This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Velen Tierno.
Molt bona tarda, és dimarts 24 de març. Avui parlarem de dues qüestions fonamentals per a la ciutat. Parlarem d'empreses, en tenim més de 3.000, que ocupen gairebé la meitat de la població treballadora. Però també parlarem de cultura. Tenim diverses entitats centenàries a la ciutat i exemples culturals que superen les nostres fronteres. Per això avui aquesta edició informativa té dos noms propis. De Brown i el Casino.
L'empresa rubinenca Be Brown ha presentat avui el seu llibre sobre els 70 anys de la facturia a la ciutat. El llibre demostra que la història d'aquesta empresa és també la de Rubí. Be Brown és una de les empreses de la ciutat amb més treballadors al voltant de 2.000, però també una de les 10 que més factura, supera els 500 milions d'euros, i una de les que té més pes exportador.
Ahir es va presentar el pla d'usos del casino i ja sabem que combinarà espectacles de petit i mig format, talent local i activitats lúdiques. De moment, la programació actual, que s'acaba el juny, contempla sessions de ball en dissabte, concerts, teatre, monòlegs i dos cicles temàtics, Primavera Clàssica i Rubí Talent Local.
I encara en cultura, avui es presenta l'activitat Explica'ns el teu rotllo del Gra. Precisament tracta d'un altre tema molt tradicional a Rubí, la festa de Sant Antoni Abad. Aquesta tarda, la biblioteca 14 fotògrafs del Gra mostraran les seves instantànies sobre la 167a edició de la festa dels Tres Toms. Es veuran imatges de diferents moments de la celebració, però també perspectives diferents de l'activitat més multitudinària, la Rua.
Com sempre, estem pendents de la previsió meteorològica. Sembla que avui ens deixa una jornada assolellada. Ens dona més detalls el Luis Mi Pérez, de la xarxa. Bon dia, ens espera una tarda de dimarts ben tranquil·la. De fet, a hores d'ara els núvols són molt escassos a tot el país i d'aquesta forma continuarem el que queda de dimarts. Alguns núvolets simplement decoratius han anat apareixent cap a les muntanyes del prelitoral, també cap a la Catalunya central o al prepirineu,
i les boires que hi havia aquest matí s'han acabat desfent. Per tant, ja, al llarg de les immediates hores, millor visibilitat i simplement amb aquests núvols en algunes serralades interiors que el que faran és decorar el cel, no pas amb ruixats, a diferència d'ahir que encara en teníem alguns d'aquests rams. La temperatura també s'està espavilant força i al llarg de les immediates hores farà
Més bonança encara que no pas ahir amb vent feble. Per tant, una situació marítima molt tranquil·la. Pel que fa al dimecres, també en general, molta tranquil·litat. Durant la tarda apareixeran alguns núvols a Girona i el vent es començarà a reforçar de moment a les Terres de Ponent i cap a Tarragona el dimecres. Estem pendents a la xarxa.
B. Brown segueix celebrant el seu 70 aniversari. És una de les empreses més importants de la ciutat. Va néixer a mitjans dels anys 50, sent una petita empresa de sutures. L'edifici més antic, per cert, encara es conserva a prop de la carretera de Terrassa.
Des d'aleshores no ha deixat de créixer. L'ampliació més important es va fer el 2018 amb una inversió de 30 milions d'euros de l'època, que va culminar amb una de les factories més modernes de la ciutat, però també d'Europa, i que ocupa bona part de la façana és de la Riera. A més a més, amb l'adquisició de la nau, que tenia una altra empresa històrica de la ciutat, BJC, a la banda US. En total, 100.000 metres quadrats.
Avui han lliurat el llibre 70 anys d'història de la B. Brown a l'arxiu de la ciutat en un acte amb presència de regidors de l'Ajuntament i directius de la companyia. Tal com explicava Antonio Jodar, responsable d'assumptes corporatius de Brown a la presentació, l'empresa és part de la història de la ciutat i de la seva gent, qui més qui menys coneix algú que ha treballat o treballa a la B. Brown.
Avui tenim, veiem, un recorregut industrial de creixement molt important. Més de 2.600 treballadors avui a Espanya, 2.000 dels quals estan a Rubí. Una gran presència de Rubí dintre de la nostra...
cultura, gran part de la nostra plantilla són rubinenques i rubinencs, amb moltes sagas familiars, un gran vincle amb la ciutat de Rubí, i aquest llibre ve a recollir aquests 70 anys, aquestes primeres set dècades de l'empresa, però també de l'empresa amb la seva vinculació amb Rubí. En la mateixa línia s'han expressat el regidor d'Empresa i Ocupació, Víctor García, i la responsable política de l'àrea de cultura, Marta Oliva.
