Informatiu migdia. Patri Díaz. Molt bona tarda. És dimarts i és 27 de gener i repassem els titulars d'aquesta jornada amb el David Garcia Entrena.
Malgrat que aquest matí el servei de rodalies ha començat a funcionar amb relativa, relativa normalitat en algunes línies, en el cas de l'R8, emparada aquí a Rubí, s'ha hagut d'habilitar transport alternatiu en autobús entre les estacions de Martorell Centre i Mollet Sant Fost. Per què, David?
Doncs perquè ahir es va produir un despreniment en el túnel situat a la nostra ciutat, a Rubí. Fons de DIF expliquen que hi han fet una primera inspecció a la zona, però que seguint el protocol de seguretat el servei no es podrà reprendre fins que no es pugui garantir la seguretat d'aquesta via. I per cert, notícia d'última hora, aquest problema no només ens ha deixat sense servei de rodalies a Rubí, si és que l'esllavissada al túnel de Rubí també ha aturat les exportacions de trens de mercaderies de tot Catalunya cap a França.
I avui és el Dia Internacional de Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i des de Ràdio Rubí hem parlat amb Francesc Bartroli de la deportació i de la mort del seu tiet, Francesc Bartroli Creus, al camp de concentració nasi de Gusen, el 7 de gener de 1942. El seu tiet, veia de Rubí i fortament significat políticament durant la República, es va exiliar a França després de la Guerra Civil.
Allà va ser detingut per la Gestapo i deportat a Mauthausen. L'entrevista també ha servit per contextualitzar històricament aquests fets amb l'historador local Manel Soler. Segons Soler, molts republicans espanyols van acabar als caps nazis després d'exiliar-se a França el 1939.
I avui també us ho expliquem, que l'alternativa d'unitat popular creu que la justícia li donarà la raó i que servirà per aturar la requalificació urbanística que permet construir pisos aquí a l'entorn de l'escardíbul. La formació considera que les justificacions de risc d'inundabilitat que conté el projecte són parcials i obsoletes i recorda que l'estudi més recent, que no està en aquest projecte, augmenta significativament el risc de desbordament de la riera a la zona. Ahir la formació va fer roda de premsa aquí a l'escardíbul i de seguida us expliquem més detalls sobre aquesta informació que podeu llegir al nostre web a radiorubi.cat.
I aquest dijous hi ha ple municipal i el Partit Popular presenta una moció. Demana que els autònoms no paguin tants impostos i que se'ls redueixi la burocràcia. També demanen que l'Ajuntament doni més suport al comerç local. Segons la formació, a la nostra ciutat hi ha prop de 5.000 treballadors autònoms, molts dels quals estan vinculats directament al comerç local, que estan cada vegada més en perill de baixar la persiana, amb el que genera per l'economia social, però també per la identitat i l'equació social. Una de les reclamacions del govern espanyol per part dels populars de Rubí
és alliberar l'IVA dels petits negocis que tenen menys facturació. I pel que fa al temps, a tornar a la pluja, una altra vegada, que ens acompanyaran el que queda del dia, i també el fred, perquè les temperatures, la veritat, són avui de ple hivern. Ens amplia la informació, com sempre, Luismi Pérez des de la xarxa. Bon dia, Luismi.
Bon dia. Aquest dimarts els núvols tornen a ser els dominants i han anat deixant pluges a moltes comarques. On menys? A Girona. Fins i tot a la Costa Brava ni tan sols ha arribat a ploure. Però sí que en alguns racons, a cavall del camp de Tarragona i l'àrea de Barcelona, la pluja ha estat més abundant. Podem dir que al llarg d'aquesta tarda encara tindrem molts xàfecs. Apareixeran de cop i volta des de les comarques ja de l'Aragó
i acabaran afectant gran part de Lleida, Tarragona i Barcelona d'una forma més isolada a les de Girona. Algun d'aquests ruixats serà intens, però ja vindran acompanyats de molt de vent. Per tant, duraran poca estona. En qualsevol cas, compte perquè algun xàfec serà destacable per bé que passarà de seguida. La cota de neu de moment 1.800 metres, però al llarg del vespre tornarà a baixar el Pirineu als 1.000 metres. En vista a demà...
