Molt bona tarda, és divendres, és 6 de març i repassem, com sempre a aquesta hora, els titulars d'aquesta jornada.
Diumenge és vuitem a Dia Internacional de la Dona i avui aquesta casa ha fet una programació especial, una part ha servit per enllaçar amb el projecte que està impulsant l'Ajuntament de Rubí, la seva lluita, el nostre impuls per recuperar la memòria feminista de la ciutat.
A més a més, també hem entrevistat l'alcaldessa de Rubiana Maria Martínez per explicar aquest projecte que dèiem, però també a Núria Buenaventura, que va ser la primera alcaldessa de la ciutat, en aquest cas per iniciativa per Catalunya Vers. Les dues han coincidit en afirmar que la igualtat real entre dones i homes no s'ha assolit ni molt menys.
També repassarem avui les activitats d'aquesta programació del 8M, les de buil·les del cap de setmana, que culminaran diumenge amb l'acte central a partir de les 12 a la plaça del doctor Guardiet. Aquesta tarda, per exemple, hi ha l'espectacle de l'escola Vuit Temps Trobadores, a les 7 i a les 8 a l'Ateneu Municipal, però també un cena fòrum a l'Espai Jove de la Torre Bassas amb la pel·lícula Figues Ocultes. I també podeu anar avui a la presentació del llibre de la periodista Gemma Ruiz, una dona de la teva edat, en aquest cas el racó del llibre.
I a banda del 8M, avui també us explicarem que les obres per habilitar mig centenar d'hors urbans municipals a la masia de Can Sant Joan estan pràcticament acabades, però fa tres mesos que estan aturades. La raó és que els moviments a terra i les excavacions dels treballs han tret a la llum una gran quantitat de restes humanes, que de restes romanes volíem dir, que ara cal documentar i catalogar. Els treballs van començar fa poc més d'un any, però no va ser fins al novembre que es va comunicar aquesta troballa.
I a més a més, també us explicarem que des d'ahir el barri de la Serreta compta amb un nou supermercat. Es tracta d'una botiga Aliprox, la marca de proximitat de les franquicias de la companyia Caprabo. Està situada a la plaça Esbardan Saïra, amb el carrer Sabadell, i obrirà tots els dies de l'any.
Segons explica Capraven una nota de premsa, aquest nou Aliprox té una superfície comercial de 200 metres quadrats i la seva obertura ha comportat la contractació de 4 persones. El seu horari, segons s'indica a la imatge de la botiga, serà de 8 del matí a 2.15 cada dia.
Pel que fa al temps, la pluja de nou ha fet acte de presència. Avui seguirà plovent aquesta tarda, en principi, i de cara al cap de setmana també podria ploure, però només a les tardes. Ens ho resumeix, com sempre, a Luismi Pérez, des de la xarxa. Bon dia, Luismi. Bon dia. Continua plovent a moltes comarques i ja ho fa sobremollat, per tant, el Caval dels Rius es va multiplicant, i Déu-n'hi-do, sobretot els de Girona, també els que baixen del Montseny.
Tenim registres de pluja que de les últimes 36 hores ja arriben a fregar els 140 litres per metre quadrat, per exemple, a l'extrem nord d'Osona i al sud de la Garrotxa, també més de 100-120 litres per metre quadrat amb els indrets del Montseny i ja cap als 40-60 litres per metre quadrat
també a gran part del prelitoral i la costa. Déu-n'hi-do, tanmateix cap a l'Ebre. Hi ha registres fregant els 100 litres per metre quadrat al massís del port. Aquesta tarda encara continuarà plovent a moltes comarques. Ho farà de forma més intermitent a la costa i més abundant cap a les comarques interiors. Cota de neu de 2.000 metres. El cap de setmana no neteja. Demà tindrem una treva matinal, però tornaran les pluges a partir del migdia pel sud del país i acabaran escombrant tot Catalunya amb vista a la tarda del dissabte.
