Són les dues de la tarda. Informatiu migdia. Patri Díaz. Molt bona tarda. És dijous i és 20 de novembre. Avui repassem els titulars d'aquesta jornada amb el David Garcia Entrena.
Avui, 20 de novembre, és una d'aquelles dates per recordar, perquè fa 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, i a Ràdio Rubí hem fet una programació especial sobre aquesta efemèrida, la primera amb expolítics i la segona amb professors. Farem un repàs als primers minuts de l'informatiu d'avui sobre el que han dit. En primer lloc, l'històric dirigent del Partit Popular, Armand Querold, el que va ser conseller de Cultura, Joan Manel Treserres, i Lorenzo Blanco, del SUC, aleshores.
Després hem escoltat professors i professores explicant les dificultats per ensenyar a les aules la figura de Franco i el que van suposar els 40 anys de la dictadura franquista, bàsicament per manca de temps. De seguida els escoltem a tots plegats.
I quan falta just una setmana pel ple municipal del mes de novembre, avui us expliquem les mocions que presenta, en aquest cas, Esquerra Republicana de Catalunya. Per cert, una notícia que podeu llegir al nostre web, a Radiovi.cat. La formació independentista presenta dues mocions al ple de la pròxima setmana. Una, en què demana que la mobilitat a la ciutat sigui plenament accessible per tothom, tant a la trama urbana com a l'entorn natural. El segon text posa sobre la taula la gratuïtat del menjador dels centres educatius i la universalització de les activitats extraescolars.
I a banda de l'afemèrida que acabem d'explicar, avui és el Dia Universal dels Drets de la Infància. La nostra ciutat ja fa dies que ha iniciat una programació especial repartida per diferents barris de la ciutat. I avui aquí a Ràdio Rubí hem fet una tertúlia especial també amb representants del Consell dels Infants i Adolescents.
S'han repassat i reflexionat sobre els drets que tenen en tant que infants. Podeu escoltar aquesta tertulia ja a radiorubí.cat. Aquesta tarda més se celebra la Constitució del Consell dels Infants i Joves corresponent a aquest curs. En el marc d'aquest acte, els consellers i conselleres també faran públic un manifest que reivindica els drets dels nens i les nenes. I a més, la façana de la Casa Constitucional s'il·luminarà de blau.
I després de la reunió de la Comissió Municipal d'Energia celebrada dimarts, representants de les associacions de veïns de Can Fatxó, Sant Jordi Parc i els nevets diuen que estan una miqueta decebuts amb les novetats explicades per l'Ajuntament en relació a les línies d'alta tensió que afecten o travessen directament aquests barris. I és que el ple de desembre debatrà l'aprovació d'un nou pla estratègic per a aquests barris que serà la base d'un nou conveni amb reda elèctrica a partir del qual es redactarà un projecte elèctric executiu per al desplaçament. Els veïns diuen que no hi ha un calendari concret i que, per tant, no acaben de veure la finalització d'aquest projecte.
I pel que fa al temps, avui sí que sí, fa fred d'hivern, ja a les de primera hora del matí a més a més, i sembla que encara durarà un parell de dies més aquest fred. Ens amplia la informació del temps, com sempre, Luismi Pérez, des de la xarxa. Bon dia, Luismi. Bon dia, una situació ben freda, la que estem tenint a hores d'ara a tot Catalunya, i variable en funció de la comarca. Han anat cayent alguns xàfecs, amb alguna calamarsada o calabruixada, fins i tot.
Per exemple, al Maresme, a la Selva, també al Vallès Occidental i Oriental, però d'una forma molt local. I, de fet, a hores d'ara, gran part d'aquests ruixats ja s'estan desplaçant més cap a la banda del Montnegre, les Gavarres i, per tant, aquesta zona sud de Girona. També algun floc de neu va caient al Pirineu i, en canvi, moltes clarianes que teníem a les comarques centrals i, sobretot, la de Tarragona o el sud de Lleida.
Amb aquest ambient ben frasquet. La temperatura aquesta tarda no passarà gaire dels 10, 12, 13 graus allà on tiri més el mercuri cap amunt. Atenció també aquesta tarda i vespre amb algun xafac de neu al Prepirineu i aquesta propera nit la nevada a l'Alpirineu s'intensificarà i també algun floc de neu molt despistat caurà al voltant de les Gavarres a cota molt baixa. El divendres vent i fred, però també sol. Us seguirem a la xarxa.
