Informatiu migdia.
Pamela Martínez.
Bona tarda. Avui xerrem de dades.
Per una banda, Rubí ha registrat unes xifres d'atur de rècord.
Són les millors dades en 17 anys, en la mateixa línia del que ha passat a Catalunya i a la resta d'Espanya.
I per una altra, de migracions, perquè els nouvinguts han fet créixer la població rubinenca gairebé un 10% en l'última dècada.
Com dèiem, la població rubinenca ha passat de 74.353 persones l'any 2014 als 81.523 del desembre del 2024.
I això es deu a que estem vivint un boom migratori.
Després del Covid hem tingut un segon boom migratori.
Per això, que és important creixement migratori.
De veure, fonamentalment, amb l'estructura econòmica.
El migrant busca feina.
L'any 2023 van arribar a Rubí 5.194 persones,
dels quals 6 de cada 10 eren de nacionalitat estrangera,
mentre que en el cas dels rubinens que marxen fora,
majoritàriament són de nacionalitat espanyola.
El sistema de videovigilància instal·lat al barri de les Torres ja està en funcionament.
Es tracta de 7 càmeres que compleixen una funció dissuasiva,
però les seves imatges també es podran usar com a prova i recurs a les investigacions dels fets comesos.
Som una de les ciutats més segures de la comarca,
però tot i així cal que en algunes zones millorem aquesta sensació
i millorem també o posem dificultats a la possibilitat de cometre actes vandalics o delictius.
El procediment per poder instal·lar aquestes càmeres ha estat ple de retards.
Aquesta tarda a la sala Neus Català s'inaugura l'exposició Brodedores de Memòries.
La mostra té un doble vessant, recuperar la memòria històrica dels pobles,
en aquest cas la del Salvador,
i el paper que van tenir les dones a l'hora de fer comunitat i organitzar els camps de refugiats.
Les dones, les joves, van construir el refugi,
construir físicament i construir també logísticament.
Es van encarregar d'organitzar cursos de formació,
les cuines, l'intendència...
És la tercera vegada que la sala Neus Català col·labora amb l'ONG OACAL.
I pel que fa al temps, dient nigolat i baixen les temperatures.
És dimecres a la província de Barcelona,
tenim intervals de núvols sense descartar algun xàfec durant la tarda a l'interior nord.
Les temperatures diurnes baixen a l'interior
i es mantenen sense canvis a la resta de la regió.
És una informació de l'Agència Estatal de Meteorologia.
En els últims 10 anys, la població rubinenca ha passat de 74.353 persones
l'any 2014 als 81.523 al desembre del 2024.
Unes xifres que s'expliquen per l'arribada de nous residents a la ciutat,
tant d'estrangers com de la resta de Catalunya i Espanya,
ja que malgrat que en l'últim any el creixement natural ha estat positiu,
és molt minso respecte de les migracions.
El salt d'obligatori de Rubí, és a dir, les immigracions menys les emigracions,
va ser de 1.496 persones l'any 2023,
l'últim any del qual es disposen dades.
Aquest és l'augment de nou vinguts més gran dels darrers 20 anys,
segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'IDESCAT.
El demògraf del Centre Demogràfic de Catalunya, Pau Miret,
ha remarcat que això s'explica per què vivim un segon boom migratori.
El Covid és un exemple clar, perquè Rubí és una zona immigrant molt important,
sempre ho ha estat, i ara també.
Després del Covid hem tingut un segon boom migratori,
per això aquest important creixement migratori.
Té a veure fonamentalment amb l'estructura econòmica.
El migrant busca feina, busca guanyar-se les garrofes,
són gent jove, a més són els que major mobilitat tenen.
Concretament l'any 2023 van arribar a Rubí 5.194 persones,
dels quals 6 de cada 10 eren de nacionalitat estrangera,
mentre que en el cas dels rubinens que marxen fora,
majoritàriament són de nacionalitat espanyola.
Pel que fa als canvis de residència i del conjunt de Catalunya cap a Rubí,
destaca que per primera vegada des de la pandèmia
ha augmentat el saldo migratori provinent d'altres municipis.
En números absoluts, passa d'un saldo negatiu d'una persona
a un positiu de 181.
El 42% de les migracions internes han arribat a Rubí
provenents de municipis de la resta de la província
i el 37,57% d'altres territoris de la comarca.
El Vallès Occidental és el tercer territori de Catalunya
amb un saldo migratori més alt.
Les dues cocapitals, Sabadells i Terrassa,
són el primer i el tercer municipi amb el saldo migratori
dins de Catalunya més gran.
Aquest comportament s'explica, segons Miret,
per la fugida residencial de Barcelona
i les bones comunicacions que tenen aquests municipis.
Una tendència que el demògraf ha avançat
que continuarà els pròxims anys.
