Informatiu migdia. David García. Molt bona tarda, és dimarts 4 de novembre i repassem els principals titulars d'avui amb la Patria Díaz.
La zona de baixes emissions entrarà en funcionament el mes vinent. El dia concret encara no se sap perquè falten per tancar alguns serrells, com la instal·lació de càmeres de videovigilància, les noves senyals o la plataforma digital per fer-hi gestions, però l'Ajuntament confirma que les restriccions haurien de començar el desembre.
La posada en marxa de la zona de baixes emissions és un tema polèmic d'una banda, però també complicat. I és que diverses excepcions, autoritzacions, canvis de restriccions segons passi el temps i zones de la ciutat que potser no queda clar si es veuen afectades o no. Dedicarem precisament els primers moments aquest informatiu a resoldre els dubtes més habituals sobre aquesta imminent entrada en vigor de la zona de baixes emissions.
Fins ara, les preocupacions més destacades pels rubinencs eren, en aquest ordre, la inseguretat i la delinqüència, la manca de manteniment i les dificultats per aparcar. I aquest 2025 el rànquing no ha canviat. Doncs sí, l'última edició de l'enquesta de satisfacció ciutadana, que tot just acabem de conèixer, no reflecteix cap canvi en les preocupacions principals dels rubinencs. Els enquestats continuen manifestant-se majoritàriament satisfets de viure a la ciutat, la majoria creuen que Rubí està igual que l'any passat,
i Font del Ferro es consolida com el servei municipal millor valorat. Rubí s'ha convertit en un referent en autoconsum energètic gràcies a l'Institut de la Sarreta, un dels primers centres educatius de Catalunya amb plaques solars pròpies dins del Plau de la Generalitat per assolir l'autoconsum de tots els edificis públics abans del 2030. L'equipament estava pendent que Endesa donés d'alta als comptadors de les noves instal·lacions d'autoconsum i des de fa uns mesos ja funcionen a ple rendiment.
L'electricitat que es capta al terrat de la Serreta va pel consum del propi institut i la que s'obre es destina als equipaments públics propers que gestiona la Generalitat, els jutjats, la Comissaria dels Mossos i el Cap Mutua. N'hem parlat el Rubi al dia amb el Daniel Pérez, que és el director general de l'empresa pública autonòmica L'Energètica.
I l'aula d'extensió universitària ha tornat a començar el seu curs amb un gest solidari. Els més de 1.500 euros, que van recaptar fa un mes durant la representació a la sala de l'obra Wateke, han estat donats a Metges Sense Fronteres. El donadió es va sanificar ahir a la tarda davant de la pediatra Elena García, que va acceptar el gest, tot insistint en la tràgica situació que s'està vivint al Sudan, on una guerra civil activa des de fa dos anys està provocant més d'atenció 15 milions de desplaçats.
I pel que fa a la informació meteorològica, tornen a pujar els termòmetres ara mateix, després d'aquesta nit de rècord, de rècord de fred. Des de la xarxa, el Lluís Mi Pérez ens explica com tindrem el temps avui. Bon dia, Lluís Mi. Bon dia, un dimarts, d'allò més tranquil. Sí que hem despertat amb vomitat, amb oires, molts núvols baixos a la Catalunya central i sobretot a Girona, però gran part d'aquestes núvolades s'estan desfent i, de fet,
El que queda d'aquest dimarts continuarà sent de temps més aviat plàcid, amb una temperatura que està escalfant més que no pas la d'ahir. L'ambient aquesta tarda acabarà sent encara més càlid i més suau, i en molts casos ens mourem en el llindat dels 20, 22, 23 graus. On més pujarà aquesta temperatura serà cap a la banda baixa del Segre i també a les comarques de Girona, allà amb una mica de vent de garbí, vent de sud, que s'anirà accentuant, a l'igual que als cims del Pirineu.
A últimes hores a la tarda, algunes núvolades arribaran per la costa i, de fet, el dimecres ja tindrem molts més núvols arran de mar. Núvols que al voltant del mig matí i migdia deixaran pluges, sobretot a les comarques de Barcelona, clarianes cap al nord del país, però el dimecres a la tarda també s'anirà carregant en aquestes comarques del nord. Ho anirem seguint a la xarxa.
