Rubí al dia amb Belén Tierno. Molt bon dia. Després de la tertúlia entrem a la recta final del Rubí al dia. Avui amb més cultura que mai, perquè parlem d'art, parlem de llibres, de teatre i de cinema. Des d'ara i fins les 12, tot allò que necessites saber, culturalment parlant, abans de sortir de casa.
A partir de dos quarts de dotze, remem els estudis a l'Enric Pallarés i la Carme Pomereda. Al racó literari us fem recomanacions de llibres, tant per adults com per nens. Avui els preguntarem als nostres prescriptors per regals de Nadal i per la marató de contes, que es fa el dia 14 al casino, i el racó del llibre també fa la seva pròpia marató.
En uns minuts parlem amb Núria Lacambra. L'artista local és una de les 12 artistes que es posaran les seves obres al Marc Art 2025. Ja sabeu que es fa a la Clara Boia durant les festes nadalenques i que es poden adquirir obres d'artistes locals a preus assequibles.
I recordeu que tenim entrades pel Trencanous, el concert de Balsos, l'obra Les Bàrbares de Maria Pujalte o la pel·lícula del cicle Gaudí molt lluny. Només cal que ens truqueu per telèfon al voltant de dos quarts de dotze. El telèfon, com sempre, al 93 588 59 60. Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
Les 11 i 8 minuts ja tenim els estudis a la Núria a la Cambra, que avui ens parlarà d'aquest mercat, ja sabeu, aquest mercat de l'art, que es fa fa uns quants anys a la nostra ciutat perquè arriba la seva dotzena edició. Núria, bon dia, benvinguda.
Bon dia. Anava a dir fa 12 anys, però no és ben bé perquè durant la pandèmia no es va fer. Sí. I va començar molt més abans, eh? El que passa és que no va tindre la repercussió o la difusió, però fa com uns 16 anys que estem fent el Claraboya. El que passa és que de fa 12 estem fent les postals, que són també molt divertides, perquè cada any a algú del grup se li ocorreix que es tenien que disfressar d'alguna cosa.
Sí, i és molt divertit. I llavors, doncs, això sí, fa 12 anys que estem en un grup d'artistes de la ciutat de Rubí, amb ganes d'exhibir l'obra, de mostrar l'obra, de fer arribar al gran públic formats molt assequibles, són formats petits, molt assequibles, i mostrem des del dibuix, la il·lustració...
La fotografia, pintura, l'escultura, la ceràmica... No sé si en deixo alguna cosa, però... Aquest any les màscares, no? Ja, sí. És la novetat el Joan Mas, que presenta màscares amb una tècnica molt sorprenent. Jo considero que estan molt ben fetes, molt divertides i molt ingenioses. Ja va estar per la fira de Sant Calderic i va ser ben acollida.
Deies, des de fa 12 anys que fem aquestes postals, que suposo que ja esteu preparant, etcètera, expliquem a qui ens està escoltant, jo crec que molta gent sap qui és el Mercart, es fa la clara boia, comença sempre pels vols de Nadal, aquesta vegada el 19 de desembre. El 19 de desembre, l'inauguració és el 19 o les 19.30, i fins al 6 de gener, el 2026, hi ha uns horaris que, si vols, els puc comentar, perquè la gent pugui vindre a veure...
Art i així. Li surt comprar art. Clar, estava pensant en aquestes èpoques en què tothom està preparant ja les festes nadalenques, cadascú té el seu morel, s'estan fent compres o s'estan pensant...
per què no regalar art? Ho dic perquè allò que més s'escolta és és que ja no sé què regalar, per què no art? Art i a més són formats petits amb la possibilitat d'en una casa molts llocs per posar un format petit. I llavors també els preus són mal assequibles, són preus que no són prohibitius, que a qualsevol butxaca no fa cap despesa. I
adquireix una obra, una expressió, un sentiment d'un artista, sigui a través del dibuix, de la pintura, de la fotografia, de l'escultura, que és com un goig, perquè aquell artista que ha fet aquella obra deixa la seva ànima, deixa el seu enteniment, deixa anys de treball plasmat sobre paper o sobre tela, o bé el format de volum, com deia l'escultura.
L'altre dia que parlàvem amb el Domingo Quiro, que es posarà just davant, uns dies abans que vosaltres, ens deia una cosa així com, pel que costa un perfum d'aquests d'alta gama, tens una obra d'art. Em va semblar una comparació fantàstica. Doncs d'acord, estic d'acord, completament d'acord.