Això és un moviment estratègic
de la gent que busca llocs comunicats,
bon comunicat, i que estiguin assequibles.
Això, Rubí, Sabadell, Terrassa...
També Sant Cugat, però Sant Cugat és molt menys
perquè és molt més car l'habitatge.
Això és una tendència que continuarà.
Continuarà mentre continuïn aquestes dinàmiques
d'expulsió de la població del lloc.
En el cas de Rubí, aquest 2023,
el saldo migratori amb l'estranger
també és el més gran des que es tenen dades.
Pel que fa als continents de procedència,
les migracions provenen majoritàriament d'Amèrica,
seguides a molta distància de les arribades des d'Àfrica
i la resta de la Unió Europea.
T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I més dades perquè les llistes de Rubí-Nencs,
apuntats com a demandants de feina
a les oficines de treball de la Generalitat,
s'ha reduït en 70 persones l'últim mes,
situant-se aquest maig en els 3.873 aturats.
Fa temps que l'atur té una clara tendència
a la baixa a Rubí.
En comparació al maig de l'any passat,
les llistes tenen ara 178 persones menys.
La reducció és de 366 aturats,
si mirem dos anys enrere,
o de 624 respecte al maig de 2022.
De fet, és el millor maig des de 2007.
Aleshores, la ciutat tenia 11.029 habitants menys
i encara no hi havien arribat els sotracs econòmics
de la crisi immobiliària o de la pandèmia de la Covid-19.
Les dades de l'últim mes situen la taxa d'atur de Rubí
en el 9,73%, gairebé un punt per sobre de la mitjana comarcal.
El perfil més recent dels aturats de la ciutat
segueix la tònica general dels últims anys,
majoria de dones, dels treballadors del sector serveis
i d'aturats amb educació secundària.
A l'igual que ha passat a Rubí,
l'atur al conjunt de Catalunya i a la resta d'Espanya
també ha disminuït l'últim mes
i és la xifra més baixa dels darrers 17 anys.
El secretari de Treball, Paco Ramos,
ha qualificat les dades de l'atur
i de l'afiliació de la Seguretat Social
corresponents al mes de maig d'històriques,
cosa que, segons ha dit,
demostra la sòlidesa de l'economia i el mercat laboral.
A més, ha admès que la celebració tardana de la Setmana Santa
ha contribuït a assolir aquesta ocupació.
Algún company vostre ha titulat
com que pulveritzem rècords.
Jo seria més contingut,
hem de continuar fent esforços,
però, sincerament,
són unes xifres esplèndides, excel·lents,
que, rere més, posen en evidència
un fenntestable.
L'economia i el mercat de treball,
els actors, les empreses, les persones en el territori
són sòlides, evolucionen positivament.
Els joves de 16 a 29 anys
han rebaixat de manera important
la contractació temporal
després de l'aprovació de la reforma laboral.
Actualment és pràcticament del 32%,
quan abans de la modificació de la normativa
era del 48%.
La informació de la ciutat
a Ràdio Rubí
I el cap Anton de Borja guanyarà noves consultes,
però mantendrà els mateixos metges i infarmes.
El Departament de Salut,
a través d'una resposta parlamentària,
informa que les obres d'ampliació del centre
amb les quals guanyarà vuit noves consultes
no vendran acompanyades de cap reforç
a la plantilla actual.
Segons el govern,
el nombre de professionals de l'ambulatori
ja és adequat
per atendre la seva població de referència.
Ens ho explica el David García.
La resposta publicada al butlletí del Parlament
està signada per la titular de Salut,
Olga Paner,
que recorda que l'Anton de Borja
es va pensar per una població de referència
de 23.000 persones,
però que ara ja n'atén unes 31.000.
Les obres d'ampliació
que han d'arribar als pròxims anys
permetrà atendre els pacients
en espais de més confort i qualitat,
segons la consellera.
Concretament,
es mantindran les 32 consultes físiques
de l'edifici principal,
les vuit que actualment hi ha en barracons
es substituiran per nous espais d'obra
i se'n faran vuit consultes noves adicionals.
Tot i la posada prou en marxa
d'aquests nous espais,
que seran uns 600 metres quadrats en total,
Paner explica que no s'ampliaran
ni la cartera de serveis del CAP
ni la seva plantilla.
Asegura que la ràtio actual
d'un metge per cada 1.552 pacients
ja és adequada per la seva població.
Recordem que després d'anys de tràmits,
retards i entrebancs,
finalment,
el passat mes de març
es va poder adjudicar
la redacció del projecte d'obres
d'ampliació de l'enton de Borja.
El despatx Maria Díaz Arquitectos
és l'encarregat de redactar el document.
