Són les 11 del matí.
Molt bon dia. Rodalies de Catalunya encara no ha recuperat la normalitat avui, tot i que garanteix la mobilitat a tota la xarxa amb serveis ferroviaris i transport alternatiu per carretera. A Rubí, la línia R8 continuarà funcionant amb servei alternatiu també d'autobusos en tot el seu recorregut entre Martorell i Muguet Sant Fost, amb enllaç amb els trens de la R2 Nord.
La principal novetat de la jornada serà la recuperació de la circulació ferroviària a la línia R11 entre Figueres i Purbou. Tot i això, Rodalies mantindrà, com dèiem, aquests serveis alternatius en un total d'11 línies i combinarà trens i autobusos per garantir els desplaçaments.
continua treballant en 31 punts de la xarxa ferroviaria catalana. Per fer front a les afectacions, Renfe ha desplegat 150 autobusos i ha activat un pla especial de comunicació amb prop de 700 informadors a les estacions, a més a més.
Pel que fa a les mercaderies, el sector logístic reclama separar definitivament el trànsit de trens, de passatgers i de mercaderies i aposta per duplicar les vies perquè no comparteixin infraestructura amb rodalies. El president de Fermet, Joan Amorós, ha alertat de la gravetat de la situació actual.
El tema greu és que es comparteixen rodalies amb línies de mercaderies, i això és greu. És un mal enfocament de la gestió. O sigui, això, a qualsevol gran ciutat, les línies de rodalies no hi passen trens de mercaderies.
Les entitats del sector asseguren que el bloqueig ferroviari ha provocat un aïllament tècnic del port de Barcelona pel transport de mercaderies en tren amb una acumulació molt elevada de contenidors i alerten que aquesta situació obliga a desviar el transport cap a una xarxa ferroviària ja saturada. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I un jove ruminenc de 19 anys ha mort després de patir una caiguda amb el seu patinet al polígon de Can Jardí. Això passava la matinada de dijous. L'accident va tenir lloc a la rotonda entre l'avinguda Gaudí i el carrer Schumann. El servei d'emergències mèdiques va rebre l'avís gairebé a les 4 de la matinada.
i es va traslladar al lloc dels fets amb tres ambulàncies. El cos explica que es tractava d'una caiguda del patinet que el jove conduïa, en principi, sense xocar amb un altre vehicle. El CEM va traslladar la víctima en estat crític a l'Hospital Universitari Mototerrassa. Fons de la policia local confirmen que el jove va resultar mort a causa d'aquest accident.
La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. I en esports, Espanya es queda fora de les semifinals de l'europeu de Waterpolo. Sisko Lara-Garcia. La selecció espanyola va guanyar als Països Baixos en el dia d'ahir, però els penals necessitava una victòria per dos o més gols i amb l'empat a 13, després dels 32 minuts es queda fora de la lluita pel títol de l'europeu, aquest combinat espanyol en el qual, recordin, juguen la Bea Ortiz i les germanes
Helena i Ariadna Ruiz Barril. Per cert, ahir, set gols de Bea Ortiz i tres d'Helena en una cita però intrascendent. Una selecció espanyola que juga avui per la cinquena a la vuitena plaça davant de França, el primer dels dos partits en aquest tram en el qual ja la situació és intrascendent. Pel que fa al futbol, recordin que la Unió Esportiva Rubí té ajornat el partit davant de l'Atlètic Sant Just. Els que van jugar van ser...
El Juventud 25 de setembre, que va perdre la seva visita al líder, el Martorell, però bon partit dels de Quico Díaz, que malgrat tot no entren de nou, segueixen fora del descens de Primera Catalana. Grup 3, derrota a casa de l'Olímpic de Can Fatjó. Davant de l'Alguaire, els nostres segueixen en zona mitja de la Segona Catalana. Doncs tornem en una hora, ja ho sabeu, el bolletí en aquest cas de les 12, amb més notícies d'aquest primer dia laborable del mes de febrer.
Fes-la teva
Bolletins informatius de Radio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Radio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el cinema català tornarà al teatre municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen en la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'AFM i a radiorubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música del 70, 80 i 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche Sonido vinilo Con José Verde
A Ràdio Rubí els dilluns toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música.
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila.
Un cop ens hem actualitzat amb el butlletí informatiu de les 11 del matí amb la Patri Díaz, comencem l'última hora, la MES Magazine del Rubí al Dia.
En pocs minuts parlarem amb dos representants del Centro Aragonès de Rubí que ens venen a explicar els Premis Santa Àgada d'aquest any. Després escoltarem una de les cançons més enganxoses dels últims anys i acabarem el programa, com cada dilluns, parlant amb el Jacín Furnols i el Víctor Pérez de les pel·lícules i sèries que s'acaben d'estrenar i ens recomanen que hauríem de veure. Som-hi!
El que passa a la ciutat es rubia el dia.
El pròxim divendres 6 de febrer, el Centro Aragonès de Rubí atorga els Premis Santa Àgada, uns guardons que reconeixen la tasca de dones rubinenques en el camp de la cultura, la política i la vida social en general de la ciutat. Els premis arriben a la seva 23a edició i s'atorguen el 6 de febrer, com he dit, que és just un dia després de Santa Àgada, que és el 5 de febrer. Avui ens acompanyen Francisco Gracia, president del Centro Aragonès de Rubí,
Molt bon dia. Bones dies. I Amador Ferrer, vicepresident de l'entitat. Molt bon dia, també. Bon dia. Porteu molts anys fent els premis. Moltes dones de la ciutat han rebut el guardó i s'ha reconegut la seva tasca en àmbits molt diferents. Esportistes, periodistes... Tenim moltes de les periodistes d'aquesta casa han rebut aquest premi Santa Agada, m'han explicat. Presidentes d'entitats, etcètera. Què busqueu en una dona de la ciutat per poder-li donar un premi com aquest?
