Són les 11 del matí.
Molt bon dia. Esquerra Republicana situa la concreció d'usos del casino i del futur hospital de dia com a condicionants de les negociacions del pressupost municipal d'aquest 2026. Els caps de l'oposició demanen al govern local del PSC i en Comú Podem que es presenti al pla d'usos del casino i que pressioni el govern català
per definir quan abans millor la cartera de serveis del que ha de ser el centre d'alta resolució. Recorrem que després de facilitar els pressupostos de 2025 amb una abstenció, l'equip de govern ha tornat a buscar el suport dels republicans per als comptes d'aquest 2026. Montse Soler, que és la portaveu d'Esquerra, explica que abans de valorar un possible nou acord volen veure el pla d'usos del casino, inaugurat fa un parell de mesos, però sense una guia clara de la seva regulació.
Fa mesos que des d'Esquerra Republicana reclamem aquest pla funcional del casino de la nostra ciutat, un equipament que hem recuperat per tots els rubinencs i les rubinenques, un equipament històric i que ha costat a més molts diners. Per tant, volem saber quin és el planejament i el plantejament que té el govern municipal de cara a l'ús d'aquest casino municipal. Voldríem saber quina serà la programació estable, quines entitats hi tindran accés, amb quines condicions...
Sobre els acords del pressupost 2025, actualment prorrogat i en vigor, Soler explica que tots els compromisos estan en marxa, però no en el nivell de concreció o execució que potser haurien desitjat.
I la Rua de Carnaval va tornar a treure milers de robinencs al carrer dissabte i un total de 15 comparses van desfilar amb temàtiques com la literatura, la música, el circ, la prehistòria o fins i tot el Rei Lleó. Com és habitual, milers de persones sortien dissabte a gaudir.
de la Rua de les Comparses, l'activitat sens dubte més multitudinària de tota la programació del Carnaval. La previsió d'una forta ventada havia fet plantejar-se la possibilitat d'alterar o de suspendre fins i tot l'activitat, però finalment el temporal va esquivar el Vallès i la Rua es va poder fer tal com estava prevista. Una vegada feta la desfilada, el Judat ha de valorar ara les propostes i fer el seu veredicte que es donarà a conèixer aquesta mateixa tarda.
Finalment van ser 17 les comparses que van participar a la Rua de Carnaval després de la carrossa de la companyia Letal. Desfilava la comparsa Som Rio, promoguda per un multitudinari grup d'amics inspirada en els guacamais blaus de la famosa pel·lícula infantil. L'AFA de l'escola 25 de setembre va seguir en Lluernet amb el 25, una proposta que explica la vida que el sol dona a plantes i insectes que literalment va fer desfilar la Mare Natura.
I els guanyadors de l'any 2024, la fada a l'escola Torre de la Llebre, es van inspirar en el món de Willy Fogg en el seu muntatge La Torre Volta al Món en 80 dies. L'aixola va proposar un viatge musical. També la colla de castellers, per exemple...
ens van fer viatjar fins a l'època medieval i l'AMPA de l'escola Montessori va recuperar la nostàlgia del videojoc PACMA dels anys 80. Insistim, aquesta tarda sabrem qui guanya aquest concurs de comparses a partir de les 7 de la tarda a l'Auditori del Museu Municipal Castell i els tres millors muntatges s'emportaran 1.400, 700 i 400 euros. T'expliquem tot el que passa a la ciutat.
I en esports, a la jornada de Carnestoltes es van disputar sis partits amb resultats positius al futbol sala. Toni Bravo Rodríguez. L'esportiu Rubi Femení va guanyar un a tres a la pista d'alcalde. Es continua a tercera, a segona divisió, 46 punts, a només un del Linyola. Les Rubininques encadenen dues victòries en les últimes tres jornades. Mantenen viva la lluita per la segona plaçada.
Triomf contundent dels nois de l'esportiu Rubí, 6 a 2 davant de l'Olímpic Floresta, un duel directe a la zona alta de tercera. Després del 3 a 2 al descans, els de David Parria van dominar clarament a la represa. Amb aquesta victòria, els Rubinengs són cinquents, 32 punts a només un del seu rival.
Pel que fa al bàsquet, victòria important del CEP Sant Jordi Femení, que ha guanyat 52 a 62 a la pista del Castellbisbal. Les rubinenques es van tenen segones. El masculí, en canvi, va perdre 67 a 94 a l'escola Montserrat. Els nois, doncs, són penúltims, amb 5 victòries, 11 derrotes. Quan el Waterpolo, derrota prevista però competida dels nois del Club Nadació Rubí, que han caigut 6 a 19 davant de l'Atlètic Barceloneta, tot i la diferència de nivell, els de Rui Tiago han deixat bons moments de joc i millors sensacions col·lectives.
Tornem amb més informació, com sempre, més informació de la nostra ciutat en una hora al butlletí de les 12.
Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales. En el Branch hablamos sin filtros de lo que de verdad importa. Salud, bienestar y emociones.
Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del supermancat, amb un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música dels 70, 80 i 90 amb el millor sonido analógico.
Sonido vinilo. Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo. Con José Verde.
A Ràdio Rubí, els dilluns, toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Jack Daniels, Johnny Walker, George Dickel, Jim Beam. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música. Let's drink too loud.
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila. Fes la teva
Rubí al dia amb Belén Tierno. 11 i 8 minuts, recte final del Rubí al dia. Després de les primeres hores més informatives i de la tertúlia, entrem a la part més cultural del magazín.
Avui tenim una nova edició de l'Explica'ns el teu rotllo del gra. Ens acompanyaran Manil Miras, del grup fotogràfic Rubinen, que fa de mestre de cerimònies, i Jordi Chamagué, un fotògraf de Terrassa, que es dedica a fer fotografia de natura i que serà l'encarregat dimarts vinent de parlar de les seves fotos, en aquest cas d'Alaska.
