This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
dona de Rubí, i la Fiscalia demana 5 anys a presó per un delicte continuat a propers indeguda. Segons la Fiscalia, l'estafa es va produir entre els estius de 2018 i 2019. Durant aquell període, la propietera i administradora única de l'Agència de Viatges va rebre pagaments d'una vintena de clients en concepte de reserves de vols i allotjaments, uns diners que no es van destinar al que anaven anar i dels quals mai va tornar un cèntim, deixant les víctimes sense els seus diners i sense les seves vacances.
I els Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb la policia local de Rubí, han iniciat ja els dispositius especials, coincidint amb aquesta època de compres de cara a les festes de Nadal. Es fan sobretot en zones comercials, fires i mercats, on hi ha grans aglomeracions de persones. Aquests dispositius es basen en petrullatges ordinaris, però també s'afegeixen petrullatges a peu per a aquestes zones comercials, on els policies poden anar uniformats o de paisa. La idea és que tant la ciutadania com els comercials se sentin segurs aquests dies i que la campanya de Nadal, per tant, pugui transcorre amb tranquil·litat.
Tranquil·litat també tenim en el temps, perquè repetim previsió d'ahir, dia solellat, però amb força fred, com està passant aquesta setmana. Ens amplia aquesta informació, com sempre, Luismi Pérez des de la xarxa. Bon dia, Luismi. Bon dia dimecres, que ha despertat fred i, de fet, encara a continuar aquesta temperatura més aviat mandrosa, i sobretot és a l'interior del país on aquesta temperatura continua sent ben hivernal, i és que els núvols baixos, les boires, l'ambient força carregat i húmit
continuen, per exemple, al Pla de Lleida, a les Baix del Prepirineu i a molts indrets de la Catalunya central. De fet, al llarg d'aquesta tarda gran part d'aquestes boires s'acabaran desfent, però quedarà un ambient enrarit i fred, poc més de 6-7 graus de màxima al llarg d'aquesta tarda. I, en canvi, a la costa, al prelitoral, les Terres de l'Ebre,
Tindrà més clarianes i, per tant, l'ambient acabarà un palet més suau, però igualment temperatura que recula respecte a ahir. Pel que fa al Pirineu, núvols més gruixuts amb alguns flocs de neu despistats. Pel que fa el dijous, es tornarà a reforçar el vent, sobretot a les comarques de Tarragona. També hi haurà molts núvols i quatre gotes malcomptades. Sí que el dijous a la tarda nevarà amb una mica més de ganes al Pirineu. N'estem pendents a la xarxa.
Dèiem, Rubi ha tancat novembre amb 3.736 persones apuntades com a demandants de feina a les oficines de treball de la Generalitat. Les llistes han caigut en 123 persones respecte al mes anterior i la dada del mes de novembre se situa com la més baixa de tot l'any, de tot aquest 2025. De fet, és la dada mensual de l'atur més baixa des de març de 2008, just abans de l'esclat de la crisi financera.
La dada de Rubí augura un bon decament d'any, ja que només quedarà saber l'atur d'aquest mes de desembre, que acostuma a estar molt marcat per les contractacions de temporada que es vinculen, bàsicament, a la campanya de Nadal. Aquest novembre, la taxa d'atur de la ciutat ha baixat del 9,5% per primera vegada des que es tenen aquests registres. La proporció local però continua encara...
per sobre de la mitjana comarcal. En general, el novembre ha portat bones notícies pel que fa a l'atur, també al conjunt de la comarca, amb prop de 900 aturats menys al Vallès Occidental i a Catalunya, al mes, s'ha tancat amb 3.119 parats menys.
Pel secretari de Treball, Paco Ramos, l'evolució del mercat de treball és bona i ara caldria centrar esforços no tant en aconseguir més llocs de feina que també, sinó en que aquests siguin de més qualitat i també millors remunerats. El desplegament de les actuacions del departament...
en concret de les polítiques actives d'ocupació que fem bàsicament des del SOC ens permet amb el correcte funcionament del mercat de treball que la quantitat d'ocupació estigui en màxims històrics i ara el que hem d'aconseguir és que aquesta situació macroeconòmica de bonança econòmica arribi a la gent amb polítiques de relacions laborals de negociació col·lectiva i si s'escau amb l'inspecció de treball aconseguir que la qualitat dels llocs de treball que s'estan generant
permetin a les persones viure reflectit aquesta violència econòmica en les seves butxaques. El conjunt d'Espanya, la caiguda de l'atur al mes de novembre ha estat gairebé de 19.000 persones. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I la Rubinen Caster López és la creadora del projecte Crónicus Social, que vol oferir suport emocional i social a persones que conviuen amb dolor crònic, amb malalties invisibles, com ara la fibromiàlgia o la síndrome de fatiga crònica. Es tracta d'un projecte que està començant a caminar, que es va presentar públicament el passat divendres a la Biblioteca Mestre Martí Taulé.