Braum forma part del substrat original de la indústria rubí, és a dir, no s'entén, moltes famílies hi han treballat i continuen treballant, famílies rubinenques, i per tant la indústria no s'entén sense, a Rubí no s'entén sense empreses com aquesta. Tenim més i tenim empreses molt grans, però és una de les més significatives, també preixeu arrelament al municipi.
Al final és un tema d'identitat. El que dèiem Rubí és industrial, és una ciutat industrial, i dintre d'aquest pac industrial tenim la B-Brown que forma part. Per tant, és un tema que està molt arrelat a la ciutat.
Durant tot el 2025, Bea Braun va celebrar el seu 70è aniversari. Amb la publicació d'aquest llibre il·lustrat, comencen a posar punt i final a les celebracions que han comptat amb activitats per la plantilla, actes més institucionals i d'altres de caire més lúdic. Bea Braun és un motor per Rubí.
Cada any està entre les empreses que més facturen, amb dades que superen els 500 milions d'euros. Com sentíem, gairebé tota la seva producció està robint. També compten amb una planta a Santa Oliva, però el gruix de treballadors estan aquí a la ciutat. L'empresa ha destacat en els darrers anys per la seva innovació en temes de digitalització de la producció. També tenen un departament de recerca molt innovador, amb un 80% de dones al capdavant. Sempre han estat un exemple...
de foment de la igualtat i la responsabilitat social cap als seus treballadors i treballadores, però, lògicament, en aquests anys també han tingut alguns moments durs. De fet, les vagues de treballadors i treballadores de Bea Brown són dures, perquè estem parlant de centenars de treballadors mobilitzats. Una de les darreres és de fa només un parell d'anys. Tota aquesta història queda recollida a partir d'avui en aquest llibre il·lustrat. I no deixem de parlar d'empreses, perquè, com sentíem, som una ciutat industrial...
Si ets un professional en un centre de treball o representant d'una empresa de robí, ja pots participar al projecte de millora de la competitivitat empresarial. És formació i acompanyament gratuït en diversos àmbits que es fa de forma molt personalitzada i molt adaptada a la teva empresa i a les teves necessitats. El programa de millora de la competitivitat es fa des de 2010...
I en aquest temps, més de 200 empreses han rebut assessorament i formació en temes com el finançament, l'aplicació de mesures per millorar la sostenibilitat, l'aplicació de la digitalització als processos o a l'atenció al client i també en exportació. De fet, fa un parell d'anys, una de les empreses que va participar, European Flavors,
En Fraggens va guanyar el Premi Cambra per ser una de les millors empreses exportadores, una qüestió que precisament va treballar en aquest programa de millora. Una de les novetats del programa d'aquest 2026 és que s'incorpora la formació en intel·ligència artificial, aplicada en aquest cas a la gestió financera. Miguel Ángel Segura, tècnic de l'Oficina de Serveis a l'Empresa, explica que la formació en intel·ligència artificial és cada cop més demanada per les empreses.
És una eina. Tu el que has de veure és què és el que necessites i veure quina eina en el mercat et pot facilitar o et pot introduir en aquest món que ha vingut per quedar-se. Vull dir, ara mateix, aquest any farem una altra convocatòria i ja abans de fer aquest enviament moltes empreses ens han escrit per demanar-nos que sisplau, sisplau, es tinguem en compte. Ara mateix jo crec que és una de les coses que més preocupa a les empreses.
Lògicament, la intel·ligència artificial és un dels àmbits que s'inclouen al programa d'aquest 2026, però també s'ofereix formació i acompanyament en màrqueting i comunicació, transformació digital o millora de les operacions. L'equip de l'oficina de serveis de l'empresa s'encarrega, juntament amb els responsables de cada empresa que vol participar al programa, de dissenyar els àmbits de formació i assessorament que necessiten i posar en contacte amb experts de cada matèria.
Si esteu interessats en participar o d'entrar al web de rubiempresa.cat i omplir un formulari.