En uns minuts coneixerem el Guille Calixto, un jove portuguès que porta uns anys a la nostra ciutat i que ha escrit el llibre Salto a l'èxit. De vegades, les persones molt joves, que han tingut una vida molt intensa, poden explicar moltes coses i ser un exemple en la seva experiència.
I avui el convidat musical és Alex Warren, que s'assuma al cartell d'actuacions del Brit Awards, que seran el dia 28 de febrer. L'organització ja ha confirmat la seva presència, estarà al costat de figures com Harry Styles, Olivia Dean o Mark Ronson. Avui escoltarem Alex Warren al voltant de dos quarts de dotze del matí.
I recorda que tenim un telèfon al que pots trucar per fer els teus comentaris o suggeriments. És el 93 588 59 60. Segueix el que passa a la ciutat a Rubia el dia.
Avui parlem d'un llibre molt especial, es diu Salto a l'èxit. A priori, podria semblar un llibre d'autoajuda o de superació més, però la cosa canvia quan descobreixes que està escrit per un noi joveníssim de només 16 anys. És el Guillerme Calixto. Ell prefereix que li diem Guille. Guille, bon dia, benvingut. Bon dia. Muy agradecido de poder estar aquí y hablar un poquito de...
Lo que a mí me ayudó a cambiar. Naciste en Portugal, concretamente en Torres Vedras. Sí. Y dices que no tuviste una buena infancia. ¿Quieres explicárnoslo? O hasta donde tú quieras. Sobre todo para que entendamos por qué con 16 años has hecho un libro que se llama Salto al Éxito. Bueno, allí la vida no es como aquí. Porque yo cuando llegué aquí pensé que los colegios eran iguales. Aquí los colegios...
De momento en los que he estado son mucho más pequeños y normalmente los profesores están en el patio cuando tú estás, pues están vigilando a todos de lo que hagan, ¿no? Y allí no, hay dos colegios a lo mejor son tres veces más grandes que estos y los profesores están todos juntos en un mismo sitio. Entonces tú puedes hacer lo que sea que nadie se va a dar cuenta.
La gente que nos está escuchando o que nos está viendo estará alucinando, porque al final Portugal es un país que está aquí al lado, con el que compartimos territorio, pero además muchas otras cosas. Quiero decir que los portugueses y los españoles somos muy parecidos, pero hay pequeñas diferencias, seguro, cosas que son mejores aquí, cosas mejores allí. Y, por ejemplo, esto no lo sabíamos. Esto aquí pasaba hace...
Hace años, cuando yo era pequeña, los profesores estaban en un lado, por ejemplo, en los patios, y los alumnos estábamos allí un poco campando a nuestras anchas. Eso me imagino que fue lo que te generó problemas en la escuela, problemas de bullying. También, porque allí tú tienes que juntarte con una cierta gente para que eso no te pase. Y tienes que hacer ciertas cosas que a lo mejor luego llegas a casa y dices, ¿por qué lo he hecho, no?
Pero luego pones a pensar y dices, tengo que hacerlo o luego lo que me pasa será peor. Entonces tienes que juntarte con gente que se pasa el día en dirección y tienes que estar con ellos. Porque yo veía gente que no hacía lo que hacíamos nosotros, que sacaba buenas notas, no como yo, y no tenía grandes amigos, estaba siempre solo.
Vamos, que tuviste que elegir entre ser de los malotes, si se permite la expresión, para ser popular, para no tener problemas con otros, etcétera, etcétera. Y eso hizo que descuidases los estudios, porque claro, si está uno en una cosa, no está en la otra. Me decías antes, he cometido errores. Y yo te decía, bueno, todos hemos cometido errores y eres muy, muy joven para haber cometido errores. ¿Cuándo te das cuenta tú de que no vas por el buen camino?
Cuando llego aquí, porque yo allí... Yo vivía con mi abuela. Ahora que has sacado el tema de explicar un poco antes de llegar. Yo vivía con mi abuela y mi abuelo. Y mi padre estaba aquí en España trabajando. Entonces yo vivía con ellos. Y claro, cuando yo vivía con ellos, pues, personas mayores, no podían hacer gran cosa solos. Y yo, por elegir lo malo, casi nunca estaba con ellos. Entonces yo comencí errores de fumar incluso.
Y hoy pues me arrepiento, ya no lo hago. ¿Pero con cuántos años? ¿Con 12? ¿O antes? Porque viniste aquí con 12. 11, finales de 11. Ajá. Y no vape, tabaco normal. Y muy poco, de hecho. Y cuando llegué aquí, pues las colegas que hoy en día son mis hermanos literalmente, pues han hecho que yo se lo dejase. Porque cuando llegué aquí estuve más o menos unos cuantos meses siguiendo haciéndolo.
Solo porque, claro, llegas a un país nuevo, un cole nuevo, no hablas con nadie. Pero, pues peor aún, más ganas tenía de fumar, pero ya después comencé a conocerlos, a hablar con ellos y lo dejé. Y...
Claro, tú venías siendo el malote de la clase y llegas a una clase de sexto de primaria o de... De primero de la ESO. De primero de la ESO. Y aparte de las complicaciones de venir de un país que aunque esté aquí al lado es otro país, por tanto se habla un idioma diferente, aunque sean muy parecidos, tú te encuentras allí en una clase...
Absolutamente diferente al sitio donde venías, ¿no? Y es otra vez volver a pensar, ¿y ahora qué tengo que hacer? ¿Tengo que volver a ser de los malotes, de los populares? ¿Voy a ser de los que estudian? Tuve mucha ayuda de los profes, porque no sé cómo, pero se dieron cuenta de que yo no iba bien. No sé cómo, pero...
La primera semana ya me llamaron para preguntarme ¿Qué te pasa? ¿Estás bien? ¿A partir de ahora te ayudamos en clase? Y yo, vale. ¿Y tú? ¿Cómo? ¿No me van a pegar la bronca? Si la estoy liando parda. Allí o tengo que echar la bronca o te dejan en tu esquina de la clase donde te sientes en la esquina y al final y si no quieres hacer nada pues no lo haces. Pero yo llegué aquí pues no, fue todo diferente.