Segons ha explicat López al programa Rubi al dia, a banda que ella mateixa pateix fibromiàlgia i que, a més a més, s'hi dedica, perquè és una professional social, a la ciutat existeixen pocs recursos per a persones que tenen aquest tipus de malalties. Només l'Associació Vallès Amics de la Neurologia, que compta amb algun recurs, també, lògicament, als centres d'assistència primària, però fora d'això no hi ha res. La idea és que les persones que tenen aquestes malalties, que la gran majoria són dones, puguin tenir tallers, assessoraments, xerrades durant tot l'any i, a més a més,
suport emocional, que és molt important. Tot sempre en funció de les necessitats de cada persona, perquè es tracta d'un tipus de malalties que són molt variables. Cadascú té, a vegades, símptomes diferents. López ha afegit que arribar fins al diagnòstic final és molt complicat i que l'única solució que donen els metges és la medicació.
També hi ha teràpies alternatives, però el problema és que són molt costoses. Precisament, moltes de les persones que tenen aquest tipus de malalties tenen després problemes econòmics i, a més a més, situacions econòmiques precàries. Així ens ho explicava aquest matí. Tot el tema laboral és molt precari perquè és una malaltia que és molt variable, llavors...
El tema laboral ho tenim molt limitat perquè hi ha coses que amb el temps no podem fer i, clar, els recursos econòmics són també molt limitats. Llavors, tenim la necessitat de tenir físics, psicòlegs, metges més especialitzats en aquesta matèria...
I tot això s'ha de pagar i, clar, no tenim aquests recursos. Però ja no només això, sinó també tot el que és necessari, el bàsic, com pot ser pagar el joguer, suministres, menjar, coses tan bàsiques que hi ha moltíssimes persones amb aquesta malaltia que es veuen en una situació molt precària.
L'Ester López també ha comentat que existeixen pocs ajuts per part de l'administració. Ha dit que es tracta d'una malaltia molt invisible, com dèiem al principi, i que tot plegat provoca molt d'escast i també ansietat o depressions. I és que els símptomes, com per exemple els dolors de qualsevol tipus, molt cansament o no tenir ganes de fer res, són pràcticament cada dia.
Que tenim símptomes diàriament. Jo pateixo de símptomes diàriament i és que ja sí que és cert que jo m'he acostumat a molts d'ells i a vegades ni me n'adono que els tinc. Però els tinc i em limiten. I tampoc m'adono que em limiten perquè m'he acostumat. I no hauria de ser així, no? Però al final és això, que tu veus a la persona no percibeixes el que tenen.
que tenen dolors, que estan molt cansades, que estan prenent molta medicació, que a vegades no les deixa tenir una vida de qualitat, no es poden concentrar... Bé, hi ha coses que no es poden fer, no? Això de forma molt leve, no? Perquè hi ha persones que pateixen un grau més alt de fibra i no poden sortir de casa.
Tot això que l'afegia més a més l'estigma, tot i que López ha reconegut que és veritat que la situació ha canviat moltíssim respecte fa alguns anys. Per aquest motiu neix aquest projecte robinent que vol acompanyar el pacient crònic dins de la seva pròpia realitat. Ha dit López que treballaran per grups
Faran diferents dinàmiques, accions, converses i tot el suport emocional, com dèiem, que necessiti cadascuna d'aquestes persones. Qui vulgui posar-se en contacte amb aquesta nova entitat, o bé preguntar qualsevol cosa o veure tota la informació de què disposen, es pot fer a través del seu compte d'Instagram o també a través de la seva pàgina web.
I avui hem de tornar a parlar de la grip, perquè tal com venim explicant des de fa uns quants dies, el nombre de casos de grip continua pujant setmana rere setmana. Les darreres dades del sistema d'informació per la vigilància d'infeccions aquí a Catalunya ens indiquen que s'ha doblat la incidència de grip durant la setmana.
del 24 al 30 de novembre respecte a l'anterior. Actualment la incidència s'estima en 164 casos per 100.000 habitants, quan la setmana prèvia era de 82. Això significa que ja s'ha superat el nivell moderat de transmissió. Tot plegats avançat, ho dèiem l'altre dia. Força abans del que és habitual, només cal donar-se una volta pels centres d'assistència primària.
