? Doncs això. Això és treballar amb responsabilitat. Després, clar, després d'interpretacions, cadascú considera el que és la meva responsabilitat. Però són una no, són molt egoistes en general. Cadascú... No, no. I bueno, això és una mica el que s'ha de trencar i treballar.
Entenc que no hi ha solucions màgiques i que, per norma general, són tot acords construïts per les parts. Sí, però clar, com que treballem amb persones, les persones donen sorpreses positives o negatives. A vegades, quan fas una entrevista, una diagnosi amb una de les parts, et dono un diàleg o un discurs molt...
com molt estructurat, molt definit, molt argumentat i tal. Parles a l'altra part, resulta que estàs parlant amb una persona d'un altre planeta. No té res a veure, res. I llavors, clar, aquí hi ha posicions molt extremes, ja que és on has d'anar, o sigui, intentar establir cadascú dels discursos, o sigui, què en comú, una mica, treballar això.
Fórmula. No hi ha fórmula. A vegades hem fet... Bueno, s'ha arribat a asseure les parts i establir un diàleg, un acord, i això ha durat el que ha durat. O al contrari. El ideal per nosaltres és no existir. En el moment de... No, no. Sempre dient això. Parles en cadascuna de les parts, fa la diagnosi, i això ens agrada veure a les taules. O sigui, se posa dues persones, que potser fa...
tres anys o quatre, que estan molt engrescades, molt emprenyades, i en deu minuts comencen a parlar, i tu vas dient, i tu te'n vas aturant apartant de la taula, i els es miren, dialogan, o sigui, clar, perquè comencen a treure's tot el històric, perquè aquell moment, aquella situació, jo no ho volia fer, i clar, nosaltres estem, però no estem. Però és difícil no prendre part, no? Home, clar...
Vull dir, però l'ideal és que sigui les mateixes parts, les que donin un pas endavant i comencin a perdre la por a l'altra persona, retrobar una mica la confiança, però arriba un moment que, quan consideren que quan dues persones volen seure en una taula a parlar, ja tenim molt guanyat, molt guanyat, perquè hi ha una necessitat clara de resoldre el conflicte, de millorar la situació.
A partir d'aquí, suposa que nosaltres tenim molta informació que l'altra part no la té, però com que són confidencials i neutrals no la podem fer servir. Això frustra molt.
Això t'anava a dir. Perquè a vegades tu tens una informació, potser alguna situació personal d'una persona concreta, un tema de salut, que tu saps que si aquesta informació la conegués l'altra part, possiblement resoldria tot i canviaria tota la situació, però tu no la pots donar. I tu estàs a la taula dient, digue-le, digue-le pensant, i no ho pot dir. O sigui, no vol dir. Recordo un cas d'una senyora que tenia hipersensibilitat al soroll,
i tenia una malaltia que va desenvolupar i tenia un conflicte amb un vell pel tema de la música de la seva filla d'unes classes d'Ibia, no? I clar, hi havia molta tensió, molta tensió, fins que jo la mirava i diu, bueno, ja estava trencat tota la situació, no hi havia cap principi d'acord ni proposta, i al final va dir ja, bueno, jo li vull dir alguna cosa que potser no ve, no ho cuento, i l'ho explicó. Doncs ja està, va canviar tot, tot, tot.
Sí que venia a cuento. Clar que venia a cuento. És que una informació, però clar, l'havia de donar ella. Per això vull dir que a vegades juguen en una informació perquè les parts sempre venen... Però sí que li podeu recomanar. Escolti, aquesta informació potser seria la clau de la solució.
Si clar, hi ha alguna qüestió que vostè li vulgui aclarir, que vostè li vulgui... Ho has d'anar, clar, ho treballes abans també, abans de les entrevistes, i dic, aquesta informació que jo tinc, vostè la pot posar sobre la taula quan consideri, això depèn de vostè. Això t'ho dona l'experiència de saber en quin moment s'ha de treure. I quins beneficis pot tenir la mediació respecte a altres vies més confrontatives? Estic pensant en temes judicials.