El libro se llama Salto al éxito, pero explícanos, es la historia de tus vivencias, porque explicas la historia de un protagonista junto con sus dos amigos, que entiendo que ahí sí que hay una parte autobiográfica, ¿no? Sí. Y tus amigos, pero no explicas la historia de tu vida, ¿no? ¿Explicas una especie de aventura? Sí, porque yo con los dos colegas que mencioné hicimos parkour hace un... no sé, dos años, a lo mejor lo dejamos.
Un poco menos. Y cuando teníamos algo ya más de experiencia, queríamos un canal de YouTube. Se llamaba Parkour Rubí. Pues sin Rubí. Y luego lo abandonamos. Entonces yo me guié por ahí también y dije, voy a hacer que los tres protagonistas se hagan millonarios a base de ese canal, que ya no existe, pero bueno. Contando una historia de una anécdota que me contó mi padre en Portugal hace completamente dos años.
Nosotros pasamos por delante de una casa de un amigo suyo que murió hace mucho tiempo, muchísimos años ya, y era millonario, tenía mucho dinero. Pero él cuando iba al bar, él hablaba todos los días de yo tengo mucho dinero, pero no puedo curarme porque él tenía cáncer. Entonces yo dije, voy a usar el canal que tuvimos nosotros para crear una historia que a la gente le cambie la mentalidad del dinero y poner una anécdota que diga de que
A lo mejor hace falta un par de millones, no digo muchos, para ser feliz, pero tampoco hace falta miles y miles de millones para ser feliz. A lo mejor con cinco ya estás bien, vives bien.
Madre mía, con el malote de la clase, con 16 años, la de vueltas que le has dado a la vida. Cuéntame, porque esto, no sé si es una anécdota podríamos decir, pero me lo contabas, ¿qué pasó cuando enviaste el libro a la editorial?
Porque, claro, nosotros estamos sorprendidos de estar ante un chico de 16 años que tiene este discurso y que tiene la cabeza tan bien amueblada, a pesar de que él diga que ha cometido errores. Pero, claro, cuando tú envías el libro, explícanos cómo fue eso. Yo tardé un año anterior en escribirlo. De hecho, no me saqué la ESO por escribir el libro, el cuento. Estábamos a principios de cuarto de la ESO, el último año,
Y estábamos trabajando mucho todos en tutorías y tal para hacer el viaje de final de curso. El destino era Menorca, entonces esto hizo que nosotros quisiéramos que llegase el mes para ir y tampoco hacíamos nada porque estábamos pensando en que llegase eso. Sumando eso a que en catalán, la clase de catalán, junto con la de castellano creo,
nos hicieron escribir un mini relato, pues yo ahí hice, digo, lo hago y ya está. Pero me empezó a gustar tanto hacerlo y a darme cuenta de que empiezas a escribir, la cabeza empieza a dar vueltas y a decir esto, esto, esto, que no paras, entonces tú te das cuenta de has escrito dos hojas. Y luego yo llegué a casa y me aburría tanto que cogí la hoja de eso ya con la nota y comencé a escribir, a escribir, a escribir.
Y antes de empezar le di cuenta lo que me dijo mi padre, el canal antiguo... Y cuando me quise dar cuenta estaba escribiendo un libro. Y bueno, acabo cuarto de la ESO. Yo en clase no hacía nada porque teníamos dos ordenadores. Y estabas escribiendo el libro. Y yo estaba escribiendo. Es que vamos, no me saqué la ESO porque estaba escribiendo un libro, ya dice bastante, ¿no?
Y me quitaron el ordenador bastantes veces a dirección. Claro, ¿quién se iba a creer que estabas escribiendo un libro? Claro, decía, yo estoy escribiendo, no estoy molestando a nadie. Era profe, no, es que tienes que hacer esto. Claro, pero no solamente había que estar escribiendo, había que hacer también el resto de materias. Y cuando escribes el libro, en algún momento piensas, voy a enviarlo a una editorial, por si acaso, ¿no? Yo la envié a dos. La primera fue por separado, no fue junto.
La primera fue de Atlantic Books, pero me dijeron que yo la investigué un poquito y al final me contestaron y me dijeron que querían publicar. Pero yo antes de eso hice una investigación, recomendada no por mí, recomendada por la madre de mis colegas, que me dijo, antes de firmar, investiga, a ver qué dice la gente de esa editorial, cómo trabaja...
Y yo me di cuenta de que no ayudaban a los editores, a los autores. Entonces tenías que hacer tu trabajo, tenías que buscar distribución, tenías que... Era como autopublicar con Amazon, pero más caro. Y encima se llevaban una parte. Claro. Muy importante. Entonces solo tenías de... Pagabas igualmente, pero solo tenías el libro. Luego tenías que moverlo tú, no tenías nada de ayuda. Y entonces les envía un mail...
y diciendo que no quería, quería rechazar la propuesta. Y dije, ya está, la abandono, no hago nada. Y luego en casa de ellos me puse a buscar, porque le empecé a contar, la editorial esta no sirve, es muy mala, no me gusta. Y por curiosidad empecé a buscar editoriales en Google. Y me salió esa, que tú pagas lo mismo...
Bueno, pagas lo mismo, depende de que tienes la preventa, entonces si tú no vendes todos los libros, tienes que pagar los que han faltado. Y acabé pagando lo mismo que en la otra editorial, pero tenía contacto por WhatsApp directo y ellos me hicieron la distribución en Amazon, en Corte Inglés, en Fnac y en muchos más sitios y también en su página web.
Pero antes me contabas cuando me llamaron para decirme, oye, te vamos a editar el libro. Pensaban que estaban hablando con una persona joven, pero de más edad, ¿no? Sí, porque yo estaba comiendo con mi padre y de repente me llamó un número privado y él me dice, Guillerme Calisto. Y yo, sí. Y me preguntó, ¿tienes una hora o dos para hablar? Y yo, sí, ¿pero quién es? Somos de Editorial Autografía y te queremos publicar el libro. Y yo, vale.
