Són les 9 del matí.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A peu de cama.
La Unió Esportiva Rubí torna a la competició després de l'ajornament del partit contra l'Atlètic Sant Just. Aquesta vegada li tocarà rebre a la Pobla de Màfomet. Cita a Can Rosers, però atenció, dissabte tarda. A les 4 ens posarem en directe a Ràdio Rubí amb la tercera posició de la Lliga Elit en Joc. Aviam de camp. Tots fem esport.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del supermancat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinant. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Aquí és on comença tot el perible que han de fer els usuaris. Així que aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en Xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en Xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
A partir de las 10 de la noche tienes una cita con nosotros
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat Te esperamos aquí en Experimenta. ¿Qué es la tema?
Passant quatre minuts i mig de les nou del matí, començar amb aquesta segona hora de la Rubí, el dia d'aquest dimarts 3 de febrer. Avui conversarem amb Milagros Calleja, presidenta d'Onco Lliga Rubí, i Rosa Maria Andrés, membre de l'Aula d'Estenció Universitària de Rubí, de la AEUR.
perquè aquesta tarda a la biblioteca les dues entitats han organitzat la conferència El càncer de mama i la recerca científica. Cap una millora en la prevenció amb motiu del dia contra el càncer que se commemora demà.
Després tornarà aquí el nostre estudiant en pràctiques per treballar en la secció Caçant Fake News i descobrir quines són aquestes notícies de les darreres setmanes que ens hem cregut i que no eren certes. I quan quedin pocs minuts per a les 10 del dematí arribaran els nostres companys dels esports per poder fer-nos tota participació.
avançar-nos tota l'actualitat esportiva, tot el que està passant a la ciutat pel que fa als esports i nosaltres tancarem aquesta segona hora del Rubí al dia amb la recomanació musical del Robert Fernández.
I a les 10 el nostre company Toni Bravo conduirà la tertulia on analitzarà l'actualitat en Martí Pujol, Gerard Moreno i Mari Àngels Ruiz i xerraran de ben segur de la ubicació de les noves càvenes de videovigilància i també d'aquest nou punt d'informació que s'ha posat a l'avinguda de l'Estatut on s'estan fent aquestes obres de pacificació. També de ben segur xerraran de les
Diferents manifestacions que han programat per aquesta setmana i per la següent, una pel tema de Rodalies i l'altra per la sanitat pública, entre molts altres temes. Començam!
Amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer, que precisament se celebra demà, avui xerrem d'una conferència que posa el focus en el càncer de mama i en la importància de la recerca científica per avançar en la prevenció. Per fer-ho...
Ens acompanyen dues de les persones que han fet possible aquesta iniciativa a Rubí, que són la Milagros Calleja, que és presidenta d'Onco Lliga Rubí, i la Rosa Maria Andrés de l'Aula d'Estenció Universitària de Rubí. Amb elles xerrarem.
del perquè d'aquesta conferència, de la necessitat de divulgar i conscienciar i també de les activitats que s'organitzen aquest dia, aquests dies amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer. Bon dia i benvingudes a les dues. Bon dia. Bon dia, bon dia. I tant.
Jo vull començar, pel principi, per on s'ha de començar. Ja passa, eh? I saber per què heu decidit unir esforços, Oncolliga i l'Aula d'Extència Universitària, per organitzar aquesta conferència. Perdó, perdó.
Perquè tot el que suma sempre és important, no? Sí. Però la veritat és que nosaltres, com un collega, pensàvem, com el Dia Mundial del Càncer, que és demà, muntar una conferència amb la Francesca Mateo, i parlant amb la Rosa Maria de l'Aula també havia pensat, per la festivitat del càncer, muntar alguna conferència també amb la Francesca Mateo, o sigui, la mateixa persona, i vam decidir que era millor fer-lo conjuntament, col·laborant les dues entitats.
El títol d'aquesta conferència és el càncer de mama i la recerca científica cap una millora en la prevenció. Què vos va fer apostar per aquest enfocament tan centrat en la recerca? És que d'alguna manera la Francesca és investigadora. D'alguna manera no, és investigadora. Bé, clar...
I darrerament s'han anat sentint notícies de venços en aquesta investigació. I realment creiem que és important.
A veure, aquesta conferència té dos potes, per mi. Una és aquesta, la investigació i la prevenció, que és la protagonista, d'alguna manera, i l'altra, tot el suport que hi ha, per això amb on colliga, tot el suport que la Fundació i entitats similars ajuden al llarg del procés de malaltia, tant els propis malalts com els familiars. I d'alguna manera té aquestes dues
Besants. Per tant, d'aquí al sumar. La Francesca en aquest moment estava fent una investigació sobre càncer de mama genètica, con lo cual nos parecía un avance, és una investigació molt important, i ja em veia ja sempre mantingut contacte.
I llavors és molt didàctica, és una persona que és molt didàctica i val la pena aprofundir. Perquè ell ja tratarà tot el tema del càncer de mama, perquè és en el que s'ha centrat la seva investigació, però suposo que aprofundirà en aquest tema actual que estan fent l'investigació molt dirigida cap al càncer genètic.
