Són les 9 del matí. Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales. En el branch hablamos sin filtros de lo que de verdad importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Informatiu migdia. L'empresa rubinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, on dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
A Ràdio Rubí els dilluns toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música.
Musical Express, els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
Quina és la millor cançó de la història? La, la, la, la, la Pretty woman Look up al migdia, never mind
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Passant 5 minuts de les 9 del matí, començar amb aquesta segona hora del Rubí, el dia d'aquest dimecres 4 de febrer. Avui conversarem amb el conseller de Transició Energètica del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Andrés Medrano, perquè hi ha novetats sobre el Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables de Catalunya, el que coneixem com a Pla Ter, i volem que ens expliqui tots els detalls.
Després dedicarem un espai a conèixer quines són les activitats que podem fer aquests dies a la nostra ciutat i quan quedin uns minuts per arribar a les 10 del dematí els nostres companys d'esports prendran aquest estudi per explicar-nos l'actualitat esportiva de la ciutat. Nosaltres acabarem, com sempre, amb la recomanació musical del Robert Fernández.
I a les 10 en punt arribarà el nostre company Toni Bravo, que conduirà la tertúlia on analitzarà l'actualitat amb Sílvia Castanyeda, Montse Clemente, Vicenç Rabadan i Josep Milà.
xerraran sobre aquest anunci de la reobertura parcial o possible reobertura parcial del túnel de Rodalies que ja sabeu que manté tallada la R8 i que només reobrirà per a les mercaderies. També xerraran de la prohibició de les xarxes socials a menors de 16 anys i del dia del càncer que se celebra avui entre molts altres temes. Començant!
Fa uns dies es presentava als ajuntaments dels municipis de la comarca el pla sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya.
plàter, que mai sé si dic bé tot el títol d'aquest pla, un pla que pareix que ja comença a tenir el primer calendari, les primeres fases de desplegaments. Nosaltres avui volen conèixer tots els detalls d'aquest pla i per això tenim nosaltres el conseller de Transició Energètica del Consell Comarcal del Vallès Occidental, que a més és
l'Andrés Medrano, i ja sabeu que també és regidor de Medi Ambient d'aquí a l'Ajuntament de Rubí. Bon dia i benvingut. Molt bon dia. Comencem per explicar, a veure si pots explicar-nos exactament què és el plàter, perquè a la gent li quedi clar, i el parc que és una peça clau dins de la transició energètica a Catalunya.
I tant, anem per parts. El context quin és? És una previsió de l'energia que necessitarà Catalunya el 2050. El Proencat és un document prospectiu que determina la quantitat d'energia que necessitarem i com hem de transitar cap a aquest punt, favorint el desenvolupament de les energies renovables, que això és un consens previ i necessari.
I què diu aquest Proencat? Diu que el 2050 necessitarem instal·lades 62.000 megawatts de potència al territori de Catalunya. Tota Catalunya necessitarà tenir instal·lats aquests 62.000 megawatts. Com s'instal·laran i on s'instal·laran? Dins de la previsió d'aquest Proencat.
Doncs la previsió és que es puguin instal·lar 14.000 megawatts en llocs antropitzats, sostres i altres instal·lacions, i els 48.000 restants, fins a 62.000, haurien d'anar a terra, o sigui, cúper i en territori, segons les previncions que fa el Provencat. Llavors, què fa el Pla Ter? Recull aquestes previsions i...
determina quines són les àrees on no pot anar i on sí pot anar una instal·lació de renovables. A través de quin mètode?
el que agafa és tot el territori de Catalunya, li aplica una sèrie de filtres, és a dir, si hi ha un espai que és una reserva natural, allà no pot anar, si hi ha un espai que és patrimonial, allà no pot anar, si hi ha un espai amb altres condicionants tampoc, tot un conjunt de capes, que el que acaben donant com a resultat és tot el territori de Catalunya, amb unes petites quadrícules de 10 per 10 metres, que tenen un valor.
Si aquesta quadrícula té un valor igual a 0, impossible. Mai de la vida no es podrà posar, per els motius que sigui, en cada cas, una instal·lació de renovables. Si té un valor igual a 1, es considera idoni i perfecte per posar les renovables. Evidentment, entre el 0 i 1 hi ha tota una sèrie de valors. Què determina el plàter? Que totes aquestes petites quadrícules que tinguin un valor 0,77, és a dir, entre 0,77 i 1,
allà són àrees a prioritzar, són àrees aptes. Llavors, això ens dona com a resultat 330.000 hectàrees en el conjunt de Catalunya, que són aptes, que en realitat només serà necessari utilitzar la desena part, 33.000 hectàrees. Aquest és números grossos de tota Catalunya. Llavors, això com es baixa el territori?
