Informatiu migdia. Patri Díaz. Molt bona tarda. És dijous, és 26 de març i repassem els títols d'avui amb el David Garcia Entrena.
El cap Anton de Borges és el pitjor valorat dels tres centres d'assistència primària que tenim a la ciutat, així ho diuen els usuaris de la primària rubinenca, segons les darreres enquestes de satisfacció corresponents a l'any passat. Fins ara, recordem, era el cap mútua qui obtenia pitjor nota.
El Cap Sant Genís, en canvi, el supera a tots dos de lluny amb un 7,97, pràcticament un 8. Aquestes dades i altres que podeu llegir al nostre web provenen del pla d'enquestes de satisfacció que el CatSalut realitza cada any als usuaris de la sanitat pública catalana. Les entrevistes de l'última edició es van fer durant la primera quinzena d'octubre de 2025.
I aquesta tarda hi ha ple municipal abans de les vacances de Setmana Santa amb dues mocions relacionades amb l'educació i amb l'ordenança de soroll com un dels temes principals. Doncs sí, perquè En Comú Podem demanarà aquesta tarda que no es tanquin línies als centres educatius públics de la ciutat. I per la seva banda, la UB demanarà que no desaparegui el transport escolar públic a l'Escola Joan Magregall i a l'Institut J.B. Foix. La sessió plenària començarà a les 5 i la podeu seguir, com sempre, a radiorubí.cat.
I avui s'han lliurat els diplomes als millors videojocs del projecte Orbit en un acte celebrat a la biblioteca. Enguany els videojocs han abordat temes com el racisme i les discriminacions amb històries interactives que conviden a reflexionar sobre la convivència i la diversitat.
El projecte Orbita és una iniciativa que va néixer al curs 2021-2022 amb l'objectiu de fomentar l'aprenentatge compartit entre alumnes de diferents nivells. A través del treball conjunt, els estudiants han desenvolupat videojocs des de zero, passant per totes les fases, idea, guió, disseny o programació.
I pel que fa al temps, avui clara baixada de les temperatures respecte a ahir, però tornaran a pujar a finals de setmana. Això sí, de totes maneres, el sol ens acompanya avui també. Com sempre ens ho explica Luismi Pérez des de la xarxa. Bon dia, Luismi. Bon dia, aquest dijous està sent més fresquet a baixar la temperatura respecte a ahir i a més a més a moltes comarques també hi bufa el vent, per tant la sensació és de força més fredor. Aquest vent continuarà sent molt tossut.
A les comarques del Pirineu, també l'Empordà, les Terres de l'Ebre i el Pla de Lleida, en alguns moments també fins al Camp de Tarragona. Un vent de nord, un vent de mestral, que pentinarà el cel, per tant, no provocarà núvols destacables i sí que farà que hi hagi aquesta sensació de fredor. Només a l'Alp Pirineu tindrem algunes nevedetes, com han anat cayent a les últimes hores, especialment a l'Aran,
i algunes nubulades aniran apareixent a les comarques de Barcelona, però de moment sense pluja. Sí que aquesta propera nit i matinada, com ha passat la darrera matinada, algun xàfec tindrem a la costa barcelonina, sobretot al voltant de Barcelona capital. Però de seguida, aquestes nubulades el divendres s'acabaran escaixant, encara amb molt de vent, sobretot al Pirineu i Girona, i la temperatura no volveria. Per tant, un ambient més aviat frasquet. Estem pendents a la xarxa.
Per primera vegada, el cap Anton de Borges ha estat el pitjor valorat entre els pacients de Rubí. Segons els resultats de les últimes enquestes de satisfacció entre els usuaris corresponents a 2025, l'ambulatori del carrer Edison rep una nota mitjana de 7, mentre que el cap Mútua, que acostumava a ser el pitjor valorat pels pacients, l'ha superat aquesta vegada, en gairebé un 7,3.
El CAP Sant Genís, a les urbanitzacions, el supera a tots dos de lluny, arriben pràcticament al 8. De fet, el CAP de les urbanitzacions se situa a la posició 164 dels 376 ambulatoris analitzats. Guanya dues dècimes respecte a l'any passat i supera la nota mitjana.