I ara parlem del casino. Dèiem que era l'altra protagonista d'aquesta edició informativa, el Pla d'Ussos. Es va presentar ahir, el planteja com un espai de referència que recuperi l'essència cultural de l'edifici, però que alhora s'adapti als nous temps. Així, el govern municipal planteja una combinació d'espectacles professionals amb una funció de fàbrica cultural.
que potenciï i doni visibilitat al talent local. També es contemplen usos educatius, socials i festius en un equipament que ha de millorar l'oferta cultural de la ciutat i obrir-la a nous públics. Anna-Maria Martínez és l'alcaldessa de Rubí. El casino és una peça clau en l'activitat cultural de la ciutat, és una peça clau del sistema escènic i musical de la nostra ciutat. Rubí és una ciutat que ara mateix compta amb més de 83.000 habitants, amb
una forta diversitat i amb una demanda cultural molt important. Llavors, el que volíem era que aquest equipament, d'alguna manera, donés resposta a la part o complementés allò que ja tenim a la ciutat. La Junta de Govern Local aprovava recentment aquest pla d'usos i gestió del casino. L'alcaldessa i la regidora de Cultura, Marta Oliva,
avançaven ahir els mitjans de comunicació els eixos del document que aviat estarà disponible per a la ciutadania. Just després de la roda de premsa hi havia una nova sessió del cicle L'Alcaldessa Informa que compartia aquesta planificació amb decenes de veïns. Un dels conceptes clau és la incorporació del casino...
que reandreça, diuen, la programació cultural dels equipaments públics i, per tant, haurà de complementar altres propostes al teatre municipal, a la sala o a l'espai 1413. El que, si no, s'especialitzarà en propostes escèniques i musicals professionals de gran nivell, però de petit i mitjà format, a l'hora que també donarà
espai al talent local. Així, l'aposta pels espectacles professionals a la sala principal, amb 330 butaques, es combinarà amb altres iniciatives a la sala a la càmera, un espai més polivalent per a un centenar de persones. Escoltem, en aquest cas, la regidora de Cultura, Marta Oliva.
El que contempla aquest pla d'usos és que sigui un equipament viu i per tant que tingui un ús diari i quotidiani i que verdament el casino pugui ser un espai de referència on es convinin i diversifiquin activitats culturals i socials.
Per ara, la programació vigent fins al mes de juny contempla sessions de ball, els dissabtes, concerts, teatre, monòlegs i dos cicles temàtics, Primavera Clàssica i Rubí Talent Local. Aquesta darrera proposta centra aquests mesos en concerts dels mussis locals, però la previsió és obrir-lo també a les representacions de les companyies de teatre amateur. També s'han traslladat recent al casino els espectacles familiars de la xarxa,
La idea és que l'equipament ofereixi propostes de dimecres a diumenge. I com dèiem, després de la roda de premsa, per presentar aquest pla als mitjans de comunicació, ha estat el torn de la ciutadania en general, que va poder conèixer a través d'una nova sessió del cicle a l'alcaldessa Tim Forma. El Joan Riba ja estava present i ens ho explica.
La presentació ha començat amb una explicació de l'alcaldessa en la qual ha desglossat aquest pla d'usos. Després els assistents han pogut manifestar les seves inquietuds i traslladar els dubtes als dirigents, com la manera en què es vendran les entrades o com poder portar al casino la teva obra de teatre. Tot seguit s'ha projectat un curtmetratge on hi apareixien artistes locals de diferents disciplines que es podran portar al casino, com per exemple els actors Enric Major i Rubén Juste, o els músics Sergi Estella i Calorina Alabau.
Un vídeo que ha acabat amb la frase «El casino no és passat, és ara». Vist el vídeo s'han fet algunes demostracions de les capacitats tècniques de l'equipament de l'escenari. Hem pogut veure com es recull la pantalla, com baixen i pugen els llums i ens han explicat com es retiren les cadires de la platea per convertir un teatre en una sala diàfana per a tot tipus d'espectacles. Just després han començat les visites per a altres espais del casino.
Hem pogut visitar l'espai on hi havia i on hi haurà el bar, on hem vist com s'han conservat les columnes i el terra original, que es va retirar abans de començar les obres i s'ha tornat a col·locar ara. També ens han mostrat la sala a la càmera, on també s'hi faran altres espectacles, en capacitat per unes 100 persones. I per últim, a la planta més baixa hem pogut veure les runes romanes que es van trobar al començar les obres, unes termes romanes d'entre el segle I i IV després de Cris que queden a la vista de tothom.