Un temps força nopulat a Tarragona, amb algunes pluses i nevades, i la cota baixa, 700 metres al matí. Estem pendents a la xarxa.
El servei de Rodalies s'ha reprès aquest matí amb les limitacions previstes després de diversos dies d'incidències a la xarxa ferroviària. Segons han confirmat Fonsa Renfa, els trens i autobusos programats han circulat aquest matí, tot i que amb un servei reduït i amb freqüències alterades respecte a la mobilitat habitual.
Tot i la represa general d'aquest servei, la situació continua sent especialment complicada aquí a Rubí, a la línia R8. Ahir a la tarda Rodalies va suspendre novament la circulació de trens d'aquesta línia a causa d'un despreniment en un túnel situat al terme municipal de la ciutat. Com dèiem els titulars, fons de DIF han explicat que s'ha fet una primera inspecció de la zona, però que, seguint el protocol de seguretat, el servei no es podrà reemprendre fins que no es pugui garantir l'estat de la via.
De moment no hi ha cap mena de previsió de quan es podrà restablir aquesta circulació. Per tant, el tram de la R8 entre Martorell Central i Mollet Sant Fost es cobreix amb autobusos, mentre que les estacions fins a Granollers queden enllaçades a través de les línies R2 i R2 Nord.
La incidència en un túnel de Rubí ha obligat a tallar, a més a més, a aturar la circulació de mercaderies amb trens que fan servir la via d'ample convencional cap a França, des de Barcelona i Tarragona, segons han alertat a l'Agència Catalana de Notícies diverses fonts coneixedores d'aquesta situació i que han confirmat, a més a més, fons de DIF.
I què passa? Doncs que aquesta afectació impedeix els convois procedents de Barcelona i el sud del país avançar cap a la resta del continent i també que n'arribin alguns provenients des de França. Abans de conèixer aquesta incidència, la situació per a les companys ja estava impactada per les complicacions que s'han viscut a la xarxa de trens aquests dies en unes vies que són comunes amb els serveis de passatgers en alguns trams. ADIF admet que està treballant per reparar tot això al túnel Baja com més aviat millor.
Si tornem a la resta de línies, mentre duran totes les oves de reparació de la infraestructura, que ha provocat aquest caos que estem comentant, que us estem explicant en aquests darrers dies, i especialment ahir al matí, Renfe manté actius 10 plans alternatius de transport, inclouen
146 autobusos i 700 informadors. A més a més, a primera hora d'aquest matí molts usuaris s'han acostat a les estacions amb aquests plans alternatius ja previstos i alguns han optat pel vehicle privat, com ja dèiem ahir, que s'ha notat moltíssim a les carreteres. Arran de totes aquestes incidències registrades, el servei de rodalies és gratuït i a les estacions es pot aconseguir l'abonament gratuït.
I com no podia ser d'una altra manera, avui tornem a escoltar el portaveu de Renfa, Antonio Carmona, que feia aquest resum aquest matí sobre la, diguéssim, posada en marxa de nou de les línies de Rodalies. Avui el servei de Rodalies s'està iniciant en la línia del que estava previst. L'AR1 està circulant entre Hospitalet i Arenys en servei ferroviari, Arenys-Massenet servei alternatiu per carretera...
R2 servei ferroviari, R3 servei de bus, en línies generals tot el que estava previst. Seguim treballant amb els tècnics de DIF per poder seguir reobrint trams. Al llarg del dia, si hi ha qualsevol novetat, actualitzarem la informació i en línies generals podem parlar que el servei s'està prestand amb una raonable normalitat dintre del que hi havia previst pel dia d'avui.
Mentrestant, aquesta crisi de Rodalies ja s'ha cobrat als primers cessaments. Es tracta del director de Rodalies, Josep Enric García Alemany, i el responsable d'operacions i explotació de DIF, Raül Miguez Baillo. A més, hem d'afegir que el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, ha explicat que està previst que no s'hauria de trigar molts dies més a solucionar tots aquests problemes a Rodalies i que, mentrestant, hi haurà tots aquests serveis alternatius perquè la gent pugui anar cap a la feina o estudiar.