Que de vegades... Bueno, ja s'estan fent coses, eh? S'estan fent coses, sí. No som la Francesca, per tant, és difícil explicar-lo. I tampoc s'ha de fer spoiler, eh? En aquest moment, el càncer de mama genètic, normalmente te fan l'esterectomia i els pits,
i era per estar investigant i intentant un tractament alternatiu. Evidentment és per avançar en aquesta... Que necessiten invasiu. Agressiu, invasiu i agressiu. Exacte, exacte. Des de l'aula d'Astenció Universitària, Rosa Maria, quin valor creieu que té aportar temes científics i de salut com aquest a la ciutadania i als vostres estudiants?
Parlar d'estudiants. És que em feia gràcia dir-los estudiants. Són estudiants, eh? Bueno, passius. Van aprendre. Sí, exacte. És un tema de divulgació. És molt de divulgació. De fet, l'aula amb temes de salut, amb temes diferents. Vull dir, ja ho heu vist que en la programació de l'aula toquem diferents temes. I sí que intentem
aportar i portar temes d'actualitat. Són temes que vos demanden els socis?
No sabria dir si aquest és específic que demanden, però sí que anem escoltant una mica tot el que es va comentant. I aquest, a veure, fa quatre dies la Marató de TV3 va anar d'això, havíem comentat incidir, coneixíem, perquè clar, a Rubí és prou petit com perquè es coneixi, tenim gent vinculada als instituts i coneixen també, l'han conegut a la Francesca en el seu procés de formació. I havíem fet...
La coneixem, ja havíem comentat de fer alguna cosa amb ella. I va coincidir. I la gent...
Està interessat en els temes de salut. Tenim una edat que ens hem de cuidar. Ens hem de cuidar a qualsevol edat. A qualsevol edat. Però, clar, arriba un moment que dius, jo m'estimo molt i he de garantir poder allargar-ho amb qualitat tant com pugui. Milagros, des de la vostra experiència a Oncolliga, quina importància té xerrar de prevenció i de recerca quan es tracta de càncer de mama?
Bé, de qualsevol càncer, però càncer de mama perquè és el que més prevalece, no?, tenim més gent amb càncer de mama. Bé, és la importància de sempre de donar informació, donar una esperança, no?, jo crec que l'investigació dona esperança, esperança a tractaments, aunque ja l'hagin passat, doncs també...
Sobretot és treballar a la gent que li interessa. A la gent d'un colliga li interessa molt aquest tema. És un tema que, bé, veure que hi ha investigació, que hi ha avanços en quant a la medicació, en quant al tractament, doncs això és molt important. I, de fet,
La gent que fa molts anys que està operada, a la gent que opera en aquest moment, hi ha molta diferència de tractaments, de com enfoquem la malaltia, de tot el que hi ha al voltant de la malaltia. A la vostra associació us demanen aquesta mena de conferències? Sí, sí. És una cosa? Sí, és normal, sí.
la importància... Nosaltres demanem tot relacionat amb el càncer. Normalment, totes les conferències que fem estan relacionades. Nutrició, experiències viscudes per alguna persona en presentació de llibres. Ara farem una presentació d'un llibre al març en la llibreria Lectors al tren que es farà un conte com explicar una mare a un fill la malaltia.
I serà molt interessant. I són maneres d'anar treballant el tema. Tenim el títol d'aquest conte? No. Ara t'he pillat, eh? M'has pillat, no t'he dit com, però no me'n recordo. Bueno, ja el cercarem, no passa res. Has dit que aquesta presentació la fareu al març? Jo crec que és el 17, però no em facis cas. Al març, a Lectors al tren. A Lectors al tren.
A banda d'aquesta presentació, després seguim xerrant de la conferència, però com que ara acabes d'introduir les activitats que fareu a un Colliga, a banda d'aquesta presentació al març, demà 4 de febrer també feu coses. Demà 4 sortim al carrer, millor dit, estarem allà al carrer. Estarem davant del Vendranes, al carrer Francesc Macià, des de les 10 del matí fins a les 7 de la tarda,
per fer el que sempre fem, la difusió i la venda de merchandis. Estarem al carrer. Quin impacte té... Si no plou. Quin impacte tenen aquestes accions de proximitat a l'hora de conscienciar i d'acompanyar les persones afectades i les seves famílies?
Sempre, normalment, sempre contactem amb una persona o dues persones que estan interessades, que venen després a la Fundació, que donar informació és molt important, i aconseguim els dos objectius que tenim com a junta local, que un és donar informació i divulgació, la divulgació d'aquesta malaltia i el que podem fer a favor d'acompanyament de les persones malaltes, els familiars i els cuidadors,
I l'altre seria la venda de merchandise per poder-nos subvencionar, perquè com tu ja saps, tot és gratuït, tots els serveis que es donen són gratuïts, es tenen que financiar d'alguna manera. I aconseguim els dos objectius. I per fet ja veus que sempre estem al carrer.