Ho anirem seguint a la xarxa. Com dèiem, l'alcaldessa de Rubí, Anna Maria Martínez, ha participat aquest matí a la programació especial que Ràdio Rubí ha fet per comemorar el Dia Internacional de la Dona, que és aquest diumenge, que és 8 de març. Una programació de l'Ajuntament Espacial Enguany, basada en un projecte que es va bé al fil conductor de totes les activitats del mes de març, però també d'aquí un any,
perquè recorda l'alcaldessa que la igualtat entre homes i dones encara no s'ha aconseguit i per això calen fer totes aquestes mesures. El projecte que durarà tot un any, com ho dèiem, la seva lluita al nostre impuls, és el títol d'aquesta iniciativa que pertem bàsicament recuperar i documentar la memòria feminista de la ciutat. Som hereves de la lluita de moltes dones que ens han precedit, sense les quals avui no tindríem
Drets i llibertats, així ho ha ressumit l'alcaldessa aquest matí en l'entrevista a Ràdio Rubí. A més, la idea també és recuperar i donar a conèixer dones referents que han aconseguit fites importants. Escoltem com us resumia la primera a dir-la avui. Perquè la nostra història també es va escriure, s'està escrivint en femení. I aquesta lluita feminista cal que la recollim en algun lloc.
un espai de memòria feminista local que no en tenim i per tant el que pretenem és que quedi de la mateixa manera que en el nomenclàtor a nivell de carrers i d'espais de la ciutat s'està treballant perquè sigui igualitari aquest nomenclàtor el que els nostres carrers diuen o com es diuen millor dit en el mateix sentit la nostra memòria
ha de tenir aquest contingut i aquest record que ens faci pensar cada dia el que deia fa un moment, que els drets i llibertats no estan en joc.
Martínez també ha subratllat que avui malauradament encara existeixen problemàtiques com ara la bretxa salarial entre homes i dones o moltes diferències també en la dedicació en l'àmbit de les cures per posar només un parell d'exemples que es poden destacar segons l'alcaldessa en una jornada com aquesta, en una jornada feminista i reivindicativa.
En definitiva, que la igualtat real no és pas cap realitat, en paraules de la primera deal, i en aquest sentit també és important, segons deia avui, que no s'esborri aquesta memòria feminista de Rubí, més aviat al contrari, cal recuperar-la més que mai. A més, tot plegat es farà amb la ciutadania, la farem partícip en aquest projecte que vulgui formar part d'aquesta visibilització de les dones rubinenques, aportant qualsevol material que tingui la gent a casa.
Que ens vulguin portar les dones i els homes de la nostra ciutat, els rovinencs i rovinenques, o algunes persones que potser no hi són a la ciutat però que tenen possibilitats de portar aquest arxiu, fotografies, reculls de premsa, testimonis, retalls, el que sigui, que pugui donar forma i conformar
aquesta memòria local femení. Comencem a recollir el dia 18 hi haurà un taller al casino, un taller que ja serà el punt de partida i fins al 8 de març de l'any que ve recollirem tot el material que se'ns vulgui aportar, que tothom pugui tenir d'aquesta memòria per donar forma a aquest arxiu.
Doncs, a banda de parlar amb l'alcaldessa, també ho hem fet avui amb Núria Buenaventura, que va ser la primera alcaldessa de la democràcia a la ciutat i assegura que el fet de ser dona va influir en la manera com va ser tractada políticament durant el seu mandat. Buenaventura va ocupar l'alcaldia entre el 2000 i el 2003. En el mateix especial dedicat al Dia Internacional de la Dona, ha reflexionat sobre les dificultats que sovint afronten les dones en política i sobre la necessitat de continuar avançant cap a la igualtat.
Amb el pas del temps, explica, ha pres consciència que ser dona va marcar en part la manera com es va viure la seva etapa al capdavant de l'Ajuntament. M'ho van fer sentir més els companys, no?, de fer veure. Era important el simbolisme de ser primera dona. La perspectiva d'un regidor és una, perquè coneixes la teva àrea i quan arribes a l'alcaldia és conèixer tota la ciutat i, per tant, doncs,
Jo penso que això ja ens ve d'història, no solament de quan tu agafes una responsabilitat com una alcaldia o com una regidoria, sinó de vida, que sempre has d'estar demostrant. I això també és dur, és molt dur.
