Fins demà!
Què tal, família? Com esteu? Benvinguts al primer, segon i postres al programa Fodí de Ràdio Rubí.
Les pàgines grogues és una guia telefònica que organitza empreses segons el tipus de producte o de servei.
Tal com el seu nom indica, la guia té l'aparença d'un llibre gruixut amb pàgines grogues.
Fa uns quants anys, aquestes pàgines grogues eren també una manera de trobar restaurant que permetia seleccionar,
segons l'especialitat culinària i l'ubicació, un local per fer-hi un àpat.
Ara que aquell llibre gruixut de pàgines grogues ja no el fa servir gairebé ningú, com triem restaurant?
Tota la informació del llibre, està clar, és a internet i també a les xarxes socials.
Ens refiem de les aplicacions gastronòmiques per triar?
O fem servir una cosa que encara és més antiga que les pàgines grogues, allò del boca-orella?
I si tot això falla? El rètol, la terrassa, la carta, el menú o el carrer, el cambrer que et convida a passar de manera insistent,
són coses que ens ajuden a prendre la decisió d'entrar a un local en lloc d'un altre?
Avui ens preguntem què fa que un local funcioni.
Repassarem les aplicacions de gastronomia que parlen de Rubí i veurem què en pensen els restauradors de la prohibició de fumar a les terrasses.
Acompanyeu-m'us que avui el primer segon i postres us ha preparat una tertúlia de xefs.
Primer, segon i postres. El programa Fudi de Ràdio Rubí.
Molta gent avui a la taula en aquesta tertúlia de xefs.
Comencem saludant, com sempre, el xef del programa, el Blai Ferran.
Blai, què tal, com estem?
Hola, bona tarda. La veritat que sempre molt bé, però avui encara millor.
Fa boig la taula, eh?
Avui gairebé en família.
Gairebé, eh?
Fa boig i tant.
I encara queden espais...
Ni cap dos més, encara.
Encara n'hi cabrien un parell més, eh?
Per fer el vermut aquí amb nosaltres.
Si és un xef que ens està escoltant, si vol apuntar, que encara n'hi és a temps.
Si és un xef millor.
Millor, millor.
Millor, perquè tenim la xili malla de Calgori.
Què tal, xili, com estem?
Molt bé, molt bé.
Que és l'única representant femenina d'aquesta banda de la taula.
Per tant, xefs, dones del món mundial, i en especial de Rubicus, que de més a prop, si voleu venir, doncs endavant, eh?
El Carlos Girado, allà al final, que el coneixeu i el recordeu pel racó de la sidra, i va venir una vegada a parlar de la pagada, i dic, doncs mira, doncs tornarem.
Sí?
Sí, molt bé.
Ens va molt bé avui, perquè avui les aplicacions que hem consultat o que han consultat per nosaltres la gent del Tot Rubin, un article de la Marta Casas,
que ens indicava quins eren els millors restaurants o més puntuats, el racó de la sidra va saliendo, Carlos.
Va saliendo todavía.
Va saliendo todavía.
He dejado buena...
Jo crec que alguna cosa ha fet bé.
Algo ha fet bueno, sí.
I alguna cosa estaran fent bé, també, ara que no hi ets tu, eh?
Exacto, exacto.
El Moïsès Almeda, que és, ja sabeu, professor de cuina, de l'Escola d'Hostaleria i Turisme de Barcelona, d'ara en endavant, HBO, per nosaltres.
Exacte, això.
I HTV.
Gràcies, Moïsès, què tal com estem?
Molt bé, bon dia.
Sí, bé, de les teves lesions, també.
Molt bé, perfecte.
A casa perquè ens veuen asseguts, si és que ens veuen, però teníem un accidentat i ja en tenim un altre.
Anem, allò, les crosses se les van passant.
I allà al final, de la família, el Jonathan Mendes, de la pastisseria Mendes, que tal, Jonathan, com estem?
Bon dia, molt bé.
Sí?
Heu passat bé l'estiu?
Arrencant a tope.
Arrencant a tope, setembre.
N'hi ha gairebé octubre, que demà ja és octubre.
Comencen les boles i després torrons.
Ja estem mirant cap a Nadal.
Ja estem mirant cap a Nadal.
Sí?
En aquest temps que no fem tertúlia de xefs, hem d'alimentar dues baixes sensibles en el panorama culinari i gastronòmic de la ciutat.
Una és el tancament del Bullidor, que s'heu que és un d'aquells restaurants, d'aquells locals històrics,
pràcticament 30 anys d'història entre les dues generacions que portava aquest establiment.
I Casa Carlito és que ha canviat de casa.
No és que hagin tancat o han tancat a Rubien obert de Sant Coguat.
I en aquest moment no tornem a parlar ni més de Casa Carlito, perquè som amb molta mania.
No. En tot cas, que els hi vagi molt bé també i que continuïn amb aquella història.
Clar, aquí hi ha com a mínim tres persones que tenen o han tingut un restaurant a la ciutat.
I algunes han aconseguit que continuï funcionant, tot i que elles no hi són, que seria el cas del Carlos i del Lai.
Tots dos teníeu un restaurant a la ciutat.
I no és que us funcionés quan hi éreu, és que funcionava quan hi éreu...
Cuando no estamos, tampoco.
I ara que no estáis, sigue funcionando.
No? Per tant, com es fa perquè funcioni un restaurant a Rubia en general i al món?
Yo creo que la constancia y tener una persona que también esté implicada.
Si no estás implicado, no tienes ganas, no vas a hacer nada.
Y cuando ves que hay motivo o se está motivado y tal, pues tú le vas enseñando y bueno, hasta el día de último que dice y decide de quedárselo él.
y tú le sigues enseñando, le sigues enseñando y por lo visto ha cogido muy buenas riendas.
Aquest és el cas del racó de la sidra, que té claríssim que les coses...
El teu cas també, Bley?
El meu cas és totalment diferent.
El seu cas ha sigut part del personal que em sembla que s'ha quedat amb negoci.
El meu no, el meu hi va haver un tancament durant un petit temps i després va començar una persona, ho va tenir vuit anys i ara hi estem, diríem, a la tercera generació, que fa al maig farà quatre anys que hi són.
I bueno, jo amb ells no he fet res, jo ho vaig fer quan ho tenia jo i el que dius tu, Carlos, molta constància, treballar molt, estar-hi, estar per la feina i a vegades també que la sort t'acompanyi una mica.
Sí, sí, porque yo puedo haber estado constante cada día y cada día, y todo funciona muy bien, pero la siguiente persona que llegue, no sé, o tira de cajón o no le da importancia, y a los dos días está cerrado.
Tira de cajón, eso es muy...
Vale, tira de caja, tira dineros de caja, no tiene una, ¿cómo se dice?
La contabilidad.
Una contabilidad, no tiene nada, y entonces...
Control, que le falta de previsión.
Porque decimos, uno, oye, se está abierto y se ha cerrado, ¿qué ha pasado?
Pues algo ha hecho mal.
O la comida o no ha hecho bien la contabilidad.
Bueno, és que una mica amb els restaurants és com que tothom s'hi atreveix, no?
Arriba un moment que quan hem de ser entrenadors, no?
Això sembla.
O et fas entrenador de futbol o vull abrir un bar.
O moltes és un restaurant, no, un bar.
Tothom ha dit en algun moment de la seva vida, vull abrir un bar.