Bé, ara està... Nosaltres, clar, evidentment no tenim res a veure amb la via administrativa, ni jurídica, ni tal. I els processos jurídics, ja sabem, sempre tenen el ritme i les pautes que tenen i la seva estructura. I això no sempre ajuda. Vull dir, es trobem sovint casos, no sovint, però ja no tant. De persones que no, no, jo vull anar directament al jutjat...
plantegen el tema, denuncien, i després tornen per dir, no, no, he anat al jutjat, m'han posat una sanció a mi i a l'altra persona. I la situació continua igual. És que el jutge no és tant per... Vull dir, ara s'està potenciant molt, molt, des de tot l'àmbit de l'abogacieta, que hi ha una nova llei sobre mediació que, en certa manera, obliga, aconsella o proposa les parts que, abans d'entrar en un procés jurídic o entrar a la sala,
arribin a un acord de mediació, un principi. I hi ha jutges que això ho porten molt, no sé, cada cop més ho volen establir d'una manera més directa. Perquè, clar, és que... Bueno, benefici. És la gran diferència respecte... Però la sanció, o sigui, les decisions jurídiques són les que són. Vull dir, no es tenen en compte res. Vostè té un problema que li genera aquesta persona, no ho pot fer, o ha deixat d'aturar, o ha d'aturar-ho allà...
Es pot sometre a sancions o que no sé el que sigui. Però no, ja és això. Darrere hi ha moltes coses. Vull dir-se, sempre dient nosaltres, tota l'història, que l'iceberg del conflicte, una qüestió és el que es veu a dalt, sobre la punta de l'iceberg, però darrere hi ha molt, molt històric. Per això deia que els conflictes sempre van empitjorant de manera natural.
I hi ha conflictes que no es poden mediar? Sí, hi ha qüestions que, bàsicament, quan són valors o creences. Vull dir, si jo tinc aquesta religió o tinc que fer aquestes pautes per les meves creences o la meva...
El comportament social, les meves necessitats a nivell de dintre del col·lectiu, d'actuació i tal, doncs això no és negociable. Vull dir, jo no puc dir-te a tu que has d'anar al llit a aquesta hora en lloc d'anar a fer una reunió, un lloc religiós o qüestions així. Això no es negocia. I els valors a nivell que cadascú té...
unes prioritats, unes creences, vull dir que això no es pot negociar. I els casos de maltractar de gènere, qüestions així, evidentment. Aquí no hi ha mediació, això no és mediable, evidentment.
I ja per acabar, quin missatge donaria la ciutadania que està vivint un conflicte però que no s'atreveix a demanar ajuda? Perquè això també passa. Sí, això també passa. Que s'apropin, que nosaltres parlem, es planteja la situació, evidentment fent un anàlisi de la situació, sempre dient que es fa una escolta,
Es planteja un plantejament de quina podia ser la nostra intervenció i a partir d'aquí ja veurem. Però que no es perre mai. Vull dir, venir i demanar. I no es demana ajuda. Perquè això és una mica això tal qual. Assessorament. Assessorament. Plantea una demanda. Ens agrada quan encara diu, ah, no sabia jo que ustedes hacían esto. Sí, sí, vull dir que això vol dir que encara hi ha marxa. I per dirigir-se a vosaltres, com ho ha de fer la ciutadania? Recordem-hi.
Això a la web de l'Ajuntament, podem trucar directament a l'Ajuntament i l'extensió és la 6591, o apropar-se al servei presencialment i ja curdem dia i hora.
Molt bé, doncs Manel, moltíssimes gràcies per explicar-nos en què consisteixen els conflictes en tots els seus vessants. I tant. I ens veiem l'any vinent. Bon Nadal, bones festes. Igualment, igualment. I bon any nou. Igualment, gràcies. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom a pell de cama. Últim partit del 2025 per a la Unió Esportiva Rubí. S'acomiada de l'any davant d'un històric com és el Prat. Cita per avisar-te tarda i que podran seguir a l'emissora municipal. Ens posarem en marxa quan passin 10 minuts de les 5. Us hi esperem...
Béutacan. Tots temes por.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinant. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí.
Un dia més arriben els esports i amb els esports el Toni Bravo. Bon dia, Toni. Bon dia, doncs avui m'ha tocat a mi. Bon dia, Ana Pam, com estem? Bé, bé, bé, amb ganes de vacances, tu?
Moltes, moltes, amb ganes de... vacances com a mínim, com a mínim, sí, moltes. Encara queda molt per les vacances, a més ara ve una època molt xula, de Nadal, de gaudir, de família... Clar, jo crec que això ens veu passar a tothom, eh? I d'esport, eh? I d'esport, tenim la nostra feina, però tens al cap també aquests regals que has de fer, els que t'ha de comprar...
el dinar de Nadal, el dia de Sant Esteve, el d'allò. I llavors tot se'ns fa una mica més, no?, allò que diuen cuesta arriba, veritat. Amb els esports, doncs anem bé, anem molt bé. Fa parada, els esports fa parada, el Nadal. Home, i mira, si avui heu d'anar a comprar, heu de fer moltes històries, després podeu tenir un moment per gaudir, emocionar-vos al pavelló de la Llana.