Es baixa el territori amb una sèrie de detalls, de plans de cada comarca, que la Generalitat ha anat traslladant a cada comarca, que fa pocs dies, com has comentat, va venir a explicar el Vallès Occidental, i el que ens va dir és que nosaltres, com a comarca,
dins del repartiment solidari que ha d'assumir tota Catalunya, hauríem de tenir instal·lades 1.349 megawatts i instal·lats 38 megawatts d'eòlica.
1.349 megawatts de solar, de fotovoltaica, i 38 d'eòlica. Evidentment, la nostra comarca té una capacitat eòlica molt minxa perquè no formem part de cap passadís de vent. O sigui, igual que el sol, més o menys, si té l'orientació adequada a tot arreu i a sol...
El vent no, o sigui que està repartit de manera desigual i evidentment a Catalunya ja passa d'issos de vent a la zona de l'Ebre i a la zona de l'Empordà. La resta té una incapacitat eòlica baixa. Això volia preguntar-te perquè és una contribució elevada per una comarca tan urbanitzada?
En principi el que importa aquí no és el total, sinó com això estrejada a on posem les instal·lacions. Hi ha comarques on la proposta de Plater els comporta més ús de sol lliure i comarques com la nostra on la proposta de Plater es centra majoritàriament a l'utilització d'espais ja degradats, utilitzats, sostres, instal·lacions. Evidentment això coincideix
amb el criteri que tenim nosaltres, que tenim nosaltres com a comarca i com a ciutat.
Com a comarque, com a ciutat, el que volem afavorir és que aquestes instal·lacions estiguin el més properes possibles al punt de consum, és a dir, que formin part de les instal·lacions industrials, domèstiques i d'altra mena, i ocupin el mínim possible de territori. Per una qüestió bàsica també, perquè al Vallès Occidental no sobra territori natural, no sobra territori agrícola. Segurament no sobra enlloc, però aquí tenim una ocupació urbana especialment intensa.
Llavors, amb aquests criteris i els que estableix el plàter, ara el que farem és un procés de diàleg. És a dir, han baixat això al territori, han baixat això a detall de terme municipal,
I el que ells diuen, recomanen i consideren, li manca aquest darrer filtre, que és el filtre que aplica a cada municipi. Dins d'aquest procés de diàleg, el que sempre s'ha dit, per part de la Generalitat, és que hi haurà marge...
i a marge, perquè els propis municipis incideixin en aquesta proposta. O sigui, no és una qüestió que directament ve donada i no tenim res a dir, sinó ara estem en un diàleg preliminar i un cop es publiqui la primera versió, per dir-ho així, del plàter començarà, òbviament, un procés d'al·legacions. Un procés d'al·legacions que segurament serà entre cometes llarg, que serà de diversos mesos...
i que permetrà tornar a aportar un criteri local. Perquè, evidentment, quan tu fas una planificació macro, hi ha elements concrets de cada municipi que no has pogut arribar a tenir en compte per molt filtre que hagis posat. I són els municipis i el propi Consell Comarcal el que aportarà aquest altre darrer filtre.
Que són els que estan més al terreny. Correcte, els que coneixem si en aquella zona el Pla Ter des de dalt considera que és correcte i nosaltres entenem que no, pel motiu que sigui, argumentat i validat. Llavors, què fem com a Consell Comarcal a partir d'ara? Nosaltres tenim ja, de fa temps, un grup de treball d'energies renovables. Aquest grup de treball inclou representants políticotècnics de tots els municipis del Vallès.
I el que fem sobretot és coordinar esforços, compartir visions i donar recolzament especialment als municipis més petits. Hi ha municipis petits a la comarca que no tenen prou estructura tècnica interna com per ser ells qui facin la digestió d'aquests documents i facin les al·legacions corresponents. Aquí els donarem un suport reforçat a través de l'oficina que tenim al Consell Comarcal d'Energies Renovables. I també anirem de la mà, òbviament, dels municipis més grans,
Sant Cugat, Sabadell, Terrassa, Rubí, doncs són municipis que tenim la capacitat de la nostra estructura de fer aquestes al·legacions, de proposar aquests canvis, però igualment intentarem coordinar el màxim possible. Si parlem de Rubí en concret, l'objectiu que marca el Plàter ara mateix és que haurem de tenir instal·lats 130 megawatts al municipi.
Llavors, aquests 130 megawatts, la clau és on s'instal·laran. Clar, perquè ara has dit... Jo ara m'avançaré un poquet, eh? Has dit que algunes zones que es contemplen són zones que ja estan degradades. Al meu cap, de seguida que has dit això, m'he anat als abocadors. Òbviament. És que no només el teu cap, que ha pensat correctament en aquest cas, només faltaria, sinó que nosaltres, Rubí, ja hem fet els deures.
O sigui, nosaltres, Rubí, ja tenim un instrument d'ordenació del desplegament de renovables, a diferència, cap altre municipi de la comarca ho té. Som els únics? Som els únics de la comarca que tenim un document d'aquesta natura i, de fet, ja l'hem aprovat. O sigui, el ple municipal ja el té aprovat. Només falta l'aprovació definitiva, que es fa fora del municipi.