En algun moment, no?
Jo ho he dit aquest matí, bla, i hem d'obrir el bar del casino.
M'he quedat tan tranquil·la.
I jo te'n siguin la correnta i dit que sí.
I tu has dit que...
Sí.
Però per darrere pensava...
No, no, era mentida.
Quan ho hem dit aquest matí, era mentida.
Aquest matí no hi va ser.
Bé, era mentida.
Però hi ha molta gent que ho fa.
Hi ha molta gent que ho obre i que potser...
Perquè no s'imaginen la feina que hi ha a darrere.
Aquí anàvem.
No, eh?
Sí, sí, hi ha molta feina.
I has de començar de ben bon dematí fins al vespre.
I has de ser constant.
I que te tiene que gustar, sí.
Sí, sí, sí, sí.
I si no ets constant i no ho fas i tot,
allò no tira endavant.
I a més, anar aprenent.
Les noves coses que la gent...
La cuina evoluciona.
La gent també busca altres coses.
A l'igual que busca novetats,
també busca el que es feia la iaia, no?
La cuina aquella d'entanyo, també la...
Sí, de xup-xup, també la busquen.
Ja, el domenatge va ser el concurs dels Mossars de Forquilla, a Lleida.
Sí, és veritat.
Sí.
I ha guanyat un de Barcelona.
Cuscus.
Amb quin plat, si ho saps?
Sí, sí, ho ha dit a la ràdio.
Un mar i muntanya i una botifarra del parol,
feta per ell, i no sé què més.
Però...
Molt bé.
Poc aguacate i molt...
Sí, sí, sí, sí.
Home, és que és això.
La cuina d'abans, amb la...
No un plat sencer, però...
El que toqui.
Sí.
Si és el que toqui, una miqueta més, també.
Home, no, si has d'anar a treballar...
No, què vols, carregar-te'l amb dos dies, l'home?
Però és que és el millor.
Perquè són menjars forts.
Sí, són suculents.
Clar, aquesta part de la gestió és la part que no volen aprendre, no?, quan vénen al col·le.
No, no, no, per a nada.
Aquest curs precisament és titulat en aquest mòdul.
Justament, eh?
Justament, eh?
De veritat, eh?
Molt bé.
De direcció de pina...
Estava preparadíssim tot això.
No, no, però és veritat.
I és veritat que la teòrica és molt farragosa, però...
Si expliques i dones a entendre que, si no treballes tot això, que hi ha molts, molts factors,
o sigui, el percentatge que tanca de restaurants que obren, potser és un 80%.
És que el control de consum, d'escandallos, de personal, d'estudi de mercat, que no sé què, que no sé quant,
o alquilers, pagaments, o ho tens molt controlat o tancaràs segur.
I després és una mica de sort i constància, sobretot, i molta feina.
Molta feina.
I si no és així, passa el que deia el Carles.
Si no muntes un negoci d'aquests i no estàs una mica al dia amb el tema comptable,
bueno, veuen les entrades a caixa.
O sigui, he fet tant de caixa.
Hola, mira, vaig a comprar un vestit, uns pantalons...
Ja està.
No, no, no.
No és així, no és així.
No, no, aquella caixa no es toca.
No, no es toca, no, molt menys.
No, no.
Y si encima eso, le ponen los impuestos...
Le ponen los impuestos...
La guinda, la guinda.
Sí, aquest tema ja és...
Esto ya también, no sé, ya puedes ser muy buen cocinero.
Ara què us passa amb els impostos?
Res.
Que treballem pels impostos.
Bueno, tu i tots, eh, vull dir que t'has volgut.
Ja ho sé, ja.
Tots els negocis tenen el mateix.
No?
Però és això, si no fas un bon estudi de mercat i tu dius, faig una cuina de menú, cobraré a 15.
No.
Perquè l'altre cobra 16.
No, no.
I després...
I ja està.
No funciona així.
I ja el cost de la matèria primera i de la llum, del gas i de tot, el costa 15, no guanya res.
I els dos dies...
Cora, dices, tens que fer tan bastuig i és que no t'has volgut a l'altre.
Tienes que fer un escandall o te dicen un escanqué.
Sí, claro.
Si dices, pues hay que empezar por ahí.
Per sobre això lo enseñem des de las primeras cosas que ensenyem a la cuina.
El control de consum y costo.
Sí.
Perquè és que si no, és impossible.
El que passa és que hi ha molta gent que entra dins d'aquesta aventura sense passar.
Sense passar.
Sense passar, però és la formació, no?
I aquí està un dels errors que hi ha.
I que després tens el problema normal, que tens el problema, con obras de un negoci.
Bueno, nosaltres no hemos ido a ninguna formació.
Bueno, però...
Dí a dí.
Dí a dí, desde hace...
De alguna manera...
Cuarenta y tantos anys.
A base de constancia.
Pero claro.
Claro.
Y de quererte renovar, de reciclar, como le quieras llamar.
Porque tú cuando empezaste, empezaste...
Fregando platos.
Claro.
Ahí iba yo.
Que tú no empezaste de cero.
Tú empezaste aprendiendo de alguien.
De algo, sí.
De algo que en ese momento era fregar platos.
Bueno.
Pero luego, como me empezó a gustar, te vas fijando, te vas fijando, el jefe te dice
oye, parece que aquí hay un diamante en bruto, vamos a ver si lo limamos.
Y ahí empecé.
Si conseguimos que se calle en algún momento, vamos a hacer algo con él.
Porque nada más que estaba por encima, pues claro, pues eso también es bueno.
Claro, es que l'altre model es aquest.
Es pasar por una escuela de hostelería o, como se había fet tota la vida, que es aprendre
prenent.
Ara ja no n'hi ha d'aprenents.
No?
Aprendre treballant.
Passen per la escola.
No, ara tots passen per l'escola.
Ah, tu un fill te'n va ensenyar.
Jo, la ja era per l'escola.
Jo vaig començar com ell, eh?
Fregar plats.
Jo, la canlleu.
No, la canlleu.
I lavabos.
A tu et van enredar, xilio, sí.
Tu et van enganyar.
Total diferent.
Sí.
Sí, és veritat.
Sí, sí, és així.
Tu et van enganyar, està.
Eh.
Ah, però jo estic molt bé, eh?
Exacte.
D'allò que vas fer, has tret or pur.
D'allò que tenia.
Bé, no, la cosa no hem tancat.
Vull dir, hem continuat.
Jo vaig estudiar econòmiques.
Per aquí...
Bueno, però per aquí potser...
Per aquí hi ha d'allò.
I jo estava en un despatx.
Vaig sortir del despatx i me'n vaig anar a la cuina.
Ara també estàs en un despatx.
Sí, ara estoy en la cocina i en el despatx.
Estoy en les dues.
Estic d'acord que sempre és un aprenentatge.
D'alguna manera s'ha d'aprendre,
perquè si no és que no pot ser.
Si obres allà, venga, lo loco,
pintarà mal, eh?
És difícil, eh?
Si tens un aprenentatge d'alguna manera, del que sigui...
Clar, o aprendre d'això, de la iaia, del teu pare,
d'aquest senyor que manava el local on tu estaves,
però d'alguna cosa, d'alguna banda,
es treu la informació.
És que si no...
Dels que estem aquí, menys el Moisés,
qui més, qui menys, ha estat una mica autodidacta.