Bueno, buenos días ante todo. Como cada año empezamos dando los premios Santa Águeda. Nosotros quisiéramos dejar de darlos, pero la verdad es que es imposible.
dado que la sociedad española y del mundo entero no está por esa labor. Tiene problemas machismos, problemas de padres a hijos, y la mujer es la peor parada de todos estos temas. Entonces, como años anteriores, el Centro Aragones tiene estas fechas preparadas para...
a atender a las mujeres. Nosotros, el Centro Aragonés, como tú eres nuevo también en estas lides, pues nosotros celebramos esta fiesta hace muchos años. No digo cientos, pero en Aragón se celebra desde que... Yo tengo 75 y ya tengo conocimiento desde que era pequeñito. Por lo tanto, no me he separado mucho. Entonces nosotros ya pasábamos este día...
en fraternidad, en amistad con la mujer, y le hacíamos mandar ese día. La mujer en Aragón, el día de Santa Agueda, manda en casa y en sus lugares donde estén situadas. Entonces, un día quisimos sacarlo a Rubí. Nacíamos en nuestra organización y quisimos sacarlo a Rubí.
y a partir de, como bien has dicho, 23 años, llevamos dando este reconocimiento a mujeres de Rubí. No se lo podemos dar a todas, porque realmente aún se lo siguen mereciendo, hasta que no llegue la igualdad total, se lo siguen mereciendo, por lo tanto seguiremos trabajando en el tema. Entonces, decidimos ese día sacarlo a Rubí y buscar unas mujeres
que durante el año hayan tenido un poco más de reconocimiento que las otras compañeras, porque realmente yo siempre he dicho que todas se lo merecen. Entonces buscamos mediante personas de la cultura, personas del empresariado,
que conozco, pues hablamos de un año para otro, ya llevamos muchos, y comentamos, el año que viene le podíamos dar porque está haciendo estas cosas y tal. Ah, pues bueno, lo apuntamos y para el año que viene ya hablamos y tal. Entonces normalmente ya tenemos una previsión de un año para otro.
El boca a boca, y como ya llevamos tantos años dándolo, hay muchas personas que se acercan a mí y me dicen, oye, pues yo conozco una que realmente trabaja muy bien el tema, bueno, con la sociedad, tal, y creo que un grupo de amigos hemos pensado que se le podía dar, ¿no?
Y entonces es un premio ajeno al Centro Aragonés. Nosotros lo llevamos, pero realmente lo que es la presentación de estas personas nos viene de fuera, nos viene del propio Rubí. Entonces estamos encantados. Cada día yo, con Amador y tal, conocemos más gente...
pisamos más la calle y realmente es una maravilla que las personas que se les ha dado el premio están contentísimas y bueno, en años venideros pues ya seguiríamos trabajando, ¿no? Clar que sí. Amador, ¿cómo veus tú?
Jo veig una cosa molt clara. És que això fa molts anys que ho fem. I resulta una cosa, que no hem dit, que nosaltres avui hem de fer el menjar per a les dones. Si no és avui, és el dia de Santa Aguera. És el dia 5. I farem el dinar, el que normalment puguem fer. I així ho fem. Fa molts anys. I és aquesta la cosa. Això que la dona mana, aquell dia, també ho heu importat. Encara que
amb tots els respectes, eh? Això també ja és una miqueta antic i té un puntet de masclista, no?, que mantenia aquesta tradició, no?, també. Sí, sí. Ho hauríem d'allargar uns quants dies més, això. Ay, mucho bo ya, precocinado, ya. Vale. Sí, aquest dia sí, aquest dia no. Elles no volen fer res.
Bueno, si elles ho accepten, endavant, endavant, clar que sí. No, el que... Es más serio, es más serio que lo que acabas de decir, que queda un poco antiguo, es más serio. La sociedad nos está llevando por otros derroteros y la verdad, tenemos que hacer un poco de acto de constricción y empezar a mirar realmente el problema de la mujer, que es muy grave, muy grave, muy grave. Y entonces el centro de Aragones seguirá trabajando por el tema porque la verdad...
vayas por donde vayas encuentras muchos problemas con relación a ellas. Abans em deia que un dels èxits d'uns premis com aquests és que precisament no hagueu de pensar gaire en qui donar-los, si la gent ja pensa en dones i es fan les propostes, això és el millor èxit d'uns premis d'aquest estil, no? Exacte. Exactamente. En los primeros años nos costaba más
Porque teníamos que indagar, teníamos que buscar, a ver... Pero ahora realmente nos viene rodado, ¿eh? Prácticamente, Amador y yo hemos encontrado personas que se ofrecen, se ofrecen a ayudarnos, a estar con nosotros y en el tema de la mujer, sí. I ha de ser així, per sempre. Clar que sí. Sí, sí, sí. No guerres i molta salut.
I bona està. Molt bé. Fem una repassada dels premis, perquè alguns, diguem, se saben i es poden dir abans de l'entrega, però n'hi ha algun que és sorpresa, no?, que fins a última hora el voleu mantenir, no? Sí, sí, porque desde donde nos vino la presentación, pues nos dijeron que querían un grupo de amigas y compañeras, querían tenerlo un poco en secreto para ella darle una doble satisfacción, ¿no?,
Doncs no el revelarem, clar que sí. Comencem amb la primera. Se puede decir que es deportista, pero sin decir el nombre. Perfecte. Després, al final, ho comentem. Però comencem per la categoria social, perquè li donareu un premi a la Carme Pomereda, de la xarxa d'espectacles. Muy bien.
Una dona que coneixem molt bé aquí a la ràdio, ve cada setmana a la tertúlia, ve cada 15 dies a parlar de llibres infantils i ara tindrà el Premi Sant Agueda. Què li reconeixeu a la Carme? Bueno, pues como bien has dicho, es una mujer que se mueve.