El Sant Janís és un cap públic gestionat per l'operador privat Consorci Sanitari de Terrassa. Es dona la circumstància que l'altre ambulatori de Rubí, en les seves mans, l'Anton de Borja, és aquesta vegada el pitjor valorat. El centre puntua per sota de la mitjana en una desena de barems, per exemple, l'atenció als metges, la sensació de sentir-se escoltats o el control de l'estat de la salut.
La valoració global és set dècimes per sota respecte a la nota del 2024 i el situa en la posició 354 de 376. És, per tant, el dotzer pitjor valorat a tot Catalunya. Escoltem a Montserrat Orenya, directora d'atenció primària del Consorci Sanitari de Terrassa. Han passat diverses situacions que creiem que poden ser responsables d'aquesta mica de davallada. Una és que ens han faltat
professionals que els hem suplert una mica com hem pogut, ara ja últimament una mica millor. Però d'entrada, quan ens han faltat aquests professionals, doncs no teníem suplert i vam passar uns mesos una mica malament. I això es nota molt, perquè ni pel dia de visita, ni si ja no tinc el meu metge o la meva infermera en visita avui un i avui un altre, que ja dic que això ja, ara ja a final d'any ja vam...
aconseguir estabilitzar-ho i donar una sortida a tots aquests pacients que no tenien el seu metge perquè no hi era, que estava de baixa. El cap Mutua continua millorant, nota, any rere any, tot i continua la part més baixa de la taula. El 2025 els pacients van puntuar l'equipament de Mutua Terrassa amb 8 dècimes més que l'any anterior, situant-lo en el lloc 328 dels 376 ambulatoris catalans.
De fet, l'entitat reclama Rubi Sanitat, que tenen les queixes ciutadanes sobre l'atenció primària, els sorprèn que l'enton de Borja hagi tret pitjor nota que el Mútua, ja que aquest continua sent d'aquí més denúncies reben. Tot i això, reconeixen que sí que han percebut un augment de les queixes de l'ambulatori del carrer Edison. José Luis Navarro, portaveu del col·lectiu, explica que més enllà de les queixes habituals per les llistes d'espera, els preocupa que l'enquesta reculli que alguns pacients no se sentin ben escoltats pels seus metges.
En cuanto a listas de espera quizás no sea tanto el problema, pero sí que la gente se queja un poco de que no se siente escuchada. Y eso me parece que creo que es un cambio muy sustancial en lo que estamos hablando. Nosotros hemos centrado nuestro trabajo en listas de espera, listas de espera y listas de espera. Pero ahí hay un cinto de algo que personalmente me parece bastante más grave.
T'expliquem tot el que passa a la ciutat. Aquesta tarda hi ha ple municipal, el corresponent al mes de març, amb una part administrativa amb força temes avui, entre els que destaca l'aprovació de l'ordenança reguladora del Soroll de Rubí. I pel que fa als partits polítics, presenten un total de 5 mocions, amb un tema central que és l'educació, des del punt de vista del transport escolar i també del possible tancament de línies a centres educatius de la ciutat.
Sobre el que és la part resolutiva de la sessió plenària es donarà compte, per exemple, de la recuperació de les atribucions de la regidora de Seguretat, Marta Oliva, o de la contractació del nou gerent de l'Ajuntament. També altres qüestions administratives, com ara el pla pressupostari a mig termini del consistori,
per al període 2027-2029, una modificació puntual del planejament a Ganchemelis o el tancament de les inversions del cicle de l'aigua de l'exercici 2023, entre altres. Però, sens dubte, l'assumpte més important és l'aprovació inicial de l'avantprojecta de l'ordenança reguladora del soroll i de les vibracions a la ciutat. Entre les situacions que es proposen, pel que fa al soroll, hi ha, per exemple, el tema de les discoteques, bars musicals o terrasses i altres activitats a l'aire lliure que hauran, per exemple, a obtenir
una autorització per instal·lar equips de megafonia, per posar només un exemple del que diu aquesta ordenança. Andrés Medrano és el regidor d'en Comú Podem Rubir.
