logo

Rubí al dia, de 11 a 12h

Entrevistes, seccions i connexions amb la unitat mòbil. De dilluns a divendres, de 11 a 12h. Entrevistes, seccions i connexions amb la unitat mòbil. De dilluns a divendres, de 11 a 12h.

Transcribed podcasts: 98
Time transcribed: 3d 19h 51m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Són les 11 del matí. La madrugada te vi Estoy comiéndome el techo Esto que yo siento por ti Es una pistola en el pecho
No parece real, pero no hemos cambiado tanto, como en la ropa matri, aunque fuera no es cierto verdad. Cuando lo ves, si no me temo salvador, fíjate, no te tengo cagado. La mar de contenta, en la discoteca, sale planta, es
No dio a permanecer a la espera. Deja ya de perseguir esa espera. Tan fogo es que se encendía. Con las fogas en el costado. Se termina el carnaval. Te lo deves sentado. Y salimos sin parar.
M'es suve la flor de tu perfume, la vida te consume, bailé i mentes tue, es mi condena. M'es suve la flor de tu perfume, la vida te consume, bailé i mentes tue, es mi condena.
Fórmula Rubí Classics
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ella em va estimar tant Jo me l'estimo encara Plegats vam travessar
Una porta tancada. Ella, com us ho podré dir, era tot el meu món llavors. Quan en la llar cremaven només paraules d'amor.
Paraules d'amor senzilles i tendres. No sabíem més, teníem 15 anys. No havíem tingut massa temps per aprendre'm.
tot just despertàvem del som dels infants. En teníem prou en tres frases fetes que havien après d'antics comedians, d'històries d'amor, somnis de poetes. No en sabíem més, teníem 15 anys,
Ella qui sap on és Ella qui sap on para La vaig perdre i mai més He tornat a trobar-la Però só vine fer-se fosc
De lluny m'arriba una cançó, belles notes, belles acords, belles paraules d'amor.
Paraules del món senzilles i tendres, no sabíem més, teníem 15 anys. No havíem tingut massa temps per aprendre'n.
Tots us despertàvem del sol dels infants. En teníem prou en tres frases fetes que havíem après d'antics comedians, d'histories d'amor, somnis de poetes. No en sabíem més, teníem qui.
Hoy, lunes 1 de febrero Con cielo más bien despejado
Yo, don Juan Gómez, malagueño, de profesión titiritero, mayor de edad, casi soltero, y con el corazón risueño. Confieso, sin un motivo concreto,
que estoy pensando en ti. Hoy ya no es ningún secreto que he puesto el día a tu nombre. Puede que a ti ya no te asombre. Puede
Tu nombre es ya mi alfabeto. Si le preguntas a mi boca, solo sabe hablar de la tuya. Y entona un húmedo aleluya cuando en la mía desemboca. Total, que se van pasando las horas
Y estoy pensando en ti.
¿Suena en la banda o no? Grabe tu vibe injusto y pon en el remake de tu película Estás en cada estación y en cada sartén Yo te extraño de esta forma tan ridícula Con tu cara siempre en medio aprendo a vivir Formas parte ya de esta decoración No sé si ya ves lo que te pretendo decir Que es casi mañana y sin control Estoy pensando en ti
Estoy pensando en ti. Estoy pensando en ti.
Fórmula Rubí, la milló fórmula musical de Vallès.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Plàstics, Hits, Dens, Urban Fórmula Rubén
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fórmula Rubén
Fins demà!
Fórmula Rubén.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Radio Rubí.
La risa cae emocional d'una fiesta con amigos. Enverida no estoy tan mal porque estoy mejor sin ti. Un verano sin besos y el invierno pa' mi. Cuento con mis amigos que siempre están aquí. Un estiu sense pressa y el desembre per mi. Potser se'm farà raro. Tenia una cançó gravada y una tornada que
Va marcar una balada que no és balada i un reggaetón que em va fer plorar. Vas a ensenyar-me que el món es para i ara he parat per reflexionar. Estic millor que fa tres setmanes i sé que ho estaré més demà. Tenia una canció gravada con moltes ganes de publicar. Una balada que no és balada i un reggaetón que em hizo llorar. Tu me ensenyaste que el món para i jo paré per reflexionar. Que estoy mejor que hace tres setmanes i sé que estaré millor demà. Quan soni la cançó.
Así, cuántas veces lo he pensado Tanto odiar Madrid Y ahora vienes de su mano Un verano sin besos y el invierno pa' mí Cuento con mis amigos que siempre están aquí