Es una mujer que desde que ya tenía conocimiento yo de ella, pero como amigo además, como amigos, y realmente cuando me la propusieron, pues dije, pues sí, sí, es idónea, es una persona idónea para darle un reconocimiento este año.
Y entonces pues no lo pensé dos veces, realmente ya de oídas la conocía, nos hemos visto un par de veces, ahora posteriormente a raíz de esto ya nos hemos visto en un mes, nos hemos visto ya tres veces y realmente...
Las personas que conozco y que la conocen a ella me han hablado muy bien de ella, me han dicho que el reconocimiento es muy justo, una señora trabajadora, una mujer que se ha movido mucho, y digo, pues realmente nos viene como niro al dedo, ¿no? Perfecto. Això, com en diem en català, és una dona molt empenta. Perfecta. Perfecta.
Molt bé. En la categoria cultural, destaqueu, li tindrà un Premi Santa Àgada, la Sandra Cadenes Tortosa, que és autora d'un llibre que es diu Cadenes de Libertat, que ha escrit el seu primer llibre. De què va aquest llibre i una mica què en voleu destacar? Sí, mira, el tema és que...
Tengo dos personas que en tema cultural me van proponiendo una terna de varias personas que les puede tocar el premio cultural. Entonces, entre las tres, las otras dos personas y un servidor, pues decidimos que esta persona, por la trayectoria que ha tenido desde joven para llegar donde ha llegado, pues ha tenido que tener muchos sacrificios.
Entonces, porque en principio tenía unas... Ahora en Cataluña sí de Mancansas, pero bueno... Hablamos un poco de lo que hacían y tal. Bueno, tenía unas dificultades y se ha tenido que esforzar doblemente para llegar donde está. Entonces, cuando logró hacer este libro y tal y esto, pues decidimos, bueno, mira, este año vamos a dárselo a ella porque realmente, por el trabajo que ha tenido durante unos años...
y llegar donde ha llegado se lo merece, no se lo merecía hoy este año, no, a lo mejor años anteriores, pero digo vamos a dárselo también este año porque efectivamente es una persona acreedor a él, ¿no? Amb l'excusa del llibre és una bona opció. I té, ha patit, bueno, pateix encara, una malaltia rara des del seu naixement, que això són aquestes dificultats que comentava. Eso es.
En la categoria d'empresa, d'economia, li donareu el premi a Maria del Valle Jiménez Sevilla, que és una empresària d'aquí de la ciutat. Sí, és una conocida, realmente es una mujer que no fue por ella misma por la que contactamos con ella, sino fue por un grupo también de conocidos de ella y otra empresaria que le dimos el año pasado,
Dije, hombre, yo no me lo merezco, fulanita se lo merece más que yo, que realmente esta mujer está trabajando desde las 7 de la mañana hasta el mediodía o hasta la tarde y es una mujer emprendedora y ella si no está ahí al frente del negocio pues cuesta un poco.
Los clientes y los que la conocen alrededor me han hablado perfectamente, muy bien de ella y entonces decimos, bueno, pues dado que ya nos ha venido de una anterior que la conocía, que en aquel momento dijo...
que realmente se lo merecía más que ella, digo, bueno, pues vamos a este año a dárselo a ella, ¿no? Y entonces la María del Valle pues creemos que es acreedora a este premio porque es una emprendedora nata, no deja el negocio, lo supervisa todo completamente y realmente está funcionando muy bien porque con Amador y yo pues hemos ido en alguna ocasión a este negocio allí por...
¿Qué negociabes? Es un restaurante. Es un restaurante. Y entonces realmente...
Nos encontramos, no lo sabía ella aún que le íbamos a dar nada, nos atendió de maravilla y los propios empleados de ella nos lo dijeron que como jefa y como dueña es una primera. Entonces realmente dijimos, efectivamente se lo vamos a dar también. Muy bien.
La simpatia que tenia esta chica. Y tiene, para siempre, para todos los que van allí. Muy buena mujer, muy buena. Y siempre te atiende perfectamente lo antes posible para que no digamos nosotros... Ya que estem fent tanta bona publicitat d'aquesta dona, diguem també el nom del restaurant. És el Ricó del Pa, que està en la calle Cervantes, com Milay Fontanal o Maragall...
Joan Maragall. ¿A Cervantes? Ha pasado el teatro hacia arriba. Exacto. Tenemos un restaurante que lleva ya 21 años llevándolo y realmente a la zona, a toda la zona de la parte del norte de Rubí están encantados de tenerlo. Muy encantados. Muy encantado que en algunas ocasiones tenemos que estar de pie casi para poder entrar.
Porque está a tope, ¿no? Sí, sí, fantástico. Eso ya es un buen ejemplo. Claro que sí.
I l'últim premi dels quatre que atorgareu és el que dèiem que és una sorpresa perquè les persones que han volgut presentar-la volen que se n'assabenti aquell mateix moment. És un esportista de la ciutat. Sí, és un esportista, sí. Molt bé. Entonces, esta, jo me comunico con Loli, que és la Loli García, o Loli, bueno...
Me comunico con ella porque es una chica que ya le dimos el premio hace 30 años. Bueno, 22 años.
y ella la conocía, y nos ayuda bastante en buscar el tema deportivo. Cuando ella no ha visto mucho peso en alguna eso, voy a la llana, zona deportiva, y hablo con los directivos y tal, y ya me han encontrado en alguna ocasión otros. Leo el periódico también de Rubí, de las féminas que van sobresaliendo un poco en el...
en el mundo deportivo, y entonces se lo hemos dado con mucha variedad, ¿no? Ha habido... ¿Las mayas del Waterpolo no han rebut algún? ¿Waterpolo no? ¿La Bea Ortiz y la Elena Ruiz? Sí, sí, sí, ya se lo dimos, sí, también.