Fa pocs mesos va passar pels d'una moció semblant, que apuntava també en aquesta línia, aprofitar aquesta nova licitació, aquesta nova gran reflexió que ha de fer el país de com s'ha de moure en transport per carretera, en transport col·lectiu, i crec que és una oportunitat magnífica per solucionar situacions com la connexió entre els Vallèsos, entre el Torri Vallès Occidental i el Baix Obregat, que també hi ha dinàmiques de mobilitat molt importants i que...
i que tenen les seves dificultats i que per anar al baix obregat has de passar forçosament per Barcelona en la majoria dels casos i que pensem que són situacions que tenim una oportunitat històrica per poder resoldre.
No era Andrés Medrano, era el regidor, en aquest cas, de mobilitat Rafa Gueto, fent referència a les noves línies d'autobús que es posaran en marxa en uns quants mesos, una moció que aprovava precisament el Consell Comarcal aquesta setmana per millorar el transport públic, per millorar la connexió entre els dos vellesos, l'occidental i l'oriental,
i també, per exemple, a la comarca del Baix Llobregat. És el que aprovava aquesta setmana el Consell Comarcal i per això escoltàvem el regidor Rafa Hueto explicant-nos més detalls sobre aquesta aprovació. Però tornem al ple municipal. Estàvem parlant de l'ordenança de Soroll i volíem escoltar Andrés Medrano, el regidor, parlant sobre aquesta aprovació important d'aquesta tarda.
posar ordre en tota una sèrie de situacions que no és que no s'estiguin atenent, però que la seva tipificació és prou genèrica perquè havíem de recórrer fins ara a les lleis estatals i autonòmiques. I a partir d'aquí s'estableix una criba molt més precisa, una definició molt més precisa de les diferents conductes sancionables.
Precisament, en Comú Podem Rubí presenta una moció al ple d'avui contra el tancament de les línies escolars i en defensa de l'educació pública de qualitat. Per la coalició el que més preocupa és el cas del Joan Maragall i del J.B. Foix, ja que una menor oferta de grups representaria una gran dificultat per a les famílies que viuen a les urbanitzacions i que haurien de desplaçar-se a altres punts de la ciutat. Jordi Arnaiz és també regidor de la coalició.
Demanem que es continuïn a mantenir aquestes línies, que es redueixen els ratis, s'ha d'aprofitar per reduir els ratis i en tot cas, tot i que per primera vegada en molts anys es comencen a tancar línies de la concertada, el que s'ha de profunditzar més és tancar més línies de la concertada i entenem que s'ha de reforçar les escoles públiques de la nostra ciutat.
L'Alternativa d'Unitat Popular, per la seva banda, també parla avui d'educació i, en concret, de la garantia i de la millora del servei de transport escolar públic de cara a l'alumnat de l'Escola Joan Maragall, també de l'Institut J.B. Foix. Com dèiem, la UB demana que no se suprimeixi aquest autobús perquè suposaria encara més problemes d'accés als centres educatius per part de l'alumnat, ja que omplen ja tots els autobusos que pugen pel camí vell d'Ullestrell. Marina Dolcet és la portaveu dels anticapitalistes.
Demanem que s'inqui el Consell Comarcal a mantenir aquest servei d'autobús, tant en Joan Maragall, que ara expliquem les dades, com el foix, i que, a més a més, es doni compliment a la moció presentada del 2024, que tampoc han donat compliment. Ja la història aquesta que el govern diu de esglaionar la sortida dels alumnes, això no és tan fàcil, i això es va perfectament, i menys a meitat o quasi finals de curs, com aquell qui diu, perquè això implica també canviar horaris de claustre, de classe, etcètera.
i que la solució és molt fàcil, que posar un bus cada 10 minuts urbà i no un tercer, és que potser s'ha de posar un quart o un cinquè tenint en compte les ràtios que pot assumir el bus i que perdrem, si no hi ha canvis, 50 peces d'un bus escolar.