Ha sigut una visita molt emocionant per alguns dels assistents, que s'han retrobat en un espai que feien molts anys que no veien, retobant-se també en molts records i anècdotes que han compartit amb la resta de robinecs i robinenques, com ara una senyora que recordava com una cosina seva es va casar a la sala a la càmera, o una altra que recordava els valls amb el seu marit a la sala principal. L'alcaldessa, per la seva part, ha recollit aquestes vivències i ha desitjat a les noves generacions que es creïn històries noves com aquestes.
T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
A Remarada Cultura, la Biblioteca Municipal de Rubí ha posat en marxa una nova edició del concurs de punts de llibre que aquest any arriba a la 32a edició. La proposta està dedicada a l'univers Antoni Gaudí, coincidint amb el centenari de la seva mort. El concurs s'adreça a infants i joves d'entre 5 i 16 anys que podran presentar les seves creacions des d'ahir mateix i fins al 9 de maig. L'objectiu és fomentar la creativitat dels participants a través de l'art
I l'arquitectural David Fernández té els detalls. Des de la biblioteca esperen una alta participació com cada any i volen anar més enllà. Ens ho explica així el tècnic de l'entitat Eduard Fraile. Perquè sempre estem voltant de mil participants i sempre ens fa molta il·lusió quan passem de mil. O sigui que sempre ens agraden aquests reptes. Doncs aquest any també a veure si arribem als mil participants.
El concurs es divideix en quatre categories segons l'edat per tal d'adaptar-se a tots els participants. Com sempre, quatre categories, A, B, C i D, de 5 a 7, de 8 a 9 anys, de 10 a 13 i de 14 a 16 anys. Cada participant podrà presentar un únic punt de llibre fet en cartolina blanca i amb un format concret. Els treballs guanyadors es donaran a conèixer el 15 de juny i s'imprimiran per repartir-los entre els usuaris de la biblioteca.
A més, totes les propostes es podran veure en una exposició a la sala infantil durant l'estiu. Amb aquesta iniciativa, la biblioteca vol apropar als més joves la figura de Gaudí i convertir la seva obra en font d'inspiració per a noves creacions.
Avui es fa a la biblioteca una nova edició de l'activitat Explica'ns el teu rotllo del grup fotogràfic Algra. L'activitat d'avui té la singularitat de tractar una de les festes més antigues i multitudinàries de la ciutat, Sant Antoni Abad, i una de les més fotografiades. En aquesta ocasió no hi ha un fotògraf protagonista, sinó que hi ha 14. Per parlar dels detalls d'aquesta presentació tenim a l'altra banda del telèfon el Manel Miras, del Gra. Molt bona tarda, Manel.
Hola, molt bona tarda. Els fotògrafs del Gra sempre esteu a les festes importants de la ciutat, en aquesta faceta que teniu de fer de cronistes de l'actualitat. Què és el que veurem en aquesta mostra? Bé, només dic que el Gra sempre està vinculat amb la ciutat i en aquest cas fem una mica com de notaris de l'activitat, saps?
Doncs el que veurem és un reportatge complet de totes les activitats de la festa que se'n diu la festa Gran d'hivern, que és la festa de Sant Antoni Abad, que ja fa, sembla que ja són 167 edicions aquí Rubí.
Gairebé 170 edicions. No sé si hi ha fotografies de fa molt de temps, perquè el Gra també és una de les entitats més antigues de la ciutat i, per tant, podeu no només comparar les fotografies d'aquest any, sinó comparar-les amb d'altres. Bé, et concreto. Exactament el rotllo d'avui és un reportatge de la festa d'enguany.
no és un reportatge històric de Sant Antoni Abad. En el seu dia, va ser l'any, em sembla, 2009, Sant Antoni va celebrar el 150 aniversari i el gra vam fer tot un seguiment sencer del reportatge, més complet, evidentment, però era per celebrar el 150 aniversari. Nosaltres cada any fem des de llavors, des de llavors potser uns anys abans, que ja vam començar,
Cada any fem el reportatge de la festa de Sant Antoni, o els Tres Toms, digui-li com vulguis. Hi ha llocs que es diu, aquí es diu la festa Gran d'hivern, altres llocs es diu els Tres Toms. Té diferents noms a Catalunya, però tot acaba sent una mica molt similar. I aquest any hem fet un reportatge de la festa d'enguany, només d'enguany, i ens hem dividit per temes,
segons els actes que celebrava l'entitat de Sant Antoni i ens hem dividit durant la rua en diferents espais per fer fotos més o menys de tota la zona de la rua.