Però això de l'art, hi ha gent que està poca basada en galeries d'art. I a través dels hipermercats, que vull puntualitzar, que aquest fet de l'hipermercat...
va ser a través d'un marxant d'art francès que es diu Jean-Pierre Guillemot, que al voltant de 1983 és quan va idear aquesta idea i l'objectiu era apropar al públic, al públic àmpli, que potser no està acostumat a anar a galeries d'art, o no té temps, o el que sigui, l'apropa a l'art, no?,
i a més a més ofereix preus bons, que no són costosos, com tu comentaves això que un perfum val un dineral i es gasta i l'art el tens allà. Evidentment, la persona que compra...
un objecte d'art ha d'estar convençut, que jo sempre ho dic, que l'art no es ven, sinó que hi ha un client que el vol comprar perquè s'ha enamorat d'aquella pinsellada, d'aquell realisme o d'aquella extracció o d'aquella fotografia que ha agafat aquell racó amb aquell arbre, aquella situació, un ambient que l'altre el sorprèn i el compra. I el té allà
Cada dia el pot observar, cada dia el pot admirar. En el racó, que és una casa, la intimitat d'una casa. Estava pensant que el que heu aconseguit amb aquest mercat és que molts ciutadans ho posin a la seva agenda durant les festes nadalenques. Per comprar o per no comprar? Simplement per anar a remenar. Perquè a més esteu, deies, els horaris. Teniu uns horaris...
que estan acotats però que et permeten, per exemple, el dia de Nadal anar a mirar art, o el dia de Santa Esteve, no? Sí, senyora, sí, perquè a part de comprar, que està molt bé cara els artistes, perquè sempre tenim una mica penjats, a part de comprar, també gaudir de mirar, de mirar què han fet aquest artista, que potser ja té una obra, però...
li ve de gust. A veure, com evoluciona? O què ha presentat aquest any? I res, és un ambient d'observar, no?, com agradable, com si observessis un paisatge, no?, que a vegades fas un passeig pel bosc i et va bé, no?, per l'esprit, doncs, mirar 12 produccions de cada artista que presentem sempre com de 10 a 15 obres, doncs, no sé, és un gaudiment, no?,
M'agrada això que dius de posar-se al dia, eh? Aviam què ha fet la cambra aquest any, no? Sí, sí. Repassem si et sembla... De fet, molt repetiu, els horaris després els posarem a la web, que serà més fàcil. Ah, perfecte. Ho dic perquè la gent es faci una idea pràcticament cada dia de...
de les festes nadalenques des del 19 fins al 5, que estarà obert, però si ara comencem a dir tal pel matí i tal per la tarda. No, es faran un embolic, sí. Després ho posem a la web. Però si els artistes, que dèiem, molts repeteixen, repassem una mica, jo crec que molta gent els coneix, però perquè sàpiguen que es trobaran, està la Sandra Bea, el Pep Borràs, el Pepe Ferrés, el César Font, la Sònia González, que ja sabeu que
és més coneguda com la Cuchu, la Ruth Hernández, el Sergi Marcos, el Joan Mas, que deies que s'estrena, el Miquel Mas, la Monsino...
la Núria Lacambra i l'Anna Tamayo. Trobarem una mica de tot, no? No només de disciplines artístiques, sinó, i això m'agrada molt, generacions. És a dir, hi ha una generació d'artistes que fa molts anys que us dediqueu i una generació potser més jove que també s'ha incorporat i això està molt bé, no? Sí, és com el relleu, no? Per exemple, fa dos anys enrere hi havia el Quim Conca, que ara no hi és, i diu, bueno, deixo passar la joventut, que es diu.
I sí, està bé el relleu. Vull dir que el Pep Borràs, que és el que té l'espai del Claraboi, aquest taller i galeria d'art del Pep Borràs, que s'ofereix aquest espai amb ganes per promocionar l'art...
A part del seu, dona obertura als altres. Doncs... Quan ens ho diu, a mi no em costaria res de dir, aquest any cedeixo el meu lloc amb un altre. I estic segura que tots els que portem tots els anys ho faríem d'aquesta manera. No hi ha més misteri. El Pep, que entenc que... No sé si ja sabeu què és el que portarà cadascú, o...
O una mica s'està encara elaborant? No, bueno, suposo que també va per etapes, eh? Per exemple, jo he tingut moltes etapes, bueno, he tingut etapes de maneres d'expressar. Jo ara últimament estic en un ambient de vocal mar des d'una perspectiva més abstracta, tot i que la gent, evidentment, llegeix mar,
on llegeix que veiem peixos, on llegeix que són onades, però amb el meu procés en l'art i girat cap a aquest ambient més d'extracció, més intuïtiu. Jo vaig fer velles arts,
fa ja bastants anys. I, evidentment, quan vaig entrar allà, la prova era fer un realisme, una figuració d'un bodegó i unes històries així. Fer un molt bé que es deia aleshores, eh? Sí, molt acadèmic. I jo a l'escola també destacava una mica pel dibuix. Però quan vaig entrar allà, hi havia diferents excepcions i jo,
Mira, vaig seguir m'ho vistint, no? Després, un cop que tu presentes cadascú de nosaltres, presentem la nostra manera de treballar i abocar art, doncs cadascú ho expressa com ho sent. Ha de ser verdader, ha de ser verdader en un mateix. I jo també tinc un caràcter més impulsiu i jo estar allà fent molt acadèmic...