Avui dèiem 20 de novembre i es compleixen aquests 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, un punt d'inflexió que va obrir el camí cap a la transició espanyola. Per commemorar aquesta data, a Ràdio Rubí ha emès un programa especial del magazín Rubí al dia amb convidats polítics i socials. Durant dues hores s'ha parlat de com es van viure aquells dies al voltant del Vintena de 1975 aquí a Rubí, però també...
s'ha reflexionat sobre què va significar la mort del Caudillo i sobre si el franquisme s'explica prou bé als centres educatius. A la primera hora d'aquest especial s'ha pogut escoltar un reportatge amb veus de persones de Rubí que van viure aquell dia amb intensitat, com ara Salvador López, Martí Pujol, Martín Pretel, Isidre Rubió o Rafa Paez, entre d'altres. El gruix de l'hora ha estat una taula rodona amb tres testimonis que van viure aquell moment històric.
Joan Manuel Treserres, historiador i exconseller de la Generalitat a Catalunya, Armand Carol, exregidor de l'Ajuntament de Rubí per Aliança Popular i la seva evolució com a Partit Popular, i Lorenzo Blanco, membra del primer govern democràtic de l'Ajuntament de Rubí pel PSUC.
Els participants han compartit vivències, pors, contradiccions i reflexions sobre aquell novembre de 1975 i també sobre com la transició va canviar o no va canviar el país. Tres Serres, per exemple, ha sobrellat aquest matí que l'eufòria dels anys 80 va amagar que moltes estructures de poder van continuar intactes després de 1975 i ha afegit que això encara condiciona la política actual. El Rubinenc ha remarcat que no hi va haver una ruptura real amb el règim
i que la transició va ser més pactada que no pas rupturista. La transició s'enceta des del règim mateix.
és a dir, que acabar protagonitzant els primers moments és el règim mateix, que actua amb prou intel·ligència com per anar legalitzant algunes formacions polítiques importants, no totes, però va, de mica en mica, van fent passes que van donant senyals d'una certa obertura i, per tant, un cert canvi de situació, però administren el temps. De fet, fins al 78 i al 79 no tindrem Constitució, eleccions municipals, etcètera, etcètera.
El popular Manquerol, abans de venir a viure aquí a Rubí, vivia a Castelló i ha recordat que l'ambient durant la mort de Franco era molt tranquil allà. De fet, ha destacat que molts ciutadans vivien principalment pendents de la feina i de la família i que la consciència política variava molt segons el territori. Per ell, va ser una època estable, però ha afirmat que quan es va traslladar a Rubí va notar que hi havia una agitació social més forta.
La meva primera època, els meus primers 17 anys, els vaig passar a un poble del nord de la província de Castelló, on el franquisme era una normalitat, és a dir, allà no hi havia cap problema, ni un, ni mig, ni cap. Tranquil·litat total, per tant, i ho dic, tranquil·litat total, on he sigut adoptat, o al municipi que m'ha adoptat, evidentment la cosa sí que estava més convulsa.
Per la seva banda, Lorenzo Blanco, membre del primer govern democràtic de l'Ajuntament de Rubí, ha explicat que la transició era massa domesticada. El socialista ha remarcat que l'amnistia, per exemple, es pactava pels que tenien el poder. La llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia eren ja pastors que hi ha per arriba. L'amnistia en aquell moment, per a qui va ser? Per a Carrillo?
¿Para la Dolores y Barres? Sí. ¿Para Camacho? O a la amnistía ya llevaban unas connotaciones de todo lo que significaba el rey.
En el tram final d'aquesta primera taula, els tres participants han reflexionat sobre el creixement actual de l'extrema dreta i el desconeixement dels més joves sobre què significa viure sense llibertats democràtiques. I precisament anem a escoltar la joventut rubinenca, que és el que sap sobre el dictador, sobre Francisco Franco, i a més a més ho fem perquè precisament coincidint amb aquesta efemèride d'avui...