La sessió plenària d'avui debatrà sobre un parell d'emocions més. Per una banda, el PP que vol impulsar solucions a les urbanitzacions que tinguin dèficits urbanístics i per últim Vox, que porta al ple d'aquesta tarda, l'estat en què es troba l'equipament audiovisual de l'Auditori de la Biblioteca. Recordem, com sempre, que la sessió plenària comença a les 5 de la tarda i que la podeu seguir en directe a través del nostre web, a través de radiorubí.cat.
I abans de tancar aquest bloc més polític, us parlem d'una altra qüestió, concretament de l'Ajuntament de Rubí, que ha explicat a través d'una nota de premsa que ha identificat quatre persones en situació de sensellerisme a la plaça Pompeu Fabra per intentar resoldre aquesta situació. En concret, una d'aquestes persones ha estat reallotjada en un espai d'emergència habitacional i, a més, segueix un pla de treball molt concret. Pel que fa a la resta de persones, el consistori...
està intentant que estableixin una relació amb serveis socials i atendre d'aquesta manera les seves necessitats. La seva situació no és fàcil i per aquest motiu és necessària una intervenció individualitzada i molt acurada. A més, també s'ha afegit una educadora social especialitzada
en aquest tipus de situacions que ajudarà aquestes persones. Hem de recordar, a més a més, que el gener d'aquest any l'agrupament Escolta Guspira, que es troba en un local just al costat d'aquesta plaça, ja va denunciar que estaven fent les seves activitats exteriors a un altre espai precisament per això. El motiu és que la plaça s'ha anat deteriorant amb el pas del temps,
i amb la situació de l'assentament d'aquestes persones sense sostre a la plaça Pompeu Fabra. De fet, l'agrupament demanava llavors que el consistori busqués un lloc per viure a aquestes persones. El consistori s'ha reunit aquest dimecres amb l'agrupament Escolta i es ha informat sobre les actuacions fetes fins ara
per intentar posar el punt final a la seva situació. De fet, d'aquesta reunió també han sortit altres accions, per exemple, augmentar la presència policial i la neteja durant els caps de setmana. I d'altra banda, l'Ajuntament està fent diferents accions, no només per donar resposta a l'agrupament escolta, sinó també al veïnat que viu als voltants d'aquesta plaça, per exemple.
També augmenta la neteja i l'acompanyament a la comunitat de propietaris en relació a un possible tancament d'una de les zones d'aquesta plaça, concretament la Porxada, perquè és on està l'assentament de les persones. Per això, els tècnics de mediació ja han estat presents en reunions de veïns per tal de facilitar tot el procés quan arribi el moment.
Anem als successos, perquè l'Audiència Provincial de Barcelona jutjarà el més vinent el cas del narcoassalt a una casa de Sant Mús, que va acabar amb un dels lladres mort a ganivetades pel propietari que custodiava una plantació de mig miler de plantes de marihuana. La fiscalia li demana nou anys de presó per homicidi. Ens ho explica el nostre company, el Joan Riva.
Els fets van tenir lloc la matinada de l'11 d'abril de 2021, quan quatre homes, sense antecedents i en situació regular a Espanya, segons l'escrit de la Fiscalia, es van traslladar a una casa del carrer Segadors, a l'urbanització de Sant Mús. La intenció era robar la droga que hi tenia dins el propietari, una plantació amb 596 plantes de marihuana. L'amo de la casa, però, era l'interior.
Un dels lladres es va quedar esperant el vehicle i els altres tres van accedir a la finca, intentant reduir el propietari a cops i exhibint un ganivet. L'home va respondre a l'agressió i a un dels assaltants li va clavar una arma blanca al pit que li va travessar el cor, provocant-li la mort. Els dos assaltants restants, juntament amb l'home que els esperava fora, van fugir sense robar la droga. Segons el fiscal, l'atac mortal no era necessari perquè el Rubinenc fugís de l'assalt i, per tant, demanen nou anys de presó per l'homicidi.