Bueno, això està bé, així li donem una visibilitat, que diuen. Sí, és molt important. Tornem a la conferència, perquè a la conferència s'explicarà com s'origina el càncer de mama, els diferents subtipos i les opcions terapèutiques actuals. Clar, suposem que sí. Suposem que sí, suposem.
Sí, sí. Creieu que entendre millor la malaltia ajuda a reduir ports i estigmes? Segurament. Sí, sí. Estic convençuda. Personalment n'estic convençuda. Totalment, sí. Jo crec que sí. El coneixement més simple. Quan hi ha gent que no està afectada és molt important perquè dona una altra visió i una esperança, jo suposo.
que dona molta esperança a veure que s'està treballant, que no es deixa de treballar per avançar, i de fet s'està avançant. Clar, perquè... La investigació, no, per això...
posar de relleu tota aquesta tasca d'investigació, que és fonamental. Actualment, tota la detecció i tot està... Bueno, és una cosa que se'n parla molt entre les dones, sobretot el càncer de mama. En general, tots els càncers, però el càncer de mama moltíssim. Tota la detecció...
se'n parla força. I ara, en general, s'està bastant conscienciat que cal controlar-ho. I que com més controles, més... A veure, preventivament es detecta ja més esperança de... De supervenció. Sí.
I, de fet, això que dèiem ara que el coneixement potser redueix les pors, sí que és cert que tots en coneixem. Alguna dona que n'ha tingut, o algun amic, alguna persona que ha tingut altres tipus de càncer. I moltes vegades...
te pots posar en el seu lloc, però, clar, no saps exactament el que arriben a sentir aquestes persones i, per tant, sí que és possible que, a banda d'ajudar a entendre els que estem fora, també ajuda a entendre els que estan dins.
Sí, és que la parábola càncer afecta. El moment que te diuen que tens un càncer és un moment de xoc, evidentment. I per molta informació que tinguis d'aquell moment, jo suposo que és... Bueno, penses en l'amor, evidentment. Després és quan vas racionalitzant tota la investigació, el suport que te donen els metges, tot el tractament, i ja la cosa se va diluyendo, o sigui, se va asentant, jo diria. Però bueno...
Actualment utilitzem la paraula càncer d'una manera bastant natural, que fa 20 anys era un mal lleig.
D'alguna manera això vol dir alguna cosa, no? Vull dir que ho hem incorporat, per lo bueno i per lo malo, perquè a vegades... Majoritàriament, perquè hi ha gent que encara li costa... L'altre dia teníem una persona que encara els seus fills no se l'havia dit i els fills ja tenien una edat. I llavors, perquè costa, costa. Hi ha molts nivells, moltes coses...
que en aquell moment suposo que en el cap, clar, nosaltres no l'hem passat per sort, que se te cruzan, no? Sí, sí, bueno, sí. Se treuen i... Clar, el que deia la Milagro és que ha conegut més gent. Segur que quan es diagnostica i et donen el diagnòstic, el primer que penses és en la mort, el patiment i la mort. Són les dues coses, segur i clar.
Entomar això i poder-ne parlar ha de ser molt difícil. Per això estan els professionals. Per això estan tots els professionals que estan preparats per al tema... Cada vegada més. Però és el que és els serveis que oferim a en Colliga, no? Això és el que anava a dir-te, des d'en Colliga, vos ajudava les dones. És el que oferim dintre d'en Colliga. Dones i famílies. I homes. Homes pocs.
Pocs, de veritat, és que s'apropen molt pocs homes. L'altre dia vam tenir un i vam dir, mira, tenim un home. Però no, als homes és més complicat. És més fàcil. La família de l'home venia a nosaltres que al propi home. La costa, la costa. És cultural.
Les dones tenim més la sensació de... I la necessitat de parlar. I de buscar ajuda. Aquest fet de demanar ajuda és més de les dones que dels homes. És una de les coses que em preguntaves del tema de la paradeta. També ha tingut una persona que a través d'una altra persona que coneixia un colliga ha vingut. O sigui, el boca a boca funciona. I això la divulgació és molt important.
I després per oferir tots els serveis que tenim, clar, psico-oncologia, nutrició, dietista, bueno, dietista és nutrició, cura de la pell, serveis jurídics, etc. Potser la gent no sap que teniu tants serveis a un còl·ligo?
Nosaltres a tothom se lo diem. A tothom que s'aprofa, sí. I el fulletó també ho explica. Explica molt bé totes les activitats, a part de les activitats pròpies que tenim aquí, que són dos tallers, el de xicún i el de ioga, però els professionals que estan a Terrassa, és tot un ventall de professionals.
Penseu que encara falta informació clara i accessible sobre el càncer i la prevenció? Sí, jo crec que encara falta. O sigui, s'està avançant molt, però jo crec que falta. No arriba a totes les capes de la societat. I això, el que sí que és veritat, que cada vegada el càncer, que no té un familiar, un veí, un amic o coneix algú que ha tingut càncer o que té càncer, i està més present la paraula càncer, com deia la Rosa Maria...
i la sensació que a qualsevol moment, qualsevol persona, podrem tenir un càncer a qualsevol edat. Però la veritat és que jo crec que no tota la societat n'hi ha un moment que tingui clar totes les possibilitats que pot oferir la pròpia societat. Les fundacions ofereix aquests serveis.