I aquest document ja marca els objectius. I ja inclou una sèrie de criteris que és el que ara traslladarem al pla de la Generalitat perquè es faci seus. Es faci seus a la mesura del possible.
Què diu el nostre document? El nostre document diu que si aprofitéssim tota la potència de sostre industrial, domèstic i d'instal·lacions que tenim a la ciutat, ja podríem produir el doble dels megabats que diu el plàcter que hem de produir. O sigui, la necessitat d'ocupar sol no és de sortida. La necessitat d'ocupar sol només vindrà donada si no som capaços d'aprofitar tot el sostre disponible.
Evidentment, mobilitzar el sostre, és a dir, posar instal·lacions a sostres, no és tan fàcil com fer grans instal·lacions al sol, al terreny directament, per una qüestió bàsica. És possible disposar d'una gran parcel·la, el sol no urbanitzable, en un moment donat, però posar una gran instal·lació, però per tenir la mateixa quantitat de potència instal·lada tu has de sumar molts sostres individuals, moltes empreses individuals, podria ser en aquest cas,
i mobilitzar això requereix un esforç diferent, una governança diferent i tècnicament un procés també que no és ben bé tan senzill com seria el d'ocupar sol. Llavors, des de les nostres eines d'ordenació el que fem és establir uns criteris que diuen minimitzem l'ocupació del sol i quan es faci aquesta ocupació fem-la a sol degradat, fem-la amb els plans de restauració destractives, d'abocadors i d'altres usos que hi ha
han entropitzat amb el més aquelles parcel·les concretes i estalviem-nos d'ocupar altres que poden tenir un valor determinat, ja sigui agrícola, paisatgístic o similar.
Llavors, ara estem en aquest punt. Nosaltres hem fet els deures, tenim un document que marca uns criteris, que no diu, no, no, a Rubí no volem renovables, tot el contrari. És un document que facilita el desenvolupament de renovables en sostre industrial, que considera legal i possible la producció d'energia com a segona activitat a qualsevol sostre industrial,
És a dir, no només per l'autoconsum, sinó que si algú vol fer una activitat de producció d'energia, allò no consumirà drets, ni consumirà superfície construïble, ni res. Simplement serà un valor afegit per aquella parcel·la industrial. I a més a més, hi ha un aspecte que el nostre pla té en compte i que sincerament hem trobat que és una mangança del plàter, que és que el plàter no parla de bateries amagatzematxades d'energia. I això per la transició energètica ara mateix és clau.
Com sabem, les renovables no produeixen les 24 hores.
l'eòlica produeix en funció del règim de béns, i la solar té una corba de producció en funció de si hi ha sol, si no hi ha sol, l'època de l'any i altres factors. Llavors, el que és clau és poder aprofitar aquesta energia, que ara mateix, a les hores centrales del dia, és excedent, per tant, té un valor de mercat igual a 0, o fins i tot negatiu, en algun cas, poder consumir aquesta energia a les hores on té més valor.
perquè no hi ha la capacitat de produir de renovables. Per tant, això requereix un sistema d'emmagatzematge. I això tothom està d'acord que serà clau. És més, la realitat ens ho demostra. Tenim tota una sèrie de peticions i d'instal·lacions d'emmagatzematge a Rubí. I llavors nosaltres, amb el nostre instrument d'ordenació, sí que hem normativitzat aquesta instal·lació a diferència del plàter. I què hem proposat? Doncs el que diu la lògica.
que aquestes instal·lacions no té sentit posar-les en sol no urbanitzable, però que sí que, per les característiques pròpies de la nostra ciutat, que té dues subestacions, que això dins del sistema de la xarxa és molt rellevant, doncs el que tindria tota la lògica del món és que estigués en el més a prop possible d'aquestes subestacions,
Per tant, no estaríem prioritzant, estaríem marcant com a inconvenient l'instal·lació d'aquestes plantes de bateries a qualsevol altra zona del municipi, ja sigui sol urbanitzable, ja sigui sol industrial, perquè tampoc interessa ocupar sol industrial amb plantes de bateries, perquè l'ocupació que genera una planta de bateries és mínima.
sempre millor tenir allà una nau industrial que produeixi qualsevol altra cosa, perquè necessita una força de treball i una generació de feina molt més gran que una planta de bateries que se manté entre cometes sola, un cop instal·lada. Llavors, això ho hem traslladat i esperem que en futurs desenvolupaments, fins i tot normatius, a nivell de Catalunya també es pugui ordenar aquest desplegament de bateries. Perquè tot plegat,
Bé, més enllà d'una necessitat estratègica de país, ve determinat per una realitat. La realitat és que hi ha operadors privats que porten iniciatives per instal·lar fotovoltaica, bateries, eòlica a diferents punts de Catalunya.
