Són les 11 del matí.
Bon dia, Ana. Els darrers dies la tensió internacional arran del conflicte a Orient Mitjà ha tornat a sacsejar els mercats energètics i ha fet pujar el preu del petroli. Aquesta situació ja s'ha començat a notar a les estacions de servei on la benzina i el gasoil s'han encarit de manera notable en molt poc temps. Ahir us explicàvem que el litre de benzina 95 ja supera l'euro i mig en moltes estacions de servei de Rubí.
mentre que el gasoil s'acosta al euro amb 80 cèntims. Una situació que preocupa molts conductors que depenen del vehicle pels seus desplaçaments quotidians. En aquest context, la gerent del grup Julià Oil, Cristina Julià, assegura que la situació genera incertesa i preocupació també dins el sector. Els preus alts de la benzina està clar que no beneficien a ningú.
Tot el contrari. Al final nosaltres som a l'últim esglou de la cadena. Quan el preu del petroli es mou, tard o d'hora acaba reflexant-se al sortidor. Nosaltres som al final de tot. Hi ha molts passos abans. Júlia també ha explicat que els primers dies després de l'escalada del petroli es va notar un canvi en el comportament dels clients i que molts conductors van aprofitar per omplir els dipòsits abans que el preu continués pujant.
I el Partit Popular convocava ahir els mitjans de comunicació per assenyalar la discrepància entre els balanços anuals de criminalitat, mentre que les dades de la Junta Local de Seguretat apunten a una petita reducció dels delictes del 0,7% al balanç trimestral acumulat del Ministeri d'Interior Recull que Rubí va tancar l'any amb un augment de la criminalitat convencional d'1,3%. En aquest sentit, els populars creuen que l'equip de govern estaria intentant maquillar
les dades de delinqüència a la ciutat. El Partit Popular ha fet aquesta convocatòria i ha convidat el responsable de la Comissió d'Interior i Seguretat al Parlament, Alberto Vilagrassa. Sentim el portaveu local, Juan José Giner, i el diputat Vilagrassa. En Rubí se cometen ocho delitos diarios. No se puede maquillar la realidad de Rubí.
Según datos oficiales, hay más delitos que el año pasado. Rubí cada día es más insegura. Rubí no es un oasis, como refleja la señora alcaldesa. La seguridad ciudadana no se puede maquillar. Es sorprendente cuando alguien nega la realidad es que no conoce el problema. Y cuando no conoce el problema supone no dar soluciones.
El partit ha tornat a insistir en les seves propostes sobre seguretat, que consideren una de les principals preocupacions dels romanincs. Entre elles, l'augment d'efectius de la policia local, la instal·lació de més càmeres de videovigilància i l'obertura d'una comissaria a les Torres, així com la recuperació d'una policia rural municipal per a les urbanitzacions.
I acabem amb la informació esportiva. Comencem parlant de la nova temporada de futbol platja amb presència rubinenca. Toni Bravo Rodríguez. Al programa Esports al dia d'aquest dimecres parlarem de futbol platja amb un dels projectes esportius més singulars de la ciutat. Ens visitarà Carles Navas, responsable del Black Wolf Rubí Beach Soccer.
L'entitat que representa la nostra ciutat a la Lliga Nacional de Futbol Platja i que ja prepara una nova temporada que arrenca a finals de primavera. Parlarem de com afronten el curs de l'ascens històric del femení a primera divisió i de la feina que fan per fer créixer aquest esport a la ciutat. Una entrevista per descobrir com es construeix un club de futbol platja des de Rubí i quins reptes tenen per endavant.
Pel que fa a l'esport adaptat en bàsquet, el Club Esportiu Horizó ha completat un cap de setmana intens entre el Campionat de Catalunya i les Lligues Catalanes per a persones amb diversitat intel·lectual. A Balaguer, l'equip va acabar tercer del seu grup després de perdre 14-21 contra els Red Shooters, guanyar 14-6 a l'Asbros i caure 13-18 davant del Joventut de Badalona.
A la Lliga Catalana, l'horitzó A va protagonitzar una remuntada espectacular i va vèncer el TEP Barcelona 22-23 mantenint el lideratge de primera divisió. L'horitzó B també va competir a bon nivell, tot i perdre 14-17 contra el Vila de Montornès.
Aquestes són algunes de les informacions més destacades en aquest dimecres 11 de març. És aniversari, 22è aniversari dels atemptats de l'11M, i és per això que en una hora, a partir de les 12, es farà un minut de silenci a la plaça de l'Ajuntament, del que us donarem compte en properes edicions informatives.
Fes la teva.
Memory of Music llega a Rubí presentando el espectáculo musical infantil Estrellas Animadas Un espectáculo alegre y divertido para disfrutar en familia donde tus personajes favoritos te esperan para pasar a una tarde inolvidable Domingo día 15 de marzo en el Teatro Municipal La Sala, dos pases a las 12 y a las 5 de la tarde Venta de entradas en Entrapolis.com Corre, corre, que vuelan las entradas Música
Paguen, que se queden aquí. Os esperamos.
La Unió Esportiva Rubí viu el moment més delicat de la temporada. Necessita victòries per sortir de la dinàmica negativa dels resultats i Can Rosers ha de ser el seu portí. Aquest diumenge tindrà un duel directe de la Zona Baixa. Rep a l'Horta i Ràdio Rubí hi serà present. T'esperem 5 minuts abans de les 6 de la tarda.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament en resposta a Ràdio Rubí explica que les persones que ocupaven el Porsche han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis socials. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts de 10 o 11 del mestre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
Rubí al dia amb Belén Tierno. Són les 11 i 9 minuts i entrem a la recta final del Rubí al dia. Hem començat a primera hora, les 8, amb tota la informació de serveis i la informació estricta de la ciutat. Hem parlat
de benzineres i també de seguretat. I ara toca parlar de qüestions més lleugeres o de qüestions que tenen a veure amb la cultura i l'oci. Des d'ara i fins les 12, ja sabeu, entrem en la part més cultural del programa. I com sempre recordem, tenim un telèfon obert a la vostra participació. És el 93 588 59 60.