Ahir, l'Institut de Ciències Polítiques i Socials publicava una enquesta on, entre moltes altres coses, diu que el suport de la democràcia està als nivells més baixos de les darreres dècades. L'Institut afirma, de fet, que gairebé el 40% dels homes joves d'entre 18 i 24 anys no els importarà viure en un règim autoritari. L'any 2008 el suport a la democràcia era del 93% i, en canvi, l'any 2024, o sigui, l'any passat es trobava sota el 82%, per tant, un
total d'11 punts a disminució en només 16 anys. Oriol Bartomeus, que és el director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, ha donat alguna explicació sobre aquestes dades que es van repetint a estudi rere estudi. Escoltem a Bartomeus.
Bàsicament han viscut una democràcia en crisi. És a dir, una democràcia que no els proporciona una millora social. És més, els estem dient que l'ascensor social no funciona, anem cap a un futur encara pitjor, la vostra generació s'ho passarà pitjor que la dels vostres pares, i veuen, tenen al mirall, uns règims autoritaris que aparentment
se'n surten millor. Ostres, la democràcia és un problema. La democràcia no resol els problemes. Això lligava amb una idea també sobre la política, com la política és un grigai, aquí el que cal és que deixin governar el que ha guanyat les eleccions i els altres que callin d'una vegada. És que s'ha rebut una informació sobre el que és el sistema parlamentari que no està bé. És a dir, si tu els hi posessis segurament l'opció d'un sistema presidencial, et dirien d'acord, un presidencial te'l compro.
Doncs això, Ràdio Rubi, hem sortit al carrer a preguntar als joves què saben sobre aquesta època, sobre la dictadura i quines opinions també tenen al respecte. Els joves encastats destacen la falta de llibertat del règim i la repressió violenta com les característiques principals. Escoltem-ne algunes d'aquestes opinions. Una democràcia orgànica i per tant no podies votar, només hi havia un partit. Entrados en la religión, en el cristianismo.
Las mujeres, por ejemplo, no tenían derecho de expresión, o sea, no tenían derecho a voto. Se hacían internados para las mujeres, las maltrataban un poco también. Sobre todo los abuelos nos han explicado que estaban muy reprimidos. O perquè moltíssima gent s'ha va d'anar fora a França. Gran part d'aquests joves encastats per Ràdio Rubí opina en contra de la dictadura, critica l'ús de la violència i el control del poder, i alhora altres destaquen la seguretat i la millora de condicions de vida que es van produir després de la postguerra. Més opinions dels rubinens i de les rubinenques més joves.
Jo opino que en certs moments podria tornar i sortir, que avui en dia aniria bé, perquè estem en un govern que deixa massa llibertat. Jo crec que si en algun moment sortia, doncs donaria l'autoritat a qui té l'autoritat. Todo lo que tenga que ver con la dictadura yo creo que tiene que estar totalmente prohibido. Hoy no le está dando el poder al...
al pueblo que es el que va a tomar consecuencias de esas decisiones que toman esas personas. También es verdad que hizo muchas cosas buenas Franco, como podría ser la seguridad social, las carreteras de España, mucha cultura que tenemos en España también es gracias a Franco, pero bueno, siempre que entres en un golpe de Estado y en una manera democrática, pues no puedes estar en el poder. Ojalá que nunca hubiese pasado, porque mucha gente no hubiese sufrido, hay gente que todavía que vivió la dictadura sigue viva y lo cuenta como un terror. Yo opino que con Franco, por mucho que la gente diga que se vivía súper bien, todo lo contrario, o sea, no podías ser tú mismo.
Hem escoltat expolítics, hem escoltat els joves rubinencs i ara farem el mateix però amb els professors de Rubí perquè atribueixen la manca de coneixement del jove sobre la dictadura, que és un altre dels problemes que tenim, els canvis en els currículums escolars, la pèrdua d'autoritat dels docents i també li afegeixen la falta de temps. A l'especial vintena d'avui de Ràdio Rubí, professors d'història dels instituts rubinencs han analitzat el tractament que es fa del franquisme a les aules.
Héctor Rodríguez, mestre d'història a l'Institut Duc de Montblanc, assegura que el decret d'ensenyament de l'ESO i el model educatiu actual contribueixen a que la dictadura espanyola no s'expliqui a les aules de forma exhaustiva.