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sé que estaré millor demà. Que jo no sé com evitar que dir-te adéu em faci mal. Tinc tanta por que se m'ha fet un ús al cor. Que no sé per on començar. Tinc tant records dins el meu cap que se'm fa un món pensar que aquest és l'últim cop. Però tu tan laires, tan laires, tan amunt que ja no et veig.
I ara t'allunyes, t'allunyes cap al cel i jo només puc tancar els ulls i dir-te adéu. Que tot et vagi bé ara que has parat el temps. Jo sempre guardaré cada minut, cada moment.
Tantes coses per fer ens quedaran pendents. Les imaginaré amb un somriure intermitent. Sento que entro en un forat a l'acceptar la realitat i continuar aquesta història sense tu.
Vull tenir a prop la mort per mirar-la, fixar els seus ulls i demanar sisplau l'hotel en duguis lluny. Però em fa tan mal, em fa tan mal seguir cantant sense tenir-te al meu costat i que no estiguis amb nosaltres a la taula celebrant l'aniversari brindant el teu terrat. Però tu tan laires, tan laires, tan amunt que ja no et veig
I ara t'allunyes, t'allunyes cap al cel i jo només puc tancar els ulls i dir-te que tot et vagi bé. Ara que has parat el temps, jo sempre guardaré cada minut, cada moment.
Tantes coses per fer ens quedaran pendents. Les imaginaré amb un somriure intermitent.
Que tot et vagi bé, que tot et vagi bé. Ara que has parat el temps, que tot et vagi bé.
nous tatuatges, he pecat tots els peatges, pisca en un lloc que no té sortida, pisca abraçat a la mala vida. No penso dir-te mentides, no penso dir-te parides, amb el món nit i dies, he esborratat de totes les línies, et vaig dir que canviaria, però mai he saput trobar el dia, en aquest camí mai en tinc prou a plan, sóc com un boing, en ple polià. Em sento tan supersònic,
Pensava que seguia volant, que tenia l'atracció d'un imant, que te l'aconseguiries un nant, que estava lluny de la escena final. Però m'he vist arreoblit com un gos sense casa, com un tren que mai arriba a l'andana, com un vaixell embarrencat a l'Occala, com la futura que ningú paga. I ara intento mantenir la calma, he perdut la veu que em guiava. Tant o d'hora el sol sortirà i les hores d'ahir s'apapuraran, et vaig prometre que canviaria.
Em sento tan supersònic. No vull despertar d'aquest somni. Em sento tan supersònic.
Que camín mai en ti, bro? O penso com un Boeing, eh?
Fórmula Rubí Classics Fórmula Rubí Classics
I was broad but I was kind And sometimes I get nervous When I see an open door Close your eyes Clear your heart Cut the cord Are we human? Or are we dancers? My sign is vital
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Or are we dancers? Are we human? Or are we dancers?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Hola, Rubí Gis.
¿Cómo estás? ¿Qué es de ti? Desde el verano que sigo currando He tenido poco tiempo pa' escribirte No sé excusa pero no he parado Se me olvidó felicitarte, soy un desastre No te contesté ni en navidades Aún recuerdo el día que viniste a casa Como colegas durmiendo en la misma cama Todo es tan raro, me llamaron Recuerdo las palabras que me dispararon Ya no estás, nos has dejado
La vida cambia parpadeando Y yo sigo contestando ese mensaje Mirando fotos intentando relajarme No entiendo nada, no me esperaba esta putada Dime que seremos esos niños Con el cielo a nuestro favor Mándame señales con el frío
Enciéndeme la luz que nos faltó. Ahora ya está, ya estoy bien. O eso es lo que voy diciendo. Ha llegado Navidad y yo te sigo escribiendo. Tu hermana ha venido a verme porque esta noche he cantado en tu ciudad y se te ha echado mucho de menos aunque estaba tu otra mitad.
Dime que seremos esos niños Con el cielo a nuestro favor
Dime que seremos esos niños.
Dame señales con el frío. Enciéndeme la luz que nos faltó. Hola, Rubí Gixx.
Miedos, vértigos por mi cuerpo sobre todo.
De todo lo que no se puede ver Pero sientes, sientes raro Que las cosas nunca fueran como un tiro Ya me he acostumbrado Es parte de lo que he sido No, no me seduce del todo La idea de tener que madurar Y que este Peter se largue
de aquella dimensión tan fuerte, de todo lo que no se puede ver, pero sientes, sientes. Háblales de todo lo que hicimos bien, de aquella dimensión tan fuerte.
Fins demà!
Són les dotze del migdia.