Avui tenim secció de vins de B&B, una secció que fem en col·laboració amb Bodegas Rosàs. Cap a dos quarts de dotze el Maria Rosàs ens parla avui de vins escumosos i sobretot de la diferència entre els escumosos ancestrals i els tradicionals. Ja veurem quina és aquesta diferència i què vol dir. Sort que ha sortit el sol, perquè la veritat que amb les temperatures i els dies que hem tingut últimament no venien massa de gust els escumosos.
Avui el nostre convidat musical és Jorge Drexler. Treu disc en un parell de dies, es diu Taracà, i és una mena de tornada als orígens perquè l'ha gravat a l'Uruguai, al seu país natal, on fa dècades que no resideix i ja està plenament...
vivint a Espanya. De fet, fa molts anys que viu a Madrid, però ha volgut tornar als seus orígens i no només físicament, sinó que també en les sonoritats. De fet, avui escoltarem un tema musical que ja es pot veure a YouTube i que es diu Toco Madera.
I en uns minuts parlem amb el Llau Costa. És un rubineng nascut a Gana que dissabte presenta el llibre Renacido del mar i la arena. Segur que molts de vosaltres el coneixereu per la seva faceta d'influencer. Avui ens parlarà d'aquest llibre que narra la seva experiència migratòria en només una setmana de la celebració del dia per la no discriminació racial, que esperem...
que també ens pugui parlar d'això. Tot això és el que us explicarem des d'ara i fins a les 12. Entrem a matèria.
Avui ens acompanya el Jau Costa, és un robineng nascut a Ghana i que porta molts anys vivint a la ciutat, pràcticament un quart de segle. Dissabte presenta el seu llibre, Renacido del mar i l'arena, en el que explica la seva experiència migratòria i també la seva vida a Espanya, i segurament, dèiem, el coneixereu per la seva faceta d'influencer,
o de creador de continguts a les xarxes, com Llau El Rubio. Hola, Llau, bon dia. Bon dia. Et fa gràcia allò d'influencer, però, home, hi ha gent... Jo he vist que hi ha gent que t'ha reconegut pel carrer o que et reconeix pel carrer... Molt, sí. ...pels teus vídeos. La veritat que sí, sí, sí, molt. I sobretot aquí a Rubí, si troba gent... Eres tu, eres tu? I diu, sí. Això sí que és veritat, sí. Això de Llau El Rubio...
Això, Jaua Rubio, jo quan vaig començar a treballar, jo treballava a Sant Cugat, vaig començar, jo treballava un estanc de tabac, entonces portava el tabac al bar, i sempre estava ple, l'any 2006-2009, per allà. Entonces el bar estava ple, i l'home aquest es diu Joan, sempre em feia conya,
on em va estar ple, la gent menjant-se, bocates, obreros i tot això, doncs quan entrava, aquí lligó el Rubio, doncs tota la gent va girar, i la gent diu, ostres, per què le diu això, i tal, doncs vam començar a fer la conya, i aquest home em tractava com un fil més, un bon rotllo, amb respecte, amb tot tracte,
Aquest Jaure Rubio la vaig posar com un honor a la seva, perquè no prenguem la vida tan en serio, que la gent t'estima, no te fa mal, és amb carinyo, i vaig posar amb això. Per això la gent veu, però eres Rubio de verdad o no? Sí, Rubio de verdad, però un poco tostaico. Ara pots ser Rubio Platino si vols. Exacte, sí, sí.
Em va molt bé que diguis això, perquè tinc la sensació que tu ets el primer que riu de tot a la vida. I això té a veure amb haver tingut una experiència vital dura, però haver-la reconduït. I sobretot perquè moltes vegades, quan...
Parlem, dèiem, en una setmana, és el dia de la no discriminació racial. De vegades, amb la gent negra, és com... Ai, com ho dic perquè no se molesti? En realitat, el que no molesta és que t'ho diguin de bona fe. Perquè ets una persona negra. Clarament. Jo crec que encara hem d'aprendre...
Moltes d'aquestes coses no es tracta de la paraula, sinó que t'ho diguin bé. La forma, sí. Un exemple, la quotidianitat a l'estanc, no? Va venir un senyor i volia educar dos negres. Clar, entonces va entrar i la veia como muy apurado el senyor, entonces me señalaba así, y yo como sabía, digo, voy a abrir para dentro. Entonces voy a hacer así, y digo, pues no la veo nada.
Entonces, yo mateix va a dir... ¿Ducados negros? Sí, pero no quería decirlo. Digo, señor, quiero tabaco negro y punto. No hay más. No hay que darle vuelta, ¿no? Y anécdotas así, ¿no? Bueno, si no marcaba la coma, es decir, si no decía, ducados negros, sino ducados negros, santín milló. Y yo creo que es así lo que dices tú, ¿no? Yo creo que siempre con respecto...
La cosa se puede decir, pues, hombre, no toma lo a pecho, no toma la vida que va contra ti. En estos casos yo creo que pienso en este sentido.
La última cosa que te pregunto sobre cuestiones racionales a mí me hace mucha gracia cuando a veces la gente blanca dice era negrito y ves a un tío o una tía de dos metros y dices, hombre, negrito no es. Negrito no, es negro, o sea que un negritón. Porque es muy grande para llamarle así. Claro, claro.
Escolta, m'imagino que algunes de les coses que expliques al teu llibre tenen a veure amb això, però sobretot amb el teu procés migratori. Tu vas néixer a Ghana i fa 25 anys que vius aquí. Com va ser el teu procés migratori? Val, jo...