La zona de baixes emissions de Rubí entrarà en funcionament aquest mes de desembre, segons ha explicat l'Ajuntament. No hi ha data concreta, perquè encara queden alguns detalls per tancar, però tot apunta que l'instrument es desplegarà aviat. Tot seguit, resolem els dubtes més freqüents sobre les noves restriccions de pas als vehicles més contaminants.
Què és una zona de baixes emissions? La zona de baixes emissions és la part d'una ciutat on s'apliquen restriccions de pas i estacionament als vehicles de combustió més contaminants. L'objectiu és millorar la qualitat de l'aire de la zona.
I és d'obligat compliment? Sí, la llei 7 barra 2021 de canvi climàtic del govern espanyol obliga els municipis de més de 50.000 habitants, com Rubí, a establir una zona de baixes emissions. L'obligació, per cert, havia de començar el gener del 2023, però pocs municipis ho van fer a temps. La normativa estatal està alineada amb els objectius de la Unió Europea i busca donar compliment als Acords de París de 2015 per frenar el canvi climàtic.
I quins seran els límits d'aquesta zona de baixes emissions aquí a Rubí? La zona escollida ocupa el centre de la ciutat, un àmbit urbà consolidat de 55 hectàrees i el 18,9% del sol residencial del municipi. El map està delimitat pels carrers Catmo, Bassas, Burgo, El Camí de Can Oriol, Calderón de la Barca, Magallanes, Lluís Ribas, Bertrina, Durani Bas, Cervantes, Lumière, El Passeig del Ferrocarril, Joan Miró, Josep Serra...
el passeig de la Riera, el carrer Gimnàs i la C1413, tot el que hi ha dins d'aquests carrers, perquè aquestes vies no estan a la zona de les baixes emissions. Dins del mapa hi ha tota l'actual Illa de Vianant i més de mig centenar d'equipaments públics i privats, aproximadament la tercera part del total de Rubí. Entre ells l'Ajuntament, el Mercat, la Biblioteca, l'Ateneu, l'Escardíbul, l'Escardíbul edifici perquè l'aparcament no hi entra, l'Església de Sant Pere, la comissaria, els jutjats o diferents escoles i locals d'entitats.
Pel que fa al transport públic, tota la zona queda coberta per l'autobús urbà. Per cert, que la Generalitat obliga que aquestes zones de baixes emissions ocupin el 25% del territori, més del que hi haurà robí. Per tant, és previst que la primera revisió del projecte d'aquí 3 anys es pugui ampliar el mapa per arribar a aquesta extensió.
I quins vehicles tindran prohibit el pas? Tindran restringit el pas per la zona de baixes emissions els vehicles sense etiqueta ambiental, que no tinguin ni la 0, la ECO, la B o la C. Bàsicament, es tracta dels vehicles de benzina anteriors a 2001 i els dies alt anteriors a 2006. I quins seran els horaris d'aquesta zona de baixes emissions? De dilluns a divendres, entre les 7 del matí i les 8 del vespre. Així, els vehicles sense etiqueta podran creuar lliurement la zona de baixes emissions, per exemple, durant les nits, els caps de setmana o els festius.
Quines excepcions hi ha previstes? Moltes. Els rubinents empadronats dins de la zona de baixes emissions podran accedir-hi sense restriccions, tinguin el vehicle que tinguin. També els propietaris o llogaters d'un pàrquing que estigui dins del perímetre, així com aquells veïns que ja tinguin un pas per poder circular per l'illa de Benans. Tampoc estaran obligats a respectar la zona de baixes emissions, els vehicles que siguin necessaris per activitats professionals, els dels serveis d'emergències o els de transport de persones amb mobilitat reduïda.
Es podran demanar autoritzacions puntuals per creuar la zona de baixes emissions? Sí, tothom podrà demanar fins a 24 autoritzacions diàries cada any per creuar la zona de baixes emissions de forma puntual. També s'han previst autoritzacions per famílies amb baixos nivells de renda i per als treballadors o autònoms als quals se'ls quedin com a màxim 5 anys per la jubilació. A més, ho podran demanar les empreses que operen dins de la zona de baixes emissions, a les quals se'ls podrà facilitar autoritzacions per accedir-hi de forma periòdica però puntual.