Ahir van jugar un partit amb la selecció espanyola i les dues més bones de la selecció espanyola eren les dues de Rubí Sí, sí, ja se lo dimos El año pasado se lo dimos a la petanca que también subieron de categoría
En esta ocasión, como han subido también de categoría el club, pues ya hablé con la directiva y entonces dijo que ella es la lanzadora, es la más representativa dentro de... No des tantas pistas, no des tantas pistas.
que se van a enterar. Yo no había dicho el nombre del club. No han dicho el nombre del club. A ver, tenemos una pequeña dificultad al escuchar Radio Rubí. Sí, tenemos dificultades. En la zona donde yo vivo me cuesta coger la onda.
Me cuesta coger la onda. La zona de las torres de Rubí. De las torres? Sí, me cuesta coger la onda. Cojo otras emisores y en cambio Radio Rubí me cuesta. Això ho parlarem amb el José i ho arreglarem. Li posarà una antena a casa seva. Total que... Parell sol, no? Parell sol, parell sol. Oiga, visco al costat.
El tema deportivo ha sido de varias formas, como nos hemos enterado de estas chicas, y bueno, también lo que hemos dicho siempre, se lo merecen todas, pero cada año tiene que ser una, entonces buscamos que tenga otras pequeñas incidencias y ahí trabajamos, ¿no? Molt bé. Doncs ja hem comentat les quatre...
Les quatre personalitats de Rubí que aquest divendres que ve rebran aquest Premi Santa Àgada. Serà un acte de lliurement de premis. Abans m'han portat el cartell. Serà a l'Auditori de la Biblioteca Municipal a les 6 de la tarda, divendres 6 de febrer. Com serà l'acte en si mateix? El acte, nosotros procuramos que sea lo más sencillo posible.
Primero, por las galardonadas, porque la mujer normalmente, por los años que llevo ya tratándolas, son un poco cohibidas. Por ellas mismas dicen que no se merecen nada, cuando realmente se merecen esto y diez veces más. Entonces, lo hacemos sencillo.
Damos opción a que si ellas quieren poner algunas palabras, las ponen. Si no, tenemos un equipo de presentación que lo hacen por ellas.
Casi, como he dicho, casi ninguna quiere hablar y casi ninguna quiere estar ahí, pero al final se animan y entonces ellas salen al micro, porque el micro es un poco señor y cuesta... Espanta un poco, espanta un poco. Hace respeto, hace respeto. Entonces empezamos saludando a todos los presentes, seguimos dando las galardonadas...
y luego una vez terminó los galardones hacemos como es normal o como tiene que ser lo normal cantamos unas jotas como es el centro aragonés pues las deleitamos con unas cuantas jotas y están todas en silencio escuchándolas y se quedan maravilladas
Y una vez hecho esto, salimos al vestíbulo y tenemos preparado un vino aragonés, que es un pica-pica. Para ser el centro aragonés lo ponemos vino aragonés. Y una vez terminado el pica-pica, se habla un poco y tal, y ya damos por finalizado el acto.
Molt bé. I el que volia preguntar-los, he vist que són molt típiques les relíquies de Santa Agueda. Veig aquí a la foto, no sé, n'hi ha de relíquies de Santa Agueda o no a la festa? No, no tenemos... Bueno, no se nos ha ocurrido nunca hacerlo. Igual no hi ha cap pastisseria que ho faci. Pero, por ejemplo, hace una semana ahora, fue el día 29...
que fue San Valero, que era patrón de Zaragoza, obispo, y no tenemos roscón de San Valero. Lo busco y me tengo que ir al Mercadona a buscar un roscón clásico de reyes, de reyes, para poder celebrar San Valero. Entonces nosotros intentamos, con las pastelerías y tal, que nos hagan algún roscón de San Valero. Otros se han hecho populares. El nuestro, en Aragón sí que lo es, pero aquí, donde estamos en Rubí, pues que cuesta un poco.
Cuesta un poco más. Buscar una pastisseria que per aquests dies us faci el que se apropi més i quedarà... Miraremos de... Mira, es buena idea y miraremos de cada celebración e intentar hacer alguna repostería que esté al acorde con el día. Molt bé.
Sí, perquè veia que a la fotografia del cartell surt la Santa Águeda i porta unes relíquies, entenc que són això, la relíquia de Santa Águeda, que és un pastís en forma de pit de dona que són de trufa i de nata. Sí, com bien se sabe o sabemos los aragoneses, Santa Águeda fue una de las primeras mártires en la época de los romanos que se cortó los pechos cuando el cinturón la reclamó para...
Para ir a su lecho. Entonces ella, como la hicieron santa porque prefirió cortarse los pechos y llevárselos en una bandeja de plata antes de ser poseída por el dueño de la casa, ¿no?
Doncs, per això aquest pastís i aquesta forma. Doncs, moltíssimes gràcies, Francisco Gracia, president del Centro Aragonès, i Amador Ferrer, vicepresident de l'entitat, per venir un any més fins a Ràdio Rubí, per explicar-nos els guanyadors d'aquest premi i que segueixin molts anys més celebrent aquesta festivitat.
Moltes gràcies a vosaltres. Exactamente. Muchas gracias y seguiremos en contacto con todas las fiestas que hagamos. Tot el que feu, aquí serem benvinguts. Gracias a vosotros. Moltes gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. A Ràdio Rubí els dilluns toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock.
Que no perdis l'últim tren de la millor música. Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión. Segueix el que passa a la ciutat a Rubir el Dia.