Y estuvimos más de media hora hablando de cómo es el contrato, todo lo que trae, todo lo que tiene que hacer yo y la ayuda que me darían. Y luego me dijo, ¿qué edad tienes?
Pasó media hora, ¿eh? ¿Qué edad tienes? Yo, 16. Y él, ¿cómo? Y yo, sí. Y le dice, yo pensé que tenías 25, 26, 30. Porque un libro así, claro, no lo escribe un chaval de tu edad. Un chaval tan joven. Y me dijo, pues llama a tu padre, porque claro, eres menor. Y hablando de un contrato, tiene que estar tu padre.
Bueno, me río porque me estoy imaginando al señor de la editorial diciendo, Dios mío, si tenemos a un escritor muy pequeño todavía. A nosotros nos ha llegado esta historia tuya a través del curso que estás haciendo. ¿Por qué?
El salto al éxito es ese libro que has escrito. Luego hablamos de si vas a seguir escribiendo. Pero en realidad tú no acabaste eso, porque estabas escribiendo un libro, pero sí estás haciendo un PFI, que son estos cursos de formación profesional que hacen
Algunos chicos y chicas que no han conseguido sacar la ESO, pero que gracias a estos PFIs pueden reincorporarse al mundo académico. Concretamente tú lo estás haciendo de auxiliar de montajes de instalaciones electrotécnicas en edificios. Una vez acabes este curso, que estás en la mitad, ya podrás incorporarte a la formación profesional. ¿Es lo que tienes pensado hacer?
Sí, ya lo hablé con la persona que tenía que haber venido hoy. Pero bueno, oye, no pasa nada que no hayas venido, tranqui. Lo hablé con ellas y me dijeron que tenía que seguir, yo también. Pero no quiero seguir el decisista. Ajá.
no es un trabajo que me gusta y no me veo en la obra básicamente entonces busqué es que en la obra y escribiendo libros lo veo difícil busqué de técnico de sonido ajá en Sabadell creo que es sí y dije me saco el PFI y después hago esto dos años y a lo mejor hago superior a lo mejor no luego veré
Has hecho referencia, decías, a la persona que tendría que haber venido. Él me decía, yo no tengo madre, pero voy a venir con la que es como si fuera mi madre adoptiva, que es la madre de uno de tus amigos. De hecho, las madres de tus dos amigos que dices que son tan importantes para ti, pues un poco se han convertido en tus madres, ¿no? ¿Quieres nombrarlas? ¿Quieres decir su nombre para reconocerlas?
Bueno, desde aquí un saludo a la maravillas Ríos, que creo que me está escuchando, luego le hago un examen a ver. Y a Ríos García, que estará trabajando, pero luego le envío el vídeo. A ver qué dice.
Un beso a los dos. Decías, son como mis madres porque me han hecho un poco de madre. Yo te decía, es que las madres somos un poco así. Tenemos uno, dos o tres hijos, pero luego nos gusta ir adoptando a amigos de nuestros hijos o a aquellas personas que pasan por nuestra vida y que son como tú, que tienen mucho para dar y que por tanto solo necesitan una ayudita, ¿no? Sí.
En este caso, por ejemplo, solo necesitabas esa ayuda que a veces hacen los padres y las madres de decir, va, no dejes los estudios, tú podías, porque de hecho cuando llegaste de Portugal seguramente pensaste, esto no lo voy a probar yo en mi vida. Al final
Has podido con ello, no has acabado la ESO porque estabas, insistimos, otra vez escribiendo un libro, pero has conseguido volver a los estudios y encaminarlos a lo mejor por un camino que es más adecuado o que te gusta más. Yo no sé si te ves escribiendo toda la vida. Quiero decir, ¿vas a ser técnico de sonido y escritor también? Sí.
Escribiendo toda la vida no creo. No. Porque yo creo que un escritor que se dedica a escribir tiene que también leer. Y eso no me gusta. A mí me gusta escribir y ya está. Hacer una historia que encaje conmigo. Que yo tenga mis documentos donde va a ser la trama de cada personaje. Pero no me gusta leer. Entonces creo que escritor dedicarme a eso no. Pero publicar a lo mejor uno o dos más seguramente. De hecho el segundo ya se está escribiendo la continuación.
Hay más o menos 105 páginas más o menos escritas y me faltan otras 100. ¿Y tus profes del PFI qué dicen? Porque en cualquier momento deja de hacer soldaduras para escribir un capítulo. No, yo en el PFI no escribo. Bueno, justo ahora acabo de tener un examen de mates.
Pero claro, ha sido de hacer el examen y venir para aquí. Pero normalmente cuando acabo los exámenes, ella los acaba muy rápido. Entonces mis colegas aún lo están escribiendo, lo están haciendo aún. Y la profe me dice, si quieres pongo a escribir. Y yo, vale, me pongo a escribir. Y adelanto dos o tres capítulos.
Madre mía, en pleno examen de matemáticas. Guillem, muchísimas gracias por habernos acompañado, por explicarnos tu experiencia. Por cierto, ¿vas a vender libros o vas a firmar libros ahora que se acerca San Jordi?
¿Te lo has planteado? Creo que sí. ¿Sí? ¿Aquí en Rubí o en...? En Barcelona, seguramente. ¿En Barcelona? Por favor, es que estoy alucinando. Lo estoy mirando aún. Claro, claro. Bueno, pues nada, te deseamos muchísimos éxitos. Te entrevistaremos todas las veces que hagas un libro nuevo y sigue con ese buen rollo. Yo creo que la gente que nos ha oído hoy...
Habrá llegado a la conclusión que tú llegaste, ¿no? Que lo importante en la vida a veces no es el dinero y que cualquier vicisitud, cualquier problema que uno tenga prácticamente puede superarse. Y si lo ha hecho un chaval tan joven, cualquiera puede hacerlo. Un placer charlar contigo. Muchas gracias, igualmente.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, a pell de cama.