Pues confío en que con todas las actuaciones que tenemos en marcha y con las que vayamos detectando que nos permitan actuar, pues no deberíamos tardar muchos días. Ahora bien, también le digo que normalizar significa que pueda funcionar el ferrocarril, pero en algunos casos durante algún tiempo lo va a hacer con limitaciones. Por ejemplo...
Con limitaciones de velocidad, en tanto estamos trabajando para que esos puntos de emergencia puedan quedar resueltos y en algún caso en vía única, también es verdad. Es decir, que una cosa es que el sistema pueda operar.
Nosotros vamos a trabajar para que sea así y otra es que no tenga limitaciones. Durante un tiempo las va a tener por estas actuaciones de mantenimiento. Es importante también que sepan que donde no podamos alcanzar con el ferrocarril alcanzará el autobús, es decir, hay servicios alternativos de transporte. Santana ha avançat a més a més un pacte amb la Generalitat per ampliar el pla Rodalies i ha assegurat que ha d'arribar fins als 8.000 milions. Això sí, ha explicat que aviat se'n donaran més detalls.
En estos últimos siete años hemos certificado obra de planta Rodalies por más de 3.400 millones. Yo creo que eso hay que decirlo.
Muchos años de desinversión anteriores, eso es cierto, y que en materia ferroviaria las soluciones no son de un día para otro. Necesitamos tiempo para que una inversión de este calibre y la que tenemos pendiente de hacer pueda ir ofreciendo el sistema ferroviario que Cataluña necesita. Pero este Gobierno ha hecho y está haciendo sus deberes, de verdad lo digo, y lo vamos a demostrar y lo vamos a explicar con datos. Si usted me pregunta por el futuro, por supuesto que hemos hablado ya con la Generalitat y hemos pactado una ampliación
del plan hasta el año 2030 con nuevos recursos, pero no quisiera entrar en más detalles porque le repito que eso seguramente va a ser objeto pronto de una comparecencia pública.
Més coses, perquè les plataformes d'usuaris del tren a Catalunya han convocat manifestació el 7 de febrer a Barcelona per denunciar la desinversió sistemàtica en infraestructures ferroviàries. Serà a les 5 de la tarda, començarà l'estació de França i acabarà a la plaça de Sant Jaume. Ho ha explicat aquest matí l'Anna Gómez Llaurador, que és la portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies.
Demanar un tren digne, per demanar un servei públic de qualitat per a tothom i arreu del territori. Portem uns dies insuportables i no ens ha quedat res més que, tot i que les comunicacions amb el govern són diàries, hem de sortir al carrer i demostrar la nostra indignació i que ja vam avisar que podíem arribar a aquest punt. No ho farem sols, estarem amb entitats,
com per exemple ni un pam de terra, estem contactant amb el sindicat de llogaters, estem contactats amb pagesos, volem tocar totes les portes perquè la mobilitat ho engloba tot. Està el dir que volem viure als nostres territoris i no estar condemnats a no poder arribar a la capital.
o també està la gent que marxa de la capital a emplenar aquesta Catalunya buidada, o simplement perquè ja no pot aguantar el viure pel tema dels preus aquí a l'habitatge a Barcelona. I anem ara a escoltar un parell de reaccions més, en aquest cas més locals i comarcals. Comencem per Junts Rubí perquè ha denunciat el col·lapse de Rodalies, en aquest cas...
a la línia R8, després del despreniment que us estem explicant que es produïa ahir a la tarda i que va causar la interrupció de la circulació en aquesta línia. Per Junts, aquesta situació i la dels darrers dies té conseqüències directes en el dia a dia de la ciutat, especialment...
en el cas dels treballadors i dels estudiants. Diu Junts que el caos de Rodalies és insostenible i ha acusat l'alcaldessa Anna Maria Martínez i el seu partit de mirar cap a una altra banda perquè cal remarcar, segons ells, que els socialistes governen a tot arreu. Per reformació, la primera d'ell no hauria de protegir el seu partit, sinó a la seva ciutadania. La responsable d'organització de Junts a Rubí, Anna Casamian,
ha subratllat que no es pot normalitzar que cada dia hi hagi una nova emergència ferroviària i ha posat el focus en l'impacte social d'aquest col·lapse. És que no podem normalitzar que cada dia hi hagi una nova emergència ferroviària. La gent arriba a l'estació i només troba avisos d'haveries suspensions.