Des de la vostra experiència, què necessita més una persona quan s'enfronta a un diagnòstic de càncer? Informació, suport emocional, sentir que no està sola? Jo diria que tot això és una... Una miqueta de cada. Necessita informació, una informació clara. La primera és la de l'oncòleg o l'oncòloga. Una informació clara de quin tipus de malaltia té. A vegades no la fan molt clara, eh? Jo dic que és la necessitat.
I després, els psicòlogos són importantíssims. Tenir un suport emocional és molt important. I tenir el suport del propi grup, de la propi comunitat. El que veiem en les activitats és que la gent és com un grup de mutua ajuda.
Tu l'has passat? No, t'ho preocupa, jo ho tinc, jo tal, pum. És una interacció entre malalts i persones que han passat la malaltia que és molt interessant. Per això és important contactar, no quedar-te en casa amb el diagnòstic i tu soleta. De vegades hi ha coses que no et parles tant amb la família com parles fora de la família. Segur. Clar, suposo que en aquest sentit
tot el suport familiar de l'entorn més immediat també és fonamental. És aquest suport que segurament es veu menys que el dels metges o psicòlegs i tal, però és fonamental. Però també els familiars moltes vegades necessiten ajuda per afrontar-lo. Per això ho dic, que és fonamental aquest suport una mica per contenir.
per no passar-se també de sobreprotecció. Perquè, clar, té que ser difícil, aquest equilibri. És difícil. Encontrar l'equilibri és difícil. Estic pensant... És que hi ha moltes maneres d'enfrontar el càncer. I cada persona és un món. I depèn de com em foqui, l'entorn familiar és important, però és molt important. No és important, és molt important. Però és molt important també la resta, la resta de la comunitat que acompanya. Sí, clar. No, no.
Nosaltres avui volíem tenir també a nosaltres a la doctora Mateo, però no ha estat possible. Ha estat treballant. Precisament amb aquesta investigació que Vandrà ha explicat i no ha estat possible que estigués aquí. Però què us agradaria que el públic s'endugués avui a hora baixa després d'assistir a aquesta conferència de la doctora Mateo?
Jo crec que esperança. Confiança i esperança. Confiança en què s'està fent, que s'estan fent bé, i esperança que se va avançant, que l'investigació avança i que això va cap a davant. I la importància d'aquesta investigació i de la tasca que s'està fent en aquest sentit i del suport que ofereixen les entitats. Jo crec que són, ja t'he dit abans, les dues vessants, una mica de la idea d'avui. A veure, l'aula...
Hem donat suport i ens apuntem a les celebracions que hi ha d'altres, de diferents entitats al llarg de l'any d'aquí Rubí, i ja preveíem en algun moment de parlar del tema, i va coincidir amb el dia del càncer, vull dir que vam aprofitar una mica aquesta situació per fer-ho, i creiem que el tema d'investigació, el suport a les entitats que ajuden al trànsit de la malaltia, per mi és l'element clau.
Molt bé, doncs, Rosa Maria Milagros, moltíssimes gràcies per venir avui a fer-nos aquesta prèvia de la conferència que tindrem aquesta tarda, que recordem és a la Biblioteca Municipal. A les 6 de la tarda. A les 6 de la tarda. I es pot entrar amb entrada lliure. És entrada lliure, sí.
O sigui, pot venir tothom, no fa falta que siguin ni d'un cony. No, no, no. Estan obertes a la ciutat d'Anaia. Molt bé. Són activitats que estan obertes a la ciutat d'Anaia. Per regla general, les conferències que ofereix l'aula estan obertes, són gratuïtes i estan obertes a tothom. I, evidentment, les que en el seu moment va oferint...
de manera més puntual, però va oferir Nonco Lliga, també. Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies per ser-hi aquí avui. A vosaltres. Gràcies. Adéu. Bon dia.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Els diumenges a Ràdio Rubí sintonitza ara i sempre de 10 a 11 del matí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom a veu de cama.
La Unió Esportiva Rubí torna a la competició després de l'ajornament del partit contra l'Atlètic Sant Just. Aquesta vegada li tocarà rebre a la Pobla de Màfomet. Cita a Can Rosers, però, atenció, dissabte tarda. A les 4 ens posarem en directe a Ràdio Rubí amb la tercera posició de la Lliga Elit en Joc.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-ho de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Tia, és que fort. Us ho ha assabentat plena per fer a la uni? Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Emila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament, en resposta a Ràdio Rubí, explica que les persones que ocupaven el porxo han decidit marxar finalment després del treball conjunt de servei.
El que passa a la ciutat t'ho explica Radio Rubí. La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. A Radio Rubí, Long Play. Un espai on la música és la protagonista.
Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts de 10 o 11 del Vestre a Ràdio Rubí, Love Play, on la música és la protagonista.