La cançó que està sonant ara mateix és una altra que ha rebut un premi Grammy aquesta matinada. El Robert Fernández, abans de les 10 del matí, us ha posat el gran triomfador de la nit, a pesar de Donald Trump, que ha sigut Bad Bunny. Però jo vull destacar una altra de les cançons d'aquesta nit. És la millor cançó per a mitjans audiovisuals. Es diu Golden i la canten Hunter X.
que forma part de la banda sonora de la pel·lícula d'animació Les guerreres del K-pop i que també està nominada als Òscars de Hollywood com a millor cançó i ja ha guanyat el Globus d'Or també a millor cançó. Segur que l'heu escoltat mil vegades, potser pel nom no, però segur que l'heu escoltat, en especial la seva tornada. I una de les moltes curiositats de la cançó, que és de Hunter X, és que Hunter X és un grup fictici que no existeix, ja que és una pel·lícula d'animació. A més a més, si us agrada aquesta cançó,
Aquest divendres, 6 de febrer, la podreu veure a Rubí. I em direu, però com si no existeixen? Doncs unes cantants i ballarines en fan un tribut i venen aquest divendres a la sala. I segur que s'omplirà aquest teatre municipal rubinenc. Escoltem el gran hit Golden de Hunter X.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Amb aquesta sintonia tan abocadora encetem la secció de cinema i de sèries d'aquest dilluns. Com sempre, Jacint Fornols, com sempre, a distància, des d'aquest despatx tan acollidor. Molt bon dia, Jacint. Hola, bon dia. Què tal, com estàs?
Molt bé, molt bé. Avui jo no soc l'habitual d'aquesta secció, ja ho sabeu, és el primer cop que la faig, però sóc un gran fan de les sèries i del cinema i espero estar a l'alçada. I avui normalment tenim el Víctor Pérez aquí amb nosaltres a l'estudi, però avui ha tingut un imprevist d'aquests que passen i el tenim també de manera virtual. Què tal, Víctor? Com estàs? Bon dia, molt bé. Sí? Tot correcte?
Sí, sí, jo sí, al cotxe no. Al cotxe no. Molt bé. Bueno, doncs ja... El senyor del taller ja estarà content, no, avui? Quan hi vagis? Sí, segur. Una pena. Molt bé. Doncs va, comencem avui... Ja m'heu avançat, no?, quines sèries i quines pel·lícules volíeu parlar. I començarem amb una pel·lícula sobre tenis taula que té 9 nominacions als Òscars. Una frase que creia que no pronunciaria mai.
Soy Marty Mauser, estoy en la suite real. Te vi ayer en recepción. ¿Y? Es que nunca he hablado con una estrella de cine. Yo también actúo. ¿En serio? Sí, ¿no me crees? Yo... no. ¿Tú qué? ¿Qué? ¿Tienes el Daily Mail delante? ¿Més eres tú? Sí, el elegido. Salgo bien, ¿eh?
No tengo un objetivo. Si crees que es una suerte, te equivocas. Tengo la obligación de lograr algo muy concreto y esa obligación implica un sacrificio. Mi vida se desmorona, pero saldré de esta. Si necesitas ayuda, puedo dártela. Sé que cuesta creerlo, pero este deporte llena estadios en otros países. Es cuestión de tiempo que me veas en portadas de revistas.
Martín, no quiero controlarte. ¡Es inaceptable! ¡Inaceptable! Pero creo que no entiendes lo que está en juego. No tienes ningún poder aquí.
¿Y qué harás si tu gran sueño no sale bien? Eso ni se me pasa por la cabeza. Jacint, ¿es pot fer una bona pel·lícula de parlant de tenis taula?
Sí, i s'ha fet una bona pel·lícula. A veure, Martí Suprem és una pel·lícula que sorprèn, primera pel seu ritme intern de la pel·lícula, és trepidant. A veure, hi jugo una mica, amb un ritme molt alt, perquè el tenis taula és de reflexes, i és un ritme també molt alt. I això és molt curiós, perquè ho ha aconseguit aquest director, el Josh Saz, dir...
I aconsegui fer una pel·lícula, per mi, bastant interessant, o molt interessant, basada en la vida de Martin Reisman, el personatge que interpreta Timothy Chalamet, que, per cert, està molt bé, és un dels candidats als Oscars i ha guanyat el Globus d'Or, i donant vida a Martin Mauser, un home que és un... podríem dir que tot ho aposta pel famós mite del somni americà i a través del ping-pong.
interessant, mostra que això del somni americà és una cosa més difícil d'aconseguir, tot i que el senyor Martin Reisman va guanyar 22 títols i té un rècord interessant, que als 67 anys va guanyar un títol nacional, cosa que no ha fet mai ningú en 67 anys. Bé,
Aquí s'aparta una mica, s'inspira en aquest personatge, però s'aparta una mica per parlar-nos d'un home que pot ser un vividor, un tio que el pots odiar, però que al mateix temps t'apassiona el que intenta fer. Realment lluita contra tot, sense mitjans, per aconseguir-ho tot.
Interessant aposta en aquesta pel·lícula, per cert, una magnífica fotografia del Darius Conji, un director d'origen iranià que s'ha convertit en un dels grans mestres de la fotografia i que ha treballat en tots els directors més importants i ha fet fotografies com, per exemple, de Mai viu Blair Nights del Bon Carguay, per exemple, per citar alguna d'aquelles fotografies magnífiques,
I també dota aquest ritme, aquest ritme tan extraordinari. I el repartiment, l'Odessa de Sion, que penso que és una actriu que ens en tirem a parlar, molt, molt, molt interessant la seva interpretació, i el Tanto, un personatge molt especial, un senyor que fa de gàster, diries ni més ni menys que Abel Ferrara, el mític director de cine, un gàster desesperat per trobar el seu gust.
Aquesta pel·lícula a mi m'ha semblat que era una pel·lícula que pot sobtar amb algú perquè té un ritme frenètic. O sigui, és seguint el ritme del ping-pong. A mi m'ha interessant molt de la manera que està explicada i penso que és una de les que lluitaran per aconseguir uns quants Òscars el proper 15 de març. Molt bé, perquè jo almenys no recordo una pel·lícula de Hollywood que aparegués el ping-pong des de Forrest Gump, no?
efectivament, i a més a més Forrest Gump ho feia d'una manera molt d'això, i aquí veus que juguen el tenis taula d'una manera com es feia abans, 21 punts, en dos de diferència tens que guanyar, que era la reglamentació antiga, i avui en dia se jugava 11 punts a 3 sets i a 11 punts, i precisament el Martin Reisman era dels que deia que no es pot veure bé un jugador si és bo, si no s'arriba a 5 sets a 21 punts, que era com es definia abans el títol campionat del món.
