Robí al dia amb Lídia Martínez. Hola, què tal? Molt bon dia. Són 8 els minuts que passen de les 11 del matí. Ja sabeu que esteu sentint al Robí al dia un programa que iniciem a les 8 en punt amb la Pamela Martínez, que us porta tota la informació fins que arriben les 10 i fem el relleu de passantadores. I és la Belén Tierno qui agafa, doncs, les raons.
Reignes de la Tartúlia, que acabeu de sentir. Sentim després la Patrídia dient què és el que passa a la ciutat, la informació actualitzada del buiatiu horari. I ara comença aquesta, a la quarta hora, la mésmagazina d'un espai d'avui dijous 9 d'octubre de 2025.
I avui estic molt contenta perquè parlarem de cultura. Ja sabeu que parlem de cultura molt sovint, en aquesta hora, però és que sí, sí, sí. Fins i tot el Josep Malagón, que, per cert, està a la part tècnica des de les vuit del matí, i us saluda el Benjamín, d'aquí, de l'equip de Ràdio Rubí. Doncs sabeu que la cultura és la segona cosa més important. Això és una broma interna per qui sentia el programa Rubí o no Rubí. Ahí lo dejo, una salutació, Xesco, per cert.
I la cultura també és important a la ciutat i per això avui estem contents perquè tenim la presència d'una banda de la regidora de cultura, la Marta Oliva, i també de l'Àngel Miguel Castejón, que ja sabeu que és el director del Teatre Municipal La Sala. ¡Ay, qué cosa más grande!
Clar, és que el teatre és molt gran i ens agradaria que estigués sempre ple. I d'aquí intentem donar tota la informació perquè no us perdeu cap cita cultural que se celebri en aquest teatre o a qualsevol altre indret de la ciutat. Parlem? Molt ben pensat, doctor.
Clar que sí, parlarem de la programació de la sala i, bé, ja que tenim aquí els responsables màxims del Teatre Municipal i de la cultura de la ciutat, intentarem treure alguna informació, no sé si ens deixaran, sobre el casino, per exemple, un altre equipament.
Eeeh, que estamos deseando que s'inauguri i poder gaudir i explicar quines coses s'hi fan. A banda d'això, i parlant també de cultura, en aquest cas de llibres, que de dues setmanes ja sabeu, que ens visita la Carme Pumereda, que és doncs una activista cultural d'aquestes potents aquí a Rubí. Diuen que sí amb el cap de la Marta com l'Àngel.
I a banda d'ella, ve acompanyada de l'Enric Pallarés, que és el responsable del Recó del Llibre, perquè ens veuran a fer recomanacions literàries per a infants, per a joves i per al públic adult en general. Doncs tot això, fins que sigui al migdia i torni de nou la informació en aquesta hora, que ja sabeu que sempre intentem començar amb efemérides.
segueix el que passa a la ciutat a robir el dia.
Aquesta sintonia que esteu sentint, dic sintonia perquè és la música capçalera d'una sèrie de televisió que no sé si heu vist que es diu Monk i que va tenir unes quantes temporades des del 2000
dos, i fins al 2009, si no m'equivoco, on Monk, Adrian Monk, era el protagonista, un ex policia una mica peculiar, amb un trastorn obsessiu-compulsiu, però que sempre es brinava qui era el culpable de tot plegat. A qui l'interpreta? Doncs un senyor que es diu Anthony Marcus Schallholm, i que avui fa 72 anys. Va néixer un dia com avui, 9 d'octubre de l'any 53, a Green Bay, a Wisconsin.
Doncs aquesta sintonia la va fer un senyor mític també dins del món de les bandes sonores que es diu Randy Newman i que no només escriu música, sinó que també canta, com heu pogut sentir, i toca el piano. Doncs anem per recordar aquest aniversari del Tony Schallholm, aquest tema musical que es diu It's a Jungle Out there.
Bona tarda.
You know what's in the water that you drink. Well, I do. It's amazing. People think I'm crazy, cos I worry all the time. If you paid attention, you'd be worried too. You'd better pay attention, or this world you love so much might just kill you. I could be wrong now.
Well, I don't think so. Cos there's a jungle out there. There's a jungle out there. There's a jungle out there. Violence and danger everywhere. It's brother against brother pounding on each other like they were making mess. There's a jungle out there. There's a jungle in here too.
Tap right on your phone, a microphone, a camera, checking out everything you do. Called paranoia, as the saying goes, even paranoids have enemies.
I'm not the one who's crazy. I'm not afraid of them. They're afraid of you and me. I could be wrong, yeah. But I don't think so. Cos there's a jungle out there. There's a jungle out there.
I'm only kidding with you, there's a jungle out there.
segueix el que passa a la ciutat a robir el dia.
Parlem de cultura i ho fem aquí al Rubí al Dia amb la regidora de cultura de l'Ajuntament de Rubí, Marta Oliva, que tenim moltes ganes que s'estreni aquí a parlar d'aquest nou àmbit. I també, acompanyada això sí amb un clàssic, ja feia temps que jo et trobava a faltar Àngel Miguel Castejón, i ja sabeu que és el responsable màxim d'aquell gran teatre internacional.
Això és una broma de tu i jo. Bueno, perquè un dia ho va dir una persona i mira, va quedar. Molt bé. Sí, la Pepa. No internacional, algunes coses internacionals han vingut. Has vist? Ja està. Marta, què tal? Molt bon dia. Bon dia, què tal? Doncs fantàsticament aquí, esperant que ens expliquis cosetes de cultura. Tu no tinguis por, eh?
No, no, jo por ninguna. Fantàstic. L'Àngel ja, com que està acostumat al que jo li pregunti, de vegades acabem parlant de qualsevol altra cosa. De qualsevol altra cosa. Molt bé. De cultura. Però de cultura. Això sí. La temporada estable ja ha començat. Anem a parlar una miqueta de com s'ha iniciat, de quina ha estat la resposta del públic de la ciutat, per exemple, a l'espectacle del Peyu, la Niña Bonita, que va ser el tret de sortida d'aquesta programació.
El Peyu va ser al dret de sortida l'última setmana de setembre, i bé, va anar bé. No va anar per sota de les expectatives, diríem. Ja sabíem que omplir el teatre és molt difícil, això ho sabem, i que era complicat d'omplir-lo. A veure, hi havia unes 300 persones, que ja està bé. D'humidor. Sí, sí.
I després al Guateque, que és un espectacle del qual també vam parlar amb els membres de l'Aula d'Extensió Universitària perquè va ser com si diguéssim la seva inauguració oficial del curs en col·laboració amb l'Ajuntament. I Marta, tu m'has dit abans que l'havies anat a veure. Sí, sí, sí. Vam estar-hi allà amb l'alcaldessa i diversos representants i ja hem de dir que era molt divertida. Ens ho vam passar molt bé.
Anem a veure una miqueta en general d'aquesta nova programació des de l'Ajuntament quin ha sigut el procés per fer la tria d'aquest espectacle. Què és el que voleu que la gent de Rubí trobi en aquesta nova programació?
Doncs aquí l'Àngel ens explicarà. Al final el que volem és que hi hagi una programació per a tots els públics, una programació on també no tenim res a envejar a grans ciutats i ara us explicarem i hem parlat del tastet de...
de dues obres que han estat al teatre però les següents que vindran són obres amb calat i que per tant tenir-ho a robí és un orgull i crec que és una de les qüestions que ens plantegem poder tenir obres de qualitat a la nostra ciutat i també buscar tots els públics possibles perquè també tenim
la part infantil, la xarxa, que organitza la xarxa, que també l'incorporem al teatre, inclús tots els esdeveniments que tenen a veure amb el cine, amb el Cicle Graudí. Per tant, jo crec que és una programació estable completa per tots els públics i sense sentir-nos petits amb altres poblacions, per dir-ho d'alguna manera.
De fet, algunes vegades a mi m'han explicat que hi ha gent, no sé, m'ho invento, no m'ho invento perquè m'ho han dit, de Sant Cugat o de Terrassa, que venen aquí a la ciutat a veure algunes de les propostes que es programen.
Sí, sí, sí. És cert, i suposo que per exemple a Pontia, que ja està ple, que ja està ple, que és el proper espectacle, bueno, a part del de la xarxa, que és abans, segur que hi ha gent que és de fora de Rubí. És una interrelació entre les ciutats de l'Ovellès, que a vegades jo penso que hauria de ser més...
més freqüent del que és habitualment. Per això, són altres històries i ho dic perquè moltes vegades no mirem, no ens fixem en el que fan al costat i ho hauríem de mirar més i tot això. Però bueno, això el que també provoca és que la gent que és de Sant Cugat vingui a rubir i a veure algun espectacle, la gent de Rubí se'n va a Gitterrassa a veure algun espectacle i Sabadell sembla que queda més lluny i també està molt a prop però...
Però no sé per què la relació Rubi i Sabadell és més dificultosa que la Rubi i Sabassa. Mira, això no estava preparat, però això acabàvem de parlar fa una estona amb l'Albert Soler, el nostre director, i jo li deia, potser és un tema de ferrocarrils, de transport, perquè la Renfe sí que té un contacte directe entre Terrassa i Sabadell en aquell cas.
Però per anar a Ferrocarrils, que és el que tenim més aquí a prop, doncs clar, si vinguessis de terra, per anar a Sabadell has de fer tot el viatge fins a Sant Cugat i canviar, no sé si té a veure o no, però bueno, hi queda la reflexió. No ho sé, és una qüestió històrica. Suposo que són les relacions amb iniciatives de jutjats i coses d'aquestes que et fan anar en un lloc i no en un altre, i de salut pública i coses.
De fet, estem veient unes imatges de... Què? Que hem de parlar de cultura. Sí, sí, parlem de cultura. Però, veus, és que al final són coses relacionades. El transport és molt important per a la cultura. De fet, la Lolita, amb aquest pontia, ha estat abans al Goya, que ho ha saurit tot,
a Barcelona. Clar, tenir-la aquí és un luxe que no has de pensar ni en el transport d'anar a Barcelona, ni que les entrades siguin més cares, o que ja aprofites el viatge i gastes uns diners a sopar o el que sigui. O a copita. Sí, sí.
De fet, és l'espectacle... Tots els espectacles que es programen, no sempre el programador, en aquest cas jo, els he vist. Però n'hi ha que prens confiança perquè saps qui és, qui és al darrere, qui ho fa, etc. Hi ha programes sense haver-ho vist.
a vegades de tant en tant hem tingut alguna decepció. En el cas de Póncia i en el Dones de Ràdio no és així. Els vaig veure tots dos i tots dos l'endemà, el primer dia elaborable, vaig trucar a l'empresa per reservar dates. I perquè Póncia, a part que és un espectacle basat en la casa de Bernarda Alba, Amunt dels Personatges, en Póncia.
La Lolita està impressionant. Jo sempre he defensat que és un actriu de les millors actrius que hi ha en aquest país actualment.
I està ella sola a l'escenari. És la segona vegada que ve Rubí, que també va estar sola a l'escenari fent La Plaza del Diamante. Bueno, és que tots els que han pogut agafar entrada disfrutaran moltíssim. I qui hagi llegit La Casa de Bernard d'Alba encara més. Un espectacle que té història perquè l'havia d'interpretar aquest paper la seva mare.
Bueno, precisament, molt antic diríem la proposta d'aquest personatge. Sí. Sí, sí. Visualment és molt maco també. Molt bé, molt bé.
Aquest seria un dels casos que segur que hi ha hagut gent de fora de Rubí que ha comprat l'entrada per venir aquí. I tant, i tant, segur. Doncs aquesta és una de les grans propostes, però estaves parlant també de dones de ràdio, que també és d'aquests casos, Àngel, que dius que vas sortir del teatre i vas dir això ho hem de portar, no, aquí? Sí. Dones de ràdio la vam veure quan van estrenar la Villarroel i hi ha una cosa que...
A part que des del començament ja dius això està molt bé, totes les tres actrius estan molt bé, etc. Quan s'acaba la funció és com si apretessis un botonet i tothom es va posar dret a aplaudir i a cridar i a dir bravos i de tot perquè està molt bé. Tracta un tema molt delicat que és el càncer de mama.
amb tres dones, amb tres situacions molt diferents cada una d'elles, però està fet de tal manera, el text, i està interpretat i dirigit de tal manera
que pots passar del riure i algú a plorar sense adonar-se'n. I en principi no hi ha ningú que se senti agredit, perquè a vegades penses que m'estan parlant d'un tema que és molt greu i tal. Molt bé. Llavors aprofito per dir que vaig sortir d'allà, com dius tu, i dilluns truco per veure si tenen data. I efectivament en tenien i ho portem. I de moment ja portem mitja sala venuda, amb la qual cosa ja és molt satisfactori.
Una cosa important que és que tant amb l'aula d'extensió universitària, en el cas de Guateque, i en aquest cas amb Moncolliga, amb dones de ràdio, l'Ajuntament de Robe intenta col·laborar amb entitats de la ciutat a l'hora de fer algun tipus de programació.
No és la primera vegada que ho fem ni amb l'obra d'extensió ni amb l'onco lliga, ja s'ha fet altres vegades. A més a més, per poc el mig d'octubre té alguna relació amb la càncer de mama, per poc no va poder ser el mig d'octubre, va ser l'1 de novembre. L'1 de novembre, eh? Serà el dissabte 1 de novembre a les 8 del vespre.
Com deies tu, amb la col·laboració d'en Colliga, però, Marta, també, amb una iniciativa que ens agrada molt aquí, que sempre estem dient, i que, de fet, Pontia també estava inclosa en això, tot i que, si hi ha algú jove que ens estigui sentint, ja no queden entrades, però per 5 euros...
Poden anar els rovinencs i rovinenques que tinguin fins a 35 anys a veure Dones de ràdio. Sí, és una de les iniciatives que crec que és important com a Roví. Abans parlàvem que tenim obres de teatre que podrien estar en altres ciutats i les tenim a Roví, per tant això ja és un...
és una alegria, però també el fet que nosaltres volem que els joves de Rubí s'incorporin en l'àmbit cultural que té a veure les arts escèniques i que palpin i toquin el que pot arribar a ser una obra de teatre com pot ser la de Poncia o com pot ser la de les dones de ràdio.
Creiem que és una aposta on com a ciutat hem de fer per treure els joves, que sempre acaben dient que l'oci, que hi ha rubí o no hi ha, això és oci del bo i per tant els animem a que puguin venir a la sala.
De fet, són dues propostes d'aquelles importants, que l'Ajuntament faci aquest esforç a deixar entrades més econòmiques. Però que, a més a més, després tenen un DJ i un pica-pica. No ens hem inventat nosaltres. Això és una cosa que es fa a altres equipaments a Barcelona, sobretot, i crec que a altres llocs ja comencen a fer-ho, també. Tot parteix d'una proposta de joventut dient que volem aprovar els joves a les arts escèniques i com ho fem.
Com ho podem fer? I parlant amb joventut vam arribar a aquesta conclusió. Hi ha dies que funciona més bé, hi ha dies que funciona més regular, diguéssim, però en principi és una imposta que tira endavant.
Parlaves abans, Marta, del tema del cinema, del cinema del cicle Gaudí, que també és una aposta important i que altres vegades l'Àngel ens ha dit que va creixent en nombre de persones que van a veure aquestes pel·lícules.
Sí, sí, és una aposta important. No sé si heu pogut veure la programació, però hi ha pel·lícules de calat i també animem que s'hi puguin apropar i anar a la sala a veure-les. De fet, la setmana vinent arriba Wolfgang, que és una de les més... Un dels èxits. Totes tres, les tres que han programat aquest trimestre, la programació ve directament de l'Acadèmia de Cinema.
i ens la proposen. Sempre hi ha alguna pel·lícula que és com més difícil i altres que són molt més comercials. Wolfgang, en aquest cas, és de les més comercials. Segurament la següent, Sorda, és una mica més d'orilla i molt lluny és espectacular, que no se la perdi ningú. La del Mario Casas. La del Mario Casas. Bueno, i... I el Vardaguer. I el Vardaguer, i a Sorda hi ha l'Álvaro Cervantes, i el Wolfgang... ara em sortirà el nom.
Sí, el que es diu ara, el Miki. El Miki és per bé. Vull dir que totes tenen... Després és una cosa que a mi m'agrada recalcar, perquè hi ha gent que no, com que és en català no hi vaig dir, no, no, no. O sigui, és producció, hi ha d'haver un tant per cent de producció catalana. Pot ser en qualsevol idioma, però si la producció, aquest tant per cent, és de fet a Catalunya,
o parteix de Catalunya ja es pot programar. S'han fet pel·lícules en versió original francès perquè hi havia un tant per cent de producció que partia de Catalunya. I amb l'Àngels Gunyalons que fa doble T. L'Àngels Gunyalons farà doble T. Al teatre, en aquest cas. Parlem també de la xarxa. De moment tenim dues propostes que podeu veure. De fet, aquest diumenge ja arriba una. Exacte. Com els pingüins.
També arribarà a Hotel Bucarès, serà el novembre, i la tradicional marató de comptes solidària, que està molt bé. No sé si, respecte a l'any vinent, com estan les negociacions amb la xarxa per continuar amb la programació.
Estem en això. Vull dir, nosaltres com a Ajuntament volem i necessitem que la xarxa segueixi el seu curs i farem el que sigui possible perquè així sigui. Així els hem traslladat i els hem de buscar dates ara. Perquè practem les dates que els diumenges ho fan. Llavors estem pendents ara de parlar amb la xarxa. Quines dates? Un cop al mes, fins al mes de maig, al juny ja no es fa res.
I una altra de les propostes que sempre intenteu fer a la sala és el tema de les residències. Hi ha companyies que ja estan acostumades a venir de tant en tant, o cada any o cada dos, a assajar un espectacle i llavors diguem que com a recompensa o com a intercanvi es fa una funció o dues, depèn del cas, aquí a la ciutat. En aquest cas tornen les teatres.
Torna a l'estat de teatre. Teatre, diem que és el clàssic amb les residències de Rubí. Hi ha un tracte, com aquell qui diu, ja molt familiar i tot. Però bueno, hi ha la documentació pertinent perquè puguin venir a fer les residències. Ah, que vingui a fer les residències i obre el teatre.
No arriba aquest punt de familiaritat. M'has de portar una cosa que es digui bé. Vindran a fer els últims assajos d'avui. No ploraré.
que la venda d'entrades també va molt bé, i automàticament després ho van presentar a Barcelona. I el fet de les residències, de cara a l'any que ve hi ha altres propostes que s'han d'estudiar, etcètera, però que l'Ajuntament de Rubí des de fa molts anys, una de les directives ha sigut aquesta, de fomentar les residències de les companyies.
D'altra manera, segurament el teatre seria molt difícil que vinguessin, perquè són companyies amb un catxet determinat i no tothom hi pot accedir. I a vegades, fins i tot, perquè els espectacles són molt grossos, demanen que en comptes d'una funció se'n faci més d'una.
Llavors aquí a la majoria de municipis se'ns escapa tot això, fora de Barcelona i Girona, per dir alguna cosa. Llavors els nostres es va perfecte. I ells estan molt contents. Si no, no tornarien. No tornarien. Està claríssim. Una manera de posar també Rubi al mapa, no? Cultural. Exacte, exacte. Deixes tractar també.
Anem a parlar també ja de l'última proposta que tenim programada, que sapiguem, perquè clar, jo ara veig quan no viene, Àngel, i l'any vinent què? No m'explicaràs res, no? No. Encara? Jo ho intento. No, perquè hi ha coses empelolades, però clar, això s'ha de... T'han de dir que sí, de tot. És a dir, no pots dir ara ja faré això i ja està. No.
Però tenim un clàssic, un clàssic nabalèic. Ah, bueno, sí. El concert de valsos. Aquest any coincideix amb el 30. Que és dimarts. Dimarts 30 de desembre. Sí. Sempre que s'ha pogut, s'ha fet amb 30. De desembre, des del primer dia, des de l'any 92, que es va inaugurar el Teatre Municipal de Sala, la renovació. I com cada any, accepta un any, que no va poder ser, l'Orquestra Sinfònica del Vallès, amb els valsos.
Que és un excitas, és una festa, eh? Totalment. Has vist alguna vegada? Sí, l'any passat hi vaig estar i la veritat és que impressiona quan sents en directe. Jo sempre dic el mateix, és una de les qüestions que impacta i que tothom alguna vegada a la vida hauria d'anar a un concert amb el directe que fan com fan ells. Així que els animo a la gent que pugui anar-hi.
I no us puc deixar marxar sense preguntar-vos per un equipament que estem desitjant que s'obri i segurament no em contestareu, no em donareu cap exclusiva ni res, però què passa amb el casino? Tenim data per inaugurar aquest equipament?
Estem molt, molt, molt a prop, però deixa'm dir-te que jo crec que això es mereix un dia concret que pugui venir aquí inclús l'alcaldessa a explicar-vos què és el que farem, com inaugurarem el casino i de quina manera. Però us podem dir que sí, que estem molt a prop.
i tot el servei de cultura està ultimant tant el que té a veure amb tot el pla funcional que porta al casino com tota la part d'inauguració que en breu us anirem informant.
Àngel, tu em sembla que encara estàs per aquí perquè tens unes ganes bojes d'inaugurar el casino, entre d'altres coses. Sí. S'inaugurarà, com diu la caldessa, en breu. Diríem que és com la... és que no em surt... volia fer una cosa d'aquestes esportives i no em surt. T'apreus la resposta? No, a la recta final. Ah, la recta final. Però més enllà d'això,
Podem dir desembre? Que serà l'any? Que serà 2025? Saps què passa? Que hi ha una cosa que la gent ho critica molt. Deixa-m'ho dir, Marta. La gent ho critica molt. Però és que depenem de tercers, que són les empreses externes. I a vegades les empreses externes... els tempos. I ens ha agradat inaugurar-ho abans. I no ha pogut fer.
Sí, com sigui, ja estem al final del camí, per mostra. Fa dos dies es van col·locar les estatuas i això ja demostra que estem al final del camí, perquè al final són aquells elements que es posaven en últim moment. Per tant, el que podem dir és que estem a puntet a puntet de poder explicar quina és la data i tot el que farem per a la inauguració, que jo el que diria a la ciutadania és que estiguin pendents, perquè jo crec que farem una inauguració molt xula.
on podem implicar molta gent, i per tant, que estiguin atents per si volen, i si ho puc dir així, xafardejar, que hi ha una part que a nosaltres ens interessa com a element de cultura, com incorporar-lo, dir-te dels equipaments culturals, però també hi ha una altra part on la ciutadania vol saber què s'ha fet, com s'ha fet i de quina manera.
i crec que el que estem plantejant donarà per les dues qüestions, per veure el que es fa a nivell escènica d'entre però també que la ciutadania pugui saber com a equipament què és el que s'ha fet i de quina manera. I ja només per acabar, Àngel, en aquesta programació del casino, hi haurà algun espectacle on tinguem rubinencs que vinguin a fer alguna cosa especial? Tu has plantejat. Els espectacles. No, no, no, digue en general la programació. La programació en general
Hi ha la sala, venia gent de Rubí, o vinculada amb Rubí, o nascuda de Rubí, o que ha treballat a Rubí, etc. I això, que si no conté una escena així, és un equipament que està obert a la ciutat, no pot estar tancat de portes enrere.
I ara que dèiem les escultures, les escultures es van perdre als anys 60, s'han recuperat, que és un element molt vistós a la façana. I a més a més, una és la musa de la música i l'altra és la musa del teatre. Vull dir que ja et defineix una mica tot el que t'estan mirant. Què vens a fer aquí? Pues teatre i música, no? També es pot obrir per a altres coses. Hi ha una sala polivalent que pot servir per a innumerables activitats. Vull dir que...
A més té molts valors afegits que això ja es veurà. Sí, ja es veurà, però jo només ho dic perquè com que tenim, entre d'altres, de talent rovinenc, tres actors que fan musicals, teatre, música, les muses, quasi no. T'imagines fer una data on vinguessin el Rubén Juste, l'Oriol Borés o el Victor Fernández? Seria la bomba.
Mira's amb una cara com dius. No, sí, clar, perquè aquesta gent té uns compromisos molt grans. Ja, ja, ja. El Rubén està a Madrid, l'Oriol està amb la Cubana, i el Víctor ara estava fent Marissel, ara no sé què està fent, però, bueno, sí, és un de... el que anava al... A la tele, sí. Al Super3. Està molt enfeinat, però mira, podia ser una carta als reis, eh?, de poder fer un esparlar. Hi ha més gent, eh?, hi ha més gent de Rubén que no fan musical i que treballen molt, eh?
Molt bé, doncs estarem a la white de veure quina data concreta tenim aquest casino i mentrestant ja sabeu, l'activitat de Rubi no para i el teatre municipal encara menys i tenim totes aquestes propostes que ens heu vingut a explicar. Marta, moltíssimes gràcies. A vosaltres. I Àngel, ja saps que el Rubi el dia... Mira, està penelope cruze de les gràcies. Ja saps que també és casa teva aquesta. Gràcies, que vagi bé.
segueix el que passa a la ciutat a robir el dia. Our life together is so precious Together we have grown We have grown
Although our love is still special Let's take a chance and fly away Somewhere alone
Així es diu aquesta cançó, com començar de nou, just like starting over, de John Winston, Ono, Lennon, que hagués fet anys. Avui va néixer un 9 d'octubre de l'any 1940 a Liverpool, ja sabeu, un dels membres més importants dels Beatles, i que malauradament van assassinar un 8 de desembre de l'any 80 a Nova York, allà a l'edifici de Cota, on estava vivint.
hagués fet 85 anys avui. El recordem amb una de les cançons que a mi particularment m'agrada més, aquesta. Just like starting over Starting over Why don't we take us along Take a trip somewhere far, far away
Like we used to in the early days. It's been a two, one, two, three, four times. No one wants to play in my little time-fly zone.
Just like starting over.
segueix el que passa a la ciutat a robir el dia.
I cada dues setmanes la cultura, en aquest cas, literària, també és protagonista al Rubialdia, gràcies a l'activista cultural, que és com la vaig batallar ja fa un temps, la Carme Pumereda. Hola, bon dia. I, a més, ho he dit, ara amb la Marta Oliva i l'Àngel Miguel, l'activista cultural que es mou i molt.
Sí que en Balló, sí. Sí, sí, sí. No només amb llibres, sinó amb els temes de la xarxa que hem estat parlant fa un moment. Amb teatre. I en Enric Pallares, que ha vingut també carregat de llibres per fer aquestes recomanacions que fem cada dues setmanes per al públic. És que ja és Nadal, gairebé. Ja és Nadal.
No, no és Nadal, però la veritat és que sí. Evidentment, ja van sortint moltes novetats de Nadal. Hi ha molta gent que ja s'està comprant els regals de Nadal. Què dius, ara? No em pregunto, t'estic preguntant a tu. Ah, no, no. Veieu que molta gent ja diu... És que vull regalar una cosa per Nadal. Algú, eh? Algú, sí, però molt poca gent. El que passa és que és veritat que, evidentment, la maquinària editorial, diguéssim, les ofertes...
Jo perquè és el sector que conec, els llibres, però en tots els altres segur que també. Doncs s'està preparant ja des de setembre que pràcticament estan sortint grans llançaments i grans llibres, moltes novetats. Bé, una fricada que vaig a dir ara, l'altre dia vaig anar a un súper a comprar i ja vaig veure que hi havia estorrons i...
Tu rons, imagina't. Encara hem de passar tots sants. I les llums de Nadal penjades en molts pobs, quasi tot arreu, menys a Rubí, però allà on vas hi ha les llums de Nadal. Mare de Déu. Quines presses, no, que tenim? És que al final... No massa ràpid. Es crema tot abans d'hora. Després dura massa, perquè després, clar, ja fa... Fa un mes que ho tens allà tot penjat. Mare de Déu.
Bé, doncs comencem perquè em porteu molta cosa. Jo sí que tinc un parell de llibres que penso que els pares ja se'ls poden començar a reservar o pel tió o per ells. Un és la història del Jim. El Jim és un nen que vol ser pirata. És un nen que a casa seva doncs ha tingut un nadó.
I llavors el Jim no està gens content i li comença a enviar unes cartes al senyor Capità Pirata, que viu a Alta Mar, lluny, molt lluny. I al Capità unes cartes són precioses, llàstima que avui no ho podem veure. I al Capità li diu que sí, i el nen aquest se'n va a fer de pirata. Però els seus pares al final el localitzen i li envien unes cartes que el troben a faltar, que vinguin.
I ell diu que no, que ell és un pirata i que té el seu lloro i va explicant, no? I els pares continuen continuant, però al final, com que l'estómac funciona molt bé i els pirates mengen poc, sobretot pomes, perquè ets un grumet, al final per aquí el convencen i torna a casa i veu que no és tan dolent ser el germà gran.
L'he trobat una manera preciosa de treballar a la geologia. Sense dir-ho, és meravellós i el capità pirata és fantàstic. És un dibuix molt bonic. I amb un pelican que porta les cartes de casa als pares.
El vaixell pirata i del vaixell pirata que són els pares. L'he trobat maquíssim, és un llibre ben bé per regalar, per explicar i per tenir-ho a les escoles, perquè és una manera molt diferent. Més amb l'acre i tot, eh? Sí. Ah, ostres, està lacrat, el pelí que no l'acre.
Clar, hi ha la reproducció de les cartes, diguéssim, no?, a dintre. Mira, i les pots obrir... Desplegable. Això és molt xulo. Sí, és molt xulo. Molt bonic. En Jim vol ser pirata de John McNiff, si no m'equivoco. John McNiff i de Nikola Slater. Slater. Molt bé. Amb cartes desplegables. És molt bonic. I, clar, està molt enfadat, el Jim.
Ja passa. Per això vol ser pirata, perquè pensa que a la vida de pirata tots són bufà i fer ampolles, i veu que no, que no són bufà i fer ampolles, sinó que ha de treballar molt. I tot plegat perquè estàs gelós perquè li ha vingut un germà, no? Sí, però clar, ell això no ho diu, eh? No, no ho diu, però... Ell vol ser pirata. Bé. Molt bonica. Aquesta és una de les recomanacions de la Carme. Enric, què ens portes tu avui? Doncs per fi, ahir dia, a veure, 8 d'octubre,
va sortir una de les novetats esperades i un dels grans llançaments, això que dèiem de cara a Nadal, que si hi ha algú dels que ens està escoltant, que segur que n'hi ha molts, que han llegit la saga Blackwater, la saga de sis llibres que va sortir ara fa cosa de gairebé dos anys,
que eren sis llibres de format petit, en què t'atrepaven des del primer llibre i havies de continuar amb el segon. El tercer, editats d'una manera excel·lent, amb una edició preciosa, Blackwater, ha estat un fenomen espectacular. Amb l'edició aquí a Espanya, en català, en castellà, s'han venut més d'un milió d'exemplars entre català i castellà, entre els sis. Doncs...
El retorn de l'autor de Blackwater és el que tenim des d'ahir a la llibreria. Filla de la venjança, amb edició en català i en castellà. És un llibre sol, aquest no és una saga, no té continuació. És un llibre que es resol del mateix autor Michael McDowell,
L'edició és preciosa també, és amb el mateix il·lustrador que va fer l'altre, aquest és un format més gran i en tapa dura, però segur que tots els que han disfrutat, que ja et dic que són molts, perquè és una literatura que t'atrapa, és una literatura d'entreteniment, però ben feta, però que...
Aquest autor, recordem, és un autor americà dels anys 80, que en el seu moment va publicar molt, però més enllà dels Estats Units no. Però en allà havia estat admirat per grans escriptors com Stephen King o com autors molt reconeguts.
i en aquí no havia arribat fins ara, fins ara que ha començat a arribar a Europa des de fa uns anys. En aquí ens trobem una protagonista, una dona intrèpida, la Philomela Drax, que rep una carta, una carta inquietant del seu avi, que és molt ric i que viu molt lluny, que li confessa que necessita ajuda, que necessita que el vingui a ajudar perquè ha rebut una sèrie de manasses
que li fan patir molt per la seva vida. Aleshores, tenim tota una sèrie de materials, de fet... Ui! Esteu de cartes, avui, una altra carta. Tinc la carta, la carta. Tinc la carta on això... Quina meravella. El que li envia l'oncle, la neboda, que li envia... Això què són diners?
Són diners, és un bitllet de 20 dòlars perquè agafi el tren. Senyalia el Josep que el vol veure. És un bitllet de 20 dòlars perquè agafi el tren i se'n vagi cap a visitar-lo. I això què és? Una targeta ETA de la senyoreta Katie Jepson. Vident extraordinària. La millor vident en qüestions d'amor, salut, plet, pam pam pam pam.
I el que m'he deixat, que veig que aquí no hi és, és el punt del llibre, que, perquè us faci... perquè us feu una miqueta d'idea, té una forma de martell ensangonat. Ui! Aquesta t'agrada, eh? Ja està, ja no dic res més. Filla de la venjança, Michael McDowell.
Escolta, Enric, he llegit que diuen alguns crítics que la seva manera d'escriure està entre Stephen King, que estaves parlant abans, i Jane Austen. Se'n necessita un poco esto, un còctel? Jane Austen, clar, Jane Austen. Hi ha tota una sèrie de referents de món americà que hi són...
tu trobes amb molts dels autors, amb molts dels autors així, de gran narrativa. Evidentment, Jane Austen, que aquest any és el 250 aniversari, més a més, vull dir que aquest any surten edicions de la Jane Austen, espacials, il·lustrades, de tota manera. I un dia potser en parlarem. Doncs són aquests referents que amb els grans autors de narrativa nord-americana te'ls trobes.
trobes Allan Poe, trobes Jane Austen, pots trobar tots aquests autors que els reconeixes d'alguna manera. Alguna cosa de l'estil, no? De l'estil, això és dels ambients.
Molt bé. Doncs una altra recomanació, filla de la venjança, del Michael Macdowell. M'has dit oi? Sí, Michael Macdowell. Perfecte. Carme, què més ens portes? Doncs un dels llibres més bonics que he llegit aquest any. Es diu ràpid, eh?, perquè segur que has llegit un munt. Per nens i nenes petits. Es diu Farineta, sisplau. És la història de l'os petit, dels tres ossos.
que és el Melós, que està en el llit tranquil·lament, està llegint un llibre i està mirant què està passant, perquè li falten dos o tres pàgines. Li truquen a la porta i se li presenta la Rinxols d'Or, que vol les seves farinetes, perquè són unes farinetes boníssimes. Diu, té, té. Diu, però espera't un moment, se'n torna al llit, quan torna a agafar el llibre, que ja està a punt de saber com acaba, piquen a la porta i es troba
a la capotxeta bastant amoïnada perquè l'os, el llop mala pell...
se li ha crospit a l'àvia. I diu, però vull les teves farinetes, que són molt bones, i a l'Oset li prepara i torna dalt a l'habitació. I al cap d'una estona tornen a picar la porta, i són els porquets... Quina barreja, no? Hi ha tothom aquí. Tothom. El llop els ha fet malbé les seves cases. Clar. I com que no tenen casa, tenen gana, ponen les farinetes de los malos. I finalment, qui arriba...
Oh, no, no. Ho has explicat? Has fet un espòiler? No, no, és igual. És igual? És igual. Arriba el llop mala pell. El llop mala pell li prepara les farinetes i quan està dalt... S'escruspeja a tots.
però el porquet baixa, està a punt d'acabar el llibre, i diu... Perdoneu. No és l'àvia, és el llop. Baixa corrents i li comença a preparar les farinetes i li posa tanta pebre que li passa com a mi. Perdó. I agafa estornuts. Li agafa uns estornuts i surten...
Tots, els animalets, amb l'àvia inclosa, i el llop encara corre ara pel gos. Això sí que és sense ficció. I llavors els li diuen, no, no es donis farinetes. Explica'ns com acaba la història. Estan tots a dalt de llibre, a dalt de l'habitació, tots, mireu. Tots al llit, allà, acabant. Perquè, clar, pobra bèstia, no l'hi han deixat. I es diu farinetes, sisplau, i li ha trobat una amonada.
Déu-n'hi-do. Preciós. Estem un altre d'aquests que el poden reservar per... Ahir us ho deia, ja el podeu reservar per Nadal, perquè és que val la pena. Ja, un regal pel tio, com deies, o per reis, no? O per tu, si et fa gràcies, llibres infantils, perquè són una monada.
del Marc Bautabant, es diu, a l'autor. I Laura Mutxa, que és la il·lustradora. Perdoneu, eh? Perfecte. Això és el que he tirat pebre. Sí, és que vés amb compte. Bé, una altra recomanació, tenim temps. Doncs mira, ahir vam fer la presentació i va estar molt i molt bé.
d'un llibre d'una de les autores de literatura juvenil, sobretot, però també d'adults catalanes, que és la Cara Santos, l'autora materonina, ahir ens va visitar, va estar acompanyada de l'escriptora
i van fer una presentació que si algú té interès i la pot recuperar al nostre perfil d'Instagram va estar molt i molt bé. És una gran història l'amor que passa, es diu el llibre. És una història, és una novel·la, és una novel·la molt personal, perquè és una novel·la
que els protagonistes són els pares de l'autora, i la novel·la ha estat escrita a partir d'unes cartes que es escrivien entre els seus pares de jovenets, quan es van conèixer.
La història té molt d'atractiu perquè era una... estem parlant d'una noia molt joveneta, molt de 16 anys, de materó, que no havia sortit mai del poble, diguéssim, d'una família, doncs, més o menys... Benestant. Benestant, burgessa, tal, i d'un senyor, sevillano,
de Sevilla, de la Sevilla capital, que vivien allà i que tenia deu anys més, volia dir que en tenia 26, i que era un senyor, doncs, que era un senyor andalús, sevillà i... Un Don Juan. I un Don Juan.
Abans ho va explicar ella i la cosa arrenca, la història aquesta entre els dos, és una història, és un amor epistolar, diguéssim, i que arrenca a partir d'una, diguéssim, una revenja, una juguesca d'unes nòvies, novietes que havia tingut aquest senyor i que les havia fet enfadar i que van posar un anunci en un diari
en què deien senyor, sevillà, no sé què, tal, tal, tal, tal, busca correspondència amb noies de 15 a 65 anys. Catalanes. Catalanes o no. O no. I aquí van publicar-ho i qui va llegir aquest anunci va ser... El pare de la Care. La mare de la Care. La mare.
Doncs ho hem de deixar aquí, però a l'Instagram de Record de llibre podeu recuperar aquesta presentació de la Care Santos amb la Núria Prades, de l'Amor que passa, una de les recomanacions de l'Enric, igual que filla de la venjança, que també us la recomana, i les recomanacions de la Carme, aquest farineta, si us plau, i en Jim vol ser pirata, sí que teniu opcions per a tots els gustos. Nosaltres hem de marxar ja perquè arriba la informació. Moltes gràcies, Enric. Gràcies a vosaltres. Moltes gràcies, Carme. I ens veiem d'aquí dues setmanes. Que vagi molt bé.
Sí, no? És veritat, és veritat. És perquè ens veiem demà, però no. Gràcies.