Mestre de professió a Buenaventura recorda que el seu compromís polític va començar molt jove, influïda per l'entorn familiar i pel context de la dictadura. Amb només 17 anys ja es va implicar en l'activisme polític amb la voluntat de contribuir a la construcció de la democràcia. La seva trajectòria municipal va començar el 1991 com a regidora d'Educació, una etapa que recorda com especialment engrescadora perquè li va permetre treballar per millorar els recursos i les infraestructures educatives de la ciutat.
Quan l'any 2000 va arribar a l'alcaldia, assegura que va viure el càrrec amb molta intensitat i dedicació. Les meves 24 hores dedicades a un projecte. Jo recordo nits com avui, que estava plovent tota la nit, que em despertava pensant en el carrer Mallorca, que teníem un problema amb el col·lector, que s'inundava quan plovia, em despertava a les 4 de la matinada pensant en el col·lector del carrer Mallorca i les famílies que allí vivien.
Malgrat les dificultats, l'exalcaldessa considera que la presència de dones a la política municipal ha avançat en les darreres dècades, també aquí a Rubí. Tot i això, adverteix que encara queda camí per recórrer per aconseguir una igualtat real. En aquest sentit, Bonaventura defensa iniciatives per recuperar la memòria feminista que s'han posat en marxa a la ciutat, com la que acabem d'explicar, i recordar el paper de les dones que han contribuït a construir la vida pública local.
I en aquest programa especial del 8M també hem volgut recuperar les històries de dones rubinenques que han estat referents en algun àmbit, però que no han tingut la visibilització que mereixien, és el cas de la mestra Teresa Casals. Casals era rubinenca i va començar a treballar a les escoles Ribas durant la República, quan les dirigia el mestre Martí Tauler.
La mestra rubinenca va exercir la docència fins als anys 70 i moltes de les seves alumnes la recorden com una dona avançada al seu temps. Maria Rosa Jorba explica que era una mestra poc convencional, que no feia servir la violència física a l'aula com era habitual i tenia interessos culturals avançats per la seva època.
Era una dona que viatjava molt i ens explicava sempre perquè deia, viatjar és cultura, viatjar dona coneixements que ella els podia transmetre i ho feia d'una manera elegant, d'una manera que t'entrava. I l'últim any va dir, m'agafo un enxabat. Era una persona, com dèiem, molt avançada al seu temps.
Les seves alumnes recorden que durant la dictadura, quan la llengua catalana estava prohibida en públic, ella els parlava en català fora de les aules. També va ser la primera dona que va conduir a la ciutat. Escoltem una altra exalumna, l'Helena García. Perquè m'explicava moltes coses de la seva vida i tal. I sempre em deia, quan els nens siguin més grans, me'ls portes que jo els ensenyaré moltes coses, de tot el que jo he viscut, no? Sí, sí, va ser la primera aquí a Rubí.
Teresa Casals va conviure com a docent amb altres mestres singulars com Teresa Altet i el propi mestre Martí Taulé, però no ha passat a la història rubinenca. El projecte de recuperació de la memòria feminista de l'Ajuntament de Rubí vol precisament subsanar aquest viatge. I més coses sobre el vuit tema i sobre les activitats que s'han organitzat durant aquest mes de març, perquè aquesta mateixa tarda el Centre d'Estudis Rubinencs programa la conferència Dones i Guerra Civil,
Valentia, sacrifici i invisibilitat de la historiadora Begoña Pérez López. Pérez és investigadora en història i humanitats i membre de l'associació Vibran, que es dedica a la recerca i a la recuperació d'històries i personatges invisibilitzats. La estudiadora a la seva conferència explicarà que la Segona República va ser una època de gran aperturisme que va aprovar lleis molt igualitàries, com la del dret a vot, a l'educació o al treball.