Està clar, sí, sí. De fet, en tenis, en tenis taula, en tenis els grans slums són els 5-7, que és on es veu realment el nivell d'un gran jugador. A 3-7 sempre et pot guanyar algú, pots tenir un mal dia, però a 5-7 és més difícil. És més complicat. I tant. Doncs mira, jo soc de l'època antiga, perquè jo vaig estar federat... Els 21 punts, no? Sí, exacte. Jo vaig estar federat de tenis taula fa molt temps. Ara ja, vaja, no m'hi posaria, però per fer petxangues al càmping sí, però...
però el just i necessari. Però sí, sí, jo jugava 21. És una mica com el que ha muntat amb bicicleta, mai se li oblida. Exacte, exacte. Això és veritat. Agafes la pala i al cap d'una estona ja tens el canell calent. Abans he vist, Víctor, que senties amb el cap. Te l'has vist, Martí Suprem? Sí. Avui aniré a veure-la. Tinc moltes ganes. I jo també soc fan del tenis taula, la veritat. Des de petit també he jugat molt aquest esport. I a casa teníem una taula i tal, o sigui que jo estic dins.
Doncs vinga, va, un dia hem de buscar un lloc i fem unes partiretes. Molt bé. I abans ho mencionaves, el tema dels Òscars, està nominada a nou Òscars i un dels quals és el Timothy Chalamet com a millor actor.
Aquest serà el seu any, em sembla que ja està nominat alguna altra vegada, però és molt jove. Si no el guanya aquest any, tindrà temps de ser. És molt jove, té molt de temps. Recordar que hi ha molts actors que no l'han guanyat fins al cap de molts anys, però sí, la seva interpretació és molt bona. Jo penso que és una de les apostes clares de la pel·lícula.
Molt bé. És aquests actors, no sé, potser, Víctor, què em dius, que hi ha gent que li fa una miqueta de rabieta, no?, per aquest punt de jove, no?, de descarat i que no té pèls a la llengua i tira, no?
De fet, entre amics meus i gent de la meva edat, també hi ha gent que l'ha obviat molt i ara comença a agafar-li carinyo. Amb els anys, ja quin remei tenen? Perquè s'està donant la raó que és un gran actor. A mi ja l'any passat, amb la pel·lícula de Bob Dylan i la segona part de Dune, a mi ja em va acabar de guanyar i jo crec que ja s'està demostrant. Aquest any, raro és que no guanyi l'Òscar. Potser pot perdre. L'any passat teníem l'Adrian Brody, que li feia competència, però aquest any, encara que és el Leonardo DiCaprio...
però sembla que el favorit és ahí, sí. Això ho volia preguntar. Recordeu-me que no m'ho he apuntat. Amb qui competeix? Amb el Leo DiCaprio, sí? I qui més? Sí, amb el Leonardo DiCaprio, que per cert té una actuació molt bona. A més a més, és un actor que guanyarà anant tota la pel·lícula vestida en un matí. Exacte. L'he vista, l'he vista. Deu-n'hi-dos. Això és tot una fita dintre una pel·lícula.
Sí, però d'una batalla tras otra, avui no en parlem, però a mi no sé si em va agradar més el Sean Penn que inclús el DiCaprio, pel paper. Crec que està nominat de repartiment. De repartiment, molt bé. Doncs a veure què passa. Passem ara a la primera sèrie, d'acord? Que ha volgut destacar el Víctor Pérez. S'ha estrenat la quarta temporada d'un fenomen de Netflix, els Bridgestone. Quizás sea diferente en un... ...como debes...
Querido y amable lector. En cuanto al caballero más destacado de la temporada, Benedict Bridgerton, debe inclinarse ante la fuerza más poderosa del mundo, las madres. Te tienes que casar. Aún más conocido a la chica correcta. Busco un rumbo más audaz. Un libertino.
La alta sociedad nos observará en mi mascarada. ¿Os imagináis lo bello que debe de ser un baile? Qué horrible es estar de pie toda la noche. Van a asistir a ese baile y no van a apreciarlo en absoluto. Solo una vez. Solo para sentir eso durante una noche gloriosa. Podrías ir esta noche. Necesitaría un buen disfraz. Necesitaría ir muy oculta. Sal antes de la medianoche.
No sé bailar. Una dama que no sabe bailar. Es un buen maestro. Es la persona más misteriosa que he conocido.
Escondidos tras una máscara puede ocurrir cualquier cosa. Hay que encontrar a la dueña de este guante. Suenas como si fueras un hombre nuevo. ¿Y si te está buscando? No quiere encontrarme a mí. Quiere encontrar a la dama plateada. Y ella no es nada. Señor Bridgerton. ¿Nos conocemos?
La imaginación, lo imposible parece posible. Soñar está muy bien, pero vele. La vida está para ser vivida.
Vaja, Víctor, veient el tràiler, és la venta Fox, no? Sí, sí. Aquesta temporada tenim un dels clichés més grans de les històries d'amor, no? La persona que és de baixa cuna o d'una esfera social menor, amb el noble, a una temporada 4 que a mi, sincerament, ha de dir que aquesta sèrie, com a crític, queda diferent parlar, que m'agradi, no? Sempre parlen de series com més bones, en teoria, però aquesta és un placer culpable. És un guilty pleasure total.