Dèiem que són 14 fotògrafs habituals del Gra, tindrem, per tant, diferents moments de la festa, però també visions diferents, perquè cadascú haurà volgut copsar un dels instants, sobretot de la rua, que és el que més crida l'atenció. Sí, evidentment, la rua és l'acte més emblemàtic, més potent i més fort per imatges, i llavors el que sí que hem fet, els 14 fotògrafs del Gra,
ens hem repartit a diferents espais, cantonades, carrers, balcons, per captar el màxim d'imatges i, evidentment, amb visions fotogràfiques diferents per part de Cadú. Però, a part d'això, hi ha el reportatge de tots els actes oficials, des de la missa, la recepció a l'Ajuntament...
a l'esmorzar del Treginer, etcètera, etcètera. Vull dir que és un reportatge complet dels tres dies de festa amb totes les seves activitats. L'explica'ns el teu rotllo té una altra particularitat i és que el fotògraf protagonista explica part de com ha fet aquestes fotografies o part de la història que explica a través de les seves instantànies. En aquest cas també explicareu, també hi haurà aquesta part més parlada per part dels 14 fotògrafs?
No, els fotogràfos hem fet la nostra feina, que és fer les fotografies i fer el muntatge del vídeo. El que sí que hi haurà, una mica de presentació per part del Manel Bamala, que és el president de Sant Antoni, per explicar el que és la festa i què és el que significa, i una mica la història. I també convidarem, i espero que no ens falli, en l'avendrat d'aquest any, que és el Lluís Pérez,
que ens expliqui les vivències seves com els rotllos parlats que hi haurà, però no seran fotogràfics. El Gran només ha fet el reportatge i pretén fer-ho arribar al màxim de gent perquè no solament es quedi a la memòria viva de veure passar la rua o de participar en les activitats, sinó de veure el resum de tot el que s'ha fet.
Deies, Manel, que sempre esteu presents a totes les festes i esdeveniments de la ciutat. Quina és la següent cita que tenen els fotògrafs del Gra? Bé, ara, precisament aquest dissabte passat, es va fer un reportatge sobre el mercat de Rubí i l'art, però la cita més grossa, que també la fem des de la primera versió, per dir-ho així, és el reportatge de la festa major que en diem la fotografia viva.
que fem les fotos avui i les pengem demà perquè la gent les pugui veure, el que ha passat el dia abans ho pugui veure penjat en plafons, en fotos, aquí no és vídeo ni res, sinó que és exposició al carrer, a l'antiga estació. Aquesta diguem que és l'activitat més important del gra de tot l'any i si a la Rua o a la Festa de Sant Antoni hem sigut 14 reporters,
Jo et diria que a la Festa Major som entre 20 i 25 cada any que hi treballem. Doncs expectants ja per aquesta mostra, que és una de les més emblemàtiques de la Festa Major. Manel Miras, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé l'activitat aquesta tarda. Gràcies a vosaltres i esperem que la ciutadania de Rubí disfruti de l'acte.
Explica'ns el teu rotllo a tres quarts de set a la biblioteca. A més, encara hi ha l'exposició Llegir la Riera, Escoltar el riu, de Pep Busquets, que estarà en cartell fins al 31 de març. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
Dediquem aquests darrers minuts d'aquesta edició informativa a les notícies de la comarca i, de fet, comencem el repàs a Terrassa. La vaterpolista terrassenca Paula Leiton ha presentat el seu llibre que parla dels moments clau de la seva vida com a esportista i lluita contra la grasofòbia. Ens dona detalls la lurdessa Rió des de Canal Terrassa.
La vaterpolista terrasenca Paula Leiton reivindica els cossos no normatius i la singularitat de cada persona en el seu llibre. Es titula XXL de l'oro olímpico a la lucha contra la gordofobia.
i s'ha presentat aquest divendres a la Casa de l'Esport. El millor que tenim en aquest món és la diversitat de coses i l'especial que és cada persona. I és que amb només 25 anys ha participat en tres Jocs Olímpics, Rio, Tòquio i París, on va aconseguir la medalla més preuada.
Aquesta fita esportiva va quedar eclipsada en part pels atacs que va rebre la xarxa social sobre el seu físic. M'encantaria fer una mica de consciència de la manera en què repercuteix els comentaris de vegades que deixem anar a les xarxes socials, però també una mica fomentar l'esport d'una manera sana, d'una manera inclusiva, de trobar el teu espai, de trobar el teu entorn, d'un lloc on brillar, on ser especial.