L'Ariel Benavente, el nostre estudiant en pràctiques, li encanta aquesta música perquè no sé si l'heu sentit, que ja estava xiu-xiu-xiu-ellant, eh? Estava xiu-xiu-ellant la cançó. Avui tenim secció per conèixer quines són aquestes notícies que ens arriben per diferents fronts i que molta gent es creu i que, en realitat,
no són certes. És aquesta secció que li deim caçant fake news, com dèiem, amb el nostre estudiant en pràctiques, Ariel Benavente. Bon dia, benvingut. Bon dia, Pam. T'agrada, eh, la cançó? M'encanta la cançó, el detectiu Conan. Un mític, un mític. Segur que tu ho veies, també. Doncs mira, no, és que jo no he estat massa de dibuixos, no ho mirava massa, però sí, sí, sé qui és. L'animació és un món que has d'explorar, Pam. L'animació és brutal.
Sí, sí, no, de gran l'he explorada, és de petita que no l'he explorat. Però bueno, què ens durs avui, Ariel? Doncs avui tenim una mica un pupurri de diferents notícies que algunes són divertides, podríem dir, perquè tampoc són fake news molt serioses o que portin a problemes seriosos, però d'altres, doncs com sempre, són una mica més tafaneres. En primer lloc,
Tenim una relacionada amb un dels motius d'actualitat més comentats, jo crec, d'aquests dies, que és sobre la regularització dels migrants. Sí. Tots sabem que... Aquí, bulos por doquier, eh? Uf, por doquier, por doquier. O sigui, això ha sigut una màquina de fer bulos i, sobretot, de compartir, perquè les xarxes estan...
s'han posat plenes i plenes de diferents notícies falses. I ja no les xarxes, també podríem parlar del Parlament i, bueno... Sí, sí. I més enllà. Sí, sí, sí. Els bolos van molt ràpid. Però, bueno, què ha passat? Doncs, bàsicament, com tothom, i mai un el que sap, s'ha aprovat la regularització de més de 500.000 persones migrants aquí a Espanya.
I els missatges que s'estenen per xarxes s'asseguren, com sempre, que això és una iniciativa del govern per tal que en les eleccions generals del pròxim 2027 puguin votar.
Per xarxes i determinats polítics, sense anar-me més en juny, la senyora Ayuso, que ho repeteix cada dia, dia sí i dia també, i no només això, és el mateix discurs que sabent que no és cert, perquè...
Els immigrants que ara regularitzaran no tenen la nacionalitat i, per tant, si no tenen la nacionalitat no podran votar. Però això és primer de polítiques. Això és un discurs que qui també el fa servir molt, molt, molt, molt és el senyor Trump.
Totalment. Ja ho estem veient tot el que està passant, no?, una mica als Estats Units. I, jolín, dona que pensar, no?, de si la societat pot arribar a aquest punt aquí a Espanya. Perquè, clar, el moment ja que els propis polítics són els que t'estan fent un discurs totalment fals però sense cap justificació i superevinent que és fals, perquè és com tu dius, no?, és com de primera política. És impossible que puguin votar en un any si...
Res de la regularització aprova la nacionalitat i res. Però, bueno, són discursos que tiren molt i que, doncs, la gent que està crispada amb aquestes temàtiques i tal... I juguen amb el desconeixement, perquè hi ha gent que no s'informa en aquest sentit i es creuen totes les informacions que els arriben. O sigui, això és el que és. O sigui, si tu te regularitzen però no te donen la nacionalitat, per tant, no pots votar. Aquí no hi ha...
Volta de full. I després, també, com s'utilitzen les paraules, perquè la senyora Ayuso segueix dient tot tal qual, però, per exemple, no sé si també els oients han vist en alguns vídeos, Núñez Feijó, que diu exactament el mateix, afegint-li un en el futur, jugant amb les paraules. Tal qual, jugant amb això perquè, bueno, és l'única manera que tenen.
Bé, treient això de la banda, ens passem a un altre rumor que estic segur que has escoltat, que ve relacionat amb la possible següent pandèmia, la pandèmia Nipah, del virus Nipah. Bé, els que no l'heu escoltat, els missatges corren per WhatsApp, per xarxes, per tot arreu, afirmant que el virus Nipah està fora de control i que fins i tot podria ser la nova pandèmia global.
Es diu que el virus estaria propagant molt ràpidament i que ja seria emergència sanitària mundial. I aquí hem anat massa ràpid. O sigui, en un parell de dies ha sortit aquesta notícia d'un nou virus i tal, i ja la gent...
Jo crec que fa també l'aport que hem passat al Covid, que aquests rumors i aquestes informacions s'escampin tan ràpidament. Però, clar, això comporta una mica també un perill d'alerta sense motius, realment, no? Perquè...
Què és aquest virus? Doncs els virus nipers sí que existeix, és un virus que l'OMS ha considerat una gent que pot provocar una malaltia greu,
Però que, clar, s'ha detectat recentment a l'estat indi de Mangala Occidental. És a dir, per començar, molt lluny d'Europa. O sigui, no està a prop, no està a tot el món. I sí que és cert que aquest virus s'ha detectat a través d'un contagi d'uns pacients a uns metges. I què ha passat? Doncs que...