Jo, tu, Jonathan, no sé si has passat per alguna escola.
Sí, vaig passat tres anys al gremi,
però, bueno, tenia més professa allà dintre l'obredor que l'obredor.
L'obredor ja treballava des dels 14 a 15 anys, no?
Sí, sí.
Sí, perquè el Jaume, com havia après el sàbat,
i els mateixos que donaven classes eren de la quinta del Jaume, o sigui...
Jo he dit el Moisés, no, perquè està de professor a l'escola de l'hostaleria,
però potser també.
Sí, jo vaig començar a la cuina amb 14.
Imagina't, vale, doncs així tots, mira, tots.
Jo professor porto set anys només.
He sigut, sempre he estat a la cuina.
Sí, són tots.
Molt bé.
Un 14.
Déu-n'hi-do, eh?
Jo quan dia fes 16?
15, jo 15.
14, 16?
Sí.
Xile?
Jo a la cuina.
30 i què?
No, ella va florir més tard perquè la van enganyar, però...
Sí, no, els...
Sí, potser els tenta, eh?
És que...
Mira, fija't tu.
Perquè diuen que no descobreix la passió tard.
Sí, la passió.
Passió de Cris.
M'encanta.
14, 16, l'apassionada dels 30?
15, 16.
15, 16.
Bueno, jo ho tenia a casa.
Tu no te'n recordes.
Jo ho tenia a casa, venia de col·legi,
com que m'agradava l'ofici, sempre m'havia agradat,
tot i que els meus pares d'anar a estudiar, estudiar,
no, jo vull ser restaurador, què cony.
I, bueno, jo venia de col·legi,
em dedicava a servir taules, no sé, l'edat que tenia, ben poc.
I va ser a partir dels 16, 17 anys,
no, 18 anys, 18 anys,
que realment el meu pare em va dir,
bueno, realment vols continuar?
Dic, sí.
I diu, bueno, doncs posa't al cap davant,
tira miles, ves fent,
i per qualsevol cosa jo passo enrere amb 18 anys.
I va ser als 20, 21,
que vaig fer uns cursos de cuina amb el Josep Lladonosa.
Sí, sí, sí.
A l'Escola Arnadí,
que estava al carrer...
La Fosma.
Sí, sí.
L'Escola Fosma, que era...
El carrer Ferran, sí, exacte, la Holman.
I, bueno, i aquí em vaig anar espavilant,
i a partir d'aquí, pues, bueno,
anar inventant i anar fent coses.
Però vas anar al Ritz, també.
Però ja tenia la base.
Al Ritz, sí, allò va ser una bona escola.
Al Ritz va anar 9 mesos,
els divendres i els dissabtes a la nit,
que jo tenia tancat el restaurant,
i gràcies al fill del Josep Lladonosa,
el cuiner, que ell hi treballava,
va parlar amb direcció
i gràcies a això vaig entrar.
Que no volien, eh?
No volien.
I no et volia, tu.
El Ritz.
Perquè nosaltres, clar...
Para la gent.
Vaig signar un document,
conforme era autònom,
és clar, era autònom,
era autònom,
ja en aquella època,
i no agafaven aprenents
pel tema accidents laborals.
Jo vaig dir, home,
agafeu-me dos, tres mesos,
soc autònom, ja tinc el meu seguro,
signem el que calgui,
i sí, sí, em van fer una carta,
vaig signar-li encara no sé el què,
vaig anar per dos, tres mesos
i vaig anar-ho.
Va, també.
Fins que no s'aprenen res.
Sempre.
Els aprenentatges,
tots aquests, van molt bé.
Però també has de ser una persona
inquieta.
Amb ganes.
Inquieta.
Que sempre estiguis investigant,
buscant...
És una mica el cul del Jaume, no?
Això, això,
perquè si no et quedes amb lo de sempre
i ja està, no...
No et bellugues.
Allò vaig aprendre molt
el tema organització.
No tan sols a la cuina,
sinó al restaurant.
Clar, estic parlant d'una cuina
que en aquella època
em sembla que eren 20 i pico de persones.
Un cony.
clar,
aprens l'organització
al cap de cada departament,
l'ajudant,
l'ajudant de l'ajudant
i més ajudants...
La jerarquia.
Sí.
La jerarquia total.
Sí, sí.
Però bueno,
va ser una gran experiència.
Tinc molt bon record.
A l'hostal,
quantes gent eren a la cuina?
A la cuina érem 3, 4, 3, 4...
3, 4?
Depèn.
A la sidra?
Nosotros éramos 3 y 4
a la fin de semana.
3 y 4?
Chile?
Dos.
Yo.
Jo i jo.
Jo?
Jo i jo.
Jo i jo.
Jo i...
Una pareta.
Per què?
Jo i jo.
Jo i tinc un ajudant
i ens ho anem fent.
Bueno, una y media entonces,
no?
Sí, una y media.
Sí, no.
Escolta, considera...
És bona treballadora
i ho fa molt bé.
No li haig de dir res.
Ella ja sap i tot.
Pero sabes lo que decimos.
La puedes dejar sola.
Les bases,
les bases allò,
la patata,
la ceba,
tot això,
si ja ho tens,
després tu vas
i ho fas.
A preu fet.
Sí?
Sí.
A més,
no cuines les cans,
per exemple,
no les cuines al mateix dia.
La meva dona i jo,
pel matí quan estem tancats
que anem a les 3 del matí,
ella m'ajuda en tot,
pintar croissants
o posar croissants
o estirar alguna massa
amb la laminadora
i després quan obrim,
el canvi.
Jo l'ajudo a ella
i anem així.
Si n'hi ha algunes puntes Nadal,
doncs ven mon germà,
ven els cunyats...
Jo tiro de la família.
Bueno, vosaltres
que durant molt temps
heu organitzat,
heu fet i heu preparat
un menú diari,
de fet la Xili encara ho fa,
què funciona, Rui?
Alguna idea.
Rui difícil.
Alguna idea.
És difícil, eh?
T'has de llencar a les cuines,
a les cuines,
a les banyes...
Funcionaria un menú baratito.
Sí.
D'acord.
Un menú baratito.
És lo que funcionaria.
Si per vosaltres,
Rubí és un lloc
d'anar a menjar barato.
Sí.
Sí.
Por lo menos en Rubí,
no sé por ahí, pero...
Sí, no pots pujar molt,
perquè a la que pujas
ja et deixen de venir.
Però així, eh?
Sí, això t'ha passat?
Ho has constatat, això?
Sí, sí, sí.
Jo, per exemple,
moltes vegades
li he pujat després de vacances.
I ja veus
els dos o tres
que desapareixen.
Tornen a venir, eh?
Sí, tornen a venir.
Tornen a venir.
Perquè van a fer la ronda, eh?
Van a fer la ronda.
Tornen a fer la ronda
i tampoc hi ha
molta cosa.
Però, claro,
no entienden
que te has subido la carne,
que te has subido el pescado...
I ara,
ara és que...
ara és molt difícil.
Molt difícil fer els menús.
jo me les veig bastant.
Ha de ser complicat.
Jo fa anys
que per sort
per mi no ho faig.
I lluitant bastant
amb els proveïdors,
sobretot la vedella,
el porc,
tot això
has de lluitar moltíssim.
Bueno,
i les mateixes verdures,
aquests preus estan.
Ah, sí.