Les dones de la República que havien participat de forma activa a la vida social i política van anar també al front quan va esclatar la guerra el 1936. Una vegada més van ser invisibilitzades i en lloc de soldats se les va considerar milicianes, és a dir, soldats no professionals. Elles, aquí hi ha diverses coses. Una és que elles no es consideren soldats, es consideren milicianes.
tot i que tenen el rang de soldat, perquè quan arriba el moment que les volen treure del front per passar a la rereguarda, hi ha moltes que es queden allà. Hi ha una tesi doctoral d'una noia que es diu Esther Gutiérrez que ho troba, que hi ha moltes dones que sí que es queden al front i tenen la jerarquia i la categoria de soldats. Però tot i així, la història
i el que és la història, els mitjans de comunicació, tots, no els hi donen aquesta categoria de soldat, els hi duen milicianes.
Pérez també explicarà que la majoria de dones van ser enviades a la rereguarda quan les malalties de transmissió sexual es van estendre entre la tropa, el que va representar una nova criminalització del col·lectiu. Finalment, Begoña Pérez parlarà d'algunes figures de dones destacades de Rubí, com ara l'anarquista Rosina Roure, coneguda com a Maria Durán, que va ser sotmesa a un Consell de Guerra i condemnada a cadena perpètua durant l'any 1939.
I anem a repassar algunes d'aquestes activitats que dèiem que formen part de la programació del Dia Internacional de la Dona, perquè aquesta tarda i el cap de setmana n'hi ha unes quantes. Avui, per exemple, a banda d'aquesta xerrada que dèiem que farà la Begoña Pérez a la biblioteca, també a les 6 hi haurà un cinefòrum a l'espai jove de la Torre Abasses amb la pel·lícula Figures Ocultes. Es tracta
de la increïble història de tres brillants dones que van treballar a la NASA, conegudes com els ordinadors vivents i que van ajudar en el llançament de l'òrbita de l'astronauta John Glenn en una fita històrica, lògicament. I aquesta tarda també podreu assistir a l'espectacle Trobadores, que es farà en dues sessions, a les 7 i a les 8, totes dues a l'Ateneu Municipal i a càrrec de la companyia Vuit Temps.
Més coses per aquesta tarda. Presentació del nou llibre de la periodista i escriptora Gemma Ruiz, Una dona de la teva edat, a les 7, a la llibreria El racó del llibre, al carrer Doctor Robert número 12. I, lògicament, us hem de recordar que diumenge és 8 de març, és el Dia Internacional de les Dones, i es farà la lectura del manifest enguany amb el títol La seva lluita, el nostre impuls. Serà a la plaça Pere Aguilera, a les 12, i anirà a càrrec de...
l'alcaldessa Anna Maria Martínez i de representants d'entitats de dones de la nostra ciutat. Un acte amb traducció simultània a la llengua de signes. I ara sí, per acabar amb aquest bloc dedicat al 8M, també us volem recordar que us podeu apuntar a les jornades feministes. En aquest cas es faran el 18 de març. Serà un taller participatiu que començarà a les 6 de la tarda. Es tracta bàsicament d'un espai de trobada, de reflexió,
i de construcció col·lectiva de la memòria. A més a més, s'aprofitarà per començar per engegar aquest projecte que dèiem abans, per això es fa una crida a portar un record, una experiència, una fotografia, i us podeu inscriure al correu electrònic igualtat arroba ajotrovi.cat. A més a més, després de les 8 del vespre, la periodista i monologuista Anna Poló farà també un monòleg, Poló,
ha treballat a RAC1, a Catalunya Ràdio, a TV3 o a Televisió Espanyola, entre altres mitjans. Per cert, per si ho necessiteu, també hi haurà un servei de cangoratge gratuït, un espai de cura per a infants de 0 a 12 anys i també us hi heu d'apuntar a igualtat arroba ajotarobí.cat. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'FM i a radiorobí.cat.