El missatge que reben els usuaris és molt clar, que el seu temps no val res i això és absolutament inacceptable. La mobilitat no és un luxe, és un dret bàsic. Rubí no pot continuar sent una ciutat de segona en infraestructures. Aquest col·lapse afecta treballadors, però és que també afecta a molts estudiants que depenen de la R8 per arribar a la Universitat Autònoma de Bellaterra. Rubí no pot continuar vivint amb aquesta incertesa permanent.
I la cambra de Terrassa, que també n'ha parlat, en aquest cas el seu president Ramon Talamàs, que ha lamentat l'impacte que aquest caos de rodalies té en la ciutadania i en l'activitat econòmica, ho va dir ahir, en la tradicional trobada anual amb els mitjans de comunicació, i Talamàs destacava que les conseqüències també reuen en la imatge que es dona a l'exterior.
L'impacte és important perquè, evidentment, si tu no et pots desplaçar, no pots... I, sobretot, això... El que més jo crec que és més greu és la desprogramació, perquè si tu et diuen demà sortiran els trens i tu vas a l'estació i surten als set, però als vuit ja no surten, tot això causa un desgavell. Jo, arribar a xifrar la...
El muntant econòmic d'això no seria capaç d'estimar-ho. Podríem fer càlculs, però... L'altra cosa important és l'imatge que donem. Aquí ens visiten empreses estrangeres que venen a invertir. Tot això, aquestes notícies, calen dir... Per tant, jo diria que el fet reputacional és tan o més important que la pèrdua econòmica.
Talamàs ha considerat que la manca de finançament històrica a Catalunya està al darrere d'aquesta situació, així com el dèficit fiscal i la poca execució d'inversions. De fet, ha destacat també la situació actual on tant el govern espanyol com el català no tenen pressupostos aprovats, una situació que ha dit que fa que la gestió sigui encara més complicada. En aquest sentit, ha assegurat que el nou finançament permetria avançar en una millora, donat que a la vegada podria permetre desencallar l'aprovació dels pressupostos.
Nosaltres aquesta llei de càmeres també va lligada, no amb la llei perquè no pot anar, però va lligada amb un acord de finançament de l'activitat camaral que la necessitem per tirar endavant tot el que tenim fet, tot el que estem fent. Nosaltres tenim un pressupost ara al cap d'uns anys equilibrat.
Però és que tenim una llista de temes molt més importants que els finançaments del condicionament, perquè hem de ser responsables dels números. I per tant, el finançament camaral també va lligar perquè s'aprovin els pressupostos. I per tant, si ho mires tot plegat, és dir, no és el que voldríem, s'ha de treballar més, però no fotem tota la base.
Pel que fa, en relació baixa, la llei de Cambres ha lamentat que tot i tenir un consens amb PIMEC i amb Foment, que va permetre registrar el text al Parlament a proposta del PSC Esquerra Junts i el PP, les dues patronals finalment van entrar a una escrita amb els sindicats UGT i Comissions Obreres en contra d'alguns fragments d'aquest redactat. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
Canviem de tema. Avui, 27 de gener, Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, a Ràdio Rubi hem volgut recordar uns veïns del municipi que sovint han quedat fora del relat col·lectiu. Els 11 rubinencs deportats als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial.