I la pasta.
I em sembla
que en algun programa
ho havíem comentat,
el que ha pujat ara.
Però és que no cal
dir nosaltres,
és que ha pujat molt.
Vés al súper,
vés a...
a qualsevol lloc.
És que...
segurament la teva clientela
també va al súper
i també ho sap
que l'assistia de comprar.
No, i a més
tinc alguns clients
que m'han dit
no, no,
jo prefereixo
vint d'aquí,
faig el menú,
sé el que em costa
i ja no haig d'anar
a comprar,
fer-m'ho...
I sap el que menges.
Fer tot el menjar,
és que em costa més car.
I dic vinc
i em costa el menú.
15 a 5.
És que una persona sola
a vegades fas números
i potser surt més a compte
d'anar a fer un menú
i per la nit
veges el llogur i la poma
potser et tens prou,
no?
Molts d'aquests, segurament.
La rustisseria, Rubí,
que en venia
al primer programa
de la temporada,
ells fan un menú
de 5 euros amb 90
és una rustisseria, eh?
És croqueta,
pollastre-las,
és una cosa molt més controlada
i fan un menú, això,
de 5 euros amb 90
entre setmana.
I deia,
hi ha gent gran
que potser està sola,
que potser no...
Sí,
i que és molt millor
per ells baixar,
agafar el seu pollastre
amb la seva patata
i ja ho tenim
i amb 5 en 90
no obro ni foc
i no gasto llum,
no gasto gas,
no gasto...
És que clar,
si comptes tot això,
se te'n va, eh?
Els peus,
el que deia
amb l'escandall,
fes l'escandall
a casa teva mateix.
Per tant,
vosaltres creieu
que Rubí
un menú
de 22,
25 euros
no funcionaria?
Un dia,
sí,
un dia,
doncs,
vas,
sí,
però no cada dia.
Però tienes que poner unos platos
ja un poco,
si no,
tant.
Sí,
sí.
Clar,
has de posar uns plats
una mica...
Graciosos,
un poc graciosos,
una mica refinats,
amb un valor,
ja...
Amb un valor afegit?
Sí.
A veure,
jo...
A veure,
en el Gori
tenim el menú
de dilluns a divendres
i després tenim el de dissabte.
Els preus són diferents,
però clar,
no comparis...
El producte també?
Sí,
clar.
Sí,
sí,
són totalment diferents.
Clar,
el de dissabte,
vosaltres també teníeu menú cap de setmana?
No,
bueno,
nosotros no lo teníamos ya.
No,
però tenías el menú xuletón
durant una època,
no?
Nosotros teníamos la carta
toda la semana ya
y el menú xuletón.
Pero nosotros llegamos a dejarlo
de los fines de semana.
Perquè no sortia a compte,
tampoc sortien números aquí,
eh?
No.
Costa.
Costa.
Tu també tenías.
Jo,
a la seva època,
tenia el menú econòmic,
general.
Sí,
que bueno.
Després,
quan vaig fer els cursos de cuina,
vaig voler posar un segon menú,
que era un menú tipus carta,
que era 5-6 primers,
5-6 segons,
la sugerència del dia,
no hi entrava el vi,
així,
si beus vi el pa,
que si beus aigua,
doncs,
et sortirà més econòmic.
A la batxia,
adeu.
I després,
i a l'última etapa,
vaig treure el menú econòmic
i el que vaig fer
és reduir taules.
Vaig deixar un espai,
un espai molt petit de restaurant,
que el portàvem dues persones.
Jo al matí preparava,
feia la misa en plaç a la cuina
i al migdia em posava el menjador.
I a la cuina,
i tenia la noia,
que ja feia molt temps que tenia,
i que, bueno,
emplatava,
el que feia era emplatar,
el cuinat ja ho estava,
ja ho estava tot,
a part d'alguna cosa,
la planxa,
o coses que s'havien de fer al moment,
però, bueno,
ja sabia ella com s'havia de fer.
La carta la vaig arribar a treure,
quan vaig posar aquest menú
una miqueta més car,
la carta la vaig arribar a treure
per comoditat meva
i per reduir gastos,
també,
però, és clar,
a vegades tenies coses a la nevera
que dius,
eh,
què fots amb això?
Ho has de llançar.
Clar,
després està l'ubicació,
entenc.
L'hostal del Gall està,
bueno,
és que millor no pot estar ubicat.
Bueno,
no ho sé,
n'hi ha cap i un que està molt malament
que està en un carrer amagat.
N'hi ha per tots els gustos.
Està entre Llende i Plaça Catalunya
i Doctor Guardiet,
està molt a prop del centre,
és centre,
és un carrer peatonal
i té tanta història
que tothom sap on és el Gall,
sí o no?
Història des del 62,
sí.
Imagina't,
la Riarada i ell.
Però el Gori em guanya,
eh?
El Gori?
Del 33.
Del 33.
El Gori millor lloc no pot tenir.
Sí.
Està davant d'una plaça,
està molt a prop de...
Tenim un petit problema.
Quin problema tens?
No hi ha pàrquing.
Bueno,
aquest,
a l'hostal del Gall
també se'ls ha complicat
ara amb el tancament
del pàrquing.
Sí,
no hi ha pàrquing.
Tot i que hi ha l'escardí,
que és gratuït,
sí,
però bueno,
troba lloc.
Però està ple.
És complicat,
eh?
A Rubí falta pàrquing.
Però el Gori
pot aparcar tranquil·lament
a la zona de taronja
de Ruí Forma?
Està ple.
No hi ha suficient.
No hi ha suficient.
Falta,
falta.
No hi ha suficient.
Sí,
seria necessari
fer un estudi...
Però si vas a comer
una hora i media
justito, eh?
No,
perquè la zona
amb taronja
de dos quarts de dues
a dos quarts de cinc
no funciona.
Ah,
és veritat.
És veritat.
És lliure,
llavors l'hora de dinar...
Just,
sí.
Per mi,
perquè jo alguna vegada
he anat a dinar al Gori
i si he anat en cotxe
he deixat el cotxe
a Rubí Forma
i bé, eh?
Està a les cinc o...
Fins a dos quarts de cinc.
Quatre i media.
Fins a dos quarts de cinc.
Dos quarts de cinc
has de venir.
Abans sí que era fins a les cinc.
Has de haver dinat
perquè si no la xili també té mania.
Si a dos quarts de cinc
no has dinat
m'he tirat.
Eh, no.
No,
perquè ella és bona,
però...
Però a dos quarts de cinc
és l'hora d'haver dinat.
Sí, no,
nosaltres la cuina
la tanquem a les quatre.
Per això t'estic dient
a les quatre.
Ja, ja, ja.
Vostè que marxem.
Si em poses una excusa bona
i d'allò i així
diré,
va, vinga, va.
Tinc gana.
Seu.
Faig alguna cosa.
Seu i et faig alguna cosa.
Va, si sóc jo
em faràs alguna cosa, no?
Sí.
La cidra està de baix.
És lo que iba a decir.
La cidra està de baix.
Però jo estava allà
i no tenia aparcamiento tampoco.
Sí que tiene.
No, home, no.
Té menys que tu.
Mucho menos.
No, sí que...
Lo siempre he coïnat allà
y aparcat.
Bueno, si vienes de noche
a la noche
o un algo,
pero para comer al mediodía...
No te quejes tanto.
No.