Els professors seguim fent un currículum perquè no ens creiem que no s'hagi d'explicar la guerra civil o el franquisme. La Greta el que diu és que el que cal és posar de rellevància el camí que ha portat cap a la democràcia i l'estat espanyol. Això què vol dir exactament? Jo crec que la primera manca que tenim és que ningú obliga un professor de secundària a explicar el franquisme a quart d'ESO. Jo crec que la primera cosa és...
que cal reconèixer que els docents ho seguim fent i que hi ha molts projectes d'instituts o de departaments socials que diuen que l'objectiu del quart d'ESO és arribar a explicar la Guerra Civil de Franquisme per donar alguna mínima de base històrica i científica a l'opinió dels joves.
I per la seva banda, la responsable del Departament de Socials de l'Institut La Serreta, Quira Climent, afegeix que la figura de la mestra ha perdut autoritat en favor d'altres formes d'aprendre, com per exemple internet o les xarxes socials.
quan em fa la sensació que el missatge no arriba, que el missatge que intentem transmetre no està calant. Jo crec que té molt a veure amb l'excés d'informació i també desinformació que arriba molt sovint al jovent. Jo crec que uns anys enrere, al final la figura del professor,
agradant-te més o agradant-te menys, era com una figura que entenies que era coneixedor del que t'explicava i es donava per vàlid el que explicava el professor, el que sortia al llibre, les diferents opinions que es podien transmetre, però ara jo crec que hem perdut molt valor.
Aquestes dues qüestions cal afegir, a més a més, la falta de temps per arribar a aquesta part de la història. En definitiva, amb tots aquests entrebancs, el desconeixement de la Guerra Civil Espanyola, la dictadura i l'arribada de la democràcia està calant entre les noves generacions, tal com recull l'enquesta, que fa només uns minuts us hem explicat. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
Deixem davant d'aquesta efemèrida. Parlem ara del ple de la pròxima setmana, perquè Esquerra Republicana de Catalunya en presentarà dues democions. La primera demana avançar cap a una mobilitat plenament accessible i inclusiva als espais urbans, però també als naturals. I la segona, els republicans volen que es garanteixi la gratuïtat del menjador escolar i també del que són les activitats extraescolars.
El text sobre mobilitat, que per Esquerra és un dret fonamental, explica les mancances que té la ciutat en aquest terreny. Són, per exemple, voreres massestretes, parades d'autobús sense plataforma adaptada o la insuficiència de semàfors acústics, entre d'altres. Tot plegat representa per la formació una vulneració del dret a la igualtat d'oportunitats i una manca d'adaptació de la llei d'accessibilitat de Catalunya.
Davant d'aquesta situació, Esquerra demana un total de sis accions. Integrar l'accessibilitat universal en totes les actuacions del que és el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, garantir la total adaptació del transport públic, millorar les voreres, els passos de vianants i els semàfors i fer accessibles també els espais naturals, tal com ens ha explicat la portaveu d'Esquerra, Montse Soler.
I un altre punt important per nosaltres és l'accés als espais naturals, com poden ser alguns camins, alguns trams estan adaptats, però altres presenten pandèries pronunciades o paviments irregulars o manca de punts, descans adaptats, perquè aquestes persones puguin accedir a aquests espais naturals, a aquest entorn natural del que disposa la nostra ciutat, que a dia d'avui no hi pot accedir tothom i no hauria de ser així. Totes les persones...
amb les capacitats que tinguin hauríem de poder accedir a aquests espais naturals i hauríem de comptar amb brutes inclusives senyalitzades que, com dic, amb actuacions senzilles i amb poca inversió es podrien millorar i donar accessibilitat a totes aquestes persones.
Per altra banda, i per dalt de reduir les desigualtats a Rubí, el Partit Independentista vol que la ciutat s'encamini cap a la gratuïtat universal del menjador escolar, però també de les activitats extraescolars. Per la formació es tracta d'uns espais educatius que són essencials per a un infant i, malauradament, hi ha famílies que, per qüestions bàsicament econòmiques, se'n queden fora.