Tot i que tinc a casa dibuixos acadèmics perquè sàpiga la gent que s'hi venen que sé dibuixar. Que saps dibuixar, que has desaprès, no? Sí, que has desaprès. Però és un camí, no sé si dir natural, però que fan molts artistes, sobretot pictòrics. Començar amb la figuració i anar...
Evidentment que quan vas a l'escola comencen els nens a guixar i tal, tal, que jo trobo molt sugerent, i després els comencen a que dibuixin bé. Que penso, ai, pobres, ara els hi fan. Com a la vida, no? Sí. En realitat és com a la vida. Es van passar pel tu.
A la vida acabes fent les coses com se suposa que s'ha de fer, sense sortir-te de la ratlla, i a partir que arribes a una edat et pots permetre més llicències, i entenc que artísticament també. Jo me les vaig prendre quasi totes, les llicències, per expressar el que sento. Després, si agrada o no agrada, és una altra cosa. Si tens més èxit o menys èxit en el món de les arts, per guanyar-te molt bé la vida, ja és una altra cosa, perquè ja...
un altre mecanisme, no? Hi ha els marxants, hi ha els col·leccionistes que potser aposten per aquest artista aquest, que vol que pugi molt, són molt cars, i els altres, que estem com si siguéssim a la base, no vol dir que no tingui potència aquella pintura, però costa sortir de la base.
Hi ha indústria també, no? Sí, senyora. Hi ha el pes de l'indústria com a d'altres arts. Per tant, el que veurem teu serà... Continuo. Aquest mar... Sí, continuo. Aquest mar que aquest cop presento bastantes ambients de... Com si m'hagués... Primer feia uns mars més horizontals i ara ja porto un temps que, com si diguéssim, ja estic bussejant per dintre de l'aigua. A mi m'agrada molt el mar, eh?
i tinc una caseta per allà llançar i faig moltes excursions pel cap de creus i em banyo i posejo, em poso les ulleres. No m'estranya que pintis el mar. Tens el mar d'aquella zona. La tramuntana, com dóna força a l'onada i xoca contra les roques. I a mi que també, així com molta gent li pot molestar la tramuntana, a mi em dóna com un impuls, com la natura que la sento més. I
Això és el que veurem. De la resta, saps què? Bé, clar. De la resta no ho sé. La Sònia, per exemple, ja sabeu que és il·lustradora, en el cas de la Ruth també. El Pep sempre té sorpreses, perquè el Pep fa de tot. Per tant, segur que hi ha alguna peça que...
copsarà molt a la gent. Evidentment. També té sèries que va fent les dones aquestes de l'Àfrica amb farcells damunt del cap o els ocells. A mi m'entusiasma a l'obra perquè també la trobo...
Suggerim pel sentit que ell agafa elements que es troba, ferros o fustes o trossos d'armari i munta un altre objecte.
de bellesa, d'ingeniós. Jo sempre li comento que fa anys li vaig dir, això és com l'objecte de trober, que va ser un corrent dels anys 20, del segle, tot és segle passat, ja és horrorós.
I llavors m'entrogeixo d'ell i és molt ingeniós. Doncs suposo que continuarà sorprenent. El Miquel Mas també presenta els seus temes de col·laix, d'anar enganxant. Ell és un gran hiperrealista, però és molt ingeniós a l'hora de mostrar aquests planos. Continua, darrere del seu col·laix o de les seves taques de pintura, continua fent aquell...
Aquell virtuocisme de saber dibuixar, que evidentment que el valoro, però és el que sent ell. I suposo que trobarem això, ves a saber, potser presenta una altra cosa. El que deies, al final, els que ja porteu molt de temps a la ciutat i sou coneguts, en el mercat,
o comprar una obra d'un artista o d'un altre, també és precisament això, emportar-te un trosset. Estava pensant... El Miquel fa una obra tan característica que estic segura que si algú compra un quadre, compra una de les seves obres i la posa al rabador...