Retorn de la Unió Esportiva Rubí a la competició en una setmana crucial. Seran 9 punts en joc amb cita intersetmanal. La primera, però, els portarà a Castelldefels. Dissabte, dos quarts de 6, visita el segon de la Lliga Eli. T'esperem al 99.7 de l'FM i al nostre web, radiorubí.cat. Aviam de camp. Tots fem esport.
Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales. En el Branch hablamos sin filtros de lo que de verdad te importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie, parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous, a partir de les 6, amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
Passant 3 minuts de dos quarts de 12 del matí, dèiem que avui teníem de convidat musical a l'Àlix Corrent. Hem sabut que s'assuma el cartell d'actuacions dels Beat Awards, que es faran el dia 28 de febrer. Ens quedarem amb un dels seus darrers temes i un dels més coneguts. Ordinari, en aquest programa no hi ha res que sigui ordinari.
Bona nit.
I want you layin' me down to the dead and buried On the edge of your knife, stayin' drunk on the vine The angels up in the clouds are jealous knowing we felt Something so out of the ordinary You got me kissin' the ground of your sanctuary
Oh my life, how do you breathe and take my breath away?
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Segueix el que passa a la ciutat a Rubí al dia.
El Grau organitza una nova sessió de l'Explica'ns el teu rotllo el proper 24 de febrer, és a dir, en una setmana. El protagonista és Jordi Chamagué, que mostrarà fotografies d'Alaska, de fet es titula Alaska la darrera frontera. Ens acompanya el Jordi, però també el Manel Miras, del grup fotogràfic al Grau. Molt bon dia als dos. Bon dia. Bon dia a tothom.
Manel, per començar, jo deia, el grafa de mestre de cerimònies de tots els autors que venen, fes de mestre de cerimònies i explica'ns per què és interessant anar a veure la fotografia del Jordi Chamaguer.
Aviam, el Jordi, personalment, fa poc que ens coneixem, però ja ens coneixem d'abans. I és membre del fotoclub Terrassa, que som amics de tota la vida. Llavors, tot va venir que ell, per un motiu, va venir amb un rotllo d'un company de Terrassa, es va presentar i va dir, hòstia, tens coses interessants? Sí, sí, molt prudent i molt...
Tu vas entrar a la seva web. Sé que publiquen moltes coses al Facebook. Vaig veure fotos i dic, hosti, aquest home ha de venir al Gra a fotre'ns un rotllo, parlant amb perdó. I el següent pas va ser això, dir-li. Ha vingut els dos o tres últims, perquè és un tio molt interessat i molt compromès, a més a més.
a la que li vaig dir, sí, perquè aniria bé pel febrer. L'endemà ja tenia la selecció de fotos, el títol, la biografia, vull dir que, escolta, és un tio collonut amb aquest aspecte i molt compromès. Doncs per a aquells que no el coneguin o que vulguin veure què fa,
Té una pàgina web, que és el seu nom, si no m'equivoco, i allà trobareu les seves fotografies i una mica el que queda de la seva obra. Sí, a veure, jo faig fotografia de natura i viatges. Natura perquè sempre m'han agradat els animals, jo sóc de l'època encara de petit, veia el Félix Roig de la Fuente, era l'únic programa que la meva mare em deixava veure per anar a dormir tard,
I ja està. I viatges perquè, bueno, sempre a l'estiu, sempre amb els pares anàvem per arreu i amb una càmera que jo tinc o que tenia, bueno, encara la tinc però que no puc tirar fotos perquè ja no es fan carrets per ella, però que un regalo de primera convenió, quan a l'estiu voltàvem per Espanya, doncs jo feia les fotos en cap primer a la meva manera. I després, quan va ser l'Erasmus, el meu pare em va pagar una compacta
I vaig entrar al món de la diapositiva i vaig fer... Va ser al nord de Portugal i vaig fer totes les fotos, i tinc totes les fotos de l'Erasmus, però ja buscant paisatge. Els caps de setmana que no estava fent el projecte, va ser per fer el projecte. Va ser un Erasmus no de lectius, sinó fent el projecte amb una empresa. I, bueno, que m'ho va proporcionar l'escola industrial, que és on he estudiat, a Terrassa. I els caps de setmana voltava i anava fent i així...
Clar, Alaska té aquestes dues passions teves, no? Sí. Viatges i paisatges i la fauna. El que passa és que pot semblar a priori que Alaska no seria el lloc... És a dir, tu dius, a mi m'agrada el blanc i el negre, però sobretot m'agrada el color i m'agrada la fauna. Clar, i dius, home, doncs segurament a l'Àfrica trobaries més color i més fauna...
A priori podríem pensar que no pas Alaska. Ja hi he estat, eh? Un any vaig estar a Kènia. I per què Alaska sí? A veure... Què té Alaska? Que si veieu les seves fotos, entendreu per què, eh? Bé, l'exposició de Kènia la tinc ja d'uns anys enrere, que ja la vaig fer al fotoclub. El que passa és que per què Alaska? Doncs va ser un moment que va ser post-pandèmia. Vaig ser molt curós durant la pandèmia de viatjar. Això dels PCRs no em feia gràcia si encara...
arriscar uns diners perquè després no haguessis de marxar i tot. I a casa, un regal de primera convenió, quan era molt petitet, va ser un llibre de la National Geographic d'etapes dures, una publicació que era a Alaska, sempre el tenia a la biblioteca, i vaig dir, a veure quin dia hi podràs anar. Va passar la pandèmia i vaig dir, ara sí, i vinga, agafa tres avions de donada, tres avions de tornada, i allà dues avionetes, també en dos dies. I vaig dir, vaig a treure...
el mono de viatjar i això que m'ha de donar la pandèmia. I també vaig comentar-ho amb companys de la Corporació Fotogràfica de Catalunya, que hi havien estat, van donar bones referències, tot, i vaig dir, bueno, doncs vinga, anem-hi. I llavors una mica símil del que feien alguns dels centres excursionistes de Terrassa, no? De dir, contractar una agència i tot, ho tens tot, i et presentes un dia, bueno, un vol que arriba en una hora i en un lloc, en un indret,
per ajuntar-te amb els companys que venien d'altres llocs i llavors iniciar a Alaska. I llavors, clar, combinar viatges i natura ja és el màxim, perquè a vegades fas viatges i que ja m'està bé fer ciutats europees o així, que fas arquitectura, carrer, tot això, però en canvi aquí hi havia el paisatge, la flora, fauna...