La petició contempla la legítima defensa, però en grau incomplert, ja que, segons el Ministeri, no hi ha hagut proporcionalitat en la resposta a l'assalt. Així, es redueixen els anys de presó que es demanen al veí de Sant Mus, ja que l'homicidi bàsic es pena entre els 10 i els 15 anys, però no se li eximeix de responsabilitat penal. Pel que fa als assaltants, se'ls demana 4 anys i mig de presó per un delicte de robatori amb violència, a casa habitada, en grau de temptativa i amb ús d'arma blanca. L'Audiència de Barcelona acollirà el judici d'aquest cas a partir del 15 d'abril.
Com sempre que es tracta d'un presumpte homicidi, un jurat popular serà l'encarregat de jutjar el cas. S'espera que el procediment de jurat duri fins a finals de mes. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
L'exconseller de Cultura, el Rubinenc, Joan Manel Tracerra, juntament amb altres exconsellers, com per exemple Lluís Puig, Laura Borràs, Ferran Mascarell i Àngels Ponsa, han presentat aquesta setmana, davant del Tribunal Superior de Justícia de l'Aragó, una querella contra la jutgessa d'Òsca per reclamar
que paralitzi qualsevol actuació que estigui relacionada amb el trasllat de les obres de Cixena per no posar en perill precisament el valor judic a protegir. Durant aquesta presentació que es feia, com dèiem, aquesta setmana, els exconsellers de Cultura han alertat que el procediment judicial és bàsicament polític. I precisament tenim a l'altra banda del telèfon a Joan Manel Tres Serres. Molt bona tarda. Bona tarda.
Primer de tot, gràcies per atendre la trucada de Ràdio Rubí per parlar d'aquesta querella. Si et sembla, abans de parlar del que és la querella en si, m'agradaria posar en antecedents una mica els nostres ullents sobre aquesta polèmica, sobre aquestes pintures morals de Cixena. Fem una miqueta de repàs del que ha passat fins ara. Bé, home, és difícil de sintetitzar, però substancialment el que passa és que aquestes pintures van patir un
un incendi en el monestir de Sichena, on es trobaven originalment durant la Guerra Civil, i aleshores un equip de gent destacada per la Generalitat de Catalunya, perquè aquest monestir formava part del bisbat de Lleida en aquell moment, van anar a rescatar les obres sota el comandament del senyor Josep Budió.
que era especialista. Aleshores, aquestes obres venen cap a Catalunya, són restaurades, s'intenta preservar el màxim que es pot i aquestes pintures acaben anant a petar al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquestes pintures, la titularitat era d'unes monges
que abandonen el monestir de Cigena al cap d'uns anys, es traslladen cap a Barcelona, cap a Vallvidrera, i aleshores s'acaba fent un contracte de cessió i de compravenda d'aquestes pintures cap a la Generalitat de Catalunya. Llavors aquesta operació que s'havia fet ja als anys 30 a l'empara de la protecció del conseller Ventura Gasol,
acaben anant al Museu Nacional d'Art de Catalunya i formen part del tresor del romànic. És a dir, segurament el Museu Nacional d'Art de Catalunya és el museu més important del món pel que fa l'art romànic. Aleshores, el que acaba passant és que durant el franquisme, el que intenta constantment el règim i cap al final de l'etapa franquista, encara més sota pressió de l'Opus Dei, que la continuarà després durant la transició, el que es fa és intentar
partir els bisbats de Tortosa i de Lleida per fer coincidir el seu límit amb els límits provincials. És a dir, que la demarcació eclesiàstica es fongui amb la política. I aleshores això acaba suposant un repartiment de les parròquies, dels feligresos i dels vents. I a partir d'aquí hi ha una campanya des d'Aragó que va demanant constantment que aquestes obres...
han de tornar al lloc del que són originàries. El que passa és que mai abans el govern d'Aragó se'n va cuidar, ni les va rescatar, ni les va adquirir, ni va fer cap altra cosa que oblidar-se'n. Clar, al contrari d'ara, no? I tampoc no han reivindicat mai cap de les obres de la mateixa procedència que hi ha escampades per altres llocs. És a dir, només la focalització és en aquestes del Manac. És aquí a Catalunya, diguéssim, no?