D'aquí que la moció reculli, per exemple, que cal donar suport a la iniciativa aprovada pel Parlament de Catalunya perquè a partir del curs 2026-2027, per tant, el pròxim curs, el menjador sigui graduït als centres educatius a tota l'educació obligatòria. I també demana altres qüestions que ens resumeix a continuació també Montse Soler. Demanem manifestar el nostre suport a la iniciativa que s'ha aprovat al Parlament de Catalunya per demanar al govern de la Generalitat
que garanteixi a partir del curs vinent la gratuïtat dels menjadors escolars a tota l'educació obligatòria. I també incitem el Govern de la Generalitat a desplegar amb la col·laboració dels municipis un pla progressiu que garanteixi aquesta gratuïtat del menjador escolar i la universalització de les activitats escolars
prioritzen els centres amb majors indicadors de vulnerabilitat. És a dir, que l'Ajuntament es compromet a treballar a través d'espais o d'òrgans de coordinació ja existents, a definir aquestes prioritats i aquest calendari d'implementació i a reforçar els programes de beques i ajuts municipals que es destinen a menjadors i activitats estes col·lectius. El ple del mes de novembre tindrà lloc dijous, just en una setmana, a partir de les 5 de la tarda. I si el voleu seguir en directe, només heu d'entrar al nostre web a radiorubí.cat.
I d'altra banda, representants de les associacions veïnels de Can Fatxó, Sant Jordi Parc i els Abets sortien decebuts de la darrera trobada de la Comissió Municipal d'Energia que es feia dimarts a la sala de plens de l'Ajuntament. Després de dos anys de la darrera reunió, el govern municipal els va traslladar dimarts un nou tràmit pioner
amb el qual entoma el desplaçament definitiu de les llenies d'alta tensió que afecten els seus barris, però la manca de calendari concret va desanimar aquests veïns que pensaven que finalment podrien tenir una data després, com dèiem, de dècades de lluita. Ricardo Montalvo és el president de l'Associació de Veïns de Sant Jordi Parc.
Ahir ens van obrir una porta nova perquè en principi nosaltres anàvem pensant ja que donarien una data de quan es faria la desinstal·lació d'aquestes línies i fer el nou recorregut. Això no és així, però si és veritat que tot el que ens havíem dit fins ara no serveix pràcticament per res, perquè l'únic que es podrà fer servir del que havíem fet fins ara és que mantenen el recorregut.
Aquesta nova porta que s'ha obert és la següent, i és que el ple de desembre debatrà l'aprovació d'un nou pla estratègic per a aquests barris. El text serà la base d'un nou conveni amb reta elèctrica, a partir del qual es redactarà un projecte elèctric executiu per al desplaçament.
El document necessitarà la valoració de la Generalitat, però, una vegada obtinguda, Rubí podria ser el primer municipi a desplaçar unes vies, fent servir aquesta via administrativa, sense recar-hi, a més a més, altres tràmits urbanístics molt més complexos.
El traçat previst és el que ja s'havia acordat l'any 2023, desplaçant la instal·lació elèctrica cap a la frontera amb Castellbisbal. El sistema escollit seria més ràpid que el que s'estava plantejant fins ara. A més, el pressupost per al desplaçament correria càrrec únic de les arques de l'Ajuntament, que no hauria de dependre obligatoriament de les contribucions de les altres parts implicades.
Tot plegat, però sap a poc, per uns veïns que estan fars de promeses i que portaven dos anys sense cap mena de novetat. Agustín Sánchez és el representant veïnal dels Abets. Una mica frustrant perquè nosaltres anàvem amb...
La idea que hi hagués alguna novetat, no hi ha hagut cap novetat de projecte, ni d'abans projecte, ni d'execució, res. Vull dir que en aquest aspecte, després d'aquests dos anys esperant una reunió, evidentment esperàvem una altra cosa.
Sens dubte, però el més crític ha estat José María Rueda, vicepresident de l'Associació de Veïns de Can Fatxó i un històric de la lluita del barri contra les línies d'alta tensió.
Todo el trabajo, toda la ilusión, toda la lucha de más de 30 años que llevamos, pues partimos de cero. No se ve en el horizonte fecha. La mayoría de los que estuvimos allí, por no decir todos, no las vamos a ver, porque si siguen al ritmo que hemos tenido, pues imagínense. Cuando no hay voluntad de que las cosas se hagan, pues se retrasan. No solo eso, cuando no hay voluntad se crean comisiones.