Pero no me faltaba
la clientela.
Toma, ya.
Jo la cidra
quan...
No.
La cidra ha anat a peu.
des de quan hem anat a la cidra
hem anat caminant
o bé si hem anat amb la família
hem anat molt d'hora
hem anat a la una
no?
Alguna vegada
que hem celebrat
algun aniversari a la cidra
perquè allà sí, tio.
Exacte.
Hem anat a la una
per poder parcar allà
al descampar.
Clar, si vas al descampat
és que no hi ha
el més endavant.
No?
Allà...
A la Cia.
A la Cia, sí.
A la Cia, sí.
A la Cia, sí.
En tot cas,
si l'octubal
la gent hi va?
Sí.
Sí que hi va.
Totalment.
Quan ja t'acostumes a un puesto
hi vas.
Ah.
I tant.
Això està claríssim.
I després de...
Aquesta és la quarta temporada
ja del primer segon i postres
això ens ho sabem.
Som capaços d'anar
peregrinant
fins al Gómez
unes brades.
Sí.
Sí.
Allà ja no s'aparca.
Allà no s'aparca.
Allà sí que no.
Allà sí que no.
Allà encara pitjor.
Allà sí que no.
hi vas.
Hi vas.
Sí.
Hi vas.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
No?
Trucant.
Trucant.
És millor reservar.
Ah, sí.
Quan vas a dinar
jo sempre intento...
Jo a tot alloc,
a tot arreu,
reservo.
Però és que
m'estava ni molta gent
sense reserva
i et quedes.
Clar, perquè...
La alegòria és gran.
No hi ha problema.
Però hi ha vegades
que dius
és que està ple.
Dic,
t'hauràs d'esperar.
És que no hi ha lloc.
A veure,
has trucat?
No hi ha lloc.
Però jo no ho veig malament,
això, eh?
O sigui,
jo quan truco al lloc
em diuen
està ple,
penso,
està bé,
està bé, no?
Que els hi vagi bé.
O sigui,
que dóna com prestigi
que tens ple.
I dius,
val,
està ple.
Puc venir més tard?
Ja està.
A vegades t'hi truca,
arribes a les 3 menys 5
i et dius,
o a les 2 menys 5,
passa, passa,
i tens el local 8,
dius...
Fa por.
Que m'adonaran,
la cosa.
Fa por.
Que m'adonaran, aquí.
No?
Perquè no hi ha gent.
Perquè no hi ha ningú.
Llavors,
no ho sé.
Però tampoc ho sap.
Perquè hi ha dies
que hi ha molta gent
i hi ha dies
que sembla que s'hagin quedat
tots a casa.
Sí, no?
Funció.
Sí,
que tampoc no sap.
Va,
jo us volia,
volia parlar amb vosaltres
d'una sèrie
d'aplicacions
que valoren,
que puntuen
els restaurants.
Jo no m'he entretingut
a mirar-les totes
perquè ho va fer
la Marta Casas,
la periodista Marta Casas
al Tot Rubí,
en un article de l'abril,
aproximadament.
Llavors,
agafarem aquell treball
periodístic
de la companya
i ens mirarem
una mica
quins són els restaurants
de Rubí
que hi apareixen.
Ella va valorar
TripAdvisor,
El Tenedor,
Google Maps
i GastroRanking.
Us sonen tots?
Sí.
Em feu servir algun?
Li feu servir
una vegada un.
Una vegada un?
La meva filla
sí que tira més d'això.
D'acord.
La joventut tira més.
Però jo
depèn del lloc
perquè potser
no coneixes res
d'aquest lloc.
Vas a un poble
i has de dinar
perquè és l'hora
i dius
ostres,
a veure,
i mires
més o menys
el restaurant
i jo el que em fixo més
són les negatives.
No em miro
les positives.
Que a vegades
són falses també.
És que clar,
molt bé això.
Aleshores miro les negatives
i aleshores
de què es queixen?
Perquè a vegades dius
hosti,
per tonteries
que dius
que no t'han convidat
el Chupito.
Que t'ho diuen,
a vegades.
Ja, ja, ja.
A vegades
em convides
el Chupito?
No.
Però és que
les buenas
estan comprades
també.
Sí.
Estan comprades.
Per això em miro més
les dolentes
per valorar una mica
i dic
el que s'estan queixant
són tonteries.
I saps què?
Miro sempre?
A veure.
Miro les dolentes
però sota't miro
la resposta
que li han fet
a les dolentes.
Jo no responc.
Si la responden.
Si la responen
em sembla molt interessant
veure si aquella persona
ha dit
acceptem el suggeriment,
t'agraïm
o aquell dia no sé què
o aquell dia ha passat això
torna a venir,
no?
O gent que directament
s'insulta,
clíncela
ja ho he vist,
ja ho he vist,
ja.
Però machete,
una cosa.
Sí, sí, sí.
N'hi ha tot.
És que...
Que llavors vas a
poc al restaurant,
que m'agradi,
per favor,
si no m'agrada...
Perquè potser només
n'hi ha un en aquell poble
i dius,
hòstia,
i ara què?
Com no m'agradi,
què faig?
Va,
TripAdvisor,
segons els usuaris
d'aquesta aplicació,
el millor restaurant de Rubí
és la pizzeria de Giorgio,
això és de l'abril,
amb un 4,6.
Però això és altra cosa.
Entre 5.
¿Por qué no diferenciamos...?
T'hi has callat
perquè a continuació
trobem el racó de la cidra
i després m'he hablat.
No, no.
Con un 4 o un 4.
Bueno, vale.
No.
Con un 4 o un 4.
¿Por qué no diferencian
restaurantes,
bares,
pizzerías,
hamburgueserías?
Hamburgueserías.
No.
Bueno,
la primera,
la hamburguesería fulana
i dos restaurantes...
Van a comer.
Clar,
vols dir que hi ha
restaurants locals
que no juguen
en la mateixa lliga?
No.
No.
No, no.
Tenia que estar
por...
¿Cómo se dice?
Por...
Géneros.
Por género, no sé.
O categorías.
A més,
és que
a vegades
et fan una crítica
i no és el teu restaurant.
Estan fent una crítica
que dius
però si no és el meu restaurant.
Això no em sonen, eh?
Dic,
no,
no té res a veure
amb el meu restaurant.
Bueno,
no m'ho deixareu acabar.
El millor,
el de jorge.
Recó de la cidra,
4,4.
Tarantela,
nepoletana,
amb un 4,5.
L'antic costal del Gallo,
amb un 4,3.
I un restaurant que es diu
Odo,
amb dos des.
Ah, sí.
Odo el coneixeu?
Sí.
El sol dorado.
I per què no ha vingut
la gent de Lodo
al primer son i postres,
encara?
Perquè els hi van proposar
i van dir que no.
Per què?
Doncs no m'agraden ja.
Ja som així.
Per què no?
Em sembla que va ser
la segona temporada.
Els hi van fer la proposta,
en recordo,
i va dir que no,
que no li interessa bé,
que no.
Saps greu,
gent de Lodo?
Mira que tractem bé
la gent aquí, eh?
És que sí?
Sí.
Ells ho perden.
Ho podem tornar a provar?
No, no.
Bueno,
sí, ja parlarem.
Ja parlarem,
perquè si no ens volen
tampoc no, saps?
No, no, no, i tant.
Bé, ja parlarem.