Tothom que passi dirà, tens un Miquel Mas. Sí, senyora. Sí, senyora. És una forma d'emportar-te part de... Hem gaudit tant el grup que a vegades també comprem una obra d'aquest o dalt perquè volem tindre una coseta d'aquest company que li agafes...
que estimes ja la persona, però que et mires el dibuix, no? I això també ho fem entre nosaltres, comprem entre nosaltres. És com, també, molt ingenió. Escolta, com cada any fareu també la llumineta. Ai, la llumineta sí que és... Expliquem una mica que la gent es pot acostar a comprar un número per dos euros i mig. Dos euros i mig, i llavors el premi, el número que compra, bueno, que...
que compra dos cinquanta, les dues terminacions de la rifa, bueno, de la loteria del niño, si coincideix, ell pot accedir per el valor d'un cop que es ven tota la llumineta, que sempre es venen, vull dir, la gent s'entusiasma. Per un valor de dos cent cinquanta euros pot comprar obra, no una...
Això mateix. Clar, perquè ja sé que parlar de preus és com una cosa molt frívola, però la gent trobarà una obra d'un artista local per menys de 100 euros? Sí, sí, sí. Pot ser que algú faci 150, però, per exemple, en el meu cas, jo tinc de 100 fins a 60. Tinc uns preus així. Depèn...
Si, per exemple, faig uns formats de 40x40, que és el màxim de format que es pot presentar. És a dir, dic 40x40 i ho fas tot, o bé poses una peça al mig, una cosa més petita, no? I els de 40x40 sobre fusta, evidentment, els tinc a 100, i després si sobre cartró ploma o sobre cartró tal, els tinc a 70, 75, després faig uns altres més petitets, que els tinc a 60, vull dir, poso que és preus.
Jo. Després els altres tampoc m'hi fixo massa amb els preus que tenen. Però més o menys. Per aquí anirà la cosa. Doncs, Núria, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat, per parlar-nos...
d'aquest mercat, que ja és una tradició més del Nadal. Efectivament, sí. Després ja posarem al web tota la informació, també els horaris. Que tingueu molt èxit. Moltes gràcies. Unes bones festes nadalenques. Igualment, gràcies. Fins un altre dia. Fins un altre.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Queden 3 minuts perquè siguin dos quarts de 12 del matí. Anem a posar-li música aquest matí de dijous amb una estrena musical. És un dels darrers treballs de la Meghan Trainor, que en realitat traurà disc a l'abril de 2026, però com fan ara els artistes, acaba de fer una primera entrega. Això que sona estiu, Still Don't Care. Still here, going.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia. Bulletins informatius de Radio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Radio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música del 70, 80 i 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo. Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo. Con José Verde.
Torna l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales?
Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. Experimenta.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxar amb Cinghilda, sisplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Mila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Avui fem racó literari, ja sabeu, amb l'Enric Pallarés i la Carme Pumareda. Molt bon dia, benvinguts. Bon dia, què tal? Ja sabeu que amb ells us recomanem llibres per adults i també per joves i estava pensant que tenint aquí al costat les festes de Nadal...
Potser alguna d'aquestes recomanacions pot ser un regal de Nadal, no? Home, i tant. I tant, sí? Vinga, per on comencem? Perquè l'Enric ve molt carregat i amb algun llibre, allò... d'important, eh? Sí, d'important, sí, gruixut, gruixut. Bé, això que diem de Nadal.
En primer lloc, per això, el que us volia parlar era, abans de fer-los les recomanacions, és que l'any passat, per aquestes dates, vam fer una festa que vam celebrar als 50 anys. I vam fer una festa que durant tot un dissabte vam fer activitats al matí, a la tarda, música, coses infantils, activitats infantils, etc. Evidentment, aquest any no fem 50 anys, en fem 51.
No fem una festa tan sonada, diguéssim, però sí que ens va quedar a ganes d'un cop l'any, per aquestes dates, fer alguna cosa d'aquest estil. I li heu dit la marató, oi? I li heu dit la marató del racó, no? Així, la marató del racó. No ho farem. Parlem de les dones maratons. Hi ha moltes maratons, no?
Bé, és el dia 13, és el dissabte 13, que el dissabte 13 em sembla que aquí Rubí passa de tot, hi ha inauguracions, activitats, etcètera, però nosaltres durant el matí, això sí, farem una sèrie de coses, i una sèrie de coses que començarà per fer un taller de Nadal, fer un compte a comptes amb dues persones, dos fitxatges d'absolut luxe, que són la Carme Pomereda i la Lídia Juste,
No sé si et sonen. No em sona cap de les dues. Doncs això ho farem a partir de dos quarts d'onze. Llavors, de dotze a una, i això sí que us ho volia comentar, fem altra vegada una cosa que ens va agradar l'any passat, que era una lectura col·lectiva de poemes del Salvat Papasset, era l'any passat, i aquest any és del Pere IV.
El Pere IV, el poeta de Sabadell, nascut a Sabadell, poeta bellesà i amb poesies molt conegudes i molt emblemàtiques i que pensem que no està prou, en aquests moments, reconegut, no hi ha prou edicions en el mercat, etcètera. Esperem que això millori.
I farem això de 12 a 1, amb música del Jordi Voltes, del mestre Jordi Voltes, i hem convidat amics i clients a llegir amb nosaltres poemes del Pere IV. I acabarem a partir de la 1 amb un vermutet i amb música de jazz d'un grup que coneixem. És a dir, que esteu tots convidats el dia 13, Santa Llúcia, de Bisbal, no? 13 dies per Nadal, no? 13 dies per Nadal.
a venir a escoltar, a venir a participar, si teniu nens, doncs els contacontes i les activitats infantils, i si sou més grans, a sentir, a llegir poemes del Pere IV. Ho fareu a la porta de la botiga? Ho fem a la porta de la botiga, sí, allò que fem davant de la llibreria, amb les carpes i tal.
Et deia, parlarem de les dues maratons, la marató del racó i la marató de comptes, perquè l'endemà és la marató de comptes que fa la gent de la xarxa, que ja sabeu que la Carme està força implicada en l'equació. L'únic que m'he oblidat és que també sumant-nos en aquesta marató, que l'endemà hi ha la marató de comptes i la marató de TV3, que aquest any és dedicat al càncer, nosaltres...
També durant el dia 13 col·laborarem i col·laborem amb qui tenim més a prop, que és amb l'entitat Oncolliga d'aquí Rubí, i farem una donació de les vendes que fem durant aquell dia, un tant per cent el donarem, farem una donació solidària a Oncolliga Rubí.
L'endemà, deia l'Enric, passen moltes coses. Això que tu expliques passa al matí, al vespre hi ha la inauguració oficial del casino, i l'endemà la marató de comptes... La inauguració oficial del casino de les entitats. És que ens fa molta il·lusió. És molta sort ser els primers realment a estrenar aquest espai. Estem molt contents, la veritat és que molt contents.
Com cada any, lectura... Sí, balles, gaites, hi ha de tot. La Lídia també participa explicant contes. Diem marató de contes, però s'ha convertit en una festa d'entitats i de gent de Rubí que vol col·laborar. També aquest any per on colliga.
Perfecte. Doncs ara sí, anem a les recomanacions. Clar, és que feu tantes coses que al final... Ja començo jo. Ah, comences tu? Vinga, va. Mira, és que he trobat aquest llibre que en principi vaig pensar... És una miqueta... No diria tonto, però...
perquè diu 13 fòbies i un misteri, però mal il·licit, i realment pels nanos de tercer o quart de l'ESO, potser fins i tot per algun de sisè, li podria anar bé. És un nen que pateix abús d'un company, d'un company que és alt, fort i ferm, i ell és petit i poca cosa, li diuen la rateta, i aquest nen té 13 fòbies.
Però per allà corre un nen d'aquests que són d'altres capacitats i que és un nen que està desesperat pels misteris i pel trucrim i per tot el que passa en aquests mons, no? I l'arrossega amb unes peripècies i aquest xaval, aquest nano que té 13 fòbies, l'altre sense voler, sense voler li fa...
Aquestes 13 fòbies, per exemple, li fa molta por la foscor i el tanca en una cova. Li fa molta por les aranyes i en una cova hi ha aranyes. I de mica en mica no se'n dona compte i aquestes 13 fòbies que té tan importants l'ajuden i l'ajuden... Abans es deia el mató de l'escola, ara es diu Bolín, però és exactament el mateix.
Sí, però el maton és el maton igualment. És el mateix. S'hi pot enfrontar i tot i que és petit i que li diuen rateta, que és poca cosa, el guanya. I la moraleja és aquesta, que hem de tenir autoestima. I aquest nen l'havia perdut, però l'altre, amb les seves capacitats i amb les seves històries...
li demostra que, sense voler, perquè l'altre no ho fa expressament, sinó que l'arrossega, ets el meu amic i hem de fer coses. M'ha agradat per això, perquè l'autoestima és el primer que no han de perdre la canalla. Absolutament. Doncs molt recomanable, deies, per aquests nois i noies que poden estar en aquestes edats i que poden tenir algun d'aquests problemes i és una forma divertida. Molt divertida, sí, perquè els hi passen coses i algun mort i tot, eh? No us penseu que...
Sí, sí. A l'altre company no s'està de res.
Perfecte, doncs una recomanació, un bon regal de Nadal per nois i noies. Sí. L'altra proposta que té l'Enric són paraules majors, podríem dir, pel que estic llegint, no? Sí, sí, sí. Víctor Hugo, home, estem parlant ja de... Els miserables. Això sí és un regalàs de Nadal, eh? Els miserables. Sí, sí, sí. No ho sé, deu tenir, home, més de mil pàgines, jo crec que sí.
A veure, sí, però és que per Nadal estan sortint moltes edicions especials de llibres molt ben editats, de llibres que van més enllà del llibre, sinó que a més a més és un objecte bonic, que ve de gust regalar i sobretot fa moltíssima il·lusió que te'l regalin.
Aquí tenim una edició dels Miserables del Víctor Hugo una miqueta especial, perquè és una edició en català, que els Miserables del Víctor Hugo, ara en aquests moments l'única edició en català que es trobava era molt menor, amb una editorial molt petita i amb un format molt de butxaca,
Aquí és l'edició dels Miserables traduïda per la Maria Boigues. Maria Boigues, que és la mestressa de l'editorial Club Editor, que tan bé que ho fan i que sempre recomanem els seus llibres i sempre llegim el seu, el seguim molt, la seguim molt, va fer aquesta traducció fa molts anys, fa molts anys.
i de fet estava editada i pràcticament exaurida, no es trobava. I fa un temps va pensar que podria reeditar-la. I quan es va posar en una carta adreçada als llibreters que ens ha fet la Maria Boigues,
Es va posar a revisar-la perquè va pensar que no només la reeditarem, sinó que hi hauríem de fer un cop d'ull. Es va trobar que ha passat el temps, que potser la llengua o l'entorn o aquelles coses que tenen els traductors
que adapten sempre les seves traduccions també al temps que viuen i també parlar d'una manera que arribi en el lector que tens a davant en aquell moment. Es va trobar que gairebé que l'ha hagut de reescriure.
ell explica com a anècdota que la traducció original d'aquests Miserables de Víctor Hugo li va portar una feina de gairebé 10 anys, perquè no era que només fes això, evidentment feia totes les altres feines que fa, i diu, m'ha portat molt més a mi traduir el llibre que no pas el Víctor Hugo a escriure'l.
Cosa que és absolutament comprensible. Jo us ho recomano molt, és un regal molt bonic, és un llibre memorable, només caldria llegir darrere que hi ha una cita del Rimbó, del poeta, que diu Els miserables són un poema, un poema de debò. I jo crec que tothom ha sentit parlar, és una de les grans obres fundacionals de la literatura contemporània europea,
I ara que podem llegir-la, doncs, amb aquesta magnífica edició i traducció. I a més a més, com deia, revisada, eh? Revisada i actualitzada. Curiós, eh?, això dels traductors. És una feina impagable i poc valorada, perquè al final sembla que només es dediqui anar traduint literalment... Eh, no.
però en realitat són també artistes. Ara comencen a parlar-se'n molt més i comencen a tenir molta més visibilitat. I ahir llegia o ahir veia a les notícies que jo crec que l'any que ve es farà a Barcelona, ara que amb la Fira de Guadalajara hi ha tantíssimes coses que resulta que s'han de fer. Moltes que ja es fan i que potser ara es fan visibles i moltes iniciatives noves que són bones.
doncs em sembla que l'any que ve està anunciat que a Barcelona hi haurà una mena de... Un simpòsium de traductors. De traductors europeus, vull dir que... I sobretot traductors de llengua catalana, no? Sí, sí. Traductors de llengua catalana...
Vull dir que sí, s'està començant a donar molt més de valor i molta més visibilitat en aquesta feina que és dura, segur, però que és la manera... Nosaltres llegim en els traductors, normalment.
Si no llegim l'obra en la seva llengua original, el que estem llegint és el que el traductor ens transmet. És a dir, que l'hem de valorar i anava de rebenciar. I amb el que és, amb el que els toca, diguéssim.
Endavant. Sí, me'l miro amb la cara. Et deixo, deixo. No patiu, que avui tenim temps. Mireu, jo aquest l'he trobat ara fa 10 minuts a la llibreria, perquè he fet un canvi d'un altre que m'acabava de fer el pes per explicar aquí, tot i que era molt bo. Perquè veieu que els nostres prescriptors es documenten, eh? No és que agafen el primer llibre que... I aquest m'ha encantat. Dius, en Pere dels set secrets, en Pere és aquest nen...
És un nen molt murri, té sis anys, i té set secrets. I no els vol explicar ningú. Jo us en explico un. Aquest nen, els seus pares, no ho sé, quan no tenen un casament, tenen un bateig, quan no estan treballant i quan no... I sempre l'han de deixar amb alguna persona. I en aquest cas, la seva mare, que no explica on ha d'anar, el deixa amb la Lola. I qui és la Lola? La Lola és una bona amiga...
de la seva mare, del barri, que té una fruiteria. I la mare li diu instruccions. Res de menjar, que després no sopa, no molestis, seu en un racó i llegeix un conte. Porta't bé, que la Lola té molta feina. I quan obres la pàgina...
veus que el que li passa és que la Lola el posa a despatxar, el posa darrere seu al taulell i fins i tot la gent li dona propina de lo bé que ell ho fa, però ell no ho explica a ningú. I així té set secrets, quan no són els avis, és un padrí, el padrí se l'emporta a les muntanyes russes amb una...
ho vomita tot, clar, perquè li deixen menjar de tot, però no ho diuen a ningú, no? I al final el Pere diu, no ho sé, com puc estimar tant els meus pares si no em deixen enfilar-me, si no em deixen menjar de tot, si no em deixen bellugar-me, diu, però com me'ls estimo, eh? És molt bonic el llibre, i no us ho explico més, però els seus secrets tots són divertidíssims, i ell és morri, els seus pares no els explica, però s'ho passa pipa amb tota aquesta gent.
O sigui, que un llibre per compartir, no? I tant, que és un llibre per compartir. És una monada.
És la Cristina Los Santos. Fa coses que segur que els pares no els deixarien, però els pares el deixen amb tota confiança i tothom el tracta superbé, evidentment. Només faltaria, però fa coses que amb els pares no faria mai. No podia fer, o sigui que és una alegria. Al final està una mica amb altres persones. A més, unes il·lustracions fantàstiques. Aquí hi ha l'oncle, que ja el veus, salta per una finestra.
Però bé, molt divertit. Molt recomanable. Vinga, la segona recomanació... Guia? Guia de les criatures fantàstiques catalanes. Catalanes? Catalanes. Que n'hi ha moltes, eh? És a dir, que estem parlant de mitologia catalana, de criatures fantàstiques...
que de vegades no les coneixem tant, però que hi ha un senyor, que és el Joan de Déu Prats, que s'ha dedicat ja fa molts anys a escriure llibres, perquè en té diversos, sobre aquests éssers fantàstics que surten a les llegendes, a les tradicions, que normalment...
estan associats amb una part de Catalunya determinada, les fades de no sé on... Les dones d'aigua, són les més conegudes i tal. Amb aquest llibre, és ben bé com tipus guia.
És a dir, que a cada pàgina hi trobem una il·lustració. La il·lustració és de la Maria Padilla. La il·lustració de com són aquestes criatures, de com podrien ser aquestes criatures. Això són les fumeres. Això són les fumeres, per exemple.
I hi ha una fitxa en què ens explica, un text del Joan de Déu Prats, que ens explica d'on ha sortit l'origen d'aquesta criatura. I hi ha l'origen, hi ha el lloc on normalment s'han vist...
L'aspecte que tenen, els poders, els parentius, d'on venen, amb quina altra criatura fantàstica o mitològica la podem emparentar. I això al llarg de tot el llibre. Els gambutzins, això. No havia sentit parlar, jo. Sí. Parla sí, però no què és. Els corbaix de l'Ebre, jo. Sí, clar, el meu poble...
Anaven a caçar gambutzins. Això era molt típic dels esplais, de dir a la nit anem a caçar gambutzins. I és com una mena d'alibèlula, no? Sí, aquí la representació que se n'ha fet és una mena d'alibèlula, de cuca, de larva, i són ben petits i normalment surten en dies de molt vent. Jo, al meu poble, allà, eren els dies de molt vent que els senties xiular.
Tot un món, tot un món màgic, tot un món llegendari, ara en forma d'aquest llibre, Guia de les criatures fantàstiques catalanes, que a més a més presentem a la llibreria. I és a dir, ve l'autor, el Joan de Déu Prats, la il·lustradora probablement no podrà venir perquè està molt enfeinada, però...
Tindrem el goig de tenir el Joan de Déu Prats el dia 17 de desembre. I el llibre ens va encantar. Mireu quines il·lustracions. El llibre és bonic, és un llibre també de regal, és un llibre de...
de fer un obsequi i també de conèixer el nostre país, la nostra cultura, la nostra tradició, la nostra màgia. Curiosíssim. Tot això és curiós i no ho coneixem moltes vegades i és superinteressant.
Una cosa que s'ha posat, entre cometes, de moda, sobretot, potser no les criatures fantàstiques catalanes, però sí, segur que tothom té al cap l'univers de la zona de Navarra i del nord a través de...
Primer de la literatura i després de les pel·lícules, no? Sí, sí, hi ha aquesta mena de... N'hi deien... Com era? Bueno, novel·la noir, novel·la negra del Cantàbrica, diguéssim, del País Bas, Navarra...
I allà hi ha algunes autores que utilitzen molt... De seves tradicions. En els boscos, clar, en els boscos hi ha... Aquests grans boscos, aquestes grans masses forestals, aquestes zones, són molt proclius que hi hagi aquesta mena de tradicions i de cultura de les legendes. Però és que aquí també ho tenim tot això, clar.
El que passa és que està amagadet i no queda massa bé. Bé, potser ens falta algú que faci una novel·la, una novel·la d'aquest estil. Exacte. Algú que faci una novel·la d'aquest estil i que passi això... Com l'Aurora Redondo, ja està, podem dir el seu nom. Exacte. La Dolores Redondo. La Dolores, perdona, l'Aurora era una altra. I que faci una novel·la que passi això al Pirineu, al Montseny, o per aquí... Collserola. O a Collserola, no?
Em sembla que les criatures són unes altres. No són tan fantàstiques. No són tan fantàstiques. Però segur que n'hi ha. Sí, segur que hi ha moltes d'aquestes llegendes. A les escoles les expliqueu, aquestes històries? No quedava bé, ara no ho sé. Perquè érem molt multiculturals i llavors...
Millor llegendes d'altres països, ho sé. Però és així. L'Enrique m'ha sentit dir-ho moltes vegades. Sí, jo també, però... És una pena, perquè coneixem el drac de no sé on, i aquí tenim Sant Llorenç, que està a quatre passes, i hi ha dracs, i hi ha Montserrat, i hi ha misteris, i...
A més a més, si vas a mirar, moltes de les representacions d'aquestes criatures fantàstiques les trobem després amb el bestiari popular. Amb el bestiari popular, que estem parlant no dels gegants, sinó de les bèsties de foc. Allà, moltes venen també d'aquest origen. Potser ara...
Joan de Déu, algú li farà cas, i algun mestre... És que això fins i tot pels instituts, no? Que a vegades no saben què explicar-los, i bueno, sí que saben, però... Però es poden llegir això, poden mirar-ho, poden treballar-ho. Perquè d'aquí es pot fer... Es pot fer molta literatura... Llengua, matemàtiques... Es pot fer de tot.
Història, socials... Estic segura que hi ha altres zones del territori on hi ha aquesta transmissió més oral, no? Perquè algunes de les que tu esmentaves a tu et sonen. Sí, sí. Aquestes de l'Ebre. Eren del Baix Ebre, sí, sí, sí.
No, és això, perquè amb grans obres literàries que després han estat pel·lícules, com deies tu, estic pensant en els Senyors dels Anets, en els Harry Potters, en els d'aixòs, que tot aquest món anglosaxó, també de llegendes i de...
Les coneixem perfectament, les hem assumit, i aquí ens falta una miqueta... Això és el que l'Anna Maria Matute sempre reivindicava, fins i tot quan va anar davant de tots els senyors de l'acadèmia, que la van anomenar acadèmica, el seu discurs es basa en això, en les mitologies i les llegendes, i reivindicant aquest paper en la nostra cultura.
Li han fet un homenatge o li feien un homenatge? Aquest any 25 era un aniversari. Però ha passat molt desapercegut. Un aniversari de l'Anna Maria Matut. L'Anna Maria Matut ha passat molt desaperceguda. És que és la meva mestra. Per mi és... Un referent. Un referent, sí.
Veus, anàvem bé de temps i ja no anem tan bé. Últim llibre. L'últim dia. És molt divertit. Tenim dos minuts. Aquest és molt despertit. Es diu O pastanagues. És un conill que viu sol i cada dia es pren el seu te, cada dia... Jo està a la mar de content i llavors hi ha un dia que va plantar pastanagues
I dintre de la bossa li queda una llavor. I diu, oi, aquesta llavor. I aquella llavor la planta, la mima, la rega cada dia, li parla. I aquesta llavor, quan neix, és una pastanaga, li podríem dir nena o nen, que li parla i li fa companyia. I...
Al final, diu, com ho podem fer per tenir més com tu? Diu, doncs, això, regar, plantar, regar, estimar, li canta cançons. Amb amor es poden fer créixer les amistats, no? I aquest conillet que quan s'enfada sempre diu, o pastanagues, perquè és un renic que diu...
es troba que no solament té aquesta miga pastanaga, sinó que com que reguen molt, al final té de tot. Té cebes, bé, tot el que els parla, i mai més està sol. I veu que no s'ho passava bé sol. Curiós, eh? Perquè... És molt diferent. Els conills i les pastanagues, en la majoria dels llibres... No, en aquest cas no. En té algunes per menjar, perquè clar... Ah, clar. Però... Però aquesta que parla... No,
És la seva amiga i la porta per tot arreu perquè no ha anat mai amb cotxe, no ha anat mai a les muntanyes, no ha anat mai a una botiga, no ha anat mai al lloc. Està molt bé. M'ha agradat, és molt divertit. Doncs moltíssimes gràcies als dos. Us espero en 15 dies, si no m'equivoco. El dia 18. I seguim parlant de propostes nadalenques. Tot això que està sobre la taula es podria regalar per Nadal. I tant. Moltes gràcies. A vosaltres. Gràcies.
Fins demà!