Aviat farà 20 anys del conveni entre l'Ajuntament, Reta Elèctrica i l'ICAEN per soterrar la línia aèria de 220 quilovolts que travessa l'Avinguda de Can Fatxó, un acord que va quedar en paper mullat per manca de finançament autonòmic. Amb l'aprovació del nou pla estratègic, el ple de desembre obrirà un nou capítol en aquesta llarga història sobre les línies d'alta tensió. Tota la informació.
Cada hora a la 99.7 de l'FM i sempre a radiorubí.cat. I avui és també el dia dels drets de la infància. Els membres del Consell dels Infants i Adolescents de Rubí han participat aquest matí en una tertúlia especial dedicada a aquesta efemèrida també. Sis membres del Consell dels Infants han reflexionat sobre els drets que tenen
en el dia en què es commemora el 66è aniversari de la seva aprovació. A Espanya s'hi va adherir en aquesta declaració l'any 1991 i Rubí va rebre fa 10 anys el segell ciutat amiga de la infància d'UNICEF. La Gina, la Jana, el Cairú, el Robert, el Jerónimo i la Martina han explicat avui alguns dels drets com el d'un habitatge digne, a ser cuidat i a viure en espais dignes.
Els teus pares, per dir-ho d'alguna forma, fins als 18 anys, que ja ets major d'edat, han de donar-te un lloc per on estàs segur i on puguis viure en condicions dignes. De jugar em sembla molt interessant i molt divertit, especialment per la infància. El dret a tenir els carrers nets. En general vull dir d'amor i tot això, de cuidar, però no de comprar roba i tot això, sinó d'estimar.
Els joves rubinencs han demanat més carrils bici, més espais de lleure com cinemes, un centre comercial i les franquícies de menjar ràpid, més parades de bus i més freqüència de pas i arranjaments en espais públics de la ciutat. També podeu veure ja aquesta tertúlia en vídeo al nostre web, a RadioRubi.cat. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I abans d'anar cap a la informació comarcal, us hem de parlar avui de la grip a Catalunya, perquè resulta que s'ha avançat quatre setmanes aquest any, segons les darreres dades que ha fet pública el Departament de Salut. En aquests moments, estem a 20 de novembre, tenim tantes infeccions setmanals com les que teníem l'any passat a mitjans de desembre, és a dir, més de 4.500. I en el cas dels infants, la infecció és ja més prevalent, per tant, s'està contagiant més.
Tot plegat fa pensar que possiblement el pic de l'epidèmia de grip d'aquest any arribarà pel pont de desembre, en un parell de setmanes, i les setmanes posteriors també, just abans de les trobades familiars del Nadal. El virus que circula aquest any, segons els experts, és més virulent que el d'anys anteriors i ha mutat fins al punt que es tractaria d'una nova variant.
Per tot plegat, els experts alerten, avisen que el virus que circula aquest any pot provocar una malaltia més greu i fins i tot duplicar la mortalitat en persones que tinguin alguna mena de risc. Davant d'aquesta situació, el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, ha celebrat la campanya de vacunació que va començar el 22 de setembre i que està funcionant molt bé.
S'han administrat un 21% més d'immunitzacions. Això són 200.000 persones més vacunades de grip que no pas l'any passat. De totes formes, Fernández ha tornat a recomanar a la població que es vacuni abans d'arribar a aquest pic que comentàvem abans. Us recordem, per si encara no us heu vacunat, que teniu diferents vies per demanar cita a través de la meva salut, també al web de programació citasalut.gencat.cat o bé, directe.
Directament, aneu al vostre centre d'assistència primària, el de referència. I com a novetat, això també és important saber-ho, fins al dia 5 de desembre els centres d'atenció primària oferiran horari de vacunació sense cita prèvia per a les persones que haurien pogut demanar hora. L'horari, en aquest cas, és de dilluns a divendres, de dos quarts de 10 del matí a dos quarts d'una i a la tarda de dos quarts de 5 fins a dos quarts de 8 del vespre.