Segons el Departament de Salut, entre el 24 i el 30 de novembre es van fer 11.122 diagnòstics de grip a l'atenció primària, 6.006 més que la setmana anterior. Pel que fa al virus de la Covid-19, això sí, es manté estable a nivells molt baixos de transmissió, amb una incidència de 19 casos per 100.000 habitants. A més, els ingressos per Covid i la majoria dels ingressos per grip de la setmana, analitzada per la del 24 al 30 de novembre,
Són de persones més grans de 60 anys i hi ha 5 persones ingressades a la unitat de cures intensives. D'aquí que el Departament de Salut continuï recordant la importància de la vacunació. És més, el Ministeri de Sanitat ha convocat
de cara a avui una reunió extraordinària en aquest cas amb les comunitats autònomes, amb el focus centrat en aquesta evolució de la grip i també en l'ús de les mascaretes. La ministra Mònica García vol aprovar un protocol que serveixi per totes les infeccions respiratòries d'aquest hivern.
I com us explicàvem els titulars, l'Audiència Provincial de Barcelona jutjarà la pròxima setmana la propietària de l'agència de viatges Gorostazu i Molina, de Sant Cugat, acusada en aquest cas d'estafar una vintena de clients i de quedar-se 70.000 euros de les seves reserves. Entre els afectats hi havia, com a mínim, una dona d'aquí de la ciutat. La fiscalia demana 5 anys de presó per un delicte continuat d'apropiació indeguda. Un cas que ens explica el David Garcia entrena.
Segons l'escrit de qualificacions del Ministeri Fiscal, l'estafa es va produir entre els estius de 2018 i 2019. Durant aquell període, la propietària i administradora única de Gorostazu i Molina Viatges, o G.I.M. Viatges, va rebre pagaments d'una vintena de clients en concepte de reserves de bitllets d'avió i allotjaments. Uns diners que no es van destinar al seu fi i dels quals mai va tornar un cèntim, deixant les víctimes sense els seus pagaments i sense les seves vacances. Segons van explicar algunes de les afectades a Ràdio Rubí,
L'empresària les havia convençut per anul·lar les reserves que havien pagat a última hora, alegant possibles problemes amb vagues d'aerolínies i altres situacions. Els diners, però, mai es van tornar als seus propietaris, que es van estar durant mesos intentant contactar sense èxit amb l'empresa. Poc després de fer-se public el cas, es van eliminar els diferents perfils que l'agència tenia a internet.
L'acusada es va apropiar indegudament de més de 68.000 euros de 20 clients, segons la Fiscalia. El pagament més petit sostret era de 554 euros, mentre que el més quantiós superava els 7.500. Tots els perjudicats han presentat reclamació.
El Ministeri Fiscal demanarà 5 anys de presó per un delicte continuat d'apropiació indeguda, així com la indemnització de totes les quantitats sostretes més interessos i una multa de 15 euros al dia durant 11 mesos. El judici tindrà lloc els dies 9, 10 i 11 de desembre a la secció sisena de l'Audiència de Barcelona.
I ara parlem d'un altre cas de la ciutat, en aquest cas diversos veïns de la plaça Manuel Miralles, que han expressat la seva satisfacció per la retirada dels bancs i cadires de l'entrada de l'escola Pau Casals. Aseguren que des que ja no hi ha aquest mobiliari urbà s'han acabat els constants casos d'incivisme que els molestaven a la nit, amb sorolls, amb baralles, amb brutícia i també deien els veïns consum de drogues.
Fa anys que aquests veïns mantenen un pols amb l'associació de famílies d'aquesta escola, de Pau Casals i diversos partits de l'oposició que continuen reclamant els bancs com a elements de cohesió social i de servei per a aquest barri. Recordem que mentre els veïns es queixen que joves incívics els fan servir durant la nit i provoquen moltes molèsties, la comunitat educativa del Pau Casals i també Esquerra Republicana de Catalunya els defensen com a element de cohesió i de comunitat.
Amb el pacte de pressupostos, Esquerra va aconseguir que es posessin, però davant el retorn de les molèsties als veïns, l'Ajuntament els ha tornat a retirar una altra vegada. Un dels veïns que ha mostrat més oposició a aquests bancs ha estat l'Antonio Gómez, que viu al bloc de pisos situat a la plaça i que explicava així la situació que ha viscut.