I avui que estem dedicant bona part de la programació de Ràdio Rubí al Dia de la Dona, també volem destacar un altre nom, el de Maria Carbonell, la dissenyadora de molts vestits, per exemple, de l'Esbard en Saïra. De fet, la setmana que vés hi inaugura una exposició sobre la seva trajectòria. Aquí a Rubí és on ha desenvolupat tota la seva creativitat artística fins a convertir-se en una figura clau del disseny.
i de la figuració vinculada a moltes entitats de la cultura popular de la ciutat. Abans de dedicar-se plenament al món del vestuari, Carbonell va treballar com a florista en una botiga al carrer Cervantes, també a un estudi de disseny d'estampats a Barcelona, i la primera vegada que trepitja un escenari va ser amb l'Esbar Gaudí, a Barcelona en aquest cas, i l'oportunitat aquí a Rubí li arriba de la mà.
del coreògraf rubinenc Albert Sanz. Va ser en aquell moment quan Carbonell entra definitivament en el món dels esbars. El seu primer contacte en l'esbar d'en Saïra va ser amb el disseny del part del vestuari de l'espectacle de la Bolanguera. En aquell moment reconeix que no tenia un coneixement profund de la cultura de la dansa tradicional.
i davant d'aquest repte el que va fer va ser un procés de documentació que acabaria definint la seva manera de treballar, és a dir, estudiar la història i a partir d'aquí fer els seus dissenys. A més a més, també Maria Carbonell està l'encarregada de dissenyar el vestuari de gegants, capgrossos, gegantons de la ciutat. També és seva l'obra del vestuari dels Reis d'Orient, dels Patxes Reial o fins i tot del mag Rubissenc. Escoltem-la a ella mateixa, a la Maria Carbonell, parlant de la seva feina.
Amb molta emoció, és una cosa que no m'esperava i ha sorgit i estic molt agraïda als que ho han promocionat i a més han treballat al compte meva perquè jo no estic per muntar exposició. Jo hi vaig disfrutar molt fent el Reis Mag. El Reis Mag vaig poder deixar anar tota la fantasia, o sigui, quan m'ho van encarregar el primer que vaig fer va ser...
Una altra vegada llegir-me els evangelis i sí, ho vaig fer donant-te'ls un toc dels països Europa, Aràbia i el negre, Àfrica. Vaig estudiar l'art africà i de tot això em va sortir el que és.
Diu Maria Carbonell que li fa molta il·lusió aquesta activitat, l'exposició que s'inaugura la setmana que ve vestint un territori al celler de Rubí. Aquesta rebrà un homenatge a la seva vida, a la seva obra, com a artista, amb un recorregut a través dels seus dissenys. Els comissionats Pep Borràs i Pol Martí, on han parlat també, i en Geb Quintas, tècnic coordinador de l'exposició,
i han parlat sobre els detalls d'aquesta mostra que podré veure a partir del 12 de març. Hem agafat una petita mostra, sobretot, més enfocat en tot el que seria la cultura rubinenca, la cultura local, i més enllà, agafar també
Quatre exemples de tot el treball que ha fet més enllà de Rubí i més enllà de Catalunya, els països catalans, Andorra, també, a nivell d'esbarc. Jo crec que al final el que és important és que quan ve un usuari a veure l'exposició, amb les poques peces que exposem, que em sembla que al final...
Estan al voltant d'una, entre 14 i 15, aproximadament, més altres imatges sueltes, però són 14 peces, si no recordo malament. Doncs que amb aquesta petita mostra es faci una idea de tot el que he fet al voltant d'això. Tot i que el vestuari és l'àmbit on ha tingut més projecció pública, Carbonell també ha explorat altres disciplines artístiques, com la ceràmica i la pintura. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
Canviem de tema, deixem de banda el 8M, parlem d'altres qüestions de la ciutat, per exemple, de les obres per habilitar mig centenar d'horts urbans municipals, en aquest cas de la masia de Can Sant Joan, estan acabades bàsicament, però fa tres mesos que estan aturades.
La raó és que els moviments de terra i les excavacions pròpies d'aquest tipus de treball han tret a la llum restes romanes. Els treballs van començar fa poc més d'un any, però no va ser fins al novembre que es va comunicar aquesta troballa. Es tractaria de restes de l'època romana i, com sempre que es produeix una troballa d'aquestes característiques, el Servei de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat el que ha de fer ara és estudiar-les i, evidentment, catalogar-les. Rafael Guetó és el segon tinent d'alcaldia de Rubí.