T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
Comencem la informació comarca La Sabadell. Avui parlem de l'Ajuntament d'aquesta població perquè ha donat el tret de sortida a la promoció oficial de Can Gambús. Es tracta de la primera de les quatre previstes en aquesta zona. L'objectiu és que estigui acabada a mitjans de 2027. Ens ho explica l'Helena Molist des de Ràdio Sabadell. L'Ajuntament de Sabadell ha donat el tret de sortida a una promoció de 108 pisos de protecció oficial a Can Gambús.
Es tracta de la primera de les quatre previstes a la zona. L'objectiu és que estigui acabada a mitjans de 2027. Les obres ja estan en marxa entre els carrers de Malta i el carrer de Kurdistan, on s'aixecarà un edifici de pisos de dues i tres habitacions d'entre 55 i 70 metres quadrats. L'alcaldessa Marta Ferrés ha remarcat que l'habitatge públic ha de tenir la mateixa qualitat que el privat.
A més, ha assegurat que aquests pisos comptaran amb totes les comoditats necessàries per garantir una vida digna als seus habitants. Que sigui habitatge de protecció oficial no vol dir que hagi de ser un habitatge que no sigui de qualitat i que no pugui competir amb un privat. I crec que actualment podem dir de forma molt contundent que podem competir amb qualsevol constructura privada, fins i tot m'atreviria a dir que en alguns casos amb resultats de molt més excel·lència. Per tant, terrasses, ventilació, llum natural, tots aquests elements que són importants quan una persona...
accedeix a l'habitatge i també zones comunitàries, zones verdes, zones d'ombres, que també dignifiquen aquest entorn. Per optar un d'aquests habitatges cal estar inscrit a la borsa de sol·licitants David Musa, el registre municipal que gestiona l'accés al lloguer protegit. Les inscripcions ja són obertes.
I encara a Sabadell, Actua Vallès i Creu Roja demanen reformular l'anomenada Operació Fred, amb aquesta caiguda de temperatures d'aquests dies. Les dues entitats s'han reunit amb l'Ajuntament per adaptar aquest dispositiu al canvi climàtic de cara al 2026, ja que per en guany hi ha poc marge de maniobra. No obstant això, des d'Actua Vallès sí que han avançat el repartiment de mantes i roba d'abric a les persones sense llar en vista d'aquest descens tèrmic que encara durarà la resta de la setmana, com ens explicava.
En Luis Mi Pérez fa uns minuts n'ha parlat a Ràdio Sabadell l'Alberto Capitan, director d'Actua Vallès. Bé, hem d'adaptar el que està passant, tant en fred com en calor com en pluja. Hem de fer una lectura diferent del que era l'operació en fred. Reforçar el que és l'espai d'atenció diurna, que pugui estar... que tinguin més disponibilitat perquè les persones puguin...
Està durant el dia dins de la seu, refugint amb aquesta implementació meteorològica. I el que vam començar a fer és accelerar el repartiment de roba d'abric, mantes, tota la part de roba per l'hivern més cru, que generalment...
Començàvem a repartir mitjans de desembre, gener, que era quan teníem tradicionalment les puntes de fred, i aquest any hem accelerat i hem començat, ja la setmana passada es van començar els repartiments, i aquesta setmana fins quedar-nos sense existències de mantes i de roba d'abril.
I a Sant Cugat, la biblioteca Gabriel Ferraté ha iniciat el compte enrere per la reobertura el dia 29 de novembre amb l'adequació del fons bibliogràfic. Fins al dia d'abans, als professionals els toca posar lloc als 4.800 llibres retornats a banda de les novetats lliurades durant els cinc mesos que està tancada. Aquesta biblioteca n'ha parlat a Cugat Media la directora Montse Collazos.
allorem-se aquí, allorem els usuaris, però jo imagino que tota la població, sobretot les persones que tenen més dificultat de mobilitat, o no, o les veïnes, que tenien l'hàbit de visitar i d'utilitzar les biblioteques en la seva quotidianitat, doncs ha estat un entrebanc enorme. I a mi em fa pensar que després, quan reobrim, els primers dies serà una mica com una reinauguració amb el mateix equipament, sense canvis substancials.
30 segons i seran dos quarts de 3 de la tarda. Moment d'escoltar, com cada dia a aquesta hora, les notícies de la xarxa. I a partir de les 4 torna el David García amb la informació local i ja sabeu sempre a radiorubí.cat i a les nostres xarxes socials. Que passeu una molt bona tarda.