Drogas, bebidas, música, peleas, amenazas hacia mi persona directamente y así suma y sigue. Al punto de varios vecinos tener que salir y pagar los pies a estos chicos. Inclusive yo tener que salir y reducir a una persona porque le estaba pegando a una chica. Está argumentado con Mossos de Escuadra y una ambulancia que tuvo que intervenir.
Entonces, cuando la gente habla de que hay un vecino, que es el que se queja, hay un vecino que no cree en los bancos, que se informe primero. El vecino, al final, si ven a un señor mayor, entras al banco, no tiene ningún problema. El problema es a partir de las 7, 8 de la tarde. Que ven a la gente que es científica, después se quedan aquí todo el verano. La gente la lía.
El veí explica que havia trucat en diverses ocasions la policia local, però que les molèsties continuaven. Gómez relata fortes pudors a cannavis que arribaven a casa, música i soroll a altes hores de la nit, o fins i tot la troballa a la seva porta d'excrements o preservatius usats. Des de fa unes setmanes, ara que no hi ha bancs, assegura que viu en una pau increïble. L'Antonio no era l'únic veí molest amb les situacions que es vivien als bancs. Escoltem també el Josep Maria Barril.
Jo fa 50 anys que visc aquí, i aquí hi ha vist de tot. Mentre hi ha hagut bancs, això ja ha sigut de tot. I val més no qualificar el que he arribat a veure. Si no ha nascut algun criu ha sigut perquè Déu no ha volgut. Jo he ratificat tot el que ha dit l'Antonio, i això és que els bancs són un problema perquè per les nits, tard de nits, i fins i tot a vegades a l'estiu, durant el dia, són realment un problema pel veïnat.
Els veïns també s'han mostrat molestos per haver estat objecte de pintades i amenaces per la seva oposició al mobiliari d'aquesta plaça. Torna'm a escoltar l'Antonio Gómez.
Yo quiero que la gente sepa que yo no trabajo para el ayuntamiento, ni mucho menos, que es que se ha llegado a decir eso, que soy el vecino conflictivo porque trabajo para el ayuntamiento. Eso no es cierto. Yo soy uno que le mete mucha calla en el ayuntamiento. Nosotros al final somos vecinos, que luchamos por descansar, que es lo que no podemos, luchamos por tener una plaza digna, que estemos tranquilos, sobre todo que estemos en el colegio. Aquí por las mañanas es increíble la chica que ha recogido de todo.
La comunitat educativa de l'escola del Pau Casals i també Esquerra Republicana Catalunya continua a dia d'avui reclamant el retorn d'aquests bancs. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
Les persones amb discapacitat reclamen més autonomia en el Dia Mundial de la Discapacitat. L'any 1992, Nacions Unides va establir, un dia com avui, el 3 de desembre, com el dia per lluitar pels drets de les persones amb discapacitat i també per promoure els seus drets. Avui, a robar el dia, s'ha fet un debat sobre discapacitat i s'ha llegit el manifest. Han participat la Noa Redondo, alumna de 15 anys del Centre d'Educació Especial de Can Oriol, els formadors Alejandro Santiago i Marta Sabater...
i la tècnica del programa d'atenció a la discapacitat de l'Ajuntament de Rubí, Maria Vilajosana. Al manifest, les entitats que treballen amb el col·lectiu de persones discapacitades demanen més recursos educatius, però també sanitaris, d'habitatge o d'accés a la feina. El text també reclamen reduir les barreres físiques, fer una ciutat més accessible físicament, però també comunicativament parlant. Maria Vilajosana, la tècnica del programa d'atenció a la discapacitat del Consistori, ho explicava així.
Trobar una factura de la llum que tu puguis entendre, això també és facilitar l'accessibilitat cognitiva en aquest cas. Per tant, per mi l'autonomia té molt a veure amb l'accessibilitat i l'adaptació dels espais.
Tot i que s'ha avançat molt, els especialistes han coincidit que encara falten moltes coses a fer perquè les persones amb discapacitat estiguin plenament integrades i es garanteixin tots els seus drets. Cal a més que la resta de la societat empatitzi i entengui que cada persona té un ritme diferent. L'Àlex Santiago, formador al Centre d'Educació Especial de Can Oriol, posava un exemple molt pràctic.