Clar, perquè Luda, Renacido del Mar i la Arena, és literal, oi? És literal, que veis que va a canviar el nom perquè sigui més bé la arena i el mar, no? Però era jugar una mica amb les palabras perquè sigui, sí, clar, perquè jo vaig començar, jo estudiaba gana, no? Volia, el meu sueño era ser presentador, sí, enganchava la televisió, blanco i negro, eh? Me sentava alli i quería imitar, i lo imitava, perquè me recordo que cogia, inclús de petit,
Cogía una misa así, ¿no? Ponía un plástico, imitaba como películas tipo Jackie Chan y hacía el gesto y la gente me regalaban cacahuete y mandarina para como de recompensa, ¿no? Para hacer... Entonces siempre era algo que... Entonces estudiaba y veía en el barrio, había visto gente que habían hecho esto de recorrida porque ganan... No es fácil tener un besado para viajar así fácilmente. Entonces había escuchado que la gente... Yo era muy pequeño de mi familia...
La madre, dentro de nuestra posibilidad, quería que estudiara, pero yo tenía esta mente, quiero conocer Europa, cómo viven así, porque veía muchas imágenes. Entonces esto me hizo pensar, ya con 17 años, ya con la mente, pues estoy emigrada hacia Europa. ¿Y emigraste con 17 años? 17 salí en Ghana.
Desde Ghana, Burkina Faso, Níger, Mali, llegué a Libia, trabajé durante un año a Libia y desde Libia fui desde allí a Ageria, Ageria a Marrocos y de Marrocos a España a Tarifa. Y fue un proceso...
Durillo. Dos años, como mínimo, ¿no? Sí, porque Líbia ha treballado durante un año. Y desde Líbia y Marrocos duré unos seis meses en Rabat, entre Rabat y Tanger, para poder... porque no tenía recursos y es duro. A mí m'agrada. He buscat exactament on està gana per veure precisament el periple. Quan algú parla de la seva experiència migratòria, sobretot des de l'Àfrica, que és un continent...
Enorme, crec que hauríem de fer l'exercici de mirar quants països has de passar. Entre 6-7 països he passat per arribar aquí. En situacions de vegades molt dramàtiques. En el millor dels casos, si poguessis anar en taxi, t'estaries jugant la vida. En el millor dels casos, si anessis de luxe,
t'estaries jugant la vida. Doncs imagina't anar moltes vegades a peu o aconseguint la forma d'arribar i... Sobretot a peu, a desert...
El fred és impressionant. Hi ha traficants, no? I tenim que amagar els diners perquè no es roben. Se porta unes sabates, s'estan bot, te la treuen. I les dones, depèn com agafen violacions i tot això. I la gent que potser mor al camí, la deixen allà perquè si no quedes amb ells. O sigui que no pots fer res. És una situació molt dramàtica. Molt.
I suposo que això és el que fa que un cop arribes a Espanya tot et sembli molt més fàcil, perquè no haver de travessar un desert ja et devia semblar l'hòstia. Perdoneu per l'expressió. I com va ser la teva arribada? Com et va rebre Rubí? Perquè el Rubí d'ara no és el Rubí de fa 25 anys. No.
No, jo vaig arribar aquí perquè tenia gent coneguda que estava a Barcelona, doncs jo, clar, tu quan tenia aquest matjà d'Europa, no?, és com paraïso, quan tu... Jo vaig arribar a Tarifa i tot això, doncs com tenia amics aquí, vaig fer i vaig agafar un autobús directament a Barcelona. El destier era a Barcelona, crec que va arribar Arc de Triomfo en un autobús, doncs quan va arribar els meus amics no me'n va dir res i quan va arribar me'n va explicar a plaça Catalunya.
Tu si vas arribar allà, que ves que em va estranyar, perquè veia gent negra com jo, amb bolsa, motxilla i tal. Digo, que raro.
Entonces, quan va arribar i van explicar, vivim aquí, dormim aquí, jo crec que fue, perdona la expressió, la hostia que me llevé. Entonces, va quedar impresionant perquè no m'esperava això. Claro, tu pensabas, bueno, estaran de paso, no? Claro, estaven de allà, veia gent, entonces, tendrem, no sé, i no va ser així. O sigui, va ser molt dur, durant sis mesos dormint a la plaça Catalunya. I el que puc dir és que la gent d'aquí en aquella época, la gent de Catalunya, eh?
impresionant. L'associació vicendal, la gent venia, me'n recordo que hi ha una senyora que em va portar, l'altra ja va fer un vídeo, no? Deia que una senyora va venir, mira, anem, va portar el cot anglès, te vestia de ropa arriba-abajo, i després te donava de humil passata, te comprava menjar. Entonces aquest gesto, jo sé que en aquella época no hi havia reds socials ni tanta crítica, ni la gent era molt amable en aquest sentit. L'experiència que he tingut en aquella época...
Sobretot per això ho reflecteix aquí en el llibre, que la gent d'aquesta humanitat, sobretot aquí a Catalunya, va ser impressionant.
Per què has decidit escriure el llibre ara? El llibre volia donar a conèixer, no? Perquè ara vaig sentir que quan van fer això de regularització, això que va anunciar el president, clar, jo vaig sentir que la gent criticava i tot això, perquè n'hi ha un altre president, perquè jo quan vaig venir estava l'expresident Jordi Pujol de Generalitat aquí a Catalunya i José María Asnar,
que eren al president d'España, i van fer el mateix. Jo soc del grup que l'any 2000 va fer la regularització d'unos 200.000 o 500.000, més o menys, aproximadament, la que estan fent ara. Jo soc un d'ells i tinc tots els papers que van fer el mateix que estan anunciant ara. Entonces, clar, jo quan vaig sentir tot això, puc donar a conèixer que la història és la mateixa. O sigui que no, que ves que avui en dia la gent...
començar a parlar i no sé què i tal, però és la mateixa situació que van fer i soc un viviente exemple de que quan van donar el paper vaig començar a treballar i m'he agafat ni paro ni... jo això que debo ajudar a pagar també. Jo porto aquí 20 anys ara en l'estanc, m'he agafat, he agafat 3 dies per anar a treurem uns cachals aquí
Eren els teus dies de... Sí, no sé, clar, són aquelles coses que... O sigui, t'has vist obligada o has sentit que havies d'explicar la teva experiència perquè hi ha tantes tants crítiques ara, amb aquesta notícia però amb moltes altres que relacionen directament les persones migrades amb delinqüència. De fet, tens algun vídeo que ets molt contundent i que dius, nosaltres, la gent migrada, som els primers interessats en que no hi hagi gent
migrada que faci, o sigui, que delinqueixi, perquè al final ens treuen la bona imatge els que volem treballar. És que clar, com a tot arreu, no? Hi ha gent nascuda a Catalunya que comet delictes.