Un d'ells és Francesc Bertroli Creus, mort al camp de Guggen el 7 de gener de 1942. El seu nebot, Francesc Bertroli, ha explicat aquest matí a Ràdio Rubí que durant molts anys aquesta història va ser silenciada dins de la família.
el meu pare no volia aprofundir en explicacions, sinó que quan sortia un tema d'aquests preferia no parlar-ne, perquè jo crec que el que volien era oblidar el maltrago que havien passat, perquè ell era, tal com deia el Manel, ell era molt republicà, molt representatiu aquí a Rubí,
Bartrolli ha relatat que no ha estat fins fa pocs anys després, gràcies al treball de la memòria històrica, que ha pogut començar a reconstruir què és el que va passar amb el seu tiet. Una història que, assegura, genera un rebuix absolut al feixisme i reforça la necessitat de no oblidar. L'entrevista també ha comptat amb la visió històrica del rubinenc Manel Soler, que ha contextualitzat per què tan republicans espanyols van acabar els camps nazis després de la Guerra Civil. Escoltem l'historiador.
i això estem parlant del setembre del 40, aproximadament, i ells li plantegen una vegada més que què han de fer amb tots aquests republicans que tenen allà. I llavors el Serrano Sunyer els diu que per ells, o sigui, pel govern espanyol, són apàtrides i que, per tant, no són espanyols. Llavors, a partir d'aquí, em sembla que hi ha de forma immediata, quan marxa el Serrano Sunyer, fan un decret llei, o el que sigui en aquell moment,
i tots aquests apàtrides els porten als camps d'extermini.
Segons Soler Arrubia, documentats 11 veïns deportats als camps nazis, la majoria joves, molts dels quals no van sobreviure a les duríssimes condicions de treball forçat, de fam i de deshumanització. I des de fa unes setmanes, la paret principal de la plaça 25 de Setembre, al barri del mateix nom, està decorada amb un mural de l'artista Miquel Bert. Recorda a la Rierrada de 1962 en aquest cas.
L'obra pictòrica simbolitza la unió i la solidaritat de la ciutadania que, després de la catàstrofe, es va organitzar per reconstruir la ciutat física i emocionalment. L'obra està dividida en tres parts en les que es poden veure dos moments de treball durant els dies posteriors a la tragèdia. La part central del mural reprodueix una escena real en la que una filera de persones travessen la riera de Rubí sobre un pont improvisat i amb una imatge de fons que recorda, com diuen algunes víctimes, que la zona de l'Àscar Dívol era un gran mar.
El creador de l'obra ha explicat que va fer una primera tasca de documentació i es va fer una trobada amb veïns del barri per intentar copsar com havia impactat la tragedia sobre les seves vides. La seva intenció, però, era mostrar la solidaritat que es va generar a partir d'aquesta catàstrofe i com la població va organitzar-se per reconstruir la zona i seguir endavant.
I el que sí que volia és que la imatge central fos potent i també representés una mica aquesta força del poble i aquesta diversitat d'un barri que va quedar totalment destruït. Aleshores vaig trobar una imatge on es veia que el veïnat havia construït aquest pont efímer o totalment improvisat pràcticament el dia després i per mi va simbolitzar molt la...
aquesta unió popular. Entre tots, fem el que sigui per tirar endavant. L'artista també és autor d'un altre mural dedicat a Neus Català a la població de Malgrat de Mar. L'activista antifeixista està molt lligada a la comarca del Maresme, on va treballar a diverses colònies tenint cura d'infants. De fet, la seva marxa a França, el 1939, tenia com a principal objectiu salvar els nens i les nenes d'aquestes colònies.
En aquest cas, el mural de Malgrat, titulat Cara i Creu, reprodueix el famós retrat de català amb el vestit del camp d'extermini de Ravensbrück. Una imatge més positiva on se la veu caminant amb altres dones del moviment antifeixista.
Trobem aquesta imatge icònica, en aquest cas sí que vaig voler treballar amb aquesta imatge icònica, perquè la Neus Català, la imatge aquesta que veiem amb l'uniforme de presa, de fet és una fotografia que es va fer, va demanar que li fessin un cop alliberada. Va ser la imatge amb la que ella volia que es recordés aquesta fotografia.
Aquesta tragèdia i aquest moment... A la part de baix veiem aquestes dones en un moment més vital i molt més feliç. És una imatge de la Neus Català amb unes companyes a França. I trobava que era més positiu veure aquesta espècie de caminar cap endavant. Podeu veure l'entrevista a radiorubí.cat Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat
Ho trobaràs a la 99.7 de l'FM i a radiorubí.cat.