I quan es comença a aplicar? Ho dèiem, l'Ajuntament explica que entrarà en funcionament aquest desembre, tot i que encara es desconeix la data exacta. El reglament i l'ordenança ja estan aprovats, però encara queda la instal·lació de càmeres o senyals i la posada en marxa de la plataforma online per gestionar permisos i autoritzacions. El consistor informarà quan tot el sistema estigui gest per ser implementat. I què és el que passa amb els vehicles d'etiqueta B?
Per ara, els vehicles d'etiqueta B, que són els de benzina, matriculats entre el gener del 2001 i el gener del 2006, i els diesel, matriculats entre el gener del 2006 i el gener de 2015, per ara podran passar per la zona de baixes emissions sense restriccions, però aviat començaran. Les restriccions a partir de l'1 de gener del 2026 se'ls podrà restringir el pas, però només als dies d'episodi de contaminació ambiental.
I atenció, perquè l'1 de gener del 2008 els vehicles amb etiqueta B passaran a tenir les mateixes restriccions que els automòbils sense etiqueta ambiental. I es podrà deixar el cotxe als aparcaments de l'Escar Dívol i el Rubí Forma? Sí, els dos grans aparcaments de la ciutat queden fora del perímetre de la zona de baixes emissions i, per tant, s'hi podrà aparcar sense problema.
I què és el que passa amb els aparcaments soterranis? És a dir, el Mercat, 11 de setembre o Allende, per exemple? L'aparcament municipal del Duin fa anys que està tancat, però quan es recuperi, si es recupera, quedarà fora de la zona de baixes emissions i, per tant, s'hi podrà accedir sense restriccions. Els altres tres grans aparcaments municipals soterrats, el del Mercat, el de la plaça 11 de setembre i el de Salvador Allende, aquest últim tancat temporalment per problemes estructurals, estan dins del perímetre afectat i, per tant, només s'hi podrà accedir amb vehicles autoritzats o amb excepcions.
I de quan seran per cert les multes? Incomplir les sancions de la zona de baixes emissions estarà sancionat com a infracció greu segons la llei de trànsit. Per tant, seran 200 euros de multa o 260 en cas de reincidència o si l'incompliment té lloc durant un dia d'episodi ambiental per contaminació.
I com es controlarà tot plegat? El model previst preveu la instal·lació de 5 punts de control dotat de càmeres per fer reconeixement de matrícules mitjançant algoritmes de visió artificial. És previst que les càmeres s'instal·lin a la plaça del Mercat, als carrers Sant Galletà i Monturiol i també a l'entorn de les places Figueres i Pep Rovira.
I a tot això, es reduirà la contaminació? Segons l'estudi previ, inclòs en el projecte de la zona de baixes emissions, sí. S'espera que la reducció de gasos d'efecte hivernacle sigui de 1.264 tones anual, un 3,11% de les emissions produïdes pel trànsit a Rubí. Aquestes dades corresponen a l'inici de les restriccions quan només afecta els vehicles sense etiqueta ambiental. Quan comencin les restriccions també al vehicle amb etiqueta B, a partir del 2028...
L'estalvi prevista augmentarà considerablement. S'espera que s'arribin a estalviar 3.158 tones de gasos hivernacle, que són un 7,7% del total.
I la gran pregunta, com afectarà la mobilitat? Doncs els autors del projecte de la zona de baixes emissions calculen que l'entrada en marxa de la mesura reduirà un 5% la mobilitat en transport privat a Rubí. És a dir, trajectes que es fan actualment en cotxe i que ja no es faran quan entri en vigor la zona. Pel que fa a la resta de conductors afectats, s'espera que la meitat canviïn els trajectes que fan ara en cotxe per mobilitat activa, és a dir, a veu, amb bicicleta o amb patinet, o en menor mesura en transport públic, bàsicament en Rubibús.