I llavors això respon a una operació política. Ells han presentat que l'arrencada del que quedava de les pintures i la seva restauració ho han presentat com si fos un espoli. I no és un espoli, és un rescat. De fet, el que hauria de plantejar el Saragó és com retribuir i recompensar la feina de rescat i preservació del patrimoni que les autoritats catalanes van fer en el seu moment, no?
Aleshores, aquí és evident que, a més a més, les sentències judicials són unes sentències sense cap atenció a les consideracions tècniques ni a la preservació de les obres. És a dir, parlen només de titularitat en funció de l'origen de les obres, que ja s'entén.
però realment no hi ha un raonament qualificat que tingui els informes tècnics sobre la fragilitat d'aquestes obres i l'estat en què van quedar, etcètera. Per tant, el que fem és, en el punt en què estem, com que l'argumentació històrica, política i tot això ja li ha passat una mica el tempo
que convé que es conegui la història perquè la gent sàpiga que tenim plena raó, però en aquests moments el que es pot fer és intentar fer el màxim esforç possible per preservar la integritat de les obres, perquè no es facin molt bé i perquè aquesta part del patrimoni no quedi destruïda, amb un trasllat precipitat, inadequat i desaconsellat
per tota la gent que hi entén i per tota la gent amb la qualificació tècnica per pronunciar-se. Aleshores, el que diem és bé, aquesta sentència estava predeterminada, aquesta sentència no atén a consideracions tècniques, aquesta sentència no és qualificada i, per tant, pleasantem una denúncia perquè aquí entenem que hi ha hagut un cas d'abús des de la judicatura
que no té en compte la realitat i que imposa un criteri polític que estava previament establert. I per això presentem la querella. I a més la presenteu exconsellers de cultura, no? Sí, perquè en algun moment nosaltres vam tenir responsabilitat sobre el que s'estava fent al respecte. I evidentment una querella, aquestes característiques, qui no hi pot entrar són les persones que ara mateix tenen la responsabilitat. Per tant, d'alguna manera aquest és un gest que com a mínim jo l'interpreto
com un gest de suport al que està fent la Generalitat i al que està fent el Museu Nacional d'Art de Catalunya. És a dir, que estan fent tot el possible que està a la seva mà per preservar la integritat d'aquestes obres.
De totes formes, dèieu en aquesta roda de premsa dimarts, de presentació d'aquesta querella, que considereu que potser el govern de la Generalitat i també l'Ajuntament de Barcelona estan sent, em sembla que utilitzàveu l'adjectiu, febles davant de tot el que està passant. Això ho deien alguns col·legues de Junts per Catalunya. Vull dir que no tots. És veritat que l'únic que signava i que eren allà
que no ha estat conseller Junts per Catalunya, diem que era jo. I, per tant, vaig ser jo qui va dir que no. I, a més a més, la consellera actual està al cas de la iniciativa. El conseller Lluís Puig li va comentar i ella sabia perfectament que estàvem fent això i entenc que ella ho interpreta també com un acte de suport
a les gestions que ella pugui fer des del govern de la Generalitat. Però evidentment, quan estàs en l'exercici d'un càrrec públic, tu no fas el que vols, fas el que pots. I intentes fer coincidir que el que pots tu sigui el millor per obtenir els resultats desitjats. I aleshores aquí s'hi troba atrapada, diguem-ne, a molta gent. Què és el que està passant aquí? Que efectivament aquí hi ha...