No són restes que tinguin una importància molt alta, però sí que s'han de documentar i en això s'està. Estàvem ja en la fase final de les obres, s'han hagut d'aturar i en el moment en què puguem es tornen a reiniciar i acabarem el poc que queda, que sobretot són instal·lacions en la part de la construcció.
El representant del govern municipal explica que s'han pogut executar pràcticament tots els treballs de les parcel·les i que només quedaria per acabar les instal·lacions auxiliars dels futurs horts urbans. Per poder reprendre les obres, cal que el servei de patrimoni acabi la seva feina
i que es modifiqui el projecte d'obres per incloure la troballa i actualitza els preus amb les noves actuacions que s'han hagut de fer. Recordem que el projecte pretén completar la setantena de parcel·les dels horts municipals de la Cova Solera, que funcionen des de l'any 2018 amb molt bona acollida.
Es contemplen 49 noves parcel·les per l'autoconsum a l'entorn de la Masia de Can Sant Joan. L'Ajuntament explica que seguiran la mateixa filosofia que l'equipament de cova solera, amb un funcionament a través d'autoritzacions temporals. Una vegada acabats, la zona d'or disposarà d'una oficina, lavabos, taquilles, magatzems i un espai per la neteja, i també es preveu rehabilitar l'edifici auxiliar a la Masia.
Les obres es van adjudicar a l'empresa Servial per poc més de 377.000 euros, un import que s'haurà d'actualitzar, com dèiem, per cobrir els treballs sobrevinguts derivats d'aquesta troballa de les restes romàniques. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I des d'ahir mateix, al barri de la Sarreta, compta amb un nou supermercat. Es tracta d'una botiga Aliprox, que és la marca de proximitat de les franquícies de la companyia Caprabo. Està a la plaça de l'Esbard en Saïra, amb el carrer Sabadell, i obrirà tots els dies de l'any. Ens ho explica el David Garcia.
Segons explica Caprabo, en una nota de premsa, el nou Aliprox té una superfície comercial de 200 metres quadrats i la seva obertura ha comportat la contractació de 4 persones. El seu horari, segons s'indica la imatge de la botiga, serà de 8 del matí a 2 quarts d'11 de la nit, els 365 dies de l'any. La botiga disposa, segons Caprabo, d'una àmplia oferta de productes tant de marca pròpia com d'altres fabricants, a més de fleca i fruita fresca.
Fins dissabte ja en marxa una promoció de regals com oli, bi o conserves amb les compres superiors als 10 euros. Aquest, per cert, és el tercer supermercat de Caprabo a Rubí. La companyia, propietat del grup Eroski, des de 2009 ja té un establiment al polígon de Can Sant Joan, just amb la frontera amb Sant Cugat, i una altra botiga al carrer Pau Clarís. L'obertura de l'Aliprox de les Sarretes emmarca en un pla d'expansió de l'empresa que preveu la inauguració d'una quinzena de supermercats cada any.
Tota la informació cada hora a la 99.7 de l'FM i sempre a radiorubi.cat. Abans us parlàvem de l'exposició que s'inaugurarà la pròxima setmana de la Maria Carbonell. Doncs ahir a la tarda es va inaugurar una altra, en aquest cas al Museu Municipal Castell, una exposició dedicada també a la Guerra Civil, a la memòria de la Guerra Civil i a la recerca de les persones desaparegudes. La mostra porta per títol On són?,
85 anys d'exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil aquí a Catalunya i vol explicar la història d'aquests enterraments i les tasques de recuperació de la memòria que s'han fet al llarg de les darreres dècades. L'exposició es podrà visitar fins al 26 d'abril i també vol retrar un homenatge a les famílies que encara avui busquen els seus familiars desapareguts i reivindicar la importància de preservar la memòria històrica, especialment entre les noves generacions. Ens amplia la informació el nostre company David Fernández.