La nostra comarca té prou capacitat per assumir aquestes instal·lacions, té clar que el que volem és minimitzar l'ocupació de sol no urbanitzable a través de les diferents eines d'ordenació, i en aquest sentit apretarem al màxim el plàter. Ja diu que la major part ha d'anar a sostres, però volem encara que sigui més percentatge el que vagi a sostres. Per exemple, el plàter considera que per Rubí,
El 70% podrien anar a sostres. Però és que nosaltres considerem que està més a prop del 100% que no del 70%. El 100%? Com t'he comentat, la capacitat de produir energies renovables en sostres duplica l'objectiu total de renovable pel municipi de Rubí. Per tant...
En un món ideal no caldria ocupar sol. Ara, com que els interessos són els interessos també privats i el màxim benefici, doncs hem d'aplicar aquestes eines urbanístiques i mirar que el que diu el Plater acaba coincidint al màxim amb el que diem nosaltres.
Nosaltres, com a Consell Comarcal, com a ciutat, entenem la necessitat. Estem alineats. Per això la volem facilitar. Ja fa anys que a Rubí i altres municipis de la comarca hi ha una política fiscal verda. Què vol dir? Vol dir que et pots estalviar el 50% de l'IBI durant 5 anys. Però no només els particulars. La indústria. Es pot estalviar també el 50% de l'IAE. Això pot ser molt rellevant per a algunes indústries.
I pot sortir pràcticament gratis la instal·lació. De manera que reforçarem encara més aquest diàleg amb les indústries perquè la capacitat de mobilitzar aquest sostre sigui màxima. Aquesta dinamització la farem, evidentment, de la mà dels diferents actors, de la CECOT i de qui calgui, perquè el que tenim clar és que volem preservar al màxim el nostre territori
que tenim prou sol degradat i prou teulada com per posar les instal·lacions de renovables i, per tant, és possible trobar un equilibri entre aquest desplegament de renovables i la preservació del territori, si més no a la comarca, si més no a la nostra ciutat. Altres espais de Catalunya tindran situacions més crítiques perquè també tenen la seva quota de renovables i no tenen segurament, per sort també per elles,
el mateix espai degradat ni el mateix espai construït ni d'instal·lacions industrials. I és en aquest equilibri on s'haurà de desenvolupar el plàter i on segurament vindrà tot el diàleg al llarg d'aquest any. Perquè l'objectiu de la Generalitat és que el plàter sigui vigent el 2027. No només el plàter, sinó tot l'instrument normatiu que l'ha d'acompanyar.
Per tant, el plàter ara mateix no aconsegueix aquest equilibri del que em xerrava? S'han de fer petits ajustos encara per arribar a aquest equilibri entre renovables i territori? Òbviament, quan parlem d'equilibri sempre parlem d'una qüestió delicada.
El planter és un instrument d'ordenació. Ja és un primer pas. El que no es podia fer, el que no es pot fer, com s'ha fet en altres territoris de l'Estat, és un desplegament de renovables sense ordenar. És a dir, passen, passen i vagin fent. Això, d'alguna manera, ha fet que el desenvolupament de les renovables a Catalunya s'hagi ralentit. Però la part bona que s'hagi ralentit i hagi anat a poc a poc és que es fa en un marc més regulat. Es fa en un marc que aplica un criteri de preservació.
I el Plater, de fet, és un criteri de preservació macro, que marca territoris on no es pot, altres on més o menys, i altres que diuen d'acceleració perquè estan prou degradats i interessa que vagin allà. I això és bo i necessari. El que passa és que cal ajustar aquesta visió amb la concreta de cada territori, amb la micro, que ja coneix si aquell espai té un valor o no té un valor, o potser no té la consideració o el reconeixement de...
per natural, o espai protegit, pein, però el que sí és un corredor biològic. Per exemple, aquí a Rubí, en el nostre pla, tenim molt clara definició del corredor biològic de la Serra del Riquet, que connecta el que són els espais de Colcerola amb els espais de la Sant Llorenç i l'Ubac, més al nord de la comarca. I això mateix passa en altres municipis, que no han arribat a traslladar en forma de document, que no tenen aquest instrument urbanístic de ciutat com sí que té Rubí, però igualment ells coneixen el seu territori.
i en base a aquest coneixement del territori, traslladaran les seves al·legacions, de manera que li diguin a la Generalitat, als responsables, despinta amb aquest territori i posa-m'ho tot aquí, sempre assumint el número. O sigui, el que importa és que has d'assumir el número que et marca. El que importa per robar, per exemple, és que hem d'assumir els 130 megawatts, i no hi haurà problema.
Una cosa que volia preguntar-te respecte de Rubí, com es pot aprofitar aquest marc Plater per impulsar les comunitats energètiques que nosaltres tenim molt instaurades aquí o projectes amb retorn social al municipi? El Plater no té res a veure amb les comunitats energètiques perquè és un instrument d'ordenació territorial. Ara, indirectament, quan tu dius on han d'anar i on no han d'anar, estàs assenyalant una sèrie d'actors.