Siempre digo, hay gente buena y gente mala. Da igual, ¿eh? Porque yo la altra ya va a fer un vídeo. Digo, fíjame a los policías, ¿no? Yo a día de hoy tengo amigos policías. Al día de la presentación de Libra vendrá un amigo que es policía. Alguno me va a decir, no, voy a seguir policía, ¿no? Cuando van con eso y tal. Entonces, claro, yo la policía que me atendrá a...
tarifa y todo aquel gen. O sea que no tengo palabras de decir. Entonces, claro, hay policía bueno, hay negros bueno, negros malo, pero es la persona. Entonces, lo que no podemos hacer, meter todas las personas en el mismo saco, ¿no? Entonces, a veces los vídeos que hago en plan de que sí, somos los primeros. Porque yo no quiero que me clasifican de, uy, esta gente viene aquí a delinquir, a robar y a hacer mal a la gente.
No, la gente mala hará mal, da igual a española, catalana, donde vingas. Y si eres buena persona, viene aquí a mejorar su situación laboral, su familia. Entonces lo que la sociedad no parece es que meternos todos en el mismo saco. Yo nunca puedo decir, toda la gente de Cataluña son malos o son racistas.
Porque no conozco a toda la gente de Cataluña o de toda España. Entonces a veces eso. Entonces yo, en este sentido, la gente que venimos aquí, sobre todo, intentamos adaptar la situación de aquí, sus costumbres, su forma de vivir, porque eso nos facilitará muchísimo la vida para todos. Y sobre todo la gente de aquí, yo sé que los desconocidos...
A veces es chocante que nos den la posibilidad de mostrar que realmente venimos aquí a mejorar nuestras vidas y que nos den la posibilidad para podernos adaptar e integrarnos en la sociedad. Hemos visto un vídeo en redes que nos ha gustado mucho. Lo digo por eso de... A mí me gustan las costumbres españolas. No cualquier costumbre española. Me gusta el jamón. Anda, que es tonto. No, no. Es que me gusta. Voy a cantar para que veáis que...
Esto es una delicia que tenemos aquí en España. Ni te cuento. Un buen queso manchego. Mira. Buenísimo. ¿Lo sientes?
Oye, Yao, no hablas de las espinacas tan buenas que tenemos en España, o de las judías verdes. No, el jamón, el queso y el vino. Claro que adaptarse así es muy fácil, tío.
La joya de la corona. Pero es que es así. Entonces, claro, porque yo te pongo una anécdota, ¿no? Claro, la gente... Yo soy de Ghana, ¿no? Ghana tenemos unos 65%. No te diré que son cristianos o musulmanes o lo que sea. De los 10% pueden ser musulmanes. Entonces, además, esto es típico que estamos hablando, ¿no? Lo clasifican todo. Uy, como viene de África ya es musulman. Hay muchos países de África que...
que son de tradición británica y que son cristianos, ¿no? Yo soy el ejemplo de ello, ¿no? Entonces, como la costumbre, la gente se entiende. Entonces, por este tipo de vídeos lo hago para que la gente vea que... Es como si yo te comparara con una rusa, un tal... No, yo no parezco rusa. ¿A que no? Está claro que no. Europa, entonces África, 54 países, cada uno es de su madre y su padre, tiene su cultura, su religión, Senegal, Gambia, a lo mejor 99% son musulmanes. Ghana...
Yo de pequeño iba a misa casi cada domingo. La Biblia, leí todo. Aunque a día de hoy no lo practico ni, pero leía en el cole e instituto. Entonces son costumbres. Entonces estos vídeos que lo hago, la gente, si tú vienes a un país como Cataluña o España, no digo que cambia o renuncia a tu cultura o tu forma de vivir. No.
Yo me adapto, porque ser humano e inmigración siempre va a existir, pero ha existido de época romana hasta el día de hoy. Va a haber siempre inmigración, por necesidad, por guerra, por hambre. Yo siempre a veces hago la pregunta. Un español, pongamos un ejemplo de los ucranianos, ¿no? Vivían como nosotros aquí en España. Tenían sus casas, su familia, van a coles, sus hijos, y de repente tuvieron que salir.
Pero es buena necesidad, si vas o te mueres, entonces a veces hay gente que viene en esta situación. Entonces yo digo, nunca sabemos lo que nos podemos encontrar en España, no sé cuánto año hace que emigraban a Cuba o Argentina, en la misma condición. Aunque a día de hoy parece que la gente no se acuerda, ¿no?
Es que muchas de las cosas que estás diciendo son bastante de sentido común, ¿no? No sé por qué nos falta tanto. Lo que decías de adaptarse o abrazar las costumbres de un país. Hombre, pues si te gustan y si te interesan, si van contigo, ¿por qué no? Al igual que al revés, ¿no? Si comemos comida de todo el mundo hoy en día, ¿por qué no?