Després també hi apareix
el Bargo,
el Balons,
el Gómez,
la Sushiteca
i el Portalet.
Això ha tripat Paisón.
I el Gori?
No.
Ai.
Si és el teu, carinyo,
no passa res.
Ja, ja, no, no, no.
Però el teu per què no surt?
Per què?
O sigui,
vosaltres ho fomenteu, això?
No.
Us ho mireu?
Mireu els vostres propis locals?
Ho miràveu?
No, jo no ho faig gaire cas.
Us interessa zero, això?
Sí.
És igual.
Jo ni contestava.
I és que no contesto.
I per bé ni per mal?
No, exactament.
I a més m'he trobat un parell de coses que dic...
Com ara què?
Comparteix, comparteix.
Comparteixo?
Sí.
Una crítica que em va vindre,
se li va parlar perfectament,
se li va dir com era i tot.
Era un dijous.
Una paella...
Un arroz.
Sí.
Sí.
Una paella que em va vindre a les 4 o menys 5.
He dit...
No...
L'arròs ja no...
No està bé.
Està fet...
No, sí que està bé perquè te'l pots menjar,
però...
Però està passant.
No has acabat de fer.
No està.
No està acabat de fer.
Va voler l'arròs i així.
Bé, després em va fer una crítica
que sí, no estava bé el menjar,
no estava bé d'allò...
i després vaig saber...
A un any, millor dir que no.
Sí, no, és que li vam dir que no,
que estava fet ja de temps
i que si ella li agradava a l'arròs acabat de fer
que no l'agafés i el va agafar
i dic...
Me'l va tornar i dic...
És que ja t'ho hem dit.
Ja t'ho hem dit.
Ja t'ho hem dit.
I així.
Després vam saber
i d'allò que estava emprenyada
perquè l'havien despatxat de la feina
i tot i dic...
Per què haig de pagar jo...
Els plats.
Els plats.
És que també passen aquestes coses.
Estan emprenyats i d'allò...
I quantes vegades t'ha passat
que tu a casa mateix
que et fas...
Estàs emprenyada,
que no saps el que tens,
tens...
I et fas una tuita
i aquella tuita dius
quina merda, no?
Doncs això al restaurant ho paguen.
Però ells no ho saben
el que porta darrere això.
I a mi això m'emprenya molt.
Perquè destruir en paraules allà
a un restaurant
et carregues
bueno, una família
et carregues
o més
perquè hi ha molta gent allà
involucrada
i treballant cada dia.
La feina que porta.
Ostres.
No contestes, no?
¿Por eso?
No, jo no contesto.
No, no.
No contesta dirà
pues seguro que era verdad.
No, ja, ja.
Ja, és que no contesto cap
perquè al principi
m'afectava molt
i volia contestar
i explicar-li
i d'allò
i al final dius...
Per què?
Aviam, la gent que està contenta
és que la gent...
Les persones humanes
són molt rares.
O sigui, la gent que està contenta
no escriu aquestes coses.
No.
No es escriu si estàs enfadats.
Saps?
Perquè no saps on anar, no?
I...
Au!
Més.
No?
I ja està.
És que, a més...
Però si surts content
no penses anar a anir a l'aplicació...
A l'enximple ja el tens aquí
des del 33 que està obert.
Clar.
Però ara no serà.
No, i a més
jo vaig a un restaurant
i he sortit contenta
i dic...
Ah!
Doncs tornes.
Clar.
Tornes
i si et preguntes...
I tornaràs
i si et preguntes...
I no escrives.
No, jo no escrives.
No, jo no escrives.
Clar, aquesta la cosa.
Moïcès, ell ho deia, eh?
Tornes, no?
Primer tornes
i després les recomanes.
Clar.
I no cal ella
i dius
no cal ficar l'aplicació
perquè estic donant
la millor publicitat del món
i perquè estava bé.
Per què no?
Clar que sí.
Perquè després l'aplicació sí,
que a lo millor va bé
o és important
per a algun restaurant.
Doncs a lo millor sí,
però bueno.
Millor que el boca a orella.
A Barcelona sí que funciona molt.
Jo m'he segura.
Sí.
Aquí és millor la boca a orella.
La cosa que el boca a boca
és un poco...
És lent.
Sí, porque a mi me puede gustar.
Oh, es fenomenal.
Ah, sí.
Ah, sí.
Sí, sí.
Llavors dices, vaya sitio
que m'has mandado.
Però també has de saber
a qui li recomanes què.
Jo què sé.
No, això és com el llibre.
Si te pregunto a ti
el restaurante tal,
oye, buenísimo.
Maravilla.
I luego yo digo
esto es maravilla,
madre mía,
que no he hecho aquí.
Però també hi ha dies,
perquè jo he anat
a un restaurant...
Si voy a un día está muy mal.
No, home,
quan està molt malament
està molt malament.
Però tu vas a un restaurant
i vas il·lusionat
perquè dius
tinc festa,
avui em serviran,
m'encanta.
No serveixo jo.
Estic supercontenta,
relaxada.
i em porten un plat
que dic,
hosti,
perdó per la paraula.
Si estàs allà
en un restaurant
no t'importa.
Però si estàs fiel...
Però a vegades,
a vegades dic,
aquest plat
no m'ha agradat,
no d'això,
però potser
m'he equivocat de dia.
O potser
haig de tornar-hi.
Segons com venc,
dono una segona oportunitat.
perquè a vegades
passen coses a la cuina.
Passen...
I moltes vegades
m'he equivocat demanant.
També.
Veus el plat del de davant
i dius
si jo hagués estat demanant això
ara seria feliç.
Jo també vinc.
Sí, també.
I passen aquestes coses.
He triat una cosa
que a mi
no m'està fent feliç.
És bo,
no és dolent,
no està fent...
Però allà m'està agradant molt.
Saps?
Llavors aquí és un drama.
Qui no l'ha hecho?
Però qui m'he equivocat jo
no el restaurant.
Jo vaig amb el meu marit.
Al meu marit
li agrada més o menys tot.
I allò,
jo demano una amanida,
no sé què,
i és una amanida
tota de tomàquet.
I jo...
Jo odio el tomàquet.
Ja m'he equivocat.
Però el restaurant
no té cap culpa.
No,
perquè ponia
ensalada de tomàte.
Sí,
però a vegades
d'ensalada de tomàte
hi ha moltes coses més,
no?
No només el tomàte.
Però si hi ha tomàte
no el pines.
Ja.
Sí,
però a vegades...
A veure,
Carlos.
A veure si entens
la forma.
La cosa.
Bueno,
ja tinc més rànquings,
eh?
El de Google Maps.
El de Google Maps
vas allà també i puntues.
No hi fas ressenyes.
Diu que és el més fiable,
no?
Diu que és el que més...
Jo alguna vegada he escrit
un Google Maps
quan...
Quan...
Realment m'agrada
molt,
molt,
molt,
i ja...
Si ho dic més allà
es pensaran que estic torrada.
Sí,
perquè arriba un moment
que si una cosa
m'ha agradat molt
ho dic a sala.
Això sí que ho faig.
Ho dic a sala,
ho dic al cambrer,
ho dic a la cambrera,
o ja si és
allò,
la paraula aquesta
que has dit tu,
doncs llavors vaig
a buscar
el cuiner,
no?
Far-li la mà,
dir-li m'ha fet feliç,
no?