Si tu estàs assenyalant que haurien d'anar a sostre o a terrenys degradats, estàs assenyalant els propietaris d'aquelles naus, d'aquells espais, d'aquelles instal·lacions, que de vegades és la pròpia Generalitat o el propi Ajuntament, perquè instal·lin allà les seves renovables. Tot el que fa referència a les comunitats d'energia local necessita ser impulsat amb altres criteris que no són pròpiament del plàter. Necessita ser impulsat, i de fet és impulsat,
des del Consell Comarcal, a través d'eines de facilitació, de dinamització, perquè aquí el que és complicat moltes vegades és vèncer aquest desconeixement. Generar una governança on diferents privats s'adoni per un bé comú. Això sempre és difícil, només cal pensar el que passa a una escala de veïns. Doncs imagina't una sèrie d'actors que sí que reconeixen el seu interès individual, però no és fàcil veure com això s'acaba conjuntant amb un interès col·lectiu.
I què estem fent des del Consell Comarcal? Doncs s'està treballant amb comunitats energètiques a polígons industrials, a Barberà, a Castellluís Val, estem fent processos de diàleg amb possibles comunitats locals d'energia, fins i tot amb veïns, aquí a Rubí, doncs hem tingut algunes converses preliminars també, i tot això requereix un procés d'acompanyament,
que esperem que arribi a bon port, perquè al final la transició energètica necessita d'iniciatives privades, però sempre sí que és ideal que les iniciatives privades vinguin de la gent del territori, a través de l'interès col·lectiu, i que no vinguin de l'arribada d'un capital extern, que òbviament aquest capital al territori se la bufa, li és igual, i el que busquen és el màxim rendiment econòmic.
i està darrere de bona part de les iniciatives. Això no ens podem enganyar. Els grans capitals troben ràpidament les hores d'oportunitat,
I el que hem de fer des de les administracions, Generalitat, Consell Comarcal i Ajuntaments, és regular això al màxim per evitar el que hem dit al començament, que aquest desplegament faci malbé al territori. I alhora dinamitzar els agents locals perquè siguin ells els protagonistes de tot plegat, acompanyant-los amb fiscalitat verda, facilitar normativament, acompanyament i fins i tot participació directa.
és a dir, les comunitats locals d'energia, doncs poden ser participades també per la pròpia administració pública. I aprofitar el potencial que tenim. Igual que diferents municipis han fet diferents esforços, aquí a Rubí estem aprofitant tota la teulada pública que sigui possible per generar renovables. I la Generalitat també ha aprofitat algun institut, estan projectes amb les instal·lacions de ferrocarrils, hi ha prou sostre públic per ser un agent important dins d'aquesta transició.
Ens estem quedant sense temps. Jo volia preguntar-te, amb això de l'equilibri que comentaves, ens estem jugant només al model energètic o també ens estem jugant al model de territori? Perquè, clar... L'ocupació final, si anés a màxims, estaríem parlant de l'1% del territori. Llavors...
ens ho estaríem jugant si això es fes de manera desordenada. Si poguessin anar on volguessin, perquè es podrien fer ocupacions d'espais de gran valor. Com que s'està aplicant un criteri i si seguim en aquesta bona direcció, aquest desplegament no hauria de col·licionar. Serà potser inevitable en algunes comarques, doncs, conflicte. Ja s'ha produït aquest conflicte. Evidentment, a la Conca de Barberà fa massa temps, segurament, que es van desplegar
sense una ordenació suficient, les eòliques, hi ha alguns espais que s'han ocupat, s'ha sobrepassat segurament la seva capacitat. I en altres projectes, com pot ser l'eòlica marina, el Golf de Roses, que jo particularment trobo que, si ens podem estalviar com a país, ocupar aquell espai amb aquella instal·lació, millor que millor. Llavors, això és un estil i arronxa continu.
entre uns interessos i altres. L'interès general que ens diu que hem d'aplicar les renovables, però les hem d'aplicar en funció d'aquest interès general. No podem vestir d'interès general el que és un interès particular.
Per tant, traslladar amb una certa confiança a la ciutadania, que hi ha ciutadania que veu aquest plàter que mira el 2050 amb preocupació o recel, els hi traslladar amb una certa confiança. Confiança, però la guàrdia molt alta sempre.
Molt bé, moltíssimes gràcies, Andrés, per venir a explicar-nos tot aquest pla que de vegades és difícil d'entendre pels que no estem cap ficats en ell. Les vegades que calgui. Molt bé, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Adeu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament, en resposta a Ràdio Rubí, explica que les persones que ocupaven el Porsche han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí. La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a radiorubí.cat. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A Bell de Camp. A Bell de Camp.