Es así. Es probar, ¿no? Es probarlo. No digo que renuncie a la tuya. Yo si voy aquí, ahora estamos aquí, si me ofrece agua, lo que sea, beberé. O si no me gusta, no pasa nada. Pero no voy a imponer ni exigir o cambiar en este sentido. Entonces yo siempre los vídeo, pero es la realidad. ¿Por qué a veces la gente siente este rechazo?
hacia la gente que a lo mejor... Digo, yo en mi casa si quiere comerme no sé qué, me lo como tranquilamente, pero ya que estoy aquí, intentaré adaptarme, porque yo he venido a una situación que salía de allí o no podía sobrevivir. Entonces, ya que alguien abre su puerta, lo mínimo que pueda hacer es respetar este entorno, sus normas de convivencia, adaptarme a ello,
Y si puedo aportar algo mejor, mejorarlo. Pero no puedo exigir imponerme norma porque no es lo mismo. ¿Te imaginas que yo en Ghana si voy en taparrabo con mi lanza y vengo aquí? No cuadra porque no he visto nadie con taparrabo y lanza. Y eso es respetar la cultura de aquí. Entonces yo creo que con sentido común entre todos, inmigrantes y sobre todo la gente de aquí, podemos vivir en armonía y yo creo que podemos tener una convivencia bastante en torno, pero a veces es...
un poco difícil. Se está poniendo la cosa un poco difícil. Oye, en realidad te conocimos por tu hija, por Ivette. Ivette Costa, que seguramente la gente que está a casa recordará que va a participar a la Vox Kids. ¿Tú has llevado ya Ivette a Ghana? Sí.
Gana, Ivette, no le he llevado a Gana, y me acuerdo esto que me preguntas en la bosque, cuando le hicieron la pregunta, iba González, me acordó que le hice la pregunta, Ivette, ¿cuál es tu sueño y tal? Ir al país de mi padre. Sí. Claro, yo te explico un poco, en Gana mis padres no viven, tengo mis hermanas allí, entonces al principio, yo desde que estoy aquí 26 años más o menos, he ido dos veces a Gana,
Entonces, Ivette, su sueño es ir a Ghana, aunque tengo a mi sobrino, a mi hermana, pero quiero que sea un poco más mayor, porque yo sé que sí o sí se quiere conocer dónde viene su padre y es la pregunta de siempre. A día de hoy, si viene Ivette aquí y le pregunta, tendrá su mejor sueño, es ir a visitar el país de su padre.
Bueno, son sus raíces, que están ahí también, ¿no? Y me gustaría llevarlo para que lo conociera, sí, sí. Era por eso, querías saber qué relación seguías teniendo con tu país, me imagino que sí, estás en contacto con la familia, ¿no? Sí, tengo a mis hermanas y aunque no viven mis padres, yo sé que si vivieran mis padres...
A lo mejor no digo cada año, pero tendré este vínculo más así. Pero a día de hoy mi mujer Laura es de aquí, entonces he hecho mi familia aquí también. Entonces me siento, se me pregunta por qué he vivido más tiempo aquí que en Ghana. Entonces estoy bastante más adaptado, más íntegro y más feliz no puede ser. Se me hace difícil entender eso porque siempre pienso que...
que hay una parte del lugar donde has nacido de la que no puedes desligarte. Pero bueno, sí, claro, no he tenido la experiencia de haber vivido más en un país que donde has nacido, pero se me hace difícil entenderlo, porque además pienso que África es un continente tan maravilloso que el sol no sale de la misma forma. No. Entonces, uff, me peta el cerebro. Última pregunta que te faig de la Ibeth, perquè ella segueix actuant.
Sí. Té una actuació la pròxima setmana, no? Sí, la pròxima setmana, el dia 21 de març, fan un concert benèfic a Corneà. És una fundació que tots som del cor. És una fundació per recaptar diners per ajudar nens petits que tenen discapacitat funcional. Va proposar un pare de Corneà que es deu...
Xavi Moya i Marta i van proposar, entonces venen els grups exconcursants de Bosque de Granada, de Canàries i alguns que vivim aquí a Barcelona, de Córdoba i tot això són 10 nens, de Marbella també, entonces faran el concert el dia 21 de Corneà.
I fan entrades que valen 15 euros. Si algú d'aquí vol anar a portar alguna cosa, inclús faran una activitat per a aquests nens. I suposo que si algú té aquest que pot ajudar, n'hi ha una fila 0 que diuen. I si algú vol que no pot venir, que pot comprar aquesta entrada per donar, per ajudar. Tot el que podem col·laborar en aquesta situació em sembla magnífica.
Lleu, què esperes de la presentació del teu llibre? Què t'agradaria que passés a partir de la presentació? Perquè sí que hem vist a xarxes que està tenint molt bona rebuda. Però dissabte, què t'agradaria que passés? Sobretot el llibre, el llibre on que ja he escrit jo en aquest sentit, vull que el llibre arriba a tota la gent, que inspire molta gent, però no només gent immigrant, gent que tingui situació, que té somni,
que saben que el somni es pot complir treballant. Tu pots caure 10 vegades, però aixecar 11. O sigui que vull dir que en aquest sentit el llibre arriba tota la gent i que inspire, inspire la gent i que veiem que, i sobretot la gent que tingui situacions...
Perquè la situació no és que gent em agrada. Hi ha gent que està passant malament, salut, econòmicament o familiar. Jo sé que el meu llibre li pot inspirar que aquest noi ha viscut situacions molt dramàtiques i aquest noi ha sortit. I per què no? Vull que el llibre arriba en aquest sentit i que arriba tota la gent que vingui a la biblioteca d'aquí, a Rubí, i que el llibre li s'inspire.
Doncs ja ho costa. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui. Que vagi molt bé el llibre, et seguirem a xarxes i seguirem molt pendents del que expliques perquè ens ho passem molt bé. Moltíssimes gràcies.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Passant cinc minuts de dos quarts de dotze del matí, avui el nostre convidat musical és Jorge Drexler. Al final la cosa ens ha quedat molt d'origens diversos. El Jorge Drexler també és un exemple de persones migrades. El seu pare va migrar a Iberoamèrica perquè provenia d'una família...
que vivia a Alemanya i va emigrar durant l'Alemanya nazi. Ell ha tornat als seus orígens a l'Uruguai, on va viure i on no viu des de fa 20 anys per fer l'àlbum Taracà, que sortirà en un parell de dies, el 13 de març. Escoltarem Toco Madera, que és un tema musical que parla...
D'una banda, d'aquesta part supersticiosa de tocar fusta per tenir bona sort, però que també fa referència a una forma de tocar, en aquest cas, a l'Uruguai. Toco madera de Jorge Drexler.