L'OMDS no ha declarat cap pandèmia, però sí que ha alertat que aquest virus pot ser bastant perillós, perquè provoca febres, malestats greus, fins i tot pot provocar inflamació de cervell. Però, per posar una mica més al context, aquest virus no és un virus que passa directament de persones a persones, sinó que la via de transmissió principal és...
sonòtic, o sigui, vol dir passa d'animals a persones. És com una mica altres virus que hem parlat aquí, com el de... com es diu? El de les gallines. La gripe aviar? La gripe aviar, això. És similar, però sí que els efectes són molt més greus.
I, bueno, principalment que els ratpenats són els transmissors d'aquest virus, que això sí que sembla una mica al principi de la Covid i tot això, que és quan tot es va posar una mica més fosc.
Però bé, el virus preocupa per la seva gravetat, però s'ha demostrat que no és de ràpida propagació, no és com un Covid, que és com bàsicament una grip, molt fàcil de transmissió, moltes mesures per prevenir... No, no té res a veure amb això, està molt lluny d'Europa, sí que està molt bé prevenir i protegir-se si anem fora, posar-se la mascareta, etcètera.
però tampoc cal generar una alarma mundial. Jo vull pensar que hem après alguna cosa. No massa coses, però crec que hem après alguna cosa de la Covid. Esper i desig. No hem sortit millors, els humans no hem sortit millors d'aquesta pandèmia, però crec que pel que fa a les mesures de seguretat, en això, jo vull pensar que sí que hem après alguna cosa.
Jo estic segur que sí, la veritat. Abans de la Covid no vèiem cap persona amb mascareta pel carrer, era com impossible. Molts vèiem altres cultures que sí que ho tenien incorporat a la seva cultura, anar a altres països, posar-se la mascareta, tal.
Nosaltres el veiem com... Ah, que estrany, per què porta mascareta? Però quan va passar tot això va canviar... Jo crec que per algunes coses sí que va servir. Però malauradament no s'hauria d'haver produït alguna situació tan greu. Per tant, estem tranquils amb el virus Nipah, eh?
Totalment. Estem molt tranquils. I estem tan tranquils que a alguns se les ha acudit inventar un rumor que a mi m'ha semblat bastant graciós i que crec que tu has escoltat també per algun lloc. Doncs, canviant de tema totalment, hi ha missatges virals que asseguren que Maria Goicochea
que és la candidata de Podemos de la presidència d'Aragó, hauria proposat canviar el nom de la ciutat de Zaragoza per Zaragaza per mostrar suport al poble palestí i fer aquesta mostra de solidaritat. Aquest rumor s'ha presentat com una idea que és real, com una notícia real i com una iniciativa política d'aquest partit.
I, ostres, estem parlant ja de coses molt grans, no? O sigui, canviar el nom de Zaragoza per Zaragaza, ostres. Bueno, però els hooligans això s'ho creuen ràpidament i és fàcil d'estendre. És graciós. És graciós, és graciós. És graciós i és fàcil d'estendre. Però, bueno, és tan senzill com anar-te al programa electoral d'aquesta formació, ho cerques i, si no ho trobes, és que no és cert.
Totalment, o des de la verificació neutral, doncs, recomprenent això, no? Vas al portal oficial, vas als perfils de la persona, en aquest cas, la Maria Oicochea, que és qui l'estem dient que ho ha dit, vas als seus perfils a veure si trobes alguna cosa per allà, no sé, busques registres dels actes parlamentaris, o sigui... I no ho repliques com si sense pensar, clar, clar. Clar, clar, clar, o sigui...
Però és com el que diem, no? O sigui, com són també, en part, comentaris paròdia de les xarxes o bromes, perquè no crec que algú faci el primer comentari que es té tota la resta de bulos d'una manera seriosa, dient que m'inventaré això per confondre la gent i... No crec, jo crec que... No ho sé, no ho sé. Jo...
En aquest cas penso que potser, no sé, és com rima, no? Zaragoza, zaracaza. Potser ho estàs dient de broma i ho dius i tal, però clar, és que després ara amb la intel·ligència artificial trigues res. Un minut en general una notícia falsa amb una foto, amb tot el que vulguis i clar, això ja és una roda.
I molta gent s'ho ha cregut, la veritat. Jo l'he vist així per les xarxes. Notícia desmentida, per tant, Saragossa, seguirà sent Saragossa i no Saragassa.
Totalment. De moment, sí. De moment. Sí. Si en el futur no canvia. Molt bé. Següent notícia i última que crec que tens per desmentir-nos. Totalment. L'última notícia que tenim avui és una notícia que a mi m'ha fet bastanta gràcia perquè també l'ha llegit una mica en Diagonal al principi i... Ostres, com és això? Perquè una part de la notícia és certa però està molt descontextualitzat i la gent l'ha donat bombo sense...
Sense llegir, més enllà del titular, com sempre. Doncs missatges virals asseguren que l'OMS, avui estem amb l'Organització Mundial de la Salut... A tope. A tope. Doncs diuen que acaba de declarar que el consum habitual de carn processada, com pernil, salchitxes o bacon, és igual de perillós com fumar cigarrets quan al risc de càncer.