La Unió Esportiva Rubí torna a la competició després de l'ajornament del partit contra l'Atlètic Sant Just. Aquesta vegada li tocarà rebre a la Pobla de Maphomet. Cita a Can Rosers, però, atenció, dissabte tarda. A les 4 ens posarem en directe a Ràdio Rubí amb la tercera posició de la Lliga Elit en Joc. A l'Euta Camp, tots fem esport.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel va preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
¿Te gustaría descubrir nuevos géneros musicales y vivir la música como nunca antes lo habías hecho? Si es así, no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. El programa de música experimental de Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adriana Guizábal. Todos los viernes a partir de las 10 de la noche tienes una cita con nosotros.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubic.cat Te esperamos aquí en Experimenta.
L'Enjoc és... A l'Enjoc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre.
Vols publicitar la teva empresa a Ràdio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci. Ràdio Rubí amb el comerç de proximitat. Ràdio Rubí Fes la teva
I ara anem a conèixer quines són les activitats o les accions que hi ha programades per aquests dies a la nostra ciutat. Per si teniu una estona que no sabeu què fer, doncs...
escoltau aquestes recomanacions i així potser podeu prendre decisions sobre on anar o on no. Començant per les activitats que hi ha avui, perquè avui l'Ajuntament de Rubí organitza una sessió de benvinguda a la ciutat
i aquesta sessió està adreçada a les persones nouvingudes. L'activitat s'emmarca dins del servei de primera acollida i té com a objectiu oferir informació pràctica sobre els recursos municipals, els serveis disponibles i els tràmits bàsics com el padró,
targeta sanitària, l'escolarització dels infants o els processos de regulació. Aquesta sessió es fa d'aquí poquet, a les 10 de matí i durarà fins a les 12 del migdia. El Rubí forma la rambleta Joan Miró, número 14 d'avui. L'entrada és lliure fins a completar l'aforament.
Més coses que podeu fer avui és anar a visitar l'exposició Llegir la Riera, escoltar l'aigua de Pep Busquet. Durant tota aquesta setmana es pot visitar aquesta exposició fotogràfica a la sala d'exposicions de la Biblioteca Mestre Martí Taulé. La mostra proposa...
Una mirada pausada i sensible al curs d'una riera observant l'aigua, les pedres i el paisatge i reflexionant sobre la relació entre les persones i l'entorn natural. Una exposició que uneix art, natura i consciència ambiental, ja sabeu, està oberta a tots els públics i l'entrada és gratuïta. La podeu visitar fins al dia 31 de març.
Més exposicions perquè tenim el món de les emocions de Bàrbara Pozo. Això serà demà. Demà s'inaugura aquesta exposició de pintura de l'artista Bàrbara Pozo a l'antiga estació de Rubí al carrer Historiador Serra número 2. La mostra és el resultat d'un procés creatiu viscut durant la pandèmia
on l'artista plasma emocions, inquietuds i sentiments a través del color i la pintura. Cada obra explica una història i convida el visitant a fer un recorregut emocional molt personal. Com vos dèiem, la inauguració és demà a les 7 de la tarda i l'exposició es pot visitar fins al 14 de març. En aquesta ocasió també l'entrada és gratuïta.
També demà dijous, 5 de febrer, la biblioteca Mestre Martí Taulé acull una trobada amb l'escriptor Fidel Moreno dins del cicle del Club de Lectura Veus de Dona. La cita és a les sis i mitja de la tarda, dos quarts de set, a l'auditori de la biblioteca i permetrà conèixer de prop a l'autor de la novel·la Mejor que he muerto.
una obra llegida pel club. Fidel Moreno és escriptor, periodista i músic i actualment dirigeix la revista Canyamo. La trobada anirà a càrrec de Graci Pérez. Aquesta activitat també té entrada gratuïta amb aforament limitat.
I ja divendres, dia 6 de febrer, tenim els Jocs Gegants amb Família. El programa de petits oberts proposa aquesta activitat per gaudir amb família, que va dirigida tant a petits com a grans. L'activitat es farà a dos quarts de cinc... Perdó, de dos quarts de cinc de la tarda a dos quarts de set. El lloc, a l'escola Joan Maragall, que està situada a la carretera de Rubia Ullestrella, en el número 103.
33. Aquesta és una proposta lúdica i participativa per compartir una estona de joc en família, com dèiem, amb també entrada gratuïta i oberta a tothom.
I ja per acabar, ens anem a una de les activitats que es fa aquest dissabte 7 de febrer. Es tracta de la concert de Duopangea. Arriba la música en directe. Es tracta d'un concert, com dèiem, de Duopangea a la Madriguera, a la plaça Encerclavé número 20. A partir...
De les 9 del vespre, Laura i Abel duran el seu folg mediterrani en un concert íntim, proper i ideal per desconectar i gaudir del directe. El concert funciona amb, atenció, taquilla inversa, de manera que el públic pot col·laborar amb els músics segons l'experiència viscuda, és a dir, has de pagar en funció de la que tu creguis que és.
costa aquest concert de lo molt o de lo poc que t'hagi agradat aquesta música.