Tu geolocalizador dice que estás alejándote Tu punto se mueve pero hacia dónde y hacia quién Sabía que iba a pasar pero no sabía cuándo No vemos a dónde vamos pero vamos acelerando
Yo por las dudas toco madera.
Tu geolocalizador sigue tus pasos a donde van. Creamos máquinas sabias como quien hornea pan. Traías el alma empapada pero la pólvora seca. Y entraste en mi vida como Pancho Villa en Zacatecas.
Poco madera.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinant. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, a pell de cama. La Unió Esportiva Rubí viu el moment més delicat de la temporada. Necessita victòries per sortir de la dinàmica negativa dels resultats i que en Rosers ha de ser el seu portí. Aquest diumenge tindrà un duel directe de la zona baixa. Rep a l'Horta i Ràdio Rubí hi serà present. T'esperem 5 minuts abans de les 6 de la tarda.
Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta.
Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí, presentado y dirigido por Adrián Eguitábal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas, experimenta.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Ja tenim amb nosaltres el Màrià Rossàs, de Bodega Rossàs, per la secció de Vi amb Vi. Avui parlem d'escomosos. Molt bon dia, Màrià. Molt bon dia. Hauríem de fer, primer de tot, un aclariment, perquè abans es parlava més de vins escomosos i ara crec que se li ha tret lo de vins, no?
Bé, abans es parlava molt de cava o de xampany, i es posaven totes les bombolles allà dins, i ara cada vegada es fila més prim. Clar, perquè no tot el vi escumós és un cava o és un xampany. Exacte. Correcte. I aquí venim... Avui farem un petit breu incís, sobretot amb la línia de més creixement que estem fent ara, que són els ancestrals, que moltes vegades la gent... Què és això d'ancestral...
Us explicarem una niqueta la diferència entre el mètode tradicional, és a dir, el cava, corpinat, etc., o el xampany, que és mètode tradicional, i l'ancestral. Clar, perquè...
ara ja hem superat allò de dir-li xampanya a tot. Però tampoc no fa tant, eh? No fa tant. I de vegades encara tenim alguns lapsos, no? I tant, i tant. Però, clar, al final aquestes begudes tenen a veure amb el mètode en què estan fetes. I, de fet, l'ampolla sempre ho posa, eh? Mètode... Que és el clàssic. I quina és la diferència? Perquè, clar, si la comparativa és ancestral o tradicional, sembla que siguin la mateixa cosa. I no. Exacte.
Exacte. Mira, aquí és el gran tema. Al final, els caves, escumosos, tot això, digue-li, són vins. Dintre dels vins, pengen de la categoria de vins, però és una categoria a part, que és tot el que té bombolleta. Aquest carbònic que està integrat. Al final, no deixa de ser un carbònic que està líquid, perquè està dintre del que és el cava, o l'encestral, o el que sigui. Llavors...
Moltes vegades és aquest carbònic, com es riu aquí dins? Perquè la Coca-Cola també porta carbònic. O altres begudes refrescants porten carbònic. Aquí tenim, com a tot en aquesta vida, moltes formes diferents de fer-la. Tenim des d'injeccions de carbònic directe,
És a dir, tenim l'escomor... Literal, o sigui, hi ha una... Bueno, sí, dintre d'un dipòsit, com és una cola, com són molts frescos, i que això és una tipologia d'escomosos, perquè, clar, no deixen de ser escomosos, però, clar, de grans produccions, de grans... Clar, que això és com el vi gasificat, també li diuen, o qualsevol així. Alguns lambruscos...
Es fan d'aquesta manera i, per tant, aquesta inclusió del carbònic t'ho aconsegueixes. No direm que el mateix resultat, és molt diferent, però sí que, grosso modo, és vi amb carbònic, amb aquest punt més refrescant, etcètera, però, òbviament, clar, si ho injectes és molt més ràpid, no? Meto saco i aquí ho tenim, no? Llavors, per això, els preus són molt diferents. Llavors, tenim altres tipologies. Les més grans dintre els escomusos podríem parlar, sobretot, del que és xampany i l'ateocaba,
i que aquestes, dintre del seu plec, per tu formar part d'aquestes d'os, sí o sí ha de ser el que s'anomena mètode tradicional. El mètode tradicional, què és? Tu fas el vi blanc, el vi blanc base, un vi normal, tu ho agafes, no hi ha contacte d'espels, i fas vi. I un cop tu tens el vi, el que...
En tota fermentació, s'acaba produint o desprenent CO2. Temperatura i CO2. Puja la temperatura i surt CO2. Per això, la majoria dels cellers que vas sempre estan una mica obesos perquè aquest CO2 surti. I, de fet, és perillós perquè si tu caus en un dipòsit que està fent fermentació... Pots morir. Sí.
Cada any sempre mor algú, eh? Rioja o en algun... Sí, sí, sí, algú que cau en algun dipòsit. Vull dir, hi ha molta protecció, però clar, també hi ha molts cellers i molts dipòsits. I si caus és molt difícil, depèn del dipòsit, sortir, perquè és que allà dins no... et desmaies i ja està.
Llavors, produeix aquest CO2. Què passa? Amb el cava, el que dèiem, tu fas el vi, i un cop tens el vi tranquil, li afegim benzina. Benzina perquè el vi torni a fermentar. El vi fermenta gràcies. Benzina, literal? Bueno, no, no. Ah. Està al·lucinant.
És en sentit figurat perquè aquest CO2 que s'ha de produir sigui més important. Exacte. Tornem a fer una segona fermentació. Tornes a posar sucre, que és el que s'alimenta el llevat. El llevat, quan entra en contacte...