Arribem tots al pas d'avianants i, clar, hem d'assegurar, jo potser un cop de vista ja sé que haig de creuar perquè no veig cap cotxe, però potser alguna altra persona necessita més temps per veure-ho i no reaccionem amb la paciència que podríem reaccionar. Llavors, el fet de, quan vius en societat, el poder respectar i tenir temps o donar temps que tothom necessiti, també seria un gran ajut.
Els actes amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat es tancaran aquesta mateixa tarda. Amb la presentació, a partir de dos quarts de sis, de l'aplicació per a mòbils, al teu costat, un projecte proposat i escollit per la ciutadania en el marc dels pressupostos participatius.
La plataforma s'adreça a les persones amb discapacitat, també a les seves famílies, però també a persones cuidadores, a professionals, a entitats i a administracions públiques que vulguin treballar per una societat més justa i més inclusiva. Entre d'altres coses, aquesta aplicació comptarà amb un espai d'intercanvi o venda de recursos, serveis i productes per a persones amb discapacitat.
I el pintor i escultor rubinenc Domingo Quero inaugura divendres 12 de desembre una exposició solidària a la Clara Boi, en aquest cas. L'artista mostrarà i vendrà una trentena de peces per recaptar diners per l'entitat família Etauda. Domingo Quero va néixer a Almeria, però ha viscut tota la seva vida aquí a la ciutat.
Es va formar de fet a l'Escola d'Art i Disseny Edra i va rebre classes de l'aquarel·lista rubinenc Daniel Bas. Sempre que pot col·labora en exposicions solidàries i aporta el seu art a causes benèfiques. Des de divendres 12 de desembre exposarà pintures, també exposarà escultures a la Clara Boia per recaptar diners per aquesta entitat per família de Taura. Quero va conèixer l'associació
a través de la seva neboda. Família Tauda treballa al Nepal, creant escoles per nens i nenes que tenen discapacitat intel·lectual. Escoltem l'artista al programa Rubi al dia. Esta chica se fue allá al Nepal a hacer un voluntariado y la semana pasada inauguró la tercera escuela que ha hecho ella, o sea, lo ha creado ella con su gente, han comprado los terrenos, llevan años haciéndolo. Ahora mismo asisten...
a unos 150 niños discapacitados. Y está dando trabajo, además, que esto es muy importante, a chicas de allí. Me parece que tiene unas 57 o 60 chicas empleadas, que esto también les da vida.
L'artista local també ha explicat a Ràdio Rubí que la majoria d'obres que exposarà i vendrà són de petit format fetes majoritàriament sobre fusta i que tindran preus que oscilaran entre els 100 i els 300 euros. La mostra solidària es podrà visitar del 12 al 15 de desembre a la sala del carrer Sant Miquel número 8. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I abans d'anar cap a la informació comarcal, us expliquem avui que els Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb la policia local de Rubí, han iniciat els dispositius especials aquests dies, coincidint amb l'època de compres de cara a les festes de Nadal. Ho estan fent bàsicament a zones comercials, a fires i a mercats, on hi ha grans aclomeracions de persones i on els delinqüents ens aprofiten per fer bàsicament furs, però també estafes per internet.
Aquests dispositius es basen en patrullatges ordinaris, però també s'hi afegeixen patrullatges a peu amb agents que poden anar uniformats o de paisà. De fet, els dos cossos policials, policial local i Mossos, estan coordinats i s'han repartit al territori durant tota la campanya de Nadal.
La idea és que la ciutadania, però també els comerciants, se sentin segurs aquests dies i que la campanya de Nadal pugui transcorrer amb la màxima tranquil·litat possible. L'Aina, de l'oficina de proximitat dels Mossos d'Esquadra de Rubí, ha explicat que els principals delictes que es cometen aquests dies són els furs. Escoltem-la d'Escrivint, de quin tipus? Sobretot els furs que més habitual són els d'Escuit, perquè s'aprofita l'aglomeració de les persones que estan comprant. I llavors...
Els autors que fan sostreuen les bosses de mà, el que portem dintre, els mòbils, els diners... El que és més fàcil, diguéssim, de sostreure. Això és més habitual. Després tenim el furs més especialitzat, diguéssim, com la mimosa, la taca o el furt de la sembra. I pel que fa als comerços, es produeixen també més furs dintre del comerç a causa d'aquestes aglomeracions i que hi ha tanta gent, diguéssim.