Informatiu migdia. L'empresa rubinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, con dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche Sonido vinilo Con José Verde
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinant. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxar amb Cinghilda, sisplau. Tia, és que fort. Us ho ha assabentat plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Vale, preparades per posar-nos al dia? Què ha tot això, Mila? Quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Arriban els esports i anem a conèixer tota l'actualitat esportiva local amb el Toni Bravo. Bon dia, Toni. Bon dia. Com estàs? Molt bé, encantat de baixar a baix, però se m'havia ficat una cançó que tenen a dalt sobre Venècia, de los hombres G, saps? Aquella de Venècia... Madre mía, o sigui, això fa molt de temps. Fa molt de temps i tenia ganes de baixar als esports per treure aquestes imatges de Venècia. Sí, sí, sí. Està molt bé, Venècia, és un bon lloc, és un bon lloc a visitar, te'l recomano, te'l recomano, Món.
Doncs mira... En diferents èpoques de l'any, eh? Sí, i per diferents objectius, també. També. Anem a parlar de patinatge. Avui m'agrada el programa d'esports perquè comencem parlant d'una cosa diferent. No és futbol, no és bàsquet, no és el waterpolo. Comencem parlant del club patinatge artístic de Rubí.
Què els passa? Doncs resulta que estan demanant millors condicions perquè es queixen de l'estat de la pista de l'escola Montessori, on fan els seus entrenaments, les seves pràctiques. Què li passa a aquesta pista? Volem disposar de més temps per tenir...
en espais adients que puguin patinar en les millors condicions possibles. Com és patinatge, doncs necessites una pista que estigui en molt bones condicions, sobretot quan avances més i fas més proves tècniques, doncs necessites que la pista estigui en la millor condició possible. I això és el que no està passant. Però no està així, eh? La pista no està... Clar, no és una pista pensada pel patinatge, exactament. Ah, vale.
Doncs a la nostra web podreu trobar les entrevistes amb pares, mares, directius del Club Patinatge Artístic de Rubí. Parlarem també al programa Esports del Dia d'aquesta problemàtica, però si us voleu avançar i voleu consultar la notícia a la nostra web, doncs allà ho teniu. Ja la teniu penjada, eh? A més, hi ha un vídeo, veritat, molt xulo, que l'hem estat mirant aquest matí. Que surten les patinadores petitones, veritat, i que és supermacos.
Anem al Waterpolo, perquè avui hi ha Waterpolo, aquest dimecres, a partir de les 9, al Club Natació Rubí Masculí. Té un duel directe a la seva piscina. Recordem que la seva piscina, ja ens agradaria, és la de Sabadell, que juguen com a local a la Divisió d'Honor.
Els rubinencs, que estan fent una temporada boníssima, estan ara mateix a la classificació setents. Reben el Mataró, que són cinquents. Els de Ruitiago encara en el partit estan molt motivats perquè van guanyar els dos darrers contra el Mediterrani i contra l'encines de Guadilla. Per tant, una bona oportunitat per apropar-se...
si poden, a la zona alta, confirmar aquesta bona dinàmica, però tindran el Mediterrani al davant. El Mediterrani ve de perdre dos partits.
Però, clar, ve de perdre dos partits contra els dos millors que hi ha, Club Natació Barcelona i Sabadell. Per tant, tindran moltes ganes d'una victòria i tornar a sumar per apropar-se als primers llocs. Per tant, no serà fàcil, però que serà molt intens. Toni, a mi m'ha sorprès que juguessin avui i tu m'has explicat el per què jugaven avui. Sí, perquè havien de jugar... És la jornada del passat cap de setmana, però no van poder fer-se i la van ajornar aquest dimecres.
Partit ajornat, idò. Més coses. Anem al vaterpolo femení. Les noies de Carles Ligero, que són les líders destacades de primera divisió, tenen un partit, no sé si dir-ho, de transició. Perquè partits de transició no hi ha, perquè si et relaxes, qualsevol... I això es va veure, per exemple, el que hi patins aquest cap de setmana...
els noers que van jugar contra els cuers, contra el Castellón, els noers del Waterpolo jugarien també contra els cuers, que és el club natació Montjuïc, doncs el Sempatins va patir molt.
I, per exemple, la represa els guanyava el Castellón 3 a 4. I allò era, vinga, som-hi, vinga, som-hi, vinga, som-hi, que no ho aixequem. Al final van guanyar 7 a 4. Però, clar, el QE, la màxima divisió, és un equip, potser un equip, que ha anat perdent de molt poquet els partits, i per això estan QEs, però no és que no siguin bons, no? Per tant, anem a situar-nos de nou. Les noies de Carles Ligero, que jugaran, visitaran aquest dissabte la piscina del Montjuïc,
que són cues, només tenen 3 punts, només han guanyat un partit, però que tenen moltes ganes, també. El que passa és que arriben amb unes rubinenques que han guanyat tot, pràcticament, o sigui, estan líders invictes, no és que hagin guanyat tot, tot, tot, però tenen 13 victòries, doncs se suposa que serà un partit molt, molt, molt assequible. Mhm.