Amb què? Doncs amb futbol sala de qualitat. Futbol sala femení. Per què? Perquè torna la Copa de la Reina. Sí, senyors, sí, senyores, tenim Copa de la Reina al poliesportiu La Llana. Després de les vostres compres, sopeu alguna cosa boneta i aneu a veure l'esportiu rubí femení. Per què? A quina hora? A tres quarts de nou.
Per què? Perquè ve un equip de primera nacional, un molt bon equip, que és el Ceuta Agrupación Deportiva. És un partit complicat, és tot un repte per les nostres. Recordem que les de Jordi Arxilla, això serà la tercera eliminatòria, estan jugant a segona nacional. Aquest és un equip de primera nacional.
És cert que ara, per exemple, aquest Ceuta porta quatre derrotes seguides a la seva lliga, però és que són contra els millors. O sigui, està el millor futbol que s'ha de fer menys en aquesta lliga. Per tant, estem parlant d'un partit complicat,
sobretot d'un repte bonic i maco i que hi haurà aquesta nit al Pabelló de la Llana futbol sala femení de qualitat. Que això, per exemple, ho teníem l'any passat quan estaven jugant a Primera Nacional, doncs aquesta és una bona oportunitat i a més a més que les nostres tenen la capacitat de poder donar aquesta campanada.
Torno a preguntar, per què? Perquè porten quatre victòries seguides, perquè l'equip està endollat, som terceres de segona nacional i les de Jordi Arxilla podrien guanyar tranquil·lament aquesta nit, aquest repte gran i difícil. Seria una molt bona notícia que guanyessin, estaria molt bé perquè seguirien en la lluita de la Copa de la Reina i això implicaria que vendrien altres equips també de nivell.
Clar, exacte, molt bé. Anem a parlar del que va passar el passat cap de setmana, per exemple, en bàsquet. Bones notícies pel CEP Sant Jordi. Recordem que estàvem patint pel masculí perquè portaven 5 derrotes seguides. Això els va fer caure, perquè recordem que quan van començar la lliga estaven a dalt del tot i una derrota darrere l'altra els ha fet caure la part baixa. Finalment,
han aconseguit trencar aquesta dinàmica, s'han imposat al bàsquet Sitges 84 a 69. Doncs ara puja, estan escalant en aquesta Copa Catalunya fins a la onzena posició, tenen quatre victòries ja i sis derrotes, que són els mateixos números que el novec classificat. O sigui, es caracteritza la Copa Catalunya també perquè hi ha molts equips que estan molt igualats.
potser et pots trobar 3 o 4 en les mateixes derrotes i victòries. I a mitja taula, sobretot a mitja taula. O sigui, una victòria i una derrota et pot ser pujar molt o baixar molt. El femení.
que està fent una campanya excel·lent. Va imposar-se a la pista del draft Gramenet 55 a 67. Les de Miquel Parera eren segones, doncs continuen com a segones classificades de segona catalana, doncs en el seu cas que tenen 8 triomfs. Anem al vòlei Rubí. Vinga, vòlei. A veure, vòlei. Tenim dues cares, també. No sé com anem de temps, que estàs mirant el... Te queda mig minut. Mig minut, ja? Sí. Un minut, un minut, me diu José.
És perquè facis via. Vinga, va. Pel que fa al vòlei Rubí. Les nostres, les de Lino Salamanca, que són cuets, que tenen 3 punts. Dissabte vam fer un partit contra el Sant Adrià, el pavelló de Can Rosers. Vam fer un bon partit perquè van arribar al 5-7, van guanyar el segon i el quart i vam perdre el cinquè de forma ajustada. Va ser una derrota dolorosa.
Però el que han de millorar les de Lino Salamanca són moltes errades no forçades. Estan cues perquè tant en la recepció com en defensa fan errades que a nivell individual no haurien de fer. Quan són més encertades a nivell individual, doncs arriben a arrencar aquestes victòries en aquests sets. Però estan en aquesta posició...
perquè hi ha un treball important a fer a nivell individual. Els nois, els d'Anthony Chacón, que es van imposar el castellà a ser per 3 a 1, doncs són tercers de tercera catalana, ja acabo, eh? I quan a l'envol, derrota ajustada del Juventut 25 de septembre contra el Claret Gràcia, és la segona derrota consecutiva per només un puntet, 27 a 28, cauen fins a la sisena plaça amb 13 punts. Que ve dintre, que ja marxo.
Moltes gràcies, Toni. Seguim pendents d'això i, sobretot, del partit d'aquest vespre de la Copa de la Reina de Futbol Sala. Vinga, fins aquest vespre. Gràcies.