Això ha generat molta alarma a les xarxes i és una afirmació que s'ha de fer amb pinces. És així, eh? O sigui, han fet aquesta afirmació que el menjar processat és cancerigen, eh? Això està demostrat, eh? Això està demostrat. Però, clar, comparar un aliment...
Amb els cigarrets, per exemple, doncs és una comparació bastant infortuïta, o sigui, l'aliment t'està donant alguna cosa bona, perquè alguna cosa bona t'està donant. Igual, el ser ultraprocessat, doncs, t'està també...
donant algunes cosetes dolentes, però clar, un cigarret és que no hi ha per on agafar-lo. O sigui, per qualsevol banda el cigarret t'està matant i és una evidència més que científica, sinó és una de les principals causes de mortalitat del món. Però bueno, la verificació diu això, que a través de...
Agència Científica Vinculada, l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, sí que va incloure les cancers processades en el grup 1 de cancerògens el 2015, que és el mateix grup on estan el tabac i altres substàncies.
com per exemple l'amiant o certs contaminants ambientals, i això vol dir que sí que hi ha evidència que hi ha un major risc de càncer, però és com tot, no vol dir que siguin tan perilloses com fumar, sinó que si tu t'alimentes només de carn o de processada tots els dies a tota hora, doncs sí que t'estàs posant en perill, però igual que si et fumes 5 cigarrets al dia perquè t'agrada.
O sigui, no és el mateix risc de perillositat quant a que són substàncies totalment diferents. Una és un aliment i l'altra és una substància química creada per enganxar la població. La conclusió és que la carn processada sí que és un risc, sí que hem de tenir compte, sí que, a ser possible, sempre que puguem, hem d'intentar trobar alternatives.
I si consumim, no abusar del seu consum, perquè són substàncies que també tenen el seu perill. Jo que sóc una nazi de la nutrició, tot el menjar ultraprocesat comporta perills per a la salut. Tots tenen diferents conservants que són cancerígens i que són cancerígens en altes dosis. Què passa?
que al llarg de la nostra vida, si en prenem molts, són acumulatius, el cos no els expulsa i això és el que fa que tinguis més risc de càncer. El tècnic m'està fent com el que li fan allà a les places de toros, amb l'Espanyolitos, perquè el tinc amargat amb aquest tema.
És que és una realitat, la veritat, o sigui, l'alimentació és un dels pilars fonamentals del ser humà, directament, o sigui, és molt important cuidar el cos, i si cuides el cos també alhora estàs cuidant la ment, i tot el que són ultraprocessats i tal, jo per experiències properes d'amics i tals que han fet canvis molt grans en la seva alimentació,
Veus el canvi. És que ho veus a simple vista. D'una persona que passava de menjar normalment o diàriament, ultraprocessats, a passar a fer exercici, a fer una dieta molt més saludable, amb aliments amb alta proteïna, amb carbohidrats... Ostres, és que el canvi es veu físicament. És molt gran.
Molt bé, Ariel. Després xerrem del sucre tu i jo, que veuràs com canvies també d'opinió si xerres amb jo del sucre. Ariel, moltíssimes gràcies per verificar-nos aquestes notícies i ajudar-nos a veure que algunes tenen alguna cosa de cert, però que no hem de ser tan alarmistes. A tu, Pam, que vagi bé. Gràcies.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinat. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí. Estaries dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales?
Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. ¡Experimenta! Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
I arriben els esports amb el Toni Bravo, que m'està mirant amb bona cara. Bon dia. Què, Toni, bon dia. Bon dia. Per què me mires així? Així com bona cara que tinc, bon rotllo. Eh, doncs sí. Eh, sí. Dubtes? No, no, no, mai. Això mai. Els esports sempre estem de bon rotllo.
Bueno, et sento quan vos enfadau perquè perds segons quin equip? No, si perd, o sigui, ens sap greu, tenim empatia, però no ens enfadem. Tenim empatia, per exemple, per tercera catalana, del que parlarem avui, del bàsquet, del vòlei, de l'embol, però on vols que comencem, va?
pel que vulguis. Vinga, va, futbol. Vinga, doncs si fas futbol... Mira, tens quatre minuts, m'hi diu el tècnic. Si fas futbol, fes de menys a més. O sigui, comença per la derrota, començaré a estar trista i acabant contents amb la victòria. Què t'apareix? Que... Bueno, vinga, va, som-hi. Vinga, resultat negatiu de la jornada. Rubí Bé.
que em barrarem el programa Esports al dia. Va caure 4-2 i això va ser al camp del Cuer, al camp de la Palma de Cervilló, que només havia guanyat un partit. L'equip en Rubinenc encadena 4 derrotes en 5 partits, va baixar fins al cinquè lloc. Ho portava bé, el Rubí, bé. Home, si va perdre no ho portava tan bé. Ho portava bé. Va començar malament. Va començar perdent 2-0.