L'obra parla dels moments clau de la seva vida com a esportista, des dels seus inicis fins pràcticament a l'actualitat. I és que l'Eiton és un referent esportiu i ara també a la lluita contra la grasofòbia. El llibre s'adreça a nens i nenes, joves, docents, pares i mares, a tots aquells que han sentit la pressió dels cànons de bellesa o hi han estat a prop.
Anem ara a Sabadell i seguim parlant de ballesants il·lustres. El joier sabadellenc Enric Majoral ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'Artesanià 2025. Ens ho explica Pere Gallifa des de Ràdio Sabadell. El jurat ha tingut en compte la seva brillana i excepcional trajectòria artística, han dit, amb la creació de nous conceptes i experimentacions. També s'ha valorat la seva aportació a noves possibilitats d'expressió
i el fet que s'hagi convertit en una referència del sector. En declaracions a Ràdio Sabadell, Majoral ha valorat així aquest reconeixement. Aquest premi és molt important per mi i també per l'artesania, perquè ens reconeix com a part d'una societat i cultura que ens va veure. L'artesania, naturalment, amb una mirada contemporània i creativa,
És un gran valor cultural i empresarial, amb grans possibilitats de futur en un món cada vegada més tecnificat. Majoral rebrà el premi de la mà del president de la Generalitat, Salvador Illa, aquest dimecres 25 de març, justament al Palau de la Generalitat.
I encara a Sabadell parlem ara de qüestions més pragmàtiques. El govern anuncia més vigilància nocturna al centre per frenar les crítiques dels veïns. El govern municipal de Sabadell, en aquest cas, ha anunciat que instal·larà més càmeres de seguretat al centre, així com el desplegament de més policia municipal. És la recepta del govern per tal de frenar les crítiques de la plataforma Stop Soroll Sabadell, que ha portat el ple municipal de la mà d'una moció presentada per Gabriel Sabadell.
que denuncia el constant incivisme i el soroll dels negocis nocturns de la ciutat veïna. En total s'incorporaran 14 nous agents, dues patrilles, que treballaran les nits de divendres i dissabte a la zona del centre. La moció s'aprovava amb els vots favorables de tots els pàrtits.
perquè intervé o va intervenir el ple municipal exposant la situació de molts veïns del centre. Bratolades diuen a totes hores soroll quan se surt dels locals i uns empresaris que segons apunten als veïns no acaben de complir la normativa.
Tots els partits del ple municipal, com dèiem, han votat a favor de la moció i, de fet, la majoria han afirmat tenir clar quin és el problema, però també s'han vist clar que no hi ha una solució màgica, trobar l'equilibri entre el descans dels veïns i la supervivència de l'oci nocturn. Recordem que Sabadell ja va tenir en el seu dia polèmiques pel seu oci nocturn i que la zona que havia estat per antonoma, si a zona d'oci, es va traslladar o, de fet, va desaparèixer la coneguda com a zona hermètica.
I a Sant Cugat parlem de qüestions socials. La ciutat veïna va tancar el 2025 amb 1.318 llars beneficiàries del bo social elèctric. Són dades facilitades per Andesa. La xifra suposa un increment molt lleu, només 29 usuaris més respecte a l'any anterior,
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
de les persones en situació de vulnerabilitat per renda, que són només el 25%, o els pensionistes, que són el 2%. Des de 2020, Sant Cugat ha experimentat un creixement del 37% en nombre de beneficiaris de bosc social, però, com dèiem, és un increment molt inferior a la de la resta de municipis
de la comarca. Terrassa i Sabadell, per exemple, ha augmentat un 83%, i aquí a Rubí es registra una pujada del 82,5%. Tenim 1.285 persones beneficiàries precisament d'aquest bo social. A Terrassa, Sabadell, Rubí i Cerdanyola, el repartiment és més equilibrat, amb un pes important de la vulnerabilitat econòmica i de les famílies nombroses. Està al voltant del 42%.
Com sempre, aquesta edició informativa acaba amb les notícies de la comarca. Per més notícies de Rubí, podeu consultar a www.radiorubi.cat o escoltar els bulletins horaris a la 99.7 de la FAM. Us deixem ara amb la xarxa i la informació de Baix General. Que tingueu una bona tarda.
Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'FM i a radiorubí.cat.