és així i jo habitualment sempre dic que a Netflix les grans produccions, les més famosas com los Bridgeton, Stranger Things o Paul Calamart
jo no soc tan fan, però los Bridgerton a mi és la que m'agrada més perquè va més amb la cara destapada, que diríem. O sigui, sap el que és i no s'ho amaga. Per mi, la quarta, que ha sortit la primera part, va sortir dijous, per mi, està al nivell de les anteriors. Segurament, en aquesta sèrie, la segona temporada, tothom que l'hagi vist sap que va ser la millor i difícilment es superarà el que es va fer la segona, però igualment crec que és interessant el que fa sempre. Cada temporada té un protagonista diferent, no és una antologia, però bueno,
està a mig camí perquè sempre tenim un protagonista diferent de la família Bridgetton, i en aquest cas és el Luke Thompson, que m'ha agradat bastant, la veritat, l'actuació, i ha dit que el doblatge no estic gens a favor, que sempre, a vegades el Jacint sempre diu, veieu una pel·li en original? Doncs jo dic que en aquesta sèrie, que si us plau la veieu en original, perquè és una sèrie molt british i que evidentment li agafa molt el toc, si la veieu en anglès. Després, sí que és veritat que, encara que dic que és un culebron i és guilty,
les ganes de que potser innovin una miqueta més alguna virgaria tècnica, que hi hagi alguna cosa més de direcció, que em presentin alguna cosa nova, i sí que és veritat que això ho trobo a faltar sempre, que no hi ha cap temporada que em doni això. I sí que ho van fer, per exemple, un spin-off que van fer de la sèrie, d'un dels personatges principals, sí que van fer més això. En cas de la sèrie Madre, per dir-ho així,
Igualment, estic content amb la primera part, veurem la segona, perquè evidentment tampoc s'ha resol la trama general d'aquesta temporada. I també he de destacar l'actriu protagonista, que el protagonista és el Luke Thompson, però l'altre actiu, que és la Yering Ha, que la veiem al tràiler, s'ha incorporat a aquesta temporada com a nou personatge i...
I, vamos, com si sempre hagués estat a la sèrie. O sigui, res a dir, no l'hi havia vist mai a cap altra producció i molt bé, m'ha agradat bastant. Volem les dades que fa també la sèrie, perquè dues de les temporades de los Bridgerton anteriors estan entre les deu més vistes de la història, de la plataforma. O sigui que veurem si la quarta segueix aquests passos. Jo crec que, en teoria, hauria de ser així. Molt, eh?
Doncs ens queden 10 minuts i ens queda una pel·lícula i una sèrie, doncs anem a parelles. La segona pel·lícula que ha vist el Jacint Fornols és el drama taiwanès La xica zurda. Este sitio parece mágico. Este mercado de noche es el más concurrido de todo Taipei. Es yin, hola! Si no pagas, tendrás que irte.
¿Por qué no abrimos un puesto de fruta? Ya hablarás cuando sepas cómo ganar dinero. Pues voy a ganarlo. Oye, ¿por quién la niña come con la izquierda? Le diré a mamá que te ha saltado un semáforo. Si la usas, quiere decir que estás trabajando para el diablo. ¿Por qué no has ido a la universidad? No tengo dinero. ¿Y tu madre qué dice? Me da igual lo que diga. ¿Cuándo piensas tomar las riendas de tu vida?
Si te vuelves a retrasar, se lo voy a alquilar a otro. No nos queda dinero. Tienes que ir a trabajar. ¿Por qué no te callas si trabajas tú un poco? ¡Igin! ¿Qué? ¿Qué haces por aquí? Pues nada, solo miraba estas cosas. ¡Vamos! He hecho cosas malas con la mano izquierda. ¿Cómo que cosas malas?
Pero cuando sonríes, estás guapa. Tu madre se ha enfadado tanto porque se preocupa por ti. Te acuestas con ella, pero no eres mi padre.
Molt bé, Jacint. Jo, com a escarrà orgullós que soc, què els passa en aquesta pel·lícula amb els escarrans? Bé, que és la mà del diable, ni més ni menys. La siniestra. A veure, anem per pams. Aquesta pel·lícula està dirigida, a veure si ho diré bé, a la Xing Xing Su. I si dic això, us quedeu igual, com tothom, com la majoria de gent. Però si mirem una mica, veurem què és la col·laboradora habitual de Sean Baker. Ells van fer una pel·lícula junts l'any 2004 que es veia Take Out.
i és una dona que segueix molt, molt el cinema, com si veigués Sean Baker. A mi em recordava de Florida Project, per exemple, aquesta pel·lícula, i és un tractament que té dels personatges, tot i les dificultats que tenen. Sempre és la distinció que hi ha al cinema de Sean Baker, i sembla que la directora de Taiwan, aquesta de Xi Jinping, també segueix el mateix camí, els tracta amb molt de carinyo tots els seus personatges. En una pel·lícula,
i a mi em va semblar que no té res a envajar les millors pel·lícules del Sean Baker. El guió és del Sean Baker, precisament, o sigui que veurem que hi ha alguna relació directa amb aquest cinema, evidentment, i ens explica la història d'una mare amb dues filles solteres que se'n va del camp, se'n va anar amb la família, tornen a la gran ciutat,
lloga en un puesto de vendre fideus, i a partir d'aquí veurem les penúries, la pobresa, els deutes asfixians, mantenir unida la família en totes les situacions que es produeixen, els canvis de la gran ciutat que produeixen respecte a la vida rural. Interessant pel·lícula, jo la recomano molt. Hi ha més vida a banda dels Òscars, que ho sapigueu, que és molt important no deixar-se només enlluernar per les pel·lícules dels Òscars, que aquesta pel·lícula, per cert, heu vist el tràiler d'Ubplat, eh, Edna?
No feu això, si aneu a veure la pel·lícula bé, em va ser original, perd tots els matisos, perquè, clar, a mi és una cosa que em va passar en Hamnet, quan vaig començar a reconèixer veus, clar, tu dius, hombre, ja no cola.