Van empatar a dos. Es va mantenir l'empat a dos fins al darrer moment, fins a la fi, pràcticament, perquè el minut 89 va ser quan van caure els altres dos gols. I dos gols seguits de l'equip contrari. O sigui que els moments que no estàs tan intens o que no estàs tan atent s'acaba apagant. I aquesta és la veritat. Si vols, anem a l'empat, perquè la penya blaugrana Ramon Llorenç, després de dues derrotes consecutives, doncs
va trencar aquesta ratxa amb un empat a dos a Can Rosers contra el Molins de Rei, són setens al grup 12, i qui va guanyar va ser l'Olímpic de Can Fatjó, que es va imposar dos a un a la Sabadellenca. És una victòria que permet als de Fran Moreno ja situar-se cinquents, per tant, a la part alta, i confirma aquesta bona línia de les darreres jornades. Qui ho va fer molt bé va ser el bàsquet,
guanyar tots dos, sobretot una victòria important pels nois. Estaven patxutxos. Sí, patxutxos, patxutxos, patxutxos. Victòria de l'equip masculí que va trencar aquesta dinàmica negativa que porten des de fa setmanes. Es van imposar al Claret, que és equip de zona mitjana, 76 a 66. Per tant,
una victòria de mèrit contra un rival que és difícil. Ara mateix són penúltims de Copa Catalunya, 5 victòries i 9 derrotes. Qui guanya tot, pràcticament, són les noies del Cep Sant Jordi, que s'imposaven 42 a 56 a la pista de l'Igualada, continuant aquest pols que tenen...
amb les primeres, que són el bàsquet neus. El bàsquet neus són primeres, tenen un partit menys i, a més a més, tenen una victòria més. Per això som nosaltres. Però les rubinenques, que els estan trepitjant els talons, són segones, amb 12 victòries i 3 derrotes. Boli Rubí, també jugàvem a la mateixa hora dissabte, doncs va anar meravellós perquè van guanyar tots dos equips. Les noies, que són els que ho porten també una mica més difícil, doncs
Es van imposar davant de les cuers, que eren el Covelles per 3-6-1. Els nois que jugaven contra el Sandor B va ser un molt bon partit, perquè van ser 3-6-0. Per tant, les noies escalen, ara són sisenes, els nois continuen segons. I l'embol, derrota de la Juventut 25 de setembre, la pista del líder, és el Rivers B, 38-25, els de Sofian Azuache han guanyat només...
un partit dels darrers cinc, doncs, baixen fins a aquesta desena plaça de segona catalana. Vaja, al final m'has deixat amb una notícia trista, molt malament. O sigui, t'he dit que avui de menys a mas. De menys a mas? Ai, Toni, gràcies. És que no pot ser. Fins demà.
I ara no marxim perquè arriba la tertúlia i nosaltres deixem la recomanació musical del Robert Fernández.
No sé què volia ser de gran, però ara vull fer coses petites. Vull ser un trosset de raig de sol que fa que et floreixin les pigues. La vida està passant volant i anar volant no és mai la vida. Vull ser el perill que té l'amor, ser més cigala que formiga.
Molt bon dia, què tal? Avui parlem dels Premis en Derroc 2026 i, a més a més, amb bones notícies, perquè també ho farem amb Clau Rubinenca. Però primer us expliquem una miqueta d'acabar aquesta nova convocatòria dels Premis en Derroc. Sí, els 31 fan Ginestar, que ara mateix els estem escoltant, i els Tietz són els més nominats als Premis en Derroc del 2026 per votació popular.
La segona volta de votació popular permetrà decidir, des de la passada setmana, els tres finalistes de cada categoria i votar els candidats de les categories de jàcida clàssica, que seran les primeres a entregar-se. També han rebut múltiples nominacions d'altres formacions molt conegudes de l'escena catalana, com els Boós, Abril, Alosa, els Catarres...
Figaflaues, Júlia Colom, La Fúmiga, Mamaduixa, Esvetlana, Ocasgrases i, atenció, i aquí ve la connexió totalment rubinenca als Parti Peres, la banda balla sana amb l'Helena Fajula com a integrant rubinenca.
Això que esteu escoltant que porta per nom... Pren-t'ho personal... Està nominat a millor cançó de 2025 per votació popular. Són els Partiperes. No t'ho prenguis personal...
Una formació que han seguit de Benaproc faltaria més des de la Ràdio Rubí, des del Rubí Sound també ho hem fet en diferents entrevistes de la ràdio per parlar amb, en aquest cas, la integrant rubinenca, l'Helena Fajula. També han sigut nominats com a millor artista revelació del 2025 per votació popular. Aquí competiran amb formacions i amb artistes emergents com Adosa, Bèrnia, Jules, Mina Barceló...
Jo crec que segurament aquesta és la categoria on tindran més possibilitats, perquè a l'altra categoria han de competir contra els tiets, buhos, figaflau, així n'està, i ho tindran més complicat perquè suposem que a nivell popular tindran més repercussió de votació. Però tu els pots ajudar a ser guanyadors en les dues categories, millor cançó del 2025 per votació popular i millor artista revelació del 2025 per votació popular. Com ho podeu fer?
Doncs accedim directament al web de Enderrock i teniu de temps fins al proper 18 de febrer. Som-hi tots!
Fins demà!
Són les 10 del matí.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom.