11 i 7 minuts, seguim endavant, recte final del programa. Avui podríem dir que comencem a vestir de Nadal el Rubí al dia perquè estem només a dues setmanes de les festes i ja hi ha força activitats relacionades amb aquesta època de l'any. Per tant, des d'ara i fins a les 12 parlarem també de Nadal.
Per començar parlarem amb l'associació de passebristes de Rubí. Aquest diumenge s'inaugura la tradicional mostra de diurames. Ja sabeu que els passebristes ens sorprenen cada any amb algun pessebre especial i sempre propostes que retraten part de la ciutat o que se les empesquen per ser cada dia més originals a banda dels pessebres o dels diurames més clàssics. Aquesta serà, com dèiem, una de les primeres qüestions que tractarem i un dels primers continguts de Nadal del Rubí.
I a dos quarts de dotze tenim secció jove. La Sandra Borrego de la Torre Bassas ens posa el dia del que poden fer els més joves durant les festes nadalenques. Ja sabeu que els estudiants acaben trimestre el 19 de desembre i que no tornen fins al 8 de gener. Tenen unes quantes setmanes de descans, per tant, moltes possibilitats de tenir temps lliure. A més, a la secció de gerga juvenívola, el Quique Guillem ens parla de catalanismes, d'aquelles paraules que els catalans diem
també en castellà o castellanitzades, però que fora d'aquí no entenen ni papa. I sempre us recordem que tenim un telèfon obert per aconseguir entrades per anar a la sala, però avui més que mai també ens podeu trucar per dir-nos quina és aquella paraula que feu servir fora de Catalunya i que us diuen no t'estic entenent. Posem un exemple, plegar.
Fins i tot en castellà, els catalans diem plego a la 7. I la gent de fora et diu que fas què? Que plegues la roba? Bé, doncs aquest és un exemple i volem que ens en doneu més. Els que esteu a casa, recordeu que ho podeu fer al 93 588 59 60. Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
Un any més, l'Associació de Passebristes de Rubí presenta les seves espectaculars diorames a l'Espai Expositiu de l'Aula Cultural, al voltant d'una vintena de noves obres que recreen i s'inspiren en diferents escenes de les festes nadalenques. Com dèiem, s'inaugura diumenge a les 12 i es podrà visitar fins l'11 de gener.
el lloc clàssic, tradicional de la mostra de dioramas, que és l'aula cultural. Avui ens acompanya el Vicenç Escanyol, que és un dels portaveus de l'Associació de Passebristes. Molt bon dia, Vicenç. Molt bon dia.
Sempre que veniu, són uns dies previs a estrenar, i sempre veniu directament quasi de muntar pessebre, de muntar el diorama. I ara que ho comentàvem, em deies... Mira, com porto les mans, encara estic treballant. Sí, sí, estem treballant encara, estem als últims moments ja, ja pràcticament estan tots acabats, falta tancar els pessebres perquè siguin visitables, però sí, sí, els pessebres pràcticament estan tots acabats ja.
Al voltant d'una vintena, exactament em sembla que som 23. 23, 23 pessebres de tota mena, cada pessebrista fa el seu pessebre, n'hi ha de més grans, n'hi ha de més petits, n'hi ha de molt elaborats, n'hi ha de més senzills, però cada pessebrista fa el seu pessebre de la seva manera.
sempre us preguntem quan comenceu, perquè hi ha gent que pràcticament l'endemà de tancar l'exposició de 2025-2026 es posa amb la 26-27. Però com us ho feu precisament per... Perquè quan ho visites, dius, ostres, no només és que cadascú ha fet el seu pessebre, sinó que
La barreja o la combinació és perfecta, és a dir, que això està molt pensat. Sí, el que passa és que l'aula cultural està disponible en un temps determinat durant l'any i nosaltres la tenim només cinc setmanes per poder construir els pessebres.
En cinc setmanes és just, és poc, és suficient, depèn del tipus de pessebre. Hi ha pessebres molt complicats i molt difícils que es tarda molt més temps, però en cinc setmanes hem d'enllestir-los tots. Però jo m'imagino que això és com la cuina, com l'alta cuina, vull dir, que pots tenir una part feta o que vas fent a casa, no? Tot es fa des de zero...
Sí, totes pràcticament des de zero. Només hi ha dos passebaristes que per problemes personals els fan a casa i els porten ja fet. Pels restos de passebes, els altres 20 o 21 estan fets des de zero allà. Per sort, des de fa 5 o 6 anys...
ja disposem del polistere extruït, que és més fàcil de treballar, que no passa el guix. És el porexpant aquest de colorets, no és el de les boletes, sinó és l'extruït, que es faig de treballar, s'enganxa fàcilment, no pesa, no es trenca, és més manejable i és molt més ràpid de fer el pessebre. Però quan érem de guix la cosa es complicava molt. Home, t'ho diràs. De tota manera, la part de la pensada, la part de veure què és el que faré de diferent,
perquè cada any cadascun dels passebristes intenta fer alguna cosa diferent o donar una volta més allò que porta moltes vegades 20 o 30 anys fent, no? Sí, normalment durant l'any, quan fas alguna excursió amb la família o amb els amics o vas amb un lloc determinat, veus algun paisatge, algun poble, alguna teulada, un carrer o alguna cosa i et serveix com a idea, no? Alguna foto d'un diari, d'una revista o d'un llibre,
I aquesta foto o aquesta del llibre et serveix com a idea per fer el passebre que faràs aquell any. Normalment, fins que no comences el dia, cinc setmanes abans d'inaugurar, no comences a fer res del passebre. Només una idea genèrica.
i us poseu d'acord per dividir-vos en diferents escenes o... No, no. No, hi ha... Per Nadal els teogames tenen 15 o 20 o 25 temes diferents, no? Per aquí, normalment, si vas a l'exposició, veuràs que hi ha, per exemple, hi ha dos o tres camins de rei, hi ha cinc o sis naixements, hi ha cinc o sis... En fi, hi ha diversos que repeteixen, no? Però cadascú amb el seu aire i amb la seva forma de fer.
Dèiem que aquest any som 23. Ens pots explicar qui té de particular el teu? Bé, el meu és una mica especial perquè és de fusta, i fer les figures jo tot és de fusta. És d'aspecte una mica senzill, però les figures s'han fet de fusta a mà i té la seva gràcia. És a dir, que al final treballeu tot tipus de materials. Perquè deies, ara tenim materials més moderns, però tu has triat...
La fusta, sí, sí. Un dels més complicats, no?, de treballar. I t'he de fer la fusta, per sort, ja fa diversos anys que hi ha diversos passebristes, 8 o 9 passebristes, que es fan les figures ells. Generalment, totes de fang, excepte jo que el faig de fusta. Però, clar, fer la figura sí que comporta començar, durant tot l'any, anar fent figures, s'han de fer, s'han de coure, s'han de pintar, hi ha un procés molt llarg, però que les figures fan, moltes figures les fem a mà.
Deies, hi ha un aquest any que és mecanitzat. Sí, aquest és de cada any i és. Sempre hi ha algun que crida l'atenció? Sí, sí, el mecànic que el fa és el Federic. Són dos companys, ell i el Just, i fan un pessebre en el qual aquest any és més gran del normal. Plou, surten els reis, fa de dia, fa de nit, hi ha una cascada... És un pessebre molt espectacular i crec que val la pena veure'l.
Sí, perquè a més a més quan vas a veure l'exposició de diorames podries fer diverses passades, perquè la segona passada dius, ostres, això no ho havia vist abans. Per tant, recomanem a la gent, i de fet és així, molta gent aprofita les festes nadalenques per anar a fer més d'una visita
els pessebres, els diorames. És un clàssic, ja d'aquí a Rubí, i recordem que sempre, doncs, fa molts anys que ve molt públic a veure els diorames. Per exemple, l'any passat vam quasi que arribar a 15.000 persones en un mes. Això és moltes persones, i els caps de setmana, el dia de Nadal, el dia de Nadal,
Hem de limitar una mica, inclús l'afegament, perquè és un moment perillós. Però no, no, bé, molta gent, a part de les escoles. A partir del dia 15, durant quatre dies, vindran 1.500 nens al matí a veure els pessebres. Venen a les escoles, els expliquem com funciona, tenen una hora per veure els pessebres i els expliquem com funciona, com estan i tal. I crec que és un tema important com a tema cultural i de promoció dels pessebres.
Clar, perquè hi ha renovació a l'associació de passebristes, és a dir, hi ha gent jove que digui, ostres, jo vull dedicar-me a això, no sé, als vostres fills, nets, o això no és... És un pel difícil. La canalla actualment tenen moltes coses extraescolars i hi ha molts esports, moltes coses a fer, i el passebrer és una cosa que és molt momentània, temporal, només de dos menys a l'any, i això freno una miqueta. Però sí, sí, tenim diversos... Hi ha dos nens jovenets...
més que ajuden a casa o fer-los momentàniament, a pintar-los o a fer-los, però tenim gent nova, gent ja de mitjana edat, gent que es acaba de jubilar, gent que no sé què, però aquesta gent venen amb moltes ganes, sempre ho han vist i ara ho volen fer-ho, i tenim, no ho sé, 10 o 12 persones en els últims un parell d'anys que han vingut noves a l'associació.
Clar, perquè els pessebres o els diorames són també una tradició molt catalana. Estava pensant que de vegades vas a un poble perdut de la muntanya, que dius, aquí no hi ha una exposició de diorames, encara que siguin 300 persones al poble. Sí, sí, sí.
Sí, sí, la tradició dels pessebres ve de San Francesc de Cís, que va anar a Roma a la seva època, i quan va tornar va voler representar una mica un pessebre en una eglésia. A partir d'aquí aquesta idea es va anar escampant fins a arribar al moment d'avui, que tota la casa, totes les cases, ara potser una mica menys ja, però sempre a totes les cases hi havia un pessebre fet pels nens, els pares l'ajudaven, i sempre s'havia fet el riu de plata, en fi, les muntanyes de suro, això és un clàssic, sí, sí.
I guardar la figura és un any per l'altre, clar. Estava pensant en aquests pessebres que s'han posat últimament de moda així molt moderns, que no sé si els que sou més artesans els veieu bé, i m'estic referent als pessebres de legos, als pessebres de ninos, se les inventen també totes, però no sé si per a algú que li posa tant carinyo és ben bé un pessebre.
Sí, és un pessebre, és un pessebre igual. Tot està permès, no? Sí, correcte, tot està permès ser igual, sigui en tema nadalent. Pensem, aquest any, tornem a tenir una altra vegada, és el tercer any, crec que fem, hi ha un par i fill que fan un pessebre amb figures de Lego. És el Castell de Rubí, però és que si el veniu a veure i el veureu, que és molt, molt espectacular, perquè hi ha moltes coses i és molt complet, i crec que també val la pena veure-ho.
Clar, té el seu mèrit, no?, és anar col·locant les figuretes. I dius que aquest és el castell? El castell de Rubí, sí, és el castell de Rubí, que dóna voltes, a més a més, i es veu per davant, que és sencer, i per darrere es veu les habitacions obertes, hi ha l'estudi del Miel Quilidès i del mag Rubissenc. Oh! A mi el que m'agrada, que de vegades, no sé si ho feu cada any, però de vegades sí que heu fet que
Deies, ens inspirem en altres pobles, però moltes vegades en la pròpia ciutat. En el Rubí, sí, sí, correcte. I m'agrada jugar a reconèixer quin edifici heu volgut retratar. Aquest any hi ha algun edifici especial? Sí, hi ha un edifici especial i un lloc molt emblemàtic de Rubí, també, i és la plaça Figueres.
hi ha un edifici just a dos carrers, on hi ha la plaça Figueres, aquest edifici allà, i representa la nit de Reis. Anem a veure els dos carrers, que dona el que baixa les escales cap al casino, en fi, crec que és molt important, és molt gran, està molt ben fet, l'Aurora s'hi ha guiat moltes hores, i crec que val la pena veure-ho.
I ho reconeixerem, eh? Sí, l'edifici és el que hi ha. El que passa que quan anem a veure, a la plaça hi ha molts arbres i apenes es veu. Si no passes per davant i ho coneixes, difícilment es veu. Però està clar que és aquest edifici.
És a dir, fins diumenge hem d'anar a la plaça Figueres, mirar-la bé, per després reconèixer el pessebre que veurem a l'aula cultural. Alguna cosa més que diguis, ostres, aquest any i aquesta novetat no us la podeu perdre? Bé, hi ha diversos pessebres. Per exemple, hi ha un pessebre molt gran, que és 6 metres llibertat, que és en honor a dos pessebristes que porten 50 anys fent pessebres i que han fet un pessebre molt gran ells dos. Són dos germans, els germans com elles,
i ha fet un pessebre enorme, que és un camí de raïs, amb unes figures immenses fetes pel Josep mateix, que val la pena veure-les. És l'últim pessebre d'una de les zones de l'exposició, i que és molt gran i molt espectacular.
comenceu diumenge, o inaugureu diumenge a les 12, fareu un acte d'inauguració com a tal, o a partir d'aleshores estarà obert la taula cultural? No, no, nosaltres a les 11 i mitja obrirem l'exposició, totes les fosques, no hi ha res il·luminat, i a les 12 encendrem els llums, si hi ha algun acte institucional serà benvingut i podem donar l'obertura de l'exposició.
És a dir, que sí, hi haurà aquesta obertura oficial, com a mínim per vosaltres, eh? I a cava i neules, per tothom. Ah, doncs veus, això és important. Dèiem abans que és ja una tradició a la ciutat, de famílies... L'altre dia no sé amb quina altra activitat dèiem. Home, doncs si estàs a la ciutat, em sembla que era amb la Clara Boia, sí. Dèiem, si estàs a la ciutat, de vegades, quan s'acaba la festa més...
familiar, no saps què fer o... Acabem els pessebres. Doncs molta gent acaba els pessebres, no? Sí, sí, sí. El dia de Nadal i l'Esteve a la tarda és bastant normal i acostum d'anar a veure els pessebres, sí, sí. A part d'això també tenim altres coses. Fem el pessebre de l'Eglésia, fem el pessebre del Mercat, fem el pessebre del Casal dels Avis, fem el de la biblioteca... Déu-n'hi-do. Tot es va complementant amb altres pessebres. Ja els teniu muntats, aquests?
Aquests estan a mig fer. A la base de l'Ajuntament el muntarem demà de divendres al matí. L'anem a muntar-lo perquè estigui bé. El canal dels avis ja està fet. El de l'eclésia el anem a muntar la setmana que ve. En fi, el de la biblioteca també el anem a muntar-lo. Com que estem fent els preseves de l'exposició, aquests els guardem per la setmana que ve perquè els anem a muntar. És a dir, que porteu unes setmanes amb força feina. I em deies que els que no podeu fer...
Són els que teníeu provis fer a l'aire lliure. Sí, els camins de pessebres aquest any, lamentablement, amb el tema del febre del sanglàs, doncs no els podrem posar. Ni el pessebre de Can Oriol, a dalt de Can Tireries, doncs no el podrem anar a posar. El tenim guardat i el fem seguir per l'any que ve.
Clar, això t'anava a dir, perquè la feina sí que està feta. Sí, sí, aquests estan fets ja, però el guardarem per l'any que ve. No és tant el passiva que anava de la Can Oriol, l'exposarem en una vitrina de l'exposició, que estava fet, i que el guardarem per l'any que ve per anar-lo a portar.
Doncs Vicenç, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui, sobretot perquè esteu en plena efervescència de feina, com deies, no sé si desitjar-te que passi molta gent perquè és molta més feina, però si l'any passat van passar 15.000, doncs comptem que com a mínim seran aquests 15.000. Sí, sí, la feina que tenim és aquesta i crec que tenim una bona línia. Gràcies per invitar-nos a poder explicar la nostra exposició i esperem que pugueu venir.
Volem veure aquests diorames. Vicenç, moltes gràcies. Fins un altre dia. A vosaltres. Bona nit. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
A Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi. T'esperem diumenge al migdia.
Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes.
Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión. Ens estimem la música d'arreu, però hi ha la nostra. Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes.
Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Queden dos minuts perquè siguin dos quarts de dotze. Ja sabeu que a diari us recomanem que ens truqueu si voleu aconseguir entrades per anar a algun dels espectacles de la sala i doncs podeu fer-ho. Només cal que truqueu al 93588 59 60 si voleu aconseguir entrades gratis per alguna de les activitats que estan previstes per aquest mes de desembre. De fet, aquest diumenge és quan podem veure les bàrbares
És una obra de la qual hem parlat en diverses ocasions. Està protagonitzada per la Maria Pujalte, la Cristina Plazas i la Francesca Pinyón. Totes elles molt reconeixibles, potser no de nom, però si les veieu les reconeixereu per les seves facetes televisives.
Les bàrbares explica la història de la Susi, la Carmen i l'Encarna, que són amigues des de l'escola i que es troben després de sis mesos d'haver perdut la bàrbara, una dona més jove que elles, però amb les que tenien una relació molt especial. De fet, la darrera voluntat de la bàrbara era posar sobre la taula la visió que tenien unes d'altres, la seva relació amb la feina, la maternitat o el feminisme. És un relat que...
Parla de contradiccions, segons s'explica, i que es podrà veure aquest diumenge a partir de dos quarts de set al Teatre Municipal La Sala. Si voleu aconseguir entrades gratis per aquesta funció, que té un preu de 20 euros, només cal que ens truqueu al 93 588 59 60.
I el pròxim divendres al Teatre Municipal hi ha cicle de cinema Gaudí, ja sabeu, aquest cicle de cinema en català o fet a Catalunya en aquesta ocasió passant molt lluny, a partir de les 8 del vespre, és l'òpera prima de Gerard Oms.
i que, diuen, en aquesta ocasió veu del cinema europeu més naturalista i realista per presentar la història d'una escapada i una reinvenció. De fet, la història és la del Sergio, que en aquest cas està protagonitzat pel Mario Casas, que va a Utrecht amb la seva família per anar a un partit de futbol, però després, per circumstàncies de la vida, es queda...
Es queda a Holanda i d'aquí que sigui una història d'escapar-se i de reinventar-se, perquè es queda ell, la seva família, torna cap a Barcelona. Com dèiem, és l'òpera prima del Gerard Oms, està protagonitzada pel Mario Casas, però també pel David Verdaguer, l'Elisias Eloudani, la Getty Maturin, el Raül Prieto, la Nausicaa Bonin...
És una pel·lícula no recomanada per menors de 12 anys, però que segurament us agradarà. Només costa 4 euros i mig, però pots anar gratis si ens truques al 93 588 59 60.
I finalment, tancant aquest 2025, concretament dimarts 30 de desembre, tindrà lloc el Festival de Balsos i Dances, que és, en aquest cas, una de les propostes de l'Orquestra Sinfònica del Vallès. És molt habitual, és a dos quarts.
de 8 del vespre i repeteixen cada any. En aquesta ocasió tenen de soprano l'Andrea Martí i estan dirigits pel Xavier Puig. El preu de les entrades és de 25 euros, però podeu aconseguir entrades gratuïtes. Repeteixo, si ens truqueu al 93 588 59 60.
I com avui dèiem que a la secció de la gerga juvenívola volem parlar de catalanismes, també ens podeu trucar al mateix telèfon per explicar-nos quins són aquells catalanismes que vosaltres feu servir fora de Catalunya i que us diuen no t'estic entenent, encara que ho tradueixis. 93 588 59 60.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Passen pràcticament tres minuts de dos quarts de dotze del matí. Segurament heu reconegut Batguiel, una de les artistes catalanes més escoltades a l'estranger a través de Spotify. Avui, precisament, l'Agència Catalana de Notícies, l'ACN, explica quins són els artistes més escoltats a l'estranger...
Lògicament, la primera, la que encapçala el rànquing, és Rosalia, però també seguida de Morat, Aitana i Batguial, entre d'altres. I què és el que escoltem aquí a través de Spotify? Què és el que més escoltem? Doncs portorriquens. Bad Bunny, My Towers, en aquest ordre...
Es cola un espanyol, en aquest cas un canari, Quevedo, però segueix de nou Rau Alejandro, el colombià Bele i de nou un altre portorriquell, la Noel AA. És a dir, que estem fent aquí com un intercanvi de músiques. Per això avui hem triat precisament a escoltar aquest tema guai.
Consigando basta parar, estoy solida, con mi amiguita, culpa de mi madre, no es mi bonita. Sin quitarme los tacones, te hago todas las posiciones, pues es como si yo fuera modelo. Un blandito no me pone, me gusta que me detone, que me de mientras me agarra del pelo. Esa con mi me queda guay, enseñando la tinturita, desde su coche me pita, como mira yo sé que flipa, hace tiempo que sé que me tira,
Bona nit.
i segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Les 11 i 36 minuts, comencem la secció jove. Estava pensant que és estrany que us sonar no sigui un dels més escoltats aquí a Catalunya, però segons diu la darrera llista de Spotify, no estaria entre els cinc més escoltats. Saludem la Sandra Borrego i el Quique Guillem. Molt bon dia a tots dos. Bon dia. Us ha sorprès la llista dels més escoltats?
No. No, no? No gaire. La més escoltada, catalana més escoltada, gent de tots els sitos, segueix sent Rosalia, però no volíem tornar a posar Rosalia perquè crec que ja no necessita més promoció, no, aquesta dona? És bombo, eh? És que surt a tot arreu, jo crec que un dia obriràs un paquet de galetes i sortirà la Rosalia, ets un dico?
No cal. A més, avui era la segona venda d'entrades. Llavors, la gent estava com molt in per agafar-se entrades o per veure-la o aquí a Barcelona o a Madrid. Llavors, Rosàlia ja té el seu públic o el seu bombo. Sí, absolutament. Canviem. Bé, doncs avui no parlem de llistes musicals, però sí parlem de propostes per gent jove. Dèiem, home, comptant així per sobre els estudiants i les estudiants tenen tres setmanes de festa...
Per tant, aviam, hauran d'estudiar, repassar, fer treballs i el que tu vulguis, però, home, espero que puguin fer també coses a la ciutat, no? Clar, clar que sí. Una de cal i una d'arena, no? Sempre. Sí que ha sigut un trimestre llarg, llavors també s'ho mereixen, no?, aquest descans, però, bueno, que serà un descans d'anar a casa de famílies i això, no?, el que comentaves d'estudiar. Això no sé si és molt descans, eh?, per la gent jove. Per això.
De vegades són compromisos, de vegades no, amb il·lusió. El Quique va fent així amb el cap, sí, sí, amb il·lusió. Però, clar, pensar, mira, tienes tres setmanes de vacaciones, oi que et ve molt de gust anar sopar amb 25 persones totes que et doblen o tripliquen l'edat i que sempre parlen de les mateixes coses? Igual no.
Igual no. Però per això els hi proposarem un parell de cosetes que poden fer sobretot la setmana que ve i recordar una coseta que farem el dia 31. Vinga. Les activitats que ara recordaré formen part també del programa de Nadal. Llavors, per si algú s'havia despistat, és el moment de dir, ah, doncs vinga, m'apunto, voy, ¿por qué no?
Començarem pel que fem dilluns 15, que és dilluns vinent, que farem a l'Espai Comunitari de les Torres una activitat de fimo nadalenc. El fimo és com una pasta de moldea, com si fos plastelina, però d'aquesta que després s'asseca a l'aire i pesa molt poquet. Llavors farem imants nadalencs o alguna decoració, tant per tu, o mira, un regalito. Aquest és el meu regal de Navadal, que la economia la tengo com la tengo.
Llavors són activitats gratuïtes i que l'espai comunitari de les torres, on fem algunes propostes també amb altres serveis, es durà a terme a l'hora que no l'ha dita. A les 6. Alguna recomanació d'edat? O sigui, a partir de tal edat o...
Sí, jo crec que pot ser una activitat que encaixa super dels 12 als 16 anys. Aquesta seria una mica tota la proposta. Perquè per persones de 17 anys, també el que tenim és, en aquesta mateixa setmana, a l'Espai Jova Torrebasses, decoracions per l'arbre de Nadal. Llavors allà ho farem amb materials reciclats, amb ceràmica, una miqueta do-it-yourself. Doncs...
com si volen fer boles o volen fer algun nino. Llavors, aquesta activitat, com és de més ceràmica, i tenim un grup també de ceràmica de majors de 17, fem aquesta continuïtat, tant per ells com per noves persones que s'hi vulguin apuntar. Però això és a la torre, eh? Això seria a la torre i canvi d'ubicació. I això és el dimarts, el dia següent, dia 16, a les 6 de la tarda.
És que estic intentant obrir a l'ordinador el programa complet de Nadal, perquè si hi haurà una aturada, entenc, els dies festius, lògicament, però també just aquesta setmana anterior i just a la tornada, no? Però deies, us he de dir una cosa, que farem el dia 31. Sí, el dia 31 farem les precampanades, també a Torrebasas.
No serem ni la Pedroche ni la Laura Escanes, però seran la Saskia i el Mario, que són les dues dinamitzadores de l'Espai Jove, que es ficaran arriba, a dalt de tot, perdona, de la torre. Però campanades de veritat, de veritat. Jo pensava que era una activitat prèvia...
No, no, no. Estan motivado i faran la performance. Això guai. Llavors es farà a les 11 del matí. Farem tot de... Primer per escalfamotors, farem un bingo musical, alguna coseta així més... De fer la gresca. I a l'acabar el bingo, allà, coincidint amb les 12 del migdia, farem les precampanades. Anirem ben engalades. Clar...
Anava a dir, hi vindran... Serà com a les campanades de veritat? Vestiràs de gala? O a recomanar a la gent que vagi de gala? Que vagin com vulgui, no? A recomanar de gala. I si no tens, hi tens un xàndal. Ben net. Perdona, hi ha xàndals que poden ser de gala, eh? Claro. Amb la teva millor roba que vulguis o amb la que més còmode et sentis?
Et pendires una mica tona per alguna cosa especial. No pateixis que la gent que va a la torre espantina. T'ho he fet. Espantina potser molta estona de vegades. Oh, coneixes algú, no? Bueno, sí que hay gente de determinada edat que tarda a empeinar-se. La gente, bueno, necessita... Estan en promoció. L'estètica és important en aquesta edat, no?
Pregunta, han de portar raïm, lo suministramos... Molt bona pregunta. Per el tema d'al·lèrgies, intoleràncies i tal, nosaltres no ens mullem massa amb el tema del raïm de donar-los, però això, poden portar o bé raïm o si tenen unes xutxes favorites o uns conguitos... Ojo la casitos, eh? Ojo la casitos, que rico!
Home, i que són les 12 al matí. La que si tot el veu més... Clar, llavors això, que portin alguna cosa, que els doni temps de menjar-se-les a l'hora. Que no siguin potser olives amb pinyols, perquè si no ja està complicat. No, ni bonbones. Ni bonbones. Però la que si tot o conguitos... I aquí anar fent marques, eh? Anar dient marques. Totalment. És una bona idea per allò que dèiem de... Segur que hi ha molta gent, sobretot la gent més jove, que encara no té edat de sortir després...
a fer la seva festa de cap d'any, doncs segurament haver fet les pre-campanades segurament els celebrarà el dia, si després han de passar les altres campanades de veritat
en un àmbit una mica potser més avorrit. Més formalet per ells, potser, no? Però sí, ja és en plan, mira, de vegades tothom ens contenta molt ràpid, en plan, bueno, almenys he tingut aquest espai per mi. Llavors això està obert a tothom, obrirem el pati, tothom que s'hi vulgui sumar, doncs allà estem, a les 11.
Veig que la Torra, o el Rubí Jove, teniu desglossat per setmanes activitats que no només són vostres pròpies, sinó activitats que es fan a la ciutat i que també poden estar adreçades al públic més jove. També la recomanació és...
poder gaudir de la resta de coses que es fan a la ciutat. Això mateix, sí. Al web hem posat com tota la programació del Nadal i també la programació que es fa pel Dia de les Persones Refugiades i els Drets Humans. Llavors, just demà, avui, que és dijous, es fa també a la plaça de l'Ajuntament, es fa una proposta artística amb Rubí Solidari, on es farà tant cant. No sé si abans ho heu parlat, per no repetir-me. Sí.
Ho sabem perquè ho hem explicat en un altre àmbit, però està bé recomanar-ho. Us podem recuperar aquest vídeo. No, no, no, no. Recorda-ho, recorda-ho. Sembla que fan una activitat de cançons, també està relacionat amb tota la proposta que fa cada dijous.
en Rubí Solidari, demanen sempre la pau, però en aquestes festes que el tòpic és pau, potser seria el dia o l'època de recordar això. Exacte. Llavors, si no m'equivoco, és avui a les sis i mitja, a la plaça Pere Aguilera, i això, tant proposta de cant com també exposició d'il·lustracions, llavors serà bonic de veure. Us animem a participar. Feu l'aturada de Nadal.
Tret del dia 31. Però després ja comenceu amb les activitats de primer trimestre i ja les teniu preparades o les explicareu al gener? A partir del dia 7 les anunciarem també tant pel web com per Rubí Ciutat. De moment no podem dir massa. Però això, que farem per on? El dia 19, que és divendres vinent, oi? Serà el darrer dia que fem programació.
i parem fins al dia 7, i allà de nou obrirem portes. Però recordem que obren el dia 31 per fer la festa aquesta especial, eh? Exacte, una uleta. I també comentar, que se m'havia passat, perdona, Quique, ja vas tu, eh? Divendres vinent és el darrer dia, i el que fem també és la mostra de teatre d'Arxiu Leneas, que és el grup de teatre de joves que està a Torre. Primer faran ells una obra de teatre que es diu El nou batlem,
Hi haurà com una mini pausa on es farà una mini funció de K-pop i després el segon acte, que és on el grup de grans de teatre, que fan també una representació de qui té els diners.
El típic festival d'hivern, per dir-ho d'alguna manera, o de Nadal, que fa tota la gent que fa alguna activitat artística, i en aquest cas és mostrar qui és el que han après fins ara. Però entenc que a partir del gener moltes de les coses que ja estan funcionant i que agraden molt...
Es repetiran, en reflexo tallers i alguns d'aquests cursos, sí, no? Sí, es repetiran els que més èxit han tingut i demanen la continuïtat. Seguim i d'altres nous que apareixeran.
que són els que dius que encara no pots parlar perquè serà regalet de reis. Eso es. Molt bé. Doncs en parlarem més endavant. Recordo de nou el telèfon, perquè abans dèiem que avui és el dia de trucar per explicar-nos les vostres experiències en paraules d'aquelles que els catalans creiem que s'entenen a tot arreu i que resulta que no s'entenen. I que miren amb aquella cara de...
Doncs recordo, 93, 58, 59, 60, i ara amb el Quique entendreu de què estem parlant. Us ha passat a tots, no? Sí.
Sí, o sigui, us referiu a expressions o només paraules? Bueno, moltes vegades són paraules. Hi ha de tot, però amb paraules és amb el que a mi em deixa més parada, perquè algunes no tenen traducció, no? Exacte, sí, sí. Sobretot els que tenim poble fora de territori català, a vegades el contrast és molt més gran, que diuen, però què me estás contando, què me estás diciendo? Per quina comenceu? Jo tinc claríssimament la meva.
Començarem amb una que és molt fàcil, que tothom sabem, que és pica. La pica del lavabo, la pica de la cuina. En castellà, evidentment, no es diu així. Jo sí que vaig tenir una experiència que... No sé com va ser, però estàvem a la cuina, no sé què... Los platos de la pica.
es van quedar locos, van dir, pica, pues no. Evidentment no es diu així, i en el cas del lavabo és lavamanos, i en el cas de la cuina és el fregadero. No te creo, és pica oficialment, sempre ser el punto. Sí, i la ponen al diccionari. Per nosaltres pica, però per la resta d'España, pues... Pues no ho és. Pinta, pinta que no mucho.
Doncs mira, no m'ho havia plantejat mai. Sabia que era una errada. Molt bé, Quique. No és una errada, és un catalanisme al final. Nosaltres ho estem dient bé, si ells no ho entienden no és un problema. Idiomes, querida.
Molt bé, què més? Mira, una que em va agradar molt, que és punt de llibre. No existeix punt de llibre. No existeix punt de llibre? Punt de llibre no és. ¿Cómo? ¿Cómo se llama? Marcapáginas. Marcapáginas. Es que, claro. Hola. Te voy a regalar un marcapáginas. Sembla fins i tot ofensiu. Digo, a mí esto no, eh? Poca aura, eh? Poca aura. Punta llibre mola més. Tu també? Sí. I a més, jo utilitzo sempre punt de llibre. Claro, és que...
El problema és que de vegades fem servir la mateixa paraula en català o la traduïm al castellà pensant que existeix de veritat, no? Això mateix, és el punt. Jo no ho sé. Ui, que ràpida ha sido. No, però jo crec que nosaltres ho tenim més interioritzat per temes de Sant Jordi, etcètera, que és com més, doncs, punt de llibre, tal i qual, és una paraula més... més nostra. Vale, següent. Una que m'agrada molt que és racholes. No, però està...
Jo no he sentit gaire per ahí més. No, no, no, fora no la entenen. Ah, bueno, per això, per això. Tien una traducció relativament fàcil. Sí, però ens costa, eh.
I quan la sents, sí que no us passa? Que quan... Bueno, diem quina és, no? Valdosa. Valdosa, azulejo. Però que quan oies les baldoses, jo de vegades encara he de pensar... Ah, rachola. Rachola con CH, por supuesto, en castellano. Que és traducción libre de rachola. Clar, jo tenia associat a rachola, la del suelo, y azulejo...
La de la pared. Toma ya. Es que la Sandra dice ¿por qué no ponerle un nombre diferente en función de dónde vayas? Vamos a hacerlo más complicado. Eso es muy casa de pueblo. Muy casa de la yaya. Claro, tiene las rancholas de la pared. Las rancholas y los azulejos. Qué fuerte. ¿Qué más? Una que me sembla más evidente, pero bueno, paella. La palabra paella que es
Bé, perquè és paella utilitzada per... És a dir, et poden entendre, però es pensen que estàs parlant del plat. Això mateix. De la recepta. Que en aquest cas seria sartell. Però a més a més els valencians també tenen una... Perquè nosaltres li diem paella, però on es fa la paella li diem paellera, no? Els valencians en això no estan d'acord. Com li diuen? Crec que li diuen també paella.
Tot és paella. Però, a més a més, recordo, és que recordo algun conflicte amb algun valencià molt indignat perquè li deia paellera. Que dius, bueno, ja li digo como tú quieras, eh? Perquè amb això de la paella els valencians s'emprenyen amb tot. És a dir, que...
Yo intento no decir nada. Digo, sí, sí, esto es paella, lo nuestro no... Es arroz con cosas, diuen, ¿no? Sí, lo nuestro es arroz con cosas, somos unos negados, casi merecemos la muerte por no hacer bien la paella, però s'emprenyen amb lo de la paellera. Si tenim un rubinec valencià que ens truqui i que ens aclari... I que ens aclareixi, sí. Que deixi clar com s'ha de dir la cosa en la que cuineu la paella.
Sisplau. Per no ofendre a ningú. Bàsico. 93-58-59-60, va. Vinga, continuem amb el menjar, ¿vale? I la següent paraula a terme és pollo alast o pollastre alast. Ah, claro. Però en castellano nosotros decimos un pollo alast. Y compra, este es muy bueno. Dels diumenges... Compramos un pollo alast y la gente hace... Perdón. Eh?
¿Pollo qué? ¿Com li diuen? Pollo asado. Pollo asado. Yo, quan vaig a buscar termes i això, em vaig dir, ¿esto qué es? ¿Cómo que no se dice pollo al ast? Fora de... No, no, increíble. I has d'anar explicant, quan et pregunten què vol dir last, dius, no, perquè és... Pollo ensartado, así. Igual, no es ven un poco salvaje. És gore, és gore, no? De descriure. Cuidado, cuidado, cuidado.
Molt bé. Mira, acabem ja amb el menjar, que la següent paraula és biquini. No existeix el biquini fora de Catalunya. Jo vaig flipar. I aquí tampoc mola, eh? Jo flipau. La traducció. La Sandra està con una cara de... Sandra, sale poco, eh? No, no, això jo ja ho vaig descobrir fa uns anys, però no masses. Perquè va venir de la sala biquini. Exacte, sí, sí. I com es diu? Com es diu?
No, sándwich mixto. Sándwich mixto, no tiene gracia ninguna. Otra vez tiene muy poca aura. Claro. A la traducción. Quieres un sándwich mixto y dices, menudo nombre poco glamuroso. Sí, no. Pan con jamón y queso. Sí, sí. No me gusta nada. Queda fet, tampoco es diu jamón york, por ejemplo. Es jamón dulce. Eso. Claro, el oficial es... Claro, jamón york es només en castellà. Dios...
No, o sea, es jamón dulce, en castellà. Bueno, entre cometes, no en català. La nostra traducció aquesta que fem... Tot i que comença amb Y i acaba amb K. És català, eh? Bueno, és York de... York? De... International. De l'autre lado del charco.
Mira, una altra paraula que no tinc, però és pajita, fora de Catalunya, no s'utilitza pajita com... saps? No, clar, és canya, no? No, no, canya tampoc no és, eh? No, és que canya tampoc, perquè canya és canya de cerveja. Com es diu? Absorbedor. No, era... No sé com es diu la veritat, però mira, oi, és una bona paraula. De petita jo vaig demanar... Era minúscula, d'acord? Vaig anar a un bar i li vaig demanar al cambre, sisplau,
¿Una caña? Y me trae una caña de cerveza y digo, soy una niña muy niña. Yo quiero una pajita. Clar. ¿Qué más curiosas, va? Bueno, estic mirant por aquí, potser traducció tipo sorbete, però tampoc, perquè sorbete és així, rotllo granizado. Jo us dic la meva, la que per mi és la que més m'ha costat traduir, plegar.
quan hi ha marxes cap a casa. Clar, no existeix una paraula en castellà per plegar. I jo deia plegar. Pensava que en el resto d'Espanya plegaven. I em van dir... He plegat. Digo, a què hora plegas? I entonces me dijeron...
¿Que plego qué? Yo trabajo de tal, no doblo ropa. Y yo dije, pues ¿cómo lo decís vosotros? Y va a haber de fer tota una frase per dir a qué hora acabas de trabajar. Y es que ho diuen així, no tenen... Bueno, suposo que ara, els madrilenys que són molt així, diuen lo del after work. Però mentre estàs haciendo... En el work? Del work al after...
Ahí què passa? Pues dejar de trabajar. O quan desfiches o algo així. I desfichar. No existeix. Si està vendit en castellà, fichar sí que... Bueno, desfichar jo crec que no existeix. És una cosa que no s'hem inventat. Debe ser fichar la entrada, fichar la salida. Desfichar... És com que treus l'entrada del fichatge. Lo elimino. Doncs per mi una és plegar. Plegar que està relacionada amb enxegar.
Claro. Esta también es muy... Yo es que no quería quitaros esta, pero esta también es muy buena. Tampoco tiene traducción. Sí, perdón. Claro, porque encender... Es que no es lo mateix. No, porque encender, por ejemplo, encendra podría ser. Sí. Encendra un foc. Sí, sí, tampoco. ¿No? Para ejemplo, tú podrías encagar un coche o encendral. Es cosa diferente. Sería casi un delito. Sería casi un delito, ¿no? Sería un delito.
Pulsaré el botó on. No seria traducció... Supongo que és... Sí. No, no, no. No existeix enxegar que també s'escriu amb ph en castellano, claro. Estem de conya, eh? Ho dic per la gent que estigui a casa que no pensi que...
que estem fent conya, sobre que suposadament en castellà, que no existeix en castellano, s'escriuria amb CH, però no. I ja com a últim terme tinc el Ya vengo, que no existeix. Claro, es ya voy.
ja vull, perquè traduïm ja vinc. Ah, claro. Uau, parlo molt malament en el meu dia a dia. Bueno, o de manera peculiar, de manera... No, perquè aquí ens entenem. Ens entenem entre tots. Si sortim a un altre lloc, no parlem català, per tant, aquesta connexió moltes vegades no és... Allà és quan et miren raro i has de descriure una cosa així a una frase...
Més llargueta, no? Jo crec que, sobretot, hi ha una cosa amb la que també tenim molts problemes fora de Catalunya, que és amb els cafès. Amb els cafès i les cerveses. És a dir, el que aquí és un quinto no existeix, a la resta de l'estat, el que aquí és una mitjana, una mediana... És un tercio. És un tercio. I després, amb els cafès, jo moltes vegades, depèn d'on vaig, penso, bueno, que me traiga lo que quiera. Perquè de vegades has demanat...
però hi ha un tallat i t'han ficat més gran el tamaño. De fet, hi ha llocs d'Espanya que saben que ets català quan li demanes un cortado. Et diuen, eres catalan. Què em dius? Perquè és un manchado. Sí, tenen nombres així... Estranyos. Al final, un tallat és un cafè sol amb una miqueta de llet. I un cafè con leche, igual de cafè, igual de leche.
Si a sobra li afegim las complicacions aquestes, corto de leche, corto de cafè, con avena, con no sé què, pues claro, igual hay por ahí camareros de España combustionando. Me han venit dos grupos de catalanes pidiendo coses raras. Començo a suar i venga. I casi muero.
Quieren quintos y cortados, imagínate. Som muy raros, quieren quintos y cortados, eso. Eso sería. M'hauria agradat que algú hagués trucat per dir o per explicar la seva experiència, perquè jo crec que d'aquestes experiències amb... con los vocablos els hem tingut tots i totes. I ara per Nadal jo crec que també hi ha algunes, eh?
Sí, totalment. Por ejemplo, el Pesebre. Ens vindran després. Sí, el Pesebre. El Pesebre no se entiende, claro. Portal de Belén, ¿no? ¿O qué? ¿O cómo has dit? Bueno, no, es el Belén. Ah, el Belén. El Portal de Belén. Una broma que nunca me han hecho. Nunca me han dicho, ah, te llamas Belén, Pesebre, ja, ja. Sí, sí. Sí, es una broma muy recurrente a la poca gente que se llama Belén. A todas nos han hecho la misma broma. Me alegro que te hayas librado de la broma esta...
No, no, que es coña, que es coña. Ah, vale, que sí. Yo sé que empieza la Navidad, o sea, el periodo navideño, porque la gente me empieza a hacer la misma broma, que después de 50 años, pues hombre, te hace gracia regular, ¿sabes? Depende de quién la diga, ¿eh? Mis originalidad.
¿Y el contexto? No creas, no creas. Me hace la misma gracia. No se puede decir por la hora, pero vamos, la gracia... Pues no, no. Moltíssimes gràcies als dos. Us esperem al 2026, ja. Això sí que és fuerte, eh? Això sí que és fuerte. Que vagi molt bé. Que tingueu bona entrada d'any. Igual. I bon...
Nadal, que enxeguéis muchas cosas y pleguéis muy temprano. Eso es. Gràcies. Amb això finalitzem el Rubià el dia d'avui. Tornem demà a les 8.