En canvi, te la veus en versió original, Hamlet, per exemple, o aquesta, la xica zurda, i dius, és un pler. La pel·lícula canvia completament, veus el grau de dificultat que hi ha amb la interpretació, no hi ha una barrera que és com una espècie de mirall que fa el fet que hi hagi doblatge, i ja dic que és una de les pel·lícules recomanables que s'han estrenat aquest cap de setmana.
Ara deies això de deixar-se enlluernar pels Òscars. He llegit que va guanyar algun premi a Cannes, que és l'última edició de Cannes. Aquesta pel·lícula ha sigut premiada. És una d'aquelles rareses que si tu no vas a veure...
El cinema passaran desapercebudes i l'hauràs d'agafar de l'estriming. I allà, ja saps que depèn de quina plataforma, aquesta vegada ens hem acabat film i segons anunciava el tràiler serà fòcil de trobar, però si no és un problema localitzar les pel·lícules, perquè mai saps on te va anar a romandre. I l'experiència, a més a més, no és la mateixa mai de la televisió amb la gran pantalla.
Això ja ho sabem els que ens agrada el cinema. Molt bé, doncs va, queden 5 minutets, acabarem amb l'última sèrie que avisa el Víctor, la segona temporada de la distopia Fallout.
Víctor, a mi que m'agraden molt les pel·lícules i sèries apocalíptiques i de desastres naturals. Aquesta m'agradarà.
Sí, jo crec que sí. Fallout és una bona sèrie. Sempre parlem de la sèrie d'Amazon, que les critiquem molt perquè no és que facin gaires bones sèries, tot s'ha de dir. I en el cas de Fallout jo crec que és de les millors i més populars que han aconseguit, que està basada en els videojocs del mateix nom, que els porten fins als anys 90. Aquests videojocs ja tenen molts anys.
i se centra en aquest futur apocalíptic post-nuclear, podríem dir apocalipsis nuclear, que veiem a Fallout, que provoquen, no és gaire espoy, l'he solida el primer episodi, que provoquen les élits que volen treure uns interessos econòmics, com es veu a la sèrie, per controlar el món, i està protagonitzada, que jo heu destacat el cas, perquè m'encanta el Walton Goggins, sobretot, que per mi és l'estrella de...
de la sèrie, i el Kyle McLachlan, que era el protagonista de Twin Peaks, que és un protagonista que tenim també a Fallout, i com deia, per mi és una sèrie que té sobretot una producció genial, és de les sèries que millor llueixen de tot el catàleg d'Amazon, i sí que és veritat que potser la segona temporada en particular, veurem com acaba, acabar el dimecres, sultar l'últim episodi, potser m'ha agradat una miqueta menys que la primera, perquè té un ritme més pausat, i potser en el context general la sèrie no han passat
tantes coses importants de rellevància, però sí que m'agrada perquè al final a mi m'agrada que les series també desenvolupin els seus personatges, que explorin més el món, i potser encara que no passin coses tan importants per la trama, crec que segueix sent una sèrie a destacar de la plataforma d'Amazon. I després, el tema d'Amazon també és que amb els videojocs està apostant moltíssim, no només per Fallout, perquè properament veurem adaptacions de Tomb Raider, de God of War,
que són videojocs bastant importants, i a veure com hi surt l'aposta, perquè crec que Amazon, amb el potencial econòmic que té, hauria d'estar molt més amunt del tema plataformes del que està. La de Tomb Raider, vaig veure que la protagonitzava aquella noia de Joc de Trons, no? Que no me'n recordo ara com es diu, oi? Sí, Sophie Turner, la que era Sansa, Stark, Joc de Trons, era la protagonista, sí? Va sortir la primera imatge, i a nivell visual almenys era clavada, veurem quan surt la sèrie, però ja dic, i Amazon, moltes decepcions, perquè els nois de poder i coses d'aquestes, bueno...
No va sortir gaire. El que estic veient és que quan s'acaben les idees dels llibres, ara ens anem als videojocs. Cada cop s'estan fent més sèries de videojocs. La qüestió és no fer coses originals.
guions originals. I pel·lícules també. I pel·lícules igual, oi? I pel·lícules també, que és un problema. Arriba un moment que jugues a la pel·lícula anar saltant nivells també, que les pel·lícules ja no segueixen una línia sinó saltant nivells com el videojoc.
Aquell experiment de Netflix, recordeu? No me'n recordo quina pel·lícula era, quina sèrie, el nom era una mica estrany, però que tu podies controlar, no?, quins capítols volies veure o no, allò va acabar amb res, eh? Sí, sí, és que era un mal de cap. Com es deia, Víctor, te recordes? Era un capítol especial Bandernet. Això, això, Bandernet, sí, sí, sí. Però vaja, veurem, ara, amb el... De Last of Us els hi ha sortit molt bé, no?, de sèries, vull com...
El tema videojocs és interessant perquè a vegades he parlat jo de si es poden adaptar o no, pel tema que el videojoc és una experiència molt individual, molt personal, de cadascú com juga, i a vegades un videojoc que tingui història sí que és més fàcil, una història més lineal, però un videojoc, per exemple, com League of Legends, que es va adaptar a Netflix, es va fer superbé, però vull dir, no tenia com un sentit narratiu fer-ho, però bueno, que va sortir superbé en aquest cas, però que tampoc hi ha moltes bones adaptacions a videojocs.
Molt bé. Perfecte, doncs veurem. Ens heu posat deures per aquesta setmana, qui no hagi vist ja aquestes sèries i pel·lícules, i ens ho apuntem. Moltíssimes gràcies, Víctor Pérez i Jacint Fornols, i dilluns que ve, més. Adéu-siau. Adéu-siau.
Doncs hem arribat al final del Rubí, el dia d'aquest dilluns 2 de febrer del 2026. Recordeu que tornem demà a les 8 del matí amb la Pamela Martínez i la informació de primera hora de Rubí. Que tingueu un molt bon dia.
Radio Rubí. Noticias.