Són les 11 del matí. Ràdio Rubí. Notícies.
Molt bon dia. L'alcaldessa Anna Maria Martínez ha tornat a insistir en la necessitat de construir el futur hospital de dia. La primera dil veu raonable al termini de 5 anys per la seva construcció, una vegada aprovat el projecte, tal com compartia aquesta setmana la consellera de Salut, però demana que es comenci a treballar ja per no acumular més retards.
Recordem que, segons la consellera Olga Paner, abans de l'estiu s'hauria de tenir enllestit el pla funcional del futur centre d'alta resolució, del qual vol tenir aprovat el projecte i el seu finançament el 2027. A partir d'aquí serien uns cinc anys per poder-se construir situant l'obertura de portes com a mínim el 2032. I tot això comptant que la Generalitat aconsegueix aprovar un pressupost per a 2026, cosa que no s'espera a curt termini.
Però és que el projecte podria tenir encara un altre condicionant, com ha explicat l'alcaldessa. I sabem, perquè se'ns ha dit, i perquè ho sabem, que hi ha un altre hospital a la comarca que probablement passi pel davant de nosaltres. Al final algú ha de gestionar i ha de dir, calen aquests dos.
Un ha d'anar primer i un segon. L'Ernest Lluc de Cerdanyola, Monca de Ripollet, sembla que anava primer. Doncs que el comencin a fer ja, o sigui, a treballar ja, perquè sabem que després va el nostre. I això ho continuarem dient. I jo el president, el dia 29, el president també vaig poder parlar amb ell i una de les qüestions que li vaig dir és que aquest hospital era més que necessari. Em va dir no serà ràpid, alcaldessa. Serà, però no serà ràpid. I això m'ho ha dit sempre.
Són declaracions al programa de gener de l'espai. Parlem amb l'alcaldessa durant l'entrevista. La primera d'il també parla de l'inici de les obres, de l'avinguda de l'Estatut, del futur pla funcional del casino, el nou pla de xoc de les urbanitzacions o les negociacions per aprovar el pressupost municipal d'aquest 2026. Podeu recuperar el programa sencer al nostre web, a radiorubi.cat. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I finalitzem setmana parlant una altra vegada de la vaga de metges. Ahir uns 600 metges, segons la Guàrdia Urbana, van recórrer el centre de Barcelona en la cinquena jornada de vaga dels facultatius. Sota el lema A tu també t'afecta, els metges van tornar als carrers per reclamar millores laborals i un conveni propi que tingui en compte les seves especificitats.
També van reclamar la dimissió de la consellera de Salut Olga Paner, a qui acusen de no tenir cap interès de resoldre aquest conflicte. El Departament de Salut situava ahir en el 7,3% el seguiment de la vaga convocada per Metges de Catalunya i el Sindicat de Metges i Metgesses d'Atenció Primària, mentre que els sindicats l'elevaven fins al 53%.
vestits amb bates blanques i amb màscares amb la cara de la consellera. La manifestació dels metges començava a l'Institut Català de la Salut, pujava pel Passeig de Gràcia i també va recórrer el carrer València fins a arribar a la seu de la Unió Catalana d'Hospitals. Durant la marxa es van escoltar consignes com no és vocació, és explotació, metge cansat, pacient maltractat.
La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. I en esports parlem de les cites esportives del cap de setmana, però comencem parlant del GAER. Toni Bravo Rodríguez. Aquest diumenge al matí s'havien d'inaugurar les noves instal·lacions del gimnàs artístic esportiu rubineng, però, degut a les previsions de pluges, s'ha decidit ajornar la seva inauguració en una edat encara per concretar.
Quan el futbol, la Unió Esportiva Rubí visita diumenge, horari poc habitual, dos quarts de set de la tarda. El Sabadell ve en un duel entre quart i catorze classificat. Els rubirencs arriben amb una dinàmica positiva, quatre partits puntuant, mentre que els sabadellencs acumulen tres derrotes a les últimes quatre jornades. Podreu seguir el partit en directe a Ràdio Rubí.
Pel que fa al Juventut 25 de setembre, busca sortir de la zona vermella la primera catalana. Diumenge, al punt del migdia, disputa duel directe al camp del Tortosa, amb els mateixos punts que els de Quico Díaz, 14. Els nostres són 14, els rivals estan just per sobre. Els Tortosins compten per derrotes les tres darreres jornades. Quan l'Olímpic de Camp Fatjó vol consolidar les millores, diumenge a les 5 visita l'Algramunt, 13 del grup 5 de segona catalana. Els ruminencs són setens, volen donar continuïtat a la victòria de la jornada anterior. El rival ha perdut els dos darrers duels a casa.
Res més per ara. Tornem en una hora al bolletí de les 12, com sempre, per actualitzar aquesta informació de la nostra ciutat.
Rubí al día, amb Belén tierno.
Les 11 i gairebé 6 minuts, recte final del Rubí al dia. Dins d'ara i fins les 12 és temps de cultura, de propostes pel temps lliure de cara al cap de setmana. I avui ens permetreu que fem algun que altre tema simpàtic. I és que avui, 16 de gener, és el dia de la croqueta. I no ens podem estar a parlar d'aquest plat tan nostre i que agrada gairebé a tothom. Aquí no li agraden les croquetes. També parlarem de coses serioses, eh? Rubí al dia.
Parlarem de coses serioses. En una estona, de fet, parlarem amb la Miriam Iscla, l'actriu catalana. És una de les protagonistes de l'obra Honestadat que podrem veure demà al casino. És un tema seriós, seriós de veritat. Tot comença amb la negativa d'aquesta actriu a fer un nu en una pel·lícula, però segueix amb un duel entre Iscla i Daphnis Balduf que pretén remoure moltes coses.
I a dos quarts de dotze rebrem els estudis a l'Adrià Martí, el director de la Biblioteca, Mestre Martí Tauler, que ens explicarà quines activitats tenen previstes per aquest inici d'any. I a més, és moment també de fer balançar el 2025 i repassar els llibres més demanats.
Avui és el dia de la croqueta. Com dèiem abans, anirem a la croqueteria Umami de la nostra ciutat. L'Ariel Benavente, el nostre periodista en pràctiques, anirà a parlar amb la Consol Carseller perquè volem que ens expliqui què és el que ha de tenir una croqueta per ser una bona croqueta. Ja sabeu que la Consol fa les millors croquetes de Rubí. Això sí, creiem que no ens donarà el secret.
És mig quart de 12 del matí. Tenim un munt de propostes a sobre de la taula. Així que entrem en matèria. Comencem.
Rubí al dia. Demà dissabte a les 8 del vespre es pot veure al Teatre Casino l'Obra Honestadat, una obra de Francesc Cuellar, protagonitzada per Daphnis Valdús i Míriam Iscla. Explica la història de la Lola i el Marc, un actriu i un director que són amics i que estan rodant junts. El punt de partida, com diguem abans, és la negativa de la Lola a fer un no, a despullar-se.
I a partir d'aquí hi ha un diàleg que confronta la part emocional i la creació artística i que explora moltes situacions emocionals que es poden donar en una creació audiovisual, però també a la vida mateixa. A l'altra banda del telèfon tenim la Míriam Iscla. Molt bon dia, Míriam. Hola, bon dia.
llegint el paper que t'ha tocat fer de Lola, jo he tingut la sensació que era un regal per a una actriu, no? És així? És un paper preciós, és una obra superintel·ligent, i això sempre és d'agrair, perquè els papers protagonistes femenins gairebé sempre són la mare d'a o la dona d'a, i en aquest cas té un pes superimportant, té el mateix pes que té l'altre personatge, i per tant...
és un gusteixo fer això amb el Daphnis
M'agradaria poder explicar de què va l'obra sense, lògicament, fer espòiler per aquells que ens estiguen escoltant i que ho vulguin mirar, però quan pensava de quina manera la presentaràs? Clar, dir que el punt de partida és negar-se a fer un nu o d'espullar-se, pot semblar que la cosa va de moralitat i no és d'això del que va. És a dir, la Lola es nega a fer un nu però es podria negar a fer una altra cosa o el punt de partida podria ser una altra, no? El que...
Jo penso que... Digues, digues. Ho has definit bastant. Vull dir que jo trobo que ha sigut bastant bé, perquè realment és això, no, però vull dir que és la trobada entre una actriu i un director que són molt amics, no només amics, sinó molt amics, i que estan rodant una pel·lícula junts. I l'escena del Nú s'ha de rodar demà. I jo em presento avui, en un moment en què el director està absolutament estressat amb el rodatge d'avui,
i li dic que demà no faré aquesta escena de nu. A partir d'aquí, és veritat que sembla que anem a parlar de cinema, però el marc de la foto és el cinema, però la foto parla sobre les necessitats de ser honestos a la vida, a la professió, evidentment en aquest cas, com que es parla de cinema, a la necessitat de reconeixement, i per sobre de què pot passar aquesta...
ànsia de reconeixement que podem tenir en alguns moments, però també a la vida ens passa això, que vas per aconseguir coses que ens semblen que per nosaltres seran molt plaents, potser passem per sobre d'altres coses que són més emocionals, més importants i que ens en adonem tard, potser. La conversa és molt... és una conversa molt ben construïda,
i es van obrint moltes capsetes a la relació d'aquestes dues persones, no només a nivell emocional i de pactes i de coses que entre ells són importants, sinó també a nivell intel·lectual, a nivell filosòfic, de pensament, de creences, d'opinions. Es parla de feminisme, es parla d'això, de la necessitat de tenir un reconeixement o no,
de per què per sobre d'aquests capaç. I jo penso que l'essència, que és aquests dos molt bons amics, penso que la funció parla, que a vegades esperem una cosa o creiem que coneixem molt bé els nostres amics o amigues i veiem en situacions extremes com hi ha moltes coses que passen per sobre o poden passar per sobre d'aquesta amistat, no? I per tant descobrim parts que potser no sabíem de la gent que estimem, no?
Tu ho has explicat molt millor. Però jo deia, clar, el punt de partida és aquest, es parla de teatre, es parla de cinema, però es podria parlar de qualsevol cosa. És a dir, segur que els que ens estan escoltant s'han trobat alguna vegada amb aquestes decepcions, que tampoc és que la cosa vagi de decepcions, no? El que es diu tota l'estona és que és un duel i molts reconeixerem situacions que potser s'han donat, no? Entre gent que s'estima molt. Fins on estàs disposat a...
anar i, sobretot, quan l'altre no està disposat a acceptar, també et fa plantejar, però sense drames, no? Tinc la sensació que no feu d'això un drama, no? No és un drama volgudament, però sí que la situació és trista, perquè quan algú et decep o quan la gent es decep entre ells, doncs sí que hi ha una cosa...
dolorosa, no? Jo penso que quan algú que t'estimes te n'adones que està fent... Te l'estimes a qualsevol nivell, no? Però en aquest cas, a mi cal, no? Que veus que està fent coses que tu no t'esperaves i que està passant per sobre d'altres coses que semblava que eren tan importants, sí que hi ha un petit drama intern, no? Sí, un dolor, clar. Hi ha molt dolor en aquesta funció. Hi ha dolor, evidentment,
Hi ha dues persones que són molt intel·ligents, que tenen una dialèctica molt, no diria elevada, però sí que parlen de molts temes i cada vegada és com un partit de pim-pom, perquè jo penso que el públic, el que li ha passat a Barcelona i en els bolos que hem fet, és que va transitant estant d'acord amb una o amb l'altra segons el discurs, i va dient, no, no, clar, té raó ella, no.
No, no, clar, el que diu ell també és veritat. No, però clar, no, no, clar, ella és veritat. Ara, quan li ha dit això, saps? Jo penso que això és molt divertit intel·lectualment pel públic i penso que és una funció que incentiva a pensar i incentiva moltíssim a tenir converses després. I això és un èxit de la funció perquè la gent surt amb moltíssimes ganes de parlar entre ells
de debatre el que ha passat, de debatre què pensa cada un individualment, i això és xulíssim, perquè jo m'he trobat amb grans converses després de la funció, que dius, uau, ha provocat... No, no, perquè, clar, és que jo he pensat, saps? I aquesta necessitat de compartir el pensament és una de les virtuts que té el teatre, i amb aquesta funció realment passa això, no?
Per això el Francesc Cuellar, el director, en algun moment diu que va de grisos, dels grisos que hi ha a la vida, de com de vegades no cal, o és impossible posicionar-se en una banda o en l'altra, i aquesta és la gràcia també. O vas transitant d'un cantó a l'altre, i potser tens molt clar cap on et sents tu, però sí que està servit com perquè no hi hagi bons i dolents, sinó situacions, punts de vista,
I, evidentment, sí que hi ha un dolor, eh? Hi ha decisions preses a la vida que provoquen certes situacions. I això és una de les frases que es diu a l'obra, no?, també. El sí et compromet i el no et defineix. Llavors, aquesta, que és una dels ítems més importants de l'obra, penso que quan la veieu entendreu molt bé aquesta frase, no? Tot el trànsit que es fa és cap aquí, no?
les crítiques han estat boníssimes, sobretot per la vostra feina actoral. M'he apuntat una de l'ara que diu que val la pena anar a veure l'obra només per veure la teva cara d'angoixa a l'arrencada de l'espectacle. Jo que he vist el teaser que es pot veure i que té, clar, la gràcia del format audiovisual és que es pot veure un primer pla.
I certament la teva cara és brutal. Sense dir ni una paraula, en algun moment es defineix molt bé la situació. És una obra que ve d'una pel·lícula, si no m'equivoco? Sí, però aquest és un tema que no té a veure, saps? Perquè el director diu, és que jo no vull parlar de la pel·lícula, jo estic parlant de l'obra, no? Llavors, jo respectant això...
No parlaria de la pel·lícula. No, no, no, no et volia parlar de la pel·lícula, però sí que tinc la sensació que és una obra per veure amb proximitat, precisament per això, perquè tot el que passa a sobre de l'escenari no és només la paraula, no? Bueno, sí, el que passa és que és una pel·lícula que és una conversa. En les converses, evidentment, hi ha matisos que són de llenguatge, però hi ha matisos emocionals com pot ser una aixecada d'una cella, saps?
i que són un llenguatge físic, no? Perquè no és un gran espectacle a nivell de posada en escena, sinó que realment es basa en aquesta conversa plena de matisos. Llavors sí que requereix una concentració nostra moltíssima i penso que del públic també, però plaent alhora. Jo penso que si estàs enganxada al que t'expliquen és molt plaent. I evidentment és més...
potser més gustós veure-ho a dos metres de distància que cinc, però la funció l'hem feta amb teatres grans, també a part d'estar a l'Acadèmia, que és un teatre de proximitat, ho hem fet a Salt, que és un teatre de 300 i escaig localitats, ho hem fet a Castelldefels, l'hem fet a la Junquera, i la gent està en silenci i enganxada. Jo penso que potser...
La nostra feina és fer-vos arribar tot això, no? I treballem perquè encara que sigui un teatre una mica més gran, doncs aconseguim fer-vos arribar aquesta emoció que hi ha en la dialèctica. Però això espero que passi, no? De fet, ha passat a Girona i ha passat a tot arreu. Entenc que encara no coneixeu aquest teatre nostre, el casino. No, que tenim moltes ganes, que l'Enric Majó ens n'ha parlat superbé,
que va venir a la inauguració, evidentment, i l'Enric Majons va dir que estava preciós, que havia quedat preciós, i tenim moltes ganes de venir a fer la funció aquí.
Jo crec que ajudarà el teatre. Jo m'imagino que la sala sí que la coneixes, el teatre gran, diguéssim. Sí, la sala sí. La coneixes força. Però el casino també permetrà fer un altre tipus d'espectacles i, de fet, la vostra obra és una de les, deixa'm dir, primeres grans que es veuran al teatre. A banda de la inauguració, on també va estar l'Enric Major, però que era...
un acte més protocolari d'inauguració oficial. Però la vostra és una de les primeres obres grans, per dir-ho d'alguna manera. Hi ha molta gent esperant veure aquest edifici amb aquesta proposta que vosaltres ens porteu. Sí, tenim moltíssimes ganes. Amb el Daphnis ho hem dit. Quines ganes anar-hi perquè sempre que obres un espai, nosaltres més o menys, entre els anys que girem,
En coneixem molts, no? I sempre ve com molt de gust trobar un espai nou i que generi interès i que s'arreglin teatres i que la gent hi vagi. És la cosa més bonica que ens pot passar. Doncs espero que ho gaudiu molt demà i que també ho gaudeixi la gent. Míriam, és clar, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Sabem que tenies compromisos, però ens has pogut fer un forat. T'ho agraïm molt. No, encantada, encantada. Molta merda demà. Moltes gràcies. Esperem que gaudiu molt.
Fes-la teva. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom a pell de cama.
Final de primera volta per la Unió Esportiva Rubí a Sabadell. Visita el filial Arlequinat per defensar la tercera posició a la Lliga League. A Ràdio Rubí t'ho explicarem diumenge a dos quarts de set de la tarda. Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales.
En el Branch hablamos sin filtros de lo que de verdad te importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Els diumenges a Ràdio Rubí sintonitza ara i sempre de 10 a 11 del matí. Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat.
Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
Fins demà!
Set minuts i seran dos quarts de dotze. Avui estem també d'estrena musical. Qui no vol, o quin cantant no vol col·laborar amb Visarrap, que diuen que és èxit assegurat, en aquesta ocasió la col·laboració és entre Gorillats i Visarrap.
Gorillats està preparant el seu nou disc, que sortirà en un mes i una miqueta més, es dirà The Mountain, i fan aquest avançament amb el productor argentí, això que són, es diu Orange Counting.
Fins demà!
If I can't take this anymore So why are you trying to break me? I don't know If I can stay on board You know the hardest thing Is to say goodbye To someone you love That's the hardest thing
Bona nit.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Pràcticament són dos quarts de 12 del matí, de fet, falten un parell de minuts. Avui, 16 de gener, és el dia de la croqueta i per això hem decidit que calgui anar al lloc que fan per nosaltres les millors croquetes del món, però com a mínim les millors croquetes de Rubí, que és l'establiment Umami de la nostra ciutat. Allà està ja el nostre company, l'Ariel Benaventi, envoltat de croquetes, és a dir, el paradís. Hola, Ariel, molt bon dia.
Bon dia, Belén. Ens trobem aquí, com tu ben dius, a la croqueteria Umami i tenim aquí a la propietària, la Consol Carseller. Hola, què tal? Com esteu? Que avui és el Dia Internacional de la Croqueta, nens. Ho sabem. Doncs aquesta croqueteria, Belén, són una croqueteria especialitzada i tenen més de 35 sabors de croquetes. O sigui, estem parlant de molta qualitat. I en primer lloc, Consol...
Com va néixer aquest projecte? Com va néixer aquesta idea? Mira, la croqueteria va néixer fa 7 anys. Portem ja 7 anys aquí. I va néixer d'un canvi de feina que jo tenia que fer i mira, vaig dir, doncs a Rubí què és el que no hi ha? Perquè soc cuinera i tenia que estar relacionat amb cuina, evidentment, no? I vaig pensar, ostres, doncs mira, croquetes, no hi ha cap croqueteria a Rubí, no?,
Sí que trobaràs a botigues que hi ha croquetes, però, claro, trobar-te com 35 classes diferents entre les convencionals, les vegetarianes i les veganes, bueno, i d'aquí va sorgir. Sí, sí. I què consideres que ha de tenir una croqueta ben feta?
Una croqueta ben feta, jo per mi les proporcions de la farina, la llet i l'ingredient principal que tu li posis, per mi això és el més important. Trobar l'equilibri
que no et surti molt mazacota, però que tampoc se't rebenti quan tu l'afrigeixes de lo líquida que està, no? Per mi això és lo més important en una croqueta i és lo que més, a lo millor, costa d'una croqueta. I en lo referent al sabor, quin tipus de sabor s'acostuman a triomfar més aquí a la ciutat? I a ti personalment, quin t'agrada més? Mira,
Depèn del gust de cadascú, personal de cadascú, o el que ell vulgui arriscar a l'hora de provar gustos diferents. Però la de pollastre, la de rostit i la de pernil, la de bacallà i la de lluç i gamba, o sigui, són croquetes que es compren molt, que tampoc hem de renunciar als sabors tradicionals. Perdoneu.
Un gust que m'agrada molt, per exemple, és la d'espinacs i salmó fumat. Aquesta és la de pollastre coco curri, també. I ja. I aquí a Rubí s'emporten molts tipus, no? Però ens podries dir, per què creus tu personalment que les croquetes són un àpat que té tant èxit a casa? Per mi la croqueta no és pròpiament un àpat, eh? Seria més...
o un entrant, o una tapa, pot ser a lo millor un cim, un segon plat de forma molt ocasional o ocasional, acompanyat d'una amanida, però com a plat principal principal, la croqueta no... Bueno, és més ocasionalment, sí. I és un dels plats d'èxit de la gastronomia espanyola. Quins sabors tenes
d'aquest tipus, més tradicionals? Quins són els sabors més tradicionals? Els més tradicionals són les com he dit abans, les de pollastre, les de pernil, les de bacallà, les de rostit, que seria l'equivalent en castellà la que es conoce com la de cocido. Estes són les més tradicionals. Després poden passar, si vols, a les més exòtiques.
pollastre, coco, curry, l'espinacs i salmó, la de carbasa i parmesà, la de formatge de cabra i codony, la de botifarra, la de sobrassada i formatge de maó, que són ja coses que tu habitualment a casa ja no fas. Si tu fas una croqueta a casa segurament la faràs això. Amb la carn que t'ha sobrat de fer l'escudella.
vull dir, amb el bacallà, però la de pullastre, la de pernil, però ja no t'hi poses més enllà. I que ja està bé, eh? Que per això estem nosaltres. Efectivament. Jo tinc una pregunta, Ariel. Es pot fer... Diga'm, Belén. Una pregunta perquè l'hi facis a la Consol. Es pot fer una croqueta de qualsevol cosa? Perquè mira que ella barreja coses rares. Ens pregunta la Belén si es pot fer una croqueta de qualsevol cosa.
No, no, no, jo crec que no es pot fer, no es pot fer una... Bueno, a mi em costa molt, sé que el Nando Giovanni ara ho ha ficat així com de moda, o una croqueta de paella, però a mi se'm fa un esguins al cap. O no es pot fer una croqueta de pizza, o no es pot fer, no sé, no... Pots fer una croqueta d'arròs, però aleshores seria un arancini. M'entens que és el més semblant que tenen els italians a la nostra croqueta.
Però és un arròs blanc, és un arròs, no és una paella, no és... Jo crec que no, que no es pot fer una croqueta amb qualsevol cosa. Tot i que es pot fer una croqueta amb moltes coses, però hi ha coses que, bueno, et trontollen el cap, no?, d'imaginar-te el gust. Una croqueta d'arròs negre, bueno, no ho sé. Aquest, a lo millor, queda millor que una croqueta de paella. Això sí, això sí.
Doncs com bé diu la consol, no es pot fer croquetes de tots els sabors perquè això molts cops escapa al gust tradicional per aquest plat. Quines són les teves croquetes preferides, Ariel? Les meves croquetes preferides? Jo ho tinc molt clar. La d'escudella, sens dubte, és la que més m'agrada. I la de ceps també m'agrada bastant. També la de...
Rabo de Toro, aquesta m'encanta, sens dubte, sí, sí. Bé, és que l'Ariel em dedica, té una cuinera molt a prop, i per tant, ara et contesto, ara et contesto. A mi m'ha agradat molt, de la console, les de pollastre, Coco Curri...
I la de peus de porc de la consol, que em sembla un... Ja t'he dit, abans, una cosa que no es pot reproduir a aquestes hores del dia. Menjar-se aquella croqueta és una experiència... Belén, però aquesta només la vaig fer una vegada. Perquè...
Tu saps la quantitat d'ossos, ossets i ossitos que tenim els peus, o els porcs també tenen els peus? Jo crec que és la part del cos que més ossos té. Aleshores, i a més, és un tipus de cart que al peu les dades d'ossos s'ha en calent, en fred, és molt complicat. Les vaig fer una vegada.
I vaig dir, yo tengo que poner aquí un precio que es, vamos, no podríem, no podríem. I sí, sí, estava bona, és cert, però... La Consol fa moltes, fa de tant en tant. He buscat per això, a veure si hi ha algú, algun productor...
Dic, ostres, igual que faig una d'ànec, foa i pernil, que ja em ve a l'ànec, em ve ja esmicolà, pensava, dic, ostres, amb el peu de port, igual passa el mateix, no? Però no, no passa el mateix.
Doncs vaig ser de les afortunades que la vaig provar. Que dic, Ariel, que la consol moltes vegades, quan ve a alguna edat especial, fa aquestes coses. S'inventa alguna cosa concreta. No sé si té algun invent així últimament. Recordo que alguna vegada ha fet per la castanyada, recordo que va fer algunes molt concretes. Pregunta-li si ha fet alguna d'especial últimament.
La Belén ens diu que molts cops fas croquetes especials, depenent l'època de l'any. Aquest any has fet, o fa poc, has fet qualsevol tipus de croqueta així especial? Mira, per aquest Nadal vam fer la croqueta, bé, que la vam presentar ja a mescla del Tebre en l'última edició.
Però la vaig presentar aquí, a Botiga, ha sigut per aquest Nadal, que és la d'Àneg, Foa i Pernil. Però després, croquetes que tinguin temporalitat, per exemple, és la de calçot. La de calçot és la que més temporalitat té, perquè el calçot sí que té un temps molt concret i molt curt. Amb la qual cosa, jo el que sí que intento és fer a còpia per fer-la durar uns mesos més. I perquè tinc restaurants...
que me la demanen tot l'any. Aquesta, però a botiga, només està quan és temporada de calçot. I la carxofa, perquè mira, també he buscat un sistema, tinc un sistema de baixa temperatura, d'envasat al buit i de congelar, que també puc allargar bastant la temporalitat.
Déu-n'hi-do. Doncs, Ariel, et deixem que et quedis una estona a la crocateria. Dóna't una volta, ensuma... Perquè això alimenta. Només ensumar en aquella botiga alimenta. Perfecte, Belén. Fins ara. Doncs, fins ara. Ens veiem.
Segueix el que passa a la sota a Rubí al dia. A l'Enjoc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. Enjoc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
Adeu, Rubí!
Benvinguts per les dotze. Ja tenim amb nosaltres l'Adrià Martín de la Biblioteca, el director de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, que estava escoltant atentament la nostra connexió amb Umami. Dèiem que avui tenim un programa
Doncs molt eclèctic. Té temes més seriosos i temes menys seriosos. Adrià, molt bon dia, benvingut. Bon dia i bon any, encara es pot dir. Encantat de tornar-te aquí. Portem tota la setmana preguntant-nos si encara es podia dir. Creiem que sí, no? Sí, sí.
Doncs avui quan he sentit també la ràdio al matí, és el dia de la croqueta, he pensat precisament en Umami perquè nosaltres des de la biblioteca, jo havia coincidit amb la consol aquí a la ràdio i des de la biblioteca a més li hem fet comanda més d'una vegada.
Sí, ja t'he vist que feies així quan deia determinats sabors. Quin és el teu sabor preferit de croqueta? Les croquetes del suegro. Del suegro. Els que fa el sogre. És que tinc un sogre que és grec i fa experiments boníssims, sí, sí. Ole! Sí, sí, sí. Quina bona idea. I la seva filla, la meva dona, també... Fa croquetes. Fa, bueno, de tot, no? Però...
Bueno, però que t'has acostumat ja a la gastronomia grega, doncs, no? Sí, sí, sí. Clar. Però, bueno, les d'umamis estan boníssimes i sempre va bé, doncs, això, experimentar i el que dèiem, no?, buscar sabors diferents, vull dir que val la pena. Sí que és veritat que les de sempre, les de les àvies, no?, les del caldo, són les...
les que agraden a tothom, i les de bolets... Les croquetes del sogre no ho havia escoltat mai, això sí que és realment innovador, eh? Del suegro. Sí, és que la meva sogre, bueno, no cuina. Clar, ell, el Nico és el meu sogre, que és, bueno, ja ho he dit, d'Escalaquis, es diu, de cognom, des d'aquí una abraçada, amb carinyo, ara està a Tarragona, abans estava a Cadaqués,
Ah, parlarem... Parlem de la família, si ho... No, t'anava a dir, com es diu suegro en grec? Bueno, és que li diem papuli. Papuli és l'avi, l'abuelo, no? Ah, vale. Doncs ara, sogre, no sé com es diu, és veritat. Ho miraré, ho miraré, perquè jo li dic papuli. Clar. I l'àvia és la iaia. Ah, bueno, s'assembla més al nostre, eh? Sí, de la iaia. Clar. Doncs sí, sí, són...
A les persones que els encanta cuinar, després... És curiós perquè quan et poses a cuinar sempre ho diu ell, no? A mi m'encanta cocinar. Jo crec que la seva clau és els puros que es fuma cuinant. Ah, el sabor. Fuma puros cuinant. És increïble. Jo, o sigui, la gent diu, jo és que hago lo mismo que él y no me sale igual. Jo creo que el secreto está en... En el puros. Bons puros, eh? Sí, sí, algo. Jo tinc aquesta teoria, no sé si és vàlida o no,
Però sempre ho diu, a mi m'encanta cocinar, però és que després, cuando me siento, lo que quiero es ver cómo coméis. O sea, yo ya no estoy tan cansado que ya no tengo ganes de comer, i això passa a la cuina. Jo quan faig el sopar, tal, no sé què, arribes i ja només el que dèiem abans de l'esquena, perquè quan fas els dinars, no? Estàs en unes posicions que després, a l'hora de...
de menjar, o va, nens, mengeu i a dormir, no? Sí, sí. Perquè jo deia, parlarem de temes seriosos i de temes no tan seriosos, i tu vens amb un tema molt seriós i molt interessant, perquè portes...
bé, amb un munt de dades, l'Adrià, del que ha estat el 2025, els més prestats, però a més a més de visites a la biblioteca. Dóna'ns aquestes xifres perquè la gent al·lucinarà. Aquests dies ja tinc les dades actualitzades, les dades de l'any 25.
I nosaltres en les biblioteques sempre fem recollida mensualment i anualment ens surten diferents informes, no? Llavors, clar, a més estic utilitzant ara eines d'IA,
que et fan de seguida unes infografies i unes presentacions i et calculen automàticament els percentatges. Vull dir que ens quedarem sense feina. No, no ens quedarem sense feina perquè resulta que...
Això t'ho fa la IA, però amb uns paràmetres que tu has posat. I que després tu, aquelles dades que la IA t'ha donat, tu com a ésser humà i, a més a més, com a persona experta en consum cultural, les interpretes. Jo estic segura que no ens quedarem sense feina. Simplement canviarà. S'ha de transformar i esperem que si no vas...
Potser desapareixen feines, no? Algunes tasques, però han sortit de noves, no? Home, jo estic veient aquí uns 138.000, que vull saber ja què és. Sí, bueno, ha pujat, a veure, l'evolució...
aquí ens ho diu, un 10% amb visitants. Jo he fet una anàlisi de les dades del 23, 24, 25, i d'alguna manera et surt un 10% més de visitants durant aquests anys, perquè sempre estem, no vull mencionar l'època de la pandèmia, que va ser com un peron de tot, però tenim un 40% més de préstec. Per exemple, el préstec digital ha anat en augment.
que ja havia augmentat durant la pandèmia. El prèstec de documentació digital, l'efilm, que són les pel·lícules, els llibres electrònics i tot, també tenim un 38-40% del prèstec interbibliotecari. El prèstec interbibliotecari és... Nosaltres som el globo, ara. Som de les 200 i escaig biblioteques que hi ha a la xarxa de la província de Barcelona,
La Biblioteca de Rubí és la quinzena que fa més presta quinta bibliotecària. O sigui, allò que quan demanem documents, llibres, pel·lícules, còmics, revistes o videojocs o jocs d'altres biblioteques. Però perquè les demanem nosaltres o perquè ens les demanen? Les dues coses. Nosaltres servim, rebem, no? Llavors la suma d'aquestes caixes... L'altre dia venien sis caixes de cop i cada dia tenim el transportista, no?
Un 40% més, clar. Això són més càrregues de feina que han anat augmentant. I tu deies que ens quedarem sense feina. No us quedareu sense feina? Algú ha d'agafar aquelles 6 caixes i treure el que hi ha dins. Després, un 20% em surt de creixement en activitats. Això vol dir que l'any 25 hem obert 281 dies amb horari de servei. S'han fet al voltant de 140.000 visites, que això són 700 persones al dia...
s'han fet uns 86.000, 87.000 prèstecs en total, que això seria uns 300 prèstecs al dia, prèstecs presencials, no parlo dels digitals, i de fet... O tot Rubí, i una mica més, hauria d'haver llibre, no? Perquè sembla que la població està en 83.000,
Doncs tot Rubí i 3.000 més han agafat un llibre, una revista o alguna cosa. La biblioteca de Rubí és una màquina... Ara, aquest mes fa 10 anys que hi soc. Déu-n'hi-do. Hi ha una roda en funcionament, però la veritat és que els últims anys està a tope. I molt contents que la gent vingui i que s'aprofiti aquest espai social, comunitari i cultural. Té activitats, també l'altre dia ho dèiem, d'un any per l'altre...
Hem fet, l'any passat eren mil i pico activitats, que vam fer, 1.300 aquest any. Déu-n'hi-do! Assistents al voltant de 20.000 aquest any d'activitats. Llavors, la mitjana de part d'activitat de 15-20 persones que venen a les activitats. Tot això amb, com sabem, sempre que vinc aquí jo ho comento, la limitació de recursos econòmics i limitació de recursos humans que tenim.
També des d'aquí reclamo, sobretot... Bé, el manteniment... Aquest Nadal vam tenir unes guteres que s'estan arreglant, amb això ho agraeixo molt, però sobretot és un edifici que és adolescent, té 15 anys, i com els adolescents tenen, té certes...
Dolències, no? Per això es diu adolescència, no? Llavors, sobretot, és un edifici que necessita manteniment i inversió, no? I a més és un edifici molt xulo que es va rehabilitar i que és una llàstima que no es faci un bon manteniment per mentant. Sí, s'utilitza molt, o sigui, amb aquestes dades podem defensar que està ultra, no infra, sinó ultra utilitzat.
I sí que és veritat que, bueno, sempre l'altre dia vam fer unes conferències, ai, el micro que no va, sempre estem igual, no? Doncs això, reclamar una mica que els recursos estiguin al nivell que la resposta ciutadana i la resposta de l'equip de la biblioteca que dona lo de todo per...
perquè la biblioteca sigui un servei de qualitat. I des de la ràdio donem fe perquè venen aquí a la ràdio a explicar les activitats que tenen previstes, però és que cada cop que els hem demanat una sala, un suport, qualsevol cosa, sempre han dit que sí. És a dir, que entre les moltes activitats hi ha presentacions a la ràdio i un munt d'activitats o debats o programes, perquè la gent es faci una idea, programes de ràdio o programes de tele...
entre cometes, de streaming, que s'han fet a la biblioteca i sempre han dit que sí, que problema. El problema que tenim és que no sabeu dir que no. Hem d'anar al psicòleg a posar límits i a saber dir que no. Jo t'anava a dir, amb la de llibres que teniu per aprendre a dir que no. Sí, això mateix, és veritat. Igual heu d'anar a aquell prestatge.
Però al final és això, el servei públic, ja ho sabeu. I que és una feina que us agrada i en la que creieu. I sí, i el gener sempre tradicionalment jo veníem a la biblioteca, a part de... Seguim explicant activitats i això, a destacar els més prestats. I també tenim el rànquing dels més prestats. Vinga, anem a veure que em vull sorprendre. Si dóna temps destacar alguna coseta de novel·les...
Sempre sorprèn les pel·lis i alguna coseta així. De novel·les tenim... Sobretot està bé perquè sempre es diu que es llegeix poc en català i tal. Els més prestats són tot títols catalans. La genètica de les passions, ocell d'aire i foc. El segon, amb 93 préstecs, és de Pilar Rahola. Alto...
Pareu màquines. Osei d'aire i foc, La mestra i la bèstia d'Imma Montsó, que aquest és molt bo, amb 85 prèstecs. El que més, el primer, perdó, de Montserrat Espallargues, La genètica de les passions, 144 prèstecs en un any. Sí que passa amb el rànquing de les novel·les.
que moltes són de clubs de lectura. Vull dir que potser hi ha trampeta, perquè nosaltres tenim fins a... Però aquestes no, no? No ho sé, no ho sé. Això m'ho controla la bibliotecària dels clubs de lectura. És que penseu que tenim 12 clubs de lectura a la Biblioteca de Rubí i jo només sé tots els títols que s'han llegit. Solo faltaria, si no ja sí que estaries...
Però molts llibres d'aquests que tenen molts préstecs són dels clubs de lectura, que tenim clubs de lectura, ja ho sabeu, superpotents. I res de Carmen Martingaite, Entrevisillos... Molta dona, eh? En català i molta dona. Curiós. Rosa Maria Moreta, La Modesta... Encara no has dit ni un home.
Crec que no. No, no, no, és veritat. Que fort. El vuitè és Màrius Mollà, Venjança, Color Carmí, i després hi ha la Gemma Ruiz, Els nostres mares, que és un llibre genial, i el Ramon Janer, també, Història i un piano, això, els últims, eh? Però la veritat és que la novel·la és el que, com sempre, és el que surt més. És el que més surt. Pel·lícules Verano Azul, que em va encantar-ho,
Verano Azul. Verano Azul, la sèrie completa. Que me estàs dient? Sí, amb 20 préstecs aquest any, te lo juro. Curiós, no? Després, com sempre... Mucho boomer en la biblioteca, no? Perquè Verano Azul...
És que nosaltres som uns romàntics, ja coneixeu l'Edu, i l'audiovisual, les pel·lícules, els CDs, intentem tenir-los supercuidats. Vols dir que no ho heu promocionat? Que venia algú... Ai, volia aquell llibre. No el tinc, però vols veure la temporada completa de Veran Azul?
Clar, sí, sí, és... És curiós. I, a més, l'Educa domina tot aquest espai. Clar. Doncs, com sempre, també tenim superhéroes, Star Wars, també, les pel·lis més prestades. Típic. La infiltrada, Jo soy el amor... Oh, la infiltrada és que és molt bona, eh? Sí, sí, sí. Bueno...
La veritat és que fa tant furios, bueno, aquesta encara... Tiene que haver de tot, l'Aviñola del Senyor, Adrià. Sí, sí, sí. Segur que algú necessitava veure. Jo fa tant furios he de dir que no l'he vist. Ninguna de les 8.500 que han hecho. Perquè dius, vista una, vistas todas, no? Va de... Blockbuster. Va ràpido.
De pel·lis infantils, del revés, la 2, Minions, Gru, una mica Pixar i Disney sempre surt, la pel·li de Super Mario, és una mica semblant cada any, més o menys, els tipus malos, que també tenim el còmic, molt xulo, parlant de còmics, còmics adults, jo no domino massa, però sí que hi ha tema manga i tema...
Superherois, no? El Caballero Oscuro, Los Guardiants de la Noche, Ranma també, m'ha agradat veure que el Ranma, el préstec de còmic adult, amb 50 préstecs a l'any. Tòquio Rebens és això un altre cop manga, o en Puigman també és manga. Però manga, com cada any, s'emporta la...
Des d'aquí, un record i abraçada, i que ja els hi fem gasto, els de Kame Kame, a l'agustí de Kame Kame. Rubí, aneu allà, que tenen coses genials. De còmic infantil, també tornem, seguim Bola de Drac, One Piece, o sigui, manga, eh? Doctor Slum, Naruto... Estem parlant dels més prestats, eh? Però, bueno, se ha colado Los Pitufos.
Veus, sempre hi ha allà una va boomer d'alguna cosa. Bé, és que moltes d'aquestes coses també tornen. Saps què passa? Ara ja parlant seriosament, que dèiem boomers. Que molta gent li porta... Ja no sé qui ho deia al programa. Li porta als seus fills aquell còmic que llegia quan era petit, o aquella història... Ah, la Carme Pomereda, amb els llibres, deia. Moltes vegades hi ha gent que...
doncs li dona o li cobra, li regala al seu fill aquell llibre que per ell va ser tan important. I que potser ara no és el llibre que està més de moda. Sí, però fan pel·lícules un altre cop, fan diferents... Sempre... Com que està tot inventat, al final és reescriure-ho i reinterpretar.
Ara vaig veure que farien una nova versió d'Historia interminable, que m'explotó la cabeza. El Robert Fernández ha fet una cara de... Cuidado, eh? Cuidado, eh? Que si no es fa bé... Amb el que hem plorat amb aquesta pel·li i a veure com la fan. Els efectes espacials ara no seran com els de la nostra època, que se notaven.
A la nostra època se notaven, tenia su gracia, però se notaven. Sí, però són les típiques pel·lis que ho veus de petit o jove i tal, i no ho veus... No, ho veus tant per meravella, jo ho veig ara. Quan ho veiem ara, fem una segona o tercera o quarta visionat, dius, hosti, això és horrible, i això jo me lo tragava. Bueno, la pel·lis és genial, però veus els fallos, no? És curiós. O és que ens fem vells o...
Eren els 80, no? Sí, sí, sí. Els efectes especials eren els que eren. Fantàstica cançó de Limal. Limal, me'n recordo. Sí, Limal o Limall. No era Limal? Una cosa així. Bé, ara ho busco. Queden 4 minuts i no m'agradaria que em marxessis sense donar-nos alguna activitat. I jo vaig buscant com s'hi va al cantant de la història desterminable.
Sí, perquè em quedava literatura de joves, adolescents i tal, però bueno, que és el de sempre, no? El diari de grec i els contes de... El diari de grec, encara? Sí, sí, sí, és curiós. Limal. Es deia Limal? Limal. I us recomano molt que feu una cerca a Google de com està Limal, ara. Ah, bueno. No està tan mal. No està Limal. Ha, ha, ha.
Serà com el Camilo Sesto, no?, que es transformen. S'ha retocat o no? No, aquest està força bé. Sí? Ah, s'ha conservat. Passable, passable. Maior, però passable. Té activitats. Des de la setmana passada tenim l'Expo de Dones de Palestina, que la Biblioteca de Rubí, des de l'any passat, en col·laboració amb Cooperació, el servei de Cooperació de l'Ajuntament de Rubí,
Des d'aquí una abraçada a Clara Xifra, que ets una crac, la tècnica de cooperació. O signo, o subscrivent. Sí, sí, sí.
La Biblioteca de Rubí, des de l'any passat i aquest, estem dins del projecte Biblioteca sense fronteres. A part que som Biblioteca UNESCO, que sempre hem treballat tots els valors de pau, diversitat, total. I, bé, això, al vestíbul trobareu l'expo durant tot el mes, la resistència invisible, dones palestines contra l'ocupació. La veritat és que és una expo que vam muntar amb molta il·lusió, molt xula,
Encara mantenim l'expo de la Índia, del Gra, que està a la sala d'exposicions, i res, aquest any, doncs, previsió... Mira, dades d'exposicions no les he dit, però en tenim una vintena l'any sempre. Una vintena, no, que m'ho invento. 37... L'any passat, 37 exposicions culturals i 40 exposicions que fem allò amb els llibres i tal, vull dir que...
Una vintena. Doncs, què més? Ah, sí, aquesta tarda tenim una xerrada, una trobada reivindicativa. Molt interessant, eh? Per revisar tot el tema de les llistes d'espera i tot, de sanitat.
que ja sabeu que la biblioteca està oberta per totes les entitats i moviments socials que vulguin expressar i fer aquesta trobada i compartir en l'espai comunitari. Demà tenim Storytime, amb Espai i Idiomes, que sempre ens agrada fer els dissabtes alguna obra del conte, algun espectacle infantil. Dimecres també, en el marc de la Setmana de la Mediació, que volia portar el programa de la Setmana de Mediació, però no sé si, suposo que el Servei de la Mediació ja ho hem parlat.
Dins del marc de la Setmana de Mediació tenim una hora del conte amb Xeré Sade, la reina de la neu. Que xuló. I què més? Això és el dimecres, perdó, que no ho he dit. Dimecres a les 6. Tenim més cosetes, però com que no tenim temps, divendres també seguim fent el programa dins del programa de la gent gran, tallers...
per gent gran, taller de cuina saludable, també. Ah, sí, i divendres acabem de fer una cosa nova que hem començat, que és un taller de prova d'introductori de dança del vientre. És que ens encanta. És que fan de tot. Ho hem de deixar aquí, però no passa res, perquè en uns dies torna la gent de la biblioteca i ens fa cinc cèntims de...
les següents activitats. Adrià, moltíssimes gràcies per, com dèiem abans, estar sempre disposats al que us demani la ciutadania o el mitjà de comunicació local. Gràcies. Amb això nosaltres posem puny final al Rubí el dia d'avui. Que passeu bona tarda i bon cap de setmana.
Ràdio Rubí, notícies. Bon dia. L'Ajuntament prepara una brigada de manteniment específic