I avui, 16 de desembre, bon dia, Glòria Dalmas, de qui és l'aniversari? Bon dia, Pamela. Doncs mira, avui comencem amb Teo James. M'encanta! Bé, ja lo sabia jo. Teo James, compleix 41 anys, o sigui, que bien patir.
L'actor britànic és conegut mundialment pel paper de... Digue-ho tu, que ja que t'encanta. Divergente. Divergente, exactament. També celebra avui l'aniversari Sarah Larsson, que arriba als 28 anys. És una quanta en sueca, per qui no ho sàpiga, i s'ha convertit en una figura imprescindible del pop contemporani. I té grans èxits com les Life. Mm-hm.
Continuem amb Anna Poppelwell, que avui compleix 37 anys. L'actriu britànica és recordada, sobretot, pel seu paper a Les cròniques de Narnia. Sí. I va conquistar tota una generació.
Sí, sí, sí. Aquell armari. Aquell... També fa anys Kristen Reiter, que compleix 44 anys i que ha brillat amb sèries com Jesse Jones o Breaking Bad. Breaking Bad. Exacte. L'has vista? No, cap de les dues. És molt bona. Jo no la vaig poder acabar, però és molt bona. Bueno...
I tancarem amb Sergio Reguilon, que compleix 29 anys. Sergio és futbolista espanyol i ha destacat en clubs com el Tottenham-Hobstupburg i ha format part de la selecció espanyola, també. Doncs molts anys per ells, també. Per molts anys a tots. Sobretot pel Theo James. Sí. Adeu, Glòria. Adeu, fins demà. I ara no marxin perquè arriba la tertúlia i nosaltres vos deixem la recomanació musical del Robert Fernández.
Hola, molt bon dia, què tal, com esteu? Darrera setmana de recomanacions de l'any 2025 a ritme de clàssics nadalencs. Sí, sí, i aquesta també segur que ja l'heu reconegut. Evidentment, és el Desquismes.
41 anys després encara resona aquest mític tema de Guam. Sí, sí, sí. Les Christmas és un altre clàssic nadalenca, imprescindible per la vostra playlist de festes nadalenques. Josh Michael i Andrew Riggily. Andrew Riggily, conegut col·loquialment com l'altre de Guam. Sí, sí.
Tots es van crear un hit per la història, una cançó que precisament no parla pas d'amor, sinó de tot el contrari. Parla de ruptures i d'allò que succeeix quan et retrobes amb la teva ex en ple Nadal. Inevitablement, els records nostàlgics protagonitzen aquest tema, que no és pas un tema de temàtica estrictament nadalenca. Fa referència a Nadal, però no va de les festes i tot el clàssic de Nadal, etcètera, no?
No surt un Rudolf ni hi ha un ninot de neu i no parlen del Nadal estrictament, però sí que és una cançó que per la seva referència i per la seva tornada a les Christmas s'associa plenament amb aquesta època. Bé, aquest tema és un tema mític de Guam i avui escoltarem una altra versió, que és el que fem.
girar una mica la truita i acabar escoltant una altra versió d'un supermegaclàssic. Mai serà tan bona com l'original de Guam, però que, per cert, l'original de Guam va ser número 1, va haver d'esperar a ser número 1 l'any 2023 i va ser postmortem per arribar al número 1 del Regne Unit. Sí, sí, perquè el 2016, malauradament, va morir el senyor Josh Michael.
Són paradoxes de la vida, no? El seu any de publicació no va ser número 1, va arribar al número 2 i va ser durant moltíssims anys el tema més venut de la història del Regne Unit. Però bé, bé, 40 anys després va aconseguir, gairebé 40 anys després va aconseguir ser número 1.
Però el que dèiem, avui escoltarem una altra versió. Aquesta vegada, una versió interpretada per una joveníssima i emergent superdiva del pop a l'any 2014. Qui estava emergint amb una força que no hi havia qui la pogués parar?
una noia que venia del teatre musical de Broadway i que deixava tothom boca vedat, amb una veu, uns registres magnífics i una presència escènica brutal, doncs sí, us deixo en companyia d'Aliana Grande i la versió que va fer des del live de Michael Bublé's Christmas Special de l'any 2014.
Aquest és Mike Mublé, presentant a una noia que ho guanyava tot, els People's Choice Awards, l'MTV Awards, etc. En aquell moment estava emergent i de quina forma Ariana Grande, ara ja consolidadíssima com una de les superdives del pop planetari. Doncs aquí la teniu, eh?
Last Christmas by Ariana Grande and Directa Live. Last Christmas I gave you my heart but the
Gràcies.
Gràcies.
Oh, did you leave me so sorry?