Doncs sí, la mostra està produïda per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat i explica el procés de recerca i exhumació de foses comunals a Catalunya. Durant la inauguració, el director general de Memòria Democràtica, Xavier Menéndez i Pablo, va remarcar la importància de donar a conèixer aquests fets històrics, sobretot als joves, per tal d'evitar que es reparteixin.
En aquest sentit, va alertar que recordar el que va passar durant la Guerra Civil i la repressió posterior és clau per defensar els valors democràtics. Per la seva banda, el regidor de Memòria Democràtica i del Museu Municipal Castell, Jordi Arnaiz Moreno, va destacar que acollir aquesta exposició reforça el compromís de Rubí amb la memòria històrica i amb la dignificació de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme.
L'exposició s'estructura en sis àmbits que expliquen la realitat de les fosses comunes, la recerca de persones desaparegudes i el paper de les seves famílies. També inclou objectes recuperats durant les excavacions i un espai immersiu que permet imaginar com eren aquests enterraments. La inauguració va acabar amb una visita guiada a càrrec de la comissària de la mostra, que era el Soleil Barjau.
Comencem la informació comarcal avui a Terrassa, perquè la situació d'escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà comporta conseqüències que van més enllà del que és la geopolítica internacional. Són molt els sectors que s'han vist afectats per aquest conflicte, entre ells el del turisme i les agències de viatges. Ens ho explica el Ramon Vilajosana des del Canal Terrassa, Ràdio Terrassa.
L'agència terrassenca IG Viatges és un negoci familiar amb més de 20 anys d'experiència. Tot i que en el seu cas particular no han experimentat encara cap cancel·lació, preveuen que molta gent deixarà de viatjar, sobretot cap a l'Àsia i Oceania. I és que la situació actual ha bloquejat moltes rutes aèries que fan escala a la zona de l'Orient Mitjà. Així ho explicava Pura Vallverdó, de l'agència IG Viatges.
independentment de la gent que vagi directament allà, que hi poden anar perquè està de moda, no va i tot això, però el problema és que potser van al Japó, van a Filipines, van a Tailàndia, i des d'allà fan connexió i surt molt bé de preu. Clar, totes aquestes persones estan afectades. Tot fa pensar que la guerra també tindrà conseqüències en els preus per viatjar. Des del sector apunten que en els pròxims mesos els bitllets d'avió seran més cars degut a la pujada dels carburants.
Seguim a Terrassa i parlem ara d'un cas de desnonament en aquesta ciutat que ens explica la Carme Contreras. Crida desesperada per aturar el desnonament de la Sanae, el seu marit i els seus tres fills menors d'edat. La família demana temps per acabar el curs escolar i un lloguer social. Escoltem la Sanae. Mi hijo mayor es diabétic. Es por él que hemos dejado todo atrás para poder darle a él esas hermanas la mejor vida posible.
Fa cinc anys que ocupen un habitatge al carrer Menendez i Pelayo. Era propietat de BBVA Dibarian, però el va comprar l'Agència Catalana de l'Habitatge, amb qui han intentat negociar sense èxit. Els han intentat desnonar dues vegades a l'octubre i al febrer. La pressió de la PA, la plataforma de docents 082 i el veïnat ho ha impedit. La propera setmana, però, apunta que serà la definitiva. Nani Romero és mestre de l'escola Pau Vila i Dinerès.
Apel·lem a l'Agència Catalana de l'Habitatge, que és un estament públic, que no ho faci com un banc voltor, sisplau. O sigui, és que els infants tenen dret i aquesta família està regularitzant i quan tingui els papers es podrà fer un juguer social. A banda de la Generalitat, també han reclamat a l'Ajuntament que intercedeixi, però no han rebut solució.
Us deixem, com cada dia, aquesta hora, amb les notícies de la xarxa. A partir de les 4, més informació local als butlletins horaris i a les 8, com sempre, a l'informatiu vespre. I ja sabeu, podeu entrar a radiorubi.cat o bé seguir-nos a les nostres xarxes socials. Que passeu un molt bon cap de setmana.
Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'FM i a radiorubí.cat.