Un partit polític és el PSC, que té la màxima responsabilitat a la Generalitat, que té la màxima responsabilitat a l'Ajuntament de Barcelona i que té la màxima responsabilitat del govern de l'Estat, encara que el ministre de Cultura sigui dels comuns, del soci de govern. Però, per exemple, hem de pensar que, a part del ministre Hurtasson, el secretari d'Estat, que és el Jordi Martí,
El Jordi Martí coneix bé tota la vicissitud que han seguit aquestes obres. Ell ha estat en càrrecs de cultura a l'Ajuntament de Barcelona, a part de ser-ne gerent, i per tant és una persona que coneix bé el tema. Totes aquestes persones involucrades formen part, d'una o d'altra manera, del patronat del Manach. I allà, a partir que puguem tenir criteris particulars discrepants,
hi ha hagut una certa unitat de criteri, unitat d'acció, en fer un esforç per preservar aquestes obres. A partir d'aquí sí que és veritat que ens hauria agradat, per exemple, que els serveis tècnics del Ministeri de Cultura fossin molt més contundents i molt més actius a l'hora de fer uns informes desaconsellant que es toquin aquestes obres d'allà on estan ara mateix, no?
És a dir, que després hi pot haver aquí algunes diferències personals, però que l'objectiu principal és preservar aquestes obres que són part del patrimoni cultural aragonès, són part del patrimoni cultural català i part del patrimoni cultural de la humanitat. I al millor lloc on poden estar aquestes obres, on poden ser més fàcilment accessibles, on poden ser més fàcilment custodiades, on es pot garantir millor
la qualitat del seu estat és on són ara. És el Museu Nacional d'Art de Catalunya, que, insisteixo, és el museu de referència a nivell mundial pel que fa a l'art romànic. I això és indiscutible. Doncs, jo, Manel Treserres, moltíssimes gràcies per atendre la trucada de Ràdio Rubí, com dèiem, i explicar-vos en quina situació o en quin moment passen totes aquestes obres. Moltíssimes gràcies. Fins una altra. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I aquest matí s'han lliurat els diplomes de videojocs guanyadors del projecte Òrbita en un acte a la biblioteca. Saltant l'Odi i Nua han estat els millors d'aquesta edició. Els projectes premiats han posat el focus en el racisme i en les discriminacions amb històries interactives que busquen bàsicament reflexionar sobre la convivència i sobre la diversitat. El regidor d'Educació, Víctor García, ha remarcat la importància d'aquesta iniciativa en el context actual.
Però aquesta té un plus, que és la temàtica. En un moment tan complicat com tenim ara, políticament i socialment, que la temàtica sigui precisament la lluita contra el racisme, doncs és un valor afegit al treball tècnic que ja fa l'alumnat. I després una altra qüestió molt important, la col·laboració entre centres educatius, que treballen ja fa quatre, aquesta és la quarta convocatòria, però treballen ja fa molt temps junts per fer aquesta activitat que dona aquest resultat.
Doncs precisament des dels centres educatius participants, tant la Laia Parral de l'Institut Torrent dels Alous com el Jaume Ferrer de l'Escola d'Art i Diseñedra, destacen el valor pedagògic d'aquest projecte i la seva capacitat per implicar l'alumnat. Doncs fomenten valors.
I es plantegen moltes qüestions, perquè ara mateix nosaltres que comencem a treballar-ho a partir de notícies, doncs ells ara mateix són molt més crítics a l'hora de valorar, d'entendre o de saber què és el que estan entenent a l'hora d'interpretar o veure i llegir aquesta notícia.
Mira, des de l'escola d'art, normalment el que busquem amb aquest tipus de projectes és combinar-ho tot, que hi hagi art, que hi hagi creativitat, que hi hagi tecnologia, que hi hagi tècnica, però que també hi hagi discurs i alguna cosa, en aquest cas concret, que va sobre ODS o en aquest any sobre antiracisme, treballar valors i també fer reflexionar l'alumne.
El projecte Orbita, a més a més, ja està reconegut fora de Rubí amb un premi dels Educac pel seu valor educatiu i la seva connexió entre cultura, tecnologia i educació.
Pràcticament dos quarts a tres de la tarda és moment, com cada dia, aquesta hora d'escoltar les notícies de la xarxa. A partir de les quatre torna el David Garcia amb la informació local, els butlletins horaris i, com sempre, ja sabeu, ens podeu seguir a radiorubí.cat i també a les nostres xarxes socials, que va ser una molt bona tarda. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'FM i a radiorubí.cat.
Informatiu migdia. L'empresa rubinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'AFM i a RadioRubí.cat.