Anem a parlar també del cross escolar, perquè estan obertes les inscripcions d'aquesta prova, que serà la número 46. Es farà aquest mes de febrer, el dia 22, a les pistes d'atletisme de Can Rosers. Això és ja, eh? Queden res?
Tres setmanes, tres cates setmanes. Exacte, una miqueta més de 20 dies, no? Que va molt bé, perquè amb el temps que hi falta ja hi ha 150 inscrits. La jornada comença a les 9 i quart, un quart de 10, amb la cursa Open. Després, doncs, tota la resta de les proves. Les inscripcions, obertes, fins quin dia? Fins el dia 18 de febrer. S'haurà d'anar a recollir el dorsal, com sempre.
al Celler Cooperatiu, i això serà el dia d'abans, el dia 21. D'acord? O sigui, si vols apuntar als teus fills, o que sàpiguis que... Els meus fills són massa petits, encara. Doncs, bueno, que tu coneguis, fins al dia 18 de febrer.
I acabem parlant d'esport adaptat. Anem al Can Mirbé, perquè va perdre 3-5 contra el Sant Vicenç dels Horts. És l'únic partit que es va jugar aquest cap de setmana.
Històricament, els dos equips tenen molt bona amistat, hi ha molt bon rotllo quan es troben, i el Can Mir, el Can Mir B, en suport a la lluita contra el càncer infantil, va lluir aquest braçalet verd que porten. Que aquest dia del càncer és avui. És avui, es conmemora el Dia Mundial contra el càncer. I lluir en un braçalet, no? Un braçalet.
El Cat Mir, clar, era l'únic equip que jugava, per tant, el Cat Mir era el que ho duia, i la resta d'equips ho anirà fent progressivament. Ah, molt bé. És un gest molt xulo. És molt xulo. Bé, és que estem parlant del Cat Mir. El compromís social del Cat Mir és el referent.
Jo crec que de tot l'esport rovirenc. Per tant, és natural que ells sempre encapsulin, com es digui avui, tot això. De cara al cap de setmana, el Camira jugarà un partit clau contra el Torrebaró. Això serà la Lliga Talent. El Camir C buscarà mantenir el lideratge davant del Belvitge. I el Camir D en futbol sala...
S'ha d'anar cap a Andorra perquè juguen contra l'Andorra. Això és la Lliga de Futbol 5 de la Lliga Talent. Per tant, els tocarà viatjar. I el bé descansa. Els toca descansar.
Molt bé. Doncs, Toni, moltíssimes gràcies per donar-nos tota aquesta informació esportiva d'avui, que, a més, vos podem escoltar a dos quarts de dues del migdia. Sí, amb tota la informació del Club de Patinatge Artístic de Rubí, que ja teniu a la web. Molt bé. Moltes gràcies, Toni. Vinga, gràcies. Adeu.
I ara no marxin perquè arriba la tertúlia per analitzar l'actualitat i nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández. Fa poc més de sis setmanes. Avui comença tot. Dos voces és el primer de molts que estan per venir.
Us agraïm de tot cor que ja formeu part d'això i tant de bo que sigui una aventura de molts i molts anys. Ganes no falten. Fa cinc setmanes, aproximadament. Encara que Huguera té menys d'un mes de vida, la nostra amistat es remunta 15 anys enrere. Concerts, projectes, aventures, vacances, poques discussions i molt amor. Sentim que ens hem tornat a unir just quan tocava. Es venen moltes cançons, però ja heu escoltat la primera? No.
Doncs sí, molt bon dia. Això que estem escoltant és el projecte Oguera. Aquestes són dues de les publicacions que es van generar a l'Instagram d'Oguera Música. Darrere d'aquest projecte trobem dos referents de l'escena musical robinenca, l'Albert Solà i l'incombustible One Man Dan en Sergi Estella.
Hoguera fusiona a la perfecció els ritmes de l'Amèrica més profunda, és a dir, el country, el rock o el bluegrass, amb una clara intenció d'arribar a tothom des d'una proposta comerciant i plena de qualitat. La nostra recomanació d'avui és gaudir del nou senzill d'aquests dos xicots, d'aquests dos grans artistes, un nou senzill que porta per nom Aníbal Salvaje.
A ritme d'en Sergi Estella i d'Albert Solà, gaudiu del Sol Rubinenc. Como gusanos bajo tierra Aquí esperamos en el salón Que termine esta lluvia y que salga el sol Que salga el sol
Dicen que hay depredadores, pero aquí dentro quién aguanta. Nosotros tenemos sed y seca la garganta.
No he cruzado ni la acera, de hecho no he abierto la puerta. Creo que quiero estar solo antes que estar con cualquiera, antes que estar con cualquiera.
Són les 10 del matí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom a pell de cama.