No que arriba un moment
que aquesta passió
que poso jo a vegades
amb les coses que menjo,
la gent mira
que està cuco,
sí?
Llavors,
per no...
Per no fer el ridícul
pel món,
doncs es va inventar,
jo crec,
el Google Maps
perquè tu puguis
fer una ressenya
de felicitat
discretament
sense que la gent
allò es pensi
que està estorrada.
Aquí hi ha
puntuació de 4,7,
Dona Sador?
Dona Sador?
Sí,
és a l'avenia de l'Estatut.
El costat de l'Escarrolito?
Dona Sador?
A l'avenia de l'Estatut.
Ah,
el que havia sido
la peña madridista
o el viquínico.
Això no lo sé.
Ui!
Que es pequeñito,
que es muy chiquitín.
Ni idea.
Dona Sador?
4 meses.
Pizzeria de Sessio,
favela Burger,
el racó de la cidra de nou,
el Gómez
i la tarantera napolitana.
Depèn també tenim el Huelva,
també tenim el Toni,
que no sé què és,
l'Odo de nou,
la Tagliatela,
els emperadors
i el Gepeto.
I el gastro-rànquing,
que és una pàgina web
que calabora un rànquing
basat en opinions
que rastreja d'altres
aplicacions.
Es mira Trepat Baixor,
es mira el Google Maps,
es mira Foursquare,
es mira altres coses
o webs especialitzades
i al final,
en aquest,
el rànquing seria
Millaguis,
Uzi Shop,
la Calle Burger,
el racó de la cidra
de l'Enobs,
el Dona Sador,
Can Ramon
i la Iaia Tarol.
Així,
per agafar el rànquing.
Són totalment diferents.
Exacte,
el que deia el Carles.
Ni han pizzerías,
ni han de tapeo,
ni han...
Y de hamburguesa.
¿Hamburguesa?
Sí.
Bueno,
porque...
El Carcó de la Estera
sale en todos.
Para que huacapare tot,
el huacapare tot.
A ver,
alguna cosa.
También es que hay
muy pocos restaurantes
en Rubí,
¿eh?
¿No?
Bueno,
yo no estaría de acuerdo
en eso.
A mí me hubiera gustado
que hubiera sido
más competencia en Rubí.
¿No?
Restaurantes,
más restaurantes.
Pocos restaurantes
no hay,
llevamos cuatro temporadas,
¿eh?
¿Cuántos restaurantes
hay en Rubí?
Restaurantes.
Restaurantes.
Però...
Ell va por un altem.
Restaurant,
restaurant.
Restaurant,
restaurant.
No menú com la chili,
no favela com hamburguesa.
Exacto.
Restaurantes.
Com el de
Can Ferran,
tu...
Però bueno,
Can Ferran...
Què vols dir,
restaurant,
restaurant?
Que tinguin carta,
només?
Sí.
Ah.
Que siguin diferents.
Jo tinc menú i carta,
eh?
Ja, ja.
Ja.
Però haces desayunos
i des de l'ojo.
Ah, no,
sí,
també tinc bar i apostes
a l'Estat.
És que Can Ferran
ja és otra jurisdicció.
Sí,
i ara ellos,
no sé,
para nosotros está aquí en Rubí.
Pero para ellos
han guanyado.
Yo creo que el tuyo...
Por eso digo que entonces...
Lo demás es todo polígono.
Home,
no et passis.
Sí,
bueno,
Cançú Carras,
el Toni,
Cançú Ramón,
tot això és polígono.
Cançú Toni.
Bueno,
però ara estan sortint
bastants restaurants
a la pare aquella d'aquí
a l'Avinguda d'Estatut,
allà al costat del Huelva.
Ah,
el Cheito.
El Cheito,
exacto.
El Beaceranda,
el Carlito ja ha marxat.
Però...
preferixem saber
qui ocuparà aquest local,
perquè s'ocuparà.
No,
no s'ocuparà.
I tant,
perquè no.
Ja lo veus.
Que nadie quiere trabajar.
Y en la hostelería menos.
Dijo el jubilado.
Es que...
Sí.
Es que...
Por eso que ya digo me voy ya,
que si no...
Madre mía.
Tenia un últim tema
que volia comentar amb vosaltres,
que és això de la llei
d'antitabac.
que és una cosa
que per la restauració,
en el seu moment sobretot,
va ser com impactant.
El Consell de Ministres
aquest setembre
ha aprovat
aquest avantprojecte
de la llei del tabac,
que amplia els espais
on no es pot fumar
i extenda una mica
les prohibicions.
Entre altres coses,
no es podrà fumar
a terrasses
de bars
i restaurants.
El 1 de enero.
1 de enero ya.
¿Y?
Ahí estamos.
Yo recuerdo.
Jo crec que no passarà res.
Aquest és un avantprojecte
que vol reformar
la llei del tabac del 2005.
És la primera modificació
que es va fer
des del 2011,
que va entrar en vigor
l'última reforma,
que prohibia fumar
en general
a qualsevol mena
d'espais públics
tancats.
El 2005
hi havia allò
de la zona de fumadors
i la zona de no fumadors.
Sí, horrorós.
I ja va semblar
que allò havia de ser
un del tabac horrorós
que havíem de tancar la meitat.
Home,
és que es fumava molt.
Molt.
Sí,
y luego va y lo quitan.
Y luego va y lo quitan.
Y luego va y lo quitan.
Exacte.
Después de gastarte...
El 2011...
Després de la inversión.
Después de la inversión.
Hi ha gent que es va gastar
moltíssim.
Es va decidir
que directament
no es podia fumar
en un espai tancat.
I que, per tant,
doncs ja està,
que no es fumaria enlloc.
Això de les terrasses,
com ho veiem?
Yo digo como siempre,
al final se acostumbraran.
Sí,
no passarà res.
La gent s' acostuma
i ja està.
Sí,
le va y lo quitan.
Si no,
quatre pasos más para allá,
se lo fumarán.
I ja està.
Jo me'n recordo
que vaig anar a veure
a me filla,
això va ser després del Covid,
l'any del Covid,
el següent any.
Vaig anar a veure
la que estava a Saragossa.
A les terrasses
no es fumava.
I la gent,
i me'n recordo,
clar,
la meva filla
havia vingut aquí
i va i es posa a fumar.
Clar,
mira que són molt respectuoses,
perquè si hi ha crius,
hi ha gent gran d'allò,
no fumen,
s'aixequen i ja se'n van,
perquè és normal,
no?
I li van cridar l'atenció,
escolta,
que no es pot fumar aquí.
I va dir,
vale,
ja me'n vaig
i se'n va anar a fumar
perquè se'l volia acabar
i ja està.
Però és que
va ser més greu
que anàvem pel carrer,
caminant,
que anàvem a dinar,
i passava un cotxe
de policia
i es va parar
i li va fotre bronca
i dic,
què passa?
Diu,
és que estic fumant
caminant
i dic,
i no puc.
M'haig de parar,
posar-me d'esquena
i fumar.
Imagina't que això
encara seria pitjor,
perquè això ja és...
Però és molt lògic,
eh?
Sí,
sí,
perquè clar,
ella anava caminant
i el fum va enrere.
Sí,
sí,
jo he arribat a canviar de cera.
Sí,
depèn de què...
I ara hi ha els vappers,
els vappers què?