Una vegada enllestit i aprovat,
s'haurà de fer un nou concurs públic
per adjudicar les obres,
per la qual cosa la reforma
no serà pas immediata.
Recordem que els treballs
contemplen l'ampliació del CAP
en els espais lliures de la parcel·la,
amb la construcció de nous edificis anexos
que substituiran els barracons actuals.
La idea seria passar
de les 34 consultes que hi ha ara a 42.
En la redacció del projecte d'obres
també es valorarà la possibilitat
d'instal·lar un segon ascensor,
després de la polèmica de l'any passat,
quan l'únic que hi ha actualment
va estar avariat més de 3 mesos.
I el sistema de videovigilancia
instal·lat al barri de les Torres
ja està en funcionament.
Es tracta de 7 càmeres diferents
repartides entre les places Constitució,
Pearson i Nova Estació
i l'aparcament del Rubí Forma.
Segons el Consistori,
el muntatge ha d'ajudar
a dissuadir actes vandàlics i delictius,
així com ajudant les investigacions policials.
Les Torres és un dels barris
on sovint es denuncien
delictes i actes incívics.
Tot i que les dades de criminalitat
s'estan reduint a bon ritme,
l'Ajuntament explica
que la demanda ciutadana i comercial del barri
és l'augment de la seguretat pública
en aquesta zona.
Així, les de 7 càmeres
compleixen una funció dissuasiva,
però les seves imatges
també es podran utilitzar
com a prova i recurs
en les investigacions dels fets comesos.
L'alcaldessa, Anna Maria Martínez,
explicava fa uns mesos
a les seves xarxes socials
que Rubí és una de les ciutats més segures.
Som una de les ciutats més segures
de la comarca,
però tot i així,
cal que en algunes zones
millorem aquesta sensació
i millorem també
o posem dificultats
a la possibilitat
de cometre actes
vandalics o delictius.
Les càmeres registraran
aquests tipus d'actes
i serviran
per dissuadir també
aquelles persones
que en algun moment
se'ls pot ocórrer
fer alguna cosa
que pot molestar
o que pot ser considerada
com un delicte.
El procediment
per poder instal·lar
aquestes càmeres
ha estat ple de retards.
El ple va aprovar
una moció
que demanava instal·lar
aquests elements
l'octubre del 2016,
però el projecte executiu
no es va aprovar
fins a finals del 2022
i es va treure
a concurs públic
un any després
al desembre del 2023.
Més enllà
d'aquestes càmeres
al barri de les Torres,
també està pendent
de l'adequació
d'un nou espai municipal
a l'antic bar Xespit
i que és previst
que sigui la seu
de la policia
de proximitat.
T'expliquem
tot el que passa
a la ciutat.
I aquesta tarda
s'inaugura
a Rubí l'exposició
Brodedores de Memoris
a la sala Neus Català
al carrer Ulloa
número 9.
Les dones del Salvador
protagonitzen
una mostra
que comprèn
el període
entre 1980
i 1992
quan es va produir
la Guerra Civil
al Salvador.
A través de les experiències
personals
d'aquestes dones
que es van dedicar
a brodar
als sacs de gra
que arriben
al camp de refugiats
on es trobaven
a Honduras
es pot fer
un recorregut
cultural i històric
de la vida
i desenvolupament personal
als camps de refugiats.
L'exposició
compta
en 7 plafons
de 60 centímetres
d'ample
per 60 centímetres
de llarg.
Escolta en Rosa Sánchez
d'integrant
de la xarxa
comunitària cultural
salvadorenca
de Catalunya.
Fínticament
eren dones
perquè
ja vis
perquè
molts homes
van fugir
de Xalatenango
i del Mofote
per l'exèrcit
va fer autèntiques
matances
1.000-2.000 persones
d'una població
que van marxar
amb l'oposat
doncs
han arribat
als camps
que anaven
a...
doncs
imagina
que no volia
fer matances
que tenim tots
des de la Guerra Civil
fins ara a Agafa
llavors van
les dones
les joves
van construir
el refugi
construir físicament
i construir
també
logísticament.
És la tercera vegada
que la Sala Neus Català
col·labora
amb l'ONG
UACAL
organitzadora
d'aquesta exposició
que s'inaugura
aquesta tarda.
I això és tot
per avui
ja sabeu
que us podeu seguir
informant
a les nostres xarxes socials
i també
al nostre web
radiorubí.cat
Ara, com sempre
vos deixam
amb tota la informació esportiva
Capitan Ejada
Pancis Colara
passin una bona tarda.
Tot allò
que has de saber
sobre la teva ciutat
ho trobaràs
a la 99.7
de l'FM
i a
radiorubí.cat
La informació esportiva local
a la ràdio Rubí
99.7
FM
Apa tu
que ja som aquí
que tal
el BMI