I segons els mateixos càlculs, el 45% restant acabaran canviant el seu cotxe sense etiqueta per un altre menys contaminant. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
Rubi s'ha convertit en un referent en autoconsum energètic gràcies a l'Institut La Sarreta, un dels primers centres educatius de Catalunya amb plaques solars pròpies dins del Pla de la Generalitat per assolir l'autoconsum de tots els edificis públics abans de 2030. L'equipament estava pendent que Andés adonés d'alta els comptadors de les noves instal·lacions, però des de fa uns mesos ja funciona a ple rendiment.
Daniel Pérez, el director general de l'Energètica, ha explicat que aquesta iniciativa no només genera electricitat, sinó que també permet compartir-la amb edificis públics del voltant, en aquest cas la comissaria dels Mossos, els CAPs i els jutjats. En aquest cas, la Serreta, la particularitat que té és que, a banda de ser una de les 150 que hem instal·lat els dos primers anys de vida de l'Energètica,
és una de les primeres, de les cinc primeres, on s'ha provat el sistema d'autoconsum col·lectiu, que després s'anirà expandint a totes. I en aquest cas, l'Institut de les Serretes, un projecte pilot, en el sentit que vam dir no, no té sentit que enviem l'energia a la xarxa i que ens la paguin a preu pràcticament de zero, sinó compartir-la amb els edificis del buc.
L'Institut La Sarreta només consumeix un 5% de l'electricitat que genera, mentre que la resta es destina a altres equipaments situats a menys de dos quilòmetres, creant així una comunitat energètica pública que aprofita al màxim la producció solar. Segons el director de l'Energètica, les primeres instal·lacions com La Sarreta són clau per aprendre i optimitzar els processos. Pérez ha destacat que, a banda d'instal·lar plaques,
També s'ha de gestionar de manera eficient els horaris i les necessitats de cada edifici. I amb aquest projecte assegurat que es pot redistribuir l'energia fins i tot cada 15 minuts per maximitzar l'autoconsum i minimitzar el que va a la xarxa. El Pla de la Generalitat preveu instal·lar plaques solars amb 1.400 cobertes públiques, incluint instituts, hospitals o dipòsits d'aigua. En una primera fase s'ha començat per instal·lacions més grans i s'han anat fent els instituts de manera recurrent.
També s'estan estudiant aparcaments i pèrgoles com noves superfícies per la generació d'energia solar compartida. A més de l'estalvi econòmic, Pérez destaca els beneficis ambientals i de seguretat energètica. Tot i això, insisteix que l'objectiu no és l'autosuficiència total, perquè és important que els edificis públics es mantinguin connectats a la xarxa per garantir subministrament continu. Finalment, el responsable de l'energètica fa una crida a la ciutadania i al sector privat.
Bé, crec que el més important, i de vegades ens n'oblidem amb els vents que bufan dels Estats Units, però el més important és que estem en emergència climàtica. Hem passat ja la castanyada i encara estem en maniga curta. Això cada vegada serà pitjor i, per tant, necessitem mesures urgents per combatre aquesta emergència climàtica. Ara d'aquí pocs dies començarà COP30, de nou se'n parlarà, s'assoliran grans compromisos a nivell internacional, però després
La lluita contra el canvi climàtic no es fa a la COP30, sinó que es fa a l'Institut La Sarreta. Amb aquesta iniciativa, Rubí i La Sarreta es posen a l'avantguarda de la transició energètica a Catalunya, mostrant que compartir energia renovable entre edificis públics és possible i eficient. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
La sensació d'inseguretat, la manca de manteniment i la dificultat per trobar aparcament continuen sent els aspectes de la ciutat que més preocupen els rubinencs. L'última edició de l'enquesta de satisfacció ciutadana i coneixement de la ciutat no recull diferències significatives entre les prioritats dels encastats, que majoritàriament es continuen mostrant satisfets de viure a la ciutat. La inseguretat i vigilància continuen estant entre les preocupacions més destacades de més de la meitat dels encastats,
amb peticions de més control a l'entorn de l'estació i les torres o queixes de manca de presència policial. Amb tot, ha crescut lleugerament la nota atorgada a la pregunta sobre si se senten segurs a Rubí. Ha passat d'un 5,23 a un 5,6. I també si se senten segurs al seu barri, del 6,42 al 6,51. Tot i això, on els encastrats asseguren sentir-se més segurs és a casa seva, amb una nota global del 7,7.