El suc de raïm té una alta concentració de sucre i els llevats que estan en l'entorn el que fan és menjar aquest sucre, produeixen alcohol i CO2, no? Carbònic. Doncs amb el cava el que fem nosaltres és fer el tiratge, que és posar la quantitat que nosaltres creiem oportuna de sucre i llevats. Li col·loquem, ho fiquem dintre una ampolla de cava o d'escomós, perquè no vull entrar aquí ara amb polèmiques, la tapem
I la deixem. I automàticament allà dintre comença a haver-hi una segona fermentació. El que passa és que com està ben tancada i segellada, la pressió comença a augmentar, perquè allà comença a haver-hi carbònic que no es pot escapar per allò. Per això, algunes vegades, si aneu a un celler d'escomosos, trobareu que, quan veieu tots aquells milers i centenars de milers d'ampolles en rima, forats. Moltes vegades són ampolles que tenien algun defecte i no han pogut suportar la pressió d'aquest carbònic i...
Millor no està per allà. Si es cau una d'aquestes ampolles, pensa que la pressió que pot arribar a tenir una ampolla d'escomós
Si una humàtica estem parlant de dos i mig, dos bars i mig, un cava podem estar parlant de cinc, sis, set bars de pressió. Clar, clar. Si tanca una... Apreta a córrer. Bueno, estem parlant molt de seguretat avui, no sé com hem arribat a... No, però vull dir, al final, vull dir que de la fermentació es desprèn molt CO2. Llavors, que són aquestes bombolles que ens donen aquest punt de frescor, aquesta vivacitat i que ens agraden, no? Llavors...
En el dosatge és un pas molt important, moltes vegades no se'n parla, però és un pas molt important perquè el dosatge es determinarà la bombolla que tindrem. O sigui, si n'hi haurà moltes, si n'hi haurà menys, si s'integrarà més a males comors, si menys, en funció també de la criança que fem. Però això que ens estaves explicant són els tradicionals. Aquest és el tradicional. No els ancestrals. Exacte, però explico... Ara, aclarir-ho, que estic en curiositat, amb lo dels ancestrals.
Ancestral, podríem dir que suposa que és una metodologia anterior al mètode tradicional, més antiga.
que a priori semblaria més senzilla, que al final és dir, ostres, jo començo a fer la fermentació del vi, i abans que acabi de fermentar, jo l'embotello i deixo que la fermentació acabi dins l'ampolla. És a dir, que en lloc de fer-ho a la segona, fermentació és a la primera. I té lògica perquè molt probablement, com moltes d'aquestes descobertes, van ser una mica per casualitat, algú ho va fer i va dir, onda...
Ampolles que sobretot refermentaven. És a dir, abans no hi havia tanta tecnologia i si feia molt fred potser la fermentació es parava perquè els llevats a certes temperatures no estan vius, no actuen. Llavors, a la que torna a pujar la temperatura, ostres, es reactiven, tenen encara sucre i tornen a fermentar. Llavors, segurament, i es parla molt que eren partides que s'havien donat com a vins i acabats de fermentar i fets,
però que s'havien embotellat i, per casualitat de la vida, tornen a fermentar, i llavors que l'obria hi havia bombolles. I això agradava. Semblava que era un error, però ha quedat bé la cosa. Exacte. I encara se'n fabriquen d'encentrals? Ara hi ha una forta onada de petits i no tan petits elaboradors que estan traient molts ancestrals.
Però per què té a veure amb aquesta tornada dels vins ecològics, els vins naturals i tot això? Bé, lligat...
O sigui, al final, l'origen, com sempre, cau molt de França. A França es van tornar a posar a moda els pennats, petit, natural, que són els ancestrals. Amb aquesta onada també de vins naturals, de mínima intervenció, penseu que també el carbònic és un molt bon conservant, i per tant t'ajuda a no tenir que posar tant sulfit perquè l'escomós es mantingui.
Llavors, què tenim amb això? Aquí hi ha un altre vessant. A l'escomós tradicional requereix d'un cert pulmó financer, perquè tu has de tenir una ampolla, acaba la fermentació, i després has de tornar a fer una altra fermentació, i si tu vols que aquesta ampolla surti com a deu acaba, com a mínim són 9 mesos allà tancadet. Si vols que això sigui un cor pinat, crec que són 18 mesos, com a mínim que ha d'estar allà tancadet.
Tu has fet una feina i no pots començar a treure els fruits fins al cap d'un any, dos, com aquell qui diu, has de tenir un pulmó. Clar. Quin avantatge té l'encestral? Que si tu vols és molt immediat. O sigui, normalment els ancestrals s'acostumen a fer una criança. Mínima de sis mesos, perquè al final tot va bé que allò que està allà dintre tan viu i tan fresc es reposi. Però, clar, al final és un escomós que tu pots acabar traient abans que acabi l'any.
Vigent. Llavors, ostres, això dona pulmó, sobretot econòmica, a gent. I llavors també és un perfil molt diferent. És un perfil més primari. Em refereixo a que les aromes i tot el que tu notes d'aquest escumós recorda molt més el vi base que no pas a llevats...
Llevats, fruites al forn, brioixeria, que és el que potser trobem amb escumosos de més llarga criança. Llavors aquí el que acabes tenint és, com si diguéssim, entre cometes, com un vi jove, fresc, amb bombolla. I amb menys grau, també. Normalment acostumen a tenir menys grau al coli.
Per mi, jo sempre dic que l'ancestral és substitutiu perfecte d'una... Bé, no tinc res en compte amb la cervesa, eh? Però d'una canya, perquè al final és grau lleugeret, o sigui, a veure, normalment acostumen a tenir més que les cerveses, però aquell punt de bombolla el refresca molt, el fa molt lleuger. Dilluns estava per... Mira, vaig tenir l'oportunitat d'estar amb un celler aquí al Baix Penedès,
tastant els seus ancestrals i realment... És que has d'anar amb cuidado, perquè nota el solet... Bueno, sort que ha sortit el sol, eh? Perquè jo deia, menys mal que ha sortit el sol. Perquè un ascomós, que es pot prendre en qualsevol moment, però aquests que dius venen més de gust si fa un bon temps i prendre-ho com si fos un aperitiu... Exacte. Moltes vegades la gent cau...