Vaig anar a l'estiu, que també va estar bé, tot i que vam també veure fiords que es despenjaven, com si fos el Perito Moreno, que vaig dir, si algun dia no puc anar a la Patagònia, jo ja he vist veure caure les glaceres del final.
I va anar així. També els companys van estar molt agradables. El guia també és de la Vall d'Aran, també molt bé. I després, quan vaig arribar, tot molt satisfet, amb moltes fotos, tant del dia de les sessions d'ossos com a
l'altre dia dels fiors, com el Parc Nacional de Nali, antic McKinley, però que l'Obama, amb un decret populista, el va tornar a denominar com ho denominen els indígenes de l'esquenys, i, bueno...
I llavors, el centre socialista em va dir, alfabret toca, o sigui, vaig tenir set mesos per preparar els vídeos, l'exposició i tot, i que serà el que ensenyaré el rotllo. Inclús ensenyaré una mica més, perquè l'exposició també va estar a arbúcies, i allà em van demanar un petit vídeo d'uns 3 o 5 minuts per posar en pantalla a la sala del museu, a la Gabella,
del Montseny i això també els ensenyaré perquè vaig elaborar que és la pesca del salmó tant al llac com al riu pels ossos. A la teva pàgina web que torno a recomanar jordichamaguer.com trobareu fotografies de naturalesa
del mar, del cel o de les flors, i també de viatges, que m'han agradat molt. I quan mires aquestes fotografies de la natura, ara que tothom és fotògraf, perquè fèiem conya abans, tothom té un mòbil i per tant pot fer tantes fotografies com vulgui,
Allò que diferencia un fotògraf professional o que s'hi dedica d'un de nosaltres que fem fotografies és, i es nota molt en aquestes fotos del teu web, és saber captar aquell instant. És a dir, allò que fa que la foto sigui diferent. Perquè de fotos, estic veient aquí, fotos de gavines, que segur que tothom ha fet...
Tothom que ens escolta ha fet milers de fotos de gavines perquè li han semblat maques, però és saber jugar amb aquesta combinació de colors i amb allò que vols captar, no? Aquí tens...
Jo procuro tenir tot el que aprenc amb els cursos que faig. Últimament, quasi bé, els estic fent ja tots online, perquè des de la pandèmia ens vam espavilar tots a tenir el portàtil i a connectar-nos via Zoom, via Teams, via tot. Aleshores, jo continuo fent un dels cursos que he fet, que inclús n'he fet dos, un d'online l'últim, perquè era...
d'una associació, i el primer els he fet de mòbil. I hi ha coses que sí, amb el mòbil no tinc problema, per fer carrer i portar-lo, i a més a més és discret, però n'hi ha d'altres que no, que necessites la càmera, per fer una fotografia nocturna amb els estels i potser una via làcter i tot això necessites la càmera, o per fer una foto de fauna que necessites un tele perquè el tens lluny, i a més a més amb velocitat i tot necessites càmera. Llavors puc...
disfrutar en el sentit que quan necessito la càmera, que has de portar pes i tot, estic capacitat o puc fer-ho, i a més a més, quan necessites una cosa de carrer, un moment fogàs o així, també. I totes aquestes coses és a base dels cursos. Quan fas una mica d'història de fotografia, el del momento preciso d'allò és el Cartier de Bresson i d'altres...
també hi ha l'Ancel Adams amb paisatge, que tot el que aprens de tot això... Jo et diria una cosa d'una persona molt amiga meva, que ja no hi és pobra, la Joana Biarnés, de Tadessa, que ella deia la fotografia. Ella era reportera d'actualitat, notícies i tal, i sempre deia, tu tires fotos, però sempre saps la fotografia, que és la bona, que et diu el que hi ha, com està la composició. Ella li deia la fotografia.
Sí, no, no, és que tires fotos i ara amb el digital permets que, clar, abans anàvem amb els carrets i a veure què surt i els veies tot disparar. Ara no, ara tens una seqüència i llavors en fauna passa molt, et tires una ràfaga perquè, bueno, es mou ràpid, un vol o el que sigui, i llavors de tots sempre hi ha la fotografia que dius de la joana Berna.
És aquella la que t'entra i que dius aquesta és la que ensenyo, poso i la guardo i la que entro a Photoshop i m'hi entreting perquè... Estava pensant que fins i tot els fotògrafs amateurs també és un joc que podem fer, no? Quan tires moltes fotos amb el mòbil, sempre hi ha una fotografia que és la bona i tota la resta que dius, sort que les he fetes, perquè si no, no hauria sortit la bona, no? Hi ha gent, hi ha com...
que en tira una, dues o tres, i les tres són bones, no? Pels que som no profanos, sinó del montón, és això, n'has de tirar moltes i llavors fer el que se'n diu l'edició, que selecciones les bones i les altres les deixes en el sac, que no les esborres, perquè al fi i al cap... Estan bé, són fotos que estan ben fetes. Acaben sent fills teus, per dir-ho així, i no els desprecies. Però et quedes amb els bons. Jo aquí puc dir dues coses. Una...
Que tiro diverses fotos i a vegades la que jo he vist abans d'apretar el botó no la tinc. I és aquella la que em més ha agradat. A vegades em passa, cada vegada em passa menys. Però si estàs atent, la captes i a lo millor a vegades un 70 o un 80% de les fotos és la primera perquè és la que has pensat abans de disparar i l'has vist tot. Clar, i al final el que tu fotografies no és una imatge estàtica.
És a dir, que tant en viatges i paisatges com en fa una i flora, el pas d'un segon canvia absolutament la situació. Sí, sí, vull dir, a vegades quan fas aus en vol, segons com tinguin les ales, t'agrada més, t'agrada menys, ensenya més, ensenya menys, i tries la seqüència o en tries una.