En un terç dels casos, els encastats també han assenyalat com a preocupacions el manteniment i la neteja de la ciutat, en comentaris, per exemple, sobre voleres amb mal estat o pudor als contenidors, i també l'aparcament, especialment la dificultat de trobar-lo a la zona centre. I temes com la immigració, l'atur, les ocupacions il·legals o l'educació, que són força polèmics de vegades al cert,
és que només han estat assenyalats com a una de les principals preocupacions en menys del 5% dels casos dels encastats. Pel que fa a la satisfacció de viure a Rubí, un 74% de la mostra es mostra satisfet, això és un 5% menys que l'últim estudi. Dos de cada 10 diuen que ni els agrada ni els desagrada, i el 6% dels encastats no estan satisfets de viure a la ciutat.
L'enquesta també apunta que gairebé el 70% de la població creu que Rubí està com l'any anterior, que Font del Ferro, les escoles Bressol o el Rubí Forma encara són els serveis municipals millors valorats, o que la majoria dels encastats desconeixen el servei de mediació, els regidors de districte o el programa d'alcaldesses barris.
L'informe complet d'aquesta última enquesta de satisfacció ciutadana, amb entrevistes a 420 rubinencs que es van fer entre el maig i el juny, ja es pot consultar al web municipal. I més coses, perquè aquesta setmana l'Ajuntament ha iniciat la instal·lació de coixins barrinesos prefabricats a diferents carrers, amb l'objectiu de pacificar el trànsit i reforçar la seguretat viària. Aquests elements físics obliguen els conductors a reduir la velocitat dels seus cotxes per tal que respectin els límits de circulació establerts. Ens ho explica la Pamela Martínez.
Els coixins berlinesos són elevacions parcials de la calçada que poden ser evitades per les motos i els autobusos, però no pels turismes, que es veuen obligats a reduir la velocitat per garantir una conducció segura. En total, s'encol·loquaran a sis emplaçaments del municipi, concretament al carrer Santa Lluci, a la confluència amb el carrer Riera, al carrer Lapant, a l'alçada de la plaça Miguel Hernández,
carrer Bertrina, abans del carrer Joan Maragall, carrer Platí, a l'alçada de la plaça dels Nens, el carrer Mallorca, abans de l'accés al camp de futbol i el carrer Sòria, davant del número 2. Els treballs han començat als carrers Platí i La Pant i es preveu
que finalitzin al llarg d'aquesta mateixa setmana a la resta de carrers. Cal recordar que el límit de velocitat a l'àmbit urbà de Rubí és de 30 km h, que als carrers pacificats aquests es redueix a 20 km h i que a l'illa de Vianants la velocitat màxima permessa és només de 10 km h.
I encara un últim apunt sobre gestió municipal perquè aquestes setmanes s'han incorporat quatre noves agents cíviques a Rubí a través d'un pla d'ocupació de la Diputació. Els agents pel civisme són una figura cada cop més coneguda a la ciutat. Es dediquen a diverses tasques d'informació, sensibilització i educació per fomentar accions i conductes que millorin la convivència.
S'encarreguen, com sabeu, de la tendència responsable d'animals, salut pública, gestió de residus, mobilitat, espai públic o convivència a través de la seva intervenció i mediació directa quan detecten conductes incíviques. Tenen presència a diferents barris, però es poden trobar, sobretot, els punts on hi ha més activitats de la ciutat, allà on poden tenir lloc més oportunitats i conflictes en l'espai públic.
Actualment s'ha consolidat aquesta figura i la ciutat disposa de dos agents fixes, que alhora es complementen amb personal temporal que es contracta durant un període d'entre 3 i 6 mesos mitjançant aquests plans d'ocupació de la Diputació de Barcelona. La formació és una de les tasques principals de les figures responsables perquè han de tenir coneixements sobre tot allò que treballen.
Al programa Rubí al dia hem fet una tertúlia amb una de les noves integrants de l'equip, la Magda González, i una de les agents fixes, la Mireia Solana. La veterana ens explica com es produeix la formació de noves membres.