I l'alternativa d'unitat popular, l'UP, es mostra convençuda que la justícia els donarà la raó i que aturarà la requalificació urbanística que permet construir pisos a l'entorn de l'escardíbul. La formació considera que les justificacions de risc tenen inundabilitat, ara sí, que conté el projecte són parcials i obsoletes, i recorda que l'estudi més recent augmenta significativament el risc de desbordament de la Riera.
En aquesta zona recordem que va ser aprovada inicialment el ple municipal a finals de 2023 i un any més tard va rebre la llum verda definitiva de mans de la Comissió d'Urbanisme de l'Arc Metropolità. Poc després, la UB va presentar un contenciós administratiu contra els dos organismes, en entendre que els nous blocs de pisos que s'hi projecten es construiran en una zona inundable. Escoltem Eduard de Ribot, que és l'advocat que està portant el recurs de la UB.
Sembla evident que si en les circumstàncies actuals, si el govern de la Generalitat va adoptar un acord del 4 de novembre de 2024, diguem hem de cartografiar de nou i revisar tota la inundabilitat del país, perquè veiem que està obsoleta, no té sentit que els dos mesos...
el mateix Departament de Territori, sense complir aquell requisit, aprovi amb un indret que és tan rellevant a efectes d'inundació com és aquest d'Escardi.
El projecte inclou un informe de l'Agència Catalana de l'Aigua que es mostra favorable pel que fa al risc d'inundació. El test qualifica la zona com a risc baix o excepcional, el llindar més baix possible, amb un període de retorn de 500 anys. Es dona la circumstància, però, que es tracta d'un estudi de 2013, emmarcat en la tramitació, aleshores, del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal i que se centrava en els nous ponts que es volien construir sobre la Riera.
De fet, el Pla d'Emergències per risc d'inundacions aprovat recentment recull un estudi de 2021 que rebaixa el període de retorn a la mateixa zona fins als 60 anys. Derriba recorda que la justícia ja ha suspès planejaments urbanístics, com és el cas de Roses, per que estan obsolets o incomplets aquests plans. El lletrat també és de l'opinió que l'expedient d'aquesta modificació urbanística hauria d'haver inclòs un estudi d'impacte ambiental
informes del Departament de Cultura, pels habitatges inclosos al catàleg de patrimoni, o haver estudiat altres alternatives. Aquests i altres arguments es recullen al recurs de la UB, que s'està tramitant a la secció segona de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
I aquest dijous hi ha ple municipal aquí a Rubí i el Partit Popular presentarà una moció on demana que es baixin els impostos als autònoms i que també se'ls disminueixi la burocràcia. El que volen bàsicament des del Partit Popular de Rubí és que el govern espanyol adopti mesures urgents per aliviar la càrrega fiscal i administrativa dels autònoms que pel Partit Popular representen un col·lectiu clau per a l'economia local. De fet,
Segons la formació a la ciutat, hi ha 4.800 treballadors autònoms, molts dels quals estan vinculats directament al comerç local. Una de les reclamacions del govern espanyol per part del PP és alliberar de l'IVA els petits negocis que tenen menys facturació. Juan José Giner és el portaveu del PP de Rubí.
Y uno de ellos, de las medidas, es la exención del IVA para pequeños negocios. Eximir el IVA para también empresas con una facturación inferior a 85.000 euros. Sin olvidar tampoco que tenemos una grandísima competencia con la venta online, los pequeños comercios, por las grandes superficies. Y con ello también incluimos que con esta exención del IVA habrá también unos gastos de gestoría que tenemos anuales y trimestrales los autónomos.
Una altra de les mesures que sol·liciten els populars rubinens és la rebaixa de la quota dels autònoms per a aquelles persones que no soleixen el salari mínim interprofessional. I, per últim, el PP creu que l'Ajuntament de Rubí també pot tenir un paper molt més actiu en la defensa del comerç local. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I demà dimecres el Banc de Sang i Teixits torna una vegada més a la biblioteca per recollir sang i plasma en horari de matí i de tarda. En total s'hi han apuntat 87 rubinencs i rubinenques i encara queden 3 places. Només heu d'entrar al web bancsang.net i reservar una d'aquestes hores que encara queden. La portaveu del Banc de Sang i Teixits, Gala Cordel, ens recordava en una entrevista a Ràdio Rubí la importància de donar i què és el que es fa, per exemple, amb la sang.