Sempre faig la mateixa pregunta a tots els fotògrafs que venen a fer el rotllo. Què hi ha de diferent entre explicar les teves fotografies en una exposició a gent de la ciutat
i explicar-les, en aquest cas, a un grup fotogràfic, és a dir, que són gent que hi entén i que, per tant, el nivell és diferent i segurament et qüestionaran o et demanaran qüestions més tècniques. Sí, sí, sobretot això. A vegades he fet la primera xerrada que vaig fer perquè vam fer l'exposició a Terrassa, al Centre Excursionista, i jo vaig explicar del viatge, vaig explicar...
les fotos amb l'audiovisual que anaven passant i tot, i anava a explicar una mica, totalat per la guia de l'OmniPlanet, el que havia après i el que tenia també de la National Geographic a casa. I més o menys anava explicant a persones importants d'Alaska, que tot i que són paisatges, també tenen persones importants que han influït, i coses així. I al final m'ho van dir, escolta, fotogràficament no d'allò. Si et vessis quedat allà, un cop estava l'exposició ja oberta i havia acabat la conferència...
La gent que em va venir era explicar, i això, com ho has fet, i quina velocitat, i quin diafragma, i on ho heu trobat, i aquesta localització...
Amb un grup fotogràfic que et demanen més. Hi ha els vídeos aquests que no vaig presentar a Terrassa perquè no els vaig fer fins que no vaig tenir herbúcies, que la pregunta que em van fer és aquesta seqüència, perquè és un vídeo fet de seqüència de fotos. Quantes fotos hi ha? Doncs mira, n'hi ha 43. Això a la càmera? Sí, perquè ara ja tenim càmeres que ho fan. Hi ha 43 fotos en aquesta seqüència. Aquests dos o tres minuts hi ha 43 fotos i fas tota la seqüència de l'os com es tira en el llac i intenta que s'alça el món.
I sempre diem que l'activitat que feu al Gra és oberta a tots els públics. Sí, sí, per descomptat. Pot venir qui vulgui, però evidentment els socis del Gra sempre hi van i per tant sí, tenen aquest punt més d'exigència, no? Tampoc d'exigència...
D'exigència, de coneixement i per tant de parlar... Curiositat, més que exigència. Hòstia, això com ho has fet? I quines característiques a l'hora de tirar? I al final es comparteix aquesta experiència i segur que tothom aprèn, no? Segur, sempre s'aprèn. Perquè allò que tu has resolt en aquell moment fent aquella fotografia...
Potser li ha passat a una altra persona o a l'inrevés, no? Sí, o a vegades et diuen quina és la foto que no has pogut fer en el viatge. Bé, potser són moltes, però una que potser que vaig filmar però que no vaig arribar a captar és el moment que una ossa et donava un salmó pescat en el seu cadell.
Això ho vaig veure, però el problema va ser... No et va donar temps de retratar-ho. Se'm va acabar la bateria i la targeta. Quina ràbia! I ja estàvem plegant. I com que era plegar, canviar bateria i tot.
El guia encara va estar allà tirant. La foto de l'ossa amb el cadell, en tinc moltes, però que hi hagués el moment que li dóna el salmó, aquí ja va ser d'allò. Però bé, també va haver-hi una altra foto que estàvem a Homer i anàvem amb l'autocaravana i hi havia...
Tot era una calma i hi havia el reflex de totes les avionetes aparcades al costat de l'estanc. I li vaig dir al guia si podia parar. I diu, aquí no pudo parar. Doncs allò també va ser una foto que em vaig perdre. I la tenia. Però també va ser, havia d'haver tret el tele, posar l'angular i a lo millor disparar i tot. Tampoc la vaig poder fer. I dius, bueno, hi ha algunes fotos que no has pogut fer, però després també, no sé si em diuen memòria fotogràfica o experiència que has viscut...
són coses que em guardo per mi i que les tinc a la meva ment. I aquelles fotos, dius, bueno, aquestes no les he pogut ensenyar, però he buscut i el viatge... Ens les explicaràs. Sí, sí, ja els ho explicaré. Bon rotllo, bon rotllo. Estava pensant, viatges sol, no?
Perquè no deus ser fàcil viatjar... Home, quan viatges per fer feina, per fer fotos, em refereixo. Jo per feina havia viatjat a Llatinoamèrica i viatjar fins a arribar a postos, però sempre a Llatinoamèrica, com que era per feina, sempre teníem l'enllaç comercial o l'enllaç del país.
Llavors aquest viatge també va ser una mica típic d'això. També vaig tenir retrasos, vaig tenir anècdotes, vaig tenir que esperar un avió que se'm vaig perdre però que llavors m'ho van solucionar de seguida i vaig anar al proper i tot. I aquella experiència que em va fer a nivell laboral
Em va sortir, llavors, quan arribes allà, sí, ja t'espera el guia, que també anem a buscar, que per WhatsApp encara no el coneixes, però et va dir, vinga, que llegues, i no arribes, i després dius, bueno, doncs d'aquí una hora en tornes a sortir una altra, però m'han de canviar de finger, de gate, i d'allò, es pot tornar, i al final ens vam trobar tots, tota l'experiència laboral aquesta, sí, sols, des de sortir de casa, de terrassa, fins a arribar a...
No, ho dic, pots parar en aquest moment? Imagina't que vas amb una altra persona. Podem parar aquí perquè hi ha aquesta imatge? Si arribo a fer jo, agafo la càmera i des de la finestra, com moltes vegades, he fet el cotxe que ho tinc, que normalment a vegades, quan vaig segons com, sempre... També hi ha una cosa, que la càmera no la pots guardar fins que es pot dir que no arribes a casa, perquè quan estàs tornant sempre hi ha alguna anècdota o alguna cosa que dius, això no ho he fet i això aquí hi ha tema. I dius, bueno, doncs, vale. I, bueno, passen això.