S'entén com a cigarreta
o no s'entén com a cigarreta?
En teoria sí.
En teoria sí.
Sí,
en teoria ho és.
I a vegades és pitjor,
perquè la fumarada
que a vegades treuen
que dius,
estic a Londres.
I amb olor...
Olor de síndria.
Sí.
Olor de síndria.
Estàs con las bravas
i l'inversa un dia.
Et fots el pòster
que t'he fet.
Sí, sí, sí.
La pregunta és
a quant metres
s'ha de...
Es pot fumar
de la terrassa?
Perquè jo sóc...
Quan surtin del límit del...
És fumador
i em molesta moltíssim,
eh,
la terrassa.
A mi em molesta molt,
eh,
jo he fumat molt,
eh,
en el seu dia.
Però quan fumava
no t'acordaven,
no?
No.
De los demás?
Exactament.
Jo crec que totes les coses
amb respecte
es poden fer.
Sí,
t'hi trobaràs
algun client...
Es pot fumar
i veus
que ja tens
crios,
tens gent gran,
o bé
que estàs menjant.
És que
ja no fumaràs
perquè
per respecte
dels...
I això
amb totes les lleis,
si tothom
es respectés
a tothom,
totes aquestes coses
no passarien.
No farien.
És que no serien necessàries.
No, no farien falta.
Sí, sí.
Però...
Clar,
al Gori,
que hi ha una cuina
oberta
i molt propera
a una part del bar,
quan es fumava allà dins...
Jo me'l tregava tot.
Clar.
Perquè, clar,
jo tinc uns extractors
que xupen molt
perquè...
I portaven tot el fum
del menjament.
Tot el fum
d'allà
me l'empassava jo.
Però me l'empassava, eh?
Jo vaig ballar...
Estava supercontenta
quan van dir que no.
Perquè, clar...
Que sí, que sí.
I la llet s'ha acostumat,
o sigui.
Sí, sí.
I ara passarà el mateix.
Sí, passarà el mateix.
Els fumadors faran la petaleta
uns quants dies...
Home, és que és normal
perquè si tu tens la llibertat
de fumar,
jo els entenc.
Home, és...
Després d'això
cerraran los estancos
i ja està.
Sí.
No, no,
no es poden tancar.
Això no es poden tancar.
Tu saps
la millorada
que porta això.
No.
Són molts diners,
no es trencaran.
I per la salut,
mira que és dolent
i s'ha avisat
i tot,
però quan estàs enganxat,
estàs enganxat.
No, és que ara el tabac
segurament,
si ara algú se l'inventés,
no?
I n'és a...
Té, proveu-me això,
que us ho faré
i anar-la a tots.
Eh que no?
Ara que tot és...
Eh que no,
ara que els diríem,
però on vas,
con esto?
No.
No,
no pots.
No,
no pots.
No, no pots.
Però clar,
com que ja ho portem,
no?
Ja ho tenim.
Els puros aquells.
quan anaves amb tren.
Uf,
el puro,
la pipa,
la moda.
Jo anava amb tren
que a més passava
cada mitja hora
i que s'omplia tant
a Rubí
i a més havia el típic
que fumava el puro.
I dintre la gent fumant
i fumant puro.
El dematí,
a les vuit del matí
que jo anava a escola.
Els caliqueños.
Vinga.
Home,
alguna vegada
se'ns ha denostat
perquè mengem
a l'estudi
de Ràdio Rubí.
En aquest estudi
també he vist fumar.
que deies,
però si estàs parlant.
Clar, clar, clar.
Si estàs parlant.
Com és possible
que puguin?
Els metges.
Consell de Ministres.
No pots fer.
És que al final era així.
Senyors,
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
en aquesta tertúlia
de xefs.
Acabarem el programa
arribant ja gairebé
a la una del migdia
amb aquest botifarra
amb seques
d'oveses
que ens ajudarà
a tancar
aquesta hora.
Carlos,
Xili,
Moisés,
Joan Ablai,
com sempre,
moltíssimes gràcies
per haver vingut
a tant tu viatge
sobre gastronomia.
Desperarem a taula
la setmana que ve
i tornem dimarts
al punt del migdia
a Radio Rubí.cat.
Durant la setmana
us anem explicant
cosetes al perfil
d'Instagram,
el primer,
segon i postres.
El Robert Fernández
dels fogons
que us ha parlat
la Mariona Albaret.
Cuineu molt,
mengeu bé
i bona setmana.
Igualment.
i bona setmana.
Seràs de models
discoteques
tot i falen
ceges
tot i falen
ceges
tot i falen
ceges
un temps enrere
això era un pobre
miserable
no tenia amics
no tenia feina estable
no era capaç
d'enamorar
una iaia
molt que vas
tot el que toca
en un flacàs
i vaig dir
m'he cansat
d'aquesta vida
tan austera
i avorrida
jo necessito
veure'm
el desferro
d'aquesta rutina
que l'enverida
ja n'estic fort
pagant
fer un infart
vull anar a durar
mar
però
vaig conèixer
un personatge especial
un profeta
un visionari
un tio espiritual
i va dir-me
que el secret
de la felicitat
era un plat
allò més nostrat
botifarrem seques
botifarrem seques
seràs l'amo
de les discoteques
botifarrem seques
botifarrem seques
ets ho faràs
amb un parell
de txecas
botifarrem seques
botifarrem seques
seràs l'amo
de les discoteques
botifarrem seques
botifarrem seques
ets ho faràs
amb 400 suecas
si m'haguessis vist
abans
no treurí
jo el caràcter
i un davant
era novita
i ara sóc
en Superman
la meva mare
em deia
que era llit
de cara
i ara sóc
la flor
de la Xamara
i vaig dir
m'he cansat
d'aquesta vida
tan ús cara
i avorrida
jo no sé
si el teu veu
de molt de ser
amb aquesta rutina
que no parirà
jo no estic fort
no serà un infart
vull anar a veure'm
per la nit
vaig conèixer
un personatge especial
un profet
un visionari
un dius espiritual
i va dir-me
que el secret
de la felicitat
era un plat
d'allò més nostrat
botifarrem seques
botifarrem seques
seràs l'emua
de les discoteques
botifarrem seques
botifarrem seques
t'ho faràs
un parell de xecos
botifarrem seques
botifarrem seques
seràs l'emua
de les discoteques
botifarrem seques
botifarrem seques
t'ho faràs
amb 4-5 suecos
botifarrem seques
botifarrem seques
seràs l'emua
de les discoteques
botifarrem seques
botifarrem seques
t'ho faràs
4-5
t'ho faràs
4-5
t'ho faràs
4-5 suecos
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio Rubí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom a Bell de Cama.
A Bell de Cama.
Oh, what's the fish!
Torna el futbol en directe a Ràdio Rubí.
L'estrena de la Unió Esportiva Rubí a Lliga Elit serà a Tarragona.
S'ha fet esperar, però hi haurà partit del Rubí.
Visita diumenge al migdia a la Pobla de Mafomet i a l'emissora municipal t'explicarem tot el que passi.
T'esperem!
A Ràdio Rubí.
Tots fem esport.
Ràdio Rubí.
Informatiu migdia.
L'empresa rubinenca Robin Hut ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental.
La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost
la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat.
L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes.
Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris al centre davant del supermancat
com dis just abans d'obrir la botiga.
Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'AFM i a radiorubí.cat.