Per tant, davant d'aquestes possibles situacions, els principals consells de la policia passen per desconfiar de qualsevol contacte casual que es produeixi a zones d'aglomeracions. Tampoc cal deixar-se abordar per una persona que no es coneix, per persones que es conegu a delvejar. I un dels més importants, vigilar en tot moment tant els diners com les pertinences que portem a sobre o atenció també al nostre vehicle i als pàrquings. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
Anem, com dèiem, cap a la informació comarcal. Comencem a Sabadell, perquè el Cafè Aventura ha reconegut enguany dues iniciatives que destaquen per la seva innovació a l'àmbit de la salut. Ens ho explica la Paula Sauquillo des de Ràdio Sabadell.
Doncs sí, HealthTech ha rebut el premi a millor empresa per impulsar solucions que modernitzen la feina de la infermeria quirúrgica, un camp on la tecnologia acostuma a centrar-se en cirurgians i anestesistes. Ho remarca Manel Cramada, cirurgià de l'Hospital Germans Trias i Pujol i director d'estratègia de la companyia.
Sorgeix la idea d'això, de la pràctica del dia a dia, d'identificar, ostres, que poc balancejat està el desenvolupament tecnològic molt centrat en els metges i molt abandonat a nivell d'infermeria.
D'altra banda, el guardó al millor projecte empresarial ha estat per a PIT3D, que des del Parc Taulí crea pròtesis mamàries externes personalitzades per a dones que han passat per una mastectomia. Pel que fa als premis, HealthTech s'endú 4.000 euros, mentoring i mitjà i en un co-working, mentre que PIT3D rep 2.500 euros, 10 hores d'assessorament i accés a un espai d'incubació.
Deixem Sabadell, anem cap a Terrassa i parlem de les gerocultores de la llet residencial Sant Llàtzar perquè han portat el Consorci Sanitari de Terrassa a judici. Denuncien que fa anys que treballen en condicions precàries perquè no tenen el mateix conveni que la resta de companys i de companyes. Ens ho explica la Lourdes Sarrion des del canal Terrassa, Ràdio Terrassa.
Les 35 gerocultores, una afició terapeuta i una animadora de la llar residencial Sant Llàtzer denuncien que treballen en condicions precàries des de fa anys i han portat el Consorci Sanitari de Terrassa, gestor del centre, a judici. Se celebrarà aquest dimecres a les 11 del matí als jutjats de Terrassa. Volen visibilitzar que treballen així des de fa més de 16 anys i fa més de 10 que reclamen equiparar-se
amb la resta del personal del Consorci. Escoltem Laura Noalars, representant sindical. Pel que sigui, el CST ha decidit que 35 gerocultores hem d'estar en un conveni totalment precari, que és la Gercat, i és un dels convenis més precaris que hi ha a l'estat espanyol.
i les nostres 2.500 companyes estan a la Ciscat. Les cuidadores expliquen que amb el seu conveni treballen 1.800 hores anuals i els seus companys 1.650 cobren uns 1.000 euros mensuals.
Més qüestions. Ara parlem de la Cambra de Comerç Indústria de Terrassa i de la Diputació de Barcelona, perquè acaben de presentar el programa Indústria Sostenible. Fins a 65 petites i mitjanes empreses de la demarcació poden rebre suport per accelerar la seva competitivitat, però també la seva sostenibilitat. També és a l'Urdessa Rion, del Canal Terrassa, Ràdio Terrassa, aquí ens explica aquesta informació.
La Cambra de Comerç de Terrassa i la Diputació de Barcelona han presentat el programa Indústria Sostenible, un projecte dirigit a les petites i mitjanes empreses que vulguin adaptar-se a les noves normatives europees. Escoltem Marianela Pereira, responsable de Serveis de Desenvolupament Sostenible de la Cambra.
En principi són empreses industrials de tots els sectors, o sigui, no hem centrat, i també empreses logístiques que estan molt vinculades a l'empresa industrial també són benvingudes, però no hi ha una restricció. L'única restricció és això, que sigui sector industrial. Aquesta primera edició del programa es considera una prova pilot i s'implementarà entre els mesos de gener i juliol de 2026.
Anna torna amb la informació local, amb les principals notícies d'aquesta jornada de dimecres, dia 3 de desembre, i ja sabeu que sempre podeu escoltar-nos i llegir-nos a radiorubí.cat i també seguir-nos per estar ben informats a les xarxes socials. Que passeu una molt bona tarda. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'FM i a radiorubí.cat.