Teníem, quan estàvem preparant l'entrevista amb el Manel, dèiem, quin dia podem fer l'entrevista? Perquè tu havies de marxar per feina. Sí, marxo. Però per la teva feina, no per la fotografia.
Tu la càmera la portes sempre, no? Ara amb el mòbil me n'arrepenjo molt. Però ara demà marxo per feina i inclús a la feina hi ha una sèrie de coses que fem i tot que ja compten que jo tiraré les fotos per coses professionals. Bé, professionals. Que col·laboro amb l'empresa perquè potser es necessita documentar una sèrie de coses i ja compten i ja m'emporto la càmera. Que a la nit, quan anem a...
a sopar i tot això, doncs, bueno, veus la nit, a l'hora blava o negra nit i tot, dius, bueno, la fas i perquè estàs allò, i fas la típica foto del grup o amb qui vas de company de feina i tot. Però, a part de tot això, m'emporto la càmera a l'empresa i tot, i hi ha un moment que em diuen fes això o fes allò perquè ens anirà bé documentar-ho i tenir-ho d'arxiu i tot.
Podem saber on vas? A Burgos. A Burgos. Perquè d'aquí a poc ho veiem a la seva web. Home, si són fotos de feina és més complicat. Sí. No, però hi ha les fotos de nit. El que passa que...
A veure, també cada vegada em costa més, perquè com que és una planta que tenim i vaig potser una vegada o dos a l'any, no tant com els comercials o no tant com el director d'operacions, però la setmana passada que hi era...
doncs vaig poder fer unes fotos de la catedral, que la tinc superfotografiada, però diferents del que havia fet, no? I dius, bueno, sempre surt una cosa diferent i ja està, perquè llavors ho poso a l'Instagram, a l'histori, i dius, bueno, hi ha gent que diu, cada vegada ens ensenyes un tros diferent, i dic, això ho procuro, perquè, bueno...
Més que sorprenda que diuen, bueno, una cosa més de Burgos, no? Però aquesta vegada tens la font aquella que té la bassa de color turquesa i tal, que no estava en l'altre. O coses així que en van sortint. Per això deia... I bueno, també la setmana passada estaven preparant el carnaval.
la foto de l'Ajuntament estava en un màping, però era tot rosa, l'Ajuntament, i és perquè estàvem preparant les canes toltes. Aquesta setmana no sé què faré, perquè arribaré dimecres, serà dimecres de cendre, ja ho veurem, a veure, no ho sé. Bé, no sé com que hi ha alguna fotografia. I al marge d'això, tens en ment, perquè deies que ja tens altres, o que sempre tens algun viatge de fotografia preparat, ja tens en ment algun?
Sí, bueno, en mena en tinc potser dos. Factibles o pròxims?
Bueno, pròxims, però que haig de veure aquest any com ho gestiono, perquè haig d'arribar d'allò. Aquest any m'és agradat anar al Pantanal de Brasil, perquè no hi ha ossos, però hi ha els jaguars, i els caimans i tot això. És que es complica la vida. Ho haig de veure, ho haig de veure. Vull dir, per dates i tot, fins que no tingui el calendari laboral, no decidiré, i a part també hi ha uns problemes que haig d'estar preparat i tot.
I també, clar, com totes persones, passem per l'hospital, per la clínica i tot, quan tenim coses, i encara ara no s'he decidit. I el que està pendent, que me'l van anul·lar per la pandèmia i que, bueno, em va tardar moltíssim en tornar-ho a recuperar i tot, perquè ja havia pagat els pagues senyals i tot, és a les galàpols, com a centre de fauna per allò de l'evolució de les espècies de Darwin.
Aquest viatge l'anava a fer l'any 21-22 de la pandèmia. I es va troncar tot. I ja havíem donat la paga i senyal, ja quasi teníem els bitllets d'avió i tot. Però ho vam haver de donar enrere. Llavors, diuen que potser l'any que ve es tornarà a fer. Tu, quan hi vagis, vés preparant un rotllo. Que ens veurem aquí, si deu vol.
Sí, perquè aquest home té una... Té marxa, té marxa. A veure si a qüestions mèdiques em deixen, llavors això serà una altra cosa. Sí, sí, els del Gra t'esperen. El de Lasca, al metge li vaig comentar, i en comptes de dir sí, va dir, vull veure el reportatge. Va ser el primer que em va dir, vull veure el reportatge. I dic, bueno, vale, doncs ja està. I un dia que vaig anar de visita, li vaig portar el portàtil, i d'allò, diu, vale, molt bé. Diu, bueno, tot bé, no? Dic, sí, bueno, vostè dirà. Diu, no, no, diu, vinga, endavant.
Si està vostè per fer aquestes fotos vol dir que està bé de salut, no? Perfecte. Doncs ja ho sabeu, 24 de febrer a 3 quarts de 7 de la tarda, no?
Sí, em permets fer una puntualització? Hi ha un company de Mata de Pere, de Terrassa, que té una exposició a la biblioteca, que també vaig parlar temps enrere amb ell que vingués a fer-nos un rotllo, i s'ha ofert a fer-nos una visita guiada. Llavors hem lligat una hora abans del rotllo, a dos quarts de sis de la tarda, a veure l'exposició que es diu Llegir la Riera, escoltar l'aigua. I ell és el Pep Busquet,
que és de Mata de Pere, i ens farà, amb atenció al gra i a la gent del rotllo, ens farà la visita guiada a la seva exposició i després passarem a l'auditori de la biblioteca a veure el rotllo. És a dir, tarda de fotografia. Tarda fotogràfica. Perfecte. Doncs queda dit. Moltíssimes gràcies als dos. A vosaltres. Que gaudiu molt d'aquest rotllo.
I molta sort amb aquests viatges, perquè el home no s'hi posa pas per res. Més que res, molta salut que els puguis fer. Segur que sí, tu ensenyalis les fotos al metge. Ja veuràs que diu que sí. Amb això posem avui punt i final el Rubí al dia. Recordeu que tornem demà a partir de les 8 amb la Pamela Martínez.
Radio Rubí. Noticias.