Nosaltres els ensenyem tot el que nosaltres sabem, apartament estem una mica a l'organització, una mica de coordinació i sobretot ensenyar-los com actuem, com ho fem nosaltres al carrer, que vegin la manera en què estic, que parla la gent, dirigis a la gent. Tres, veuen les nostres actuacions. Són moltes formacions, formacions de salut pública, amb benestar animal,
seguretat d'igualtat i ciutadania, mediació, gestió de residus, han anat a fer una excursió inclús a la teixelleria, serveis socials, primera acollida, les hem parlat també de sensellerisme. Els agents pel civisme duen a terme una funció important de vetllar per la seguretat, la convivència i la millora de la ciutat, però també suposen una oportunitat pels ciutadans que es troben a l'atur i permet que es puguin tornar a introduir al món laboral independentment de la edat o la falta o l'experiència que tinguin.
Tota la informació, cada hora, a la 99.7 de l'FM i sempre a RadioRubí.cat. Obrim bloc cultural. Parlem de l'aula d'extensió universitària perquè ha fet entrega, ahir, d'un donatiu de 1.530 euros a Metges Sense Fronteres. Es tracta dels diners que han recaptat en la seva festa d'inici de curs amb la representació de l'obra musical Guateque. Recordem que l'entitat acostuma a inaugurar el curs amb un recapte solidari.
L'any passat van encetar el curs 2024-2025 amb una actuació de la pallassa Pepa Plana, que va reunir unes 150 persones i que va recaptar uns 1.500 euros per l'ONG Pallassos sense Fronteres. Doncs bé, aquest curs, l'EUR ha repetit la jugada. El dissabte 4 d'octubre, l'Eula d'Astenció Universitària va inaugurar el seu nou curs amb una representació al Teatre Municipal La Sala de l'Obre Uateque. En aquesta ocasió van assistir-hi unes 200 persones, fet que ha permès recaptar 1.530 euros.
L'entrega simbòlica dels diners va tenir lloc ahir a la tarda, abans d'una de les conferències programades del seu curs. Joan Manel Sampons, el president de l'Aula, ha explicat que aquesta vegada s'han decantat per Metges Sense Fronteres per la seva tasca al Tercer Món. El donatiu va estar recollit per Elena García, que és pediatra de Metges Sense Fronteres i que ha treballat al Yemen, al Congo o al Sudán. La metgessa i activista ha volgut posar el focus en aquest últim país africà, el Sudán, afectat per una violenta guerra civil des de 2023.
Es parla molt poquet, és la crisi humanitària més gran actualment al món, amb més de 15 milions de persones desplaçades i amb necessitats humanitàries, i és un conflicte que porta molts anys però que s'ha intensificat des de fa dos i especialment des del mes passat, on està bastant actiu.
I és que des de l'esclat de la guerra, Metges Sense Fronteres ha gestionat al Sudan més de 100.000 hospitalitzacions d'emergència, ha realitzat 4.600 operacions quirúrgiques, ha ingressat més de 5.000 infants en programes d'alimentació hospitalària i ha fet prop de 700.000 consultes ambulatòries. Com dèiem, la conferència de l'Aula d'Estenció Universitària programada ahir, després d'aquesta entrega a Metges Sense Fronteres, era un repàs per la biografia del mestre Martí Taulé, la figura que dona nom a la Biblioteca Municipal
i que van a càrrec de l'historiador local Eduard Puigventós. De fet, la xerrada ja s'havia fet a primers de febrer durant els actes del 15è aniversari de l'edifici de la biblioteca, però aleshores no es va poder fer en la seva totalitat. Martí Taulé i Pruneda, originari de Palafrugell, va arribar a Rubir el 1916.
I de seguida va començar a treballar com a professor a les escoles Ribes, centre que més tard va dirigir des del 1931 i fins a finals de la Guerra Civil. Amb la dictadura, el règim de Franco el va destituir i empresonar durant tres anys, acusat de franc Massó, separatista i socialista. Sentim Puigventós.