Vull dir amb l'error, però a vegades amb el fals pensament que són vins més senzills, que en el fons, o en la gran majoria, són vins molt més immediats. Però sí que també ens trobem gent que ha fet pennats o ancestrals de llargues criances, que diuen, no, no, jo aquí 24, 48, 50 mesos. També és una altra opció, perquè el Castell d'Ancus té un que és el Taica, no et sabria dir exactament els mesos, però estem parlant més de 30 mesos de criança. Què és un ancestral? Sí, però clar, és un ancestral que ja no recorda un ancestral...
d'aquests que tenim més tastats, sinó que són ancestrals molt evolucionats i molt diferents. Vull dir que s'assimilen més, potser, al que podria ser un xampany, un cava, un corpinat, que no pas l'ancestral clàssic o més típic que trobem avui en dia, que són amb aromes primàries més intenses, més florals, més happy flowers. Però per experimentar trobo que està bé provar uns i altres. De preus, què?
De preus. Jo sempre vaig, és que clar. Aquests dies estem explicant que puja la benzina, home, si també puja el vi... Tot ha pujat una mica. Sí, oi? Però els vins aquests es poden aconseguir...
50 quilòmetres d'aquí, no s'encareixen, no cal portar-los des de l'estret de Verén, eh? No, no, no, amb això tens raó, i al final és una cosa que també abuguem nosaltres, que al final, ostres, els ancestrals jo crec que hauria de ser una categoria que com a molt hauria d'estar amb un escumós jove, no? Vull dir, com a molt, a nivell de preu, no? El que passa és que al ser...
Normalment ara estan fent els impulsors d'aquesta categoria acostumaran a ser cellers més petits, amb menys economies d'escala, per tant tenen uns preus de venda una miqueta superiors, però estem parlant que podem trobar ancestrals a partir d'uns 9-10 euros, sobre uns 15-16, que al final és la gran majoria dels ancestrals, entre els 10 i els 20.
Llavors, ja s'hi busques rareses, o el que us deia, el TAICA, doncs aquí ens n'anem, ancestrades, que potser són preus de xampany. Però si no, són escumosos en aquesta línia de 10-20. La idea és molt fàcil i per mi la clau està en la integració del carbònic, que sigui un carbònic...
agradable, que ens doni textura, aquest punt cruixent, però que en cap cas sigui molt agressiu. A vegades, no? Prens alguna beguda amb carbònic i fa plorar, no? Sí. Doncs a mi... Perquè accentua molt l'acidesa i tampoc no és necessari. Llavors, la gràcia del carbònic...
que és la part que ens sàcia, aquest punt de set, és que sigui, que estigui molt finet, molt integradet, però que hi sigui, que a vegades, si no, ens passem d'una banda i dius, ostres, però si això és un vi, no?, tranquil. Suposo, suposo no, segur que en teniu a Bodegas Rossàs. Alguna recomanació de la setmana o del mes que diguis, home, això ho podríeu provar?
Ara que sembla que comença a fer bon temps. No fa falta, eh? No, ho sé que no, però hi ha coses... Però amb els dies que hem tingut, no és que no puguis prendre un escomós, és que et venia tota l'estona a prendre... Et venia de gust prendre un cafè amb llet, si semblava que estàvem a Suècia. Per favor...
Doncs mira, al final, també l'altre avantatge, que això tampoc no... Bé, avantatge, o punt distintiu, és que la majoria d'ells són brut nature. És a dir, com que la segona fermentació la fan dintre l'ampolla, s'acaba quan s'acaba el sucre. Per tant, són vins sense... o baix sucre residual. Per tant, no tenim la diferència aquí, com per exemple amb els escumosos, el cava o el corpinat, que podem trobar el brut, brut nature, tal... En aquest cas, quasi tot, quasi tot, quasi tot és brut nature. Vull dir que no té res d'afegit, saps? Ja.
Això. Aquí, per exemple, tens... Així, ràpid, eh? Montroví, fa uns ancestres molt xulos, també, de Somoll, que és una veritat autòctona del Penedès, que s'està recuperant. L'altre dia vam estar al Celler Pical, del Baix Penedès. També molt xulo, aquí té un blanc fet de macabeu, 100% macabeu, i després té el Rosat, que aquí el Rosat ja té una miqueta també de Somoll, malvasia, i és una...
Sí, és que la veritat és que... A més a més, vam estar-los tastant amb una miqueta de pernilet i una miqueta... Com el Llau, com el Llau. Fantàstics. Molt bé.
Doncs, Maria, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui. Sempre prenem moltes coses, però últimament és que hi ha una varietat de vins que no te les acabes. Per això estem. Aquesta és la idea. Doncs, moltíssimes gràcies. A vosaltres. T'esperem en uns dies per seguir de vi amb vi.
En aquests dos minuts que queden, per les 12, us recomanem un parell d'activitats que es poden fer avui a la ciutat. Les dues són a la biblioteca i a la mateixa hora. D'una banda, la conferència o la xerrada que fa la Shoma Nandini, que és portaveu de la Fundació Vicente Ferrer i que es diu Dones Valentes, pobles vius, on parlarà precisament dels projectes d'aquesta entitat a l'Índia.
I de l'altra, a la mateixa hora, també a les 6 de la tarda i també a la biblioteca, una xerrada que es diu Et puc fer una pregunta. És una xerrada que fa una dona transgènere, la Valentina Ver, que és de la comarca, que és del Ripollès, i que diu que vol o que planteja un espai pensat per donar resposta a aquells que...
volen fer això. Una pregunta al voltant de què significa ser una dona transgènere. I l'objectiu és resoldre dubtes i, sobretot, fer que hi hagi un marc de confiança que pugui o que permeti anar més enllà dels tòpics. Aquestes són les dues propostes que avui us fem per fer a Rubí a les 6 de la tarda, aprofitant que per fi fa solet. Amb això, acabem el Rubí al dia. Ja sabeu que tornem demà a partir de les 8 amb la Pamela Martínez. Que tingueu molt bon dia.
Són les 12 del migdia.