Necessitem d'aquestes donacions de sang perquè sempre expliquem que darrere d'aquesta donació nosaltres elaborem aquests components sanguinis, el portem al banc de sang i el restaparem amb el plasma, una part de plasma petita, una de globus vermells i una altra petitona de plaquetes. Per nosaltres tot és superimportant, però per aquestes dates les plaquetes són imprescindibles per molts tractaments i per molts malalts. Per tant, és molt important apropar-nos i tenir aquest mínim de campanyes de sortides
que fem, i també dels hospitals, i molta gent hi ve i dona sang.
El banc de sang ja té programades altres visites a la ciutat, a banda de la de demà. Per exemple, el 6 de febrer es podrà tornar a donar sang, plasma no en aquest cas, a la unitat mòbil que s'instal·larà davant de l'antiga estació. L'horari en aquest cas serà de les 10 del matí a les 2 de la tarda i de 2.45 a les 8 del vespre. Aquí encara queden moltes places i més dies encara que podreu anar a fer aquesta acció solidària que és donar. El 13 de febrer hi haurà una altra donació a la biblioteca, només en horari de matí.
Aquí queden 37 places encara. I el dia 18 de febrer el Banc de Sang s'instal·larà a l'Institut La Serreta, al carrer Lapant número 1. De moment, aquí no hi ha cap persona inscrita, per tant, només heu d'entrar a bancsang.net i, com dèiem, reservar dia i hora. I acabem l'informatiu parlant avui de l'edifici del Rubiforme i de la formació que s'hi ofereix. Ens dona més a dalt aquesta informació el nostre company, l'Ariel Benavente.
El Rubí Forma ofereix més de 7.700 hores de formació subvencionada. Es tracta de cursos que permeten obtenir 13 certificats professionals i un grau B dins del programa d'accions prioritàries. Les formacions s'adrecen principalment a persones majors de 16 anys que estiguin a l'atur, inscrites al Servei d'Ocupació de Catalunya. Tot i això, fins un 30% de les places són per a persones que ja estan treballant
i volen millorar les seves competències. Els cursos començaran entre els mesos de març i setembre del 2026, inclouen àmbits molt diversos. Les formacions tenen una durada d'entre 260 i 920 hores. Els certificats professionals són titulacions oficials vàlids a tot l'Estat i es divideixen en tres nivells. Els de nivell 1, que no requereixen estudis previs, els de nivell 2, que demanen l'ESO o el graduat escolar, i els de nivell 3, que demanen el batxillerat o un cicle formatiu superior.
Les persones que no puguin acreditar aquests requisits hauran de fer una prova de competències. D'altra banda, el grau B és una formació parcial equivalent a un mòdul i no requereix requisits acadèmics. Les classes s'impartiran principalment als espais homologats del Rubí Forma i, en alguns casos, a l'edifici La Cruïlla, amb un màxim de 15 alumnes per grup. Aquesta iniciativa està impulsada i subvencionada pel Servei d'Ocupació de Catalunya amb fons del Ministeri d'Educació i del CEPE. Les persones interessades poden adreçar-se al Rubí Forma o al web municipal.
Tota la informació cada hora a la 99.7 de l'FM i sempre a radiorubí.cat.
Doncs en un minut seran dos quarts de tres de la tarda. Ja sabeu que podeu escoltar les notícies de la xarxa i a partir de les quatre tornen els butlletens horaris amb el David García entrena i a les vuit amb l'informatiu vespre. I com sempre podeu llegir i escoltar les nostres entrevistes al nostre web per redirubí.cat i també seguir-nos a les nostres xarxes socials. Que tingueu una molt bona tarda. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat
Ho trobaràs a la 99.7 de l'FM i a radiorubí.cat.