És un home que ensenya valors com el respecte, com la higiene, com les sortides culturals, com el respecte a la gent gran. Diguéssim que és una figura que transcendeix molt més enllà del que és l'escola. Per això és tan recordat i també per això quan s'acaba la guerra és tan vilipendià, podríem dir, i és jutjat. Tot i tenir l'aval de moltíssima gent de Rubí que diu no, no, és que és bona persona,
Però el franquisme no li perdona tota aquesta labor, podíem dir, d'educació, de lliure pensament. Més enllà de la seva tasca pedagògica, Puig Ventós explica que el mestre Martí Tauler va tenir també un paper destacat en la vida cultural i l'associacionisme de la ciutat. Era, per exemple, va ser un dels promotors dels homenatges a la bellesa. Va ser impulsor de grups excursionistes o de grups d'exalumnes. Va també ser un dels que va estar implicat en els primers camps que va tenir la Unió Esportiva Roí al municipi.
formava part d'algunes excursions de la joventut nacionalista, va promoure trobades de la Federació de Mestres de Catalunya a Rubí, o si només no ell portava el nom de Rubí fora, vull dir que té una certa repercussió en diferents àmbits.
La pròxima xerrada de l'Eula d'Extensió Universitària serà aquest mateix dijous a les 6 de la tarda a l'Auditori del Museu Banyonrat. Xavier Matilla, arquitecte especialista en planificació territorial i estratègies de regeneració urbana, parlarà sobre el projecte olímpic de Barcelona i com cal superar-lo ara urbanísticament.
per avançar cap a una ciutat que garanteixi els drets urbans per a tothom. I parlant de l'Auditori Ballonrat, el 13 de novembre a les 6 de la tarda farà un viatge al passat. I és que l'escriptor rubinenc i ara historiador Manel Soler oferirà la conferència Rubí, la guerra civil en color. La proposta està organitzada pel Centre d'Estudis Rubinencs i combina rigor històric i tecnologia digital per redescobrir com es va viure el conflicte a Rubí.
Durant dos anys Soler ha buidat arxius locals i nacionals, ha revisat consells de guerra i ha reconstruït més d'un centenar d'històries reals. El resultat és una mirada panoràmica, plena de rostres i moments que ara podrem veure com mai, en color. I és que el Rubinenc ha trobat uns quants personatges de la ciutat i els ha volgut afegir el color per cridar més l'atenció.
Llavors, aquí estem parlant de la Guerra Civil de Rubí. És a dir, llavors, trobar els personatges de Rubí no és una cosa fàcil, però n'he trobat bastants. Llavors, quan en trobes bastants, dius, bueno, i si els acoloreixo, no? Vaig aconseguir una web que més o més em deixava fer amb certa constància i sense haver de pagar. I, bueno, van anar sortint més o menys bé. Té els seus problemes, no és fàcil acolorir fotos, només la pongo i la quito i ja està.
Les imatges donen vida a figures i episodis gairebé oblidats, des dels inicis de la guerra fins la posquerra. Són més de 130 diapositives entre fotos, esquemes i documents. Entre els descobriments de Soler hi ha dades sorprenents, com que els primers assassinats a Rubí haurien estat comessos majoritàriament per gent del mateix poble, o que els Consells de Guerra recollien testibonis i proves molt més detallades del que es pensava, encara que les condemnes fossin sovint arbitràries.
No és que em sorprengui, és que quan busques i busques acabes trobant coses que estaven una mica raconades o que no s'havien tocat. Sempre els historiadors de Rubí, que han fet molt bona feina, evidentment han tocat alguns temes amb profunditat.
Però sempre hi ha algun raconet on trobes un detall que dius, ostres, aquesta és bona, no? I això és el que li dona una mica més de salsa tant a aquesta conferència com al meu llibre. Aquest treball de recerca, com apuntava l'autor, serveix per donar forma també a una novel·la històrica que Soler preveu publicar a principis de l'any vinent i que l'escriptor espera poder signar pel pròxim Sant Jordi.
A més, la conferència del pròxim dia 13 serà només una primera part de tota la informació que el Rubinenc ha aconseguit en aquesta primera sessió. Soler repassarà el període inicial de la guerra amb torn obert de preguntes i la possibilitat que els assistents consultin casos familiars o demanin aclariments sobre el passat local.
Entre els noms que apareixen en la seva recerca, Manel Soler destaca figures com El Gordito, un jove executor confés de diversos homicidis, i curiositats com l'error històric a la creu dels caiguts, on fins i tot constava el nom inventat d'un tal Emilio Escobar, que en realitat era Emilio Soler. Rubí i la guerra civil en color és, en definitiva, una manera diferent d'apropar la memòria col·lectiva, amb rigor, sensibilitat i una mirada nova. L'entrada a la conferència és gratuïta i, recordem, tindrà lloc el dijous 13 de novembre, a partir de les 6 de la tarda, a l'Auditori Banyonrat.
I acabem amb més cultura perquè l'escriptora rubinenca Giselle Amorós ha visitat els estudis de la ràdio per parlar de la seva darrera novel·la, Vivo en tu mirada, una obra que combina romanticisme, humor i íntegra, i que es presentarà oficialment aquest dijous a les 7 de la tarda al Dori de Sant Jordi Parc.
L'autora local consolida la seva trajectòria dins la novel·la romàntica amb Vivo en tu mirada, la segona part de la Bilogia, o conjunt de dues obres, que va iniciar amb una bonita casualitat. El llibre té com a protagonista la Rocío, una jove advocada que veu com la seva vida fa un gir radical després d'una història d'amor intensa i plena de sorpreses. I és que està casada amb Kadir, una gent de policia secreta que sovint està desaparegut degut a la seva feina. I és enamorós de fer-se amb convicció el gènere romàntic, un estil que li permet transmetre emocions i connectar amb l'actor.
En una entrevista al magazín Rubialdia, l'autora local ha explicat que aquest gènere ja li agradava com a lectora i que sovint pensava canviar ella la trama de les històries que llegia i així es va convertir en escriptora. Quan més gran vaig tornar a la romàntica i dic, hòstia, és que m'agrada molt sentir aquesta passió, no?, quan estàs llegint que pàgina, pàgina, pàgina i, bueno, si està ben fet un llibre de romàntic és molt xulo. I a veure que la històrica també m'agrada molt, però ho sento.
Llavors vaig començar, dic, ostres, i com que no parava de llegir, dic, jo això li posaria aquest, o l'altre, aquest protagonista no m'agrada, i vaig començar, vaig començar, a lo tonto, a lo tonto, i em va agradar això de fer els meus personatges, les meves històries.
Amorós, en general, vol fugir de la imatge massa dolça que es té del gènere romàntic i crea una història contemporània i propera, amb personatges que podrien ser perfectament gent del dia a dia. La idea és que l'actor visqui la seva història en primera persona i s'emocioni amb els personatges, que tingui ganes d'agafar el llibre en qualsevol moment que és precisament el que li passa a ella.
que et fiqui dins de la novel·la, que et faci sentir la protagonista, que t'agradi. Quan jo llegeixo, per exemple, jo dic el llibre de companyia, perquè és que estic per la casa, estic llegint tota l'estona, i fas les coses de casa i me'l fico una estoneta, cinc minuts que puc llegir, ho llegeixo. A mi m'agrada aquesta sensació de tenir un llibre que t'agradi, o sigui, de no parar fins al final, de sentir-te bé llegint-lo, que tinguis totes les emocions dintre d'aquesta novel·la.
I per això m'agrada. Vivo en tu mirada està publicat per l'editorial Entre Libros. Té un preu de 20 euros amb 90 cèntims i es pot trobar a les plataformes digitals, així com als establiments rubinencs, l'ombra i el ragó del llibre. També es podrà aconseguir durant la presentació oficial demà passat a les 7 de la tarda al Dori de Sant Jordi Parc. A la cita, que comptarà amb sorpreses, Gisela Murós estarà acompanyada per la periodista Cristina García i el guionista Edgarita, tots dos de Cadena Ser.
Això és tot pel que fa l'informatiu d'avui, d'aquest 4 de novembre. Ja sabeu que els butlletins horaris i l'informatiu vespre de les 8 podeu continuar informats i també, com sempre, els perfils de Ràdio Rubí a les xarxes socials. Que tingueu un molt bon dia. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'FM i a radiorubí.cat.